Prevenci i Control de Malalties a Horticultura Ecolgica

Per.

Xavier Prez
Tcnic Agrcola

Primera Part: les Malalties

1) Que s una malaltia i com es genera 2) Principals Malalties del cultius hortcoles

1) Que s una malaltia i com es genera Dorigen parasitari:

Danys causats per fitopatgens (patgens que ataquen als vegetals) Grups de patgens que poden provocar malalties: Fongs (MICOSIS) ex.: cendrosa, mildiu, ... Bacteris (BACTERIOSIS) ex.: prodritures aquoses,... Virus (VIROSIS) ex.: Virus del Bronzejat,etc Micoplasmas (micoplasmosis) ex: Stolbur

1) Que s una malaltia i com es genera

1) Que s una malaltia i com es genera

1) Que s una malaltia i com es genera

Mecanismes de penetraci del patogen al vegetal

Mecanisme DIRECTE Mecnicament Qumicament (substncies que digereixen els teixits vegetals) INDIRECTE Apertures naturals de les plantes (estomes,...) Ferides (desporga, pedregada, sortida darrels sucundries) Patgen FONGS ( i Nemtodes)

TOTS (nica via per Bacteris)

1) Que s una malaltia i com es genera

Malalties NO PARASITARIES (FISIOPATIES)

Alteraci o desordre no desitjat produt per efecte de factors no bitics (Climtics, nutricionals, fisiolgics, etc. ) (Sovint) Efecte directe o actuaci conjunta de varis factors interelacionats El comportament i ajust de la varietat escollida a determinades condicions de cultiu es sovint un bon sistema per evitar fisiopaties Ms prpies de Agronomia i Fisiologia que de Patologia vegetal o Carncies (veritable o induda) (ex.: carncies de Ca: cul cagat del tomquet) o Excs de Nutrients (ex: mal cabdellat de lenciam per excs de N) o Accidents climtics (ex.: glaades, pujada a flor,...) o Salinitat excessiva (sl i aigua de reg) o Efecte de contaminants (pesticides, oz, ....)

Fisiopaties: Enciam i Escalora

Tip burn

Mal cadellat

Pujada flor

Fisiopaties: Tomquet

Plantxat de sol Cul Cagat

Fisiopaties: Tomquet

Alteracions dels fruits

Fisiopaties: Tomquet

Carncies

Esquerdes

Fisiopaties: Cucurbitcies

Abortament fruit

Deformacions fruit

Ratllat fruit

Fisiopaties: Cucurbitcies

Excs salinitat

Insolaci intensa

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Caracterstiques principals FONGS Patgens
Causen el MAJOR nmero de malalties vegetals Estructura general: MICELI, ESPORNGIS, ESPORES Reproducci o Vegetativa (asexuada; forma Imperfecta) Tipus espores: Disseminaci passiva: Conidies (Conidiofors); Clamidospores Disseminaci activa: Zoospores (amb flagels) o Sexual (forma perfecta): Ex.: Oospores, Zigospores, Ascospores, Basiodiospores

Organs de conservaci: Espores (p.ex.Clamidiospores), Esclerocis

MILDIUS (malura, llampadura)

Fongs causants i cultius afectats: o Fongs del gnere Phytophthora que shan adptat a la vida aria Mildiu de la Patata i la tomaquera (Phytophthora infectans)

o Peronosporcies (parsits estrictes) Mildiu de lenciam (Bremia lactucae) Mildiu de les cucurbitcies (Pseudoperonospora cubencis) Mildiu de les crucferes: (Peronospora parasitica) Mildiu de la ceba (Peronospora destructor) Mildiu de lespinac (Peronospora farinosa) Simptomes i danys: o Sobre fulles i tamb fruits o Desenvolupament intern: El micelli evoluciona dins del teixit vegetal enviant rgans succionadors a linterior de les cllules (destrucci del teixit vegetal) o Taques grogues que presenten pel revers un polsim blanc (Conidiofors arbusculars amb espores) que posteriorment sassequen (moren) o Localitzaci inicial dels smptomes (principalment)a les parts baixes de la planta

