Dossier dHoraci

1) Biografia
Q. Horatius Flaccus Venusinus, natus est anno 65 patre libertino. bello Philippensi tribunus militum meruit. victis partibus venia impetrata scriptum quaestorium conparavit. poeta primo Maecenati, mox Augusto insinuatus est. habitu corporis fuit brevis atque obesus, ad res venereas intemperantior traditur. vixit plurimum in secessu ruris sui Sabini aut Tiburtini. decessit Romae anno 8 ante Christum natum. Nascut lany 68 aC. en una petita ciutat de lAplia, lactual Venosa, Quint Horaci Flac va rebre formaci literria i filosfica a Roma i a Atenes. La seva admiraci pels iambes dArquloc i les stires de Lucili, el dugueren a compondre els seus Epodes i els seus Sermons alguns dels quals han obtingut justa fama on fa un magistral s de la ironia en un to colloquial i elegant. Lany 38 aC. fou presentat a Mecenes pels seus amics, els poetes Virgili i Vari Rufus. Acollit finalment en aquest distingit cercle intellectual (Mecens li va regalar una casa de camp prop de Tbur, avui Tvoli), Horaci es va posar a compondre les seves Odes: en public tres llibres entre els anys 32-23 aC. mentre que un quart llibre arrib cap a lany 13 aC., a les portes de la seva vellesa. Tot al llarg dels poemes aplegats a les Odes, Horaci sens mostra com un poeta de gran perfecci formal, amb un llenguatge concs i molt ben escollit, daparent i subtil senzillesa, fent gala tamb dun humor sviament contingut. Sens mostra tamb com un home agradable, tolerant, observador, amant de tot all de bell que la vida pot oferir-nos. Per enmig del seu alt i de vegades distant lirisme, Horaci ens parla tamb del patriotisme, la moderaci i fins duna certa pietat. No en debades els antics en lloaven la seva curiosa felicitas (Petroni).

1) Poesies escollides (temari selectivitat)

Epodes
Epode II Metrum: trimeter iambeus et dimeter iambeus

10

15

20

25

30

Beatus ille qui procul negotiis, ut prisca gens mortalium, paterna rura bobus exercet suis solutus omni faenore neque excitatur classico miles truci neque horret iratum mare forumque vitat et superba civium potentiorum limina. ergo aut adulta vitium propagine altas maritat populos aut in reducta valle mugientium prospectat errantis greges inutilisque falce ramos amputans feliciores inserit aut pressa puris mella condit amphoris aut tondet infirmas ovis. vel cum decorum mitibus pomis caput Autumnus agris extulit, ut gaudet insitiva decerpens pira certantem et uvam purpurae, qua muneretur te, Priape, et te, pater Silvane, tutor finium. libet iacere modo sub antiqua ilice, modo in tenaci gramine: labuntur altis interim ripis aquae, queruntur in silvis aves fontesque lymphis obstrepunt manantibus, somnos quod invitet levis. at cum tonantis annus hibernus Iovis imbris nivisque comparat,

Benaurat aquell qui, lluny de les ocupacions, igual que la primitiva raa dels mortals, conrea els camps paterns amb els seus bous, alliberat de tot inters1; i que no es desperta, talment el soldat, en sentir el ferotge toc de la trompeta de guerra, no tem el mar furient i defuig el frum i els palaus superbiosos dels ciutadans rics. Aix doncs, marida [10] els llargs sarments de les vinyes amb els alts pollancres, ads contempla els ramats de vaques mugint en una vall solitria i esporga amb el tallant els llucs bords i nempelta de bons, ads guarda la mel espremuda en mfores netes, ads ton les febles ovelles. O b, quan la Tardor ja ha deixat veure pels camps la seva testa coronada de fruits madurs, com es rabeja en collir les peres de lempelt [20] i el ram que rivalitza amb la porpra per tal dobsequiar-vos, Prap i tu, Silv, protector de les llindes! Sabelleix de jeure, ja sia sota un vell tronc dalzina, ja sia damunt la gespa ufanosa. Corren mentrestant les aiges pels marges pregons, se sent la piuladissa queixosa de les aus dins dels boscos i les fonts remoregen amb laigua que brolla tot convidant a un son lleuger.

