Viatge qumic en el temps 1 Narrador, 1 Alquimista: Sergi, 1 Mendeleiev, 1 Qumic actual: Dr.

Frink dels Simpson Llibreta, ampolles, lquids, bata blanca, projeccions de lalquimista, Mendeleiev, Meyer i Frink.

Narrador: Estem a lany 1014 a casa del Sergi. s un noi alquimista, ja que desitja trobar la pedra filosofal per poder convertir alguns materials en or. En aquell moment aqu es parlava llat per ho he tradut perqu aix pugueu entendre els dilegs. Fixeu-vos, per, quines paraules diuen en llat. Alquimista: Porto molts anys de la meva vida buscant la famosa pedra que em permeti transformar algunes substncies en Aurum i obtenir la vida eterna. Fins a dia davui conec el Ferrum, lAurum, lArgentum, el Cuprum, l Hidrargirium, el Stannum, el Plumbium, el Sulphur i el Carbonis. Penso que sn pocs elements, segur que nhi ha ms. Per com trobar-los? No s ni explicar com classificar-los... Beur la poci que em va donar la druida Iqra per viatjar en el temps i aix esbrinar si en el futur han fet grans descobriments. Em va dir que per cada 100 anys prengus una cullerada. Suposo que nhi haur prou amb aix. (Beu tot el lquid que t dins de lampolla i surt de lescena). (En Mendeleiev entra a escena amb una llibreta que obra damunt de la taula. En aquest moment el Sergi entra a escena amb cara de sorprs ja que tot el que veu li resulta molt nou i a la vegada estrany) Narrador: Veiem un home que arriba al seu laboratori. T una barba molt frondosa i els cabells molt llargs. Est repassant una taula dels elements qumics que va publicar fa dos anys. En Mendeleiev parla rus, per no us preocupeu que tamb ho he tradut. De cop apareix el Sergi. Alquimista: Qui ets tu? Mendeleiev: Aix voldria saber jo. Qui ets? Alquimista: Sc el Sergi. Vinc del 1014 per veure com ha evolucionat la qumica. On sc? I en quin any estem? Qui ets? Mendeleiev: Del 1014?!?!?!? Qu fort!!! Doncs ara ets a Sant Petersburg i estem a lany 1871. Em dic Dimitri Mendeleiev i sc un qumic i inventor rus. Busco elements que he predit per completar la taula peridica que vaig publicar fa dos anys on vaig classificar els elements segons la seva massa atmica, en ordre creixent. Alquimista: Qu s la massa atmica? Mendeleiev: s la massa que tenen tots els protons i els neutrons que hi ha al nucli dun tom ms la massa del electrons, que es troben a lescora. De totes formes, com la massa dels electrons s

1836 vegades ms petita que la dun neutr o un prot, la massa atmica s prcticament igual a la massa del nucli. Alquimista: No s ni qu sn protons, ni els neutrons, ni electrons ni un tom. Mendeleiev: Un tom s la mnima quantitat d'un element qumic que presenta les mateixes propietats de lelement. El prot s una partcula subatmica carregada positivament. El neutr tamb s una partcula subatmica per a diferncia del prot, aquest no t crrega. Lelectr, com el neutr i el prot, tamb s una partcula subatmica per carregada negativament i com the dit amb una massa molt ms petita que els anteriors. Narrador: He daclarir que els electrons, protons i els neutrons no van ser fins anys ms tard, per va b que els introdueixi en aquesta conversa. Lalquimista fa un cop dull a la llibreta del Mendeleiev.(A la pantalla projectarem la taula peridica que va publicar a lany 1869). Alquimista: Tots aquests elements has descobert? Mendeleiev: B, jo el que he fet s classificar-los. Alquimista: I per qu hi ha interrogants en comptes de lletres, en alguns espais? Mendeleiev: Perqu he predit que han dexistir elements que han domplir els buits que he deixat a la taula peridica. Alquimista: Et vull demanar un favor. Pots acompanyar-me al passat i ajudar-nos a resoldre mil dubtes que tenim de qumica? Mendeleiev: La veritat s que estic intrigat per experimentar un viatge en el temps per thi acompanyo amb una condici. Que em prometis que puc tornar al present quan jo vulgui. Alquimista: Tho prometo! Narrador: El Sergi treu duna butxaca dues ampolles amb un lquid dun color curis. Alquimista: Aquest lquid ens far tornar al 1014. (Li passa una ampolla al Mendeleiev i alhora beuen tot el lquid) Narrador: Entra a escena un qumic amb bata blanca i escriu Taula Peridica a la pissarra. El Mendeleiev i el Sergi el miren perplexos. Mendeleiev: Aix no s el 1014! On som? Qumic: Jajajaja! Clar que no! Estem al 2012. Esteu a Can Peixauet, a una classe de Fsica i Qumica de 4t dESO. Qui sou? Narrador: Els dos nouvinguts miren amb sorpresa a tots els alumnes de la classe.
2