Infecci, desenvolupament i dispersi de la malaltia: o ptimes (varien per cada espcie): Aigua lquida, poca radiaci, temperatures de 10 a 20C (condicions de primavera i tardor) o Desenvolupament molt rpid en condicions ptimes (es pot tancar el cicle en 7 dies) o Les espores es poden dispersar pel vent o per contacte entre plantes mullades

Mildiu del Enciam Mildiu tomquet i patata

Mildiu de les cucurbitcies

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Mildiu terrestre en fruit Mildiu en tubercle

Mildiu aeri en fruit

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

OIDIS (Cendrosa)
Fongs causants i cultius afectats: Fongs de la famlia dels Erisifacis: o Leveillula taurica (Oidi de la tomaquera) o Sphaeroteca fuliginea i Erysiphe cichoracearum (Oidi de les Cucurbitcies) Simptomes i danys: o Sobre fulles principalment o Desenvolupament EXTERN: El micelli evoluciona sobre la fulla dins del teixit vegetal enviant rgans succionadors (haustoris) a linterior de les cllules superficials o Taques rodones de polsim blanquins que poden confluir i donen olor de fong Infecci, desenvolupament i dispersi de la malaltia: o ptimes: absncia a de pluges, humitat relativa baixa, temperatures relativament altes (condicions destius secs) o El Microclima de lHivernacle es molt favorable pel seu desenvolupament. o Tendncia regresiva en condicions de pluja o regades per aspersi

Oidi del tomquet

Oidi de les cucuribitcies

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

ANTRACNOSI
Fongs causants i cultius afectats: Fongs del gnere Colletotrichum sp. o Colletotrichum lindemuthianum (Artracnosi de la mongeta) Smptomes i danys: o Taques fosques, arrodonides o ovals, i deprimifrd sobre els fruits (tavella) Sobre les fulles les taques sestenen sobre les nervadures adquirin forma de quadrcula o de rombe. o Colletotrichum coccodes provoca en tomaqueres necrosis radiculars Infecci, desenvolupament i dispersi de la malaltia: o Condicions ptimes: temperatures temperades (ptima 20C), Primaveres i tardor mediterrnies. o Disseminaci per la pluja (ms encara si va acompanyada de vent fort)

Antracnosi de la Mongeta

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

ALTERNARIOSIS
Fongs causants i cultius afectats: Fongs del gnere Alternaria sp. o Alternaria dauci (Alternariosis o cremada de les fulles de pastanaga) o Alternaria solaci (Alternariosis de la patata, tomquet i altres solancies en menor grau) o Alternaria porri (Alternariosis del porro) o Alternaria sp. (Saprfit: ataca a fruits amb ferides o esquerdes) Smptomes i danys: o Taques negres i ben delimitades ms o menys circulars sobre fulles. o Lesions a les tiges que en el cas de plntules poden portar a la seva mort. o Taques negres a fruits (principalment madurs i/o amb ferides) Infecci, desenvolupament i dispersi de la malaltia: o Espores molt resistents a la sequera i gran longevitat o Es conserven sobre restes de plantes malaltes i ms difcilment al sl o Particularment afavorides per les alternances de pluja i sol o Es propaguen fcilment pel vent i la pluja o Condicions pel desenvolupament: higrometries elevades, temperatures entre 18C i 25 C. , precipitacions (encara que sigui febles, per repetitives)

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Alternaria sp. a fruits de tomaquera

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Alternaria a patatera

Alternaria a pastanaga

Alternria a tomaquera

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

FONGS DEL SL (Parsits de llavors, arrels i coll de les plantes)