35

40

45

50

55

60

65

70

aut trudit acris hinc et hinc multa cane apros in obstantis plagas aut amite levi rara tendit retia turdis edacibus dolos pavidumque leporem et advenam laqueo gruem iucunda captat praemia. quis non malarum, quas amor curas habet, haec inter obliviscitur? quodsi pudica mulier in partem iuvet domum atque dulcis liberos, Sabina qualis aut perusta solibus pernicis uxor Apuli, sacrum vetustis exstruat lignis focum lassi sub adventum viri claudensque textis cratibus laetum pecus distenta siccet ubera et horna dulci vina promens dolio dapes inemptas adparet: non me Lucrina iuverint conchylia magisve rhombus aut scari, si quos Eois intonata fluctibus hiems ad hoc vertat mare, non Afra avis descendat in ventrem meum, non attagen Ionicus iucundior quam lecta de pinguissimis oliva ramis arborum aut herba lapathi prata amantis et gravi malvae salubres corpori vel agna festis caesa Terminalibus vel haedus ereptus lupo. has inter epulas ut iuvat pastas ovis videre properantis domum, videre fessos vomerem inversum boves collo trahentis languido positosque vernas, ditis examen domus, circum renidentis Laris. haec ubi locutus faenerator Alfius, iam iam futurus rusticus, omnem redegit idibus pecuniam, quaerit kalendis ponere.

Per quan lestaci hivernal de Jpiter tonant [30] prepara pluges i neus, encala per totes bandes els ferotges senglars amb nombroses gosses fins les trampes que els barren el pas, o amb una estaca lleugera prepara unes xarxes poc espesses engany per les grives llamineres i amb la llaada captura la llebre poruga i la grua viatgera, trofeus que lomplen de goig. Qui, enmig daitals activitats, no soblida de les punyents preocupacions que comporta lamor? I si, per altra part, una casta muller acompleix el seu paper cuidant [40] la casa i els fills estimats talment una dona sabina o lesposa, bruna pel sol, de lapuli amatent, prepara el foc sagrat de la llar amb llenya resseca abans no arribi el marit fatigat i, tancant el ramat satisfet dins la cleda de canyissos, muny els braguers botits, i abocant vi de lanyada de la dola gerra prepara menges que no ha clagut comprar, no em plaurien ms les ostres del Lucr ni tampoc el [50] rmol o els escars2 si mai una tempesta els empenyia de les aiges dOrient cap al nostre mar, i ni lau africana3 ni el francol de Jnia anirien a parar al meu estmac amb ms goig que loliva collida de les branques ms carregades, o lagriella que estima els prats i les malves que curen un cos malalts, o lovella sacrificada per les festes Terminals, [60] o el cabridet furtat al llop. En lendemig daquests pats, quin bo dna veure els ramats que tornen de la pastura cap a casa, els bous cansats amb la rella girada damunt el coll abatut, i els esclaus del casal eixam duna llar fecunda posats al voltant dels Lars resplendents! Quan lusurer Alfi hagu parlat aix, disposat a fer-se camperol dimmediat, apleg tot el diner per les idus i [70] es posa a preparar el prstec per a les calendes.

Epode III Metrum: trimeter iambeus et dimeter iambeus

10

15

20

Parentis olim siquis impia manu senile guttur fregerit, edit cicutis alium nocentius. o dura messorum ilia. quid hoc veneni saevit in praecordiis? num viperinus his cruor incoctus herbis me fefellit? an malas Canidia tractavit dapes? ut Argonautas praeter omnis candidum Medea mirata est ducem, ignota tauris inligaturum iuga perunxit hoc Iasonem, hoc delibutis ulta donis paelicem serpente fugit alite. nec tantus umquam siderum insedit vapor siticulosae Apuliae nec munus umeris efficacis Herculis inarsit aestuosius. at siquid umquam tale concupiveris, iocose Maecenas, precor, manum puella savio opponat tuo, extrema et in sponda cubet.

