Fonaments de lEducaci Musical: Vocal, Auditiva i Rtmica UNITAT DIDCTICA Menja, Menja

Fonaments de lEducaci Musical: Vocal, Auditiva i Rtmica

UNITAT DIDCTICA Menja, Menja

ndex
1. Descripci general de la Unitat Didctica 1.1. Justificaci de la unitat..................................... 3 1.2. Objectius didctics generals............................... 3 1.3. Continguts...................................... 4 2. Metodologia 2.1. Principis bsics i estratgies dactuaci........................... 4 6 2.2. Planificaci de les sessions....................................................................... 6 - 9 2.2.1. Primera sessi............................................. 6 i 7 2.2.2. Segona sessi........................................................ 7 2.2.3. Tercera sessi.......................................................... 8 2.2.4. Quarta sessi................................................................... 8 2.2.5. Cinquena sessi.................................................. 8 i 9 3. Avaluaci...................................................... 10 i 11 4. Bibliografia.......................................................... 11

Fonaments de lEducaci Musical: Vocal, Auditiva i Rtmica UNITAT DIDCTICA Menja, Menja
1. Descripci general de la Unitat Didctica 1.1. Justificaci Aquesta unitat didctica va dirigida a letapa dinfantil, concretament la treballarem a la nostra aula amb vint nens de tres a quatre anys. El nivell de desenvolupament dels infants en general s el caracterstic per la seva edat; saben coordinar b els seus moviments, sn capaos dagafar i tocar els diferents instruments amb bastant soltesa, tamb poden aprendre petites canons en un perode curt de temps. Saben discriminar diferents tipus de sons (segons els tons, les intensitats, els timbres i les durades), encara que hem de treballar molt ms aquests aspectes per perfeccionar-los. Els nens de la nostra classe demostren una actitud molt positiva i amb molt inters per conixer i descobrir la msica en tot el seu conjunt. Aprofitant aix, hem pensat treballar-la, ja que creiem que la musica t que formar part de leducaci del nen perqu t un important valor en els seus aprenentatges.

1.2. Objectius didctics generals Desenvolupar lescolta activa. Potenciar el desenvolupament cognitiu mitjanant lescolta. Despertar el gust per la msica, les melodies i latenci a qualsevol tipus de so. Comprendre i produir missatges orals. Desenvolupar la cooperaci grupal. Integrar als nens dins el grup. Respectar als companys. Familiaritzar-se amb el mon musical. Desenvolupar les habilitats motrius i la coordinaci.

1.3. Continguts Conceptuals Discriminaci auditiva de les qualitats del so (intensitat, durada, timbre i to). Conceptes musicals basics: soroll, silenci, msica i can.

Procedimentals Coordinaci motora. Capacitat de concentraci. Observaci, imitaci i reproducci del sons i el moviments. Interpretaci de canons.

Actitudinals Despertar linters i la curiositat dels infantis. Fomentar la participaci i lescolta activa. Mostrar respecte cap els companys i lactivitat, i cooperar durant la mateixa. Gaudir de lexercici i la can. Reaccionar activament al estmuls sonors i musicals.

2. Metodologia 2.1.Principis bsics i estratgies dactuaci La musica constitueix una activitat clau en leducaci per ser un dels principals instruments daprenentatge, el seu domini obre les portes a nous coneixements. En ser la musica, o la can, una font dinformaci que ens permet aprendre, comunicar-nos, gaudir i viure altres realitats, podem afirmar que est relacionada amb el coneixement cultural general. Per aix, el nostre principal objectiu s aprendre i gaudir amb la can. A ms de afermar les rutines i de preveure els esdeveniments de, en aquest cas, lesmorzar i el dinar. Com volem que aquesta can formi part de la nostra rutina diria, la comenarem a treballar des de principi de curs. I la durada del seu aprenentatge ser

duna setmana, aproximadament, depenent del nivell de motivaci que mostrin els infants cap a les activitats relacionades amb la can. El plaer per la msica comena a formar-se des de edats molt primerenques, ja que abans del naixement les mares canten, parlen o posen musica als infants i aquestos sn capaos de discriminar la veu de la seva mare de la resta. A ms, hem intentat facilitar ladquisici daprenentatges significatius amb la confecci dactivitats dinmiques i ldiques, tenint sempre en compte els continguts de la unitat i els coneixements previs dels alumnes. Tamb procurarem una atenci individualitzada, en la mesura de les possibilitats, integrant valors i atenent a la diversitat dels aprenentatges, duna forma especial en leducaci musical.

Can

Men ja, men ja

tu tot sol

que ja ets molt gros.

Men ja, men - ja

di rem

bon pro - fit per

tots. BON PROFIT!!!

