Protocol datenci a les persones trans en els serveis municipals de lAjuntament de Barcelona: criteris, pautes i recomanacions .

Francisco Manuel Galn Gordillo Llicenciat en Cincies Poltiques i Sociologia

Gener 2011

Protocol datenci a les persones trans en els serveis municipals de lAjuntament de Barcelona: criteris, pautes i recomanacions .
Introducci En primer lloc un aclariment terminolgic que no considerem sobrer: amb la denominaci persones trans solem descriure un collectiu de persones que viuen (o que han viscut) la seva identitat de gnere de forma no coincident amb el seu sexe biolgic. Amb el concepte identitat de gnere fem referncia a rols que les persones assumeixen en els seves relacions interpersonals i socials, ms enll de la seva activitat sexual. Sobretot per a lectors profans, hem de recordar que aquesta qesti, la identitat de gnere, s una qesti diferent, malgrat puguin tenir en determinades ocasions algun tipus de connexi ms o menys intensa, diem, s una qesti diferent de lorientaci sexual (homosexualitat, heterosexualitat, bisexualitat, assexualitat...). Aquesta denominaci (trans) no deixa de ser una simplificaci, i fins i tot una certa banalitzaci, duna realitat fora complexa, ja que aquest collectiu s en realitat una suma de collectius diversos: dones transsexuals, homes transsexuals, persones transgnere, travestis, persones interssexuals, entre els quals cal distingir, a ms, si han optat per un procs de reassignaci de sexe, o no, i -si s que hi han optat- cal discernir el moment en que es troben del procs esmentat. Aquest efecte de banalitzaci del collectiu trans es veu potenciat quan, tot sovint, sel barreja precisament en definicions del tipus LGTB (o LGBT, ambdues sn emprades) on la G denota els gais, homes homosexuals, la L les lesbianes, dones homosexuals la B les persones bisexuals, perqu que se senten atretes tant per persones dun sexe com per persones de laltre sexe i la T les persones transsexuals (tota mena de persones trans). Aparentment se situen en una mateixa categoria les qestions que poden tenir a veure amb lorientaci sexuals (LGB) de les persones amb les qestions didentitat de gnere (T). En aquesta srie dacrnims potser sobra la T i en canvi potser falta lH (que denoti les persones heterosexuals) si no fos perqu se sol voler mantenir un

enfocament precisament diferent del de la heterosexisme normatiu que impera a les societats. Aquesta voluntat de tenir acotat un collectiu, ben divers, que sescapa de la heterosexisme normatiu s la que justifica lagrupaci conceptual que samaga sota les sigles LGTB. Sigui com sigui hem de tenir ben present que els assumptes relatius a la transsexualitat sn duna ndole diferent als de lorientaci sexual. Aix per exemple trobarem absolutament inversemblant que en una enquesta o en un formulari municipal, o de qualsevol altre poder pblic (o fins i tot en lesfera privada), una dona hagus de respondre obligatriament (o fins i tot voluntriament) si s lesbiana, bisexual o heterosexual i en canvi no sol sobtar-nos que ens preguntin, prviament, si som home o som dona, quan hi ha un sector de la poblaci per a qui aquesta no s una pregunta pacfica i quan, en la majoria dels casos, pel servei del que es tracta, s absolutament indiferent el sexe de la persona. s important que qui ho sollicita sigui un home o una dona per obtenir un carnet de lectura duna biblioteca municipal? El treball que aqu es presenta pretn establir uns criteris, unes pautes i unes recomanacions que haurien de mantenir-se en latenci a les diferents tipologies de persones trans en els serveis municipals que presta lAjuntament de Barcelona. No hem volgut dedicar un apartat a cadascuna de les tipologies de persones trans que shan esmentat o altres que puguin determinar-se, precisament, perqu lenfocament en la proposta daquest protocol parteix de la premissa del mxim respecte al principi digualtat, amb la qual cosa hem cregut suficient marcar les pautes generals, fixar els criteris globals i donar recomanacions mplies que es puguin interpretar i aplicar en cada cas, adaptant-se, si s necessari a la situaci de cada persona afectada, per intentant trobar una formulaci, en cada qesti plantejada, que abasti el conjunt dels usuaris dels serveis. Daquesta manera el text del protocol no est contnuament fent referncia a les persones trans ni als diversos tipus de persones trans, sin que lesperit del mxim respecte als principi digualtat i de no discriminaci impregna tota la redacci, sense que sigui necessari justificar-los en cada apartat. Aquesta ha estat una aposta derivada dun valor previ que ens hem volgut aplicar a nosaltres mateixos: aquesta sacralitat del principi digualtat en el tracte de la llei a totes les persones, sense que prevalgui discriminaci per qualsevol tipus de condici personal o social.

