PRESENTACI

Des del curs 2006/07, el crdit de sintesi pels alumnes de 3r dESO es desenvolupa a la ciutat de Tarragona, prenent com a centre dinters la descoberta de la prpia ciutat en les seves mltiples facetes. Els motius que impulsen aquest crdit de sntesi sn bsicament dos fets: lun, la capitalitat provincial de la ciutat i com a model de municipi urb de caire mig amb una certa projecci humana, social i econmica; i laltre el fet distintiu que atorga el nomenament de ciutat patrimoni de la humanitat que li fou concedit a Tarragona principalment pel patrimoni histric i cultural que acull en el seu si. Aix es tracta de fer una descoberta global i amb la profunditat que la durada de la tasca ho permeti de les caracterstiques i peculiaritats de la ciutat. A grans trets podem dir que el crdit sestructura en quatre grans mbits que a la vegada sn els que defineixen Tarragona: -Tarragona industrial -Tarragona martima. -Tarragona patrimonial. -Tarragona actual. La programaci i el desenvolupament del crdit es basa en la visita i reconeixement in situ dempreses, monuments i museus, desplaaments urbans, oci i entreteniment... Tot plegat requereix de lalumnat una actitud dinters i responsabilitat per a que la convivncia i laprofitament del crdit sigui mxim. El dossier el conformen una guia descriptiva dels llocs que es visitaran amb un conjunt dactivitats densenyament-aprenentatge, que giren a lentorn de temes interdisciplinaris dinters relacionats, bsicament, amb el descobriment i coneixena duna ciutat com Tarragona. Aix, fixeu-vos b en lndex!!!!! s important que es faci una lectura del segent dossier sempre com a previ de les visites i tamb mantenir el ritme de treball de les activitats en els diferents espais de temps que es destinaran per a tal fi. La distribuci de les activitats ve marcada per la plantilla que hi ha a continuaci, al menys com a referncia. s important tamb respectar el temps que cal dedicar a elaborar mentre estiguem en lalberg. Recorda la importncia que t per a les notes el desenvolupament del crdit de sntesi. Res ms, esperem que tot plegat sigui divertit, nou i enriquidor; i que sigueu capaos de sintetitzar totes les vostres habilitats i coneixements durant aquests dies. Endavant i fora!

PROGRAMA DACTIVITATS
Dilluns 14 de juny Dimarts 15 de juny Dimecres 16 de juny 9.00h: Treball a classe del dossier del crdit de sntesi.

9.00h: Sortida de lestaci 8.30h: Esmorzar dautobusos. 10.15h: Visita indstria REPSOL i visita al PORT (A cada grup li correspon una visita; es fan simultniament) 10.00h: Simultniament dividits en dos grups, visita al Museu Arqueolgic (MNAT) i Passeig Arqueolgic-Urb.

13.30h: Dinar. 13.00h: Dinar.

13.30: Entrega del dossier amb les activitats finalitzades.

15.00h: Visita indstria 15.30h: Sortida cap a Gandesa. BASF i visita al PORT (A cada grup li correspon una visita; es fan simultniament) 17.30h: Entrada a lalberg (Collegi Sant Pau); fins a lhora de sopar, distribuci dels alumnes a les habitacions i activitats del dossier 20.00h: Sopar. 21.30h: Teatre.

I.ITARRAGONA INDUSTRIAL
L'ltim quart de segle passat, el sl de la plana del Camp de Tarragona, va experimentar un dels canvis ms radicals: la reconversi del sl agrcola en sl industrial. Ms de 3.000 hectrees, d'entre les quals destaca per la seva incidncia medioambiental el complex petroleoqumic situat bsicament al Tarragons. La proximitat del centre industrial barcelon, la infrastructura porturia tarragonina, els mitjans de comunicaci, els recursos aqifers del moment i la possibilitat d'energia elctrica prxima van fer que el desembre del 1966, sautoritzs la constituci d'una comissi tcnica que estudis la instal.laci d'una refineria de petrolis a Catalunya i, per les condicions esmentades, la zona del Tarragons en va resultar guanyadora. La primera fase es va enllestir el 1975. Des d'aleshores, la instal.laci i l'ampliaci d'empreses del sector ha estat constant: Indstries Qumiques Associades (IQA), Asfalts Espanyols, Empetrol, Dow, , Bayer, Messer, Hoescht Ibrica, ERT, Basf... Ha estat la Basf la que a principis de segle XXI ha protagonitzat una major ampliaci, en territori i instal.lacions. El smbol d'aquesta ampliaci s la xemeneia anomenada Spliter, una torre de 130 metres, al terme de Reus, la ms alta fins ara del complex.