Per a que els infants aprenguin la can creada, seguirem les segents pautes: Per aix, dividirem la can en quatre fragments cada fragment es

repetir dues vegades. Per comenar, el docent mostrar el primer fragment i els nens tindran que repetir-lo, aix ho farem amb tots els fragments. I quan els hagin aprs tots, cantarem la can sencera. Els introduirem la can, per primera vegada, mitjanant un vdeo, en el qual hi ha coreografia, veu i instruments. Desprs de veure la pellcula els cantarem la can. Aquesta can s molt simple, creiem que no hi haur cap dificultat per entendre la lletra. Per en el cas que algun infant no entengui el significat dalguna paraula o expressi se lexplicarem. Per aix desprs demanarem si tenen cap dubte. de cantar la can els

 Per a que aprenguin la lletra la recitarem amb ritme prosdic. I com ja hem dit la dividirem per fragments: Primer fragment: MENJA, MENJA T TOT SOL Segon fragment: QUE JA ETS MOLT GROS. Tercer fragment: MENJA, MENJA I DIREM Quart fragment: BON PROFIT PER TOTS. BON PROFIT!!! Primer recitarem la can amb veu prosdica sense cap alteraci, quan lhagin recitat completa farem el mateix amb veu de gegant, i ms tard, amb veu de ratol. A ms el mestre sempre marcar els pols. Seguidament treballarem el ritme picant de mans. s a dir, practicarem tots els fragments fent palmes i desprs tota la can sencera. I per finalitzar afegirem la lletra al ritme. Per treballar lentonaci de la can, cantarem cadascun dels fragments dient la, la, la..., dibuixant la lnia musical daquestes notes amb el cos; a les notes ms greus el mestre sajupir i a les ms agudes saixecar. I per ltim, ho farem amb la can sencera. A la ultima sessi inclourem el moviment a la can, primer per fragments i a continuaci a la can sencera.

A partir daqu, proposem un ampli conjunt i interessant dactivitats per aprendre la can. Aix intentarem que els exercicis siguin breus, intensos i divertits per despertar la motivaci dels infantis. Ja que sn ms tils les activitats curtes, variades i actives que les llargues i avorrides. Totes les activitats que farem per aprendre la can les realitzarem de forma grupal.

2.2. Planificaci de les sessions 2.2.1. Primera Sessi Abans desmorzar, ens seiem a la catifa per realitzar lassemblea. Aqu els explicarem que anem a aprendre una nova can, titulada Menja, menja, que cantarem tots els dies abans desmorzar i, per acomiadar-nos, abans de dinar.

Una vegada explicat aix els hi posarem el vdeo de la can, on la podran escoltar acompanyada de flautes i duna coreografia. Desprs de veure el vdeo demanarem als nens si saben el que volen dir totes les paraules o expressions de la can. s a dir, preguntarem als infants les paraules que creiem ms complicades, en el cas de que hi hagi qualque dubte els aclarirem de manera ldica. Com per exemple bon profit; els explicarem que s una expressi que diem abans de menjar i que significa que esperem que tagradi el dinar i que no et faci mal de panxa. A ms a ms, s una expressi de bona educaci. Ms tard, els demanarem si a casa seva els seus pares, avis o oncles lutilitzen i posteriorment cantarem la can sencera. Per tant, en la primera sessi hem introdut als nens en ladquisici de noves paraules, expressions i una nova can. Aix aquesta activitat tindr una duraci de deu minuts, aproximadament.

2.2.2. Segona Sessi Al dia segent, quan hagin arribat tots els infants i abans de lesmorzar, seurem a la catifa per fer lassemblea. En ella explicarem el que anem a fer: cantarem la can amb ritme prosdic i amb diferents veus. La primera vegada el docent recitar la can sencera amb ritme prosdic. Desprs anirem recitant la can per fragments; el mestre far el primer fragment i quan lhagi recitat donar pas als infants, que tamb recitaran aquest fragment. Cada fragment el repetirem dos vegades, primer el mestre i desprs els infants. Ms tard, aprendrem el tercer fragment i seguidament el quart. Per finalitzar cantarem tota la can sencera amb ritme prosdic. Primer fragment: MENJA, MENJA T TOT SOL Segon fragment: QUE JA ETS MOLT GROS. Tercer fragment: MENJA, MENJA I DIREM Quart fragment: BON PROFIT PER TOTS. BON PROFIT!!! Quan ja hagin recitat tots els fragments amb la veu normal, tornarem a fer el mateix per primer amb veu de gegant i desprs amb veu de ratol. Aquesta sessi tindr una duraci de quinze minuts, aproximadament. 7

2.2.3.Tercera sessi El tercer dia, quan tots els nens estiguin asseguts a la catifa per fel lassemblea, el mestre els explicar que avui treballaran el ritme. Per aix, el docent cantar la can i far el ritme amb palmes. Desprs el mestre recitar cada fragment dues vegades amb palmes, sense veu, i seguidament donar pas als alumnes. Aix es far amb els quatre fragments i una vegada fets, cantarem tots junts la can sencera, fent el ritme amb les palmes. Aquesta sessi tindr una duraci, aproximada, de deu minuts.