Si alg alguna vegada ha trencat el coll al seu anci pare amb m impia, que mengi alls, ms nocius que la cicuta. Oh entranyes despietades de qui els recullen! Quin s aquest ver que em corre per les venes? s que, sense saber-ho, ha menjat carn de serp, cuinada amb unes herbes tals, o quina Candia aquests terribles menjars ha preparat? Quan Medea, detre tots els Argonautes [10] va restar emmirallada per la bellesa enlluernadora del seu cabdill, va ser amb alls amb qu va untar Json per tot el cos per tal de junyir els toros al jou desconegut. I desprs de venjar-se de la seva rival amb obsequis impregnats en all, fug amb ales de drac. Mai el sol va enviar una xafogor tan gran sobre lassedegada Aplia; ni un obsequi tan ardors abras lesquena del laboris Hrcules. I si mai has desitjat quelcom de semblant, bromista Mecens, et demano que la teva amant aturi amb la m els teus petons, i dormi en el llindar del llit.

Epode XVI Metrum: hexameter et senarius

10

15

20

Altera iam teritur bellis civilibus aetas, suis et ipsa Roma viribus ruit. quam neque finitimi valuerunt perdere Marsi minacis aut Etrusca Porsenae manus aemula nec virtus Capuae nec Spartacus acer novisque rebus infidelis Allobrox, nec fera caerulea domuit Germania pube parentibusque abominatus Hannibal: impia perdemus devoti sanguinis aetas ferisque rursus occupabitur solum; barbarus heu cineres insistet victor et Urbem eques sonante verberabit ungula, quaeque carent ventis et solibus ossa Quirini, - nefas videre - dissipabit insolens. forte quid expediat communiter aut melior pars, malis carere quaeritis laboribus; nulla sit hac potior sententia: Phocaeorum velut profugit exsecrata civitas agros atque lares patrios habitandaque fana apris reliquit et rapacibus lupis,
ire, pedes quocumque ferent, quocumque per undas

Les guerres civils destrossen ja una segona generaci, i per les seves prpies forces es desmorona Roma. No pugueren acabar amb ella ni els seus vens els mars, ni lexrcit etrusc de Porsenna; i no la venceren ni el valor de Cpua, mul al seu, ni el ferotge Esprtac, ni lallbrogue, trador a la revoluci, ni Hannbal, detestat per les mares: som nosaltres, generaci impia, filla de sang maleda, qui la farem perdres, i el seu sl ser de bell nou ocupat per feres. Ah, un brbar vencedor trepitjar les cendres i muntat a cavall, flagellar la ciutat amb el seu casc resonant; els ossos de Quir, que sn a recer de vents i sols sacrilegi veure-ho- els anir diseminant en el smmum de la seva gosadia. Ta vegada tots en conjunt o el grup m sensat de vosaltres busqueu com alliberar-vos dunes desgrcies tan penoses. Tal vegada no hi ha cap altra soluci millor que aquesta: com la ciutadania maleda de Focea que abandon els camps i els lars patris i abandonat els tempes per tal que els habitessin els llops rapaos i els senglars, marxar on ens portin els peus i on, a travs de les onades, ens cridi el Notus o lbrec. Us sembla b? O alg t una idea millor per proposar? Per qu ens demorem per embarcar, si els auspicis sn favorables? Per jurem en aquests termes: quan les pedres pugin del fons de laigua i nedin, llavors deixi de ser sacrlega la tornada. I deixi dafligir-nos girar les veles rumb a la ptria quan el Po hagi banyat el cim del Mant o b lalt Apen hagi baixat corrent cap el mar i un amor miraculs hagi produt monstruoses unions, fruits de nova passi: de manera que a les tigresses els hi plagui ser cobertes per crvols, adulteri tamb el colom amb el mil, no temin els refiats ramats als vermellosos lleons i al boc, fent tersa la seva pell, li agradi la salada plancie de la mar. A aquestes i altres imprecacions obligada la ciutat

25

30

35

Notus vocabit aut protervos Africus. sic placet? an melius quis habet suadere? Secunda ratem occupare quid moramur alite? sed iuremus in haec: simul imis saxa renarint vadis levata, ne redire sit nefas; neu conversa domum pigeat dare lintea, quando Padus Matina laverit cacumina, in mare seu celsus procurrerit Appenninus novaque monstra iunxerit libidine mirus amor, iuvet ut tigris subsidere cervis, adulteretur et columba miluo, credula nec ravos timeant armenta leones ametque salsa levis hircus aequora. haec et quae poterunt reditus abscindere dulcis eamus omnis exsecrata civitas aut pars indocili melior grege; mollis et exspes 6

