10ALLIBERAMENT_Els guardons del Triangle Rosa 2012 12PROPOSTA_Dansa: Lul, primera nit 14OPINI_Territori Gai15Neocons contraataquen 16QUEER_Els darrers

dies de Jesucrist 18MOVIMENT_No sc un home: sc un camp de batalla! F. Nietzsche 20RELAT_Els miralls den Sylver Galaxy 22OPINI_Any Europeu sobre lEnvelliment Actiu... 24CULTURA_El futbol, la crisi de la societat poltica i la frivolitzaci de les injustcies 26ENTREVISTA_ Entrevista al fotgraf Jiuck 29CONTE ERTIC_Calor a Platja dAro 30ON POTS TROBAR-NOS_ 31ACTIVITATS CGB_MARIGRAMA_ 32ACTIVITATS CGB_Cantina i Festes de l Esquerra de lEixample
lloc!, som aqu!)

3INTRO_Bon

estiu!

4BREUS_ 7ART_Lesbianes

i molt ms (feu

Subscriu-thi i fes-te simpatitzant del CGB

S, vull associar-mhi.
Nom i cognoms ....................................................................... Adrea ....................................................................... Localitat ....................................................................... Codi Postal ....................................................................... Telfon ....................................................................... e-mail
Compte bancari Entitat Oficina DC Nm. de compte

EDITOR_Infogai + Collectiu Gai de Barcelona (CGB) REDACCI_Ptge. Valeri Serra, 23 - 08011 Barcelona Tel. 93 453 41 25 - Dipsit legal B- 25886/81 www.infogai.cat - infogai@colectiugai.org www.colectiugai.org - cgb@colectiugai.org REDACCI_Gaspar Ramn. COLLABORACIONS_ Pablo Cceres, Hanna Jarzabek, Felip Gonzlez Martnez, Jordi Cirach, Albert Bosch, lex Madueo, Sylver Galaxy, Fundaci Enlla, Laurentino Vlez Pelligrini, Francesc Serra, Xavier Ribas, Mart Delclot. DISSENY GRFIC_Joan Picazo. MAQUETACI_Joan Picazo. FOTOGRAFIA_Alberto Navarro (Portada i Triangle Rosa) ILLUSTRACI_Marci Q ADMINISTRACI_lex San Rafael CORRECTORS_Miquel Deulofeu, Urtx DISTRIBUCI_lex San Rafael PUBLICITAT_Alex San Rafael 649 172 911 IMPRESSI_TU grupo grfico - 935 747 400 * Infogai s membre de lAssociaci de Publicacions Peridistiques en Catal (APPEC). * Infogai s una revista al servei del Moviment dAlliberament Gai. * Lopini de lInfogai es reflecteix als editorials i articles sense signar. * LInfogai simprimeix amb paper ecolgic. * Els articles i imatges de lInfogai els podeu reproduir, copiar, piratejar sense perms, noms cal citar les fonts.

.......................................................................

9 / Any
Banc o caixa............................... Adrea ........................................... Localitat ................... Signatura i data:
Envieu aquesta butlleta a Infogai/Collectiu Gai de Barcelona Ptge. valeri Serra, 23 08011 Barcelona

* Saccepten i agraeixen collaboradors.

intro 3

Bon estiu!
Per: Pablo Cceres
El passat 29 de juny, dins dels actes organitzats pel Collectiu pel Dia de lAlliberament LGTB, va celebrar-se a la nostra seu una xerrada amb el jove activista gai hondureny Patrik Pavn, exiliat a lEstat Espanyol grcies a lajut dH2O, collectiu LGTB del Camp de Tarragona. Amb aquesta trobada vam adonar-nos una vegada ms que les institucions responsables de la legislaci internacional, en qesti de drets de gais, lesbianes i transgneres, estan molt endarrerides. En Patrik, activista de lassociaci Arco Iris de Tegucigalpa, va explicar-nos la difcil situaci del collectiu LGTB a Hondures, on es produeixen assassinats de transsexuals i homosexuals amb total impunitat. Daltra banda, ens confi el difcil moment personal que travessa: s a lexili a causa de les amenaces de mort que va rebre al seu pas. En Patrik va haver descapar dHondures per salvar la vida i, actualment, tramita els papers per aconseguir lstatus de refugiat poltic per discriminaci sexual. Tot i que ha aconseguit escapar del seu pas, aqu lespera un calvari de paperassa, dificultats econmiques i incerteses legals. Lany 2011, Hondures va patir un cop destat que va enderrocar el govern escollit democrticament. Des daleshores, la poblaci ha estat vctima tant del capitalisme ms descordat com dels buits legals que violen sistemticament els Drets Humans i, com no, les reivindicacions LGTB. Aix, a causa de lelevada homofbia institucional i ciutadana, molts homosexuals i transsexuals han estat assassinats els darrers dos anys amb la connivncia de la policia. Sobre la conscincia de lEsglsia Catlica i lactual govern hondureny, es vessa la sang de moltes persones que van lluitar per un pas lliure, plural i democrtic. Mentrestant el somni llargament acariciat duna societat igualitria seguir dormint el son dels justos, el son daquells que ja no podran veure una Hondures lliure. Tanmateix, nosaltres, que diem que al nostre pas ja ho tenim tot, que les lleis ens afavoreixen, que Chueca i el Gaixample sempre ens esperen, potser ara ens toca dirigir les nostres mirades a altres punts del planeta, mentre mantenim la gurdia ben alta enfront del PP i els seus aliats. Aix doncs, cal que, a pasos com Hondures, la flama dStonewall es mantingui sempre viva. Tenim un paper a fer perqu la gran majoria de pasos en via de desenvolupament segueixen de prop les reivindicacions i assoliments de lanomenat primer mn. Noms hem dinteressar-nos-hi i conixer els esdeveniments com si ens hi ans la nostra prpia supervivncia. Hem de comenar a donar suport a ciutadans i ciutadanes tan LGTBQ+ com ho som nosaltres. s un motiu prou important per sortir al carrer en actitud de protesta amb xancletes o amb talons. Esperem que lestiu i les vacances ens carreguin denergia perqu el nou curs ens disposi a lluitar en lmbit internacional, revoltats contra la discriminaci i les amenaces de mort homfobes all on es produeixin. Salut!