2.2.4. Quarta sessi Aquest dia, durant lassemblea el docent explicar que treballarem lentonaci. Per aix, primer el mestre cantar la can fent la, la, la, la... i dibuixant la lnia musical daquestes notes amb el cos, a les notes ms greus el mestre sajupir i en les ms agudes saixecar. A continuaci, el docent far el primer fragment cantant la, la, la, la... ajupint-se i aixecant-se i desprs donar pas als nens. Aix ho far amb cada fragment de la can, una vegada fets tots els fragments cantarem la can sencera. Desprs farem el mateix per incorporant la lletra de la can. El mestre cantar la primera part amb lletra, ajupint-se i aixecant-se i donar pas als infants. Una vegada ja estn totes les parts fetes cantarem la can, tots junts, ajupint-nos i aixecant-nos, depenent de les notes greus o agudes. Aquesta sessi tindr una duraci de quinze minuts, aproximadament.

2.2.5.Cinquena Sessi Al darrer dia de la setmana, com la can es senzilla i curta, pensem que els nens ja lhauran interioritzat. Per aix, durant lassemblea els explicarem que anem a mostrar-los, poc a poc i per fragments, la coreografia de la can. De la segent manera:

Primer fragment: MENJA, MENJA T TOT SOL

Segon fragment: QUE JA ETS MOLT GROS

Tercer fragment: MENJA, MENJA I DIREM

Quart fragment: BON PROFIT PER TOTS

BON PROFIT!!!
Aquesta sessi tindr una duraci de quinze minuts, aproximadament.

3. Avaluaci Plantejar-se lavaluaci de les tasques realitzades dins la classe, suposa tenir en compte els objectius que ens hem proposat. Per aix, considerem que les proves avaluatives no sn adequades per utilitzar-les en aquesta edat i per aquesta tasca. Per tant, considerem que les activitats davaluaci tenen que ser globals i estar relacionades amb la comprensi i interpretaci de la can. Conseqentment, interpretem lavaluaci com un instrument positiu per millorar el procs densenyana i aprenentatge, eliminant tot el que incideixi negativament en aquest. Daquesta manera, tindrem en compte els segents factors: Avaluaci dels alumnes: els seus coneixements inicials, el seu procs daprenentatge, els resultats finals aconseguits, etc. Avaluaci de la nostra actuaci com a mestres i de la nostra prctica educativa. Avaluaci del funcionament de la Unitat Didctica, s a dir, dels objectius perseguits, de la metodologia utilitzada, de les activitats densenyament i aprenentatge i dels recursos materials utilitzats. Tenint en compte els anteriors factors, realitzarem una avaluaci continua al llarg de tota la unitat, utilitzant la tcnica de lobservaci espontnia i diria per saber si els alumnes progressen, si estan motivats, si el ritme de la classe els anima i si es compleixen els objectius formulats dins del termini daquesta unitat. A ms, s realment formatiu i necessari, que els alumnes siguin conscients del seu progrs. Aquest tipus davaluaci ens permet modificar tot el que sigui convenient i ens ajuda a extraure conclusions clares i fonamentades, amb les que comparar un treball del mateix alumne en moments diferents de la unitat. Per a que lavaluaci ens faciliti informaci hem tingut en compte: qu aspectes volem observar; cercar les activitats que siguin ms eficaces per realitzar la observaci; efectuar la correcci amb els mateixos criteris amb els que hem formulat els objectius daprenentatge; a ms danotar i descriure els resultats observats.

10

Solament ens queda afegir que lavaluaci s un procs complex i a causa daix, el docent deu esforar-se per crear situacions interessants daprenentatge, ser respectus amb el ritme de cada alumne i crtic amb la seva prpia actuaci.

4. Bibliografia

LLIBRES: AMAT CUNNINGTON, C. i CASANOVA GIL, A. Pentagrama, Llenguatge Musical, Barcelona, Editorial de Musica Boileau, 2006. BASSEDAS, Eullia, HUGUET, Teresa i SOL, Isabel. Aprendre i ensenyar a leducaci infantil, Barcelona, Gra, 2004. LACRCEL MORENO, Josefa. Musicoterapia en educacin especial, Mrcia, Campobell, Servei de Publicacions Universitat de Mrcia, 1995.

PGINES WEB: Diccionaris i traductors en catal: http://www.softcatala.org/traductor http://www.enciclopedia.cat/ http://www.diccionarisvalencia.es/

Exemples de com treballar la msica en infantil: http://www.filomusica.com/filo48/dongato.html http://www.cepgranada.org/~jmedina/articulos/n6_07/n6_07_98.pdf

11