g al a ”

e
e r ntile
n
d Ca
D de
b C zena
Amitja Do
t

“M

1
 FI DE CURS 07

Què tenim a l’escola Cervantes?

TENACITAT ALÇADA

AMOR

COLOR ESPIRITUALITAT

RAPIDESA AMOR

DIVERSITAT POCA VERGONYA

2
 O R I AL
EDIT
SUMARI
El Cervantes s’ha posat seriós amb els pares que,
al matí, fan tard a escola. A qui arriba tard quan
ja han tancat la porta del pati se’l registra en una
llista i ha de donar explicacions, cosa bastant
comprensible, ja que la majoria de famílies viuen
al barri. La veu de l’escola........4
Comencen a apuntar-se tendències. Per exemple,
els catalans (“No som espanyols”) no és que Ampanius...................5
siguin més puntuals que els espanyols. Però
potser és encara més sorprenent, si pensem en
la llegendària puntualitat britànica, que entre El reportatge..............6
els tocatardans hi ha més d’un pare, o mare,
anglesos, que arriben sovint quan en Gabi està
posant la clau al pany. És evident que es tracta
Ressenyes llibres.........8
de gent que havien d’emigrar cap a cultures
mediterrànies perquè no resistien la puntualitat Festa Tornaveu............9
de l’Europa del nord. O potser són les males
companyies dels dropos del sud...
Lloros......................12
També és de notar que els qui viuen més a prop
de l’escola són els pitjors. L’arribada d’alguns
pares és tan atrafegada que moltes mares sovint Selva.......................14
vénen gotejant de la dutxa, tot i que normalment
ja estan del tot vestides, mentre que hi ha pares,
que no es distingeixen precisament per la seva Papallones................16
forma física, que arriben suats després d’haver
corregut vint-i-cinc metres des de la porta de
casa. Arribar d’una revolada amb un nen lligat
Passatemps..............20
a la cadireta de la bici és una bona manera de
dissimular el fet que vius just davant de l’escola, Cartes.....................21
però recordeu que en Gabi sap perfectament on
viviu.
Cervantes eskola.......22
L’oficina de l’escola va acumulant una llista
d’excuses molt entretingudes. Es parla sovint
del desastre de Rodalies, però l’excusa és una
mica pobra quan es viu al Carrer d’en Mònec. Equip de redacció:
És una mica millor dir: “El camió de BCneta no
em deixava passar per Sant Pere Mitjà” o “Els Oriol Garcia, Stephen Burghen, Inés Caravia, Ester
semàfors de Via Laietana no funcionaven i he Martí, Miguel Vega, Elena Mendiz
tardat tres hores per poder travessar”. L’explicació
“Els meus pares són andalusos” va ser rebutjada Col.laboren:
per les autoritats de l’escola, com també ho va Laia Arnal, Maria Sol, Veronica Menichini, Sandra
ser la tan escampada “Tota la culpa és de Madrid”. Rehder, Victor Obiols, Gemma Pauné, Silvia Ibañez,
L’excusa més covarda dels pares és acusar els Elena Calvo, Koni Franco, Cristina Ferrer, Cristina
fills, des de l’altament plausible: “Només trobava Fons, Mercè Febrer, Montse Montiel, Purita Méndez i
una sabata” fins a les més imaginatives, com: “ Gemma Salas.
La pinta dels polls se li ha quedat enganxada als
cabells i hem hagut de cridar els bombers per El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol
tallar-los-hi.” idea per a un proper article envieu-lo a la nostra
adreça electrónica
De tota manera, sense cap dubte, la raó més
convincent la va donar un membre fatigat del tornaveu@miguelvegal.jazztel.es
consell de redacció de Tornaveu, que va afirmar:
“Estava llegint un email de la Inés Caravia i quan Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al
vaig poder mirar per la finestra ja era fosc”.
blog del ampa:

http://ampacervantes.blogspot.com/

3
 LA VEU DE L’ESCOLA

INAUGUREM EL CURS I “LA CANÇÓ DE CERVANTES!

L´ESCOLA” Lletra i música : Àlex Alesso

Després de la “Quinzena de Rodatge”, quan Entre el mercat i el Palau

“l’estiu se’n va de puntetes”, vam celebrar l’últim la meva escola allà és on cau.
Mireu-la bé, perquè us diré
divendres de setembre, com en anys anteriors, tot el que d’ella heu de saber.
l´acte d´inauguració del curs escolar. És al barri de Sant Pere
on comença l’aventura
L´acte és la primera trobada de tots els que som d’escriure, llegir i comprendre
a l´escola: mestres, educadors i alumnes. Ens per tenir bona cultura.
Si passeu per aquí
presentem, donem la benvinguda als nous alumnes
podreu veure el nostre món;
i als nous mestres incorporats a l´escola i també treballant tots en equip
compartim amb tots els desitjos i compromisos construirem un món millor.
de cada grup-classe per al curs escolar. Aquests
compromisos s´han elaborat i acordat durant els CERVANTES!
primers dies de classe, quan hem enraonat d’allò És l’escola
que a mi em mola
que volem aprendre aquest curs... Tanquem l’acte
i no penso deixar sola.
amb una mica de música, una dansa, alguna CERVANTES!
cançó... Fem la feina cada dia
Però aquest any, a la trobada d´inauguració, hi sempre amb bona companyia
ha hagut una novetat: hem estrenat “La cançò CERVANTES!
de l´escola”. “La cançó de l’escola”, amb lletra i Només cal que ens estimem,
perquè hi hagi un bon ambient, sí!
música de l’Àlex Alesso, nou mestre de música de
Parvulari i Cicle Inicial de l’escola, expressa amb un Pares, mares, professors;
llenguatge planer i amb un ritme que s’encomana, ens acompanyen en la nostra educació
el sentit del dia a dia a l’escola: l’educació pel Només cal tenir paciència
desenvolupament com a persones i ciutadans dels i esforçar-nos per entendre tanta ciència.
No t’oblidis d’agafar el banyador,
nens i nenes del Cervantes a la seva escola, en
pantalons curts, perquè tots hem de fer esport.
el seu barri i en el món actual. Tots els nens i Fruita a l’hora d’esmorzar,
nenes de l’escola la van cantar amb un entusiasme llapis, bolis i la goma d’esborrar.
que reflectia no solament que havien treballat a la
classe amb l’Àlex o l’Anna (l’altra mestra de música) CERVANTES!
la lletra i la música, sinó també que estimen la seva És l’escola
que a mi em mola
escola.
i no penso deixar sola.
CERVANTES!
Des de fa temps, volem aprofitar tots els moments Fem la feina cada dia
i les activitats que ens ajudin a augmentar el sentit sempre amb bona companyia
de pertànyer a la comunitat escolar, l’estima per la CERVANTES!
nostra escola. La proposta de la “Cançò de l´escola” Només cal que ens estimem,
perquè hi hagi un bon ambient, sí!
dóna resposta a aquest neguit. En els moments de
trobada de tota l´escola, la nostra “cançó” tindrà Tanca l’aixeta quan beguis aigua,
el seu lloc, un lloc que ja ha començat a ocupar i quan plogui no t’oblidis el paraigua.
quan es va d´excursió i colònies, per exemple, o I sense tenir cap pressa
quan vam tornar a cantar-la tots a la festa de la aquí pots fer-te una disfressa.
El secret de ser un bon estudiant consta en no deixar-ho
Castanyada.
tot per al final.
Poc a poc, però cada dia
la constància és la millor filosofia.