Criteris LAjuntament de Barcelona ha de garantir la que no hi hagi cap mena de discriminaci de les persones transsexuals respecte de les persones per a les que el sexe biolgic i la identitat sexual sn concordants. Llevat que una norma superior faci inevitable el registre daquest tipus de variable o que quedi degudament justificada la seva necessitat i que sigui prviament autoritzada per la Comissi de Govern, a lAjuntament de Barcelona es tendir, com a norma general, a no registrar cap indicaci del sexe de les persones ni del seu gnere en les bases de dades on shagin de registrar persones usuries o beneficiries dels serveis municipals. LAjuntament de Barcelona es compromet a la lluita contra la transfbia practicada en el territori del seu terme municipal i/o practicada envers els seus vens i venes.

Pautes Aquest protocol se sotmetr al coneixement, consulta i participaci del Consell Municipal de Gais, Lesbianes, i homes i dones Transsexuals de Barcelona. En relaci a lInventari sobre les poltiques adreades a la comunitat LGTB per l Ajuntament de Barcelona, datat el 15 de setembre de 2009, cada any, en la seva Memria, les Gerncies de cada rea i els Districtes indicaran les actuacions que shagin desenvolupat en aquesta matria en cadascun dels serveis municipals. Pel seu carcter pioner lAjuntament de Barcelona difondr aquest protocol i vetllar perqu tots els municipis de Catalunya el coneguin, adreant-se als seus alcaldes, per si consideren oport adoptar tamb les mesures que shi preveuen. LAjuntament de Barcelona estudiar les millors frmules de collaboraci institucional i de cooperaci tcnica amb altres ens locals per contribuir a que puguin desenvolupar poltiques en el mateix sentit. Tamb donaran a conixer a la Generalitat de Catalunya aquest protocol per tal que el traslladi al Pla interdepartamental per a la no discriminaci de les persones homosexuals i transsexuals i al Programa per a les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB)

Recomanacions Els serveis municipals de lAjuntament de Barcelona no podran presumir, en cap cas la identitat sexual de les persones, ni tan sols que la identitat sexual s concordant amb el sexe biolgic oficial de la persona ni que s el que -segons la costum- sembli derivar-se del nom de pila que t o que empra la persona usuria. Si no s de forma justificada, motivada i raonada en els informes pertinents i prviament autoritzada per la Comissi de Govern, els serveis municipals de lAjuntament de Barcelona no recolliran en les bases de dades que gestionin cap dada relativa ni al sexe ni a la identitat sexual de les persones usuries. Els formularis que puguin emparar-se per a inscriure persones usuries, o per fer trmits de qualsevol mena, no tindran cap apartat ni cap casella per expressar ni el sexe ni la identitat sexual. La voluntat dobtenci de dades relatives al sexe o a la identitat sexual de les persones per a estudis merament estadstics tamb haur de justificar-se i ser autoritzada pel mateix rgan, abans de la seva obtenci i processament. Els serveis municipals de lAjuntament de Barcelona, quan coneguin la identitat sexual de les persones, no empraran aquesta dada per establir cap mena distinci en el tracte. Les persones usuries dels serveis municipals de lAjuntament de Barcelona que desitgin emprar un nom de pila diferent del que consta en els seu DNI, NIE o passaport ho hauran de consignar en un apartat que es denominar lies en totes les bases de dades. En tots els registres de persones sincorporar una nova dada didentificaci, que es registrar sempre que les persones interessades ho manifestin voluntriament: lies, per tal que tothom pugui indicar una paraula o paraules que, al seu criteri, la identifiquin millor que el seu nom de pila oficial. No ser cap impediment, en cap cas que lalies sigui un nom de persona (o diversos) que tradicionalment semprin per a persones de sexe diferent a la persona inscrita. Aix mateix podran determinar voluntriament, si empren un lies, que el nom de pila que consti en el seu DNI, NIE o passaport sexpressi, en la documentaci administrativa del servei municipal, mitjanant sigles avantposades a llies. Malgrat aquestes circumstncies la persona usuria podr obtenir, en cada ocasi que ho solliciti, certificats relatius a la seva inscripci, si han de tenir efectes en un

