Ja no podia ms, estava tip de fumar, veient que el meu pare sestava morint i jo all fumant amb els

amic per fer-me un poquet el guay. Vaig pensar que ho havia de deixar per aquella merda era additiva i de cada dia en volia fumar ms. Va arribar el dia el meu pare s va morir i jo per consolar-me em vaig anar a fumar, com ho podia fer, esteia seguint els passos per arribar a la mort com va fer el meu pare. Per men vaig adonar que ja estava be i ho havia de deixar, vaig intentar deixar-ho amb el xiclets aquets de nicotina per per res em van servir tenia ganes de fumar i no mastegar aquests xiclets, aix no servia per res... Com no ho vaig poder deixar, vaig seguir fumant i contaminat els meu pulmons. Un dia vaig anar al metge a fer-me unes proves daquestes per saber si tens algun cncer i va resultar que tenia un cncer de pulmons. Quan mho van dir em va caure lanima als peus, pensar que moriria com el meu pare... No ho podia permetre tenia que curar-me no tenia ganes de morir com el meu pare i a mes encara era jove i tenia tota una vida pel davant, vaig comenar a anar a lhospital a fer-me proves constantment i em van posar a fer la quimioterpia, era bastant fotuda per aguantava i lluitava per sobreviure, no podia morir. Al cap de un temps de fer-me quimioterpia em van informar que el cncer havia desaparegut i estava totalment curat, aquest dia va ser el dia ms feli de la meva vida, aix significava que podria fer una vida feli i podria tenir una famlia amb els fills i les mascotes sense preocupar-me per morir per culpa del tabac ja que ho avia deixat. Ara estic aqu escrivint aquesta historia de la meva vida perqu els meus fills es donin compta de que fumar es el pitjor que es pot fer, no volia que ells tamb caiguessin a aquest mon del tabac i poguessin tenir el menteix que vaig tenir jo.

Jaume Amer Alemany