CERVANTES!
És l’escola
que a mi em mola
i no penso deixar sola.
CERVANTES!
Fem la feina cada dia
sempre amb bona companyia
CERVANTES!
Només cal que ens estimem,
perquè hi hagi un bon ambient, sí!

4
 AMPANIUS
Ara al desembre ha fet un any que vam assumir
portar les regnes de l’AMPA. Creiem que és un bon
moment per fer memòria.
Des del primer dia vam veure la importància de
fomentar la participació. Per gestionar entre tots
les activitats de l’AMPA del Cervantes es van crear
diferents comissions de treball per garantir la
continuïtat del que la nostra associació havia fet
al llarg dels últims anys: el reciclatge i lloguer de
llibres de text; el servei d’acollida matinal i l’esplai
del juny i setembre; les extraescolars; el trofeu de
bàsquet; la col·laboració en les festes de l’escola
i del barri com ara el carnestoltes o la de final de
curs; el casal d’estiu i aquest any les colònies;
l’elaboració de projectes educatius i socials per
demanar diverses subvencions a entitats públiques
i privades; etc.
Destaquem de totes aquestes activitats que a finals
del curs passat l’AMPA, juntament amb l’escola, hem
constituït una secció esportiva que s’integra en el
Pla català de l’esport amb l’objectiu d’incrementar la
participació dels infants en les activitats físiques i de
garantir la qualitat de les extraescolars esportives.
A més, s’ha ampliat l’oferta esportiva afegint dues
activitats més aquest curs 2007-2008: la iniciació
esportiva i les raquetes.
Una altra comissió amb un pes específic dins de
l’AMPA és la comissió d’accessibilitat. Gràcies al
seu treball hem aconseguit que els infants amb
dificultats motrius puguin fer algunes extraescolars,
i que els nens amb paràlisi cerebral lleu que tenim a
l’escola puguin fer natació a través de la Federació.
Estem molt satisfets del que s’ha aconseguit.
Per altra banda, ens vam proposar arribar a més
gent del nostre col·lectiu aprofitant l’energia i les
inquietuds de tants col·laboradors. Això ha estat
possible gràcies a la comissió de dinamització
i comunicació, que ha sumat a les circulars via
motxilla i als plafons d’anuncis altres vies de
comunicació amb les famílies: el correu electrònic,
el blog de l’AMPA i la revista Tornaveu. Amb tots
aquests mitjans d’informació s’ha intentat fer
arribar amb més eficàcia les propostes i notícies
i, al mateix temps, recollir les opinions de tothom.
També s’ha volgut encomanar les ganes de
participar, d’aprendre i de passar-s’ho bé fent coses
a l’AMPA.
Destaquem encara que l’AMPA dóna tot el seu
suport a iniciatives i projectes de l’escola desitjats
per tots, com ara les colònies en horari escolar o el
nou impuls que es vol donar a la música i les arts
plàstiques. I tenim un repte de futur: la creació de
la coral del Cervantes.
Encara ressonen la música i el xivarri de la festa de
la revista Tornaveu del novembre passat. Tot rutlla
i és un bon moment per al relleu en els càrrecs de
la junta. Som un equip i altres agafaran la nostra
responsabilitat. Però continuarem treballant plegats
a l’AMPA, amb tota la il·lusió i ganes de fer les coses
bé, perquè creiem en la nostra escola.
L’equip directiu sortint.

El dia 4 de desembre vam celebrar l’Assemblea General de socis de l’AMPA i hi va haver el comiat de la
directiva anterior i l’elecció del nou equip.

Si ens vam decidir a presentar-nos com a equip directiu de l’AMPA va ser amb la idea que hi hagués
continuïtat, que tots i totes poguéssim seguir treballant des de la vessant que més ens agrada o que
més coneixem i perquè hi havia el clima de treball que ens agradava i ens hi sentíem còmodes. I la
nostra responsabilitat com a equip “directiu” no ha d’anar més enllà de ser els representants visibles de
tota la tasca que estem fent entre tots i totes.

Les persones que formem el nou equip, gairebé tots ens coneixeu i, si no, esperem que aviat ens
conegueu, som:
Presidenta: Cristina Fons, (mare de l’Ikram 2n i l’Ismael P4)
Vicepresidenta: Mercè Gil ( mare del Pau 2n i de la Maria P4)
Tresorer: Alberto Malavia (pare del Tomàs de 2n i de la Marina P3)
Secretària: Anna Ferri ( mare de la Mar P3)

El nostre desig és que totes les persones que col•laboreu en aquests moments ho continueu fent amb
tanta marxa i il•lusió com fins ara i que totes aquelles persones que encara no ho feu pugueu començar
a participar en les diverses tasques de l’AMPA.

