Professional Documents
Culture Documents
TORNAVEU Nº 2
TORNAVEU Nº 2
TORNAVEU Nº 2
e
e r ntile
n
d Ca
D de
b C zena
Amitja Do
t
“M
1
FI DE CURS 07
TENACITAT ALÇADA
AMOR
COLOR ESPIRITUALITAT
RAPIDESA AMOR
http://ampacervantes.blogspot.com/
3
LA VEU DE L’ESCOLA
CERVANTES!
És l’escola
que a mi em mola
i no penso deixar sola.
CERVANTES!
Fem la feina cada dia
sempre amb bona companyia
CERVANTES!
Només cal que ens estimem,
perquè hi hagi un bon ambient, sí!
4
AMPANIUS
Ara al desembre ha fet un any que vam assumir l’escola puguin fer natació a través de la Federació.
portar les regnes de l’AMPA. Creiem que és un bon Estem molt satisfets del que s’ha aconseguit.
moment per fer memòria.
Per altra banda, ens vam proposar arribar a més
Des del primer dia vam veure la importància de gent del nostre col·lectiu aprofitant l’energia i les
fomentar la participació. Per gestionar entre tots inquietuds de tants col·laboradors. Això ha estat
les activitats de l’AMPA del Cervantes es van crear possible gràcies a la comissió de dinamització
diferents comissions de treball per garantir la i comunicació, que ha sumat a les circulars via
continuïtat del que la nostra associació havia fet motxilla i als plafons d’anuncis altres vies de
al llarg dels últims anys: el reciclatge i lloguer de comunicació amb les famílies: el correu electrònic,
llibres de text; el servei d’acollida matinal i l’esplai el blog de l’AMPA i la revista Tornaveu. Amb tots
del juny i setembre; les extraescolars; el trofeu de aquests mitjans d’informació s’ha intentat fer
bàsquet; la col·laboració en les festes de l’escola arribar amb més eficàcia les propostes i notícies
i del barri com ara el carnestoltes o la de final de i, al mateix temps, recollir les opinions de tothom.
curs; el casal d’estiu i aquest any les colònies; També s’ha volgut encomanar les ganes de
l’elaboració de projectes educatius i socials per participar, d’aprendre i de passar-s’ho bé fent coses
demanar diverses subvencions a entitats públiques a l’AMPA.
i privades; etc.
Destaquem encara que l’AMPA dóna tot el seu
Destaquem de totes aquestes activitats que a finals suport a iniciatives i projectes de l’escola desitjats
del curs passat l’AMPA, juntament amb l’escola, hem per tots, com ara les colònies en horari escolar o el
constituït una secció esportiva que s’integra en el nou impuls que es vol donar a la música i les arts
Pla català de l’esport amb l’objectiu d’incrementar la plàstiques. I tenim un repte de futur: la creació de
participació dels infants en les activitats físiques i de la coral del Cervantes.
garantir la qualitat de les extraescolars esportives.
A més, s’ha ampliat l’oferta esportiva afegint dues Encara ressonen la música i el xivarri de la festa de
activitats més aquest curs 2007-2008: la iniciació la revista Tornaveu del novembre passat. Tot rutlla
esportiva i les raquetes. i és un bon moment per al relleu en els càrrecs de
la junta. Som un equip i altres agafaran la nostra
Una altra comissió amb un pes específic dins de responsabilitat. Però continuarem treballant plegats
l’AMPA és la comissió d’accessibilitat. Gràcies al a l’AMPA, amb tota la il·lusió i ganes de fer les coses
seu treball hem aconseguit que els infants amb bé, perquè creiem en la nostra escola.
dificultats motrius puguin fer algunes extraescolars,
i que els nens amb paràlisi cerebral lleu que tenim a L’equip directiu sortint.
El dia 4 de desembre vam celebrar l’Assemblea General de socis de l’AMPA i hi va haver el comiat de la
directiva anterior i l’elecció del nou equip.