breus
ment un jove homosexual a Roma. Les agressions van tenir lloc el cap de setmana del 30 de juliol a la localitat romana de Via Ivrea. El jove va ser agredit per dos homes que el van pegar mentre linsultaven per ser homosexual. El jove va denunciar el fet davant la policia i ho va donar a conixer a lorganitzaci DiGay, la qual sha encarregat de visibilizar lincident sense revelar la identitat de lagredit i ha exigit una llei contra la discriminaci a Itlia. Les manifestacions de solidaritat amb les vctimes no sn suficients. s hora de donar prioritat a la qesti de la seguretat en tots els frums pertinents %[...] fins que el Parlament aprovi finalment una llei contra lhomofbia, ha manifestat la responsable la entitat DiGai, Imma Battaglia. Altres dos joves homosexuals de 23 anys van ser agredits el mateix cap de setmana als voltants del Teatre Strehler, situat a la localitat italiana de Mil, segons ha declarat lactivista Marcos Mori, de lorganitzaci Arcigay.

Entitats LGTB italianes han denunciat agressions homfobes a Roma i Mil

Imma Battaglia, presidenta de la organitzaci italiana DiGay, ha denunciat lagressi homfoba que va patir recent-

El Parlament del Pas Basc ha aprovat una Llei Integral de Transsexualitat

gncies de les organitzacions que treballen per a aconseguir el reconeixement dels drets de la poblaci transsexual. Aquesta llei permetr que la ciutadania transsexual del Pas Basc pugui veure reconegudes les seves necessitats en diversos mbits, des del sanitari al legal. La llei aprovada pels parlamentaris bascos reconeix que les persones transsexuals tenen dret a tractaments hormonals i intervencions quirrgiques de reassignaci de sexe de forma gratuta. La nova legislaci tamb permetr protegir la poblaci transsexual de la discriminaci que continua patint en diversos mbits, comenant a treballar per a eradicar la transfobia al Pas Basc. La llei, realitzada sobre un esborrany desenvolupat per part de lassociaci Errespetuz, va ser aprovada de forma unnime per totes les formacions poltiques del Parlament basc. Saria Forests, vicecoordinadora de lrea de Transsexualitat de la FELGTB, ha declarat desprs de conixer laprovaci de la mesura que amb aquesta llei, el Pas Basc es posa al capdavant de lEstat espanyol en defensa dels Drets Humans de les persones transsexuals.

El Parlament del Pas Basc va aprovar el 28 de juny passat una Llei Integral de Transsexualitat, complint amb les exi-

El director de Telemadrid ha insultat Carla Antonelli i ha rebutjat informar sobre els actes del 28 de Juny
capital espanyola. Allegant que lesdeveniment s per a un pblic molt minoritari, ha rebutjat categricament que es compari laudincia de lOrgull amb la que va tenir la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), que va comptar amb una mplia cobertura per part de la cadena madrilenya. Tamb ha causat polmica quan ha insultat a la diputada i activista transsexual Carla Antonelli, que shi adreat com si fos un home, malgrat la seva condici de dona. s un insult a la intelligncia comparar la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), que porta milions de persones, amb el de lOrgull Gai, que s molt minoritari. Aix s aix i no hi ha qui ho canvi. El director de Telemadrid va decidir no oferir cobertura a lOrgull LGTB manifestant que els diputats socialistes que shan queixat per la desinformaci sobre lOrgull que est oferint Telemadrid no han preguntat ni protestat en el Congrs dels Diputats per la cobertura daquests 70 segons que va emetre Televisi Espanyola lany passat a la marxa gai, per la qual cosa interpreto que el PSOE hi estar dacord . Imaginem que per als responsables actuals de TVE i Telemadrid s impensable informar dels actes que es realitzen a la resta de lEstat...

Jos Antonio Snchez, director general de Telemadrid, ha causat polmica en defensar que la cadena pblica madrilenya no ha de donar cobertura aquest any a la celebraci de lOrgull LGTB a la

breus 5
El Congrs dArgentina ha acollit la presentaci dun projecte de llei contra lassetjament escolar per orientaci sexual i identitat de gnere
nitzaci Prisma AC han presentat un projecte de llei al Congrs dArgentina per a eradicar lhomofbia i la transfbia a les aules del pas llatinoameric. El projecte de llei 4461-D-2012 que sha presentat ha estat desenvolupat pel diputat Roy Cortina, amb lobjectiu destablir mesures per a protegir als joves LGTB enfront de lassetjament que pateixen en els instituts argentins. Tot i els avanos que shan donat cap a la igualtat legal i el reconeixement formal de la diversitat sexual, com la llei de matrimoni igualitari i la llei didentitat de gnere, en el nostre pas persisteixen nombroses situacions de discriminaci cap a nens/nenes i joves LGBT que presenten particularitats dintre de les escoles. Cal impulsar mesures positives referent a aix i implementar sense dilacions la Llei dEducaci Sexual Integral en totes les escoles del pas, ha manifestat Esteban Pauln, president de la Federaci Argentina de LGBT. Facundo Garca, secretari dEducaci de la FALGBT, ha expressat que la solitud, la marginaci, la vivncia de la injria, linsult i lagressi fsica i psicolgica- sn experincies comunes a la major part dels nens/es i joves de LGBT.

