Lefecte negatiu dels videojocs, la televisi i lordinador a la societat actual.

Carlos Garca-Berro Molero 25 doctubre de 2011

25-10-11

E.F. Educaci Fsica 1r Batx.

25-10-11

E.F.

Historia dels avenos tecnologics a Espanya

El dia 26 doctubre de 1956 va comenar la programaci diaria a Espaa, 20 anys desprs de la primera retransmissi televisiva dun partit de ftbol. Anys enrere, lentreteniment de la societat es basava en les activitats fisiques, com els jocs de carrer o els esports, i la activitat didactica, com jocs de taula didactics e intellectuals. Uns anys desprs del comenament de la historia de la televisio a Espaa, en aquesta es retransmitien bsicamente, programes informatius, com les noticies de TVE, el programa ms antic de la televisio espaola. Durant aquesta poca, els infants, encara dedicaben el seu temps lliure doci a jocs que implicaven activitat fisica, com jugar a futbol o altres esports al carrer, i els tipics jocs de les estatues, les baldufes, el pilla-pilla, el cavall fort, a les xapes, etc. Tots aquest jocs, suposaven un esfor fisic per part del infants, que inconscientment, exercitaven el seu cos duna manera regular i constant. Unes decades desprs de laparici comercial de la televisi cara al public, ja emetien series infantils, Nens jugant al cavall fort pellicules, i, bsicamente, programes doci i entreteniment. A causa daix, lactivitat fsica dels nois i noies joves, va comenar a disminuir fins la que es porta avui dia. Ms o menys, a la decada dels anys 1970, van apareixer al mercat els primers ordenadors personals. Durant uns pocs anys, nomes sutilitzaven en empreses per procesos informatics complicats, meticulosos i repetitius. Per, ms tard, es van comenar a installar en els domicils domestics, on, en poc temps, es van convertir en un element ms duna llar. Desde llavorns fins avui, han arribat a la importancia duna televisi, frigorific, o rentadora, electrodomestics sempre presents en qualsevol domicili. Uns anys desprs de la implantaci de ordenadors personals en la majoria de llars, es van comenar a distribuir els videojocs. Tos aquesta avenos tecnologics, desde la televisi, fins als videojocs, passant pels ordinadors, ens fan perdre moltes hores diaries, en les que no exigim cap esfor fisic al nostre cos, simplemente estem plantats davant duna pantalla. Tot aix a causat una gran disminuci en la activitat fisica de la societat actual.

Historia de la activitat fisica de la humanitat

Tamb sha de tenir en compte, que les condicions fsiques del nostre cos, no depenen nomes de lenergia calorifica que gastem, sino tambe de la consumim. Fa 45.000 anys, la humanitat, sestructuraba en petits poblats nomedes, que dedicaben tot el seu temps a caar, recolectar, i, bsicamente, sobreviure. Tot aquest esfor fisic diari, suposava un consum energetic de 2.889 quilocalorias. La seva condici de caadors3

25-10-11

E.F.

recolectors, els obliagava a no consumir ms del que necesitaven, nomes aquells nutrients que el seu cos demanava, per tant, es seu estat fisic era, podriem dir, perfecte.

Estructuraci de la societat fa 45.000 anys Fa 25.000 anys, es va arribar a un dels avenos mes importants en la nostra historia: lagricultura. Aix, va suposar que la societat disposava daliments suficients, i, en moltes ocasions, sobrants. A aquesta avan, el va acompanyar, la tecnologia daquella epoca: ja no es lleuraven els camps a ma, sutilitzaven animals; ja no sanava a buscar laigua als rius, sutilitzaven pous; ja no es regaven els camps de cultiu a ma, sutilitzava un sistema de irrigaci. Tot aix va causar que lactivitat fisica disminuis diariamente, a ms de les enfermetats i deficencies provocades per la mala alimentaci basada en el coltiu.

25-10-11

E.F.

