FEM 40 ANYS

EDITA A. C. Falla la Victria COORDINACI Miguel A. Alegria Almiana COLLABORACIONS LITERRIES Gil-Manuel Hernndez i Mart scar Prez Silvestre Paco Varea Paco Quiles Tudon Miguel A. Alegria Almiana DIBUIXOS Antonio Cosin Mares FOTOGRAFIES Juan F. Higueras Garca Eduardo Prez Vidal Mara Prez Roca Arxiu A. C. Falla la Victria Amor Couto

FALLES DE SAGUNT FESTA DINTERS TURSTIC AUTONMIC

CORRECCI DEL TEXT

Gabinet de Promoci i s del Valenci de lAjuntament de Sagunt

JUSTIFICACI DE TIRADA
700 exemplars

DEPSIT LEGAL
0000000

COLLABORA

EXCM. AJUNTAMENT DE SAGUNT

LAssociaci Cultural Falla la Vitria no sidentica necessriament amb els articles dels seus col-laboradors El present llibret ha participat en la convocatria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoci de ls del Valenci Este llibret participa al concurs Mestre Ortifus (www.75fallesplantades.org) incls als premis lletresfalleres.net

SUMARI
ELS NOSTRES PROTAGONISTES Salutaci del president Nostra Fallera Major Salutaci President Infantil Nostra Fallera Major Infantil LES NOSTRES COMISSIONS ENTREVISTES Entrevista Fallera Major Entrevista Fallera Major Infantil Entrevista president Infantil LES NOSTRES FALLES Falla Gran. Lema: Arrib lHora Secci Especial Falla Infantil. Lema: Bruixeries Secci Especial FEM QUARANTA ANYS Miguel A. Alegria Almiana Vicepresident Relacions Pbliques EXISTEIX UNA CULTURA FALLERA? Gil-Manuel Hernndez I Mart Associaci Destudis Fallers

LA LLENGUA COM A IDEOLOGIA DE RESERVA scar Prez Silvestre Investigador I Escriptor LA PREMSA I LES FALLES Paco Varea
Periodista Especialitzat en Festes i Tradicions

EL CAMP DE MORVEDRE Paco Quiles Tudon Periodista i Delegat Comunicaci SOCIS DHONOR PROGRAMA DE FESTES Agraments Himne GUIA COMERCIAL COLLABORADORS

NOSTRES
PROTAGONISTES

01

SALUTACI DEL

PRESIDENT
ocis, vens collaboradors, fallers, falleres, amics tots, per segon any consecutiu tinc lhonor de dirigir-me a vosaltres des de la meua condici de president de lentitat, a tots aquells que duna manera o una altra formeu esta gran famlia que s la nostra Associaci Cultural Falla la Victria, entitat que grcies al com esfor no sols es mant sin que continua creixent. En primer lloc voldria agrair, a tots i cada un dels membres de la meua comissi, lajuda rebuda durant tot lexercici passat, el seu suport ha fet passar desapercebuda la meua condici de novell, la veritat s que lexercici romandr en el meu record, ni tan sols la pluja, que va destrossar el nostre monument, va poder entelar la uni amb qu vam gaudir de la setmana fallera, de nou grcies a tots. En este segon exercici davall la meua presidncia ens hem plantejat celebrar duna manera especial els nostres quaranta anys dexistncia, la nostra proposta ha sigut atrevida, per estic segur que esta formidable comissi aconseguir desenvolupar-la amb xit. En ambds monuments hem augmentat considerablement el pressupost, ra per la qual estaran enquadrats dins de la categoria especial, quant a la plvora mantindrem la masclet i el castell de focs dartici del 19 de mar, per tamb pretenem realitzar el del dia 18, bones orquestres amenitzaran les nits falleres i, per descomptat, continuarem millorant la part cultural, cresol de les tradicions que ha de continuar sent alimentat pel nostre esperit faller. El nostre llibret, la setmana cultural, lornamentaci dels carrers, lentrada de la murta, el

cant de lestoreta, no sols serveixen per a donar categoria a la falla i fomentar la convivncia dels fallers, sin que sn les arrels que a traves del temps han donat lloc a les nostres actuals festes, la seua ra de ser. Espere que el nostre esfor per a situar la nostra barriada en el lloc que es mereix arribe a contagiar realment el venat, la festa s per a tots i amb una major participaci podrem continuar lluitant per a realitzar unes dignes celebracions dacord amb el nombre de vens del nostre barri. Res ms, em queda invitar-vos a tots a compartir amb nosaltres les festes falleres, socis, vens, collaboradors i tots aquells que vulguen acostar-se. Al seu torn vull desitjar-vos, en el meu nom i en de tota la comissi, unes falles inoblidables, que romanguen per sempre en el vostre record, per sobretot en el dAriadna i Laura, les nostres falleres majors, aix com en el de Diego, el meu ll i president infantil, desitjos que volem fer extensibles a totes les comissions, Junta Fallera de Sagunt i a la mxima representaci del mn faller sagunt, les nostres falleres majors de J. F. S. Mara i Alicia. I ja sabeu, vos esperem en la Victria

Miguel ngel Segovia Guillen

FALLERA

MAJOR

2012

FALLERA

MAJOR

2012

INFANTIL

SALUTACI DEL

PRESIDENT
INFANTIL

c Diego, el vostre president infantil, el Presi de la A. C. Falla la Victria, com a tal em toca dirigir-me a vosaltres, fallers, socis i vens, per sobretot als ms xicotets.

Durant eixe any que he de compartir el meu crrec amb el dels meus pares, fallera major i president dels majors, volguera que lalegria ens acompanyara sempre, que ens ho passem magncament, al meu costat tindr Ariadna com a companya de vivncies, els dos vos representem a vosaltres, els xiquets de la falla, el seu futur, espere que lexercici siga inoblidable per a tots, que ens deixe un bon record. Tamb s que el meu crrec comporta responsabilitat, espere lajuda de tots per a deixar en bon lloc la falla, encara que tinc lavantatge de tindre els meus pares al costat. Des deixa responsabilitat que t el meu crrec, voldria dir als xiquets i xiquetes, fallers i falleres infantils, que no sols els majors poden i han de treballar per la falla, nosaltres tamb podem posar el nostre granet darena, hi ha tasques en qu quasi ho podem fer millor que els majors, aix s que a treballar per la falla. Quant als majors, als majors vos demane un major esfor per a no sols mantindre el que ja tenim sin per a continuar fent gran la nostra falla, gran en qualitat, quantitat i harmonia. Res ms em queda per dir, noms desitjar-vos unes bones festes falleres, en especial a tots els xiquets i xiquetes que componen les diferents comissions, aix com la Junta Fallera de Sagunt, encapalada per les seues dues falleres majors, Maria i Alcia, i les seues respectives corts. Vull acabar convidant els ms xicotets als actes que la nostra comissi t preparats per a ells, especialment el dia 18 de mar. Bones festes josenes, vos esperem en la Victria. Diego Segovia Pastor

LES

NOSTRES

COMISSIONS

COMISSI

EXECUTIVA
President Vice-President 1 Vice-President 2 Vice-President 3 Vice-President 4 Vice-President 5 Secretaria Vice-Secretaria Tresorer Vice-Tresorera Delegada de Loteries Vice-Delegada de Loteries Contador Vice-Contador Delegat DEsports Vice-Delegat DEsports Delegada de Transports Vice-Delegat de Transports Delegada de Cultura Vice-Delegada de Cultura Delegat de Llibret Vice-Delegada de Llibret Vice-Delegada de Llibret Casalera Delegat Dinfantils Vice-Delegat Dinfantils Vice-Delegat Dinfantils Vice-Delegat Dinfantils Vice-Delegat Dinfanils Delegat de Comunicaci Vice-Delegada de Comunicaci Delegat DIncidencies Delegat de Festejos Vice-Delegat de Festejos Delegat de Pirotecnia Vice-Delegat de Pirotecnia Delegat DIluminaci Vice-Delegat DIluminaci Delegada Seccio Femenina Vice-Delgada Seccio Femenina Delegada de Protocolo Delegada Dactivitats Diverses Delegada de Play-Backs Vice-Delegada de Play-Backs Delegada de Cabalgada Vice-Delegada de Cabalgada Delegada Decoraci Carrer Vice-Delegada Decoraci Carrer Bibliotecaria Miguel ngel Segovia Guillen Juan Mas Jurado Isaac Mas Prades Miguel A. Alegra Almiana Antonio Prez Ibarre Vctor Miguel Coba Valero Iciar Alcaina Martnez Jennifer Hernandez Salvador Juan Salvador Pans Casas Laura Pastor Gonzlez Teresa Fernandez Llopis Mnica Roca Bauls Eduardo Prez Vidal Eduardo Alcaina Valero Samuel Cejudo Mas Moiss Muoz Camacho Vanessa Pelez Guzmn Juan M. Guillamon Manzanero M Luz Lacoba Torres M del Mar Rahona Navarro Vicente Cuenca Teruel Rosana Muoz Camacho Clara Valero Martnez Noelia Muoz Medina Juanjo Bataller Calle Ivn Ros Garrido Miguel ngel Nez Martn Pedro Fraj Juberias Sergio Fraj Juberias Paco Quiles Tudon Ana Lacoba Rosua Miguel ngel Alegra Soto Fernando Lpez Maorad Gregorio Garca Muoz Millan Fernandez Adoves Vctor Millan Fernandez Llopis Carlos Benito Martnez Fco. Jose Guillen Rosaleny Miriam Vicente Garca Patricia Muoz Medina Ana Alicia Batan Gonzlez Anabel Benavent Gonzlez Maria Mauri Garca Laura Lechn Garca Sonia Lpez Alegre Pilar Argudo Gil Ana Lorena Tudon Gmez Silvia Lechon Garca Sonia Roda Perona

VOCALS
Juan Carlos Acosta Trincado Sergio Ivn Alonso Gargallo Manuel Anreus Garca Javier Bataller Calle Pedro Casas Gonzlez Jose Manuel Cejudo Mas Cesar Cerdan Snchez Ral Cspedes Manzaneda Jess Javier Cristbal Rubio Agustn Daz Lpez Manuel Fernndez Pea Ramn Garcera Teruel David Gonzlez Romero Raimon Gramage Asensi Ramn Gramage Revert Jose Maria Guerra Nicols Jose Manuel Huguet Snchez Ivn Iserte Hortelano Manuel Lacoba Rosua Eduardo Marimon Muoz Hctor Martn Aguado Alan Martnez Gabaldon Youen Meignen Alberto Moral Prez Jos Mut Insa Jernimo Noguera Baldovi Ral Palmero Plumed Carlos Serra Albiana Fco. Alejandro Sotoca Ruiz Sergio Surez Hernandez Carlos Tortajada Lpez Santiago Verdejo Milla Rafa Villar Llopis

COMISSI

EXECUTIVA
INFANTIL
Diego Segovia Pastor President Infantil
Ivn Acosta Garca Adrin Blasco Manuel Alcantud Garca Manuel Alcaiz Rosua ngel Alonso Prats Kike Alonso Prats Jordi Ballester Ferrer Bruno Benito Vizcano Pablo Bonastre Navarro Gerard Bonet Selles Pablo Brines Carrillo Mario Carrasco Domnguez Aarn Casas Hernandez Edgar Casas Hernandez Yerai Castell Ramos Izan Cegarra Hernandez Adrin Cerdan Martin Juan Cspedes Sancho Marcos Chorda Pastor Javier Escrig Castillo Gonzalo Fontana Santibez Daniel Gallardo Prez Rubn Glvez lvarez Izan Glvez lvarez Asier Glvez Pena Daniel Garcera Hernandez Diego Garca Anreus Aitor Garca Domnguez Adrin Garca Martnez Sergio Garca Plazas David Garca Snchez Pau Garca Tamarit Pau Gil Gil Mario Granjo Francs Jos Gualda Barrado Kiko Guillen Rodrguez Asier Hernandez Espuig Bruno Hernandez Sebastin Marcos Iserte Lechn lvaro Jordn Perales Hugo Marti Jaraba Pablo Martn Sangesa Alejandro Martn Velasco Javier Maya Surez Alberto Moral Piol Xose Mut Bertomeu Adri Navarro Merenciano Pau Nez Castell Ivn Ordez Martnez Alejandro Orenga Martn Daniel Pans Alcaina Aarn Rams Roda Lus Eduardo Ramos Olayo Eric Ratia de Haro Cesar Reolid Agudo Alejandro Rey Belmonte Hugo Rodrguez Sojo Iker Rodrguez Sojo Adrin San Antonio Abad Diego Snchez Barbera Diego Snchez Douis Hugo Snchez Douis Ivn Snchez Rodrguez Fco. Rolando Serrano Bracamonte Robert Serrano Snchez Hctor Solanas Vius Cesar Soto San Antonio Edrian Sotoca Snchez Mathis Tourron Gabriel Uribe Garca Jorge Velasco Snchez Oscar Verdejo Martos Carlos Verdejo Navarro Alberto Villar Canelles

CORT

DHONOR
MAJOR
Laura Pastor Gonzlez Fallera Major
Iciar Alcaina Martnez Irene Alcaina Martnez Raquel Anreus Solanas Pilar Argudo Gil Paula Ballester Robles M Luisa Barrado Rodrguez Ana Alicia Batan Gonzlez Laura Bazataqui Gil Begoa Belmonte Alonso Anabel Benavent Gonzlez Claudia Berruezo Ariza M Carmen Blasco Fernandez Graciela Maria Bracamonte Porras Eva Canelles Daz Juana Castell Huertas Loli Castillo Munera Lorena Cortes Silva Cristina de Haro Rodrguez Noelia de la Rosa Pastor Andrea Esturla Martnez Teresa Fernandez Llopis Marta Frach de la Cal Marina Fresneda Marzal Vernica Garca Balaguer Maria Emelina Garca Pearanda Andrea Garca Rueda Belinda Guerra Garca Vanesa Gutirrez Giner Silvia Hernandez Lpez Jenifer Hernandez Salvador Natalia Jurado Monreal Ana Lacoba Rosua M Luz Lacoba Torres Laura Lechn Garca Silvia Lechn Garca Sonia Lpez Alegre Claudia Lpez Rosua Laura Martn Burgos Isabel Martn Leal Marta Mas Prades Maria Mauri Garca Lorena Miquel Gonzlez Ana Montalbn Leal Rosana Muoz Camacho Noelia Muoz Medina Patricia Muoz Medina Guadalupe Navarro Moya Soraya Navarro Moya Cristina Ortega Cerezuela Delia Pans Alcaina Vanesa Pelez Guzmn Sonia Prez Garca Sara Prez Pastor Maria Prez Roca Lorena Piol Molina M del Mar Rahona Navarro Dairen Reolid Agudo Laura Rivero Gimeno Mnica Roca Bauls Sonia Roda Perona Vanesa Ruiz Len Ana Beln Snchez Soria Sara Sangesa Edo Ana Santibez Prez Arantxa Sojo Bazataqui Marta Soriano Cuenca Sheyla Soriano Gmez-Pimpollo Catalina Soto Martnez Marilo Surez Martnez Marta Torres Barrachina Ana Lorena Tudon Gmez Clara Valero Martnez Laura Verdejo Martos Miriam Vicente Garca Laura Villalba Esparza Marta Villalba Monferrer Auri Villar Castro Tania Zacaras Gutirrez

CORT

DHONOR
INFANTIL
Ariadna Mndez Argudo Fallera Major
Cristina Abal Snchez Alba Acosta Garca Ariadna Adelantado Puerto Alba Adrin Blasco Laura Alcantud Garca Leire Anguita Montesinos Cristina Blasco Ortiz Paula Blasco Ortiz ngela Bof Alfaro Daniela Bof Alfaro Miriam Bonet Selles Aitana Calza Becerra Mar Cspedes Sancho Ana Cosin Lacruz Maria Cosin Lacruz Alba de la Calle Gil Andrea Escrig Castillo Amelie Ferrer Ferrer Sofa Fontana Santibez Ada Fraj Lpez Yael Fraj Roda Natalia Galindo Campos Lucia Garcera Hernandez Sofa Garca Anreus Itziar Garca Gotor Ins Garca Ocasar Eva Garca Ortega Patricia Garca Snchez Zaira Garca Martnez Sara Gil Gil Alison Gmez Roci Gonzlez Rueda Zoe Goyeneche Caldern Leire Granjo Francs Marta Gregoris Fernandez Tifany Gualda Barrado Leyre Guirado Bonet Naia Hernandez Espuig Ursula Hernandez Sebastin Eugenia Herrero Ruiz Daniela Iiguez Hermosilla Elsa Izquierdo Sanz Ainara Juan Fernandez Alejandra Lpez Melgoso Sara Lpez Merenciano Candela Madrid Berna Carmen Madrid Berna Victoria Martn Sangesa Andrea Martn Velasco Elia Maya Surez Lucia Mesa Guerra Paula Mesa Guerra Ainara Montes Sainz Elena Moral Piol M Jess Muoz Medina Maria Mut Bertomeu Daniela Noguera Paesa Leyre Noguera Paesa Alba Nez Castell Neus Orenga Martn Esther Pastor Mateo Noa Pelez Valenzuela Alba Prez Costa Noa Prez Vivas Paula Ratia de Haro Amparo Rey Belmonte Aitana Ripoll Fernandez Sonia Salguero Moreno Andrea Salvador Gil Lidia San Antonio Abad Andrea Snchez Barbera Helena Snchez Douis Paula Snchez Rodrguez Ainhoa Snchez Villar Laura Segovia Pastor Neus Serrano Bracamonte Marta Serrano Garca Nuria Serrano Garca Maeva Sotoca Snchez Ofelia Morilla Piera Miriam Surez Hernandez Silvia Toledo Puig Marta Uribe Garca Noelia Urrea Montolio Selene Velasco Snchez Violeta Villar Canelles Carlota Villar Canelles Noemi Salamanqus Morales

ENTREVISTES

02

ENTREVISTEM
A LA

FALLERA
INFANTIL

MAJOR

Hui, dia 9 doctubre, desprs duna intensa jornada, dedicada per la nostra Falla a la celebraci de laniversari de lentrada triomfal a Valncia de Jaume I, ens reunim al casal. Compartint taula, ens trobem Laura, la nostra fallera major; Diego, president infantil i ll de Laura; Pilar, mare dAriadna, la mateixa Ariadna i a qui realitzem aquesta entrevista. La composici de diverses persones davant duna entrevista personal ha sigut idea meua, la intenci s trencar la timidesa dAriadna. Ariadna s una bella i simptica xiqueta de nou anys, la seua natural bellesa es veu ressaltada per una espontnia senzillesa endolcida per un somriure tmid. El primer s intentar guanyar la seua conana. Mira, Ariadna, a de lentrevista s molt fcil, jo et realitze una pregunta i tu em contestes amb la resposta que millor et parega, dacord? Ariadna emet un murmuri, mira sa mare i contesta per mitj dun gest armatiu. Comenarem pel ms senzill: quina edat tens?, qu estudies?, en quin centre realitzes els estudis? Ariadna: Tinc nou anys, vaig nixer un 3 de novembre i estudie 5 de primria al Mestre Tarazona. Quines assignatures sn les teues preferides i quines acions tens. Ariadna: La meua assignatura preferida s leducaci fsica i practique gimnstica rtmica en lequip del collegi, mencanta la msica i lesport en general. Fa quasi un mes va ser la teua proclamaci, qu recordes della, qu vas sentir en pujar a lescenari. Diego lanima amb el seu carcter jovial i ella a poc a poc es va sentint ms segura.

riadna Mndez Argudo va ser proclamada el 17 del setembre passat fallera major infantil de la nostra comissi, la A. C. Falla la Victria, per a lexercici 2011/2012. En aquella data ja vam xar el 9 doctubre com el dia triat per a fer-li una entrevista, i donar-li un temps perqu poguera pensar i preparar-se. En aquell moment la seua timidesa li va condicionar la contestaci, prcticament noms va assentir. A danar documentant-me sobre ella vaig buscar la complicitat de sa mare. Pilar em va anar avanant alguns aspectes sobre la seua lla, en aquest cas la meua cmplice tenia les condicions necessries, la seua trajectria fallera dins de la nostra comissi es remunta als nostres primers passos. Pilar va formar part activa de la falla ns a 1992, per tant s perfecta coneixedora dels nostres costums.

no va poder ser, de totes les maneres he de donar-li les grcies als meus pares per deixarme complir aquesta illusi. Els teus actes ja han comenat, es va realitzar la teua proclamaci i vas assistir a lexaltaci de les falleres majors de la comarca, de la proclamaci ja ens has parlat, qu podries dirnos de lexaltaci? Ariadna: Va ser molt bonica, s el primer acte ocial en qu he representat la falla, el fet de veurem en el Teatre Rom en companyia dels representants de les altres comissions em va causar molta emoci. Ja estas proclamada i has assistit a diferents actes, qu trobes diferent dels teus altres anys com a fallera? Ariadna: Ara em sent la representant dels xiquets, s que he de fer-ho b per mi i per ells, daltra banda tinc molts nous amics, he conegut els representants daltres comissions, est sent tot molt bonic.