La Federaci Argentina de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Trans (FALGBT) i lorga-

Un tribunal alemany ha donat la ra a lEsglsia Catlica dacomiadar una treballadora lesbiana

La sentncia del tribunal alemany ha fet costat a lEsglsia Catlica en la decisi dacomiadar una treballadora lesbiana duna guarderia religiosa de Baviera. La treballadora, de 39 anys, va mantenir oculta la seva orientaci sexual durant anys mentre estava contractada per la guarderia. Tot i aix, recentment i tan bon va comenar un perms de maternitat, la treballadora va decidir donar a conixer la seva orientaci sexual als responsables de la guarderia, els quals van reaccionar fent-la fora de manera immediata. Jo volia explicar la meva orientaci sexual amb la finalitat de posar punt final a aquesta histria de secretismes i mentides, ha manifestat la treballadora acomiadada durant el judici que es va portar a terme a Alemanya. La justcia alemanya ha dictaminat ara que lorganitzaci religiosa pot acomiadar la treballadora per aquest motiu, per haur desperar que conclogui el perms de maternitat.

Un estudi ha revelat que les parelles homosexuals pateixen ms atur a Frana

Dos investigadors francesos han realitzat un estudi a partir dels informes publicats per lInstitut Nacional dEstadstica i Estudis Econmics de Frana per conixer laccs al mn laboral de la ciutadania homosexual. Els investigadors Thierry Laurent i Mihoubi Ferhat sn els responsables de lestudi que t com base tots els informes laborals publicats per lInstitut Nacional dEstadstica francs entre els anys 1996 i 2009. Els resultats de lestudi han revelat que mentre el

2,4% dels homes que viuen en parella amb dones es troben en situaci datur a Frana, el 8,9% dels homes que viuen en parella amb altres homes es troben sense feina. Lentrada a la vida laboral s ms difcil per als treballadors homosexuals que per als treballadors heterosexuals. Els homosexuals passen ms temps que els heterosexuals per estabilitzar el seu lloc de feina, han manifestat els investigadors responsables de lestudi.

breus
LGTB Colegas que retorni com ms aviat millor els 40.000 euros que lassociaci ha rebut mitjanant cinc subvencions diferents, desprs que lentitat no hagi pogut justificar aquest import. La Junta va concedir les subvencions a lorganitzaci amb lobjectiu dajudar lassociaci a pagar els costos de campanyes de lluita contra el VIH, encara que finalment lorganitzaci no ha pogut justificar que els diners hagin estat utilitzats per aquesta fita. La Conselleria de Salut de la Junta de Andalucia, segons que ha donat a conixer, duu anys esperant que lorganitzaci retorni part de les subvencions rebudes, ja que 23.000 euros dels 40.000 euros totals que haur de retornar el collectiu corresponen a una ajuda econmica aportada labril de lany 2008 per a una campanya contra el VIH. Rafael Moral, president de Colegas Andaluca, ha rebutjat a la xarxa social Twitter que lorganitzaci hagi realitzat un s fraudulent de les subvencions que ha rebut, allegant que els 40.000 euros que est exigint la Conselleria de Salut es deuen a una suposada persecuci poltica.

La Junta dAndalusia ha exigit a lorganitzaci Colegas que retorni 40.000 euros

La Conselleria de Salut de la Junta de Andalucia ha exigit a lorganitzaci

Un estudi ha revelat que el 65% dels homosexuals russos volen marxar a viure a un altre pas
Lorganitzaci russa Gay Russia, que det la major part dels mitjans de comunicaci que defensen la diversitat sexual del pas, ha realitzat un estudi per conixer com estan afectant les lleis homfobes aprovades en diferents regions de Rssia a la poblaci homosexual. Lorganitzaci russa ha preguntat a 497 persones homosexuals si volen anar-sen del pas per la discriminaci que pateix la poblaci de LGTB a la regi. El 65% de les persones enquestades han manifestat que s que ho volen fer i el motiu expressat s que volen viure en un pas que sigui ms tolerant amb la diversitat sexual. El 27% restant no vol marxar-ne malgrat lhomofbia que promouen les autoritats russes.

Les autoritats del Marroc han impedit la visita dun creuer gai al pas

El creuer Nieuw Amsterdam, pertanyent a la companyia nord-americana Holland America Line, no va poder fer escala el dia 1 de juliol al Marroc desprs que les autoritats del pas afric ho prohibissin mitjanant un comunicat oficial. El creuer Nieuw Amsterdam est especialitzat en turisme per a gais. Segons lagncia turstica dels Estats Units RSVP Vacations, les autoritats del Marroc no van permetre la visita malgrat haver-la confirmada prviament. El creuer Nieuw

Amsterdam va iniciar la seva travessia el 29 de juny des de Barcelona i tenia previst fer escala a Casablanca, Cadis, Eivissa i Valncia, i finalment tornar a Barcelona. Entre els punts del programa del creuer hi figurava la visita de la Mesquita Hasn II. Sembla que amb aquesta prohibici les autoritats marroquines han volgut impedir que un vaixell amb 1.564 passatgers, majoritriament gais, puguin acudir a aquest recinte religis.

art 7

Amelia i Ania, en el tren de Cracvia a Rzeszw, al costat duna parella heterosexual desconeguda.

Lesbianes i molt ms (feu lloc!, som aqu!)