Fongs causants i cultius afectats: o Pitiacies: Phytium sp, Phytophtora sp: Phytophtora capcisi (tristesa del pebrot) Phytophtora nicotinidae (Mildiu terrestre del tomquet; que tamb ataca a fruits) o Fusarium: Fusarium solani, Fusarium oxysporum sp radicis o Rizoctonia: Rhizoctonia violacia, Rhizoctonia solani (Rizoctonia parda) o Sclerotinia: Sclerotinia sclerotiorum, (Podritura blanca coll denciams, pastanagues i altres), Sclerotium cepivorum (Podritura blanca de les liliacies) o Altres: Macrophomina phaseolina, Thielaviopsis basicola, Didymella licopersici, Corcky root (Pyreonochaeta lycopersici), Colletotrichum coccodes, Botrytis cinerea, Etc. Simptomes i danys: o Marras de naixena: atacs a llavors abans de germinar o Damping-off (mort de les plntules) :per atacs a larrel i al coll de plantes petites o Taques necrtiques de formes i colors diversos a arrels i coll i fulles baixes (enciams) o Podritures darrels, coll i fulles baixes (Sclerotinia, Brotrytis, etc.)

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

FONGS DEL SL (Parsits de llavors, arrels i coll de les plantes)

Infecci, desenvolupament i dispersi de la malaltia: o La majoria de fongs del sl es mantenen en formes de resistncia (esclerocis, clamidospores, etc) sobre les restes vegetals i no poden subsistir en forma de micelli. o Condicions de temperatures fresques i humides (sols humits i freds) o En general en forma de roderes i sovint definida pel tipus de distribuci de laigua de reg

Rizoctonia a lenciam

Fusariosis a tubercles de patata

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Botrytis planter denciam

Pythium sp a planter enciam

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Botrytis al coll de tomaquera

Fusariosis al coll de tomaquera

Corcky root a arrels de tomaquera

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Sclerotinia a enciam

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

MICOSIS VASCULARS (TRAQUEOMICOSIS)

Fongs causants i cultius afectats: o Fusarium oxysporum (Fusariosis vascular de tomaquera, mel, cogombre,sndria i altres) o Verticillium dahliae (Verciliosis dalberginia i altres solancies) Simptomes i danys: o Son deguts a linvasi del conductes llenyosos de la planta per part del fong o Marsiment, esgroguement i necrosis de fulles amb asimetria espacial (localitzats a una part duna fulla o una part de la planta). o Gomosis a les tiges o Secci de la tija que presenta alteracions del color (bandes fosques o necrosis) o Mort de la planta collapsada. Infecci, desenvolupament i dispersi de la malaltia: o Les clamidospores (Fusarium) i el microesclerocis (Verticillium) es conserven durant llargs perodes de temps al fons de sl. o Penetren per les arrels. Poden aprofitar ferides de les arrels o atacs de nemtodes. o Amb poc germens es suficient per contaminar i matar una planta sensera. o Temperatures ptimes variables: 30C per Fusarium en tomquet i 20C al mel, i 20C per Verticillium (per sobre de 25C les plantes es poden recuperar)

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Fusariosis vascular en mongetera

Fusariosis vascular en mel

Fusariosis vascular en tomaquera

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

BOTRYTIS (PODRIDURA GRISA)

Fongs causants i cultius afectats: o Botrytis cinera . Fong parsit i saprfit que afecta a molt cultius hortcoles :solancies, mongeta, ceba (B. alli , B. scamosa), cogombre, carbass Smptomes i danys: o Sobre fulles, fruits, tiges: podridura gris Infecci, desenvolupament i dispersi de la malaltia: o El inocul es troba molt ests per la natura. o Inicia linfecci sobre parts velles o senescents del cultiu (ptals de flors, fruits i fulles) i aprofitant petites ferides o Condicions ptimes de desenvolupament: humitat relativa alta i temperatures entre 15 i 20 C

