8140

D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya

Nm. 3401 1.6.2001

D EPA RTA MENT D ENSENYA MENT

D ECRET 132/2001, de 29 de m aig, pel qual es regulen els plans estratgics dels centres docents sostinguts am b fons pblics. La Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu (LOGSE), preveu a larticle 57 que les administracions educatives contribuiran al desenvolupament del currculum afavorint lelaboraci de models de programaci docent i materials didctics que atenguin les diferents necessitats de lalumnat i del professorat i fomentaran lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres i afavoriran i estimularan el treball en equip dels professors. Aix mateix, larticle 59.1 de la Llei esmentada estableix que les administracions educatives fomentaran la investigaci i afavoriran lelaboraci de projectes que incloguin innovacions curriculars, metodolgiques, tecnolgiques, didctiques i dorganitzaci dels centres docents. La Llei orgnica 9/1995, de 20 de novembre, de la participaci, avaluaci i govern dels centres docents, preveu a larticle 5 que els centres disposaran dautonomia per definir el model de gesti organitzativa i pedaggica, el qual shaur de concretar en cada cas mitjanant els corresponents projectes educatius, curriculars i, si fa al cas, normes de funcionament. La Llei orgnica 9/1995, a larticle 29.3 tamb atribueix als centres docents lavaluaci interna del seu funcionament, dacord amb el que estableixi lA dministraci educativa de la qual depenguin, i a larticle 33 preveu que les administracions educatives impulsaran els processos dinnovaci educativa als centres i donaran suport especialment als projectes dinvestigaci educativa encaminats a la millora de la qualitat de lensenyament i en els quals participin equips de professors dels diferents nivells educatius. En aquesta lnia el Departament dE nsenyament promou un seguit dactuacions destinades a la millora del sistema educatiu, lobjectiu prioritari de les quals s garantir per a tots els nois i noies lassoliment de les competncies bsiques que els permetin de progressar de manera autnoma i dintegrar-se socialment i laboralment. Per tal de potenciar la qualitat dels centres docents, aquest D ecret els possibilita que elaborin el seu propi pla estratgic, i nexecutin les actuacions previstes, a fi de dotar-los de mecanismes eficaos que permetin reforar la seva autonomia de gesti organitzativa i pedaggica. E l pla estratgic del centre docent lhan daprovar el consell escolar i el claustre de professors i ha de fonamentar-se en la realitat de cada centre i del seu entorn, i cal que shi prenguin en consideraci tots els aspectes que el facin viable. Lavaluaci del funcionament de cada centre contribueix a la millora de la qualitat de lensenyament i aporta elements per a lelaboraci del seu pla estratgic. El D epartament dE nsenyament autoritzar i seguir els plans estratgics i, conjuntament amb cada centre, avaluar lassoliment dels objectius previstos. El Departament dEnsenyament i el centre acordaran en un document els objectius del pla estratgic i els indicadors davaluaci. A ls centres docents de titularitat del D epartament dEnsenyament, la formaci del professorat del centre i la provisi dels llocs de treball vacants es podr lligar, si ms no parcialment, als objectius de qualitat i millora de lensenyament que sestableixin al pla estratgic. Lobjectiu de la millora de la qualitat dun centre no pot tenir data de finalitzaci i ha de fonamentar contnuament les seves planificacions dactuaci. La finalitzaci del perode de vigncia dun pla estratgic s lacabament del perode dobservaci de lassoliment dunes millores concretes, per no pot representar labandonament per part del centre de lesfor per millorar altres aspectes o per perfeccionar els que ja shan aconseguit. s pertinent, doncs, que un centre que ha tingut un pla estratgic, aprofitant a ms els recursos que hi ha pogut dedicar, en formuli un de nou on es tradueixi el permanent objectiu de qualitat i millora de lensenyament. E n virtut daix, amb el trmit previ de consulta i participaci amb els representants del personal al servei de les administracions pbliques, amb linforme del Consell E scolar de Catalunya, dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica A ssessora, a proposta de la consellera dEnsenyament i amb la deliberaci prvia del G overn, D E CR E TO : C A PTO L 1 Plans estratgics A rticle 1 Plans estratgics dels centres docents 1.1 E l pla estratgic dun centre s la concreci dels seus objectius dins un perode de quatre cursos escolars consecutius, en el marc del seu projecte educatiu i curricular i dels procediments davaluaci que preveu el pla davaluaci interna. 