VORA LA MAR

Al cim dun promontori que domina les ones de la mar, quan lastre rei cap al ponent declina, men pujo a meditar. Amb la claror daqueixa llntia encesa contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa maixafa com un pes. Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que sn morts. Aixequ tants castells, en eixes ribes, que mha aterrat lo vent, amb ses torres i cpules altives de vori, dor i argent: poemes, ai!, que foren una estona joguina dinfantons, petxines que un instant surten de lona per retornar al fons: vaixells que amb veles i aparell sensorren en un mat de maig, illetes dor que naixen i sesborren del sol al primer raig: idees que macurcen lexistncia duent-sen ma escalfor, com rufagada que send amb lessncia lemmusteda flor. A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que sen van; si no tinc res, les ones que ara vnen, digueu-me: qu voldran? Amb les del mar o amb les del temps un dia tinc de rodar al fons; per qu, per qu, enganyosa poesia, mensenyes de fer mons? Per qu escriure ms versos en larena? Platja del mar dels cels, quan ser que en ta pgina serena los escriur amb estels?

Jacint Verdaguer.

Opini personal: He escollit aquest poema de Jacint Verdaguer que es troba a Flors del calvari perqu mha transmet un missatge pacfic, s a dir, el poema em porta a un mn tranquil on es pot pensar sobre el que et passa o els teus records, on es pot meditar i aconseguir tenir ms clares les idees.

Stefanny Contreras 4 ESO B