Botrytis en tomquet

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Botrytis en tomquet

Botrytis en fruits de cogombre

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

ALTRES MICOSIS Destacables

Nom micosis SETORIOSIS CERCOSPORIOSIS CLADIOSPORIOSIS Fong(s) patogen(s) Septoria apicola Cercospora beticola Fulvia fulva Cultius afectats Api Bleda, remolatxa Tomaquera Caracterstiques principals Temperatures suaus, humitat i pluja Condicions plujoses (tardor Condicions favorables dhivernacle

Septoriosis del api

Cladiosporiosis en tomquet

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

BACTERIS (BACTERIOSIS)
No causen moltes malalties, per algunes son difcils de controlar Morfologia senzilla i tamany petit (manca de ncli diferenciat) Penetraci del per mecanismes indirectes Simptomatologia variada: o Traqueobacteriosis (Pseudomonas solanacearum) o Taques olioses i necrtiques a fulles, tiges i fruits (Pseudomonas, Xantomones) o Podridures toves a fruits i tubercles (Erwinia) Transmissi de linfecci per llavors

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Principals BACTERIOSIS dels CULTIUS HORTCOLES:

GNERES DE BACTERIS Corynebacterium sp
Patogens destacats C. michiganensis

Nom com malaltia

Pansiment bacteri del

Obserbacions
Es trasmet per la llavor. De recent aparici a Catalunya. Propagaci per la pluja, reg per aspersi i operacins de

Pseudomonas sp

P. syringae

Tomquet Taques bacterianes

Xantomonas sp

X. campestris

Sarna bacteriana

cultiu com l'esporga. Taques a fulles i fruits. Propagaci per la pluja, el reg aspersi, el vent (que porta gotes d'aigua) Presncia de pellicula d'aigua sobre les fulles, afavoreix bacteriosis ptim trmic superior a Psedomones (25C). Humitat elevades i reg per aspersi o pluja l'afavoreixen Acci d'enzims pectinoltics molt polfags Temperatura ptima de 22 C i HR elevada. Es conserva al terra sobre restes

Erwinia sp

E. carotova

Podritures toves de organs

Streptomyces sp

S. scabies

carnosos Sarna del tubercle de la patata

vegetals de plantes malaltes Afecta a la pell de la patata.

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Xanthomonas compestris

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Pseudomonas cichorii

Pseudomonas syringae

Streptomices scabies

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Clavibacter michiganensis

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Erwinia carotova

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

VIRUS (VIROSIS)
Els patgens ms simples: bsicament informaci gentica No hi ha tractaments curatius Simptomatologia variada (diagnosis molt complexa): o Mosaic a fulles i fruits o Esgrogueiment o Taques necrtiques o Bronzejat o Filimorfisme o Canvi de la forma de les fulles (cullera, enrotllament) o Enanisme o Apex en roseta o Deformacions del fruit Transmissi: principalment per insectes (picadors), tamb per via mecnica i fongs del sl o Pugons o Mosca blanca

o o

Trips Cicadlids

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

VIRUS (VIROSIS)
Tipus de Transmissi: o NO PERSISTENT: Desprs de picar una planta virosada pot transmetre a les segents plantes que piqui durant un breu perode de temps (algunes hores) Ex.: Potyvirus, Cucumovirus

o PERSISTENT: Requereix un temps dadquisici ms llarg i un temps dincubaci dintre de linsecte perqu sigui infeccis. El perode de transmissi pot ser: ms llarg (CIRCULATIU) Ex: TSWV pot ser tota la vida de linsecte (el virus es reprodueix dintre dell): (PROPAGATIU)

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

ALGUNS VIRUS IMPORTANTS DELS CULTIUS HORTCOLES

Grup Tospovirus Virus TSWV Virus del Bronzejat del Tomquet Transmissi Trips (F. occidentalis) (Persistent circulatiu) Pugons (No persistent) Cultius afectats Pebrot Tomquet Enciam Tomquet, pebrot, cucurbitcies, mongeta, etc. Tomquet Pebrot Tomquet Observacions No hi ha varietats resistents.