1.2 E l pla estratgic t per finalitat laugment de la qualitat global del centre, especialment pel que fa als processos densenyamentaprenentatge i, ms en particular, quant a lapecte que lalumnat assoleixi les competncies bsiques derivades dels objectius generals de letapa. 1.3 El Departament dEnsenyament promou la implantaci de plans estratgics mitjanant els quals els centres docents poden adoptar mesures singulars que convinguin a lassoliment dels objectius concretats al seu pla. 1.4 E l pla estratgic s de cada centre docent, sense perjudici que en dos o ms plans estratgics de centres duna mateixa zona o rea territorial es plantegin objectius coincidents i sen coordinin les actuacions. A rticle 2 O bjectius i avaluaci del pla estratgic 2.1 A l pla estratgic cal definir els objectius que es volen assolir i establir-hi les actuacions per aconseguir-los, prenent com a referncia principal la realitat del centre i considerant tots els aspectes que el facin viable, amb la finalitat principal de millorar latenci a lalumnat mitjanant un funcionament del centre que permeti latenci a la seva diversitat de la manera ms apropiada. Tamb cal concretar-hi les mesures per al seguiment i lavaluaci. 2.2 La finalitat del pla estratgic ha de ser la millora global de la qualitat del centre i de la prctica docent, especialment pel que fa als aspectes segents: a) Processos densenyament-aprenentatge, particularment en tots els aspectes relacionats amb el fet que els alumnes assoleixin les capacitats bsiques derivades dels objectius generals de letapa. b) Seguiment i avaluaci del progrs de lalumnat. c) A tenci de la diversitat dinteressos i de necessitats de lalumnat, incidint particularment en els alumnes amb necessitats educatives especials i en els dincorporaci tardana. d) Potenciaci i consolidaci dels equips docents. e) Potenciaci de la tecnologia de la informaci i de la comunicaci en la prctica educativa. f) Augment de la cohesi i responsabilitat de tota la comunitat envers les finalitats educatives del centre, en especial la participaci de pares i mares i dels serveis educativosocials dels ajuntaments. g) Potenciaci de les relacions amb lentorn sociolaboral i empresarial, especialment de les que facilitin informaci per a lorientaci professional i la inserci laboral dels estudiants. 2.3 A lelaboraci del seu pla estratgic, els centres tindran en compte el contingut del seu projecte educatiu, curricular i lingstic, el pla davaluaci interna i els informes de les avaluacions externes que shagin realitzat al centre. Els resultats de lavaluaci interna del centre han de ser el marc que permeti lanlisi i lavaluaci de la prpia realitat per a lelaboraci del pla estratgic, contribuint daquesta manera a la concreci dels objectius de millora de la qualitat educativa. 2.4 A l pla estratgic constaran: a) E ls objectius que cal assolir al centre en un perode determinat de quatre cursos consecutius. b) Les actuacions previstes, amb la corresponent temporitzaci general, i les mesures i processos davaluaci i seguiment, tant del centre com de lalumnat. c) Lorganitzaci i les caracterstiques dels recursos humans per a la consecuci dels objectius esmentats i les necessitats de provisi especfica de determinats llocs de treball, quan sescaigui. d) Les necessitats de formaci del professorat vinculades al pla estratgic. e) Lespecificaci, si sescau, del model de gesti organitzativa i pedaggica que requereixi el pla estratgic i que el centre vulgui adoptar. f) Lespecificaci, si sescau, de lassignaci o la distribuci dels recursos materials. g) Lespecificaci, si sescau, de lorganitzaci o aplicaci del currculum. h) La implicaci de lalumnat i dels pares i les mares en el desenvolupament del pla. A rticle 3 Incidncia del pla estratgic en el m odel de gesti organitz ativa i pedaggica El pla estratgic pot implicar singularitats en lorganitzaci i adaptaci del currculum, en la definici i el sistema de provisi especfica de