Fotoreportatge de: Hanna Jarzabek
En la molt tradicional societat polonesa la qesti dels homosexuals i els seus drets provoca sovint reaccions obertament homfobes. Mentre que el govern es nega a reconixer alguns drets bsics de les minories sexuals, la majoria de la societat noms percep aquestes minories a travs de la dimensi sexual de les seves vides. En una societat que promou amb fora el model de famlia tradicional, la situaci de les dones lesbianes s encara ms complexa. Molt sovint, aquestes dones pateixen un doble rebuig: per tenir una orientaci sexual malalta i per no complir el seu paper natural de mares. Ignorades o situades al marge de la societat, les dones lesbianes sn prcticament invisibles en la vida pblica polonesa. Amb el foto-reportatge Lesbianes i molt ms he volgut explicar les histries daquestes dones. A travs de la documentaci dels seus vessants ms ntims i tamb del seu context social (incloent-hi el seu activisme en associacions que lluiten contra lhomofbia a Polnia), he volgut mostrar-hi no noms la seva vida quotidiana sin tamb els seus interessos i tot all que segons elles mateixes els defineix ms enll de la seva orientaci sexual. 12 parelles de lesbianes, de ciutats com Cracvia, Varsvia, Gdansk i Gdynia, van participar en el projecte. Cal dir que algunes de les persones inicialment interessades a participar-hi, desprs van decidir retirar-sen pel temor a les possibles conseqncies de la seva sortida de larmari, tant en lmbit familiar com en el professional. A lhora dabordar el treball de documentaci fotogrfica, per a mi va ser primordial atorgar a tots els temes la mateixa importncia. Tot i aix, cal dir que molts amics i familiars de les protagonistes van negar-se a aparexer en les fotografies per por que comprometessin la seva vida pblica o laboral. Aquesta mateixa por tamb la compartiren algunes de les dones retratades que encara no havien sortit de larmari a la feina i que preferiren que la seva homosexualitat no hi queds documentada. El foto-reportatge tamb inclou fotografies que documenten la boda humanista duna de les parelles participants. Aquest tipus de boda est basat en el model de les noces tradicionals, per excloentKinga i Weronika en un carrer de Cracvia. La famlia de Weronika s molt catlica i conservadora. Encara que la mare de Weronika coneix lorientaci sexual de la seva filla, a casa no es parla obertament daix. Weronika mai ha parlat daquest tema amb el seu pare, sabedora que, per a ell, lhomosexualitat s sinnim de desviaci i malaltia. Lany passat Kinga i Weronika van decidir obrir juntes una empresa de publicitat i de disseny web. A Polnia moltes persones homosexuals prefereixen no esmentar la seva orientaci sexual a la feina per por de ser acomiadades. ne tots els aspectes religiosos i adaptant-lo a les conviccions personals de cada parella. Encara que a Polnia aquest tipus de noces no t cap efecte legal (encara menys en el cas dunions homosexuals), per a algunes daquestes parelles almenys suposa la possibilitat duna celebraci ms formal i pblica de la seva uni. s alhora una manera de mostrar la forta convicci i voluntat de lluita pel canvi necessari de la situaci dels homosexuals a Polnia.

art

Alice, Varsvia. LAlice planeja tenir fills en el futur i de moment treballa com a voluntria en un hospici per a nens amb problemes i malalties crniques. Alice prefereix no parlar de la seva orientaci sexual a lhospici. Tem que, en assabantar-sen, alguns dels pares dels nens soposin a la seva presncia en el centre. A Polnia sovint es compara lhomosexualitat amb la pedoflia. A la foto: L.Alice amb un dels nens de lhospici,Varsvia.

Monika i sia, Varsvia. Monika t 41 anys. Va Estar casada durant 8 anys i daquell matrimoni en va tenir un fill, ara ja adolescent. Des del seu divorci, Monika viu lhomosexualitat de manera oberta. El seu exmarit lha ents i no sha oposat que Monika es quedi amb el fill. s una de les poques situacions en les quals la mare, obertament lesbiana, no t problemes amb la seva famlia per tenir el fill aprop. Tanmateix, la Monika, que treballa com a cuidadora dancians, es va negar a ser fotografiada a la feina.

Megi (en una performance com drag-king), Varsvia. Megi s un dragking, abreujant, una dona que en espectacles juga amb el paper dhome. La Megi sinteressa molt per les qestions relacionades amb la teoria queer (una teoria que postula el deconstructivisme social didentitats sexuals i de gnere). Amelia i Ania, Cracvia.

art 9

Anka, preparant-se per a una performance com a drag-king, Varsvia.

El religis Rafal Trytek espera larribada de la manifestaci del Dia de lAlliberament Gai, Cracvia. En Rafal Trytek s un dels capellans ms conservadors i polmics de Polnia. El 2008, durant una entrevista televisiva, va proposar la necessitat de cremar els homosexuals a fogueres.

Agnieszka i Kamila, Gdansk. La parella viu junta des de fa ms de 4 anys. Van demanar un crdit per comprar-se un apartament, per noms van poder fer-ho com a companyes de pis i no com a parella. El 2010 Agnieszka i Kamila es van decidir a organitzar una boda humanista. A Polnia aquest tipus de bodes no t cap efecte legal (encara menys en el cas dunions homosexuals), per per a algunes daquestes parelles suposa almenys la possibilitat duna celebraci ms formal i pblica de la seva uni. A la foto: la parella vestint-se per a la cerimnia.

Amelia i Ania, Cracvia.

Nota biogrfica de lautora

Va nixer a Polnia (1976). De 1996 al 2008 va viure a Sussa, on va acabar el Mster en Cincies Poltiques i va fer classes de laboratori en Blanc & Negre a lEscola dArt de Ginebra. Va continuar formant-se en un laboratori professional de fotografia artstica de la mateixa ciutat sussa. Inici la carrera professional com analista-politlega per a algunes agncies de lONU, en investigacions sobre refugiats palestins. El 2007 va decidir dedicar-se plenament a la fotografia. Establerta a Barcelona des de 2008, treballa com freelance, publicant els seus reportatges en revistes franceses, poloneses i espanyoles, com Nouvel Observateur, Alternatives Economiques, Polityka i Zazpika, entre daltres. www.hannajarzabek.com

Kamila escoltant el jurament dAgnieszka.