Alquimista: Ell s el Dimitri Mendeleiev i jo sc el Sergi. Qumic: Si?!?!? Tu ets el fams Mendeleiev?!?! El de la taula peridica?!?! Mendeleiev: S s, jo mateix. Que he passat a la histria? Qumic: Doncs s. Mendeleiev: I no s fams el qumic i metge alemany Lothar Meyer? Qumic: Ni molt menys tant com tu. Va fer una taula peridica com tu, que va publicar el mateix any que tu, per no va fer cap tipus de predicci. Mendeleiev: Jo vaig predir tres elements nous. Leka-alumini, leka-escandi i leka-silici. Els vaig posar el prefix eka perqu en snscrit significa un. Qumic: Ho s, et referies a que aquests elements estan un lloc per sota don es troben lalumini, lescandi i el silici respectivament. Texplico que leka-alumini va ser descobert pel fsic i qumic francs Lecoq de Boisbaudran lany 1875. El va anomenar gal.li en honor a la Glia, que en llat significa Frana, i tamb fent un joc de paraules amb el seu cognom ja que Le coq vol dir el gall en francs i en llat es diu Gallus. Mendeleiev: Algun altre descobriment? Qumic: S, leka-bor va ser descobert pel cientfic suec Lars Fredrik Nilson lany 1879 i lanomen escandi en referncia a Escandinvia ja que s una regi del nord dEuropa on trobem Sucia. I leka-silici va ser descobert pel qumic alemany Clemens Alexander Winkler. Li va posar el nom de germani perqu germania en llat significa Alemanya. Mendeleiev: Molt interessant! I llavors encara apareixen 69 elements a la taula peridica? Qumic: No, ni molt menys. Ara nhi ha 118. The de dir, per, que els 7 ltims no estan acceptats del tot per la comunitat cientfica. Alquimista: (Amb cara de sorpresa i meravellat per tots aquests avenos) Aleshores si heu fet tants descobriments segur que podeu transformar altres elements en or, oi? Qumic: Doncs s. La veritat s que utilitzant molta energia hem aconseguit convertir el mercuri en or. Alquimista: Ho sabia!!! Sabia que seria possible!!! Qumic: Per no et facis illusions perqu la quantitat denergia que necessitem s tan gran que surt ms car que el que ens pagarien per lor obtingut. Alquimista: Oooooh...llstima! Qumic: B. Senyor Mendeleiev, ha estat un plaer haver-lo conegut. I a tu tamb Sergio.
3

Mendeleiev: Igualment senyor Frink. Alquimista: Grcies per tot el que ens ha explicat senyor Frink. Qumic: He de marxar a una reuni i tinc molta pressa. Aix que us deixo amb els meus ajudants de laboratori, el Dani i lOvidi. Ells us han dexplicar la taula peridica actual. Com sordenen els elements, perqu es diu peridica, perqu hi ha files i columnes,... Fins ara nois i noies de 4t dESO!!! Mendeleiev i Alquimista: Marxem amb vost senyor Frink. Adu a tots!