Si ens vam decidir a presentar-nos com a equip directiu de l’AMPA va ser amb la idea que hi hagués
continuïtat, que tots i totes poguéssim seguir treballant des de la vessant que més ens agrada o que
més coneixem i perquè hi havia el clima de treball que ens agradava i ens hi sentíem còmodes. I la
nostra responsabilitat com a equip “directiu” no ha d’anar més enllà de ser els representants visibles de
tota la tasca que estem fent entre tots i totes.
Les persones que formem el nou equip, gairebé tots ens coneixeu i, si no, esperem que aviat ens
conegueu, som:
Presidenta: Cristina Fons, (mare de l’Ikram 2n i l’Ismael P4)
Vicepresidenta: Mercè Gil ( mare del Pau 2n i de la Maria P4)
Tresorer: Alberto Malavia (pare del Tomàs de 2n i de la Marina P3)
Secretària: Anna Ferri ( mare de la Mar P3)
El nostre desig és que totes les persones que col•laboreu en aquests moments ho continueu fent amb
tanta marxa i il•lusió com fins ara i que totes aquelles persones que encara no ho feu pugueu començar
a participar en les diverses tasques de l’AMPA.
Com sabeu si voleu començar a acompanyar-nos us podeu adreçar al despatx de l’AMPA a l’entrada
principal , al carrer Sant Pere més Baix.
També podeu consultar les activitats que es porten a terme des de l’AMPA al bloc http://ampacervantes.
blogspot.com/ o podeu contactar amb nosaltres mitjançant el correu electrònic (ampadelcervantes@gmail.
com)
Us esperem!!!!!
Nou equip directiu.
5
EL REPORTATGE
6
EL REPORTATGE
7
RESSENYES DE LLIBRES
Català
Marta Luna ; Susanna Campillo, Lluís Farré, Cristina Losantos... et al. (il.). La meva primera
història de Catalunya. Barcelona : RBA Libros, 2007 (a partir de 6 anys).
Magnífic llibre d’història, en aquest cas de Catalunya, per la seva adequació a l’audiència,
per la seva qualitat i per la seva originalitat: cada època és il·lustrada per un autor
català diferent.
Descrita a partir d’un text breu, fet de frases curtes i entenedores, l’autora es val de
quatre “finestres” per època per explicar detalls planers i d’interès social que desperten la
curiositat dels més petits (i també dels grans!).
Molt ben indexat i documentat, al final s’hi inclouen dos apartats: en el primer es
presenten els principals personatges de la història de Catalunya, cadascun dibuixat per un
il·lustrador diferent; i en el segon es proposen indrets concrets de la geografia catalana
per contextualitzar cada moment històric.
Poc tendenciós i amb una gran voluntat objectiva (historigràficament molt seriós),
aconsegueix captar l’interès de tots els públics a l’hora d’explicar, en poques ratlles, la
història de Catalunya.
Anushka Ravishankar ; Pulak Biswas (il.). Tigre grimpador / Thule Ediciones, 2005. (a partir
de 6 anys)
A mig camí entre la poesia, el conte i l’art, aquesta història ens explica les aventures d’un
tigre cadell de l’Índia que s’ha perdut a la costa, vora el mar...
Poques paraules que rimen, un toc d’humor i una mica de surrealisme acompanyats d’una
gran força, simplicitat i expressivitat de les il·lustracions.
Editat a Chenai (Índia) en la seva versió original, aquest llibre ha rebut diferents premis,
entre els quals es troben el Premi al millor llibre infantil de l’American Library Association o el
Premi de la New York Book Show, secció infantil (2005).
Cal destacar també l’excel·lent traducció al català.
Roald Dahl ; Quentin Blake (il.). Les bruixes. Barcelona : Empúries, 1997
(11ª ed.). (a partir de 11 anys)
English
Are you concerned at the slow pace that your children are learning English? One way you can rapidly
raise their level is by reading together – even just a few pages a week will make a huge difference.
For children under eight, the Dr Seuss books are ideal, as the stories are fun, there is little text
and much repetition, helping children to familiarise themselves with the
vocabulary.