10

alliberament

Foto: Alberto Navarro

Els guardons del Triangle Rosa 2012

Per: Felip Gonzlez Martnez
Any rere any, el Collectiu Gai de Barcelona (CGB) organitza els prestigiosos premis Triangle i Totxo Rosa, com una mena davaluaci anual de lestat de la qesti de la comunitat LGBTQ+, tant a nivell positiu com negatiu. La part negativa es penalitza a, mitjanant el Totxo Rosa, aquells collectius i individualitats que manifesten opinions o actituds homfobes. I en el cas positiu, es premia amb el Triangle Rosa a aquells grups o persones que per les seues tasques socials i opinions enriqueixen la visibilitat i les diferents identitats de la comunitat LGBTQ+. En aquesta dcima-quinzena edici, en el marc dels actes reivindicatius del 28J, lentrega de premis es va dur terme el 23 de juny, sent el preludi de la Festa al Carrer del CGB , en el mtic passatge Valeri Serra nmero 23, seu del CGB. Per aquesta ocasi, la presentaci dels premis sencarreg el company Gio que, de forma crtica i carismtica, atorg el XXV Triangle Rosa al Moviment lesbi a Catalunya, representat pels collectius Grup Elles, Te nadones?, Dones del Casal, Grup de lesbianes feministes o Grup de lesbianes de Girona. Malauradament, noms vingueren a recollir el premis les militants de Te nadones? i les Dones del Casal. Davant de lxit de les guardonades dels triangles roses, des de lInfogai volem fer ress sobre lestat de la qesti, els interessos i els projectes del moviment lesbi catal, a travs duna breu entrevista, enfocada en la veu de Te nadones? i Dones del Casal. Com seu sentit quan heu escoltat el nom de la vostra associaci entre les guanyadores? Dones del Casal: Abans de res, voldria agrair al CGB pel fet de qu hagi valorat la lluita de les lesbianes, bisexuals i, particularment, el nostre collectiu, degut a que la lluita que portem no s fcil, a ms a ms, sha de dur a terme en diversos fronts: el de la dona i el de lorientaci sexual. Volia tamb donar lenhorabona a les altres guardonades, amb les quals mantenim un bon contacte, ja que hi estem en la mateixa lluita, tot i que, sigui de forma diferent. Nosaltres, en qualitat de Dones del Lambda, hem rebut molt b la notcia. Ens hem sentit molt contentes pel reconeixement general envers el moviment lsbic a Catalunya. Sha de dir que el grup de noies del casal Lambda s fora divertit, tant a nivell dedats com per ideologies. Totes plegades tenim les mateixes ganes de trobar-nos en un espai escaient, on puguem compartir experincies, on ens sentim b i, des don projectem a lexterior la visibilitat de les lesbianes, bisexuals i, en general, a qualsevol persona qui vulgui participar. Te naDones?: Vam sentir alegria. El grup Te NaDones va nixer,, ara fa uns deu mesos en aquest espai, en el Collectiu Gai de Barcelona, en el que ens trobem a casa. Estem molt orgulloses dels projectes i iniciatives que tenim a lhoritz que, modestament, hem pogut impulsar, compartir i engrescar amb el temps. A ms, tots els gestos que ajudin a visibilitzar les lluites sn benvinguts, perqu trobem que sha fet molt de cam per assolir les llibertats de les que ara podem gaudir, per encara resta molt per fer per la plena igualtat de drets, en un context tan complex com lactual, amb laven a tota Europa de discursos ultraconservadors. Qu penseu que cal fer per donar ms visibilitat a les lesbianes de Barcelona i Catalunya? Dones del Casal: Les nostres opinions en aquest tema son fora diferents. Hi ha noies que opinen que una gran part de la visibilitat la donem quan ens manifestem i organitzem esdeveniments. Altres noies opinen que la visibilitat de les lesbianes shauria de portat a terme dia a dia. Personalment, com a integrant del grup de Dones del Casal Lambda, opino que sha de fer ms soroll, ja sigui amb esdeveniments, xerrades, debats Vamos! , en la lluita activista diria. Te naDones?: Shauria daconseguir ms presncia a tots els mbits. De la mateixa manera que hi ha una monja meditica que es declara a favor de la llibertat delecci de les dones a avortar o no, en principi, no hauria de ser tan difcil trobar una lesbiana advocada, poltica, empresria o folklrica que, en aquesta societat suposadament laica, es declars obertament la seva homosexualitat, oi? A ms, shaurien de trencar els estereotips i clixs amb que els mitjans de