40

45

50

61 62 53 55

60 63 65

inominata perpremat cubilia. vos, quibus est virtus, muliebrem tollite luctum, Etrusca praeter et volate litora. nos manet Oceanus circumvagus: arva beata petamus, arva divites et insulas, reddit ubi cererem tellus inarata quotannis et imputata floret usque vinea, germinat et numquam fallentis termes olivae suamque pulla ficus ornat arborem, mella cava manant ex ilice, montibus altis levis crepante lympha desilit pede. illic iniussae veniunt ad mulctra capellae refertque tenta grex amicus ubera nec vespertinus circumgemit ursus ovile nec intumescit alta viperis humus; nulla nocent pecori contagia, nullius astri gregem aestuosa torret impotentia. pluraque felices mirabimur, ut neque largis aquosus Eurus arva radat imbribus, pinguia nec siccis urantur semina glaebis, utrumque rege temperante caelitum. non huc Argoo contendit remige pinus neque impudica Colchis intulit pedem, non huc Sidonii torserunt cornua nautae, laboriosa nec cohors Ulixei. Iuppiter illa piae secrevit litora genti, ut inquinavit aere tempus aureum, aere, dehinc ferro duravit saecula, quorum piis secunda vate me datur fuga.

que tallin la dola tornada, marxem tots o la millor part de la nostra indcil comunitat: el peress i el sense esperana continun units fins a la fi als seus llits de nefas auguri. Vosaltres, en els quals resideix el valor, deixeu a un costat el lament femenvol i voleu ms enll de les platges etrusques. Ens espera lOce que flueix al voltant de la terra: els camps, busquem els camps ferstecs i les illes afortunades, on la terra fa entrega de Ceres, sense haver estat llaurada y sense haver estat podada floreix sempre la vinya; renova els seus brots tamb la branca dolivera sense frustrar mai cap esperana, i la figa engala larbre on nasqu; la mel emana de lalzina; de la part alta de les muntanyes baixa saltant la limfa lleugera amb peu bullicis. All les cabretes, sense ser guiades, van a ser ordenyades, i lamists ramat retorna a casa amb les seves mamelles repletes. Ni ls gruny al caure la nit ni les terres dinflen amb vbores. Daltres meravelles veurem felios: com ni lEurus plujs erosiona els camps amb xfecs constants, ni les frtils llavors sabrassen per la calor, equilibrant els dos extrems el rei dels moradors celestials. No pos rumb cap aqu cap pi impulsat per rems argonutics, ni la impdica jove de Colcos va dirigir cap aqu el seu peu, ni els mariners sidonis van dirigir cap aqu el seu espol; ni la tripulaci dUlises, patidora de treballs; cap malaltia danya el ramat aqu, ni labrasant calor del foc sufoca al poble. Jpiter reserv aquelles platges per a gent piadosa quan va tacar amb bronze ledat daurada; amb bronze i desprs amb ferro endur els segles, dels quals jo us aporto una fcil fugida, jo, poeta visionari, als homes piatosos.