8
FESTA TORNAVEU
Quan vam consultar amb el marit d’una de las artistes si pensava que la seva dona
voldria participar en un concert festa ens va respondre: ”el problema no és que pugi a
l’escenari, sinó fer-la baixar”. Vam intuir llavors que aquest entusiasme es contagiaria
ràpidament i que tothom s’engrescaria. També ens vam adonar que la funció de la festa,
mes enllà de satisfer l’esperit hedoniste de l’equip de redacció (“el pitjor de l’AMPA”),
fer un merescut homenatge a una de les persones mes estimades d’aquesta escola (que
potser serà mes comprensiu amb les excuses dels que arribin tard al’escola)i recaudar
alguns centims d’autoabastiment, era una ocasió especial per fomentar la cohesió entre
pares, mares, educadors i educadores de l’escola. Creiem que es va assolir l’objectiu.
Tornaveu va demanar la col•laboració de dues assistents a la festa d’especial sensibilitat
i intuïció. La Mercè de Febrer i la Montse Montiel han tingut l’amabilitat d’escriure
aquesta crònica.
23 de novembre. 21.30
hores. Sant Pere Apòstol.
Sant Pere Més Baix...
9
FESTA TORNAVEU
divertidíssimes introduccions i
la seva genial interpretació.
- La Rut fa teatre? -Li
pregunto a la seva mare
- Qué va! Si està
nerviosíssima, i amb
molta vergonya, no
volia sortir!
- ... ningú ho diria!
Sandra canta un tango, una
milonga, un altre tango, recita
... amb força, amb passió, amb
elegància, amb sobrietat. Com
sempre ens atrapa. Qui no la
coneixia, queda impressionat.
Ens emocionem, aplaudim, en
volem més...
..i hi ha més : un moment
especialment entranyable...
-....”per la seva paciència
amb nosaltres, per mantenir
la porta oberta uns minuts
més, per la seva permanent
disposició.... Gabi, si us plau, a
l’escenari!”
L’alegria compartida deu
ser més alegria, oi? Doncs
moltíssima alegria! El Gabi
sense paraules, tothom
aplaudint, fort, molt fort.
Bonic, molt bonic.
La Sara amb la guitarra ,
l’Helena , el Víctor al piano
de cua amb temes propis i
aliens, les seves veus ens
acompanyen durant una bona
estona. Jazz, blues, zambas
argentines... Elena i Víctor,
Víctor , Elena, Víctor i Sara,
Sara i guitarra... “grups
flexibles”, bones veus i mans
magnífiques ens ofereixen
un repertori variat , divertit,
intens, proper. El “Víctor
Bocanegra” ens ofereix una
primícia : “NIRVANA” és un
tema del seu proper disc , la
Sara i l’Helena l’acompanyen
amb les seves precioses veus.
Segur que mai tan poques
hores d’assaig han possibilitat
un resultat tan brillant !
Ja podem afirmar amb
rotunditat que la festa és un
èxit. És el moment que m’he
de contenir per no trucar a
10
FESTA TORNAVEU
totes les companyes que s’ho
estan perdent. Quina llàstima!
I per si no estàvem ja prou
implicats, prou incorporats,
prou identificats amb el
moment, arriba l’ Angel i ens
fa una proposta transgressora:
“el pati de butaques” actuarà i
l’escenari observarà, gaudirà,
aplaudirà. Com s’ho manegarà
amb tanta gent?
“…se rompió un caño de
instrumentos ché?” l’auditori
s’inunda de “saxòfonos”
“pellizcòfonos” “tamborófonos”
i més objectes genials que
produeixen sons ( o sorolls?)
d’allò més variat, bé , no
tan variat però divertit, molt
divertit... pels que toquen,
amb aquella fe!!! Pels qui s’ ho
miren (que són pocs). Riem
amb ganes.
Tothom vol passar-s’ho bé. I si
no porta aquesta intenció... li
és impossible resistir-se!!!
Però... Sant Pere Apòstol té
son , els veïns també i gent
satisfeta, gent alegre, gent
cansada, gent amb son, gent
feliç... la gent del Cervantes, el
deixa tranquil.