PLNOL DEL TEIXIT INDUSTRIAL DE TARRAGONA

Fixat en la localitzaci de les empreses que visitarem, BASF i REPSOL.

s molt important que es respectin al mxim les normes que des daquestes empreses ens dictin en el desenvolupament de la visita.

COMPLEX INDUSTRIAL DE REPSOL-YPF A TARRAGONA El Complex Industrial de Repsol YPF a Tarragona consta de tres rees diferenciades. Installacions marines: situades al port de Tarragona i en els termes municipals de Tarragona i Vila-seca, comprn el terminal martim, el parc d'emmagatzematge i l'rea de desllasts. Rack: s el conjunt de canonades que enllaa les installacions marines amb la refineria i amb els clients petroqumics. Amb una longitud de 14 km, discorre en parallel al riu Francol, pels termes municipals de Vila-seca, Tarragona, Constant i la Pobla de Mafumet. La refineria: situada a 10 km de la costa mediterrnia, al costat de la ciutat de Tarragona, en els termes municipals de la Pobla de Mafumet, Constant i Perafort, ocupa una extensi de 368 hectrees.

http://www.repsol.com/es_es/corporacion/complejos/tarragona/default.aspx

El Complex Industrial de Tarragona va iniciar la seva activitat productiva el 1975. En l'actualitat, la seva capacitat de tractament assoleix els 9,4 milions de tones anuals de petroli. A ms, produeix prop d'un mili de tones de monmers petroqumics i genera 80 MWh d'energia elctrica l'any. La installaci, que est especialment preparada per adaptar en tot moment la seva producci a les demandes del mercat, ofereix sempre productes de qualitat i dedica mxima atenci a la seguretat, la prevenci i el respecte pel medi ambient.

Activitats prvies 1. Busca informaci sobre el petroli i sobre els processos de refinament per obtenir-ne derivats. 2. Localitza totes les refineries que t Repsol a lestat espanyol i fes-ne una breu descripci. Pots consultar els segents webs: http://www.repsol.com/es_es/corporacion/conocer-repsol/presencia-global/espanadetalle.aspx

http://www.repsol.com/es_es/corporacion/complejos/tarragona/default.aspx

Activitats durant la visita Els alumnes que no realitzen la visita, poden obtenir tota la informaci per respondre les preguntes en la visita virtual al Complexe Industrial de Repsol a Tarragona en el web: http://www.repsol.com/es_es/corporacion/complejos/tarragona/conoce-lo-quehacemos/conoce-complejo/visita-virtual/default.aspx

3. Quins gasos poden ser emesos a latmosfera per les xemeneies de la refineria? 4. Quines conseqncies mediambientals pot tenir lactivitat daquests complexes industrials?. Si la visita no us dna aquesta informaci, busqueu-ho a casa o a classe. BASF ESPANYOLA A TARRAGONA Espanya t per a BASF una especial rellevncia com mercat actual i futur. Ja en l'any 1911, desprs d'uns primers contactes comercials a la fi del segle passat, BASF va donar a conixer la seva activitat en el nostre pas amb les primeres exportacions de colorants i productes qumics auxiliars. El 1966, al constituir-se BASF Espanyola S. a., vam accedir a una identitat prpia i, amb l'adquisici de terrenys en la zona industrial de Tarragona, vam iniciar la construcci de modernes plantes de fabricaci, a les quals van seguir contnues ampliacions.

Amb el pas dels anys, aquest complex petroqumic s'ha convertit en un dels centres de producci ms importants de BASF a Europa i l'nic amb sortida al mar Mediterrani.

