EDUCACI FSICA: SENDERISME

IES PERE DESPLUGUES (La Pobla Llarga)

Senderisme: conceptes bsics

ndex:
1. Qu s el senderisme? 2. Vocabulari bsic 3. Tipus de senders 4. Tipus de senyalitzaci a. Senyalitzaci horitzontal b. Senyalitzaci vertical c. Panels dinformaci 5. Consells i orientacions a. Reflexions mediambientals b. Roba c. Aliments d. Motxilla 6. Els nostres senders

EDUCACI FSICA: SENDERISME

IES PERE DESPLUGUES (La Pobla Llarga)

1. Qu s el senderisme?
El senderisme s lhbit de caminar i gaudir dels espais naturals grcies als camins que formen part del nostre patrimoni viari i que, de no donar-li eixe s, probablement acabarien perdent-se. Mitjanant la prctica del senderisme, a ms de realitzar una saludable activitat fsica, es poden arribar a conixer llocs i costums als que daltra forma no es tindria accs.

2. Vocabulari bsic
Bancal: A les serres i terrenys pendents, replanell de terra que es forma natural o artificialment, i que saprofita per algun cultiu. Cam: Itinerari o ruta per on es camina. Carrer-Caletxa: Cam entre parets de pedra en sec. Coll: Depressi suau per on es pot passar fcilment dun costat a altre duna divisria. Mas: Conjunt de casa, estables, graner, etc. que formen una unitat socioeconmica rural. Mur: Paret de pedra en sec quina finalitat s retenir la terra en terrenys amb pendent deixant passar laigua. Paret mitgera: Paret de pedra en sec que separa dos finques confrontants o delimita camins i vies pecuries. Quan lacabat s amb pedres planes en disposici vertical, es denomina paret serr. Peir: Construcci, normalment en pedra en sec, en forma de petita columna, que a vegades allotja en la seva part superior una menuda forncula amb alguna imatge religiosa. Jalonen camins i punts culminants. Portera: Porta de fusta, metllica o de fil daram que tanca un accs. Rambla: Llit de pedres, graves i arenes, habitualment sec, per on discorren les aiges de pluges torrencials. Sender: Cam estret format a fora de passar per ell persones i/o animals sense crrega. Senderisme: Activitat esportiva i recreativa que consisteix en recrrer a peu camins senyalitzats o no, preferentment tradicionals. Senders homologats: Senders senyalitzats que han sigut homologats per les federacions autonmiques de muntanyisme per complir unes exigncies precises de traat, senyalitzaci i manteniment. Serra: Zona longitudinal des de la qual les aiges corrents flueixen en direccions oposades.

EDUCACI FSICA: SENDERISME

IES PERE DESPLUGUES (La Pobla Llarga)

Via pecuria (assagador): Rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trnsit ramader.

3. Tipus de senders
a. Senders de Gran Recorregut (GR): Ms de 50 km. Senyalitzaci en color blanc i roig. Els GR es desenvolupen recorrent paratges, comarques, regions o pasos molt llunyans entre si. b. Senders de Petit Recorregut (PR): Entre 10 i 50 km. Senyalitzaci en color blanc i groc. Els PR mostren uns entorns especfics o un punt concret dinters. c. Senders Locals (SL): Menys de 10 km. Senyalitzaci en color blanc i verd. d. Senders Urbans: Circumscrits a un mbit urb. Senyalitzaci en color groc i roig.
SU

4. Tipus de senyalitzaci
a. Senyalitzaci horitzontal

EDUCACI FSICA: SENDERISME

IES PERE DESPLUGUES (La Pobla Llarga)

b. Senyalitzaci vertical El vandalisme y les inclemncies meteorolgiques fan que ens troben, en molts casos les fletxes molt deteriorades. A vegades no coincidiran el temps i les distncies. No obstant, tampoc t major importncia, no sn ms que simples referncies que cadasc adaptar al seu pas. c. Panells dinformaci En totes les localitats han dhaver panels informatius, per s freqent que no estiguin actualitzats o que estiguin inutilitzats. Si estan en bon estat poden ser una bona informaci.

5. Consells i orientacions
a. Reflexions mediambientals No hem de deixar residus de cap tipus (llandes, fruita, etc.) No hem de fer massa soroll, tamb contamina. No es positiu per al medi recollir flors i plantes. Hem de saber que lacampada no est permesa excepte en zones especialment designades. Mai hem de fer foc fora de les zones permeses. Hem de deixar com trobem, normalment tancades, les diferents porteres que surtin al nostre pas. Encara que apareguin fonts i pous, en cap cas s aigua en que puguem confiar. Sempre s convenient informar-se adequadament de la ruta. No s convenient eixir a soles, per si ho fem alg ha de conixer el nostre recorregut. Botes, preferentment lleugeres, impermeables i transpirables. Calcetins de muntanya. Pantalons, resistents al fregament amb arbustos i rames. Roba interior cmoda. Guants i passamuntanyes o similar si lambient s molt fred i gorra si hi ha molta radiaci solar. Aigua, dependr de la ruta per 2 o 3 litres solen ser suficient. Fruita i fruits secs.

b. Roba

c. Aliments

EDUCACI FSICA: SENDERISME

IES PERE DESPLUGUES (La Pobla Llarga)

d. Motxilla Xicoteta, de 20 a 40 litres de capacitat. Barretes energtiques de reserva. DNI, alguns diners, etc. Borses de fem. Prismtics, ulleres de sol, navalla, etc. Mapa, brixola, llapis, etc.

6. Els nostres senders

El territori de la Ribera Alta i La Safor s molt ric en bens de tipus natural i cultural que noms es poden conixer accedint a peu. Microrreserves de flora, formacions geolgiques niques i restes dels diversos assentaments humans que han poblat la regi al llarg de la histria sn exemples de dita riquesa. I aquests sn alguns dels senders que pretenen mostrar-nos aquesta riquesa i que podem trobar per La Safor: 1. 2. 3. 4. 5. 6. PR-CV-38: Tavernes de la Valldigna- Simat de la Valldinga PR-CV-39: Tavernes de la Valldigna- Font de la Granota PR-CV-40: Tavernes de la Valldigna- Revoltes dels Amoladors PR-CV-50: Simat de la Valldigna-Pla de Corrals PR-CV-51: Tavernes de la Valldigna-Mondver PR-CV-60: La Drova- Pla de Corrals

I els senders de la Ribera Alta:

1. SL-CV 81Senda Botnica; SL-CV 82 Senda Histrica

2. 3. 4. 5. 6.

PR-CV-303: Alzira-La Casella PR-CV-304: Pic de la Ratlla PR-CV-334: Creu del Cardenal PR-CV-335: Caball Bernat GR-236: Ruta dels Monestirs