Cucumovirus CMV

Virus del Mosaic del Cogombre

Tobamovirus ToMV Geminovirus TYLCV

Virus del Mosaic del Tomquet Virus de la Cullera del Tomquet

Llavor i/contacte Mosca Blanca (B. Tabaci) (Persistent circulativa) Pugons (No persistent) Pugons (No persisitent)

Molt polfag. Hi ha varietats resistents per alguns cultius (cogombre) Hi ha varietats resistents Hi ha varietats resistents

Potyvirus

PVY

Virus Y de la patata

Potyvirus

ZYMV

Virus del Mosaic groc del Carbass

Patata Pebrot Tomquet Cucurbitcies

Hi ha varietats resistents Hi ha varietats amb tolerncia

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Virus del Mosaic Groc del Carbass

Cogombre

Carbass

Mel

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Virus del Mosaic del Cogombre

Mel Carbass

Sndria

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Virus del Mosaic del Cogombre

Cogombre

Virus del Mosaic de la Sndria - 2 (a Carbass)

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Virus del Mosaic del Cogombre

TOMAQUERA

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Virus Y de la Patata

TOMAQUERA

PATATERA

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Virus del Mosaic del Tabac

TOMAQUERA

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Virus de la Cullera del Tomquet

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Virus del Bronzejat de la tomaquera

Enciam

2) Principals Malalties del cultius hortcoles

Virus del Bronzejat de la tomaquera

Pebrot

Segona Part: Prevenci i Control

1) Orientacions principals per PROTECCI SANITRIA de MALALTIES 2) Prevenci i Control de MALALTIES DEL SL 3) Prevenci i Control de MALALTIES DE LA PART ARIA 4) Prevenci de VIROSIS 5) Protecci Sanitria de malalties en Cultius PROTEGITS

1) Orientacions principals per PROTECCI SANITRIA de MALALTIES

Recordatori:
OBJECTIU GENERAL: Crear agrosistemes el mxim de sostenibles possibles (que depenguin el menys possible dimputs externs)

ESTRATGIA A SEGUIR: LA PREVENCI COM A BASE

1) Orientacions principals per PROTECCI SANITRIA de MALALTIES

1. MILLORAR LES PRCTIQUES DE CULTIU per : Fer-les desfavorables als patgens Estimular els antagonistes naturals Augmentar la resistncia fisiolgica de la planta de la planta 2. SUPRIMIR LES TRANSMISIONS PER LLAVORS I MATERIAL DE REPRODUCCI Desinfecci Selecci sanitria 3. UTILITZAR MATERIAL VEGETAL RESISTENT (millora gentica)

4. CONTROL DIRECTE DE PATGENS Mtodes FSICS Trctaments amb productes fungicides i bactericides Control BIOLGIC

2) Prevenci i Control de MALALTIES DEL SL

MILLORAR LES PRCTIQUES DE CULTIU per : Rotacions
La repetici de cultius sensibles a un determinat patogen tendeix a fer augmentar el seu nmero al sl

Alternativa
Una bona alternativa de cultius pot limitar o disminuir el risc de dispersi de una malaltia a la parcella

Aigua i reg Reg per gravetat (solcs e inundaci):El terra massa temps anegat afavoreix latac de certs fongs
del terra com Phytium , Phytophthora sp. i Rhizoctonia.

Adobat
Aportaci de Matries Orgniques ben compostades Aportaci de materials orgnics rics en N (impacte amoniacal): perjudica a patgens del sl ( Phytium , Phytophthora sp., Sclerotinia sp. Pseudomonas solenacearum, etc.) Indicat per cultius que son tolerant i rentabilitzen nivells alts de N assimilable al sl (ex.: cucurbitcies, albergnia). No aplicable a Lleguminoses i Lilicies.