Odes

I. 1. A Mecens Metrum: Asclepiadeum primum Maecenas atavis edite regibus, o et praesidium et dulce decus meum: sunt quos curriculo pulverem Olympicum collegisse iuvat metaque fervidis evitata rotis palmaque nobilis terrarum dominos evehit ad deos; hunc, si mobilium turba Quiritium certat tergeminis tollere honoribus; illum, si proprio condidit horreo quidquid de Libycis verritur areis. gaudentem patrios findere sarculo agros Attalicis condicionibus numquam demoveas, ut trabe Cypria Myrtoum pavidus nauta secet mare; luctantem Icariis fluctibus Africum mercator metuens otium et oppidi laudat rura sui: mox reficit rates quassas indocilis pauperiem pati. est qui nec veteris pocula Massici nec partem solido demere de die spernit, nunc viridi membra sub arbuto stratus, nunc ad aquae lene caput sacrae; multos castra iuvant et lituo tubae permixtus sonitus bellaque matribus detestata; manet sub Iove frigido venator tenerae coniugis inmemor, seu visa est catulis cerva fidelibus, seu rupit teretes Marsus aper plagas. me doctarum hederae praemia frontium dis miscent superis, me gelidum nemus Nympharumque leves cum Satyris chori secernunt populo, si neque tibias Euterpe cohibet nec Polyhymnia Lesboum refugit tendere barbiton. quodsi me lyricis vatibus inseres, sublimi feriam sidera vertice. Mecenas, llinatge de reis antics, oh tu, defensa i dol ornament meu! A alguns els agrada cobrir-se de pols en la cursa dOlmpia, i la meta, esquivada per les rodes furients, i la palma de la victria els eleva cap als dus, senyors del mn. Lun salegra si la multitud de ciutadans inconstants safanya per a enaltir-lo amb el triple honor, un altre si en el seu almod guarda [10] tot all que senduu de les eres de Ldia. El qui es gauba recavant els camps paterns amb laixada mai no el veurs marxar, amb lexcusa de les riqueses dAtal, perqu salpi en una nau xipriota, mariner recels, pel mar de Mirt. El mercader, quan t por del llebeig que lluita contra les onades dIcria lloa loci i els camps de la seva vila. De seguida restaura el fustam esquerdat, incapa de suportar la pobresa. Hi ha qui no menyst ni unes copes de vi ranci de Mssic [20] ni jeure part dun dia sencer, estirant el cos sota un arbo verds o de cara a una amable font daigua sagrada. A molts els agrada la vida dels campaments i el toc de la tuba mesclat amb el del clar, i les guerres, avorrides per les mares. El caador soblida de la seva tendra muller perseverant sota el cel glaat, ja sia perqu una crvola ha estat descoberta pels seus fidels gossos o perqu un senglar mars ha destrossat les dbils xarxes. Pel que fa a mi, que les heures, premi de doctes esperits, [30] em posin al costat dels dus suprems. A mi, el bosc geliu i els cors lleugers de les Nimfes i stirs em mantenen lluny del com de la gent, mentre Euterpe no emmudeixi les flautes ni Polmnia no refusi templar la lira. Perqu si em poses entre els bards de la lira, amb la punta del cap tocar les estrelles.

10

15

20

25

30

35

I. 11. Carpe diem

Metrum:Asclepiadeusmaior

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios temptaris numeros. ut melius, quidquid erit, pati. seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
5 quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi spem longam reseces. dum loquimur, fugerit invida aetas: carpe diem quam minimum credula postero.

Tu no preguntis s prohibit saber-ho quin dest hauran decretat els dus a mi i a tu, Leucnoe; ni facis proves amb els horscops babilonis. Millor afrontar el que hagi de venir! Tant si sescau que Jpiter ens ha concedit ms hiverns, com si aquest s el darrer que ara consum la mar Tirrena batent els esculls que se li oposen. Sigues assenyada, amara els vins i, en una vida tan breu, talla amb lesperana de llarg abast. Mentre parlem el temps envejs shaur escolat: aprofita el dia davui esperant el mnim possible en el de dem.

I. 14. Allegoria de lEstat Metrum:Asclepiadeumtertium O navis, referent in mare te novi fluctus. o quid agis? fortiter occupa portum. nonne vides, ut nudum remigio latus 5 et malus celeri saucius Africo antemnaeque gemant ac sine funibus vix durare carinae possint imperiosius aequor? non tibi sunt integra lintea, non di, quos iterum pressa voces malo. quamvis Pontica pinus, silvae filia nobilis, iactes et genus et nomen inutile: nil pictis timidus navita puppibus fidit. tu nisi ventis debes ludibrium, cave. nuper sollicitum quae mihi taedium, nunc desiderium curaque non levis, interfusa nitentis vites aequora Cycladas. 9 Oh, nau, noves onades tarrossegaran mar endins! Oh, qu fas? Ancorat fortament al port! No veus el teu flanc desprovet de rems, com gemeguen larbre ferit pel velo llebeig i les antenes, i que sense cordam amb prou feines les carenes poden aguantar una mar tan arrissada? No tens el velam sencer, [10] no tens els dus que invoques presa novament dun perill. Encara que et vantis de ser un pi del Pont, fill dun bosc illustre, llinatge i nom sn intils; el mariner temorenc no confia gens en la teva popa pintada. Vigila si no vols convertir-te en joguina dels vents! Suara vas ser una angoixosa molstia, per ara ets anhel i preocupaci no petita: mira devitar [20] les aiges que sestenen entre les Cclades brillants.