A travs de l'adquisici de participacions en diferents societats, aix com mitjanant la creaci de noves empreses, BASF ha augmentat constantment la seva presncia a Espanya en diversos sectors de la indstria com de l'agricultura. Entre els projectes que s'han portat a terme en els ltims anys i que han marcat el desenvolupament futur del nostre centre integrat de producci de Tarragona, destaquen la nova planta de Polipropileno de Basell, la planta de deshidrogenacin de Prop de BASF SONATRACH PropanChem S.A, Joint Venture entri BASF Espanyola S.A. i SONATRACH, la planta de subministrament d'Energies i l'ampliaci del Parc de Tancs del Port. Actualment, BASF comercialitza a Espanya la seva extensa gamma de productes a travs de set empreses, sis de les quals disposen de centres de fabricaci propis. En el conjunt de les nostres societats contem amb una plantilla de ms de 2.000 collaboradors. En tots els mbits d'activitat s'ha donat especial prioritat als temes de Qualitat, Seguretat, Salut Laboral i Medi ambient, dintre del marc d'actuaci d'empresa adherida al Comproms de Progrs. http://www.basf.es/ecp1/BASF_spain/index

Activitat prvia 5. La factoria BASF SONATRACH PropanChem S.A. de Tarragona fabrica propil a partir de prop importat des dArgelia. Cerca informaci sobre aquestos dos compostos. Escriu la frmula qumica de cadascun. Indica el seu estat dagregaci i els seus principals usos.Si no trobeu tota la informaci podeu preguntar-ho durant la visita a la industria.

Activitats durant la visita Els alumnes que no realitzen la visita, poden obtenir tota la informaci per respondre les preguntes en el web de BASF-Tarragona: http://www.basf.es/ecp1/Empresas_del_grupo/Sonatrach http://www.basf.es/ecp1/Collaboradores/Integracion http://www.empresaresponsable.com/media/0000001000/0000001259.pdf

6. BASF a Tarragona t planta de tractament daiges residuals? 7. Un indicador ens dna la informaci necessria per conixer lestat del medi i serveix per mesurar el seu grau de contaminaci. Quins indicadors fsics i qumics es mesuren en el procs de tractament de les aiges daquesta indstria?

8. El dibuix segent representa esquemticament una planta de tractament daiges residuals dorigen urb. Indica quines etapes del tractament es segueixen en BASF i descriu-les breument. Si cal, completa aquesta pregunta amb calma consultant bibliografia o per internet.

II. TARRAGONA MARTIMA . EL PORT DE TARRAGONA

La situaci privilegiada de la ciutat de Tarragona, tant des del punt de vista topogrfic com estratgic, i l'existncia d'una petita platja al costat de la desembocadura del riu Francol, ha fet que al llarg dels temps diferents pobles s'hi installessin. La situaci es va normalitzar a partir de l'any 1869 en qu es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona formada per representants de la Junta Provincial d'Agricultura, Indstria i Comer, de l'Ajuntament i de la Diputaci. A finals del segle XIX es quan van tenir lloc les realitzacions ms importants que contriburen a qu el port, mica a mica, assols la fisonomia actual. Els recursos es gestionaren d'una manera ms efica i les subvencions de l'Estat esdevingueren una font fixa d'ingressos. A ms, coincid amb un moment en qu augment considerablement el trfic, sobretot l'exportaci de productes. s l'poca de l'enginyer Saturnino Bellido durant la qual es constru el moll de Costa, el Parallel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal

