EL DINAR CAMPESTRE MANET

Ttol: El dinar campestre Autor: douard Manet (Pars 1832-1883) Cronologia: 1863 Tcnica: Oli Suport: Tela Estil: Realista impressionista Tema: Escena costumista Localitzaci: Museu dOrsay (Pars) Manet va ser un dels autors ms destacats de letapa impressionista. Seguidament, es mostrar el comentari duna de les seves obres que sha volgut destacar, lanomenat El dinar campestre. Manet va utilitzar la tela com a suport de la pintura a loli. Leina utilitzada i ms destacada de limpressionisme s el pinzell, ja que els autors de les obres destacaben molt ms el color sense lnia i les grans pinzellades sobre la tela. Es tracta duna obra simtrica, ja que comporta una forma piramidal que forma un triangle compositiu. La base la conformen des dels bolets fins el tronc que queda alineat a la dreta; el cim de la pirmide el conforma el punt de fuga de lobra. Manet crea molta profunditat en lobra, i ho fa amb lajuda de colors: si ens hi fixem, la gamma de colors dels primers plans s ms fosca i a mesura que el quadre va guanyant profunditat, sutilitza una gamma de colors ms clara. Els verds clars i foscos sn els principals protagonistes i, en canvi, all on trobem el punt de fuga es subsititueixen per colors ms clids, com ara grocs i ocres. A ms a ms del color, lautor ens descriu una jove parella i un home: es destaca la figura femenina, ja que es troba nua. En un segon pla, es troba una dona, per aquesta, vestida, que sembla que jugui amb laigua dun riu que passa pel mig del bosc. Finalment, darrera noms trobem vegetaci que ens dna sencaci de profunditat i s aqu on

culmina el punt de fuga. Per tant, podem concloure que lobra es pot dividir en tres parts. Els personatges que conformen lobra, tal i com sha esmentat anteriorment, sn: una dona nua amb un senyor al seu costat i un altre situat davant daquests. En segon pla, trobem una dona ajupida i vestida, a diferncia de laltra. Les figures adquireixen expressivitat, ja que lautor defineix molt millor les lnees. Les cares i els cossos estan definits duna forma molt acurada i amb gran detall. Trobem, per exemple, que la dona que destaca principalment, est mirant fixament lespectador; daquesta manera es poden veure els detalls en el seu rostre i ens confirma lexpressivitat que reflexa lobra. Les figures mostren tamb un cert dinamisme: trobem que estan posicionats cmodament al terra, i el senyor que est davant la parella t una m mig alada, que dna una sensaci dinmica. A ms, tamb trobem la dona del segon pla, que queda posicionada duna forma ms incmode, potser, per lacci que vol efectuar. Aquesta figura tamb ens dna un cert dinamisme, tot i que lobra no ens expressa un gran moviment energtic, sin un moment ms tranquil. Manet empra contrastos en la seva obra. El fet que la gran majoria delements posicionats en lobra singuin foscos dna rellevancia a la dona que trobem nua. Sens dubte, s un element a destacar, ja que hi trobem un punt de llum entre tanta vegetaci i elements foscos. Contrastos com aquests sn donats en tota lobra, ja que cal esmentar que era una de les tcniques de llum bastant inportants emprades en limpressionisme. La gamma cromtica s, ms aviat, de colors freds que no pas clids. Tal i com hem dit abans, els colors clids els utilitza per donar sensaci de profunditat i no perqu protagonitzin lobra en s. Colors com el verd i el marr formen una part molt important en lobra. Daltres, com colors ms grocs i ocres sinclueixen en un tercer pla de lobra, per donar a lespectador sensaci de profunditat. Limpressionisme destaca, sobretot, per les pinzellades que els autors empren en les seves obres. Una obra impressionista no est definida

per lnees que conformen un paisatge o un personatge, sin que el protagonista principal s el color. Els autors impressionistes juguen amb els colors per tal de de des duna perspectiva llunyana, lespectador pugui gaudir de la seva obra. Aquesta mateixa tcnica s emprada en lobra de Manet; les pinzellades del bosc i del paisatge son notables en tot el quadre. Aquesta s la principal caracterstica de lestil impressionista. Tot i aix, el Plein Air, tamb es pot destacar en aquesta obra, ja que est a laire lliure i era una tcnica que els autors solien fer. El dinar campestre ens mostra una escena quotidiana en el qual destaquem, principalment, el germ del pintor, Eugne amb un bast a la m lescultor holands Ferdinard Leenhoff futur cunyat de Manet i la seva model preferida, Victorine Meurent, la dona nua que mira lespectador. En un segon pla, la dona vestida que es banya en el rierol es desconeix. Un fet trascendental que explica el context de lobra va ser la mort del seu pare lany 1862. La seva obra va mostrar una actitud rebel que va ser objecte duna crtica social, a causa de la presncia duna figura femenina nua en els seus quatres, entre daltres. Un possible antecedent del quadre s Giorgione amb Concert campestre, tamb Les senyores a la vora del Sena, de Courbet. Va ser influent en Picasso amb Le djuner sur lherbe. Olympia (1863) i El pifre (1866) sn dues obres que Manet va realitzar.

Ariadna Galn Histria de lArt