Ariadna: Mara Jess mhavia posat al corrent de moltes coses, per encara aix estava molt nerviosa. En pujar vaig sentir moltssima illusi per tamb vergonya. En anomenar Mara Jess sest referint a la seua antecessora en el crrec. Ara veurem quins gustos sn els teus preferits, colors, animals i ors. Ariadna: Magraden tots els animals en general, per els meus preferits sn els cavalls i els gossos. Quant a les ors, magraden les roses i els gira-sols. Els meus colors preferits sn el blau i el violeta. Bo, ara que ja them conegut un poc millor, comenarem pels temes fallers. Quants anys portes en la falla? Ariadna: Des de 2004, per conec molt b la falla, ma mare ha sigut molts anys fallera i men comenta moltes coses. Aix s, ns i tot voldria comentar que Pilar, sa mare, va ser una de les persones que van inuir perqu tornrem a realitzar lentrada de la murta, recordant els anys en qu ella la realitzava. De qui va ser la decisi de presentar-te a fallera major infantil? Ariadna: Jo ja volia presentar-me lany passat, per, com que havia de prendre la comuni,

Quin acte faller s el que ms tagrada? Contesta immediatament. Ariadna: La presentaci, espere que el dia 19 de novembre la nostra presentaci resulte preciosa. A ms dels actes representatius de les falles, quines altres coses tagraden dins del mn faller? Ariadna: De les falles magrada tot, els petards mencanten, per sobretot el vestir-me de fallera. Concretem aix de vestir-te de fallera, jo s que a la majoria de les xiquetes els incomoda un poc vestir-sen, sobretot pel pentinat. Ariadna: Bo, depn del vestit, la veritat s que els monyos laterals i les arracades sn un poc incmodes, per jo ho suporte tot. El teu somni sha complit, hi ha alguna cosa que et falta perqu enguany fra complet? Ariadna: Magradaria que la meua cosina Iratxe, que es troba fora, poguera compartir la festa amb mi enguany. Bo, tamb hi ha una altra cosa que encara no he aconseguit: que mon pare siga faller. Hi ha algun moment, ns ara viscut, que thaja cridat latenci? Ariadna: Fa uns dies vam estar a lOceanogrc i a lAlbufera, anvem els quatre amb el vestit de faller, Laura, Miguel ngel, Diego i jo, la gent no feia ms que parar-nos per a fer-nos fotograes, va ser un mat molt bonic. Ara parlem del futur prxim, com ja hem comentat dac a no res tindrem la presentaci, desprs Nadal i, quan menys tho esperes, estem immersos en els actes fallers, qu esperes dells?, quin acte esperes amb illusi?

Ariadna: Espere la cavalcada perqu en ella ho passe molt b. Quant als actes fallers, voldria poder disfrutar-los en companyia de tots els xiquets de la falla i que junts ho passem magncament. Ens traslladem en el temps amb la imaginaci, estem en la nit de la cremada, has de salvar un ninot del foc. Quin esperes triar? Ariadna: No els he vist tots, la falla noms est comenada, per de moment hi ha un que magrada molt, per no s si t ms nvios, s la xiqueta amb les trenes. Esperem que ho tinguen en compte i li concedisquen el ninot triat, encara que pot ser que canvie didea. Una pregunta obligada: creus que plorars el dia de la cremada? Ariadna: Plore tots els anys, aix que enguany encara ms. Ja, per a acabar, com et portes amb Laura, la fallera major, i els presidents? Ariadna: Amb tots molt b, sobretot amb Laura, encara que Diego s un poc dolent. Res ms Ariadna, que passes un any inoblidable, tots procurarem que aix siga. Una vegada conclosa lentrevista amb Ariadna, no s si canviar la meua opini inicial sobre ella, vaig comenar dient que era una xiqueta tmida i quasi estic per dir que ms ana s reservada, sensible i observadora, amb una gran crrega denergia emmagatzemada, disposada a desenrotllar en el moment que el seu objectiu est perfectament denit. Lentrevista era una incgnita per a ella, per a mesura que nha tingut clar el contingut ha anat deixant pas lliure a la seua imaginaci, i contestava les preguntes sense cap titubeig. Segur que representar perfectament el nostre mn infantil i al mateix temps disfrutar amb tots els seus components.

ENTREVISTEM
AL

PRESIDENT
INFANTIL

Per on comencem, Diego? Diego: Comena per on vulgues, a mi tant em fa. Que et pareix si comencem amb la teua presentaci personal? Anem a situar-nos, la teua edat, qu estudies? Diego: Vaig nixer el 10 de desembre de 2000, per tant encara tinc 10 anys, estudie 6 de primria. Ara li toca als teus gustos, animals, ors i colors preferits. Diego: Els meus animals preferits sn les tortugues, magraden les tulipes i el color roig mencanta.

om en la resta de les entrevistes, ens vam trobar al casal de la falla, el dia 9 doctubre sobre les nou de la vesprada.

Ara li toca al teu historial faller, i lobrim amb el temps que ests en la falla. Diego: Sc faller des dels quatre anys, per tant sn sis els anys que porte en la falla. Bo, Diego, amb sis anys dexperincia, havies pensat alguna vegada ser-ne president? Diego: Tenia moltssimes ganes de ser president infantil, ja era hora que em tocara. Veurs complida la teua illusi en un any molt important, duna banda quaranta anys des del naixement de la falla, per un altre el disfrutars en companyia dels teus pares. Diego: La veritat s que tindr una falla molt bonica, que he vist i magrada molt. Quant a la companyia dels meus pares, noms un haguera sigut millor, perqu els dos em tindran molt controlat. Com es pot veure lespontanetat i sinceritat de Diego queda patent. Vegem, Diego, dels actes realitzats ns ara, quin s el que ms tha agradat?

Diego s el president infantil elegit per a representar els ms xicotets durant lexercici 2011/2012, representaci que compartir amb la dels seus pares, Laura i Miguel ngel, fallera major i president. Diego s una persona extravertida, nervis, que contrasta els seus moments de silenci amb un rpid pas a la paraula fcil, una vegada introdut en el tema sexpressa amb relativa udesa, ns i tot interv espordicament quan les entrevistades sn Ariadna o sa mare.

Diego: La proclamaci i lexaltaci de les falleres majors al Teatre Rom, van estar b, per em vaig cansar una miqueta. Vols destacar algun dels moments viscuts? Diego: No fa molts dies, dissabte passat, vam estar a Valncia fent-nos fotograes, ens en vam fer moltes, a lAlbufera i a la Ciutat de les Arts i les Cincies, va estar molt b, per em vaig posar molt nervis perqu eren moltes les persones que ens paraven per a fer-nos fotograes ells.

Diego: En els dies de falles junt amb tots els xiquets i xiquetes de la falla, espere divertirme molt, per sobretot magrada la nit de la plantada i la presentaci. Hem parlat dels teus pares, per quina opini tens de la teua fallera major infantil, dAriadna. Vull aclarir que durant lentrevista a Ariadna, Diego ha estat cant basa nombroses vegades. Diego: Ens portem molt b, per s molt vergonyosa.

Com podreu comprovar, si compareu aquesta entrevista amb la dAriadna, els punts de vista sobre les visites realitzades a Valncia difereixen prou, les seues apreciacions res tenen a veure. Bo, ara toca parlar sobre el que queda per realitzar, quin moment penses que tho passars millor? Contesta sense dubtar.

Ja has vist lestructura de la falla infantil, qu et pareix? Diego: s molt especial, crec que quedar molt bonica, de segur que tenim el primer premi.

La innocncia el fa expressar-se deixa manera, esperem que el jurat pense com ell i ens latorgue.

Deixa falla tan especial, com tu dius, tens pensat quin ninot et triars? Diego: Clar que s, si em deixen em quedar amb la rata penada. Diego, com saps, la nit de la cremada s el nal de lexercici faller, qu sents tu en eixa nit? Diego: s una nit especial, quan sacaben de cremar les falles el que sent s cansament. Enguany la famlia ocupeu els llocs ms signicatius de la falla, tens algun desig especial, ara s el moment de demanar-lo. Com podreu comprovar a continuaci, Diego s com s, sincer i espontani.

Diego: Si puc complir un desig, em demane truita de crelles per a totes les nits. Ja ho sabeu, el men per a Diego s senzill. Bo, per acabar i ats que tu eres el president infantil, aprota aquest espai per a llanar una salutaci. Diego: Bo, a tots en general vos convide a compartir amb nosaltres les festes falleres, als xiquets i xiquetes els invite a disfrutar intensament de tots els actes, que tots junts participem duna vertadera festa fallera, que siguem lalegria del casal. Que no se vos oblide que el dia 18 de mar est especialment dedicat a nosaltres, vos esperem en la Victria. Bones festes a tots.

ENTREVISTEM
A LA

FALLERA

MAJOR

Laura, ests preparada; per tant, comenarem lentrevista. Quants anys portes de fallera? Laura: Porte cinc anys, per s una cosa que sempre he enyorat realitzar i que per una causa o per una altra mai ha pogut ser, ser fallera mencanta. El teu habitual treball tha condicionat les teues funcions en la falla, traslladant els teus coneixements a la tresoreria, per enguany penses que ser diferent. Laura: Quant a les funcions en la comissi continuen igual, no ha canviat gens, les de fallera major espere que em donen moltes alegries. Reincidint en la pregunta, qu signica per a tu ser la fallera major? rribem al nal de les entrevistes, els infantils ja nhan realitzat les seues, per queden, atents, esperant el que puga dir Laura. Laura Pastor Gonzles s la mxima representaci de la A. C. Falla la Victria per a lexercici 2011/2012, any commemoratiu del quaranta aniversari del nostre naixement com a falla. Laura, bancria de professi, nascuda sota el signe de Verge, es caracteritza per la seua noblesa i timidesa, timidesa que de vegades arriba a bloquejarla davant dalgunes persones, segons ella mateixa ens ha manifestat. Lexercici faller es presenta duna forma especial per a la nostra fallera major, el seu marit i el seu ll sn els presidents de la nostra comissi, amb ells compartir totes les seues vivncies, vivncies que ja van comenar el dia de la seua proclamaci i que es van veure endolcides per la visita a Cecina al setembre, viatge del qual conten i no acaben. Laura s una assdua del casal, encara que enguany ja fa unes quantes reunions que no hi assisteix, no per voluntat prpia, sin tot al contrari, ja que se lha invitat a no assistirhi, perqu davant de la prxima presentaci els temes a tractar estan relacionats amb ella i sintenta que aquesta siga una total sorpresa per a ella.

Laura: La veritat s que mai mho havia plantejat, quan mho va proposar Miguel ngel (el seu marit), vaig pensar que era un moment especial per als dos, a ms duna gran responsabilitat i un canvi ns i tot en la vida familiar. Com tu has comentat, el fet de ser fallera major representa un canvi. Qu inueix aquest canvi dac a teu dia a dia faller? Laura: Si deixem la responsabilitat a un costat, el fet de ser fallera major comporta una srie de vivncies que com a comissi no arribes a disfrutar, de moment tot s magnc i espere molt ms. Quan dius que la teua elecci ha inut en la teua vida familiar, a qu et refereixes? Laura: Perqu jo puga acudir a totes les obligacions del meu crrec, una srie de persones mhan hagut de prestar la seua ajuda, bo, ms ajuda de la que ja prestaven, els meus amics, la meua sogra, els meus pares, mon pare en concret dedica molt de temps als meus lls, abans tamb, per ara encara ms si s que s possible. Laura fallera major i a ms en companyia del teu ll i marit, que et pareix? Laura: Magnc, poder-ho disfrutar tots junts ha de ser una cosa molt bonica, li estic molt agrada a Miguel ngel, el meu marit, per aquesta satisfacci, el vull molt.

Bo, Laura ja has viscut uns quants actes des de la teua proclamaci, contans algunes de les teues vivncies. Laura: La proclamaci va ser molt emotiva, quan li vaig parlar a Miguel ngel sem van humitejar els ulls, vaig estar a punt de plorar. Un altre acte especial va ser el sopar del sector, en ell vaig comenar a conixer altres falleres majors. Enguany li ha tocat a la falla formar part de la delegaci que ha assistit a les festes de la Targa de Cecina, ciutat agermanada amb Sagunt, havien passat vint-i-cinc anys des que una altra representaci de la nostra comissi havia estat representant les falles saguntines. Qu tha paregut? Laura: s magnc, les manifestacions en el carrer sn molt boniques, la semblana amb les nostres falles pot estar en els monuments construts sobre les carrosses, per el millor s el tracte que et donen, es porten fenomenalment, cal anar per a comprendre-ho, a mi personalment no mimportaria repetir. Abans de passar a comentar el que queda per vindre voldria preguntar-te una cosa, mhan dit que hi ha un nmero molt especial per a tu. Laura: En efecte, hi ha un nmero amb qu shan anat marcant diverses etapes molt importants en la meua vida, s el dos, 1972 va ser important i ara tamb ho s 2012, a ms daltres dates signicatives que tamb acaben en dos. Quin acte dels que et falta per disfrutar tagrada ms? Laura: La presentaci s un moment de gran illusi, per lofrena s completament diferent i enguany encara ms especial, s un moment difcil dexplicar, un sentiment nic, una emoci que es deixa traslluir en lexterior, noms fa falta contemplar els rostres de les falleres en el moment de lofrena, no s noms el meu

pensament, hi ha prou amb mirar les falleres a traves de la TV. s que ja has vist el ns ara realitzat dels dos monuments, qu et quedaries? Laura: Tot s precis, si poguera ser memportaria a casa el Du Cronos, per haurem de realitzar una reforma important, ja veurem al nal qu trie, perqu potser el meu gust coincidisca amb alg. Ja saps, Miguel ngel, si la teua dona sencabota has de buscar la forma dubicar el Du Cronos, crec que mesura 5,5 metres dalt. Laura, coneixent-te un poc crec que aquesta pregunta sobra, per s una de les clssiques. Creus que no podrs contindre les llgrimes quan es creme la teua falla?

Laura: Supose que no podr retindre els meus sentiments i les llgrimes emergiran espontniament. Ja per a acabar. Quin missatge li transmetries als teus fallers i falleres? Laura: En primer lloc, la seua ajuda, la necessite per a complir dignament com a fallera major; en segon, que espere passem un any inoblidable tots junts, que tots formem una pinya i ho passem molt b. Al barri i a la resta de persones dac i visitants, vull dir-los que els esperem en la Victria. Amb lentrevista de Laura, hui, he acabat la meua tasca. Estic convenut que tant les falleres com els presidents sho passaran magncament, jo, en nom de tota la comissi, els desitge un feli any.

LES

NOSTRES

FALLES

03

ARRIB

LHORA
PRLEG
Fa quaranta anys una falla al carrer troba la vida donant pas a la contalla que nostre llibre baralla amb fets que a llegir convida. Va nixer, amb illusions, al barri de la Victria i diferents comissions, a espentes i redolons, van forjar la seua histria. Les illusions aix sn, com el pa de cada dia, suant segon a segon sempre lluitant en el mn mentres et queda energia. Per a trobar la missi de la seua trajectria al llibre tens locasi de llegir el seu gui buscant-lo en la memria. Mes ara del monument donarem lexplicaci perqu spia la gent que s tan clar com evident, del tema, nostra visi. Fa quaranta anys Diablures era el lema de la falla enguany nostres aventures sn els fets i desventures als que el temps posa la dalla.

INTRODUCCI

VA

LHORA
Per tractar el nostre tema, el temps present i passat el rellotge ens ha posat fent leixida a este lema. Com han canviat les coses, pense, una barbaritat, ara sn dactualitat, ms espines, menys roses. Abans tindre bicicleta augmentava el teu valor, i era ms fcil lamor per al xiquet i xiqueta. Desprs va vindre la Vespa per anar ns a Almard, o a un altre lloc ms lluny a tombar-se en la gespa. Continuant el progrs, la febra de lautombil va tornar a ser el mbil per a convertir-te en obss. Un pinar molt solitari, o la platja de Canet, en gbia de pardalet va canviar lutilitari. Pareix que queda lluny si pensem en un repent que hui tot s diferent en nostra actual Espanya.

ARRIBAR
Hui ja tenim ms rang, la democrcia va vindre, amb ella vrem obtindre ms claredat i menys fang. Amb tan bona ferramenta el poltic t la clau: treballar, buscar la pau, donar al poble lespenta. Posar el rellotge en hora, mirar per la poblaci, no aprotar locasi per a omplir-se la gola. Per a trobar la igualtat traat tenim el cam, mes el masclisme ro ennuvola la claredat. Estem clavats en la crisi, el rellotge est aturat, hem deixir deste forat i buscar el beneci. No em fa gens de grcia escoltar el testimoni del temps passat com lidoni sense tindre democrcia. Feta la introducci, comptarem les nostres hores, sense donar ms demores al punt alcem el tel.

LHORA

CENTRAL
Dos muses, dalt al cim, busquen el moment idoni per a donar testimoni de tot el que estem patint al Du Cronos, Du sublim, linspiren al seu perol dient-li canvie el control, que la nit transforme en dia per tal que la nostra alegria brille amb la llum del sol. Busca la millor freqncia cadncia dun benestar tan difcil s de trobar que pot perdre la pacincia. s tan clara levidncia de nostra situaci global, que pensa que res s normal, que ens fa falta molta sort per a portar el confort al nostre malalt capital. Es pregunta si alg sap per qu a base de morrons hem arribat ns al fons, busca idees al seu cap, una soluci, un escap, que frene nostra agonia, que siga la nostra guia, que arregle el nostre futur, un sentiment massa pur per a trobar-lo hui en dia. Mentrestant, al nostre mn hui tenim un embolic i necessitem un amic que pose el ritme i so, que aprote tot segon, mes ara no shi veu res clar, els que manen sn un par i en eixa macabra dansa o es pacta una aliana o ens hauran damortallar.

LHORA
LA

DE

DONA
Vull pensar que hui el sentit ha tornat, com es pregona, que ja palpita en tot pit un altre sentir per la dona, mes ella llanar un crit per a defendre sa persona, ha dabandonar la creu i deixar sentir sa veu. Perqu ja, per , hem trobat all que ens era precs i ho tenim prou ensucrat; no s el nostre mn un pasts, ni tot el pitjor sha oblidat, per a la dona el parads encara ens pareix lluny mes esperem que arribe ja.

De tots s massa sabut el tractament, per defecte, deixe joc masclista i brut que a alguns els pareix perfecte. Un problema no menut dalguns hmens un projecte, hmens que marquen la ratlla mentre la pobra dona calla. Al pensar que hui en dia es reconeix eixe viure, una nova llei jo faria, aix diria el meu llibre: El que patisca mania i no spia conviure, que se li aplique un tall des del melic cap avall.

LHORA DE
LA

TEMPTACI
La rona entesa damor a cap dels mortals perdona, siga home, siga dona i ns arriba al retor. Les classes de temptacions sn mltiples i diferents, mes com som prou coherents farem curtes les visions. Temptaci per la poltrona s la que t el poltic que fa els pactes de goma sense pensar de ser crtic. Temptaci per la riquesa, la que espenta el roder, no per obtindre el poder, per estar en la pobresa. Hi ha qui roba per menjar i qui sompli la butxaca, larmari i una saca, i sn dos formes de robar. Mes ja tinc la temptaci de concloure amb el tema, puix si continue el lema el temptat puc ser-ho jo.

Quan jo era xicotet, preguntaven en lescola, fent un cntic en la gola, de memria i a verset. La classe de religi esforava la memria del catecisme, la histria, sabem tot el gui. De lnima els enemics: mn, la carn i el dimoni, eren del testimoni, de la temptaci els amics. Mes de forma fortuta la causa de loriginal no va ser lapetit carnal, ho va motivar una fruita. En aquella ocasi, quan la serp i la poma van fer pecar a la dona, va nixer la temptaci. Si et tempta eixa fruita, que es troba baix el melic, has de pegar-te un pessic si tens vetada la collita.

LHORA

DEL

FALLER
Si voleu saber, amics lectors, el funcionament duna falla, difcil missi, intentarem aclarir els valors separant el gra de la palla, pense jo. En tota comissi es procura tirar endavant un projecte, pegant-li fort. La idea a poc a poc es madura transformant el pensament en un repte, sense cap confort. Mesures els comptes i veus els ingressos: si sn inferiors als que tu pensaves, rascat la butxaca. Vas comptar ms de dotze mesos, o s que no sabies per on anaves i thas fet caca. En algunes falles la moda destaca: dos agrupacions molt diferenciades, mal negoci, Una que treballa sense deixar taca i una altra que les forces t amagades, viu de loci. Una sempre busca una alternativa, per als seus problemes una soluci; s lexecutiva. Laltra es considera reivindicativa i critica i menja quan t ocasi, s la comitiva. Aix, cada falla fa la seua histria, amb els monuments, la llengua i cultura, tenim levidncia, per sempre ens trobem amb un cara dura que a les nostres falles li minven la glria, sense cap conscincia. Sn eixos que en la nostra setmana busquen entre els fallers algun meninfot, que fa lembolic, i sempre trobem algun ligrana que t la vergonya posada en un clot, o baix el melic. Que ix al carrer amb un optimisme impropi del mn que ell representa, a causa del gotet. Per culpa dalguns faltats de civisme el mn de les falles rep una espenta, o li sobra el botet. Mes per les falles no perdr lesperana veient com el mn faller al nal madura. s la illusi, veient com la beguda al casal descansa i que el trellat, per , al carrer perdura, la conclusi.