S'arrib, per tant, al segle XX amb un port artificial i qualificat com de primera categoria, tot i que presentava algunes deficincies que seran les que, bsicament, s'intentaran resoldre en les primeres dcades. En primer lloc calia enfrontar-se al problema de la manca de superfcies terrestres per a facilitar la crrega i descrrega de mercaderies, aix com magatzems i tinglados on dipositar-les. Amb el pas dels anys, l'activitat constructiva pass a un segon terme i prengu ms importncia l'equipament de les infraestructures i la renovaci de l'utillatge, aix com la millora dels serveis, pavimentaci dels molls, installaci d'energia elctrica, etc. El port de Tarragona intervingu tamb en la construcci dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual Tarragona s'encarregava d'administrar i executar les obres en aquells ports que d'aquesta manera passaren a ser agregats al tarragon. Tarragona s i ha estat un port pesquer, essent la pesca una de les activitats econmiques ms importants de la zona tant pel nombre d'embarcacions com pel valor de les captures. La pesca es desenvolupa entorn el barri de pescadors conegut com el Serrallo. A partir dels anys seixanta, i a conseqncia de la implantaci de la indstria petroqumica a la zona i de la nova situaci econmica creada amb el Pla d'Estabilitzaci de l'any 1959, el trfic portuari augment notablement. Amb aquesta nova conjuntura, el port construir noves installacions adequades a les necessitats del moment, com els pantalans, per a la crrega i descrrega de productes petrolfers i noves vies d'accs com l'Eix Transversal. Tamb experimentaren un canvi transcendental els vaixells, ja que de vela van passar a ser de vapor. Els velers decimonnics amb poca capacitat de crrega i molt lents van ser substituts pels grans vapors i aquests pels petroliers, portacontenidors i els de slids a lloure actuals, tipificats segons la mercaderia que porten. Aquesta diversificaci ha comportat a la vegada el desenvolupament de noves tcniques de transport, emmagatzematge i de manipulaci de crregues: sitges per a cereals, tinglados frigorfics, descarregadores automtiques, etc. Per tamb ha calgut adaptar la infraestructura porturia a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfcies com el moll de Catalunya o el moll d'Andalusia. D'aquesta manera, cada moll s'ha anat especialitzant en un producte o tipus de mercadera concreta.

LA ZONA D'INFLUNCIA DEL PORT

Activitats prvies 9. Observa b aquest mapa, ens indica la quantitat de mercaderies transportades des del port al seu origen o destinaci. Explica raonadament el perqu d'aquestes afirmacions:

Podem

considerar els ports de Barcelona i Tarragona com a complementaris.

EI

port de Tarragona s el port d' Arag.

EL TRFIC DE MERCADERIES AL PORT DE TARRAGONA Activitats prvies 10. A partir de la taula de dades presentada a continuaci realitza els segents exercicis: a.- Completa el grfic de columnes. b.- Calcula el percentatge que correspon a cada producte i situal a la taula de dades entre parntesi al costat del seu valor numric. c.- Escriu per ordre dimportncia les mercaderies implicades en el trfic del port martim de Tarragona i valoran el resultat. TRFIC DE MERCADERIES AL PORT DE TARRAGONA (febrer 2010)
PRODUCTES Petrolis Resta de lquids Slids a lloure Crrega general (contenitzada o per altres mitjans) Resta de mercaderies (avituallament, pesca, trfic terrestre) QUANTITAT (milers de tones) 1.282,143 134,014 785,632 309,524 16,895

TRFIC DE MERCADERIES AL PORT DE TARRAGONA (febrer 2010)

1400

1200

1000

(milers de tones)

800

600

400

200

11. El Port de Tarragona dna servei a molts tipus dembarcacions. Per poder donar un servei adient es delimiten diferents zones depenent de la tasca a realitzar, les zones sn les segents: zona 1, zona 2, zona 3 i fondeos-monoboya. Situa-les en la segent fotografia: http://www.porttarragona.es/

12. El port controla el trnsit i caracterstiques dels vaixells de cada zona, observem el trnsit de la zona 3 el dia 27 de maig de 2010. A continuaci hi ha la imatge del Port amb els vaixells en trnsit i un llistat amb les caracterstiques dels mateixos.

Si entrem en les caracterstiques particulars dun dels vaixells (el NST Natasja) ens trobem amb la segent informaci:

Respon les segents qestions: a.- Dintre de la zona 3 hi ha diferents molls, en quin moll est atracat el NST Natasja? b.- Quant de temps estar aturat? c.- El dia 27 de maig, aquest vaixell estava a Tarragona. Escriu des don va venir i on anava desprs de deixar Tarragona. d.- Qu s la mnega (manga), eslora i calat (calado) dun vaixell? Quins valors t el NST Natasja? Escriu les unitats corresponents. e.- Qu creus que transporta aquest vaixell? En quina quantitat? Calcula la velocitat de descrrega daquesta mercaderia, considerant que el vaixell perd 1 hora en operacions damarratge, ajustatge de la maquinria de descrrega i sortida del moll. . f.- Busca una imatge del NST Natasja i insereix-la. s un vaixell angls que es dedica al transport de productes derivats del petroli (gasoil en aquest cas). www.google.com 13. Tot i que ens pugui semblar que la descrrega duns milers de tones de gasoil s una quantitat molt elevada, en el Port de Tarragona existeix una zona, la de fondeos monoboya on els grans petrolers descarreguen sense estar amarrats a cap moll.