Com sabeu si voleu començar a acompanyar-nos us podeu adreçar al despatx de l’AMPA a l’entrada
principal , al carrer Sant Pere més Baix.

També podeu consultar les activitats que es porten a terme des de l’AMPA al bloc http://ampacervantes.
blogspot.com/ o podeu contactar amb nosaltres mitjançant el correu electrònic (ampadelcervantes@gmail.
com)
Us esperem!!!!!
Nou equip directiu.
5
 EL REPORTATGE

Amunt i avall per Sant Pere més Baix (1)

Avui us convido a conèixer una mica més la història i l’arquitectura de les cases del carrer de
Sant Pere més Baix. És un carrer ple de petites botigues, que donen molta vida al nostre barri.
Un carrer on, tot i que ara hi passa fins i tot un autobús, encara se sent més el soroll de la gent
que el dels cotxes.
Però com que el nostre carrer és molt ric en història i en històries, avui ens dedicarem només
a la banda de muntanya, és a dir, als edificis amb números senars.

Iniciem la passejada des de la Via Laietana, i seguint la numeració:

7. Biblioteca i Espai Francesca

Bonnemaison. Abans Institut de Cultura
i Biblioteca popular per a la Dona. Centre
fundat l’any 1909 per iniciativa de Francesca
Bonnemaison (1872-1949). Fou la primera
biblioteca per a dones d’Europa. Ara la biblioteca
no és només per a dones, i us recordem que
hi ha un espai fantàstic per als més menuts,
amb conta contes per a nens i nenes de totes
les edats. L’edifici, la Casa Cordelles, data dels
s.XVI-XVII i fa cantonada amb el carrer que
porta el nom de l’advocat i actiu catalanista
Narcís Verdaguer i Callís, que fou el marit de
la Bonnemaison, i amb qui visqué en aquesta
casa. Tot lliga, oi?

29 bis-31-31 bis. Escola Cervantes. L’escola

es troba ubicada a l’antic Palau dels marquesos
de Dou, construït als segles XVIII i XIX, i
resultat de la unió de tres ‘edificis anteriors.
En queden, de cara al carrer, tres portes ben finestra coronella a l’escola Cervantes
diferents, l’una (núm.29 bis) adovellada, l’altra
(núm. 31) de llinda i la tercera (núm.31bis)
d’arc rebaixat. La casa més antiga, la del núm.
29 bis data del s.XIII, i encara s’hi pot veure una
finestra coronella tapiada a la planta principal
(foto 1). Més endavant dedicarem un article
a aquest antic Palau. L’equip de TORNAVEU
estem recollint informació per escriure’l.
Sabíeu que, on ara jugueu a bàsquet, abans hi
havia un jardí neoclàssic?

33. Capella i residència dels pares Camils

o Agonitzants, anomenats així perquè es
dedicaven a assistir malalts. Capella amb
façana d’estil imperi, amb les típiques sagetes
napoleòniques als ferros de les llunetes (foto
2). De l’any 1803. sagetes napoleòniques a la Capella dels pares Camils
o Agoniznts

6
 EL REPORTATGE

37. Casa del s.XVI, amb porta adovellada...i

poca cosa més.

39. Una curiositat: esgrafiats del s.XXI!

Realitzats durant una reforma de l’edifici, un
tal Oriol Garcia (que no té res a veure amb
el qui signa aquest article) ens ha regalat
aquestes imatges que ben segur passaran a
la història. Amb motius del món de la pintura,
els esgrafiats ens anuncien el que podrem
comprar a la botiga que de ben segur molt
aviat tornarà a obrir les seves portes a la part
baixa de l’edifici (foto 4).

55. Palau dels marquesos d’Alós (segles

XVII- XVIII). Durant molts anys fou ocupat
per.... la Penya Cultural Barcelonesa. Fins
fa poc, per un altre tipus de penya, i avui un
cartell ens informa del projecte d’ubicar-hi
equipaments per al barri (centre de formació esgrafiats del segle XXI
d’adults, escola bressol, casal de joves, comerç
just). Esperem amb ànsia els equipaments i
també esperem que siguin més respectuosos
amb l’edifici del que ho han estat amb els que
hi havia just al davant.

59. Casa d’època moderna. En un balcó hi

podem veure una inscripció de l’any 1682 (foto
5).

61. Com el del núm.59, aquest edifici fou

construït per a les classes populars, durant els
segles XVII i XVIII.

M’he deixat moltes coses al tinter, i ben segur

que molts de vosaltres podreu completar aquest
llistat amb més informació. Al començament de
l’article comentava que els comerços d’aquest
carrer donen molta vida al barri. Val a dir que
molts d’ells també donen vida al TORNAVEU
amb la seva desinteressada col·laboració.
Moltes gràcies a tots.
Oriol Garcia i Quera
Inscripció de l’any 1682
Glossari:
Arc rebaixat: Arc d’alçada inferior a la que tindria un
arc del mateix traçat.
Coronella: Finestra partida en dues o tres parts, per
una o dues columnetes dites mainells.
Dovella: Pedra treballada en forma de tascó, que for-
ma part d’un arc o volta.
Esgrafiat: Conjunt de dibuixos traçats en un mur, mi-
tjançant un estilet que fa saltar la capa superficial que
el revesteix, i permet veure la capa de sota, d’un altre
color.
Llinda: Pedra o fusta que carrega damunt dels mun-
tants i que forma amb aquests una obertura o portal.
Lluneta: Espai cec, en forma d’arc, sobre una llinda
d’una porta o finestra, generalment reservat a un motiu
ornamental.

7
 RESSENYES DE LLIBRES
Català

Marta Luna ; Susanna Campillo, Lluís Farré, Cristina Losantos... et al. (il.). La meva primera
història de Catalunya. Barcelona : RBA Libros, 2007 (a partir de 6 anys).