10

15

20

I. 24. Davant la mort de Quintili Varus Metrum:Asclepiadeumalterum Quis desiderio sit pudor aut modus tam cari capitis? praecipe lugubris cantus, Melpomene, cui liquidam pater vocem cum cithara dedit. ergo Quintilium perpetuus sopor urget; cui Pudor et Iustitiae soror incorrupta Fides nudaque Veritas quando ullum inveniet parem? multis ille bonis flebilis occidit, nulli flebilior quam tibi, Vergili. tu frustra pius, heu, non ita creditum poscis Quintilium deos. quid? si Threicio blandius Orpheo auditam moderere arboribus fidem, num vanae redeat sanguis imagini, quam virga semel horrida non lenis precibus fata recludere nigro conpulerit Mercurius gregi? durum: sed levius fit patientia quidquid corrigere est nefas. Amb quin respecte, o amb quina mesura, ens hem de captenir quan enyorem una persona tan estimada? Inicia els cants de dol, Melpmene el Pare tatorg, amb la ctara, una veu cristallina. I doncs, un son perpetu oprimeix Quintili! Un com ell, quan el trobar lHonor, la incorrupta Fidelitat que s germana de la Justcia, la nua Veritat? Ha mort aquell del tot digne de ser plorat per molts homes bons; [10] per per ning ms digne de ser plorat que per tu, Virgili. Tu, piets endebades, ai!, reclames Quintili als dus ell, que no ha estat tingut per mereixedor daquest favor. Qu, si modulessis la lira aquella que els arbres escoltaven ms dolament que Orfeu? Potser tornaria la sang a la buida figura que Mercuri, gens benvol als precs, amb el seu terrible gaiato haur emps cap al negre escamot perqu els fats lhi tinguin embarrat? s dur: per amb lajut de la pacincia qualsevol cosa [20] impossible de canviar esdev ms lleugera.

10

15

20

10

I. 37. Davant la runa de Clepatra Metrum:Alcaicum Nunc est bibendum, nunc pede libero pulsanda tellus, nunc Saliaribus ornare pulvinar deorum tempus erat dapibus, sodales. 5 antehac nefas depromere Caecubum cellis avitis, dum Capitolio regina dementis ruinas funus et imperio parabat contaminato cum grege turpium morbo virorum, quidlibet inpotens sperare fortunaque dulci ebria. sed minuit furorem vix una sospes navis ab ignibus mentemque lymphatam Mareotico redegit in veros timores Caesar ab Italia volantem remis adurgens, accipiter velut mollis columbas aut leporem citus venator in campis nivalis Haemoniae, daret ut catenis fatale monstrum: quae generosius perire quaerens nec muliebriter expavit ensem nec latentis classe cita reparavit oras, ausa et iacentem visere regiam voltu sereno, fortis et asperas tractare serpentes, ut atrum corpore conbiberet venenum, deliberata morte ferocior: saevis Liburnis scilicet invidens privata deduci superbo non humilis mulier triumpho. Ara s el moment de beure, ara el moment de colpir el terra amb el peu allerat, ara, companys, fra locasi de guarnir el coix dels dus per a un banquet digne dels salis. Fins aqu hauria estat sacrleg de treure el ccub de les btes dels avis, mentre una reina tramava el foll esfondrament del Capitoli i la fi de limperi amb lajut dun esbart pestilent [10] de barons intils per llur follia, sense fre en les seves esperances i bria de la dola fortuna. Per anorre la seva demncia lnica nau, amb prou feines salvada del foc, i Csar va capgirar els seus pensaments trastocats pel vi maretic en vertaderes temences. La va perseguir amb la fora dels rems, mentre ella volava lluny dItlia, igual que lesparver encala les tmides colomes o com el rabent caador encala la llebre pels camps nevats dHemnia, [20] per a lligar amb cadenes el fatal monstre. I ella, cercant una mort ms noble, no va tmer davant lespasa talment una dona ni va cercar amb el seu rpid estol unes ribes per amagar-shi. Va ser auda fins i tot per a contemplar amb rostre ser el seu palau derrut, valenta com per a tocar serps asprives (fins al punt damarar el seu cos amb ver mortfer), ms arrogant encara per aquesta mort deliberada [30] s clar que no volia ser duta per cruels navilis liburnis com una dona privada de tot, ella que no era pas humil, devers una ostentosa cerimnia de triomf.