En aquest esquema podem veure que un petroler (SKS Sinni) t una eslora tres vegades major que la del NST Natasja i pot descarregar 50.000 tones de petroli o derivats del petroli. A ms a ms, mentre que la massa del NST Natasja s de 4318 tones la massa del SKS Sinni s de 159.385 tones. Respon les segents qestions: a.- Com passa el lquid del petroler al port? Explica tot el que coneguis del procs. b.- Busca una imatge dun vaixell descarregant aquestes mercaderies on es vegi com sefectua la descrrega sense amarrar-lo a un moll. http://blosgderaulito.wordpress.com/2008/09/23/transporte-de-crudo-a-una-refineria/ c.- Per qu creus que no es pot amarrar un gran petroler al Port? Dna com a mnim dos raons, una basada en el calat dels vaixell i el del Port de Tarragona i laltra basada en la massa dels vaixells i lenergia que tenen els cossos en moviment1. http://www.porttarragona.es/ca/espais-ludics/puerto-tarraco.html http://www.apidosbocas.com/EXCEL/EXCEL_Estadisticas/MPMBBAgosto06.XLS d.- Per finalitzar lactivitat i conixer quelcom ms dels petrolers, heu de saber que actualment es fabriquen amb un doble casc per protegir els depsits de petroli. A ms a ms, el depsit est separat en compartiment per allar una zona duna altra en cas daccident o fuites. Tot i aix, els accidents es continuen produint i els besaments de petroli al mar sn molt greus.

Explica tot el que coneguis sobre accidents de petrolers (pots fer un llistat daccidents i descriuren un), els efectes dels besaments (socials i mediambientals) i la forma de solucionar o apaivagar el problema. http://ca.wikipedia.org/wiki/Prestige
1

Quan un cos es mou i impacta sobre un altre ho fa amb una certa energia i fora. Aquesta energia es diu cintica i la fora que pot alliberar-se s proporcional a la massa i la velocitat del cos que impacta.

e.- Si fossis lencarregat de la gesti del port de Tarragona i un petroler tingus problemes de fuites de petroli qu faries amb ell? Escull una de les opcions i raona per qu lhas escollit. 1. 2. 3. 4. Prohibir-li laccs al Port. Intentar situar-lo a dintre del Port en la zona de mxim calat. Enviar-lo al proper Port. Enviar-lo ben lluny de la costa.

LES INSTALLACIONS PORTUARIES Activitats durant la visita

14. Marca sobre el plnol el traat que fas amb la golondrina i intenta posar nom al mxim de les localitzacions que aqu hi ha numerades:

EL MUSEU DEL PORT Activitats durant la visita

15. Observa el motor dexplosi exposat al Museu del Port i contesta les segents preguntes: a.- Quin tipus de combustible utilitza? b.- Quants pistons t? c.- Realment, quants pistons treballen? d.- Busca a internet de quin s el rendiment dun gran motor diesel i el rendiment mxim duna hlix? e.- Calcula el rendiment global duna propulsi motor diesel-helix. f.- Busca i calcula el valor energtic de 100kg de gasoil en Mega Joules (MJ). g.- Quanta energia dels 100kg de gasoil s aprofitada en la propulsi?

16. Observa les maquetes de vaixells que hi ha l museu i digues quina s la seva escala.

17. En el plnol del vaixell que tenim a continuaci: a.- Busca el smbol de la dutxa i marcal en el plnol. b.- Mesura i calcula lescala del plnol si les mesures reals dun plat de dutxa sn 70cm. c.- Indica les tres mesures(dimensions) reals del vaixell en base a lescala obtinguda. - Manega - Eslora - Calat -