Magnífic llibre d’història, en aquest cas de Catalunya, per la seva adequació a l’audiència,
per la seva qualitat i per la seva originalitat: cada època és il·lustrada per un autor
català diferent.
Descrita a partir d’un text breu, fet de frases curtes i entenedores, l’autora es val de
quatre “finestres” per època per explicar detalls planers i d’interès social que desperten la
curiositat dels més petits (i també dels grans!).
Molt ben indexat i documentat, al final s’hi inclouen dos apartats: en el primer es
presenten els principals personatges de la història de Catalunya, cadascun dibuixat per un
il·lustrador diferent; i en el segon es proposen indrets concrets de la geografia catalana
per contextualitzar cada moment històric.
Poc tendenciós i amb una gran voluntat objectiva (historigràficament molt seriós),
aconsegueix captar l’interès de tots els públics a l’hora d’explicar, en poques ratlles, la
història de Catalunya.

Anushka Ravishankar ; Pulak Biswas (il.). Tigre grimpador / Thule Ediciones, 2005. (a partir
de 6 anys)

A mig camí entre la poesia, el conte i l’art, aquesta història ens explica les aventures d’un
tigre cadell de l’Índia que s’ha perdut a la costa, vora el mar...
Poques paraules que rimen, un toc d’humor i una mica de surrealisme acompanyats d’una
gran força, simplicitat i expressivitat de les il·lustracions.
Editat a Chenai (Índia) en la seva versió original, aquest llibre ha rebut diferents premis,
entre els quals es troben el Premi al millor llibre infantil de l’American Library Association o el
Premi de la New York Book Show, secció infantil (2005).
Cal destacar també l’excel·lent traducció al català.

Roald Dahl ; Quentin Blake (il.). Les bruixes. Barcelona : Empúries, 1997
(11ª ed.). (a partir de 11 anys)

L’any que ve se celebra el 25è aniversari de la publicació d’aquest clàssic de la literatura

infantil i juvenil.
Aquesta és la història trepidant d’un nen de 7 anys que es converteix en ratolí per tal
d’eliminar totes les bruixes d’Anglaterra. Per aquesta gran empresa, el jove heroi compta
amb la gran ajuda d’una àvia irreverent i plena d’energia.
Estructura clàssica, personatges tradicionals, màgia, el bé que triomfa sobre el mal, elements
típics de conte als quals aquest autor genial hi afegeix l’humor i la sorpresa.
Edició que ve sempre acompanyada de les inconfusibles il·lustracions d’un altre geni anglès,
Quentin Blake, coautor en molts dels seus títols de Roald Dahl.

English
Are you concerned at the slow pace that your children are learning English? One way you can rapidly
raise their level is by reading together – even just a few pages a week will make a huge difference.

For children under eight, the Dr Seuss books are ideal, as the stories are fun, there is little text
and much repetition, helping children to familiarise themselves with the
vocabulary.

For children of eight or over, the Ladybird series of

traditional tales such as Cinderella or the Elves and the
Shoemaker have been written with language learning in
mind. The stories, which will be familiar to a majority of
children, are told in simple terms and with a systematic
repetition of vocabulary.

8
 FESTA TORNAVEU

Quan vam consultar amb el marit d’una de las artistes si pensava que la seva dona
voldria participar en un concert festa ens va respondre: ”el problema no és que pugi a
l’escenari, sinó fer-la baixar”. Vam intuir llavors que aquest entusiasme es contagiaria
ràpidament i que tothom s’engrescaria. També ens vam adonar que la funció de la festa,
mes enllà de satisfer l’esperit hedoniste de l’equip de redacció (“el pitjor de l’AMPA”),
fer un merescut homenatge a una de les persones mes estimades d’aquesta escola (que
potser serà mes comprensiu amb les excuses dels que arribin tard al’escola)i recaudar
alguns centims d’autoabastiment, era una ocasió especial per fomentar la cohesió entre
pares, mares, educadors i educadores de l’escola. Creiem que es va assolir l’objectiu.
Tornaveu va demanar la col•laboració de dues assistents a la festa d’especial sensibilitat
i intuïció. La Mercè de Febrer i la Montse Montiel han tingut l’amabilitat d’escriure
aquesta crònica.

23 de novembre. 21.30
hores. Sant Pere Apòstol.
Sant Pere Més Baix...

... Arribem, són les 9.35. L’Àlex

a la porta amb uns amics…no
hi ha ningú més? I tant! Hi ha
molta gent! …és que s’ha de
traspassar la preciosa porta
blava, pujar les escales… els
espais són càlids, acollidors, hi
ha gent tranquil·la , del barri…
però encara no hem arribat, és
més amunt… a l’Auditori!
L’Alex té raó , està ple, hi ha
mares, pares, iaies, amics i
amigues , “senyos”, “profes”
...i el Gabi!!!
Elegants, mudats, contents
i nerviosos els organitzadors
van amunt i avall. Les cares
plenes d’il·lusió i neguit a
l’hora. Es llegeix als seus ulls:
“Que bé! Quanta gent! Com
sortirà tot?”.
Si tens gana , l’oferta és d’allò
mes suggerent: empanades
argentines, “sushi”, menjar
indi, “brownie del Miguel”
(deliciós, per cert) , pastissos
de tota mena, pans de pessic...
1 euro per peça, fantàstic, ens
podem posar les botes sense
que la butxaca ho noti gaire
....vi, cava, aigua... La nit
promet.
Comença l’espectacle! “La
pèl-roja i el rinxolitus”
surten a l’escenari. Seran els
conductors de la nit amb els
seus acudits, les seves