S’ha acabat... per avui!
Però imprescindible una
segona edició i.... una tercera,
una quarta….
Gràcies... per la festa i per tot
el que ha possibilitat.
Mercè de Febrer
Montse Montiel
D’ençà de la FESTA TORNAVEU del dia 23 de Novembre, l’equip de redacció no hem parat de rebre mostres de
solidaritat i felicitacions per haver organitzat una vetllada com aquella.
Hem de dir que, per a nosaltres la nit també va ser rodona, i que vam assolir l’objectiu proposat: amb la recaptació
obtinguda hem sufragat aquest número 2 i el CD de regal que l’acompanya, amb les cançons infantils gentilment
enregistrades per l’Elena Vilallonga i en Víctor Bocanegra.
Ens queda ara, agrair a tothom que va col·laborar, d’una manera o d’una altra a la festa, la seva ajuda: els artistes,
els tècnics, els reporters, els fotògrafs, els cambrers, els cuiners, els presentadors, els cangurs.... i, evidentment, el
públic. Sense tanta assistència, allò no hauria estat el mateix. Vam superar de llarg el centenar de persones. Gràcies
a tots. Vau omplir la sala i vau estar a l’alçada.
També cal fer esment de la col·laboració que vam rebre de la gent del Centre de Sant Pere Apòstol, que no només
ens van cedir un local tan fantàstic, si no que també van estar amatents en tot moment per a qualsevol cosa que
necessitéssim. Sense ells, sempre disposats a fer barri, la festa tampoc hauria estat possible.
Sí. Vam fer barri... i vam fer Escola... i vam fer AMPA ... I ens vam adonar que treballar i col·laborar amb l’ AMPA
comporta feina i sovint sacrificis, però que també dóna satisfaccions i que pot ser molt, però que molt divertit.
L’equip de redacció
11
LETRA MENUDA / LLOROS
LES COLÒNIES A LA GRANJA DE JUNEDA
Vam sortir molt emocionats i una mica nerviosos, dient adéu a les
mares i pares... a algú li va caure alguna llagrimeta!
El viatge fins a Juneda se’ns va fer una mica llarg, però en arribar, el
Tati ens va ensenyar tota la casa, era mol gran i molt maca!
La zona de descansar era sagrada, ens va dir el Tati:
- Perquè dormir és molt important, quan els nens no dormen, estan
cansats, de mal humor, no estudien, es molesten, estan nerviosos...
així que quan les mestres us diguin “a dormir”! Tothom ha de fer
cas.
Hi havia una gran sala i hi havia 2 o 3 habitacions a cada cantó. A les
habitacions hi havia 10 lliteres i una d’elles era doble. Teníem lavabo
i dutxa a l’habitació i eren molt grans, molt grans.
Després vam anar a veure els animals de la granja. Hi havia cavalls,
vaques, conills, cabres, ovelles, gallines i un gall d’indi, burros, i el
ponitoni... i molts gossets molt simpàtics i juganers que corrien per
allà; de seguida ens vam fer molt amics.
Vam arribar a un prat per pasturar els animals, tancat amb un fil
elèctric, que quan les vaques el toquen els hi passa el corrent. I el Tati
va dir que féssim una rotllana i la vam fer, tots agafats de les mans, i l’Eric va tocar el cable i vam fer
un bot ! Perquè a tots ens va passar el corrent.
Vam jugar una estona al camp de futbol, que era molt gran i hi havia floretes i a l’esplanada de sota els
arbres, on hi havia troncs per jugar i fer cabanes; va tocar la campana i vam dinar molt bé. A la tarda
van començar els tallers.
El paisatge de Juneda
Vam anar d’excursió al Turó de la Sal, vam mirar el paisatge
i era tot pla, no hi havia muntanyes, només algun turó. Ens
vam tirar per uns tobogans de terra molt alts i que feien molta
baixada, va ser molt divertit. Pel camí hi havia camps de blat
de moro, pomeres, peres i oliveres, alguns arbres mig secs.
Tots vam menjar fruita molt bona i al Bouba li va caure una
dent menjant una pera.