LHORA

DEL

RECORD
Com han passat nostres anys, an canviant nostra gent, mes res hui trobem diferent, tots ens considerem companys. Vam traar nostre cam, comissi a comissi, van complir amb la missi mesclat el treball i el vi. Des de la primera volta, desenganys i alegries van anar marcant nostres dies noms el bo ens importa. Fins a arribar a hui en dia van ocrrer tantes coses, noms collrem les roses buscant trobar lalegria. El mn faller mai satura tot el pitjor ho cremem, millor, ho tirem al fem o li donem sepultura. Nostra comissi treballa per defendre la cultura, la tradici noble i pura fonament de nostra falla. Desprs de tants anys complir, quaranta anys daventura, la falla, ja ms madura, al barri dna el sentit. Ac estem una altra vegada per a traure al carrer de tot un any el quefer duna gent illusionada.

LHORA

LOCAL
Alfredet, en la nostra escena, a un fams faquir representa, el seu so amansa o fa pena segons ell auixa o espenta. Ell no pot deixar de tocar perqu les serps el poden picar. Difcil ha de ser la seua sonata perqu els oients no li donen cap treva, se li acosten prop de la sabata volent fer dell una presa seua. Si el nostre msic es descuida pot passar a millor vida. Pepe-Lu, al seu costat, vigila esperant la millor ocasi per a escrrer-se com una anguila i ser ell qui toque el viol. Si Alfredet perd la batuta Pepe-Lu la veur sempre bruta. El ver de la serp s molt perills: et pica, et pica, et torna a picar, tenreda i sala en to orgulls, et captura, tofega, tenvia a mamar. Si no trempes b la auta un altre marcar la pauta. Si algun paregut en esta escena trobeu de la nostra poltica local, no patiu ni busqueu cap esmena, perqu nostra sonata s ms infernal. Per mantindre la batuta, nostra msica resulta bruta.

LLTIMA

HORA
Si frem uns enamorats daquells fets ja consumats que parlen dalguna glria, parlarem de la histria dels nostres avantpassats. Mes no es tracta dhistria ni de cap victria, sin del moment actual que duna forma com cal encara no t memria. Com veureu, lltima hora el nostre passat no millora, les ltimes eleccions no canvien les condicions que nostre poble atresora. El mateix nomenar dna a una o altra persona, els dos estan a la par i per ara no es veu clar si triomfar la poltrona. Trobem un punt en com en els dos i cada un, i en les seues promeses, una vegada enteses, no les complir ning. Perqu mentre u s amic i no vol tindre embolic, laltra part el critica, aix s com ell traca fent damic o denemic. I si per a poder manar hagueren ells de ballar, dins duna macabra dansa farien una aliana que s preferible callar. Mentrestant, penjant dun l, el pacient poble civil espera que nostra Espanya isca desta castanya abnegadament i humil. s tan clar com evident que la situaci present necessita una reforma, alg que canvie la forma descollir al cent per cent. Una elecci compartida seria un punt de partida, en qu estiguera present del poble el sentiment aplicant la millor mida.

LHORA

DEL

ADU
En este moment justet el rellotge marca lhora per a tancar el Llibret. Sense posar cap demora duna forma prou serena, segons nostra forma de fer, donem per acabat el tema i no embrutem ms paper. El dir adu no magrada i menys la paraula nal, em pujar a una grada i com a persona normal llegir nostra contada posant-li a la poesia el sentiment de la falla i rmant-la amb alegria, puix el rellotge ja em talla, vos dir ns a un altre dia.

FALLA

INFANTIL
LEMA:

BRUIXERIES

Per ser especial la contalla res pareix que siga normal, el pitjor en ella es talla per a desterrar tot el mal. Nostre lema Bruixeries tamb ac sona distint perqu reecteix alegries sembrant del bo linstint. La bruixa ms salada est llegint en un llibre, dins la bola, altra fada veu a linstant el pervindre. Al passat, present i futur els posen la seua mida, tot el que passa, s segur, en la falla pren la vida. Ms dins de la nostra glossa, en el contingut del llibret, tot es veu color de rosa, sense cap maldat en concret. Ac veiem com el xiquet pinta el gatet de color, blanc i negre, molt discret, al mig est la dolor. Res s blanc ni res s negre dins el nostre mn xicotet, s dun color ms alegre al qual perfuma un coet. Un gatet dna la talla com a ajudant de la mestra, content i alegre treballa explicant en la palestra. Siguen bruixetes o fades, tenen la dola missi, segons les dades comptades, fer lamor com a gesti. Vigilant nostra falleta porten des del seu inici duna forma molt concreta preservant-la de tot vici. Amb mescla dabracalabra i un molt de fantasia han fet un conjur de faula que canvia la foscor en dia. El nostre passat ja s segur, mes mirant en la boleta controla el nostre futur nostra bonica bruixeta. A cada un dels xiquets una bruixeta vigila des daquell que va en bolquers ns al prim com languila. La lluna, s una evidncia, dna a les bruixes poder, mes la lluna de Valncia tan sols els dna el voler. Per aix volen portar a la falla el seu content, s tan difcil de trobar per no ser la tasca corrent. En acabar-se el dia la bruixa pren la granera i fent-nos la cortesia va preparant la manera. Controlant el seu geni, per a dir que sha acabat, en nom de tot el seu gremi ens deixa el llibre tancat. Com que jo no sc bruixot ni amic de la bruixeria, no signar com a Quixot, tan sols deixar alegria.

PREMIS

04

AE

NUNCIO STIU

PREMIS

CULTURALS ESPORTIUS DE
I

JFS
ACONSEGUITS PER FALLERS/ES DE LA A. C. FALLA LA VICTRIA

FOTOGRAFIA

Millor Srie Color Primer premi Anabel Benavent Gonzlez

FOTOGRAFIA

Color individual Primer premi Sara Prez Pastor Color individual Tercer premi Mara Prez Roca

PDEL

Pdel parelles Campions Samuel Cejudo Mas i Jos Manuel Cejudo Mas

FEM

40
ANYS

05

ELS

INICIS

a quaranta anys un grup de vens del jove barri de la Victria va decidir muntar una falla, la idea sorgia durant les celebracions falleres de mar de 1971, cosa molt freqent ats que lambient faller invita a formar-ne part. En aquell moment el barri es trobava en ple creixement urbanstic, com s normal, quan succeeix la mencionada circumstncia, les noves vivendes van ser ocupades en gran part per gent jove, amb tota seguretat molts dells havien disfrutat dels festejos organitzats per les falles venes, ns i tot en les ubicades dins de les seues antigues residncies, falles que com Poeta Llombart, Luis Cendoya, Marina, Teodor Llorente, Jos Antonio, Palmereta, etc., organitzaven els seus actes festius per separat, algunes delles ns gestionaven les seues prpies pistes de ball, pistes que en aquell temps suposaven una considerable font dingressos per a la comissi gestora. Pel que sembla, tot el que es va viure durant aquell any i altres anys anteriors va despertar una espcie

denveja sana en els ocupants del nou barri, ra principal per la qual un redut grup de persones va decidir programar una reuni. Segons les dades confrontades, resultat de les entrevistes portades a terme amb diversos daquells pioners fallers, el moviment va ser encapalat per Vicente Morales Masi, Manuel Rosua Snchez i Toms Miguel Sanz, als quals prompte es van unir uns altres vens, tots junts van emprendre, en aquells temps, la tasca gens fcil de constituir una falla. La millor explicaci del perqu i de lesperit amb qu va nixer aquella comissi, la nostra falla, Avinguda de la Victria i Adjacents, la podem trobar en el contingut del seu primer llibret, escrit per linoblidable Rafael Presencia i Pla, la salutaci, transcrita tal qual, que diu aix: Un grup damants de la festa de les falles, establits en aquesta nova barriada, no podia de cap manera estar absent daquest festeig i, a pesar dels avatars que van sorgir en el transcurs de tot un any de treball, van fer possible que una nova falla fera acte de presncia. Molt s el cam que ens toca recrrer per a arribar a una situaci ptima, per estem satisfets, perqu, a pesar de tot, la realitat s ben manifesta i el cam est traat per a anys venidors, en els quals esperem la normalitzaci per a arribar al que es pretn.

Vicepresident: Secretari: Tresorer:

Manuel Rosua Snchez Toms Miguel Sanz Pedro Cresp Martnez

La directiva es completava amb els diferents vocals, entre els quals ja destacava en aquells inicis la presncia de dones, circumstncia no compartida en la majoria de comissions, tant locals com foranes; en aquella ocasi, tenien crrec dins de la comissi executiva Ana Rodrguez Castillo i Isabel Ruiz Catal. El primer president infantil va ser Joaqun Casasus Oller. Els crrecs de falleres majors van recaure en la xiqueta Remedios Miguel Valle i Mari Carmen Quevedo Lpez. Cal destacar la

Que servisca aquesta salutaci perqu la cordialitat i el somriure acudisquen als rostres de cada porteny. Amb aquesta esperana ens donarem per satisfets. Saludem tamb, des de les columnes del nostre primer llibret, totes les nostres autoritats, i lentranyable salutaci per als nostres benvolguts socis, aix com tamb el Port de Sagunt en general. A tots, moltes grcies. La primera comissi estava presidida per Vicente Morales Masi, la resta de crrecs directius van recaure sobre:

quantitat de reines que en aquells temps apareixien en les distintes comissions, estaven de moda els concursos de bellesa, no cal oblidar que aquests van tindre la seua inuncia en laparici de la considerada primera fallera major de Valncia, lany 1929, Pepita Samper Bono, la nostra comissi no seria menys i tant en majors com en infantils es contemplaven els crrecs de: Reina de la Flor, Reina del Foc, Reina de la Msica, Reina de la Poesia, Reina de la Taronja, Reina de la Joventut, Reina de la Despertada, Reina del Bunyol i Reina de lArrs.

1972

Poc de temps havia passat des de la constituci de la nostra falla quan el regidor de festes daleshores, Luis Cuadau Marco, va expressar les seues intencions dagrupar les falles dels dos nuclis de poblaci davall una nica organitzaci, desprs de les conversacions prvies mantingudes amb les diferents comissions va ser programada una reuni a lExcm. Ajuntament de Sagunt, concretament el dia 2 de juny de 1971, amb la presncia dels representants de les falles Palmereta, Luis Cendoya, Avinguda de la Victria, Santa Anna i Els Mrtirs, La Marina excusava la seua absncia, comenava a fonamentar-se la base de la nostra Junta Fallera.

El resultat daquella reuni no va ser un altre que la creaci de la Junta Local Fallera de Sagunt. En la composici de la nova organitzaci, presidida per Luis Cuadau Marco, es van involucrar totes les falles existents, els fallers de la Victria, a pesar dels problemes que comporta un inici, no van dubtar a ocupar crrecs de responsabilitat, crrecs que van compartir amb els de la seua prpia comissi, aix el seu president, Vicente Morales Masi, es va responsabilitzar de les tasques de relacions pbliques de la Junta, Toms Miguel Sanz va ser el secretari de les dues organitzacions i Pedro Cresp Martnez va ser tresorer en la falla i vocal en la Junta.

1973

Els inicis de la nova comissi no van ser gens senzills, un cmul de circumstncies adverses, unit a la lgica inexperincia, van donar com a resultat un tancament dexercici gens desitjat. El desquadre sobre el pressupost inicial va poder ser anivellat grcies a les aportacions duns quants i a les lgiques i necessries restriccions aplicades sobre el pressupost de lexercici segent, entre les mesures preses va destacar la contractaci duna nica falla, el monument cobria un lloc intermedi entre la gran i la infantil.

conjugaren el temps i els esdeveniments, formes que embastaren les diferents fases dun exercici faller i al seu torn les agruparen buscant algun tipus de similitud. Desprs dun dilatat perode de temps, durant el qual vaig estar repassant diferents llibrets editats per la nostra comissi, vaig entropessar amb un escrit realitzat per mi fa uns anys, en qu es contemplava el naixement de les falles, els inicis estaven fonamentats sobre eixa estesa espcie de culte al foc ubicada dins de la proximitat a un canvi destaci, situat especialment en la franja me-

En plantejar-nos la forma de desenvolupar el projecte daquest exercici, basat en els quaranta anys dexistncia de la nostra falla, lA. C. Falla la Victria, vam pensar que un relat cronolgic podria resultar monton i repetitiu, aleshores vam buscar formes alternatives que

diterrnia; en el cas concret de les falles, el pas de lhivern a la primavera. En rellegir-lo vaig poder comprovar les nombroses similituds que lexercici faller t amb el cicle estacional. Un exercici faller naix amb larribada de la primavera; a linici daquesta se sol triar el president

i formar la comissi, normalment tamb sn nominades les mximes representants falleres. Desprs dimportants reunions, en les quals shan establit pressupostos i programes, arriba lestiu, durant el qual les activitats falleres pateixen un relatiu relaxament; arriba la tardor i amb ella una varietat de contrastos i matisos envolten el mn faller, les comissions pareixen despertar-se de la letargia estiuenca, lactivitat torna als casals, va arribant lhora de reestablir el control, els monuments estan prenent forma i color als tallers, les diferents escenes es van concretant, les comissions tornen a ajustar els

al carrer, sorgeixen les comparacions amb les altres falles de la teua secci, normalment es procedeix a visitar-les, per descomptat que per a cada comissi la seua falla s la millor. El moment del lliurament de premis mescla alegries i desenganys, la no total conformitat s una cosa normal i natural, com ja hem dit anteriorment, la majoria de fallers continua pensant que la seua falla s la millor. La nit de la Crema s el punt dinexi, una espcie dallegoria entre la mort i la vida, la dun exercici s consumit per mitj de les puricadores ames, ms entre les prpies cendres del monument, com aque-

seus pressupostos adequant-los a la situaci present. Sense quasi adonar-se arriba lhivern, un aire fred dincertesa penetra en les diferents executives, les contnues visites als tallers fallers volen assegurar el bon acabat dels monuments, sobre alguns artistes salbira la possibilitat del temut i denominat, en termes fallers, bou, o siga la no adequada nalitzaci del monument. El transcurs de quasi tot un any ens porta a la plantada, per a molts fallers una nit inoblidable. Una vegada que el monument es troba

lla famosa au fnix, renaix un nou cicle faller, la llum del dia, el perfum de les ors sn la clara evidncia de la vena primavera. Tot el que sha relatat ns a aquest moment mha indut a canalitzar el meu relat sobre els quaranta anys de la nostra existncia agrupant els principals esdevenimen ts dins de les diferents estacions, espere que el resultat siga del gust dels lectors.

LA

PRIMAVERA
portar una nova comissi a la nostra barriada, per diferents raons, durant els exercicis 1976/77, 1977/78 i 2004/2005, la nostra falla va deixar de plantar-se, puc assegurar-vos que una espcie de nostlgia em va acompanyar durant les setmanes falleres corresponents a eixos perodes, pense que no era lnic que tenia eixa sensaci, el barri no era el mateix i, encara que en altres llocs de la poblaci continuava notant-se linconfusible olor de les traques i escoltant-se la dola msica de les cercaviles, a la nostra plaa faltava alguna cosa. La constituci de cada comissi segueix un protocol quasi invariable, amb xicotets matisos en cada una de les barriades, la secretria de la comissi anterior s la que t la potestat de convocar lelecci del nou president/a, el temps de permanncia del dit nomenament sol ser dun any, encara que tamb hi ha diferents variants. Amb lelecci del cap visible de la gestora sha donat el primer pas, ara ser ell qui designe la seua comissi executiva. Els diferents presidents i falleres majors que han estat al capdavant de lA. C. Falla la Victria sn els segents:

om ja hem comentat en la introducci, la primavera est lligada, sobretot poticament, a leclosi de la naturalesa, en ella els nostres camps somplin de llum i color, est tan unida al sentit de vida que ns ben sovint solem escoltar: t tantes primaveres, encara que la seua data de naixement no es trobe ubicada dins de la dita estaci, generalment esta expressi sol estar referida a una jove i bella senyoreta, armaci que demostra la relaci de la primavera amb la bellesa; doncs b, igual que la naturalesa les falles comencen a germinar amb lentrada de la primavera, partint de les encara fumejants cendres, com si dun immillorable adob es tractara, comena el naixement dun nou any faller. La nostra inicial primavera se situa dins daquell ja lluny any 1971, en ella els pioners de la nostra falla es van llanar a la gens senzilla tasca de fundar una comissi fallera, els inicis guarden prou similitud amb el ttol de la primera falla, Diableries, ja que van ser verdaderes diableries les que van haver de realitzar per a traure aquell exercici avant. El naixement de la primavera no sempre va com-

EXERCICI
1971/72 1972/73 1973/74 1974/75 1975/76 1978/79 1979/80 1980/81 1981/82 1982/83 1983/84 1984/85 1985/86 1986/87 1987/88 1988/89 1989/90 1990/91 1991/92 1992/93 1993/94 1994/95 1995/96 1996/97 1997/98 1998/99 1999/00 2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 2009/10 2010/11 2011/12

PRESIDENT
VICENTE MORALES MASIA TOMAS MIGUEL SANZ TOMAS MIGUEL SANZ TOMAS MIGUEL SANZ VICENTE BRU LACOBA VICENTE BRU LACOBA J. VICENTE ANDRS MARTNEZ JOS LACOBA GIMNEZ JOS LACOBA GIMNEZ MIGUEL A. ALEGRIA ALMIANA MIGUEL A. ALEGRIA ALMIANA MIGUEL A. ALEGRIA ALMIANA MIGUEL A. ALEGRIA ALMIANA MIGUEL A. ALEGRIA ALMIANA RAFAEL VEDRIEL ARIBAS MIGUEL A. ALEGRIA ALMIANA MIGUEL A. ALEGRIA ALMIANA MIGUEL A. ALEGRIA ALMIANA MILLAN FERNNDEZ ADOVES JOS MARA GUERRA NICOLS JOS MARA GUERRA NICOLS JOS MARA GUERRA NICOLS JOS MARA GUERRA NICOLS ANTONIO HERNNDEZ MUOZ MILLAN FERNNDEZ ADOVES MILLAN FERNNDEZ ADOVES MILLAN FERNNDEZ ADOVES ALEJANDRO MONZ CONCEPCIN CARLOS VERDEJO GIL CARLOS VERDEJO GIL CARLOS VERDEJO GIL JOS JESS FERNNDEZ LVAREZ JOS JESS FERNNDEZ LVAREZ JUAN MAS JURADO JUAN MAS JURADO JUAN MAS JURADO MIGUEL A. SEGOVIA GUILLEN MIGUEL A. SEGOVIA GUILLEN

FALLERA MAJOR
MARI CARMEN QUEVEDO LPEZ ROSARIO MARUGAN MARA AMPARO BOIGUES RIBES MARA PILAR PLUMED GRCIA MARI CELI LPEZ LZARO ANA MARA ROGER PINO MARA PILAR MARTNEZ MARIN MARA PILAR VILA MARIN MARI CARMEN SOTO RAMOS ANA MARA ALEGRIA SOTO M.CARMEN CORONADO ADELANTADO CATALINA SOTO MARTNEZ ANA MARA ALEGRIA SOTO ANA MARA ROGER PINO ISABEL ARNAU CARRALERO MAR CARMEN SOTO RAMOS MARA ANTONIA ALEGRIA SOTO LIDIA MARA GARCA ARROITIA MARA PILAR ORTIZ GALLART SORAYA NAVARRO MOYA GUADALUPE NAVARRO MOYA SILVIA NAVARRO MOYA TERESA FERNNDEZ LLOPIS TERESA FERNANDEZ LLOPIS ANA SANTIBAEZ PREZ SANDRA NAVARRO MOYA GUADALUPE NAVARRO MOYA BELINDA GUERRA GARCIA CARMEN SNCHEZ PERPIA CARMEN RIOS SNCHEZ TANIA ZACARIAS GUTIRREZ SARA SAGESA EDO MAYTE HERNNDEZ AGE NADIA SOLANAS MORENO PATRICIA MUOZ MEDINA ANA ALICIA BATAN GONZLEZ LAURA PASTOR GONZLEZ