9
 FESTA TORNAVEU

divertidíssimes introduccions i
la seva genial interpretació.
- La Rut fa teatre? -Li
pregunto a la seva mare
- Qué va! Si està
nerviosíssima, i amb
molta vergonya, no
volia sortir!
- ... ningú ho diria!
Sandra canta un tango, una
milonga, un altre tango, recita
... amb força, amb passió, amb
elegància, amb sobrietat. Com
sempre ens atrapa. Qui no la
coneixia, queda impressionat.
Ens emocionem, aplaudim, en
volem més...
..i hi ha més : un moment
especialment entranyable...
-....”per la seva paciència
amb nosaltres, per mantenir
la porta oberta uns minuts
més, per la seva permanent
disposició.... Gabi, si us plau, a
l’escenari!”
L’alegria compartida deu
ser més alegria, oi? Doncs
moltíssima alegria! El Gabi
sense paraules, tothom
aplaudint, fort, molt fort.
Bonic, molt bonic.
La Sara amb la guitarra ,
l’Helena , el Víctor al piano
de cua amb temes propis i
aliens, les seves veus ens
acompanyen durant una bona
estona. Jazz, blues, zambas
argentines... Elena i Víctor,
Víctor , Elena, Víctor i Sara,
Sara i guitarra... “grups
flexibles”, bones veus i mans
magnífiques ens ofereixen
un repertori variat , divertit,
intens, proper. El “Víctor
Bocanegra” ens ofereix una
primícia : “NIRVANA” és un
tema del seu proper disc , la
Sara i l’Helena l’acompanyen
amb les seves precioses veus.
Segur que mai tan poques
hores d’assaig han possibilitat
un resultat tan brillant !
Ja podem afirmar amb
rotunditat que la festa és un
èxit. És el moment que m’he
de contenir per no trucar a

10
 FESTA TORNAVEU
totes les companyes que s’ho
estan perdent. Quina llàstima!
I per si no estàvem ja prou
implicats, prou incorporats,
prou identificats amb el
moment, arriba l’ Angel i ens
fa una proposta transgressora:
“el pati de butaques” actuarà i
l’escenari observarà, gaudirà,
aplaudirà. Com s’ho manegarà
amb tanta gent?
“…se rompió un caño de
instrumentos ché?” l’auditori
s’inunda de “saxòfonos”
“pellizcòfonos” “tamborófonos”
i més objectes genials que
produeixen sons ( o sorolls?)
d’allò més variat, bé , no
tan variat però divertit, molt
divertit... pels que toquen,
amb aquella fe!!! Pels qui s’ ho
miren (que són pocs). Riem
amb ganes.
Tothom vol passar-s’ho bé. I si
no porta aquesta intenció... li
és impossible resistir-se!!!
Però... Sant Pere Apòstol té
son , els veïns també i gent
satisfeta, gent alegre, gent
cansada, gent amb son, gent
feliç... la gent del Cervantes, el
deixa tranquil.
S’ha acabat... per avui!
Però imprescindible una
segona edició i.... una tercera,
una quarta….
Gràcies... per la festa i per tot
el que ha possibilitat.

Per molts Tornaveus!!!

Mercè de Febrer
Montse Montiel

D’ençà de la FESTA TORNAVEU del dia 23 de Novembre, l’equip de redacció no hem parat de rebre mostres de
solidaritat i felicitacions per haver organitzat una vetllada com aquella.
Hem de dir que, per a nosaltres la nit també va ser rodona, i que vam assolir l’objectiu proposat: amb la recaptació
obtinguda hem sufragat aquest número 2 i el CD de regal que l’acompanya, amb les cançons infantils gentilment
enregistrades per l’Elena Vilallonga i en Víctor Bocanegra.
Ens queda ara, agrair a tothom que va col·laborar, d’una manera o d’una altra a la festa, la seva ajuda: els artistes,
els tècnics, els reporters, els fotògrafs, els cambrers, els cuiners, els presentadors, els cangurs.... i, evidentment, el
públic. Sense tanta assistència, allò no hauria estat el mateix. Vam superar de llarg el centenar de persones. Gràcies
a tots. Vau omplir la sala i vau estar a l’alçada.
També cal fer esment de la col·laboració que vam rebre de la gent del Centre de Sant Pere Apòstol, que no només
ens van cedir un local tan fantàstic, si no que també van estar amatents en tot moment per a qualsevol cosa que
necessitéssim. Sense ells, sempre disposats a fer barri, la festa tampoc hauria estat possible.
Sí. Vam fer barri... i vam fer Escola... i vam fer AMPA ... I ens vam adonar que treballar i col·laborar amb l’ AMPA
comporta feina i sovint sacrificis, però que també dóna satisfaccions i que pot ser molt, però que molt divertit.

L’equip de redacció

11
 LETRA MENUDA / LLOROS
LES COLÒNIES A LA GRANJA DE JUNEDA
Vam sortir molt emocionats i una mica nerviosos, dient adéu a les
mares i pares... a algú li va caure alguna llagrimeta!
El viatge fins a Juneda se’ns va fer una mica llarg, però en arribar, el
Tati ens va ensenyar tota la casa, era mol gran i molt maca!
La zona de descansar era sagrada, ens va dir el Tati:
- Perquè dormir és molt important, quan els nens no dormen, estan
cansats, de mal humor, no estudien, es molesten, estan nerviosos...
així que quan les mestres us diguin “a dormir”! Tothom ha de fer
cas.
Hi havia una gran sala i hi havia 2 o 3 habitacions a cada cantó. A les
habitacions hi havia 10 lliteres i una d’elles era doble. Teníem lavabo
i dutxa a l’habitació i eren molt grans, molt grans.
Després vam anar a veure els animals de la granja. Hi havia cavalls,
vaques, conills, cabres, ovelles, gallines i un gall d’indi, burros, i el
ponitoni... i molts gossets molt simpàtics i juganers que corrien per
allà; de seguida ens vam fer molt amics.
Vam arribar a un prat per pasturar els animals, tancat amb un fil
elèctric, que quan les vaques el toquen els hi passa el corrent. I el Tati
va dir que féssim una rotllana i la vam fer, tots agafats de les mans, i l’Eric va tocar el cable i vam fer
un bot ! Perquè a tots ens va passar el corrent.
Vam jugar una estona al camp de futbol, que era molt gran i hi havia floretes i a l’esplanada de sota els
arbres, on hi havia troncs per jugar i fer cabanes; va tocar la campana i vam dinar molt bé. A la tarda
van començar els tallers.

El paisatge de Juneda
Vam anar d’excursió al Turó de la Sal, vam mirar el paisatge
i era tot pla, no hi havia muntanyes, només algun turó. Ens
vam tirar per uns tobogans de terra molt alts i que feien molta
baixada, va ser molt divertit. Pel camí hi havia camps de blat
de moro, pomeres, peres i oliveres, alguns arbres mig secs.
Tots vam menjar fruita molt bona i al Bouba li va caure una
dent menjant una pera.