Fent el pa
La mestra es deia Castell. Primer vam posar fustes al forn
perquè s’anés escalfant i després ens vam rentar tots molt bé
les mans. Ens van ensenyar els ingredients i vam veure molts
grans de diferents cereals, però finalment el pa l’havíem de
fer amb farina de blat.
Vam pesar la farina i a sobre la taula cadascú va fer un volcà,
al mig hi vam posar boletes de llevat i aigua i alguns nens un
ou i vam anar amassant durant molta estona. Després vam
fer figures de pa per emportar-nos a casa. Després vam ficar
el pa al forn i el pa ens va sortir molt bo!
12
LETRA MENUDA / LLOROS
La feina a la granja
13
LLETRA MENUDA/SELVA
Un matí es va demanar als alumnes de la classe de quart que escribissin el que més els agrada
de l’escola. Va ser un text escrit individualment. Desprès es van llegir en veu alta, corregir i
passar a net. Aquí en teniu una mostra
14
LLETRA MENUDA/SELVA
15
LLETRA MENUDA / PAPALLONES
Mentrestant, l’Amparo pren nota de tot en una llibreta, però sense deixar-se res!! …i és
que només que canvïi una paraula en la frase d’ algun nen/a, aquest/a ho farà notar
–perquè es recorden de tot!-, el dia que en facin la lectura.
La lectura de les converses és d’allò més interessant i és que permet als petits
“PAPALLONES” llegir precisament les seves pròpies històries (les seves pròpies
intervencions, que, passades a l’ordinador EN LLETRA DE PAL i fotocopiades de manera
que cada nen/a tingui davant el seu paper, es converteixen en un material de lectura
exclusiu, proper, interessant i…, sobretot, divertit). Vegeu, com a exemple, la conversa
d’un dels primers dies de curs:
SOM MÉS GRANS QUE L’ANY PASSAT I HEM DE PENSAR QUE ÉS EL QUE VOLEM
ESTUDIAR I APRENDRE AQUEST CURS. QUÈ VOLEM FER...
RU
OSA: JO VULL FER MOLTES FLORETES DIBUIXADES
NAI: I PAPALLONES
MU
ERCÈ: QUÈ VOLS FER DE PAPALLONES UNAI?
NAI: DIBUIXOS DE PAPALLONES
M
ERCÈ: L’ANY PASSAT VÀREU ESTUDIAR
ELS TAURONS OI? PODRÍEM COMPARAR-
LOS AMB LES PAPALLONES
MY
ARTÍ: ESTUDIAR PELIS DE PAPALLONES
ASMINA: ESTUDIAR GATS PETITONS
I
AGO: VULL SER AMIC DELS TAURONS I ESTUDIAR ELS
AVIONS I ESTUDIAR EL SOL.
R
ITA: I ESTUDIAR ELS COHETS PER PUJAR A LA
LLUNA
M
ANOLO: LA LLUNA ESTÀ A L’ESPAI. VULL
FER GUERRA A L’ESPAI, DE VERITAT.
RA
ITA: LA GUERRA ENS MATARÀ
INARA: ESTUDIAR LLETRES
PER LLEGIR
16
LLETRA MENUDA / PAPALLONES
UM
NAI: ESTUDIAR NÚMEROS I DIBUIXAR PALMERES
ANOLO: ESTUDIAR NAVES PER VIATJAR A LA LLUNA I A
L’ESPAI
MM
ALAK: ESCRIURE NOMS I PINTAR PAPALLONS
ARIO: ESTUDIAR DINOSAURES
J
ÚLIA: ESTUDIAR COM ENTREN ELS OUS
EM LES PAPALLONES I VULL SABER SI
ELS CARGOLS TENEN
FILLS O NO. I VULL ESTUDIAR EL MÓN.