10

15

20

25

30

11

I. 38. Contra la vida fastuosa Metrum:Sapphicum Persicos odi, puer, adparatus, displicent nexae philyra coronae, mitte sectari, rosa quo locorum sera moretur. simplici myrto nihil adlabores sedulus curo: neque te ministrum dedecet myrtus neque me sub arta vite bibentem. Odio, bon miny, les pompes dels perses; em desagraden les corones entreteixides de tiller; deixa de buscar per quins llocs floreix la rosa tardana. No vull que, treballs, tafanyis per a afegir res a la senzilla murtra. La murtra res no desdiu de tu mentre em serveixes, ni de mi mentre bec a lombra duna parra sumptuosa.

II. 10. Aurea mediocritas Metrum:Sapphicum Rectius vives, Licini, neque altum semper urgendo neque, dum procellas cautus horrescis, nimium premendo litus iniquum. 5 auream quisquis mediocritatem diligit, tutus caret obsoleti sordibus tecti, caret invidenda sobrius aula. saepius ventis agitatur ingens pinus et celsae graviore casu decidunt turres feriuntque summos fulgura montis. sperat infestis, metuit secundis alteram sortem bene praeparatum pectus: informis hiemes reducit Iuppiter, idem submovet; non, si male nunc, et olim sic erit: quondam cithara tacentem suscitat Musam neque semper arcum tendit Apollo. rebus angustis animosus atque fortis adpare, sapienter idem contrahes vento nimium secundo turgida vela. Viurs ms rectament, Licini, si no navegues sempre mar endins i, vigilant, temers de les tempestes, no tacostes massa a la platja tradora. Qui t afecci per la daurada mediocritat viu segur, mancat duna casa runosa; viu sobri, mancat dun palau que provoca enveges. El ms freqent s que els vents sacsegin un pi altvol; les torres acimades sensorren ms estrepitosament; els llamps [10] fereixen els pics de les muntanyes. Un cor ben preparat en temps difcils espera les tornes de la sort, en temps favorables les tem. Jpiter emmena els hiverns desplaents i ell mateix sels emporta. No ser aix el futur encara que lavui vagi malament: algun cop Apollo desvetlla amb la ctara [20] la Musa callada i no sempre tensa larc. En els moments dangoixa mostrat amb nim i fort i, tamb, spigues plegar el velam inflat per un vent massa favorable.

10

15

20

12

III. 30. El desig del poeta: no morir del tot Metrum:Asclepiadeus Exegi monumentum aere perennius regalique situ pyramidum altius, quod non imber edax, non aquilo impotens possit diruere aut innumerabilis 5 annorum series et fuga temporum. non omnis moriar multaque pars mei vitabit Libitinam: usque ego postera crescam laude recens, dum Capitolium scandet cum tacita virgine pontifex: 10 dicar, qua violens obstrepit Aufidus et qua pauper aquae Daunus agrestium regnavit populorum, ex humili potens princeps Aeolium carmen ad Italos deduxisse modos. sume superbiam 15 quaesitam meritis et mihi Delphica lauro cinge volens, Melpomene, comam. He bastit un monument ms perenne que el bronze, que lobra rgia de les pirmides: ni la pluja vora ni lAquil desfermat no el podran derruir; tampoc no podran la incomptable srie dels anys i el temps que fuig. No morir del tot i bona part de mi quedar lliure de Libitina: jo he de crixer contnuament, grcies a lelogi de la posteritat, mentre el pontfex pugi al Capitoli acompanyat de la verge silenciosa. Hom dir de mi, lla per on ressona lufid [10] impetus i per on Daunus, mancat daigua, regn sobre pobles ferstecs, que arribat a ser poders dorigen humil, vaig ser el primer a traslladar el cant eoli als ritmes itlics. Acull lhonor guanyat pels meus mrits, Melpmene, i propcia cenyeix els meus cabells amb el llorer de Delfos.