Fent el pa
La mestra es deia Castell. Primer vam posar fustes al forn
perquè s’anés escalfant i després ens vam rentar tots molt bé
les mans. Ens van ensenyar els ingredients i vam veure molts
grans de diferents cereals, però finalment el pa l’havíem de
fer amb farina de blat.
Vam pesar la farina i a sobre la taula cadascú va fer un volcà,
al mig hi vam posar boletes de llevat i aigua i alguns nens un
ou i vam anar amassant durant molta estona. Després vam
fer figures de pa per emportar-nos a casa. Després vam ficar
el pa al forn i el pa ens va sortir molt bo!

Fent les mandonguilles i les botifarres

En el taller de preparar la carn vam fer mandonguilles

i botifarres per dinar. Vam haver de tallar tota la carn en
trossets petits, després passar-la per la màquina de picar i al
final un grup vam fer boletes per fer les mandonguilles i l’altre
grup havia d’anar va omplint el budell per fer les botifarres.
Tot va quedar boníssim!

12
LETRA MENUDA / LLOROS

La feina a la granja

Hi havia cavalls, tots eren molt bonics i també rucs

i un poni que es deia Ponitoni.
Ens vam posar botes d’aigua, vam agafar les pales
i els carretons i vam netejar l’estable dels cavalls
i les vaques; les caques feien molta pudor, però
s’havia de fer!

Després vam anar a posar menjar a tots els

animals, herba seca per a tothom i també trossos
de pastissos, que els agraden molt. També vam
anar a munyir les vaques, hi havia una vaca que no
volia entrar perquè estava pasturant molt tranquil.
la al camp; els nens i nenes li estiraven la cua, però
ella no es movia, al final la Najua li va pessigar el
cul i en aquell moment entrava la Montse a buscar
la vaca i de cop la vaca va començar a córrer tot
perseguint la Montse, que corria molt espantada!

Munyir les vaques ens va agradar molt, primer

els netejàvem les mamelles i després amb una
màquina les vam munyir.
Amb la llet, en el taller vam fer nata, mantega i
crema catalana.
A les gàbies dels conills, hi havia les mares amb
els seus fills i el pare de tots estava sol en una
altra gàbia. El Tati ens va ensenyar un conillet
negre molt petitó que acabava de néixer i encara
tenia els ulls tancats, però no el podíem tocar per
no deixar-li la nostra olor.
Vam poder tocar i agafar molts conillets, l’Eric en
va agafar un i el conill va saltar al coll del Pau i li
va fer una bona rascada!
Al corral de les gallines hi vam entrar per posar
menjar i per recollir els ous. Després vam entrar
a veure la incubadora i ens van deixar agafar els
pollets més petits que acabaven de sortir de l’ou,
eren molt bonics i suaus.

I, a més, després de tant treballar, a les nits també

vam fer jocs de nit amb les llanternes i va ser molt
divertit. A les habitacions també vam riure força i
el més divertit va ser quan va entrar una granoteta
molt petita en una habitació!

A Juneda ens ho vam passar molt bé

tots i totes!

13
 LLETRA MENUDA/SELVA
Un matí es va demanar als alumnes de la classe de quart que escribissin el que més els agrada
de l’escola. Va ser un text escrit individualment. Desprès es van llegir en veu alta, corregir i
passar a net. Aquí en teniu una mostra

14
LLETRA MENUDA/SELVA

15
 LLETRA MENUDA / PAPALLONES

LES CONVERSES DE LES PAPALLONES

Seuen al terra i en cercle, disposats, de bon matí, a conversar amb la Mercè i l’Amparo.
Són les converses matinals de P5, on cadascú diu la seva al voltant d’un tema proposat.
La Mercè, segur, s’encarregarà que tots tinguin la seva oportunitat.

Mentrestant, l’Amparo pren nota de tot en una llibreta, però sense deixar-se res!! …i és
que només que canvïi una paraula en la frase d’ algun nen/a, aquest/a ho farà notar
–perquè es recorden de tot!-, el dia que en facin la lectura.

La lectura de les converses és d’allò més interessant i és que permet als petits
“PAPALLONES” llegir precisament les seves pròpies històries (les seves pròpies
intervencions, que, passades a l’ordinador EN LLETRA DE PAL i fotocopiades de manera
que cada nen/a tingui davant el seu paper, es converteixen en un material de lectura
exclusiu, proper, interessant i…, sobretot, divertit). Vegeu, com a exemple, la conversa
d’un dels primers dies de curs:

SOM MÉS GRANS QUE L’ANY PASSAT I HEM DE PENSAR QUE ÉS EL QUE VOLEM
ESTUDIAR I APRENDRE AQUEST CURS. QUÈ VOLEM FER...

RU
OSA: JO VULL FER MOLTES FLORETES DIBUIXADES
NAI: I PAPALLONES

MU
ERCÈ: QUÈ VOLS FER DE PAPALLONES UNAI?
NAI: DIBUIXOS DE PAPALLONES

M
ERCÈ: L’ANY PASSAT VÀREU ESTUDIAR
ELS TAURONS OI? PODRÍEM COMPARAR-
LOS AMB LES PAPALLONES

MY
ARTÍ: ESTUDIAR PELIS DE PAPALLONES
ASMINA: ESTUDIAR GATS PETITONS

I
AGO: VULL SER AMIC DELS TAURONS I ESTUDIAR ELS
AVIONS I ESTUDIAR EL SOL.

R
ITA: I ESTUDIAR ELS COHETS PER PUJAR A LA
LLUNA

M
ANOLO: LA LLUNA ESTÀ A L’ESPAI. VULL
FER GUERRA A L’ESPAI, DE VERITAT.