D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya

Nm. 3401 1.6.2001

8141

determinats llocs de treball vacants de carcter singular, en la gesti organitzativa i del reglament de rgim interior del centre i en les caracterstiques dels recursos materials. La formaci del professorat, quan escaigui, ser especfica dacord amb els objectius del pla. A rticle 4 E laboraci, aprovaci, autoritz aci i seguim ent del pla estratgic 4.1 E l pla estratgic lelaborar lequip directiu, i lhauran daprovar el claustre de professors i el consell escolar del centre. 4.2 U n cop aprovat pel centre, aquest el presentar al D epartament dE nsenyament, el qual resoldr sobre la procedncia de lautoritzaci del pla estratgic o no i far pblica la resoluci corresponent i formalitzar, si escau, juntament amb el centre, el document al qual fa referncia larticle 5. A ix mateix, el D epartament dE nsenyament adoptar, dins els recursos pressupostaris disponibles, les mesures dadequaci de lassignaci dels recursos humans i materials necessaris per al desenvolupament dels plans estratgics autoritzats relatius a centres de la seva titularitat. 4.3 Transcorreguts els dos primers cursos de laplicaci del pla estratgic, el centre elaborar una memria sobre el seu desenvolupament i els resultats assolits. 4.4 Q uan finalitzin els quatre cursos de laplicaci del pla estratgic, el centre presentar al Departament dEnsenyament, per tal que la valori, una memria que contindr els indicadors davaluaci i progrs que figuren al document que estableix larticle 5 daquest Decret. A rticle 5 Formalitzaci documental del pla estratgic E l D epartament dE nsenyament i el centre faran constar en un document els objectius del pla estratgic i els indicadors davaluaci i de progrs per cursos a partir del quals sestablir el control de compliment del pla. A rticle 6 Continutat del pla estratgic Q uan finalitzi el perode de vigncia del pla estratgic, i un cop se nhagin avaluat els resultats, el centre podr proposar un nou pla estratgic on es reculli lexperincia de lanterior, sincorporin les dades de la seva avaluaci, i es prossegueixi en la definici dobjectius concrets per a la millora de la qualitat educativa del centre. C A PTO L 2 L locs de treball de carcter singular als centres de titularitat del D epartam ent dE nsenyam ent A rticle 7 D efinici de llocs de treball de carcter singular 7.1 A proposta del consell escolar del centre, dintre de les vacants de la plantilla pressupostada dels centres docents pblics, el D epartament dE nsenyament pot definir llocs de treball singulars que permetin realitzar les activitats docents i assolir els objectius que prevegi el pla estratgic de centre. 7.2 La consideraci dun lloc de treball docent com a singular exigeix lacreditaci del compliment dels requisits especfics per ocupar-lo, tant de manera provisional com definitiva, en