Una vegada triat el president i constituda la comissi, el segent pas sol ser xar un pressupost, tasca gens senzilla perqu la seua confecci est subjecta a mltiples variables, les principals sn el nombre de fallers i el de socis, la resta dingressos, socis dhonor, premis, etc., complementa el pressupost dingressos, i en funci daquest es realitza el pressupost de despeses, les ms importants solen ser les corres-

ponents als monuments, orquestres i plvora. La segent convocatria sol correspondres amb lelecci de les falleres majors i president infantil. Com es podr comprovar en les relacions que apareixen a continuaci els ms menuts no sempre han estat representats pel president i la fallera major infantil, ns i tot en alguns exercicis noms hi ha hagut representaci major:

EXERCICI
1971/72 1972/73 1973/74 1974/75 1975/76 1978/79 1979/80 1980/81 1981/82 1982/83 1983/84 1984/85 1985/86 1986/87 1987/88 1988/89 1989/90 1990/91 1991/92 1992/93 1993/94 1994/95 1995/96 1996/97 1997/98 1998/99 1999/00 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 2009/10 2010/11 2011/12

FALLERA MAJOR INFANTIL

REMEDIOS MIGUEL VALLE M MERCEDES VILA MARIN M VENTURA MARTNEZ LPEZ M AURORA LARA FERNNDEZ ROSA AMLIA SUREZ RAMOS MARIOLA PREZ CAYUELA LOURDES RUIZ JAREO ISABEL PREZ CAYUELA MARA JOS ANDRS SOTO CRISTINA MEDINA CALABUIG MARI CARMEN SAFONT RICHARTE MARA ANTONIA ALEGRIA SOTO ROSANA HERMOSILLA PALMERO MARA JOS ANDRS SOTO MARA TERESA HERNNDEZ AGE LORENA ANDRS SOTO PATRICIA CALVO CORTS TERESA FERNNDEZ LLOPIS ENMA MEZ LPEZ MARTA LPEZ ARNAU SANDRA NAVARRO MOYA MARA PILAR GMEZ SAMPEDRO NADIA SOLANAS MORENO CARMEN RIOS SNCHEZ LARA PILAR PREZ ROGER CARMEN RIOS SNCHEZ CARMEN RIOS SNCHEZ IRENE ALCAINA MARTNEZ MARA PREZ ROCA CLAUDIA LPEZ ROSUA LAURA VERDEJO MARTOS MARA JESS MUOZ MEDINA YAEL FRAJ RODA ARIADNA MNDEZ ARGUDO

PRESIDENT INFANTIL
JOAQUIN CASASUS OLLER JUAN CARLOS MIGUEL VALLE ANTONIO PREZ GONZLEZ MANUEL ZORIO BAZATAQUI MANUEL RUIZ MENGOD ALBERTO J. LACOBA VILA JOS MANUEL LACOBA VILA CESAR BLACH JURADO JAVIER FERNNDEZ ADELANTADO CARLOS VILLARROYA FERNNDEZ JULIO VILLARROYA FERNNDEZ JOS ANTONIO AUZELO PREZ MIGUEL NGEL AUCEJO PREZ MIGUEL NGEL ALEGRIA SOTO ANDRS ARMERO PREZ VCTOR MANUEL MESA BURGOS ANDRS ARMERO PREZ JAVIER PREZ ORTIZ IVAN GUERRA GARCIA ADRIAN RAMREZ MARTNEZ JOS LUIS LPEZ NAVARRO JOS V. FERNNDEZ FLETES JOS V. FERNNDEZ FLETES ISAAC MAS PRADES ALEJANDRO MONZ GZQUEZ JOS LUIS LPEZ NAVARRO VCTOR M. FERNNDEZ LLOPIS VCTOR M. FERNNDEZ LLOPIS CARLOS PINILLA PASCUAL RAIMOS GRAMAGE ASENSI ADRIN QUINTANILLA BRONCHUD PAU GIL GIL DIEGO SEGOVIA PASTOR

El mn infantil s una part important dins de la falla, la comissi en qu escassegen els xiquets no t assegurat el seu futur, ra ms que sucient perqu les comissions realitzen un programa dacord amb les necessitats dels ms xicotets. En els nostres inicis, quan la televisi, els ordinadors i els videojocs encara no shavien convertit en una necessitat juvenil, solem realitzar, durant la vesprada dels divendres o els dissabtes, projeccions cinematogrques al

perimentat en la forma de viure de hui en dia, sens dubte ha inut substancialment en el sentiment faller, les tendncies materialistes poden fer perillar els costums tradicionals i culturals. De fet algunes comissions ja han desviat aquest sentiment aproximant-se a un altre tipus dagrupacions creades amb un sentit de major diversi, sempre al meu entendre, aquestes persones haurien dintegrar-se en les mencionades manifestacions i no en les falles, la ra dexistir de les falles, la vinculaci al seu origen, ha de marcar unes preferncies encaminades no sols a mantindre sin ns i tot a recobrar el sentit tradicional i cultural, per aix els monuments sn importants, per no ho sn menys altres tradicions, grups de ball, actes culturals, com ara lentrada de la murta, el cant de lestoreta, etc., tradicions que haurien de gurar en els programes fallers i per tant formar part del seu pressupost. Per sort, en la nostra falla shan mantingut ms o menys vives, ja parlarem delles en la seua estaci corresponent. Les nostres primaveres han anat patint comptades variacions, pense que s un fenomen com en totes les comissions, en funci de les pujades i baixades han estat els nostres pressupostos i relacionats amb ells els nostres monuments i programes fallers. Ja que en aquesta estaci s quan es tantegen els monuments, parlarem dels moments ms destacats de la seua contracci. Com tot comenament el nostre va ser difcil i treballat, en conseqncia els nostres monuments van ser modestos, per realitzats a base desfor i afecte, la veritat s que durant la primera etapa no arribrem a arrancar del tot, la conseqncia va ser que desprs de cinc anys en equilibri inestable arribrem a la primavera de 1976, en ella els condicionants no van ser els ideals i la falla no va trobar llavors ni adob sucient amb qu tornar a orir.

casal per als ms menuts. Certament all funcionava molt b, per ja dic, eren altres temps i els mitjans dentreteniment molt diferents. Una vegada constituda la comissi i el pressupost ms o menys canalitzat, tasca, aquesta ltima, gens senzilla, perqu les visions sobre les preferncies en una falla sn molt dispars, la meua particular visi es recolza en el canvi ex-

Desprs de dos anys en blanc, en la primavera de 1978 va retornar lalegria al barri, pense que dos anys havien donat temps per a pensar i meditar els errors anteriors, al mateix temps les noves idees no eren millors ni pitjors per si diferents, lescassetat de mitjans ens va portar a compartir o, millor dit, a disposar del local de lAssociaci de Vens la Victria per a realitzar les funcions de casal, al seu torn tamb vam collaborar amb ells i altres associacions a organitzar actes per al poble, fent-nos crrec de funcions fsiques que aportaven benecis no sols a la falla sin que al seu torn es revertien a subvencionar, al llarg de lany, diversos actes com ara cucanyes, teatre, castells de foc, espectacles infantils, etc. Aquesta etapa va durar tres anys, ns que no entrarem en el perqu els ingressos van arribar a ser inferiors a les despeses, de manera que les mateixes persones que havien estat treballant en el projecte van ser les que van haver de buscar el mtode amb qu quadrar lexercici. Quan de nou vam intentar larrancada es va produir la crisi econmica i el tancament de la siderrgia local, durant uns anys intentrem aguantar modestament, i ho aconsegurem amb el gran esfor de fallers i vens, el sentit duni va ser el causant del nostre manteniment; en no poder contractar actuacions, les vam substituir amb la participaci dels mateixos fallers, com se sol dir, la necessitat va aguditzar lenginy. Una vegada superada la difcil etapa del tancament, la nostra comissi va comenar larrancada i noms uns xicotets clots van entorpir-ne el cam. El primer va tindre lloc en la primavera de 1999, potser fra la inuncia de lefecte 2000, per en la mencionada primavera ens trobrem sense recursos econmics. La soluci adoptada va ser semblant a laplicada en la de-

pressi de la crisi i, s ms, decidrem realitzar la falla nosaltres mateixos. No vull esmentar els noms daquells FALLERS s, amb majscules, perqu no en vam ser molts, i alguns molt acostats, per vam salvar lany i vam deixar una base per al segent. El segent clot se situa en la primavera de 2004, encara que ms que clot el podrem denir com una glopada doxigen, un any dedicat a oxigenar la terra a que amb larribada de la nova primavera la llavor ger-

minara, com aix va ser, des daquell moment i ns als nostres dies, cada primavera ha portat una renovada comissi, esperem que aix continue per sempre i puguem veure orir moltes ms primaveres.

ESTIU
No sempre ha sigut daquesta manera, per a trobar un funcionament diferent hem de retrocedir a aquells anys en qu la nostra comissi va trobar el seu primer clot en el cam. Com ja hem comentat anteriorment, desprs de dos anys sense plantar, en 1978 els nostres fallers es van plantejar la forma de poder ressor-

stiu s sinnim de descans, les vacances solen realitzar-se dins de tal perode, a ms els condicionants de la nostra poblaci, la seua ubicaci privilegiada, la temperatura idnia, la platja, la proximitat de la muntanya, etc., etc., inviten a relaxar-se. El mn faller no pot romandre ali a aquestes circumstncies. Per tant, encara que no sarriba al

tancament total s que es produeix una espcie de letargia. En el mes dagost, sobretot, prcticament cessen les activitats, el casal es relaxa al mnim, alguns artistes fallers realitzen el seu perode de descans, els moviments de la comissi prcticament queden centrats en alguna visita als tallers, a de realitzar els pagaments estipulats i al seu torn contemplar el progrs dels monuments.

gir, per a aix era necessari reduir les despeses al mnim i intentar buscar noves formes dingressos. Les gestions realitzades ens van portar a una estreta collaboraci amb lAssociaci de Vens de la nostra barriada, A. de Vens la Victria, de tal forma que el seu local es va convertir en el nostre centre de reunions. Al seu torn, la comissi adquireix uns certs compromisos que van desembocar en una collaboraci

1993

fsica i econmica en les festes populars de la nostra poblaci, subvencionant diversos actes, com ara cucanyes, festes infantils, castells de focs articials, etc. Tot a comportava despeses i per a sufragar-les i al seu torn obtindre benecis amb qu millorar el sosteniment de la falla, es va passar a regentar el funcionament de la plaa de bous, ac apareix el canvi. Les festes populars, com en quasi totes les localitats venes, tenen lloc durant lestiu, en el cas de la nostra poblaci durant els mesos de juliol i agost. El resultat de la localitzaci, en el temps, dels actes populars locals i la implicaci que suposava dins del nostre projecte, tingu una clara conseqncia, durant tres anys consecutius un grup de fallers ens embarcrem en aquesta nova faceta, les nostres vacances van estar dedicades a aquests menesters. Cal destacar, dins dels diversos actes, ladministraci de la plaa de bous, les mltiples tasques que comporta el seu funcionament i manteniment van ser assumides per un redut nombre de fallers, des de la taquilla a la infermeria, inclosa la metgessa de gurdia, passant per la gesti de les barres del bar, van ser funcions realitzades per fallers i, no sols aix, tamb es collaborava amb les festes del barri obrer, on a canvi de prestar-los el nostre entaulat regentvem el servici de bar, all un altre grup de fallers treballava a dobtindre benecis amb qu, junt amb els obtinguts a la plaa de bous, ajudar a sufragar lexercici faller. La veritat s que recorde amb admiraci aquells anys i lesfor de les persones participants, aquests agradables records em fan oblidar els xicotets problemes sorgits, sobretot durant lltim any, problemes que units a altres variables que no val la pena contar, ens van portar a haver de donar per nalitzat el projecte i imprimir un nou gir al funcionament de la nostra comissi.

Amb larribada del nou segle es van produir canvis importants en la Junta Fallera de Sagunt, gradualment la presentaci de les falleres majors de la comarca van anar passant des de linicial febrer ns a quedar ubicades al mes de

setembre, prcticament a lacabament de lestiu. Aquest canvi va repercutir notablement en les proclamacions de les falleres majors de les diferents comissions, totes van procurar i actualment procuren realitzar-les abans de lexaltaci comarcal, a que les noves representants siguen les que assistisquen a la dita proclamaci, en el nostre cas concret la proclamaci tenia lloc la vespra del 9 doctubre, actualment es realitza durant les primeres setmanes de setembre, amb aquest canvi els actes de proclamaci vnen a marcar prcticament el nal de lestiu i a despertar de la seua letargia les endormiscades comissions. Des de 1985, durant la setmana fallera, ens vam trobar acompanyats pels representants de la Targa de Cecina, ells vnen a tornar la visita realitzada per la representaci de les falles saguntines durant el mes de setembre. Realment la cosa va ocrrer al contrari, ja que van ser ells els primers a visitar-nos i al setembre daquell 1985 vam ser nosaltres els que els vam tornar la visita. Volem ressenyar la primera vegada que els representants de la nostra falla van for-

mar part de la delegaci fallera saguntina, a ocorria al setembre de 1986. En aquell temps la Targa celebrava la seua XXV manifestaci. Doncs b, vint-i-cinc anys desprs la nostra comissi ha tornat a formar part de la delegaci desplaada a Cecina durant els primers dies del setembre recentment passat, en aquesta ocasi per a presenciar la seua L manifestaci festivocultural, que coincideix a ms amb el XL aniversari del nostre naixement i el de la Junta Fallera de Sagunt. Tamb en els anys 1992, 1994 i 1997, a setembre, falleres eixides de la nostra comissi van estar en Cecina, si b en aquelles ocasions com a falleres majors de Junta Fallera de Sagunt. En 1972 Teresa Fernndez Llopis, en 1974 Marta Lpez Arnau com les mximes representants infantils de la nostra comarca i en 1997 Ana Mara Alegria Soto com a Fallera Major de J. F. S., van visitar Cecina. Amb poques variables ms a destacar, a excepci de les de lestiu de 1999, poca en qu donades les condicions econmiques en qu ens trobvem, vam haver denginyar-nos la forma dadquirir, sense cap cost, materials amb qu construir la falla de 2000. Per, com ja he referit anteriorment, aquesta situaci es pot atribuir al fams i temut efecte 2000, la veritat s que va ser un xicotet clot que vam salvar, una vegada ms, amb lesfor duns pocs. Daltra banda, els estius van transcrrer normalment si b quan acabaven, amb larribada de la tardor, va comenar una activitat ja sense pausa, per aix ja ens porta a una altra estaci.

LA

TARDOR
executa realment al llarg de lexercici. Quan encara ens resulta recent la proclamaci, ja ens trobem immersos en la preparaci de la nostra setmana cultural i, coincidint amb ella, la celebraci del 9 doctubre, dia gran del poble valenci, commemoratiu de lentrada triomfant a Valncia de Jaume I, el 9 doctubre de 1238. Les nostres setmanes culturals han sigut dedicades a mltiples i variats temes, des de la pintura a la fotograa passant per diferents variables culturals i signicatius aniversaris, entre els quals destaquen, a ms dels de la nostra prpia comissi, els corresponents als XXV anys de lagermanament institucional del nostre Excm. Ajuntament

a tardor ens porta una eclosi de colors, una varietat de matisos que sols s possible contemplar dins daquesta multicolor estaci, les plantes, els arbres i els arbustos sadornen amb un mosaic multicolor que compensa la mancana de fullatge daltres espcies. Tamb al mn faller la tardor s capa de produir-li una substancial metamorfosi, la relativa tranquillitat de lestiu es transforma en un ventall mltiple dactivitats, del no-res passem al moviment absolut. En una falla ben estructurada les dites activitats sn desenvolupades per grups prviament formats, la veritat s que les funcions de cada faller no sempre sn les que apareixen en la relaci de crrecs, sin les que

amb el seu homleg de Cecina, sense oblidar el portat a terme entre la Targa i la Junta Fallera de Sagunt, verdader vincle duni entre les dues ciutats. Any rere any les nostres exposicions ens han portat al present exercici, en el qual, i amb motiu de complir-se XL anys del naixement de la nostra comissi, la setmana cultural ha estat enfocada a tal esdeveniment, una exposici fotogrca de la nostra histria fallera nha sigut el tema central. Per a parlar de la celebraci del 9 doctubre per la nostra comissi, hem de remuntar-nos a 1972, any en qu vam realitzar-ne la prime-

La participaci de la Falla la Victria no va quedar circumscrita a la mera celebraci anual, per mitj de la corresponent despertada, balls valencians, castell de focs dartici, jocs per als ms menuts, etc., sin que lany 1988, amb motiu del DCCL Aniversari de la mencionada efemride, conjuntament amb la Falla el Palleter i davall linicial patrocini de lExcm. Ajuntament de Sagunt, presidit per lalcalde daleshores, Jos Garca Felipe, i com a regidor de cultura Vicent Vay i Pla, vam organitzar els actes commemoratius. Podem presumir que, grcies a les nostres aportacions i contactes, linicial pressupost municipal va quedar multiplicat per tres.

ra, des daquell moment ns als nostres dies no hem deixat de celebrar-la. Per a adonar-nos de la importncia que en aquell moment va tindre la inclusi de la dita efemrides dins de la nostra programaci fallera, cal matisar el segent: A Valncia capital locialitat de la celebraci es remunta al segle XIV, sota el regnat de Jaume II dArag, mentre que a nivell de la resta de la Comunitat Valenciana no va ser instituda ns a 1976, any en qu el Plenari de parlamentaris la va proclamar Dia Nacional del Pas Valenci. Per tant, cal destacar el nostre avan en el temps.

El programa va ser extens, desenvolupat al llarg de tres dies, des del 7 al 9 doctubre, nit dalbades, presa de la fortalesa, feta en lactual centre cvic, paella gegant per a tres mil persones, etc. Dentre tots els actes volem destacar una cosa que per primera vegada es realitzava a Sagunt, una deslada de moros i cristians. El mat del 9 doctubre al Port i a la vesprada a Sagunt, dues comparses mores i dues cristianes van deslar per les dues vies ms importants de la ciutat. Les comparses mores procedien de Valncia, obtingudes grcies a la gentilesa duns amics de RENFE, les dues cristianes estaven forma-

des per fallers de les comissions de la Victria i Palleter, els cavalls van ser aportats pel nostre gran amic i faller de la nostra comissi, el mai oblidat Matas Navarro Cubell. Quasi solapades amb el 9 doctubre comencen les presentacions, donat el nombre actual de comissions, actualment, la seua realitzaci comprn des doctubre ns a la celebraci de la crida, acte que suposa linici de la festa fallera i que es troba normalment ubicat en el centre de lhivern. Les nostres presentacions han anat canviant no sols amb el transcurs del temps sin tamb amb els condicionants de la mateixa comissi, en els temps en qu la nostra comissi no era tan nombrosa solem realitzar nmeros escnics previs a la mateixa presentaci, la seua preparaci implicava uns moments de treball per al mateix temps de satisfacci en observar els resultats, recorde els muntatges al Teatre de Begonya, la constituci dels telons, generalment realitzats per la mateixa comissi, era de tal naturalesa que necessitaven diverses persones per a poder manipular-los, ben sovint recorrem a fallers de la comissi de Churruca perqu ens ajudaren, desprs o amb anterioritat, depenent de lordre de les presentacions, rem nosaltres qui els ajudvem a ells. Les vespres de les presentacions representaven moments de treball per al mateix temps reportaven moments alegres que encara hui en dia recordem amb orgull. Amb el temps vam passar del Teatre de Begonya a la Casa de Cultura, en ella les seues condicions van fer variar el plantejament anterior, sempre buscant el beneci del collectiu faller es van comprar elements comuns que facilitaren el muntatge i al seu torn compliren els requisits marcats per lAjuntament, tot aix va transformar la vespra de la presentaci, que va quedar prcticament reduda a ladorn de lescenari, tasca que tamb hui en dia fa exercitar lenginy de les diferents comissions per a adequar el lloc als projectes de cada una. Durant la tardor saccentua el seguiment sobre la realitzaci dels monuments fallers, en els

tallers linicial embri, representat en lesbs, va prenent forma i igual que levoluci embrionria en van apareixent les formes caracterstiques, les visites de la comissi sn ms freqents i durant aquestes es van perlant els ltims detalls. En algunes desafortunades ocasions hem hagut de torejar el temut bou dalgun artista faller, aix va ocrrer lany 1987 encara que lenvestida es va veure vindre des de lluny i tingurem temps dintentar remeiar-la. La depressi del pintor original va poder ser esmenada amb laportaci daltres pintors i, encara que la falla no va quedar com estava prevista inicialment, obtingurem el segon premi despecial. Pitjor ens va anar el 1992 quan, faltant menys dun mes per a la plantada, deixrem de saber de la localitzaci de lartista faller, per a, igual que un altre signicat esdeveniment, ho deixarem per a lhivern, per ser en tal estaci quan tingueren lloc. Personalment pense que la tardor s lestaci que aparentment ms rpidament transcorre, els projectes quasi hi queden convertits en realitats, la capacitat de modicar o canviar alguna cosa ja s molt limitada, les presses dltima hora, el fantasma de la falta de temps per a acabar algun projecte, ens fan emetre la famosa frase: Ens agarrar el bou. A ms de tot el que sha ressenyat, cal destacar dins daquest perode els ltims retocs en la confecci del llibret, el seu contingut ha destar realitzat abans que es presente lhivern, ja que aleshores s quan deu entrar en la impremta. El llibret consta dunes quantes parts perfectament diferenciades, la bsica s la que cont tot all relacionat amb la comissi, falleres majors i presidents, complementada amb els esbossos i crtica daquests. Tamb cal destacar, i encara ms des que els premis van passar a ser econmicament signicatius, laugment del contingut cultural dels llibres de falla. Aquest canvi, com quasi tots, ha donat lloc a diferents interpretacions, mentre que uns pensen que sha perdut la idea inicial del llibret faller, uns altres aplaudeixen la iniciativa opinant que amb ella shan

tret a la llum temes culturals desconeguts per a molts. Finalment una part no menys important del llibre faller s la seua subvenci, per a aconseguir un bon resultat s necessari anivellar el cost amb els ingressos. Un bon equip, que podrem nominar com a comercial, s el que hauria de realitzar tal comesa, un grup de fallers dedicats a obtindre anunciants, entitats que per mitj de la seua prvia aparici en el llibre aporten els necessaris ingressos.