RA
ITA: LA GUERRA ENS MATARÀ
INARA: ESTUDIAR LLETRES
PER LLEGIR

16
 LLETRA MENUDA / PAPALLONES

UM
NAI: ESTUDIAR NÚMEROS I DIBUIXAR PALMERES
ANOLO: ESTUDIAR NAVES PER VIATJAR A LA LLUNA I A
L’ESPAI

MM
ALAK: ESCRIURE NOMS I PINTAR PAPALLONS
ARIO: ESTUDIAR DINOSAURES

J
ÚLIA: ESTUDIAR COM ENTREN ELS OUS
EM LES PAPALLONES I VULL SABER SI
ELS CARGOLS TENEN
FILLS O NO. I VULL ESTUDIAR EL MÓN.

OV
LIVER: VULL ESTUDIAR LA LLUNA
IOLETA: I JO LES ESTRELLES

PR
AULA: VULL ESTUDIAR ELS PEIXOS
OLANDO: TAMBÉ ELS PEIXOS

KF
EVIN: ESTUDIAR ELS COHETS
AIZAN:

I
FRASEEM: VULL JUGAR I
ESTUDIAR ELS NENS

KV
ARIMA: VULL LLEGIR
ICTOR:

SB
AIF: VULL ESTUDIAR EL SOL
RU:

AO
NA: VULL ESTUDIAR LES FLORS
MAR:

L
IDIA: TAMBÉ VULL ESTUDIAR
LES FLORS

B
EPON: VULL ESTUDIAR
ELS NÚMEROS

M
ARIAN: JO LES
FLORS TAMBÉ

HEM DECIDIT ORDENAR IDEES. HI HA PROPOSTES MOLT SEMBLANTS, N’HI HA QUE

LES PODEM POSAR JUNTES... ENS HI POSEM.
CADASCÚ HA DIBUIXAT LA SEVA PROPOSTA (N’HI HA QUE EN TENEN MES D’UNA).

DISCUTIM, COMPARTIM, RAONEM, AGRUPEM, CLASSIFIQUEM, REAGRUPEM,

RECLASSIFIQUEM I FINALMENT... CONSENSUEM!!!

DESPRÉS DE DONAR-LI VOLTES ENS QUEDEN SIS GRUPS DE PROPOSTES. SEGURAMENT,

QUAN ENS HI POSEM, CANVIAREM ALGUNA COSA, PERÒ DE MOMENT LES HEM
ORGANITZAT AIXÍ:
17
 LLETRA MENUDA / PAPALLONES

ANIMALS (NOSALTRES TAMBÉ):COMPAREM

L’ESPAI: QUÈ HI HA I COM S’ARRIBA

18
 LLETRA LLETRA
MENUDA MENUDA
/ PAPALLONES

LAS PLANTES

NÚMEROS: QUINS I ON SÓN. PER A QUÈ SERVEIXEN

LLETRES PER LLEGIR I...? JOCS

QUINA FEINADA SE’NS HA GIRAT!!!

19
 PASSATEMPS

Quantes castanyeres pots identificar en aquestes fotos?

20
 EL TORNAVEU
PASSATEMPS
CARTES BASC
Després de la publicació del primer número de Tornaveu, l’equip de redacció va rebre nombrosos
comentaris; la majoria, sortosament, de caire afectiu. Dues persones ens van fer arribar els
seus comentaris per correu. En Lluís Sunyer ens va felicitar i la Pilarín va detectar un petit
error: a la pàgina 8 de la revista, al penúltim paràgraf, parleu de “formar els nostres fills com
a persones”, segur que voleu que les vostres filles també se sentin representades...

Gràcies, Pilarín, esperem ser més curosos la propera vegada!

Fa algunes setmanes ens va arribar un altre correu “internacional“ que va encetar una interessant
intercanvi d’idees amb una escola que té una revista nova, un pati petit, una realitat bilingüe,
vocació d’integració de la diversitat, famílies involucrades en un nou AMPA amb un munt de
projectes nous i un entusiasta equip docent. Sona, oi? és clar, es diu “Cervantes “, l’escola
Cervantes de Bilbao.
Tornaveu i la revista Berri-Berria han acordat iniciar un petit intercanvi editorial. En aquest
número publiquem alguns dels correus que hem intercanviat amb aquests nous amics i un petit
article sobre Cervantes Eskola. Tornaveu tindrá un petit espai a Berri-Berria al febrer!