alliberament 11
comunicaci tracten el collectiu LGTBIQ. Barcelona s una ciutat que sovint somple la boca parlant de diversitat i multiculturalitat, per el comproms que defensa aquests valors ha danar, ms enll, de lorganitzaci duna desfilada de carrosses. En aquesta lnia, sha de recordar que als pobles de Catalunya no s tan fcil sortir de larmari. Per altra banda, a les escoles mai es parla de les dones que destacaren dintre de lmbit de la Histria, Filosofia o Cincies de la Natura. En definitiva, de grans dones que ens haurien dinspirar. Encara menys, si lopci sexual daquestes dones es diferent a la predominant. Aquestes histries de vida podrien constituir grans referents positius pels nanos que pateixen bulling i creixen, pensant, que si surten de larmari es trobaran amb la incomprensi de companys, mestres o pares. Quins serien els reptes i objectius cabdals del vostre collectiu ? I del moviment lesbi catal ? Dones del Casal: Els nostres objectius sn, prcticament, els mateixos que qualsevol collectiu de lesbianes i bisexuals. Tenim que donar ms visibilitat positiva i variada, des de dos fronts: el de la cultura i leducaci. El moviment lsbic a Catalunya ha estat decaigut els darrers anys. Ara sembla ms actiu i amb ms ganes de lluitar pels nostres drets, no noms per ser lesbianes i bisexuals, sin que tamb per la qesti de ser dones. Te naDones?: A les assembles de les TND sempre parlem que sha dincidir, especialment, en lmbit educatiu, ja que volem incorporar leducaci, com un eix transversal, en la diversitat. No hi ha prou amb qu els governs facin lleis i grans plans directors que desprs esdevenen en paper mullat, si no es vetlla per la seva aplicaci. A ms, hem destar alertes, perqu no hi hagi un retrocs en els drets conquerits. Sobre aix, val a dir que encara est pendent un recurs al Constitucional contra el matrimoni igualitari, presentat pel partit que est ara en el govern. Recordem tamb que hi ha pasos on lhomosexualitat s un delicte i es castiga amb la pena de mort. Daltra banda, les lleis dasil i acollida a casa nostre, sn cada cop ms restrictives. A la tardor esperem poder fer unes jornades on trobarnos totes, sumar-nos a les accions per la despatologitzaci Trans, i, no ens oblidem, de la importncia de co nti nua r creant i enfortint xarxes de suport mutu. Lnica manera de contrarrestar la poltica de retallades/ destralades daquest #governdelsmillets que rescata bancs, per condemna a milers de famlies a lexclusi social. s inadmissible quedar-shi de braos creuats, mentre continu existint el masclisme, lhomofbia, la lesbofbia, la transfbia o la bifbia, o b, qualsevol forma de discriminaci i abs que no permeti viure a les persones duna manera digna i exercir el seu dret a estimar, sentir-se i expressar-se lliurement. Com sexplicaria lescassa existncia de llocs doci de lesbianes a Barcelona _ bars, cafs, discos, etc., sent una de les ciutats referents del mn gai comercial? Dones del Casal: Actualment existeixen negocis i llocs per a lesbianes i bisexuals. Hi ha un munt dactivitats, tant de dia com de nit, el que passa s que no en sn visibles, per s nhi ha una gran varietat, des de locals, festes, llocs per menjar, etc. Es t la idea de qu existeixen pocs llocs, per no s ben cert. Actualment, davant la crisi econmica, sembla que agreugi la manca despais. En la meva opini, respon ms a un factor econmic que a la voluntat i inters de muntar un negoci que respongui aquesta tipologia. De forma resumida, aclarir que existeixen una gran varietat negocis. Una altra cosa que, com a consumidores, sempre es demani ms llocs. Te naDones?: Sempre hi ha alg que es posa molt de moda, per no el citar perqu no necessita ms publicitat ;-) Potser ja ens hem deixat prou cntims al que tu anomenes mn gai comercial i s hora de buscar altres espais. Les TND organitzem una festeta cada ltim divendres de mes per lautogesti del grup. Es tracta duna festa oberta a nois i noies, per trobar-nos totes i convidar les amigues... Tamb hi ha molts altres espais com La Revol o la Rimaia, en qu shi organitzaven kafetes feministes. s qesti de rascar una mica i trobes una gran quantitat diniciatives doci alternatiu, on tho passars dall ms b, coneixers gent interessant, i, on fins i tot lligars! I amb preus populars. Qu ms es pot desitjar! Aprofitem per deixar el nostre facebook Nosotras En Construccion per si us animeu a conixer-nos! Com a conclusi daquesta doble entrevista, sha de matisar que en el cas de Dones del Casal, es tracta duna opini personal duna membre integrant, per tant mostra una visi personal. Aix no significa que tot el que sha comentat aqu, respongui a les opinions exactes de les noies del Casal. I en el cas de laportaci de Te nadones, es tracta duna participaci collectiva, reflectint el seu tarann assembleari i horitzontal.

Llegir us far lliures

S O L U C I O N S

M A R I G R A M A

10 S 9 6 5 3 2 1 8 D 4 U

11

7 N O

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 E U R O V E G A S A

E E S R S E I

N U

A M O R O S A N A R T E F I N E S E L A U V A E M A O F R T S R S S E P O L N U R T E L I C R T

U A D

N A

A C

M N A

A N A U C T S E

C A

L O N

S E S E S I

12

Dansa: Lul, primera nit

Del 10 dagost al 30 de setembre es podr veure al Teatre Gaud de Barcelona un dels espectacles ms destacats de la trajectria del coregraf barcelon Roberto G. Alonso. Prenent com a punt de partida i font dinspiraci Lul, el fascinant personatge creat a finals del dinou per Wedekind, lespectacle vol aprofundir en els desigs i pensaments que la nostra societat hipcritament disfressa de secrets inconfessables, de perversions, de tabs. Lul s el vehicle idoni per mostrarlos, precisament perqu no en t. Sens apareix radical, sense ideals, bolcada al desig, a la sensualitat, al plaer... Com pintada per Munch, Kirchner o Nolde, Lul, expressionista s representant inconscient del no ordre, del caos... plena de sensualitat i erotisme. Envoltada de misteri, amb un gran poder anihilador, Lul ens apropa a la destrucci, a la vulnerable frontera que separa la vida i la mort. Bellesa, sensualitat i moviment de quatre personatges al lmit guiats per un irrefrenable instint ertic. Cossos que es mouen en la fina lnea entre lamor i lodi, entre la passi i la destrucci.

proposta

Lespectacle vol aprofundir en els desigs i pensaments que la nostra societat hipcritament disfressa de secrets inconfessables, de perversions, de tabs

edicions lo cancaneig cerca manuscrits indits de temtica gai, lesbi, trans o queers. (Novella o Assaig)-(En catal o castell)

14

Territori Gai
Per: Jordi Cirach www.jordicirach.cat

opini

Segurament si el somni del meu pare hagus sigut ser poeta, cantant, o pintor, s a dir, ser un artista, el seu pare -per mi el meu avi- lhagus tatxat de maricn, ja que en segons quines poques algunes professions la societat designava als homosexuals, ja sigui per la seva falta de virilitat o b perqu el mn de lespectacle suscitava tota mena de tabs pel seu desconeixement.