Quan la ja agitada tardor toca a la seua els esdeveniments fallers, per si ja no en tingurem prou, es veuen involucrats dins del ve remol nadalenc, de manera que aquesta poca de lany s com un pont entre la tardor i lhivern, per no un total relax per a les activitats al casal.

HIVERN
pa encara es veu majorment accentuada. En el cas concret de lactual exercici, la presentaci haur tingut lloc el 19 de novembre. Per tant, el nostre hivern haur sigut un poc ms suau. Durant el Nadal el casal sadequa a les circumstncies festives. El muntatge del betlem precedeix la visita de la Junta Fallera de Sagunt i dels Reis Mags. Com que la nostra comissi t un gran nombre de xiquets, la visita dels Mags resulta especialment signicativa. El casal queda xicotet per a tanta activitat i la innocent alegria dels ms menuts s capa de contagiar-nos a tots. Sense adonar-nos es consumeix el mes de gener, els caps de setmana estan ocupats amb les ltimes presentacions, jocs de taula, acti-

l sorteig de Nadal, a ms de signicar una font dingressos per a les diferents comissions per mitj de la venda de les ja tradicionals participacions de loteria, marca el punt deixida de lltima etapa del nostre circuit faller, una etapa que, seguint el smil de competici esportiva, es tradueix en un rpid esprint cap a la meta nal. A larribada podem contemplar el resultat de tot un any, lesfor realitzat per un equip, una comissi, que ha posat la seua illusi en un projecte. Per anem per parts, tornem a leixida daquesta ltima etapa. Les presentacions falleres, com ja hem mencionat, transcorren entre la tardor i lhivern. En el cas que el nostre torn es trobe ubicat dins de lhivern, la frentica tasca daquesta ltima eta-

1982

vitats esportives i culturals, etc. La planicaci del transport dels monuments es va ultimant i, sense ser-ne conscients, ens trobem immersos dins dels actes comuns organitzats per la Junta Fallera de Sagunt; la crida, la invitaci realitzada per la fallera major en qu convida tota la gent a unir-se a les nostres festes, hauria de suposar el punt dinici daquestes, per en els ltims anys, a causa del sistema emprat i el gran nombre de comissions, shan hagut danteposar algunes nits dalbada.

es han anat condicionant-ne el funcionament, quan disposvem de ms espai, s de ressenyar quan el nostre casal es trobava ubicat dins del solar existent a lavinguda Nou dOctubre, prop don hui es troba la rotonda amb la font daigua, ledici que constitua la nostra seu fallera en aquella poca no era un altre que lantic collegi prefabricat ubicat al Triangle Umbral. Dins daquell solar es van realitzar precioses carrosses. Tamb, fruit del treball en equip, es van elaborar costoses disfresses, no tant pel seu

Una vegada donat el tret deixida, els festejos i les activitats falleres transcorren sense cap discontinutat, les ltimes nits dalbada i cavalcades ens condueixen, quasi sense adonar-nos, a la setmana fallera. La histria de la nostra falla no podria passar per alt les seues cavalcades. Les circumstnci-

preu sin pel treball necessari per a portar-les a terme. Les carrosses de lescut de Valncia, barret i guitarra i les disfresses de palmitos i libllules van ser recompensades amb els primers premis. En el present exercici sha decidit elaborar les disfresses al casal, un sistema que, si funciona b, pot comportar una millor convivncia fallera.

PREMIS

1991

concloure i muntar a temps el monument, traient materials de llocs impensables, sin a ms obtindre un segon premi de la secci primera. Un altre esdeveniment digne dassenyalar va ocrrer el 1997, a poc ms dun mes per al dia de la plantada. La fatal notcia quasi va paralitzar la lgica activitat daquells moments. En els tallers fallers, situats als afores de Canet den Berenguer, shavia produt un incendi. Les seues conseqncies havien afectat els monuments de Doctor Palos, Mocador, Vila de Faura i el nostre, el de la nostra volguda Falla la Victria. El desgraciat succs prompte va ser difs a travs dels mitjans de comunicaci. La reacci no va tardar a produir-se, nombrosos artistes fallers, tant locals com forans, no van dubtar a oferir alguns dels seus ninots per a compensar dalguna forma els perduts. Aquests oferiments van ser complementats amb lesfor i el treball de les diferents comissions locals. Tots units i organitzats, davall un sol objectiu, demostrrem la realitat deixa frase que ja s histria: La Junta Fallera som tots. Aix va ser, i el dia 15 de mar, grcies a la solidaritat i a lesfor del mn faller, la totalitat de les comissions van tindre la seua falla al carrer. Un altre esdeveniment que va afectar directament la nostra comissi va ser el tancament de lexercici 1998/99 i les seues conseqncies sobre el segent. Davant de lelevat desquadre i la conseqent falta de liquiditat per a iniciar el nou exercici, la comissi va decidir prendre mesures restrictives, entre les quals la reducci del pressupost destinat als monuments. Amb aquesta nalitat es va

Arriba la setmana fallera i amb ella leclosi nal, la precedeixen els transports i ltims retocs dels monuments, en a tamb hem tingut de tot, la nostra comissi tampoc sha alliberat del fams bou. Ja hem fet referncia al que va succeir el 1987. En aquella ocasi es va poder solucionar amb prou temps, no aix el 1992 quan, a falta de quinze dies per a la plantada, vam rebre la notcia que el nostre artista faller feia ms dun mes que no apareixia pel taller. Eren les tres del mat quan, desprs dorganitzar-nos adequadament via telfon, un equip de fallers i falleres partem cap a Borriana. Lactivitat va ser contnua i constant. Hui en dia ns i tot ens preguntem com aquell grup de persones, amb ms entusiasme que coneixements, vam poder no sols

comprar una sola gura amb qu rematar la falla de 2000. La resta va ser realitzada i muntada per un redut grup de fallers, els materials van ser adquirits de les formes menys pensables, qualsevol element era factible de ser transformat en part del monument. Recorde amb satisfacci el dia de la plantada, el monument no tenia plans de conjunt, cosa molt normal donada la seua procedncia, el seu muntatge noms romania en la ment dalgun faller, el resultat, no obstant aix, no va ser un altre que una discreta per treballada falla, en la qual no

disc-mbil, en aquelles ocasions vam haver de tornar a tirar m de lenginy i ser els mateixos fallers els que amenitzrem les nits, en realitzar aquest comentari em vnen novament a la memria els anys de crisi, el tancament de la factoria i les seues immediates conseqncies, durant aquells moments diverses falles van deixar de plantar. En el cas de la nostra comissi vam decidir continuar avant amb un redut pressupost, la nostra particular cavalcada va estar ntegrament dirigida a la mort dun poble, ns i tot recorde que el tat allusiu va ser emprat

faltava una crtica local important, una vegada ms havem aconseguit salvar la situaci, havia triomfat de nou lesperit faller. Durant la setmana fallera sn mltiples les activitats portades a terme, les cercaviles, visites de cortesia, lliuraments de premis, etc., sn complementats amb les revetles nocturnes, per no sempre els pressupostos han acompanyat per a poder disposar dorquestres, ni tan sols de

en la manifestaci portada a terme pels fallers el dia de la visita de Lucia a la Gerncia dAlts Forns del Mediterrani, si no recorde malament coincidint amb la visita de cortesia a Gilet i Puol. Doncs b, en aquella poca la nostra plaa se solia omplir amb gent que venia a veure les nostres actuacions. La veritat siga dita, no hi havia molt on triar.

amb el 18 de mar. Actualment est basat en un berenar i jocs per als xiquets, antigament consistia en un concurs de paelles, concurs que servia dexcusa per a reunir socis i vens, prviament sels havia entregat els ingredients amb qu elaborar la paella, inclosa la llenya, ingredients que la comissi sencarregava daconseguir de diferents entitats, les taules eren llogades i muntades per la comissi. Del transport es preocupava el nostre enyorat amic Matas Navarro Cubell, durant el dinar la xaranga amenitzava lacte i en veritat el dia es convertia en una agradable convivncia. Tamb s tradici en la nostra comissi la celebraci de lentrada de la murta, costum molt antic que consisteix a anar deixant caure una espcie de taps de murta i plantes

Una assignatura pendent s la que tenim amb lornamentaci dels carrers. La realitat s que hui en dia hi ha una gran competncia, s molt difcil obtindre un dels tres premis. No obstant lany que vam realitzar un gran treball, reconegut per una immensa majoria, ns i tot pels membres del mateix jurat, a alg se li va oblidar que participvem en el dit concurs i els membres del jurat noms van contemplar el treball dies desprs dhaver ems el veredicte. En la concessi de premis als monuments, els exercicis han sigut dispars, els nostres majors xits, per ressenyar-ne alguns, han sigut diversos primers premis en primera categoria, tant en majors com en infantils, lltim de majors el 2010. Quant a la categoria especial, en les nostres espordiques participacions, el mxim obtingut ha sigut el primer en infantils, any 1984, i el segon en grans, anys 1972 i 1987. Si per alguna cosa es destaca la nostra falla s per la seua dedicaci a la plvora, les nostres mascletades i castells tenen un apartat important dins del pressupost. Tamb mereix ser ressenyat el dia del soci, quasi sempre coincident

aromtiques pels carrers, una espcie de ritual que ve a signicar que les festes estan a punt de comenar, acte amb qu volem donar pas a la ja imparable i condensada festa fallera, normalment la fem coincidir amb el mat corresponent al dia de la cavalcada. A la arriba lesperat dia, Sant Josep, la despertada i lofrena a la Mare de Du ocupen el mat, desprs dun fuga dinar comencen els preparatius per a la nit, el fruit del treball de tot lany ha de complir el seu marcat dest. La primera a sotmetres al foc s la falla infantil,

la major esperar el seu torn ns que els bombers, en funci del premi aconseguit, facen la seua aparici i disposen convenientment els seus mitjans, primer el castell de focs dartici i desprs les ames del monument illuminen la nostra barriada, els plors es mesclen amb els crits dalegria, mentrestant es van consumint els ltims moments de lexercici, al nal noms queden les cendres. La comissi ha de deixar el carrer en perfectes condicions perqu lendem la normalitat torne a la ciutat, les falles no han acabat, noms han marcat un punt dinexi entre un exercici i el segent.

TEMPS

ACTUAL

l desenlla deste resumit recorregut al llarg de la nostra histria ens va portar a les cendres de les nostres falles de 2011, delles, com cada any, va sorgir un nou exercici faller, lactual 2011-2012, dell, en el moment descriure estes lnies ens trobem a nals de novembre, ja hem consumit diferents etapes, falta poc perqu entrem en lltima estaci fallera, lhivern. El present exercici, tal com ha quedat reectit a traves del nostre relat, suposa lescal nmero quaranta de la nostra existncia. Encara que tres destos escalons es troben sense contingut visible, no per aix durant eixos perodes va decrixer linters per la falla, molt al contrari, van servir per a replantejarse la forma desmenar els errors i sorgir amb major fora. El treball destos quaranta anys i un poc de sort en les nostres apostes, ens han collocat dins dun present en qu la salut de la nostra comissi es troba dins dun perode de relativa bonana, encara que la realitat deste mn faller sol ser imprevisible i si analitzrem una imaginria grca de la mencionada salut, de qualsevol comissi, la seua imatge estaria representada per constants pujades i baixades, al meu entendre difcils de previndre.

El nostre present, lactual exercici, es troba desenrotllat en estos moments en les seues tres quartes parts, ns ara el nostre treball sha centrat a plantar, abonar i cuidar el present exercici, a partir dara comenarem a divisar els resultats, resultats que, ja vena la primavera, podrem contemplar com oreixen a la nostra barriada, esperem obtindre els fruits desitjats. La demostraci de tot all que considerem ms representatiu, succet durant el temps actual, volem reectir-la duna forma prcticament grca, a aix passarem a continuaci, no sense abans desitjar que els fruits resultants de lesfor de tot un any siguen del grat de la majoria, socis, vens visitants i fallers. Res ms, si continueu conant en la meua persona i la salut ens acompanya, ens tornarem a trobar a lany prxim. Miguel A. Alegria. Vicepresident relacions pbliques

PAELLES 9 DOCTUBRE

PRESENTACI FALLERA MAJOR COMARCA

PRESENTACI

PROCLAMACI

SETMANA CULTURAL

SETMANA CULTURAL

EXISTEIX
UNA

CULTURA
FALLERA?

06

EXISTEIX UNA CULTURA

FALLERA ?
ots els analistes de les Falles, ja siguen progres o retros, shan fet alguna vegada la pregunta. I la veritat s que la qesti no s gens nmia. De fet, qualsevol valenci sap que els fallers, a ms de fer cercaviles i disparar petards, es dediquen al llarg de lany a preparar una srie dactivitats que es poden qualicar amb ladjectiu de culturals. Hi ha comissions, la majoria, que representen obres de teatre en valenci, munten els coneguts playbacks o reciten fervoroses poesies en el dia de la presentaci de la seua fallera major. Per tamb sabem que nhi ha daltres que preparen setmanes culturals, excursions, exposicions o publicacions. I ns i tot hi ha comissions que ho fan tot alhora. Per aix cal preguntar-se per quin grau i tipus de cultura es produx als casals. Sobretot perqu nhi ha hagut qui, des de cert elitisme intellectualista i div, ha negat lestatut de cultura a all que es fa en les falles.

Histricament la comissi fallera va sorgir amb lnic motiu del divertiment venal mitjanant lerecci dun cadafal satric i vists entre les parets dels seus carrers. Desprs, i duna manera progressiva, anaren afegint-shi uns altres elements: cavalcades, deslades, disparades, actes ocials... No hi ha cap dubte que durant molts anys les Falles patiren la imposici delements culturals des de dalt, factor que les va fer descurar el conreu delements propis, populars. Este procs ha sigut tan extens al llarg del temps que encara dura. I al nal es planteja: quina cultura tenen les Falles? Es pot parlar duna cultura prpia? O ms prompte duna subcultura? Fa lefecte que hi trobem un enorme barrejat on es confonen elements imposats i espontanis, entre aspectes dalta cultura i restes del folklore autcton. Una mescla una mica kitsch, un calaix de sastre on cau tot. En posarem exemples. Tenim, duna banda, actes festius de carcter ms ocial com ara lOfrena, la Crida, la Cavalcada Infantil, la Cavalcada del Ninot, la Cavalcada Folklrica, la recollida de premis, el Concurs de Teatre de la Junta Central Fallera i alguns esdeveniments ms. I duna altra banda, trobem elements de carcter ms espontani, com ara les antigues bandes de trompetes i tambors, les colles de tabals i dolaines, els grups de ball i teatre, els playbacks, la despert, la crem, lapunt, el cant de lestoreta, la repleg, el sopar de la plant, les xocolatades, les cercaviles, les funcions de teatre i les traques, entre els ms

signicatius. s clara, per tant, eixa sensaci de barreja, de mescladissa, de producte que cal denir, sia amb un carcter unitari, sia com a fragments de cultura diversa. Per per a dur a bon terme esta tasca s necessari racionalitzar la realitat fallera. Els fallers sn persones normals i corrents que cerquen la diversi duna manera determinada, s a dir, celebrant una festa que no s una festa qualsevol, sin una festa valenciana i complexa. A ms, eixes persones arriben a una festa amb tota una tradici darrere, formada per trets culturals de diversa procedncia i que evolucionen amb el temps. I en els temps actuals el faller hi incorpora nous elements, els viu, i els fa viure a la resta amb una visi especca de la cultura del seu temps. Desta manera, per als uns la festa sembla reaccionria; per als altres, bona, i nhi ha qui la menysprea sense ms. A ha de fer-nos reexionar i apuntar la hiptesi de la inexistncia duna cultura fallera en si, tancada, enfront de la ms possible realitat de la possessi per part de les Falles de diversos elements de la cultura general, de mass media, de consum, sols que adaptats duna manera concreta segons criteris de tradici i valencianitat, lligats a la primignia cultura popular tradicional fallera. Per tant, no haurem de pensar tant en una cultura fallera tancada o essencialista, com en la reconversi fallera de la cultura popular contempornia, que inclou tamb les tradicions reciclades segons criteris de modernitat. Des desta visi, la cultura fallera no seria ms o menys que la amenca, la torera o la futbolstica; totes tenen els seus trets diferenciadors, per es nodrixen dun barrejat, dun maremgnum delements culturals que conguren un espai social de pugnes i tensions. En suma, una realitat cultural es pot trobar en la quotidianitat del temps festiu faller. Gil-Manuel Hernndez i Mart (Associaci dEstudis Fallers)