Hola, me llamo Sofía y soy miembro del AMPA de una
escuela también llamada Cervantes que está en Bilbao.
Enredando por la red he dado con vuestro blog y en él he
encontrado vuestra revista. Nosotros también tenemos
una revista llamada BERRI-BERRIA y sacamos nuestro
primer número en junio. Tuvo mucho éxito y ahora
estamos trabajando en el segundo.
Me ha llamado la atención la cantidad de entidades que
han colaborado con vosotros para patrocinar la revista.
¿Cómo lo habeis hecho? ¿Cómo participan? (...) He visto
que habéis organizado una fiesta para recaudar dinero,
quizá sea una solución, pero ¿ya tiene éxito este tipo de
acciones?
Espero vuestra respuesta y espero que sigamos en
contacto, incluso quizá podamos colaborar entre
nosotros. Un saludo y hasta pronto.
HOla Sofía,
Soy Miguel, maquetista de la revista Tornaveu, de la
escola Cervantes de Barcelona. Qué irónico que en las
instituciones educativas de la pérfida y rebelde periferia
peninsular (Hay escuelas Cervantes en Valencia,
Canarias, Murcia, Granada...) se prodigue el nombre de
tan castellano escritor! Tal vez deberíamos redactar una
versión conjunta de Tornaveu y BERRI-BERRIA y enviarla
a los medios de comunicación de Madrid para que sirvan
de ejemplo de tolerancia educativa y cultural.
Editáis en euskera? hay una versión en internet? hay
página Web de la escuela?
Nuestra escuela es muy dinámica y nos hemos juntado
un grupo de familias muy cohesionadas que colaboramos
con un equipo nuevo de AMPA y la revista es uno de
los múltiples projectos de esta nueva etapa. El Tornaveu
tiene vocación de relacionar la escuela con el barrio, que
está en el centro de Barcelona y tiene mucha historia,
además de haber sufrido grandes transformaciones en
los últimos años, y por supuesto, darle un espacio a la
producción escolar: hay ocho páginas con actividades de
los niños y niñas.
En fin, si alguien de Berri Berria se apunta a pasar un
fin de semana en Barcelona como corresponsal, os hago
llegar una invitación oficial de la revista, en la convicción
de que, aunque no paguéis entrada, colaboraréis
sobradamente, como buenos vascos, en el bar que
estamos montando para la ocasión.
Un abrazo de parte de todo el equipo y seguimos en
contacto
Miguel
Kaixo Miguel,
Ante todo, gracias por tu respuesta y por tu invitación.
Tu respuesta nos ha sido de gran ayuda a la hora de
replantearnos ciertos aspectos sobre la revista. En cuanto
a tu invitación para asistir al concierto, habrá de ser en
otro momento. Espero que fuera un éxito de audiencia.
Respondiendo a tus preguntas, te diré que la revista es
bilingüe, o al menos eso intentamos. El objetivo es que
sea entendida por todo el mundo y ya sabrás que por
aquí andamos aún con la absurda pelea entre modelos
lingüísticos (modelo A en castellano y modelo D en
euskera; aunque aún existe en vigor otro modelo más
que, por suerte, en nuestra escuela no se oferta pero
sí en otras, es el modelo B: parte en euskera y parte
en castellano). Dado que tenemos un alto porcentaje de
inmigrantes y la inmensa mayoría estudia en el modelo A,
no nos queda otra que editar en los dos idiomas. Conflictos
aparte, puesto que la revista es parte del proyecto de
convivencia de la escuela, en el cual estamos implicadas
unas cuantas madres, pensamos que las familias que no
saben euskera se quedarían marginadas y eso estaría
fuera de lugar dentro de la convivencia. Es por tanto una
razón más para hacerla bilingüe.
La escuela acaba de crear un blog. Como aún está en
pañales no es gran cosa, pero poco a poco se va llevando
adelante. En breve espero colgar la revista.
http://cervanteseskola.blogspot.com
Un saludo. Seguiremos en contacto
Sofía
21
 LA CERVANTES DE BILBAO

CERVANTES ESKOLA
La escuela pública Cervantes es un espacio abierto a la participación de las familias que quieran
compartir el compromiso de la educación de sus hij@s . Situada en el ensanche bilbaíno (muy cerquita
del museo Guggenheim) se construyó hace 102 años para cubrir las necesidades educativas de esta
zona donde el crecimiento de la población fue notable a principios del siglo XX. Se inauguró el 9 de mayo
de 1905 con el nombre de Escuelas de Cervantes, nombre propuesto por la junta organizativa de los
actos del tercer centenario del Quijote. En ella había local para una escuela de párvulos y dos escuelas
elementales, una de niños y otra de niñas, más una escuela nocturna de adultos. A partir de los años
40 tres de las aulas del centro fueron utilizadas como escuela de magisterio hasta 1961. En 1969 se
habilitaron varias aulas para acoger a niñ@s con necesidades especiales, siendo pionera en Bizkaia por
la labor educativa realizada con los alumnos hipoacúsicos.

Reformada en 1984 por dentro y por fuera, albergó en el año

2000 a alumnos de 1º y 2º de la E.S.O. durante tres cursos. Por fin,
y tras mucho pelear, se consiguió la construcción del patio exterior
inaugurado en el 2007, cuya fiesta de inauguración fue, si cabe, aún
mayor que la celebrada el año anterior con motivo de su centenario.

Actualmente, el itinerario formativo abarca la Educación infantil

de 2 a 6 años y la Educación Primaria de 6 a 12 años. Cuenta con un
total de 286 alumn@s, de los que un amplio número son inmigrantes;
la mayoría de Latinoamérica (Bolivia, Colombia, Ecuador, Argentina,
Chile, Uruguay, Paraguay, Venezuela y México), pero también de
Rusia, Rumanía, Georgia, Filipinas, China y Angola. La educación se
imparte en dos modelos: A eredua, todo en castellano; y B eredua,
todo en euskera; y bajo el lema “diferentes sí, pero en igualdad”
se pretende lograr la convivencia entre el alumnado de diferentes
culturas, adecuando el currículum para dar una enseñanza de calidad
y una educación de y en valores.

Deseosos de enriquecer esta experiencia educativa, el AMPA se

ha renovado y ha empezado a adquirir mayor protagonismo apoyando
y colaborando con la labor del centro, al tiempo que propone nuevas
acciones que creen una unión mayor entre las familias y el centro.

Con un proyecto común de convivencia y bajo la creencia de que juntos es mejor (“elkarrekin
hobeto”) se han dado pasos importantes y se han materializado ideas (una revista escolar, un blog,
una comisión de fiestas conjunta...), y existen otras que van pasito a pasito pero por buen camino (un
observatorio para la convivencia en el que estén representados todos los estamentos, un banco escolar,
dinamizador intercultural,..)

Conscientes de que aún nos queda mucho por hacer, vemos con alegría cómo Cervantes Eskola se
está convirtiendo en una gran familia y estamos orgullosos de ella. Sería estupendo poder compartir con
vosotros esta experiencia de comunidad y estáis invitados a participar en ella. Las puertas están abiertas
para tod@s.

Un saludo desde Bilbao.

fi de curs 07 pati nou classe p5

22
 FI DE CURS 07

FUTUR TALENT

BON GUST PUNTERIA

REFLEXIÓ INTUICIÓ

DUPLICITAT
FRESCOR
23
 A TOTS ELS NOSTRES COL.LABORADORS:

GRÀCIES!
LLIBRERIA MONTSERRAT
EDITORIAL STUDIUM

C/BEATES, 8
TEL/FAX-933190078

ENMARCACIONES
MARCS ARIAS SL
933190061
SANT PERE MES BAIX 16

St. Pere Més Baix 90

T. 933102673

FRUTERIA LA MAÑA KIOSKO ANGEL AV FRANCESC CAMBÓ 30-36

ALVAREZ DE CASTRO 10 FRANCESC CAMBÓ 23

VOSALTRES FEU POSSIBLE ELTORNAVEU

24