Sembla que la societat dictamina quins oficis van destinats a homes o a dones, o a homosexuals i a heterosexuals...
Ser perruquer ja era destinat a ser maricn, i magrada utilitzar aquesta paraula perqu illustra aquest refs que tenia la societat cap als homosexuals amb una mena dinsult o dimproperi. I sembla interessant com la societat crea una nova paraula per anomenar amb menyspreu algun sector minoritari, a partir duna paraula ja existent. Actualment ja no ens espantarem tant, -no del tot encara- si jo li digus al meu pare que el somni pel que lluitaria fos ser

cantant, poeta o pintor. Ell ja no em tatxaria de maricn, sin segurament li hagus fet grcia tenir un fill poeta -que no cantant, ja que la poesia s el que ms sassembla al que em dedico actualment-. Tot i aix hi ha algunes professions que des de sempre han estat assentades per homosexuals. Per exemple, un mecnic, no s una persona que la societat dictamini perqu la faci un homosexual. s una professi que no s gaire neta, que lhan de fer persones amb gran constituci, ja que de vegades han de portar peces pesants dun lloc a un altre, etc. Tot i aix, ara mateix segur que ens sorprendrem, i gratament, dels homosexuals que ara mateix sn mecnics. El mateix passa amb el mn de lesport delit, ja que quants futbolistes coneixen que hagin demostrat la seva homosexual al pblic? Cap, oi? I s que la societat dictamina que segons quins oficis van destinats a homes o a dones, o a homosexuals i a heterosexuals. Per sort, estic segur perqu s una tendncia cada cop ms estesa, que ms homosexuals fan valer la seva orientaci sexual en pblic, i que aviat la imatge del tpic macho ibrico tot suat, sense depilar, gras i amb un pster al taller de les tetes de Lucia Lapiedra sesborrar de la nostre imaginaci per imaginar-nos a un noi musculat, que es fa les celles, que est suat per li queda b, i que t un pster al taller del tors de Jon Kortajarena. Tot s qesti de temps...

Neocons contraataquen
Per: Albert Bosch
Les estadstiques i els indicadors socials diuen que en moments de crisi hi ha una tendncia a tornar als valors tradicionals i conservadors. El neocon que molts porten a dins desperta i es fa fort. Se succeeixen manifestacions antiavortistes, en contra del matrimoni homosexual, contra la dona, contra leducaci, contra els immigrants. Es veu que acusar tots aquests s una opci fcil, i que acusar els poltics, els bancs, la corrupci i la manca deducaci no es contempla. No ens enganyem: el mn tira endavant a pesar del conservadorisme. La conjuntura econmica potser arrossega els que dubten, aquells que no veuen les coses del tot clares, a posar-se la mscara del conservador, a repudiar lavortament, els homosexuals, els immigrants, com si fossin culpables de totes les pestes. Obliden que qui ens han fet ms lliures han estat els moviments socials i leducaci. El desenvolupament econmic ha danar acompanyat de millores socials, si no s que volem viure en societats riques i hipcrites com Arbia Saudita, on les dones encara no poden ni conduir. O tenir societats ancorades al passat on les dones no tenen accs a bns elementals com leducaci, com passa a Afganistan. O fer tornar la dona a la llar, com proposen als Estats Units i a Espanya els del Congreso Mundial de Familias. El segent pas que proposin per a les dones potser ser ferla fora del sufragi universal, o no permetrela anar a lescola. Per qu gastar diners en la seva educaci, si el seu paper ha de ser a la llar?

opini 15

El neocon que molts porten a dins desperta i es fa fort. Se succeeixen manifestacions antiavortistes, en contra del matrimoni homosexual, contra la dona, contra leducaci, contra els immigrants
Tota aquesta caspa ha aconseguit el poder poltic que ara mateix est al govern salvant els bancs amb els diners dels hospitals, escoles i dels treballadors. Amb vots de molts que dubtaven i que van escoltar el neocon que els empenyia a votar cap a la dreta. Ara tamb hem daguantar el seu bombardeig meditic, les seves persecucions policials, les seves mentides i falses promeses.

El retrocs en drets socials shaur de recuperar amb la protesta, la pressi i el canvi de govern. Les mentides i fallcies shauran de destapar: hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, els retalls socials sn necessaris, els valors tradicionals ens salvaran. La tragdia, dalguna manera, s que hem de compartir planeta amb tota aquesta gent. Planeta, pas, ciutat o barri. Al menys hem daconseguir que no arrosseguin ms gent amb les seves mentides. Tornar enrere en drets socials s inadmissible, o ho hauria de ser. Si volem ser ms lliures i ms felios hem dinsistir en el manteniment del benestar de la poblaci i en la garantia daccs a una educaci pblica, de qualitat i el menys costosa possible. I portar els veritables responsables de la crisi a la llum pblica per ser jutjats per les seves responsabilitats.

16

Els darrers dies de Jesucrist

Per: Felip Gonzlez Martnez

queer

Tot va nixer en un dinar destiu, mentre intercanvivem impressions sobre la cultura xinesa i taiwanesa, les formes dexterioritzar o no la ploma en el 28J, fins a arribar, el torn de la literatura i lart invertit. No es tractava duna troballa casual, degut a que tant els dos convidats com jo, nerem conscients, denllestir una proposta artstica provocadora. Sense manifestar cap mena desglai, sin que ms aviat, una certa fascinaci, ens iniciarem en el nou projecte fotogrfic entremaliat i invertit den Jordi Andrs Mauri (convidat nmero 1). Un projecte que, baix el ttol

Jess era un penjat, es pretenia installar en la seu del Collectiu Gai de Barcelona, ubicat en el passatge Valeri Serra nmero 23, entre el dia 21 de juliol fins els darrers dies de setembre. En acabant de degustar lorxata amb fartons, reflexionrem sobre la transcendncia de la figura de Jesucrist en la cultura judeocristiana, com a producte duna selectiva i manipulada filtraci de lEsglsia Catlica. En aquest sentit, Andrs Mauri, junt a lescriptor i model Jaume Serra Viaplana (convidat nmero 2)1, decidiren elaborar una personal lectura de Jesucrist, grcies a la fusi i reciprocitat de les fotografies i els textos, des duna mirada ms instintiva, passional, sexual, violenta i, evidentment, satrica. Una mirada, en qu plsticament parlant, lespectador senfrontar davant duna versemblant figura de Jesucrist _ escenificada per en Jaume Serra_ que ens transmet en forma de gestos, mirades i actes indecorosos i grotescos; ens revela el seu propi xtasi o ritual cerimonis envers a la consagraci dels vicis i plaers del mn terrenal; i, finalment, ens ensenya una altra forma dentendre el sagrament de lEucaristia i de comunicar-se amb Du; etc. Recordaria una mica, salvant les distncies, la pellcula La darrera temptaci de Crist de Martin Scorsese (EE. UU, 1988), en la idea dindagar en el carcter hum del fill de Du, a travs de la temptaci i dels possibles pecats que podria haver-hi coms.