Retirar i compostatge de restes de cultiu (si es posible)

2) Prevenci i Control de MALALTIES DEL SL

SUPRIMIR LES TRANSMISIONS PER LLAVORS I MATERIAL DE REPRODUCCI Tractament de llavors Objectius: o Impedir el desenvolupament de grmens presents al material de reproducci (llavors) o Protegir a la planta contra patgens ja presents al sl. Tcniques: o Termoterpia (amb calor) -Amb aigua calenta; 50C durant 1 h. (fongs, bacteris i nemtodes) -Calor sec: Ex tomquet 80 C de 24 a 48 h. (per virus i algun bacteri) o Tractament amb cids. Ex Clavivacter michiganensis a tomaquera o Tractament amb fungicides minerals (Cu); per Phytium

2) Prevenci i Control de MALALTIES DEL SL

UTILITZAR MATERIAL VEGETAL RESISTENT (millora gentica) CONCEPTES: o Resistncia: Evitar linfecci del patgen. o Tolerncia : No evita linfecci per la malaltia no es desenvolupa de manera molt perjudicial pel cultiu. MTODES: o Sembrar llavors de varietats amb resistncies a patgens (Fusasium, Verticilium, etc) o Empeltar la varietat amb un porta-empelt resistent (Solancies i Cucurbitcies)

2) Prevenci i Control de MALALTIES DEL SL

CONTROL DIRECTE DE PATGENS Mtodes FSICS

Desinfecci per Vapor daigua SOLARITZACI

o Escalfament de la superficie del sol per acci de la radiaci solar (efecte hivernacle) o Requeriments: Sl humit Terreny lliure de cultius (mnim 30 dies) durant perode estival (juliol agost) Cobertura amb plstic (PE) de 150 a 400 galgues o Efectes Temperatures obtingudes (Maresme): De 35 a 52 C (mitjana 40C) Control de fongs, nemtodes patgens i algunes adventicies No te un efecte drstic sobre lequilibri biolgic del sl

2) Prevenci i Control de MALALTIES DEL SL

Temps dexposici necessaris per reduir el 90 % de la poblaci dalguns fongs Fong patgen 37C 50C Verticilium dahliae 28 dies 25 min. Pytium ultimum 18 dies 33 min. Thielaviposis bassicola 34 dies 68 min.

Altres Fongs sobre els que te eficcia o Sclerotinia minor o Rhizoctonia solani o Fusarium oxysporum o Corcky root o altres

2) Prevenci i Control de MALALTIES DEL SL

CONTROL DIRECTE DE PATGENS Control BIOLGIC

Tricoderma (harzianum i viride) o Fong del sol antagonista de fitopatgens del sl o Colonitza les arrels de les plantes o Efecte secundari: increment del sistema radicular, increment de absorci de nutrients i aigua o Tractaments preventius (planter o substrat) per controlar atacs de Pytium, Rhizoctnia, Fusarium, Sclerotinia, Phytophthora , etc.

3) Prevenci i Control de MALALTIES DE LA PART ARIA

MILLORAR LES PRCTIQUES DE CULTIU per : Rotacions
La repetici de cultius sensibles a un determinat patogen tendeix a fer augmentar el seu nmero al sl

Alternativa
Una bona alternativa de cultius pot limitar o disminuir el risc de dispersi de una malaltia a la parcella

Aigua i reg Reg per ASPERSI:

Desafavoreix els atacs dOIDI Propaga directament bacteriosis foliars (Psudomones i Xantomones)) En general afavoreix la proliferaci de micosis foliars

Adobat
Aportaci excessiva de N (augment del vigor) fa la planta ms susceptible de ser atacada per patgens

Retirar i compostatge de restes de cultiu (si es posible) Altres: o Cicles de cultiu on no es donin condicions favorables pel desenvulupament de malalties o Plantar o sembrar una barreja de varietats.

3) Prevenci i Control de MALALTIES DE LA PART ARIA

UTILITZAR MATERIAL VEGETAL RESISTENT (millora gentica) Sembrar llavors de varietats amb resistncies a patgens (mildiu,etc.)