Index de massa corporal

Lindex de massa corporal (IMC) s la relaci entre el pes i laltura dun individu. Correspon a lexpressi matematica segent: IMC = Pes (kg) Altura2 (m)

El valor obtingut varia segons el sexe i ledat de lindividuu, per, en general es poden pendre uns valors aproximats com a certs, segons la OMS (Organitzacio Mundial de la Salud): IMC < 18,5 - Pes insuficiente. IMC de 18,5 a 24,9 - pes normal. IMC de 25 a 26,9 - sobrepes grau I. IMC de 27 a 29,9 - sobrepes grau II, preobesitat. IMC de 30 a 34,9 - obesitat de tipus I. IMC de 35 a 39,9 - obesitat de tipus II. IMC de 40 a 49,9 - obesitat de tipus III (mrbida). IMC > a 50 - obesitat de tipus IV (extrema).

Obesitat
Lobesitat es una enfermetat crnica caracteritzada per lacumulaci excesiva de greixos en el cos fins a un punt en el que implica numeroses complicacions mediques. Segons la OMS es considera que un individuu pateix obesitat quan el seu IMC s igual o superior a 30 kg/m2. Tambe es pot considerar signe dbesitat un petimetre abdominal major a 102 cm en homes i a 88 cm en dones. La OMS tambe estipula que el sobrepes i lobesitat son el cinqu factor principal de risc de defunci en el mon, i que moren 2,8 milions de personas adultes a lany per aquestes causes. Segons lorigen, lobesitat es pot clasificar en: Obesitat exgena: Es deguda a una alimentacio excesiva i a la falta dexercici fisic. Obesitat endgena: Es deguda a alteracions metaboliques, com la disfunci de algunes glandules endocrines, o per la deficencia dhormones sexuals, com en cas de lobesitat gonadal.

Efectes de lobesitat i el sobrepes sobre la salud

En altres temps, en els que la supervivencia era una activitat fonamental, el sobrepes o la obesitat eren signes de riquesa i abundacia, propis dels collectius que tenien molts recursos alimentaris. En algunes cultures, encara avui dia, estan vistos com a senyal de superioritat, mentre que en altres, aquests trastorns son quasi inexistents.

25-10-11

E.F.

Desde els anys 80, es va establir els nivells normals de massa corporals, i es va comenar a regular i reseguir el nivell de greixos en el cos. Desde llavorns, la obesitat i el sobrepes han esdevengut greus problemas de la salut. Esta consiederat que un alt nivell de massa adiposa pot ocasionar deficiencias fisiques tals com lalt nivell de colesterol, problemas cardiovasculars, i resistencia a la insulina. El colesterol es una substancia natural de nostre cos que es troba en abundancia en el fetge, la medula espinal, el pncreas i el cervell. Aquesta alteraci metablica pot causar diabetes, hipertensi arterial i tabaquisme. La resistencia a la insulina causa que la sang transporti una quantitat excesiva de glucosa i que els muscols no en consumeixin suficiente, cosa que, al seu temps, pot produir greus problemas motrius i cardiovasculars. En conjunt, la obesitat i el sobrepes son uns transtorns que Efectes de lobesitat ocasiones una gran varietat de enfermatst i deficiencias en el funcionament del nostre cos. La diabetes i lhipertensi arterial noms en sn uns exemples dentre tots els cassos de morts que shan donat a causa de lobesitat.

Conclusi
Al contrari del que pensa una gran majora de la nostre societat, la obesitat i el sobrepes no estan ocasionats per una mala alimentaci, sino que, principalmente, sn per efecte dun exercici fisic insuficiente, una vida sedentaria i poc esfor fisic. La millor manera de solucionar aquests problemas que han ocasionat tanta polmica sobre la salut i lestetica, no s ningun tipus de dieta, sino una millora i un augment en la regularitat, la intesitat i la durara dels esforos fisics realitzats al llarg del dia. En la societat actual, aquests trastorns fisics han causat un gran percentatge de morts arreu del mn, i sn una gran preocupaci per a les autoritats sanitaries i per a la poblaci en general. Aix que, en resum, la millor manera de solucionar la obesitat, s reduir el temps que es passa davant del ordinadors, la televisi i, en general, sense fer res de profit, i invertir aquests temps en qualsevol activitat fisica i ludica al mateix temps, que ajudi al nostre cos a funcionar correctamente.