LA LLENGUA
COM A

IDEOLOGIA
DE

RESERVA

07

LA

LLENGUA
DE

COM A

IDEOLOGIA

RESERVA
ser ciutadans estndards, del muntonet, anestesiats... Aix ens deixa en una minoria dedat i en limbecillisme permanent, en un llimb en qu la decisi personal queda minvada i anullada per la voluntat daltri. Estos temes airejats quan interessa sanomenen ideologia de reserva. I un dels ms trillats, entre nosaltres, s la llengua, la nostra pobra i dissortada llengua, que ho ha aguantat tot al llarg de segles. Per cert, senyores i senyors, s la mateixa llengua que escrivim en els llibrets de les Falles, en les explicacions, en les crtiques. s la que intentem que siga llengua de comunicaci en les nostres activitats protocollries... En , qu volen que explique que no spien ja? S, estem parlant deixa llengua que crea titulars absurds i cridaners en la premsa; la llengua autctona, la vernacla, la coocial; la llengua prpia expropiada, desterrada; la que volen reduir en lensenyament; la que alguns diuen que volen imposar; la que no t una vida normal; la que vilipendien i vulgaritzen els qui tenen por de mostrar-se orgullosos de ser valencians; la llengua del poble; la llengua de la gent de poble; la poc utilitzada en actes ocials; la que diuen si s de mare llatina, catalana, rab o ibera; o si s cosina-germana, germana o germanastra de la catalana; la que saprn al carrer i en la famlia com va dir fa uns mesos un conseller dexpressi desafortunada; la llengua interdita i maleda; la que molesta; la que per culpa della els nostres lls seran uns ignorants; la llengua intil i poc cosmopolita; la novena llengua mundial en Internet; lantigalla

ls pobles didentitat difusa, confosa i confusa viuen conictes que, vistos des de dins, de vegades no ho semblen; ja sencarreguen els guardians identitaris de difuminar-los o datiarlos, segons que els conv. Si els mirem des de fora, per, estos conictes clamen al cel. En el discurs poltic, hi ha temes perifrics i marginals que de tant en tant conv traure a passejar per provocar en lauditori anestesiat i potencial electorat una reacci. I, habitualment, es fa amb tanta vehemncia que els convenuts refermen la seua postura ideolgica i les persones del tipus no sap-no contesta acaben fent-sen una idea aproximada, prejudiciosa sovint, per imitaci. s ms, no cal que lamo del micrfon dotat del poder que dna tal aparell siga una autoritat en la matria, perqu sembla que tal possessi i una bona corbata li atorguen una credibilitat inqestionable. Qui parla des de les manietes personals i des del prejudici, lescampa i el fa ms gran, ms greu; el fa crnic. Errare humanum est, i aix es perdona, per desinformar, tergiversar i manipular t un component de voluntat i de mala fe que noms mereix ser denunciat pblicament quan en els dirigents de la polis falta una virtut bsica: saber treballar i orientar la ciutadania des de la veritat. Potser alguns pensen que cal continuar dient mentides pietoses als seus ciutadans, no siga que els puga entrar algun bloqueig cerebral i deixen de

que parlen cada dia huit milions de persones a la vora de ta casa; la que no em van ensenyar els meus pares; la llengua difcil descriure; la que s ms dola que la mel; la llengua no prevista, la que uns escriuen duna manera i altres duna altra... S, senyors i senyores, s la mateixa llengua: la denigrada, la llorejada i lloada; la morta-viva que deien els escriptors de la nostra Renaixena literria decimonnica. Quantes etiquetes no li hem penjat al valenci! Tot ho ha suportat amb la seua mala salut de ferro, per el rovell corcador va fent cam... Ja saben que el fenomen no s nou i que ve dantic. Saben que el trobarem en els discursos duna mplia classe poltica, per tamb en alguns mitjans de comunicaci i en lideari dactants amb una certa projecci social. Han aconseguit el que pretenien: instrumentalitzar la qesti, maquillar lautntic conicte que viuen les llenges diferents de lomnipotent llengua castellana i desviar-lo cap a la visceralitat. Aix no s fer cap favor al poble valenci, si entenem que favor s fer-li odiar la seua llengua, veure-la com a polmica i anormal i, en compensaci illusria, recuperar-la un parell de dies al llarg del calendari festiu. Potser calga recordar que entre nosaltres, el poble valenci, lesfera simblica constitueix el fons immaterial i sentimental sobre el qual descansen totes les pressions ideolgiques: la bandera, la llengua prpia, lhimne, les institucions i lEstatut dAutonomia. Ah, i la paella! Bsicament, estos sn els pilars ocials del nostre fet diferencial. La cosa, per, s ms greu del que sembla, perqu el sistema ideolgic ocial que impera ac s exclusivista. Vull dir, que res del que se nix de la seua concepci s acceptable i, ms encara, cal condemnar a lostracisme qualsevol matisaci que algun agosarat vulga comunicar. Per aix, noms hi pot haver una bandera; noms pot haver-hi una denominaci per a la llengua, que a ms resulta que ha de ser diferent de qualsevol altra a pesar que la Romanstica internacional

lautoritat cientca en la matria diga que les llenges es parlen de formes diverses en els seus dominis i que tenen un nom que, de vegades, els pobles particularitzen i fan seu, sense que aix signique que sn sistemes diferents. Sobre himnes i demostracions protocollries, no hi parlar; no ho far per tal que ning no em penge etiquetes de desqualicaci fcil, per tot t una histria. Justament la histria que molts valencians i valencianes desconeixen, per aix sempassen el discurs ocial carregat a vegades de mala fe. I ja sabeu que la ignorncia

salimenta del prejudici, eixes capsuletes de contingut falla i ms o menys estable que duren una eternitat. Quan alg sescuda darrere de la bandera per a defensar-se, est fent un s fraudulent dels smbols, fa burla del poble que els t com a tals i ens rebaixa la dignitat. Quan alg defensa amb la boca gran la llengua dola dels seus iaios per no fa res perqu eixa llengua siga ds normal i no polmic, ns i tot en la seua vida quotidiana, est estafant el poble al qual diu que serveix; perqu per darrere i damagat est negant el pa i la sal als parlants que viuen o que intenten viure en eixa llengua. Ni la televisi pblica, ni lescola, ni els espectacles de cultura, res de res mereix ser fet en una llengua que saprn al carrer i en la famlia, com va dir aquell, amb la qual cosa est dient que no cal que saprenga en altres llocs i que, per tant, no ha deixir de lesfera domstica. Em sembla que aix s el que han pensat sempre, encara que el crrec els obligue a dir de vegades el contrari del que pensen. Almenys, aquell conseller sincer

que no fa del cinisme la seua arma de defensa va dir el que pensava davant dels impertinents periodistes. Afortunadament per a nosaltres, no va pensar el que deia, amb la qual cosa lideari i els fets concorden, un valor que lhonoren com a persona coherent, per que s indigna de servir un poble el valenci que s ms divers i ms ric del que ell coneix. Mentrestant, el valenci va perdent espai social i es deixa morir. De vegades no s per anar en contra de la llengua, sin per no anar a favor; i quantes persones que no tenen el valenci com a llengua prpia poden anar-hi a favor? Davant les llenges diferents de la que cadasc de nosaltres considerem com a prpia nostra, com a primera llengua personal, hi ha quatre actituds: respectar-les, fomentar-les, contrarestar-les i, nalment, la indiferncia. On se situa vost (des de la coherncia, vull dir)? scar Prez Silvestre Investigador i escriptor

LA PREMSA
I LES

FALLES

08

LA

PREMSA
I LES

FALLES
El MN DE LA INFORMACI SOBRE FESTES I TRADICIONS EN ELS INICIS DEL S.XXI

ls mitjans de comunicaci sn, han sigut i seran els puntals de la llibertat dexpressi mentre les noves tecnologies compassen el nou quefer dels primers anys del segle XXI on els canvis es produeixen a un ritme vertigins com si duna cursa de Frmula 1 es tractara. Enmig de tot, els que ens dediquem a informar, opinar i divulgar hem de tindre un moment per a pensar en el futur de la nostra professi just lany del centenari de la primera edici duna de les revistes especialitzades en informaci fallera, la del Pensat i Fet en 1912. Va ser linici de tot un cicle de difondre la festa de les Falles que, ns al moment, noms duna forma puntual realitzaven altres publicacions, ns i tot els peridics de lpoca. Pocs sn, de moment, els actes organitzats en pro d eixa deixa efemride. Lnic a tindre

en compte i ben documentat ha sigut ledici nmero 11 de lAssociaci Cultural Malalt de Falles, dirigida amb bona batuta i interpretaci de la m dHernn Mir i Manolo Sanchis. Els recomane per tant la seua lectura per a conixer la histria del naixement de la premsa festiva, articles de professionals del mn de la comunicaci, la visi en altres ciutats valenciane i el resum de les jornades que va valencianes organitzar la Federaci de Falles de BenicalapCampanar. Del que a vinc a escriure s, per tant, del ac que h en dia succeeix, de les dicultats hui per a fer-ho i de com veig, si com ve en la meua impressi personal i veig p professional, el futur del periodisme e especialitzat en festes i tradicions, p perqu de Falles no sols viu el p periodista encara que, aix s, alguns pre pretenguen fer-ho en el cap i casal.

Ser hui periodista especialitzat en festes i tradicions, i en les nostres terres ms en Falles que en altres facetes festives, s quelcom encara vist com un poc rar dins del mn de la informaci. Continua sent una especialitzaci de qu a penes es parla i forma part del periodisme cultural i alguna cosa saborda per poc. Fins al moment a penes preocupa. En la dcada de nals dels anys 80 pocs eren els professionals dedicats a aquests menesters: Vicente Enguidanos, Moiss Domnguez i qui subscriu, encara que dedicat ms a altres facetes festives com la Setmana Santa Marinera, en Levante-EMV; Manuel Andrs Ferreira, en Las Provincias i Guillermo Ortigueira i Vicente Muoz des de la rdio. En la tele no es veia excepte, aix s, en lpoca del mes anomenat mar.

Passat un temps la voluntarietat i dedicaci dels primers professionals esmentats va ser fonamental per a esperonar un apartat de la informaci, el de les Falles, que va comenar a tindre grcies a un empresari i amant de les festes i tradicions, Braulio Torralba, tot un nou apartat amb laparici de la revista Actualitat Fallera, que encara continua amb notable vigncia en els nostres dies. Precisament, el seu fundador arma amb contundncia en una entrevista publicada en lesmentat nmero de Cendra una pregunta sobre si ha canviat la imatge dels periodistes de les Falles. Totalment. La gent est valorant el treball que estem fent. En lnies generals, als periodistes sens tolera i sens respecta. El que succeeix s que qualsevol sanomena periodista, a qualsevol se li diu informador. Els programes de rdio, sobretot, estan fets per acionats que aporten el seu punt de vista, tan vlid com qualsevol altre, per desprs els trobes en primera lnia sense deixar-nos fer el nostre treball. A un congrs de metges van els metges, per mai els practicants o els infermers... He volgut posar lletra sobre lletra la majoria de la seua manifestaci perqu coneguen, no

ja per mi que em toca, com pot estar el panorama actual. No creguen que sc una veu nica en el desert o en una illa, per, ara b, no s or tot el que lluu, perqu, de vegades, hi ha determinades interpretacions que qui ha subscrit eixa frase pot ser que no mho acabe de creure i pot ser ingenutat, alg que vol aprotar per a crear el seu propi grup de pressi. Miren Torralba, de Conca, qui em posa amb tots els honors en la seua nmina damics i em prea, posa i ha posat el dit en la nafra, per no ha recordat que els mateixos empresaris o amos deixes emissores de rdio o daltres publicacions shan aprotat dun moment determinat en el que en aquesta professi ser periodista especialitzat en festes i tradicions est mal vist ns i tot pels mateixos professionals. Hi ha hagut, i continua havent-hi, un grup damos de mitjans que han prets i pretenen aprotar-se de persones que treballen en altres combats per a fer programes de rdio barats i posar-los en marxa si hi ha publicitat o no. I potser pregunte els servicis informatius exigeixen als que generen la informaci local, nacionals o poltics diners per a ser notcia. Per tant no. Per tant, hi ha un problema de fons que les Falles s un fet festiu i informatiu de qu es poden lucrar i es busquen fallers amb un poc de verbigrcia per a fer els programes de rdio i, a partir deixe moment, zas!, tenen acreditaci de premsa. I miren, damunt senfaden quan els diuen i sels inquireix per a tindre professionalitat. Molts treballen en empreses pbliques o tenen les seues prpies empreses on es generen uns ingressos i en tenen en les Falles altres de suplementaris. A ms, es creen i sarroguen uns drets que si fra en altres professions ja estarien de potetes en el carrer i quan intentes demostrar-los-ho quasi et miren per damunt del cap. Lamentable.

Alguns podran pensar que ara a ve al cas perqu hi ha ms de 4.000 periodistes en desocupaci i abans mai es contava. S, s que es contava, per ning en feia cas. Hi ha hagut permissivitat per ambdues parts. I damunt hi ha un grup dempresaris que demana per ac, amb tota la impunitat, treballar gratis perqu no tenen diners. Per tant, miren, no emprenguen eixe cam. Si volen tindre alguna cosa decent i seriosa afronten unes mnimes despeses per no zas gratis. I damunt quan sels diu no busquen un altre que ho podr fer. De veritat els dic que si existiren, que existeixen, unes normes, aix no succeiria. Des de la Federaci dAssociacions de Premsa dEspanya FAPE i la Uni de Periodistes es demana menys impunitat amb eixes situacions. Tornats a una altra faceta del mn del periodisme hi ha una altra professi respectable per que ha de respectar els professionals. Sn els promotors i faedors de pgines web. Sn tamb un altre mn que des dels que exercim el periodisme hem de respectar el seu treball. s encomiable de totes totes perqu ho fan des de la voluntarietat i sense cobrar. Dediquen hores del seu temps a escriure del que viuen i estimen amb passi, de les falles, de la festa fallera, de la festa ms gran de la ciutat i una de les ms conegudes en tot el mn. Ells no poden i han de perseguir professionalitat perqu no sn periodistes, per sels ha de reconixer el seu treball i ac estan Candreu amb el seu Districte de Falles, una de les ms antigues; ni Fu ni Falles, Ciberfallas, amb quasi 15 anys a lesquena; Parlem de Falles, Malalt de Falles o tantes altres que han eixit com la bromera. Moltes vegades, he de reconixer les visites a eixos frums, no em malinterpreten amb els frums fallers, ens ajuden a conixer actes als quals ens ha sigut impossible acudir. En un altre temps, qesti s parlar de com i de quina manera sexerceix la informaci des del portal ocial de la Junta Central Fallera que, al seu dia, va tindre un gran sentit com a difusor de la festivitat al mateix temps que s portal de notcies rellevants, per hui en dia shauria de repensar el seu paper i funcionalitat davant

de tanta allau de mitjans ns i tot des de les mateixes comissions. I passats a aquest punt permeteu-me un reconeixement a lAssociaci dEstudis Fallers (ADEF), que, amb un treball callat i silencis, ha sabut guanyar-se el respecte de molts costats de la festa amb els seus treballs i iniciatives professionals. A molts companys de mitjans no els agrada en absolut aquest collectiu, i potser aquest siga un dels motius de la seua nulla presncia en les anomenades Converses a la Nau, per qui subscriu estima que la seua tasca ha sigut positiva i ho continuar sent. Sn un grup de professionals als que alguns sectors acusen de voler guanyar diners amb la festa, per ning es para a pensar que un treball ha de ser remunerat quan s una proposta seriosa i interessant. A ms, qui no els diu que moltes vegades ho han fet de forma altruista. Tenen, per tant, els de lADEF el meu respecte i admiraci. Per passat el moment de la histria, del balan del moment queda parlar del futur. Ara shan dagafar les regnes per a evitar tot lanterior. O almenys les veus que clamem hem de fer-ho. El silenci no s bon company, per s la prudncia. Tot passa per una major conscienciaci dels responsables de les universitats, dels professionals que imparteixen classes en les aules i pels responsables dels mitjans sense deixar de banda els mateixos collectius festers, des de les Falles passant per la Setmana Santa, Moros i Cristians i altres activitats del mn fester. El primer s professionalitzar i anar de la m dels que viuen la festa i formen part deixe sector. Shan de fer servir, per no es fa, les armes ms prximes. Firmar convenis entre universitats i entitats festeres perqu els estudiants dltims cursos es formen i facen les seues primeres prctiques en eixos collectius s una idea que ja va llanar el president de lADEF, Gil Manuel Hernndez, i la formaci de Comproms va incloure en el seu programa electoral. s una proposta mal entesa pels components del consell rector de la Junta Central Fallera, o que no van voler entendre, i mal explicada per qui la va formular, el conseller de Comproms, Pere Fuset.

El futur ha de passar per una major professionalitzaci dels que es dediquen a aquesta faceta del periodisme i per guanyar dia a dia ms respecte entre el mn de la festa, que moltes vegades noms els interessa eixir en els papers per a veure la foto de les seues falleres o dels seus clavaries, per quan toca informar objectivament i no es parla b no els agrada, com a tots. El futur passa per un major respecte que ha de vindre dels empresaris i dels professionals. Els primers per dignicar-la i els segons per guanyar-sel. El futur passa per a dir ja nhi ha prou de treballar gratis i per a recordar que els que creiem en el mn de la informaci vivim della. Una altra qesti s com els professionals informem i a quin costat del barco ho fem, o siga amb o contra el poder o procurant fer-ho amb independncia i objectivitat, que moltes vegades eixe nord es perd. Finalment, noms demane respecte per una professi que, moltes vegades, lexerceixen altres professionals i en altres sectors seria impossible, per no dir ser terreny vedat ferho. Recorden, mai cridaran un periodista per a arreglar-los un quadre de llums o el sistema elctric de sa casa, per s en aquests moments, s que ho pot fer un electricista. Fem entre tots la festa amb ms dignitat. Dit queda, com es llegir abans, mar de 2012. Paco Varea, periodista especialitzat en Festes i Tradicions i Coordinador de Continguts del diari digital www.vlcciudad.com

Paco Varea Periodista

EL CAMP DE

MORVEDRE,
EL SEU

ORIGEN I
DESENVOLUPAMENT

09

EL

CAMP

DE

MORVEDRE,
EL SEU ORIGEN I

DESENVOLUPAMENT
LA COMARCALITZACI MITJANANT LA FESTA FALLERA

omplir anys implica mirar enrere i repassar les majors tes de la persona o entitat protagonista de lefemride, i remuntar-se en aquest ltim cas, si la memria o les proves documentals ho permeten, ns al naixement de la instituci. Lorigen de la nostra falla s coetani a lestructuraci administrativa de la comarca en la qual sinscriu, el Camp de Morvedre. Per, parlar de la histria daquesta demarcaci territorial i saber quan es va gestar tal com hui en dia la coneixem, amb els setze municipis que la componen, s un poc ms complicat

que indagar en la curta per intensa histria que es va iniciar la primera vegada que el barri la Victria va plantar el seu primer monument. Per aix demane per endavant disculpes pels possibles errors cronolgics que hi puguen haver a larticle, donat que lautor daquest s llicenciat en Periodisme i no s historiador... El que s que est ben clar s que les falles, com a organitzacions venals transmissores de la cultura popular valenciana, han esdevingut amb el temps importants ens que afavoreixen el sentiment de pertinena a un grup: el dels fallers del Camp de Morvedre. Per aquesta ra, la festa

fallera Quiles dels elements ms importants en la s un Paco comarcalitzaci a la nostra demarcaci, mentre que no succeeix aix en altres espais, ja que aquesta acotaci geogrca manca del nivell de govern i de serveis mancomunats que serien ptims per a un millor funcionament, sobretot tenint en compte els temps que corren.

Camp de Morvedre, encara que atn a una de les circumscripcions ms concretes i histriques de la Comunitat Valenciana dacord al seu emplaament geogrc, s de recent creaci administrativa. Una comarca que tamb ha rebut el topnim de Baix Palncia, que s el vertader eix articulador de la zona. Lrea que ocupa la conca geogrca del riu Palncia ha estat habitada des de temps preneoltics. Prova da sn les restes solutrianes, ibriques, romanes i medievals oposades, que testiquen que la ruta natural que suposa el curs uvial ha sigut sempre un lloc concorregut pels nostres avantpassats ms remots. Laccident orogrc ms notori a la conca hidrogrca i que est prxim al naixement del riu s el Ragudo, des del qual sestn la vall que malgrat, discrrer per dues provncies diferents, vindria a ser la comarca natural formada per les actualment anomenades Alt Palncia i el Camp de Morvedre. I s que el riu s la columna vertebral dambdues demarcacions i per extensi la vall que forma, constret entre les serres Calderona i Espad. Per, aleshores, per qu parlem de dues comarques diferents? Lelement diferenciador entre les dues comarques del Palncia s el recorregut que

UN DELS GRMENS DE LA COMARCA: EL REGADIU ROM

Tot i que la comarcalitzaci valenciana va comenar a congurar-se a nals del segle XIX, tenint com a punt de partida lorganitzaci territorial en provncies establida en 1851, no va ser ns a la Segona Repblica espanyola quan va comenar a gestar-se la comarca actual, amb els seus setze municipis. No va ser ns als anys seixanta del segle passat quan es va ocialitzar lestructuraci nal que hui continua vigent. El

Il.lustraci del llibre Realengo y Seoro en el Camp de Morvedre, de Jos Manuel Iborra Lerma (1981).

efectua la Squia Major de Sagunt des de temps remots i que proveeix els regadius, canalitzant el cabal escs i irregular del riu Palncia. Una infraestructura hdrica que sinicia a lassut dAlgar de Palncia, hui reconvertit en presa i la construcci de la qual es remunta a lpoca romana. Jos Manuel Iborra Lerma, en el seu llibre Reialenc i Senyoriu al Camp de Morvedre, aix ho destacava en 1981: Els romans i rabs van poder aportar tcniques per a la conducci i distribuci de les aiges. A la comarca es conserven restes de squia romana al Pla de lAljub i un document arbic de 1223 tracta duna disputa per trencament de rotllo entre Torox (Torres-Torres) i Crcel [Alt Palncia]. Tots dos certiquen lantiguitat de la Squia Major. Malgrat aquest element, la cultura s un altre dels elements a tindre en compte per a delimitar la feble per existent frontera entre les dues comarques. Vicen M. Rosell, en el seu article sobre el poblament i la viabilitat de

la comarca, narrava en 1995: Buscar lmits naturals per a un alt i baix Palncia ens faria caure en un ridcul determinisme geogrc. La frontera cultural, en canvi, s que pot concretarse en una srie de coincidncies etnogrques i histriques al barranc dArguines, entre Algar i Sot de Ferrer. De fet, aquest gegraf mallorqu indica que lesmentat barranc, que es troba a tan sols vint quilmetres de la costa mediterrnia, s un dels estrenyiments ms acusats de lrea valencianoparlant: El lmit lingstic aragons-valenci hi coincideix ara amb el provincial de 1833 i, de fa molt ms temps, amb el lmit dioces. Algar sempre ha pertangut a la dicesi de Valncia. El segle XII, el bisbat dAlbarras pretenia succeir el dArcvica i el 1206 comen a manejar el ttol de Segobriga, que res no tenia a veure amb Segorbe o Sogorb, que aleshores era sarrana. Sot de Ferrer, terme discutit fronterer pass el 1315 al bisbat de Segorbe.