CONTROL DIRECTE DE PATGENS Control BIOLGIC

Ampelomices quisqualis o Fong que controla oidi o Pendent de registre (autoritzaci dutilitzaci).

3) Prevenci i Control de MALALTIES DE LA PART ARIA

CONTROL DIRECTE DE PATGENS Trctaments amb productes fungicides i bactericides

o Substncies dorigen vegetal i animal: Preparats vegetals casolans (pur de cua de cavall) Inductors de defenses (Productes comercials) Azadiractina (oli de neem) Propolis o Substncies dorigen mineral
Coure Sofre Argilles

Substncies dorigen vegetal i animal Extractes dAzadiractina i olis de neem

Efecte fungicida (algun fongs del terra)

Prpolis
Substncia obtinguda de les abelles Efecte bactericida i fungicida Aplicacions interesants en situacions on la planta pot presentar ferides que poden facilitar lentrada de patgensdestrs per la planta (danys per pedragades, ferides de creixement) i post-collita.

Preparats casolans a base de plantes.

Decocci de Cua de Cavall (Equisetum arvense)

Substncies dorigen mineral

Sofre
Fungicida (contra oidis) i acaricida (aranya roja,...) Tractaments principalment preventius, no curatiu Actua per sublimaci de les sals a vapors sofrats. Fitotxic a temperatures superiors a 30C No pot barrejar-se amb olis minerals ni amb sab potssic ni altres substncies alcalines. Es pot reduir la fitotoxicitat barrejat amb bentonita Tractaments ms eficients en vegetaci seca. Diferents formulats: En pols: Menys fitotxics. Millor per aplicacions estivals Mullables: mes fitotxics. Millor per aplicacions primaverals

Substncies dorigen mineral

Coure
Fungicida i bactericida amb efecte sobre varies malalties :(mildiu, septoria, antracnosi, alternaria,....) no sobre Oidi Tractaments preventius, no curatiu Relativament persistent Fitotxic per alguns cultius: cucurbitacies, enciam, api, pastanaga Evitar tractaments en cultius sensibles especialment en temps fred i humid. Dutilitzaci limitada per la Normativa. Diferents formulats: Caldo bordales (sulfat cuproclcic): el ms pesistent per tamb el ms fitotxic Oxiclorur de coure: menys persistent per menys fitotxic. Hidrxid de coure: major efecte de xoc.

Substncies dorigen mineral

Argilles (bentonites, caolins,...):
Com a desecant i mullant de brous de tractament fngics.

4) Prevenci de VIROSIS
Conixer els riscos de la nostre zona Erradicaci de les fonts de virus -Utilitzar material vegetal sa (Platers) Restes de cultius Vigilar associacions (alternatives) i rotacions Disminuci de leficcia del vector No es possible el control de vectors (principalment quan la transmissi es del tipus No persistent Dissuadir que el vector arribi a la planta: acotxats blancs o alluminitzats, tractament amb productes repellents Alternatives i rotacions amb prou diversitat Barreres fsiques: Malles anti-trips

4) Prevenci de VIROSIS
Retardar la contaminaci 6 - 8 dies pot duplicar la collita Estratgies de posar en marxa varis mtodes de prevenci de manera simultnia dona resultats superiors a mtodes allats.

5) Protecci Sanitria de malalties en Cultius PROTEGITS

FONGS DEL SL: Major risc dinfecci en condicions primaverals on pot haver una diferncia considerable entre temperatura del aire i del sl (fusariosis per exemple) VIROSIS : Major afectaci en transmissions per contacte Possibilitat de installar malles anti-insecte vector MICOSIS i BACTERIOSIS DE LA PART ARIA Ausncia de pluja limita la difussi alguns fongs patgens: Antracnosi, septoriosi per exemple. Les condicions higromtriques altes accentua problemetiques: Botrytis, mildiu, etc. A lestiu major incidncia de Oidis