[08] EXEMPLES DE TRANSFORMACI URBANA

La ciutat medieval va ser profundament reformada i transformada per la ciutat industrial, que entenia que els seus carrers estrets i els miserables i petits edificis ja no eren tils. La ciutat moderna s el resultat de la crtica i la remodelaci de la ciutat del segle XIX. Les noves idees del Moviment Modern, dhigiene, ventilaci, illuminaci provenien de la crtica a les vivendes densificades del segle XIX i han estat aspectes importants de la ciutat moderna. En els darrers anys sha produt un nou model de transformaci de la ciutat que es repeteix en moltes delles, com ara la utilitzaci drees en decadncia o dess, indstries que han deixat de ser competitives, vies de ferrocarril en dess ... Aquestes grans peces van ser en el seu dia instalacions que subicaren en el lmit de la ciutat, en terrenys buits llavors. No obstant, abm el temps i el creixement de les ciutats, aquestes installacions van ser envoltades per nous barris i noves infraestructures, aquests terrenys, ubicats als lmits de la ciutat, amb el temps han passat a posser una posici central. Tamb sha vist darrerament la creaci de centres urbans, que substitueixen als esgotats centres tradicionals i apropiaci duna nova centralitat. En aquestes accions tenen important rellevncia aquestes peces obsoletes i cntriques. Per arribar a aquesta centralitat s necessari en primer lloc obtenir una gran accessibilitat a traves de grans inversions en inffraestructures acompanyada delements que reforcin la qualitat de centralitat caracteritzada per lacumulaci dusos ms rentables com ara oficines, comer, oci, serveis al ciutad, etc.

Valladolid . soterrament de les vies i arribada TAV

Barcelona La Sagrera Total sl de transformaci Sl per zones verdes (30%) Sl per equipaments (13%) Sl per vialitat (27%) Total Sostre Sostre executat (28%) Sostre pendent (72%) Total Habitatge 1.638.134 m 489.212 m 209.812 m 437.558 m 1.657.416 m 462.614 m 1.194.802 m 12.887 hab.

Terrassa Passeig 22 de Juliol i Parc del Nord

Logroo soterramiento del ferrocarril

El soterrament de les vies de la RENFE i dels FGC ha suposat una important transformaci urbanstica que ha perms guanyar nous espais per als ciutadans. El 29 de maig de 1994 es va suprimir la barrera de ferro que separava el sud del nord de la ciutat amb el soterrament de la RENFE. El gran espai alliberat va permetre la urbanitzaci del passeig del 22 de Juliol, la construcci del parc del Nord, i la creaci de nous equipaments, habitatges, comeros i la plaa amb el Monument de la Dona Treballadora. El Passeig 22 de Juliol s una de les artries principals de la ciutat potser lavinguda ms singular de Terrassa. El soterrament de la via de RENFE va marcar un abans i un desprs per la ciutat. Abans el tren dividia la ciutat en dos parts i el passeig era una artria trista, gris i amb fbriques a banda i banda de la via. A partir del seu soterrament al 1994 la ciutat va comenar a canviar. Del gris de les vies es va passar al verd dels arbres. La ferida oberta per la construcci de la via al 1856 es tancava de forma definitiva i les fbriques, que durant part del XIX i prcticament tot el XX havien estat el smbol de la ciutat comenaven a desaparixer. Era el smbol de que una nova etapa siniciava per Terrassa. Ara compten amb un passeig modern, amb habitatges i comeros que lomplen de vida tot i existir algunes crtiques respecte parts del projecte. A ms la platja de vies que hi havia davant lestaci es va convertir en el Parc del Nord i all mateix neix el Parc de Vallparads.

Amb la renovaci de lrea de la Sagrera per mitj del cobriment de les vies i la creaci de l'estaci intermodal saconsegueix tamb la creaci d'un mbit de centralitat urbana grcies a l'edificaci associada a l'estaci de viatgers amb oficines, comeros i hotels. Amb el cobriment de les vies saconsegueix integrar els barris i resoldre l'impacte ambiental que suposava la xarxa ferroviria a cel obert. Tambes porta a terme la creaci d'un corredor verd des del Nus de la Trinitat fins al carrer d'Espronceda, relligant els espais verds existents o projectats a la Maquinista, Sant Mart, Prim, etc. A tot aix si suma la construcci d'habitatges, equipaments, oficines, comeros i hotels, que ha de permetre una major cohesi social i ms oportunitats per als ciutadans i ciutadanes.

Sabadell Eix Maci

Madrid El Pasillo Verde

Es tracta dun cas diferenciat per no ser zona obsoleta per industria o vies. Es proposa la creaci dun mbit de nova centralitat en posici tangencial a la ciutat consolidada. El projecte consisteix en lobertura dun vial nou de connexi Nord-Sud, la creaci dun centre comercial i de serveis de carcter comarcal i la construcci dun parc - Parc Catalunya-. Loperaci es va iniciar lany 1981 amb la compra del sl amb adquisici fins lany 1990. El planejament urbanstic es desenvolupa durant el perode 1985-89. La urbanitzaci sha realitzat en elperode 89-92. Ocupa una superfcie de 463.230m2: 91.304 m2 sostre comercial 26.989 m2 sostre residencial 29820 m2 dotacions pbliques 99.319 m2 vialitat 270.545 m2 zona verda