13

3) Tpics
Un tpic literari s un tema que s'expressa en literatura a travs d'una frase clebre i que es pot recrear en composicions posteriors sense fer esment explcit d'aquesta frase, per que el receptor evoca en llegir el text. Els tpics literaris formen part del canon i apareixen sovint en llenges i poques diferents. La frase que resumeix el tpic sol ser un proverbi o una cita d'un clssic fams, especialment en llat.

Etimolgicament, tpic deriva del grec topos, que significa lloc. Senten per tpic lexpressi o largument que sovint cal es fa servir per referir-se a situacions i casos amb caracterstiques semblants. Literriament, un tpic s lexpressi o arguments encunyats per un autor sobre una idea, que han fet fortuna i que han estat adoptats per la posteritat per suggerir aquesta idea. A continuaci, exposem els ms famosos tpics dHoraci: 1. Beatus ille: elogi i idealitzaci de la tranquillitat del camp, oposant-lo a la vida de ciutat. 2. Aurea mediocritas: elogi de la moderaci en el viure. Tema de la filosofia epicrea 3. Frugaliter: lloana en els plaers senzills de la vida (veure, amor, menjar, descans). 4. Tempus fugit: fugacitat del temps i a la mort igualitria, ja que en morir tots som iguals. Aix ens hauria dapartar dambicions desmesurades. 5. Carpe diem: representa la conseqncia immediata del tpic anterior: cal gaudir de la vida i disfrutar-ne de cada moment. 6. Monumentum aere perennius: lartista aconsegueix la immortalitat a travs de la seva obra. 7. Mite de les edats: Comena a Hesode i explica que el passat era una etapa dor (Saturnia regna) on no calia treballar i la Justcia imperava. En canvi, el mn actual s el de ferro. 8. Adynata: Es tracta dexemples que no poden passar en aquest mn, segons els lleis naturals. En castell equivaldria a la can infantil vamos a contar mentiras. 9. Vates: el poeta com a augur per al poble. El poeta s alg en contacte amb la divinitat, llavors cal escoltar la seva paraula, ja que s una paraula proftica. 10. Amistat: la relaci que shi estableix amb Mecens no s la relaci amb un superior, sin una relaci franca i plena de confidncies. Mostra de filosofia epicrea. 11. Elogi a August: implcita o explcita (com en loda a Clepatra). NO hem doblidar que el cercle de Mecens s el lloc des don es difonen les idees culturals del Princeps. 12. El vi: com a remei a les desgrcies mundanes, ideal per prendre en festes amb els amics i companys del poeta. Sempre en un locus aemoenus. 13. Mitologia: es pot emprar com a exemple o com a argument del poema.

14

4) Pervivncia
Horaci estava plenament convenut que, a travs del seu art, aconseguiria la immortalitat. Ja a la mateixa antiguitat fou un poeta mpliament imitat. Altres poetes que el prengueren com a model foren, per exemple, Ovidi, Persi i Juvenal. Durant ledat mitjana, la seva presncia va ser molt menor que Virgili i Ovidi, quedant en un segon pla. Qui primer les va recuperar fou el poeta italia Francesco Petrarca. El Renaixement s tamb el moment on el nostre poeta reneix, com una au Fnix, de les seves cendres. Els poetes italians Landino i Polizi el posen de moment. A Espanya ser imitat per Garcilaso de la Vega i Fray Luis de Len. Altres grans poetes que el segueixen sn Ronsard i Tasso. En el perode de la Illustraci, autors com Goethe, Schiller, Hlderlin y Hugo sn seguidors confesos del poeta de Vensia. En el segle XX (i XXI) tenim com a principal autor a Fernando Pessoa. A Catalunya, tenim lobra de lescriptor mallorqu Miquel Costa i Llobera, qui va escriure un llibre de poesies anomenat Horacianes. A Espanya, els poetes de la Generacin del 27 sn un bon exemple de seguidors de la literatura horaciana. Podem citar a Gerardo Diego, Luis Antonio de Villena y Jorge Guilln.

15