altre organisme, on consti noms el seu nom de pila legal, si aix ho manifesta en la corresponent petici. Exemple: Un home amb el NIE 9.999.999-Z que oficialment es diu Roberto Carlos Prez Botella pot demanar emprar llies Maria Luisa. En la documentaci administrativa del servei municipal de qu es tracti aquesta persona figurar com a R. C. Prez Botella (Mara Luisa) i sempre es far constar el seu NIE 9.999.999-Z, de manera que de forma aparent consta amb un nom femen, perqu aix ho desitja, encara que sigui un home, per si ha demprar aquest document fora de ladministraci municipal el seu nom legal constar abreujat i el seu nmero de DNI garanteix la seva identificaci. Quan una base de dades incorpori algun camp destinat a registrar el sexe o el gnere de les persones shaur demetre, anteriorment a la seva posada en funcionament, un informe preceptiu de la gerncia de lrea municipal corresponent que justifiqui la necessitat de registrar aquesta circumstncia. Aquest informe haur de constar necessriament en el dossier que selabori en relaci a aquella bases de dades per donar compliment a les prescripcions de la legislaci sobre protecci de dades. Lautoritzaci perqu alguna base de dades reculli el sexe de les persones lha defectuar la Comissi de Govern. Quan sigui necessari la incorporaci de variables relatives al sexe o al gnere de les persones, i aix ho justifiqui linforme pertinent i en resulti autoritzat, els formularis de recollida de dades (en qualssevol tipus de suport, com ara paper, pantalles, entrevistes..) hauran de referir-se sempre a sexe actual i no pas de forma indefinida a sexe. Mitjanant una proposta raonada que sincorpori a linforme esmentat es podran establir bases de dades on el camp sexe actual hagi de ser respost amb les constants home, dona i altres o amb la possibilitat de no respondre. Quan sigui necessari, per raons justificades, haver dassenyalar obligatriament home o dona en un camp que reculli el sexe actual de les persones, sense que es pugui eludir la resposta, es far constar el sexe que consti en el DNI, NIE o passaport en vigor de la persona interessada.