funci del contingut que estableix el pla estratgic mateix. A rticle 8 R equisits especfics per a ladscripci a llocs de treball de carcter singular A ms dels requisits generals per ocupar els llocs de treball docents, el D epartament dE nsenyament pot establir requisits especfics per ocupar els llocs de treball de carcter singular que requereixin els plans estratgics de centre, entre els segents: posseir una o ms especialitats docents, tenir una determinada titulaci acadmica, acreditar un mnim dexperincia docent o professional en un camp laboral o haver cursat una formaci permanent especfica, mitjanant la superaci dels cursos corresponents. A rticle 9 Sistema de provisi dels llocs de treball de carcter singular 9.1 El sistema de provisi per cobrir vacants amb carcter definitiu ser mitjanant concurs especfic de mrits convocat pel D epartament dE nsenyament i publicat al D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya, i es realitzar en dues fases. 9.2 A la primera fase es valoraran els mrits dels candidats segons el que prevegi el barem de la convocatria, la qual inclour el treball desenvolupat, els cursos de formaci i perfeccionament, lantiguitat dacord amb el temps de serveis prestats i les titulacions acadmiques. La qualificaci daquests mrits no podr ser inferior al 50% de la total del concurs. 9.3 A la segona fase els candidats defensaran, davant la comissi esmentada a lapartat 4 daquest article, un projecte daplicaci del pla estratgic en relaci amb el lloc de treball al qual aspira. La comissi tamb valorar altres coneixements, habilitats i aptituds concretes, complementries de les que estableix lapartat anterior, que facilitin i garanteixin la selecci del candidat ms idoni, dacord amb la naturalesa, finalitat, funcions i tasques previstes al pla estratgic per al lloc de treball que cal proveir. E n aquesta segona fase no es podran valorar en cap cas els mateixos mrits o capacitats que recull lapartat 2 daquest article. La qualificaci total que sadjudiqui als coneixements, habilitats i aptituds concretes que es valoren en aquesta segon fase no podr excedir en cap cas del 50% de la puntuaci mxima global. La qualificaci mnima global que hauran dobtenir els candidats per superar la segona fase ser la meitat de la puntuaci mxima prevista al barem per a la segona fase. 9.4 Les dues fases del concurs especfic de mrits les valorar una comissi constituda per linspector, el director, el cap destudis del centre i dos funcionaris membres del claustre de professors designats pel consell escolar del centre. A rticle 10 Form a dadscripci i durada dels nom enam ents als llocs de treball de carcter singular 10.1 E l personal docent que hagi estat seleccionat dacord amb el procediment que estableix a larticle 9 daquest D ecret ocupar el lloc de treball amb carcter provisional, en comissi de serveis o amb adscripci provisional,

durant els dos primers cursos de laplicaci del pla estratgic corresponent. 10.2 U n cop transcorreguts els dos primers cursos de laplicaci del pla estratgic, es far una avaluaci del compliment dels objectius que preveu el pla estratgic per a aquell lloc de treball. Aquesta avaluaci siniciar amb linforme de la direcci avalat pel consell escolar del centre, i la completar la Inspecci dEnsenyament, que hi emetr linforme corresponent. El delegat territorial elevar la proposta davaluaci a la directora general de R ecursos H umans, que hi emetr resoluci. 10.3 E l personal que hagi superat lavaluaci que preveu el punt anterior podr optar entre romandre amb carcter definitiu al mateix lloc de treball o continuar ocupant el lloc de treball amb carcter provisional fins a la finalitzaci de la vigncia del pla estratgic. E n cas que lavaluaci del pla estratgic resulti favorable i per tal de continuar desenvolupant tasques iniciades mitjanant lesmentat pla estratgic, el professorat destinat al lloc de treball singular podr continuar-hi amb carcter definitiu. 10.4 La durada de locupaci dun lloc de treball de carcter singular ser, com a mnim, la mateixa que la durada del pla estratgic mateix, llevat del cas del personal que no hagi superat lavaluaci que preveu el punt 2 daquest article. D ISPO SICI A D D ICIO NA L E ls preceptes que cont aquesta norma sn daplicaci als centres docents sostinguts amb fons pblics als quals el D epartament dE nsenyament hagi autoritzat plans estratgics amb anterioritat a lentrada en vigor daquest Decret. La primera convocatria de concurs especfic de mrits que preveu el captol 2 daquest D ecret la dur a terme el D epartament dE nsenyament durant el curs 2001-2002, amb efectes dincorporaci als centres d1 de setembre de 2002. D ISPO SICI FINA L A quest D ecret entrar en vigor lendem de la seva publicaci al D O G C. Barcelona, 29 de maig de 2001 J O R D I P U JO L President de la G eneralitat de Catalunya C A R ME -L A U R A G IL I M IR Consellera dE nsenyament (01.144.032)

D ECRET 133/2001, de 29 de m aig, sobre la regulaci de la borsa de treball per prestar serveis am b carcter tem poral com a personal inter docent. Larticle 125.1 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, pel qual saprova la refosa en un Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica, estableix que el personal inter ha de ser seleccionat mitjanant convocatria pblica que garanteixi els principis de publicitat, mrit i