INFLUNCIA HISTRICA DE SAGUNT

La capitalitat de la zona, molt abans de tenir conscincia comarcal, sempre ha recaigut a Sagunt, tant pel seu emplaament en una crulla de camins nacionals i la seua eixida al mar com per la seua importncia dins de lImperi Rom.

part drees despoblades per on fcilment pot passar una frontera, afegeix el gegraf. Per el fet que marca en major mesura la personalitat del Camp de Morvedre i que el diferencia de lAlt Palncia s la repoblaci post-conquesta de Jaume I i el repartiment de

De fet, hi havia antigament un anomenat terme general de Sagunt, que abastava la Vall de Seg i part de la Vall del Palncia. La jurisdicci musulmana de Murbiter arribaria ns a Algar i les Valls. El Terme General de la contribuci de Morvedre, on la vila exercia jurisdicci i mer imperi, salvada lalfonsina i el ter delme dels barons, sestenia ns a tocar Puol i el Puig pel sud, la serra de Portaceli i Sogorb per loest, Azubar, la Vall dUix i Almenara, pel nord. Des de 1255 la serra dAlmenara insignicant per enclavada estratgicament esdevingu el lmit meridional de la dicesi de Tortosa, que es mantingu ns al 1960, explica Rosell. No obstant aix, encara que Almenara ja no pertany a la comarca, continua participant del regadiu de la Font de Quart, que abasteix tots els pobles de les Valls. Continuant amb la frontera del Camp de Morvedre, es perllonga des dAlmenara vers el nord-oest i tanca les Valletes que tenen molt ms relaci amb Sagunt. El anc occidental de la comarca el formen els tossals de la serra de Portaceli, modernament anomenada Calderona. El Xocainet, el Garb, la Mola de Segart feien

les terres, en paraules del jurista i historiador del dret catal, Josep Maria Font i Rius: El Baix Palncia fou ocupat per gent catalana, a diferncia de la resta de la vall, per aragonesos. El 1238 foren donades 320 hectrees de Morvedre a homes de Montblanc (Tarragona) i desprs shi establiren tamb barcelonins. El 1248 van ser foragitats els musulmans de Morvedre i feren lloc, lany segent, a 150 donataris, catalans en majoria. Malgrat aix, al camp romangueren els sarrans, excepte al cap de la Baronia, Torres-Torres. A ms del regadiu, que ha sigut en el passat comarcal una constant histrica de rivalitat, durant les Germanies esdevingueren batalles que se saldaren ns i tot amb morts: A Alfara i Algmia les senyories es posaren de part dels vassalls moriscs i els plets amb la vila de Morvedre sovintejaren. Les baronies dAlgar i Torres-Torres es mostraren pro-sogorbines en la qesti de laigua; la rivalitat amb Morvedre ocasion el 1517, 22 morts i molts de ferits, detalla Vicen Rosell.

qual cosa tenia grans coneixements de lorograa valenciana i dac el seu important llegat a linici de lestructuraci de la Comunitat en departaments inferiors a la provncia. La seua estructuraci territorial va ser plasmada en un mapa publicat en 1934 sota el ttol de Comarques naturals del Regne de Valncia. Aquestes precomarques, per anomenar-les dalguna manera, van ser el germen del que en lactualitat s el Camp de Morvedre. Duna banda es trobava la coneguda com subcomarca de la Baronia, topnim que encara sutilitza en lactualitat per a referir-se a les poblacions dAlgar de Palncia, Ilustracin del libro Perez Puchal P. El Paisaje agrario del Bajo Alfara dAlgmia, Algmia dAlfara, Palancia (1968). Torres-Torres, Estivella, Segart, Albalat dels Tarongers, Gilet i Petrs. Totes elles sintegraven en la desapareguda comarca de la Calderona, FORMACI DE LA COMARCA ACTUAL que tamb contenia els municipis de Marines, A PARTIR DE DUES SUBCOMARQUES Nquera, Olocau i Serra (ara adherits al Camp de Tria). Aix mateix, la resta de localitats de Com ja sha pogut entreveure en lapartat lactual Camp de Morvedre formaven una altra anterior, a la cohesi comarcal sha arribat de les comarques qualicades com a histriques a partir de diverses subcomarques. Algar de de la Comunitat Valenciana, coneguda com Palncia, Alfara dAlgmia, Algmia dAlfara, la Vall de Seg, que vindria a correspondres Torres-Torres, Estivella, Segart, Albalat dels amb el Terme General de lpoca de Jaume I. Tarongers, Gilet, Petrs, Sagunt, Canet den Encara avui sutilitza el nom de les Valls per a Berenguer, Faura, Benifair, Quart, Quartell referir-se a la subcomarca formada per Faura, i Benavites formen hui en dia un conjunt en Benifair, Quart, Quartell i Benavites, per que el mapa valenci, encara que els llaos de el segle passat tamb contenia Sagunt, Canet cohesi comarcal entre els setze municipis no den Berenguer i Almenara, aquesta ltima ara eren tan slids fa un segle. Alguns municipis pertanyent a la comarca castellonenca de la sagrupaven geogrcament entorn de Plana Baixa. localitats pertanyents ara a altres comarques valencianes, tant en el cas de la desapareguda No obstant aix, quasi un segle abans daquesta comarca de la Calderona, com en la tamb primera divisi comarcal de la Comunitat, histrica comarca de la Vall de Seg. Aquestes el poltic navarrs Pascual Madoz, en el seu dues circumscripcions pertanyen a la primera Diccionario geogrco-estadstico-histrico comarcalitzaci valenciana efectuada per Emili de Espaa y sus posesiones de Ultramar, ja Bet Belenguer, escriptor i ex-president de arreplegava al 1850 la denominaci Seg o lassociaci cultural Lo Rat Penat. Una de les Valletes de Sagunt, referint-se noms a les Valls seues grans passions era lexcursionisme, per la com una aglomeraci de xicotetes viles als peus

orientals de la serra de Espad, que van ser el germen dels cinc municipis actuals, o sis si tenim en compte el relativament recent desaparegut Benicalaf: Molts [llocs] va haver-hi en temps dels moros, dels quals queden dhuc restes o memries, com lAlqueria-Blanca, Almorig, Garrofera, Frailes i la Rap, conservant-se avui dia sol, encara que amb conegut augment Benedites, o b siga Benavites [...], Quartell, Quart, Benifayr, Faura, Santa Coloma, Benicalaf i Rubau [...] El terreny que abraa aquesta vall s sens dubte el ms fronds i per ventura el ms til del terme general de Morvedre; la fertilitat daquells camps i laplicaci de qui els cultivava s digna de veure en la multitud de fruits que es cullen, depenent tot de la copiosa font de Quart. Les desigualtats entorn de les dues subcomarques que avui componen el Camp de Morvedre al costat de Sagunt i Canet den Berenguer tamb sevidencien si sanalitza la demograa dambdues rees, tenint en compte la densitat poblacional. La Baronia, amb una extensi de 106 km2, presenta densitats apropiades per a un paisatge agrari dominat pel sec, amb una estreta franja de regadiu als marges del Palncia. El decreixement observat en el segle XX s un indici de la seua actual regressi demogrca, dacord amb lestancament agrcola i la falta dindustrialitzaci, indica Iborra, qui contraposa la situaci en la subcomarca vena: A Les Valls, les densitats altes estan provocades per la concentraci de petits pobles en un territori redut 25 km2 amb agricultura de regadiu i marjal. Amb tot, les mitjanes comarcals sn relativament altes, comparades amb les estatals i prpies de la zona litoral. Per aquesta ra, a ms de lespenta histrica de la ciutat de Sagunt i el seu paper com a nucli econmic i poltic des de temps prehistrics, el curs uvial del Palncia s lelement vertebrador de lactual comarca, encara que les diferncies establides segons la concentraci urbana per Iborra no ho sn tant en lactualitat, ja que entre altres factors el motor econmic de la zona ja no s nicament lagricultura.

Fotograa de Amor Couto

Per la seua part, Vicen Maria Rosell i Verger resumeix la morfologia actual del Camp de Morvedre: Dels pobles de la comarca en podem fer dos grups. Uns gra a gra, ten la pujada vers Arag, remuntant la vall, la primacia de la qual es disputen Sogorb i Sagunt. Les rees dinux respectiu esglsia, cultura, economia deniren la frontera comarcal i provincial. No oblidem el paper que hi feren els moriscs. Laltre grup de pobles s de plana, no litoral perqu els perills de la mar i les males sanitats de la marjal els allunyen de la mar. Noms Canet de fa temps i modernament el Port de Sagunt shi aproparen. Per, la comarcalitzaci proposada per Emili Bet al 1934 va ser una de les moltes que es traaren durant el segle XX. La seua difusi va ser molt limitada i no es va conixer amb detall ns 1970, quan es va publicar a lestudi Geograa elemental del Regne de Valncia. A ms, lesclat de la Guerra Civil va truncar el procs destructuraci territorial amb la suspensi del projecte autonomista valenci contemplat a la Segona Repblica. Durant el franquisme es proposen nombroses divisions de la geograa de la Comunitat, sent la de Joan Soler la ms estesa i que va tindre la collaboraci de Manuel Sanchis i Guarner, qui fou nebot de Llus Guarner, lltim resident

de la casa Guarner de Benifair de les Valls. La proposta de Soler tot i que mnimament reformada pel Prevasa i per Jos Honrubia va ser nalment la cimentaci de la conformaci dels partits judicials, el mapa escolar, les rees de sanitat i altres estaments organitzatius de la Autonomia Valenciana de 1982, projecte vigent a lactualitat. Amb posterioritat, altres historiadors com Vicent Maria Rosell han proposat adoptar unes altres divisions territorials, que atenguen no a criteris lingstics o culturals com la de Joan Soler, sin a les governacions que sutilitzaven a lpoca foral valenciana, que serien ms tils que les comarques actuals en cas de produir-se una major autonomia poltica a les comarques valencianes, amb la creaci, per exemple, destructures similars als consells comarcals que estan en marxa a la comunitat vena de Catalunya.

ECONOMIA DE LA COMARCA
Leconomia de la comarca ha estat sempre orientada a lagricultura i al comer, i a la del segle passat va estar especialitzada en el cultiu de vinyes i la producci i comercialitzaci de vi. Ja durant limperi rom, el vi sagunt era molt

apreciat i sarribava a enviar ns i tot a Roma mitjanant lantic port rom al Grau Vell, ara submergit. No obstant aix, va ser durant lEdat Mitjana quan el consum dels vins morvedrins va arribar al seu auge, arribant-se a exportar al sud de Frana amb regularitat. Encara que aquests productes entraren en una crisi profunda amb la plaga de la lloxera i aleshores es va optar pels conreus de taronja i la seua exportaci. Al mateix temps, als inicis del segle passat arriba la industria pesada a la capital comarcal, amb la implantaci de la siderrgia, que necessitava m dobra, abastida per la gent de la zona per en gran mesura per immigrants de les zones deprimides del pas. Aix, ens trobem de nou amb tres realitats diferents: la de Sagunt i Canet den Berenguer, per una banda, la de les Valls per una altra i, per ltim, la de la Baronia. Tres espais que es juxtaposen, de manera que les Valls s caracteritzada per tindre una potent agricultura de regadiu i en la qual el incipient turisme i indstria juguen un paper marginal en comparaci a la capital de la comarca; la

Baronia centra la seua agricultura al voltant dels cultius de sec i t una important font dingressos en el turisme, sobretot de segones residncies i cases rurals; i lespai format per Canet, Sagunt i el Port, amb cultius de regadiu, un potent, encara que millorable sector turstic, i una gran activitat industrial diversicada des del desmantellament de la siderrgia en la dcada dels vuitanta del segle passat.

EL PORT DE SAGUNT I LA SEUA IDIOSINCRSIA. EL NAIXEMENT DE LES FALLES A LA COMARCA

El naixement duna nova poblaci dins del terme municipal de Sagunt al principi del segle XX va ser una ta important en la manera dentendre la cultura comarcal. Lalluvi de gent que va arribar al Port de Sagunt amb la implantaci de lembarcador de la Companyia Minera de Serra Menera al principi i de la siderrgia desprs, va incidir en la forma de vida dels morvedrins. I s que al sud de la desembocadura del Palncia es va gestar el naixement daquest poble de nova

Fotograa de Jose M Rodrguez Munera

planta, depenent de Sagunt i format per gents arribades de tot Espanya. Amb el pas dels anys, la seua trama urbana creixia exponencialment, rebent principalment aragonesos i castellans. Per aquesta ra, tradicionalment al Port de Sagunt no sha parlat en valenci fet que est canviant lleugerament als ltims anys i els seus vens han adquirit costums daltres comunitats espanyoles. Els portenys, a ms, han mantingut, des de sempre, una rivalitat constant amb els saguntins, ns i tot presentant quasi una desena de sollicituds de segregaci respecte al nucli matriu que s Sagunt, perqu el Port es convertira en municipi independent. Fruit daquesta rivalitat histrica, al 1927 siniciaren les falles a la comarca, que al seu inici foren una stira daquestes desigualtats entre ambdues poblacions, com ara veurem. La primera falla es va plantar en 1927 al carrer Poeta Llombart, de la m dun grup damics del Port de Sagunt. Foren ells mateixos els qui construren els ninots del monument, quedaven per a aquesta tasca en eixir de treballar de la siderrgica, mentre les seues dones confeccionaven les robes per vestir els ninots. Una falla que es gest en aquest sentit enmig del primer moviment segregacionista de la poblaci, que es va veure reectit en la crtica del monument, que destacava les decincies i les mancances que tenia la nova poblaci enfront de Sagunt. Lhistoriador Emili Llueca detalla el contingut de la stira fallera en el seu llibre Aproximaci documental als intents segregacionistes del Port de Sagunt: La falla alludia a lestat daband dels carrers del Port de Sagunt. Presidia el monument la gura dun laminador sobre la banya de labundncia, de la qual eixien els ferros laminats que representaven lorgull daquest poblat. Salludia a lescorxador que estava situat en aquest carrer (Poeta Llombart) i que per les seues emanacions pestilents era intransitable. La illuminaci era similar a la dels antics cresols i la plaa del Mercat es convertia en una llacuna quan queien quatre gotes. Tot aquest malestar el canalitzava lagrupaci Uni Urbana, una associaci cvica que pretenia

ajudar a la urbanitzaci dels solars de la nova poblaci, mitjanant els propietaris. Un dels seus objectius va ser tamb el de promoure la separaci portenya, reivindicaci de la qual es varen fer ress els monuments plantats els anys venidors, per denunciar amb stira les greus i nombroses mancances que existien a la sanitat, lurbanisme, leducaci i altres sectors locals; que es feien patents donades les diferncies urbanstiques i de serveis entre Sagunt i el Port de lpoca.

FALLES A SAGUNT
Cinc anys desprs de la plant de la primera falla al Port de Sagunt, va ser el torn de la ciutat vella. Al 1932 es va cremar al Cam Reial un monument que parlava de la invasi dels cartaginesos i la Segona Guerra Pnica, en la qual el general Hannbal va assetjar la ciutat, i va provocar la declaraci de la guerra a Cartago per part de Roma. El remat consistia en una srie de ames que eixien de les muralles del castell i que simbolitzaven la crema de la ciutat, amb el sucidi dels ninots que representaven els saguntins per no morir en mans de lenemic. Tamb es parlava a la mateixa falla daltres temes dactualitat, com ara larribada de la Segona Repblica espanyola. Aquesta comissi va nixer de la m de la Societat Vitivincola Saguntina, a la plaa Cronista Chabret. Durant els anys segents es consolidaren les falles, amb la creaci inclosa de les falles infantils. A Sagunt, al 1934 es va crear la primera comissi infantil de la ciutat al carrer de Pacheco, que rebia el nom de PachecoSant Miquel. No obstant aix, amb larribada de la Guerra Civil espanyola, es va generar un parntesi a la festa fallera i no es plantaren monuments ns el 1944, sent la primera comissi en fer-ho la de la plaa Major de Morvedre. A partir daquest moment, la festa an en augment al conjunt del municipi, amb la creaci de noves agrupacions falleres tant a Sagunt com al Port, entre elles, La Carxata, La Palmereta o La Marina; i el ressorgiment de

Fotograa de Amor Couto

les existents abans de la contesa, com ara Lus Cendoya. Mentrestant, al nucli histric les falles entraren en decadncia, passaren de plantar-ne dotze al 1948 a tan sols un monument tres anys ms tard, el de la Falla El Remei. De fet, des de 1951 ns al 1955 no es va celebrar la festa, mentre que al Port era la situaci contrria, amb una frentica activitat fallera. De la creaci de monuments a la ciutat han eixit a ms diversos artistes fallers de renom fora de les fronteres comarcals, com Vicente Luna, que va plantar el guardonat monument de la Falla La Taronja, a la Glorieta de Sagunt, el 1967, amb una reproducci molt aconseguida del Teatre Rom.

construren ells mateixos amb la collaboraci de quasi tot el poble. Per en tractar-se duna localitat xicoteta, les grans despeses que comportava i la falta de temps per a construir la falla varen desembocar en la dissoluci de la comissi. La nit de Nadal de 1962, una gran gelada va devastar els cultius, i va afectar els nims del vens, que ja no tingueren fora per a continuar elaborant els ninots. Dos anys ms tard, es va reprendre la plant de la falla, en aquesta ocasi a la plaa del Casino. A Gilet, les falles arribaren molt ms tard que a Alfara. Un xiquet del poble va confeccionar amb caixes de cartr de la drogueria del seu pare un monument que representava la torre Eiffel de Pars i el va plantar al corral de la seua casa. I s que el seu pare, Alfonso Ros Sancho, havia sigut aprenent dartista faller, per la qual cosa va organitzar reunions a la seua tenda per a gestar la creaci de la comissi fallera de Gilet, que va plantar la primera falla al carrer lany segent. Des daleshores i ns els nostres dies, a la plaa de lEstrella sha cremat la falla de la poblaci a excepci dels anys 1984-86.

LES FALLES A LA BARONIA

La festa fallera es va estendre per la comarca al llarg dels anys quaranta. Encara que a lactualitat noms trobem falles a Gilet, en el cas de la subcomarca de la Baronia, no va ser aquesta la primera poblaci a celebrar-ne. Al 1945 els vens dAlfara de la Baronia plantaren el seu primer monument a la plaa de lEsglsia, que

LES FALLES A LES VALLS

La primera falla va ser un monument construt pels ms menuts de Benavites, al 1932, que veurem al segent apartat. Desprs va ser el torn de Quartell, on Francisco Soriano i altres vens del poble muntaren el primer monument de les Valls, collocant una plataforma sobre la qual pujaren els ninots, confeccionats amb fusta, cartr i roba vella. Com que lexperincia va ser un xit, als anys seixanta un grup de joves dAcci Catlica tamb de Quartell varen construir monuments fallers amb el suport de lesglsia de Santa Anna. No obstant aix, la primera comissi com a tal, amb una durada prolongada en el temps, va ser la Falla Sant Joan, que es va plantar des de 1986 ns al 2009, en la conuncia dels carrers de Sant Joan i Miguel de Cervantes. Estava formada per unes quinze famlies del barri, aproximadament, agrupades en torn a la falla com a excusa per a fer sopars i altres esdeveniments de germanor entre els vens. Mai han participat en concurs, el pressupost no els arribava i preferien gaudir de la festa sense massa despeses, fabricant ells mateixos la falla tamb a lantiga usana. Uns anys desprs de la creaci de la Falla Sant Joan, va nixer la Vila de Faura, al 1994. s, a hores dara, lnica falla a les Valls i compta

amb el suport de quasi tot el poble. Malgrat aix, la tradici josena a les Valls s ben antiga, molt abans de laparici de la primera falla contempornia amb ninots i stira a la comarca. Des de temps molt remots, les localitats de la Vall de Seg cremaven trastos vells, bardisses i arbres secs la nit de Sant Josep, en senyal de puricaci amb el foc, en una espcie de ritus i de veneraci al patr dels fusters. Era el mateix germen que tingueren les falles contempornies a Valncia, tot i que al Camp de Morvedre no es van desenvolupar en monuments de cartr ns ben arribat el segle XX. Aquestes fogates arcaiques ja no es fan a lactualitat, llevat de lexcepci dAlgmia de la Baronia, que crema matolls i fusta a les seues festes patronals i en el cas de la resta de poblacions de la comarca, al mes de gener, en honor al patr dels animals, Sant Antoni.