OV
LIVER: VULL ESTUDIAR LA LLUNA
IOLETA: I JO LES ESTRELLES
PR
AULA: VULL ESTUDIAR ELS PEIXOS
OLANDO: TAMBÉ ELS PEIXOS
KF
EVIN: ESTUDIAR ELS COHETS
AIZAN:
I
FRASEEM: VULL JUGAR I
ESTUDIAR ELS NENS
KV
ARIMA: VULL LLEGIR
ICTOR:
SB
AIF: VULL ESTUDIAR EL SOL
RU:
AO
NA: VULL ESTUDIAR LES FLORS
MAR:
L
IDIA: TAMBÉ VULL ESTUDIAR
LES FLORS
B
EPON: VULL ESTUDIAR
ELS NÚMEROS
M
ARIAN: JO LES
FLORS TAMBÉ
18
LLETRA LLETRA
MENUDA MENUDA
/ PAPALLONES
LAS PLANTES
20
EL TORNAVEU
PASSATEMPS
CARTES BASC
Després de la publicació del primer número de Tornaveu, l’equip de redacció va rebre nombrosos
comentaris; la majoria, sortosament, de caire afectiu. Dues persones ens van fer arribar els
seus comentaris per correu. En Lluís Sunyer ens va felicitar i la Pilarín va detectar un petit
error: a la pàgina 8 de la revista, al penúltim paràgraf, parleu de “formar els nostres fills com
a persones”, segur que voleu que les vostres filles també se sentin representades...
Fa algunes setmanes ens va arribar un altre correu “internacional“ que va encetar una interessant
intercanvi d’idees amb una escola que té una revista nova, un pati petit, una realitat bilingüe,
vocació d’integració de la diversitat, famílies involucrades en un nou AMPA amb un munt de
projectes nous i un entusiasta equip docent. Sona, oi? és clar, es diu “Cervantes “, l’escola
Cervantes de Bilbao.
Tornaveu i la revista Berri-Berria han acordat iniciar un petit intercanvi editorial. En aquest
número publiquem alguns dels correus que hem intercanviat amb aquests nous amics i un petit
article sobre Cervantes Eskola. Tornaveu tindrá un petit espai a Berri-Berria al febrer!
Hola, me llamo Sofía y soy miembro del AMPA de una Kaixo Miguel,
escuela también llamada Cervantes que está en Bilbao. Ante todo, gracias por tu respuesta y por tu invitación.
Enredando por la red he dado con vuestro blog y en él he Tu respuesta nos ha sido de gran ayuda a la hora de
encontrado vuestra revista. Nosotros también tenemos replantearnos ciertos aspectos sobre la revista. En cuanto
una revista llamada BERRI-BERRIA y sacamos nuestro a tu invitación para asistir al concierto, habrá de ser en
primer número en junio. Tuvo mucho éxito y ahora otro momento. Espero que fuera un éxito de audiencia.
estamos trabajando en el segundo.
Me ha llamado la atención la cantidad de entidades que Respondiendo a tus preguntas, te diré que la revista es
han colaborado con vosotros para patrocinar la revista. bilingüe, o al menos eso intentamos. El objetivo es que
¿Cómo lo habeis hecho? ¿Cómo participan? (...) He visto sea entendida por todo el mundo y ya sabrás que por
que habéis organizado una fiesta para recaudar dinero, aquí andamos aún con la absurda pelea entre modelos
quizá sea una solución, pero ¿ya tiene éxito este tipo de lingüísticos (modelo A en castellano y modelo D en
acciones? euskera; aunque aún existe en vigor otro modelo más
Espero vuestra respuesta y espero que sigamos en que, por suerte, en nuestra escuela no se oferta pero
contacto, incluso quizá podamos colaborar entre sí en otras, es el modelo B: parte en euskera y parte
nosotros. Un saludo y hasta pronto. en castellano). Dado que tenemos un alto porcentaje de
inmigrantes y la inmensa mayoría estudia en el modelo A,
HOla Sofía, no nos queda otra que editar en los dos idiomas. Conflictos
Soy Miguel, maquetista de la revista Tornaveu, de la aparte, puesto que la revista es parte del proyecto de
escola Cervantes de Barcelona. Qué irónico que en las convivencia de la escuela, en el cual estamos implicadas
instituciones educativas de la pérfida y rebelde periferia unas cuantas madres, pensamos que las familias que no
peninsular (Hay escuelas Cervantes en Valencia, saben euskera se quedarían marginadas y eso estaría
Canarias, Murcia, Granada...) se prodigue el nombre de fuera de lugar dentro de la convivencia. Es por tanto una
tan castellano escritor! Tal vez deberíamos redactar una razón más para hacerla bilingüe.