LAjuntament de Barcelona es personar com a part en les causes judicials que se segueixin per agressions que tinguin lloc a la ciutat de Barcelona a persones transsexuals causades per la seva condici, independentment si es tracta de persones empadronades a Barcelona o en altres municipis o residents en altres pasos. LAjuntament es personar com a part en les causes judicials que se segueixin per agressions, causades per la seva condici, que tinguin contra persones transsexuals de persones empadronades a Barcelona encara que lagressi tingui lloc en altres municipis o en altres pasos. LAjuntament de Barcelona donar assessorament jurdic i suport psicolgic a les vctimes dagressions per ra de la seva condici de persones trans, si la persona agredida s ve/vena del municipi i/o si els fets ocorren al terme municipal de Barcelona. LAjuntament de Barcelona oferir un servei dassessorament a pares i mares i tutors de persones menors dedats, nens, nenes i adolescent que manifestin disfria de gnere. LAgncia de Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona (Barcelona Activa) oferir un servei dorientaci especfic a les persones trans que els permeti millorar, en cada cas, el potencial docupabilitat o que les acompanyi en els processos de millora docupaci, de formaci per a les seves professions i de coneixement i exercici dels seus drets de carcter socio-laboral. En els equipaments municipals existiran lavabos, serveis sanitaris i vestidors per a homes, per a dones i tamb altres unisex o sense identificar per sexes, preferentment individuals, que qualsevol persona que no vulgui manifestar la seva identitat sexual pugui emprar. Es donar el nom dalguna persones trans que es consideri especialment rellevant a alguna nova via pblica de la ciutat i sinformar daquest circumstncia en plaques informatives que complementin les de denominaci de la via. Semetran pels mitjans de comunicaci locals programes i altres espais que mostrin a la ciutadania en general, amb normalitat i amb afany divulgatiu, la realitat del collectiu trans i de persones especfiques daquest collectiu que desitgin participar-hi. Tamb es far difusi de lexistncia daquest protocol. Es garantir que totes les persones que presten servei de lAjuntament de Barcelona coneguin aquest protocol i que tinguin al seu abast un

telfon i una adrea electrnica que atendr la Regidoria de Drets Civil per consultar dubtes que pugui generar la seva aplicaci i interpretaci. Es programaran seminaris formatius destinats a les persones que presten servei a lAjuntament de Barcelona, especialment en serveis datenci al pblic, per al coneixement ms profund daquest protocol i de les mesures del Pla Municipal per al Collectiu Lesbi, Gai, Transsexual i Bisexual.

Bibliografia (ordre cronolgic) Jaurena Salas, F.X. (2009). Estudi bibliogrfic en l'mbit jurdic: L'orientaci sexual i la identitat de gnere davant el dret. Estat de la qesti, anlisi jurdica i recull bibliogrfic. Generalitat de Catalunya. Barcelona Otero Vidal, M. (2009). Estudi bibliogrfic en l'mbit educatiu: La presncia LGBT a l'mbit educatiu. Eines per a la informaci, la reflexi i la formaci. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pineda Lorenzo, M. (2009). Estudi bibliogrfic en l'mbit de la salut: Dret a la salut en el collectiu gai, lesbi i transsexual. Estat de la qesti, anlisi crtica i recull bibliogrfic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Borge Bravo (2009) Estudi bibliogrfic en l'mbit sociolgic i poltic: Lesbianes i gais en societat i en poltica. Estat de la qesti, anlisi crtica i recull bibliogrfic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Gallardo Linares, Francisco J.; Escolano Lpez, Vctor M. (2009). Informe Diversidad Afectivo-Sexual en la Formacin de Docentes. Evaluacin de Contenidos LGTB en la Facultad de C.C.E.E. de Mlaga. CEDMA. Mlaga. Herniz, G. (2007) El tercer sexo. Retratos de mujeres transexuales. Ediciones B. Barcelona Butler, J. (2006) Deshacer el gnero. Paids. Barcelona. Garca Ruz, M. (coord.) (2005). Transexualidad. Hombres y mujeres con todos los derechos. Consejo de la Juventud del Principado de Asturias. Oviedo Bamforth Nicholas. (2005) Sex Rights. University Press. Oxford. Borrillo, D.; Lochak, D. (2005) La libert sexuelle. Presses Universitaires de France. Paris. Fernandez, J. (2004) Cuerpos desobedientes. Travestismo e identidad de gnero. Edhasa, Buenos Aires Becerra Fernndez, A. (2003) Transexualidad. La Bsqueda de una identidad. Ediciones Daz de Santos. Madrid. Nogus, R.M. (2003) Sexo, cerebro y gnero. Paids. Barcelona Elsegui i Itxaso, M. (1999) La transexualidad. argumentacin jurdica. Comares. Granada Jurisprudencia y

Lpez-Galiacho Perona, J. (1998) transexualidad. McGraw Hill. Madrid.

La

problemtica

jurdica

de

la

10