La primera implantaci del ferrocarril a la ciutat de Logroo data de 1863. La situaci del seu traat aviat va generar problemes dobstacularitzaci del creixement del centre urb. Desprs de diferents intents, lany 1958 es trasllada la infraestructura als nous lmits urbans, tamb en sentit sud i els antics terrenys ocupats per el ferrocarril donen lloc a una actuaci emblemtica de la ciutat, lordenaci de la Gran Via Juan Carlos I. Lantic extraradi on es reubic la infraestructura ha sigut superada pel creixement de la ciutat, posant de manifest les dificultats dintegracio de la traa ferroviria en un teixit urb. Desde finals dels anys 80 la ciutat ha reclamat una soluci duradera al problema de la integraci urbana de la infraestructura. Lany 1992 el Pla General Municipal de Logroo delimita lmbit del Pla Especial de Reforma Interior Ferrocarril. Lany 2003 la Sociedad Logroo Integracin del Ferrocarril 2002, S.A firma el conveni per la collaboraci de diferents parts en el projecte dintegraci del ferrocarril. El Pla pel soterrament del ferrocarril suposar crear un passeig verd de varis quilmetres de llarg, reurbanitzar les zones colindants, la construcci de cinc edificis al voltant de 20 altures (Abalos & Herreros), una gran plaa i una nova estaci intermodal que preparar la ciutat per rebre el TAV. Tamb es milloraran les comunicacions entre el nord i el sud de la ciutat perqu es permetran que els carrers que avui es troben tallts pel ferrocarril puguin unir-se. Soterrar el ferrocarril generar una serie de valiosas oportunidades a Logroo per superar aquesta divisi existint ams un gran potencial en la zona perqu es desenvolupi com un moder i comptacte centre.

Valladolid (316.500 habitants), ha trobat amb el soterrament de les vies del tren loportunitat per fer la major transformaci que la ciutat mai ha viscut. A grans trets, el Masterplan de Richard Rogers i Vidal Associats contempla la alliberaci dunes 90 hectrees i la creaci de tres nous barris: Talleres, Ariza i Argales, units per un corredor verd, on saixecaran fins a 5.972 vivendes (1.792 VPO). Aquesta gran obra s fruit de larribada lany 2007 del tren dalta velocutat, que espera atreure 34.000 nous vens en 15 anys. El tren va arribar a la ciutat lany 1860 i, amb ell, sobre una extensa superfcie rectangular, els tallers de Renfe. Llavors va portar prosperitat. Des de lany 1990 la ciutat va comernar adebatre el tractament del problema del tren. A finals de la dcada, i malgrat loposici dalguns grups professionals licals, simposa el consens poltic i social entorn el soterrament. La longitud del projecte arriba als 6 km, ocupats avui per vies ferroviries i edificis de propietat dAdif. La flexibilitat i lescala humana han guiat els traats del projecte: reteixir cicatrius de la ciutat, basant en un model sosteible, que implica la barreja dusos, una aposta per el transport pblic, per zones verdes on un pot anar a peu. El projecte tardar 15 o 20 anys en desenvolupar-se, per tant una gran preocupaci era que tingus suficient flexibilitat per poder anar contemplant i assimilant noves necessitats. Al voltant del nou barri de Talleres, es colloquen un gran centre comercial i un corredor flanquejat per grans edificis doficines, hotels i comeros, que conformaran el centre de negocis envoltat, a la vegada per illes residencials. Un dels punts ms potents del projecte s el concepte de parc lineal, verd i flexible, que surgeix amb el soterrament de les vies, el que anomenen corredor sostenible equipat, un vial de dos quilmetres de longitud i un ample variable, on el 65 % de la superfcie seran zones verdes i el 5 % equipaments.

El Passillo Verde de Madrid parteix de la transformaci de lespai ferroviari en un teixit urb consolidat. Va ser concebut lany 1986 per transformar el vell ferrocarril de mercaderies en un ferrocarril soterrat de rodalies amb aprofitament superficial per espais lliures, equipament i una edificabilitat lucrativa per arribar al balan entre gastos i beneficis. T com a efecte indut la supressi de la barrera que suposava el ferrocarril i la oportunitat de renovar un teixit molt cntric que passa, per efecte del desenvoluoament de la ciutat, ds industrial a prioritriament residencial. Ha produt un gran benefici a Madrid, tant en el seu sistema de transport pblic com ha contribut a la reestructuraci i equipament dun dels seus barris ms populars La Arganzuela. Morfolgica i tipolgicament el Passillo Verde sadapta al tamany de les illes al viari.

CONCLUSIONS_ premises de projecte per la transformaci de la zona

Desprs destudiar diferents intervensions urbanes de casos similars realitzats en ciutats de tamany mitj arribo a unes conclusions que majudaran a lhora descollir elements que conformin la nova proposta per Reus: 1_ Mixtura dusos: s important pensar la ciutat com lespai de relaci dels ciutadants i , amb aix, pensar que cada nova intervensi ha daportar certs aspectes implcids a la quotidianitat dels habitants aix com aspectes descala i carcter ms global: espais lliures, espais de lleure, habitatge, equipaments locals, municipals i territorials... 2_ Potenciaci de la ciutat: potenciar els valors de la ciutat amb la implantaci dun programa que afecti lescala metropolitana - pensant en el Camp de Tarragona com una nova metropoli catalana- de Reus, fent-la aparixer amb carcter ms important en el mapa autonmic aix com nacional o internacional. Aquestes dues primeres premises tamb es poden trobar eflectides en els projectes de Logronyo i Valladolid, com tamb, en una escala de ciutat molt ms gran, en el projecte de la Segreta a Barcelona. 3_ Transformaci: transformar la platja de vies i recorregut daquestes en un possible eix verd que recorri i vertebri usos implantats o ja existents. Contrriament a la vertebraci mitjanant el vial rodat de gran importncia que sobserva en projectes com el de Terrassa o Sabadell i ententent que, en aquests casos, ha