versión conjunta de Tornaveu y BERRI-BERRIA y enviarla
a los medios de comunicación de Madrid para que sirvan La escuela acaba de crear un blog. Como aún está en
de ejemplo de tolerancia educativa y cultural. pañales no es gran cosa, pero poco a poco se va llevando
Editáis en euskera? hay una versión en internet? hay adelante. En breve espero colgar la revista.
página Web de la escuela?
Nuestra escuela es muy dinámica y nos hemos juntado http://cervanteseskola.blogspot.com
un grupo de familias muy cohesionadas que colaboramos
con un equipo nuevo de AMPA y la revista es uno de
los múltiples projectos de esta nueva etapa. El Tornaveu
Un saludo. Seguiremos en contacto
tiene vocación de relacionar la escuela con el barrio, que
está en el centro de Barcelona y tiene mucha historia,
además de haber sufrido grandes transformaciones en Sofía
los últimos años, y por supuesto, darle un espacio a la
producción escolar: hay ocho páginas con actividades de
los niños y niñas.
En fin, si alguien de Berri Berria se apunta a pasar un
fin de semana en Barcelona como corresponsal, os hago
llegar una invitación oficial de la revista, en la convicción
de que, aunque no paguéis entrada, colaboraréis
sobradamente, como buenos vascos, en el bar que
estamos montando para la ocasión.
Un abrazo de parte de todo el equipo y seguimos en
contacto
Miguel
21
LA CERVANTES DE BILBAO
CERVANTES ESKOLA
La escuela pública Cervantes es un espacio abierto a la participación de las familias que quieran
compartir el compromiso de la educación de sus hij@s . Situada en el ensanche bilbaíno (muy cerquita
del museo Guggenheim) se construyó hace 102 años para cubrir las necesidades educativas de esta
zona donde el crecimiento de la población fue notable a principios del siglo XX. Se inauguró el 9 de mayo
de 1905 con el nombre de Escuelas de Cervantes, nombre propuesto por la junta organizativa de los
actos del tercer centenario del Quijote. En ella había local para una escuela de párvulos y dos escuelas
elementales, una de niños y otra de niñas, más una escuela nocturna de adultos. A partir de los años
40 tres de las aulas del centro fueron utilizadas como escuela de magisterio hasta 1961. En 1969 se
habilitaron varias aulas para acoger a niñ@s con necesidades especiales, siendo pionera en Bizkaia por
la labor educativa realizada con los alumnos hipoacúsicos.
Con un proyecto común de convivencia y bajo la creencia de que juntos es mejor (“elkarrekin
hobeto”) se han dado pasos importantes y se han materializado ideas (una revista escolar, un blog,
una comisión de fiestas conjunta...), y existen otras que van pasito a pasito pero por buen camino (un
observatorio para la convivencia en el que estén representados todos los estamentos, un banco escolar,
dinamizador intercultural,..)
Conscientes de que aún nos queda mucho por hacer, vemos con alegría cómo Cervantes Eskola se
está convirtiendo en una gran familia y estamos orgullosos de ella. Sería estupendo poder compartir con
vosotros esta experiencia de comunidad y estáis invitados a participar en ella. Las puertas están abiertas
para tod@s.
FUTUR TALENT
REFLEXIÓ INTUICIÓ
DUPLICITAT
FRESCOR
23
A TOTS ELS NOSTRES COL.LABORADORS:
GRÀCIES!
LLIBRERIA MONTSERRAT
EDITORIAL STUDIUM
C/BEATES, 8
TEL/FAX-933190078
ENMARCACIONES
MARCS ARIAS SL
933190061
SANT PERE MES BAIX 16