LES FALLES EN ALTRES SECTORS DE LA SOCIETAT

La cultura fallera, ja ben arrelada a la capital comarcal als anys seixanta, es trasllad en la plant de monuments a les escoles. Els primers a construir la seua falla varen ser els xiquets de lescola pblica de Benavites, al 1932. Va ser un monument plantat al carrer no al

Fotograa de Amor Couto

pati i construt pels mateixos alumnes, amb el nanament de lajuntament de la localitat. Fins i tot es va editar un llibret, escrit pel professor Jos Mara Cuenco. Una falla que no tenia cartells de crtica, tal i com sexplicava al llibret, amb la intenci de recaptar diners per a la falla amb la venda del mateix manuscrit, per tan sols un xavo. A la capital comarcal foren els alumnes del Collegi de la Mare de Du de Begonya dels Alts Forns de Biscaia, els qui alaren la primera falleta escolar. Va ser al 1969, al pati del collegi. Utilitzaven en la seua construcci, com ho fan els escolars a lactualitat, cartrons retallats i fusta, amb papers acolorits. Amb tot, evidenciaven a la crtica els problemes i inquietuds propis de la gent de la seua edat, de forma pedaggica. Deu anys desprs que els xiquets tingueren la seua prpia falla a lescola, tamb altres estaments socials siniciaren en la festa fallera. La parrquia de Sant Josep del Port de Sagunt va plantar el seu primer monument al 1979, rebent homenatge al seu patr, Sant Josep, que a ms s el precursor de les falles a Valncia al segle XVIII. Lartista faller de Canet den Berenguer, Andrs Alcaraz, es reunia amb una srie damics al local parroquial, que

sota la supervisi del rector Luis Peir Zarzo, realitzaven la falla parroquial Sant Josep. Entre ells tamb es trobava el dibuixant porteny Antonio Cosn, que ideava els esbossos i participava en la confecci dels ninots. Un treball minucis que copiava amb tot tipus de detall la manera de treballar dels tallers professionals, amb modelats nous amb fang, i els motles amb escaiola. La comissi estava formada pels xiquets i joves dels barris dels voltants entre els quals tamb estava lautor daquest article i encara que no participava en concurs ni en la resta dactes fallers ocials, tenia el seu propi calendari festiu amb despertaes, disco-mbils i orquestres, amb gran acceptaci. Es va deixar de plantar lany 1994.

LA JUNTA FALLERA DEL CAMP DE MORVEDRE

Als anys setanta, la quantitat de falles a la capital comarcal anava en augment. Tant s aix que cadascuna delles organitzava una gran quantitat dactes que se solapaven sense cap criteri. Per unicar postures, es va gestar un ens que aglutinara totes les comissions de la ciutat. Al 1972 es va publicar lEstatut inicial del Faller, confeccionat amb la collaboraci

de les vuit falles existents en aquells moments i aconseguint, entre altres coses, que els fallers i falleres acudiren als passacarrers vestits amb la roba tpica regional valenciana, tal com ho apuntava el seu precursor en una entrevista, lex-regidor Luis Cuadau Marco, qui va instigar la creaci daquest organisme faller des de lAjuntament de Sagunt. I daquesta manera, inspirada tamb en el primer ens faller que va sorgir a Valncia, la Junta Central Fallera, va nixer en lexercici 1971-72 la Junta Local Fallera de Sagunt, ara coneguda com Junta Fallera de Sagunt. Va ser presidida inicialment per Luis Cuadau i, desprs, altres personalitats destacades de la cultura fallera local han ocupat la direcci de la Junta, com per exemple el nostre faller Miguel ngel Alegria Almiana. Compt en un principi amb un cens que rondava els 600 fallers i el primers actes ocials varen ser lentrega de premis i la visita de cortesia de 1972, o la Crid de les falles de 1974, a ms de la designaci de les falleres majors de la comarca. Els anys segents es va realitzar la primera presentaci de les falleres majors al Parc Victria del Port, aix com la primera cavalcada de lhumor faller. Lany segent es va incorporar a la programaci festiva la celebraci de la primera Nit dAlbaes, lexposici del Ninot Indultat i la disparada duna masclet municipal desprs de lOfrena de Flors a la Mare de Du. En un principi, tan sols les comissions de Sagunt i el Port estigueren representades a la Junta Fallera, per amb el temps sintegraren tamb algunes falles de Puol, de la vena comarca de lHorta Nord i que a hores dara ja no pertanyen a lens; aix com les falles daltres poblacions de la comarca que han arrelat tamb la festa fallera, com Gilet o Faura. Per, a ms dorganitzar els actes fallers i unicar criteris protocollaris, la Junta Fallera de Sagunt tamb t les funcions de difondre la festa fallera fora de la comarca, desenvolupar activitats culturals i esportives valencianes de forma que les tradicions no caiguen en loblit

i es traslladen generaci rere generaci, i aix com intervindre entre les distintes comissions falleres i la Junta Central Fallera de Valncia o portar els assumptes jurdics. I amb el temps, no sols la Junta Fallera de Sagunt, sin les falles en general del Camp de Morvedre, han tingut una funci no menys important: la de fer-ne comarca. Perqu en lactualitat, llevat dalguns organismes intermunicipals com la mancomunitat de pobles de les Valls o la de la Baronia, no hi ha a la comarca cap nexe duni tan fort com les falles, que siga capa de crear sentiment de pertinena al Camp de Morvedre i que afavorisca la confraternitat entre els diferents pobles que componen aquesta demarcaci territorial. Per aquesta ra, i desprs de quasi quaranta anys dexistncia de la Junta Fallera de Sagunt, ja va sent hora que aquest organisme sbriga i passe a ser un ens comarcal, i se li done la mateixa importncia a qualsevol municipi del Camp de Morvedre i deixe de ser una entitat merament saguntina. Perqu la comarcalitzaci s cosa de tots, no tan sols de les administracions, sin tamb de les associacions culturals i esportives del setze municipis que componen la comarca i totes les localitats han de sentir-se igualment importants. Ja s hora que es funde la Junta Fallera del Camp de Morvedre. Paco Quiles Tudon Periodista i Delegat Comunicaci

SOCIS

DHONOR

10

SALUDA

SOCIS

DHONOR

Volem agrair la collaboraci prestada per Socis dHonor, Socis collaboradors i socis en general, grcies a tots.

SOCIS DHONOR
President honorc Il-lustrssim Sr. President de la Diputaci de Valncia En Alfonso Rus Terol

FALLERS DHONOR
Na Victorina Juberias Remiro Mesn Jess En Ramn Plumed Martnez En Antonio Cosin Mares Gras Rigar Lotes de Navidad S. A. En Jos Luis Pelez Ruiz En Juan F. Higueras Garca En Juan Maez Grau

PROGRAMA
DE

FESTES

11

PROGRAMA
A.C.

DE

FESTES

FALLA LA VICTRIA
Dissabte dia 17 de Setembre del 2011 Proclamaci Falleres Majors de la nostra falla Laura Pastor Gonzles i Ariadna Mndez Argudo. Divendres 23 de Setembre del 2011 Proclamaci F. M. de J. F. S. Alicia Abad Latorre i Mara Mena Arraz. Dissabte 24 de Setembre del 2011 Exaltaci de les F. M. de Junta Fallera de Sagunt Alicia Abad Latorre i Mara Mena Arraz. Dies 6 al 12 dOctubre del 2011 Setmana cultural A. C. Falla la Victria. Dissabte 19 de Novembre del 2011 A les 17 hores, en la Casa de Cultura, exaltaci de les nostres Falleres Majors, Laura Pastor Gonzlez i Ariadna Mndez Argudo. Dimarts 3 de Gener 2012 Visita als betlems per J. F. S. i Reis Mags sectors I i II Dimecres 4 de Gener 2012 Visita als betlems per J. F. S. i Reis Mags sectors III i IV. Divendres 3 de Febrer 2012 Nit dalbades sector III. Divendres 10 de Febrer 2012 Nit dalbades sector I. Dissabte 11 de Febrer 2012 Cavalcada a Gilet Diumenge 12 de Febrer 2012 A les 11:30 h. Crida a crrec de la F. M. de J. F. S. Alicia Abad Latorre. Divendres 17 de febrer 2012 Nit dalbades sector IV. Dissabte 18 de febrer 2012 Sopar de Germandat.

Diumenge 19 de Febrer 2012 Cavalcada a Faura. Divendres 24 de Febrer 2012 Nit dAlbadas sector II Dissabte 25 de Febrer 2012 Cavalcada a Sagunt. Dissabte 3 de Mar 2012 A les 10 h. Entrada de la murta, recorrent el nostre barri. A les 17 h. Cavalcada en el Port. Dimecres 14 de Mar 2012 Plantada ocial de les falles.

Dijous 15 de Mar 2012 A les 9h. Despertada. A partir de les 9h. Visita dels jurats qualicadors. A les 16:30 concentraci al casal per a visita Gilet i Faura. A les 23h sorpresa musical. Divendres 16 de Mar 2012 A les 9h. Despertada A les 16:30 concentraci al casal per a entrega premis i visita Sagunt A les 23 h ball amenitzat per lorquestra Oasi musical. Dissabte 17 de Mar 2012 A les 9h. Despertada A les 16:30 concentraci al casal per a visita al Port. A les 23h. Ball amenitzat per lorquestra Carrer Major. Diumenge 18 de Mar 2012 A les 9h. Despertada. A les 10h. El cant de lestoreta, recorrent el barri. A partir de les 17h festa infantil. A les 20h. El tradicional entrep per als socis. A les 23h. Ball amenitzat per lorquestra Mgia Negra. A les 00 h. Castell de focs articials. Dilluns 19 de Mar 2012 A les 9h. Despertada. A les 11h. Ofrena de ors a la Mare de Du dels Desamparats. A les 14 h. La nostra tradicional mascleta. A les 22h. Cremada de la falla infantil. Quan vinguen els bombers es realitzar el castell de focs articials. A continuaci cremada de la falla gran. La comissi es reserva el dret de canviar o modicar el programa.

HIMNE
s el nostre estendard la grata memria que guarda intactes nostres tradicions, el smbol del de la nostra histria testimoni orgulls de mil emocions. s la m oferida al bon valenci, el guardi vigilant de nostra cultura, el l que unix lahir i el dem, la ama encesa que sempre perdura. s lensenya de nostra barriada, la msica alegre portada al carrer, s la pau per sempre anhelada la insgnia forjada en el nostre voler. s la plvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glria, s lofrena, del poble cultura, la passi per la nostra Victria. La nostra festa la lluita soterra. no admet distincions de colors, all div sacosta a la terra avivant els nostres valors. El nostre foc lo roin purica omplint els carrers de msica i color, ser faller treballar signica per a fer nostre mn mol millor. Tots units ajuntarem nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a lhome i la dona, protecci per als bons valencians. Demanant-li ajuda en la la festa per mantindre nostres tradicions, per a fer del barri conquista fent-li arribar nostres illusions. Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la Falla de nostra barriada, treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victria la nostra trobada.

GUIA
COMERCIAL

12

ADVOCATS
SANTIBAEZ ASSOCIATS. C/Vicente Andrs Estells 5-2. 46520 P. Sagunt Tel. 962676421

ALIMENTACI
A BORDO. Av. Camp de Morvedre. 46520 P. Sagunt ARTESANS DEL PERNIL. C/ Sant Josep, 13. 46520 P. Sagunt Tel. 962690785 CARNISSERIA MIGUEL. C/ Miguel Hernndez Prez, 10. 46520 P. Sagunt Tel. 962672954 COM A CASA. C/ Periodista Azzati, 24 bajo 46520 P. Sagunt Tel. 962690030

ASSEGURANCES
GRAMAGE GESTORIA. Avd. Camp de Morvedre, 89. 46520 P. Sagunt Tel. 962670000 LARREA ASSEGURANCES. C/ Periodista Azzati 12 baix pta. 2. 46520 P. Sagunt Tel. 962683036 MAFRE CABAAS. Avd. Camp de Morvedre, 104. 46520 p. Sagunt Tel. 962674674 ZURIC ASSEGURANCES. Avd. Camp de Morvedre, 157 bajo. 46520 p. Sagunt Tel. 962678001

AUTOESCOLES
AVINGUDA. Av. Camp de Morvedre, 50 46520 P. Sagunt Tel. 962679073 MOTOS. Av. Camp de Morvedre , 82. 46520 P. Sagunt Tel. 962679225

CLON. C/ Velazquez, 4. P. Sagunt.962675085 EL GALEN. Passeig martim, 9 doctubre,3 46529. Canet den Berenguer. Tel. 962609446 EL MALECON . C/ Luis Cendoya, 8. 46520 P. Sagunt Tel. 962680970 LA LLAMPUA.46520 P. Sagunt Tel. 961086082 LA GAVINA II . C/ Illa Amboto, 9 i 11. 46520 P. Sagunt Tel. 962690957 LOS LAGOS. C/ Illa Eivissa, 15. 46520 P. Sagunt Tel. 961186244 HOSTAL JESS. C/ Periodista Azzati, 5. 46520 P. Sagunt Tel. 962682583 HOSTAL PLAA ESPANYA. C/ Poeta llombart, 21. 46520 P. Sagunt Tel. 962682932 MURILLO. C/ Murillo, 32. 46520 P. Sagunt Tel. 962673394 PIZZERIA NONA. Plaa Mare Nostrum S/N 46520. P. Sagunt Tel. 962672877 KIKA CAFETERIA BOCATERIA. C/ Alberto Martinez, 8 46520 P. Sagunt Tel. 962671499 SANT RAFAEL. C/ Barcelona, 11. 46520 P. Sagunt Tel. 637701442 SIDRERIA ASTRIES. Av. 9 doctubre, 92. 46520 P. Sagunt Tel. 960656201 TELEPIZZA. C/ Periodista Azzatti, 7. 46520 P. Sagunt Tel. 962691313 URKY. C/ Illa Crsega, 54. 46520 P. Sagunt Tel. 962679130 ZAIDIN. Av. D. Juan dustria, 56. 46520 P. Sagunt Tel. 961086742
CLNIQUES - BOTIGUES - ESPECIALITZADES

BARS - CAFETERIES - RESTAURANTS

BACCO. C/ Illa la Toja, 4. 46520 P. Sagunt Tel. 617383828 BAR VICTRIA. C/ Sant Josep, 20. 46520 P. Sagunt Tel. 676007628 CAFS VALENTS. Av. Camp de Morvedre, 115, bj2. P. Sagunt Tel. 961185713 CAFETAR. Luxe en el teu paladar. P. Sagunt

CENTRE TERAPUTIC. C/ Plat ,5. 46520 P. Sagunt Tel. 962677867 DISSENY PTIQUES. Av. Camp de Morvedre, 82 baix 46520 P. Sagunt Tel. 962684050 ODONTLEG D. BALLESTER. Plaa. Dels Pobles, 3 46520 P. Sagunt Tel. 962683560

CRISTALLERIES
CEREZUELA. Av. 9 doctubre, 75. 46520 P. Sagunt. Tel. 962677009

CONFECCI - MODA-DISFRESSES
ACCS 7. C/. Periodista Azzatti, 20 C.P. Sagunt BORDADOS AZAHAR. C/ Teodoro Llorente, 142. 46520 P. Sagunt Tel. 962690941 CANAD HAU-SE. Av. Camp de Morvedre, 106 46520 P. Sagunt Tel. 961188808 CAPRICI. Av. Camp de Morvedre, 104. 46520 P. Sagunt Tel. 962682317 EL LLOGARET DEL BEBE. C/ Mazarron, 60. 46520 P. Sagunt Tel. 962690775 EMILIA LLENCERIA. Av. 9 doctubre, 62. 46520 P. Sagunt. Tel. 962680400 G. H. SERIGRAFIA. C/ Plat, 5 i 8. 46520 P. Sagunt. Tel. 961087731 RASOS. C/ Pablo Esglsies, 23. 46520. P. Sagunt Tel. 962679775 REME. C/ Concepci Arenal, 6. 46520. P. Sagunt . Tel. 962681970. ROTOS. Av. Camp de Morvedre, 83. 46520 P. Sagunt. Tel. 962678433 KATY SOTO. C/ Alacant, 7-6-46. 46520. P. Sagunt. Tel. 962673835 DISFRESSES PICO. C/ Felip II, 38. 46520 P. Sagunt. Tel. 962676772

LLAR
MATALAFS I SOFS GARCER. C/ Sagasta, 47 i 50. 46520. P. Sagunt Tel. 962670975 ELECTRODOMSTICS R. GARCER. C/ Castell, 29. 46520. P. Sagunt. Tel. 962671277
HOSTALERIA - SUBMINISTRAMENTS HOSTALERS

HOTEL A.G.H. C/ Mare Nostrum, 75. Platja Canet den Berenguer. Tel. 962698558 LOTES NADAL S.L. C/ Laboratori, Parc 82 P. Ingruinsa. 46520. P. Sagunt. Tel. 962684224 MICO CELLER. C/ Teodoro Llorente, 193. 46520. P. Sagunt. Tel. 962671028

FORNS- PASTISSERIES
CAFETERIA-PASTELERIA DEL BOSQUE. C/ Barcelona, 10. P. Sagunt. Tel. 692760359 GELATS I DOLOS LA LYONESA. C/ Mare de Du del Carme, 22. P. Sagunt. Tel. 962673331 F O R N S D O M I N G O . M e r c a t . 962671580-Aprenents.962673280-Faura. 962604743 FORN ELS AMANTS. C/ Teodoro Llorente, 104. 962671509-Illa de Crceja, 14. 962671516 FORN VICTRIA. C/ Miguel Hernndez. Prez, 14. 46520. P. Sagunt. Tel. 962690343 FORNS LA MERC. Av. Camp de Morvedre, 46520 P. Sagunt Tel. 962683634

ESPORTS
EL RAC DEL PDEL. 46520. P. Sagunt. Tel. 962669216 CICLES PEDALIER. Av. la Ribera, 16. 46520. P. Sagunt. Tel. 961087426

FLORISTERIES
HOJARASCA. C/ Mare de Du del Carme, 19 Tel. 961186440. Tel. 655557585 SAYAS. C/ Treball, 23. 46520. P. Sagunt. Tel. 962672643

JOIERIES
ALFONS BIJUTERIA I COMPLEMENTS Naranjo, s/n. 962675584. Treball,12962670068 BERNA JOIERS. Av. 9 doctubre, 17. 46520 P. Sagunt Tel. 962680150 SERRANO JOIERIA. Av. 9 doctubre, 97-A. 46520. P. Sagunt. Tel. 962682135

FOTOGRAFIA
FOTO HIGUERAS, S. L. C/ Toledo, 1. 46520. P. Sagunt Tel. 962677927

QUIOSCOS
QUIOSC FELI. C/ Gibraltar, 4 baix. 46520 P. Sagunt. Tel. 962672106 QUIOSC LA VICTRIA. Av. Camp de Morvedre, 147. 46520. P. Sagunt. Tel. 961086775 QUIOSC MORVEDRE 89. Av. Camp de Morvedre, 89. 46520. P. Sagunt. Tel. 607913580

MOBLES
MOBLES ALCAINA. C/ Alcal Galiano, 24. 46520. P. Sagunt. Tel. 962690464

PERRUQUERIES- SPA
LOLA TORRENT-SPA. C/ Concepci Arenal,13 46520. P. Sagunt. Tel. 962670653 PERRUQUERIA ALEGRIA. C/ Periodista Azzati, 14. 46520. P. Sagunt. Tel. 962675249 MAYTE HURTADO. C/ Sant Josep, 23 .46520. P. Sagunt. Tel. 629950610 PERRUQUERIA ONA. C/ Teodoro Llorente, 234-A. 46520. P. Sagunt. Tel.961185607

BELINSE S.L. C/ Alacant, 3 baix. 46520. P. Sagunt. Tel. 962670829 CASCAVELL ACCESSORIS PER A ANIMALS C/ Alacant, 11. 46520. P. Sagunt Tel. 962677312 COLORAUTO S.L. C/ Periodista Azzati, 28. 46520. P. Sagunt. Tel. 962679650 CUCART INSTALLACIONS. C/ Sant Josep, 11 baix. 46520. P. Sagunt. Tel. 962683075 DIAZ ORTEGA ASSESSORS. Av. 9 doctubre, 82 1r B3. 46520. P. Sagunt. Tel. 962676626 ESLEC S.L. C/ Klepes,13 , naus 9 i 10 Polgon Sepes. P. Sagunt. Tel. 962664403 GRUES RIGAR. C/ Isaac Newton, 68. Polgon Industrial Sepes. P. Sagunt. Tel. 962663106 PREZ PLUMED. Cam La Vallesa, s/n. 46520. P. Sagunt. Tel. 962671644 TIMOTEO INSTALLACIONS. C/Palmereta, 42 baix. 46520. P. Sagunt. Tel. 618942083

SABATERIES
ANCHO 13. Av. Camp de Morvedre, 149. 46520. P. Sagunt. Tel. 961088623 SONDANI. Av. Camp de Morvedre, 48 baix. 46520. P. Sagunt. Tel. 627225022

PINTURES
SUBMINISTRAMENTS SAMPER Plaa 1 de maig, 2 46520 P. Sagunt Telfs. 962680572 i 962672551

REGALS
ZNGARA. C/ Menndez y Pelayo, 17. 46520. P. Sagunt. Tel. 962679480 EL RAC DE MARA. Av. Camp de Morvedre, 93. 46520. P. Sagunt. Tel. 962674657

SERVICIS
AUTORAFE TALLERS. C/ Periodista Azzati, 7.46520. P. Sagunt. Tel. 962681998

AGRAMENTS

Un any ms volem expressar el nostre especial agrament cap a la persona de: Antonio Cosin Mares Per la seua collaboraci desinteressada, any rere any, en la confecci del nostre llibre. Grcies Antonio.

Volem donar les grcies a totes les persones que, grcies a la seua collaboraci, ha sigut possible la publicaci deste llibre.