Des daquest vessant ms concupiscent i visceral, sassenyalaria la imatge on es representa a un Crist que li fascina llepar tot un seguit delements fllics, com ara una pistola, una estatueta del Sagrat Cor, o b, un consolador. Potser, en el rerefons, s una forma de rebutjar la repressi sexual que, com gaireb totes les religions monoteistes, es focalitza en laversi el sexe no reproductiu i les relacions homoafectives. Entre daltres fotografies, sinclouria aquelles imatges que illustren el moment que Jess consagra, libidinosament, el sagrament de lEucaristia, a travs dels seus excessos amb el vi i els suggestius acaronaments amb el pa, allunyant-se del dogma de fe del misteri de la Transsubstanciaci. A ms a ms, dins de la lnia ms instintiva, trobem un home que se sent atret per la violncia, materialitzat en les fotografies que est llepant la pistola, o b, ofereix larma a lespectador, en qualitat de tribut. Aquestes dues peces, alludeix a la metfora de les diferents sangries religioses que, en diferents moments de la histria, shan coms en el seu nom, com ara les Creuades, les guerres de religi, la persecuci i ajusticiament contra les bruixes, els homosexuals, els heretges,

queer 17
<< la seua fascinaci o rebuig vers a un personatge que aconsegueix aglutinar molta gent, com a representant de Du pare en la terra, a travs del poder de la fe, de la paraula i dels miracles. >> Al llarg de lestret espai expositiu, em suscita una reflexi sobre el carcter plstic de les obres, ja que no es traca de congelar efmeres instantnies duna realitat espaitemporal determinada, sin que proposa nous discursos hiperreals, orquestrats per la mentida i la versemblana. Aix doncs, no hi ha res verdic ni tampoc impossible en aquesta exposici. Les imatges no sn el que representa, ms aviat, el que nosaltres denotem en la societat del simulacre. Per a acabar, vull concloure que la certesa de la lectura de les imatges, depenen de la lectura que cada individu es fa, entesa com a ideologia, bagatge cultural i experincia del mn de la vida. Lespectador es troba enmig d una situaci dual entre el rebuig i el desig. El rebuig manifesta el seu odi envers les obres en el nom duna determinada tica o moral religiosa, ja que es considera una ofensa contra les creences del catlics. I els que veneren aquestes imatges responen a una altra tica, tamb normativitzada, en el nom de les creences del lacisme.

els agnstics, etc. Sobre aquest context, cito un fragment del text den Jaume Serra que es podr veure a lexposici2: Hipcritas!... Cmo osis autonombraros prncipes de mi Iglesia, si yo no cre ninguna?. Vivs en blanqueados palacios rebosantes de oro, pero tenis los corazones tan negros como vuestros hbitos... Vosotros, fariseos de la era moderna, decais amarme y quemabais en mi nombre a miles de seres humanos en la hoguera por pensar diferente a vosotros. Pel que fa al punt de vista de la iconologia, el conjunt daquesta srie fotogrfica respondria a la pretensi dapropiarse duna de les imatges ms pop de la historia, baix la finalitat de extraureli els seus atributs celestials i tellrics i dafrontar-lo al davant de les noves temptacions vigents en els nous deserts del nostre mn actual. Aquesta excessiva humanitat, reflexa la submissi de Crist als dictats dels diferents Papes de torn que, des de Roma, han fet servir la seva imatge per

robar, expropiar, declarar guerres, assassinar, condemnar injustament, excomunicar, manipular i atemorir al poble amb les seues mentides i dobles morals, etc. Tamb shauria desmentar, quina sort desttica artstica cohesionaria aquesta srie fotogrfica. Des daquest parmetres, Andrs Mauri vol apostar per la manca duna univocitat icnica del natzar, mitjanant la combinaci de la lliure apropiaci i interpretaci dalguns elements i recursos plstics de la imatgeria religiosa barroca amb lafegiment daspectes o objectes de la mn actual, com ara la pistola o el cartr de vi Don Simn. En la lnia barroca, assenyalaria els segents trets formals i plstics: el dramatisme dels gestos de les mans i de la cara, lexterioritzaci del pathos, la voluminosa corona despines, lambientaci de fons foscos, laccentuaci de la llum en el rostre del personatge, etc. En definitiva, es tracta reelaborar un possible nou Jess del S. XXI que, baix la formulaci de la stira i de la desmitificaci, arribi plasmar el segent comentari3:

Notes
1 Es tracta dun treball conjunt, on molts cops, les fotografies inspiren els textos den Serra i, en altres casos, sn els escrits que inspiren el procs creatiu de les fotografies. La srie fotogrfica Jess era un penjat, comparteix venatge amb les sries Puto esclau, Extreme, Raval party, etc., dins de lapartat Srie B que podrem adrear-nos en aquesta pgina web www.andresmaurigallery.com 2 Aquest fragment i daltres textos de lautor Jaume Serra Viaplana els podem consultar al seu blog http:// relatosdemariconadas.blogspot.com 3 Fragment extret de la nota de prensa, realitzada per Andrs Mauri i Jaume Serra, a propsit daquesta exposici.

de lEsquerra de lEixample
Participa i transforma el Barri!
Lassemblea de lEsquerra de lEixample est constituda per venes i vens que han decidit trobar-se i sumar forces per la seva voluntat de lluita per la dignitat.

Assemblea

Neix arrel de lacampada de Plaa Catalunya iniciada el passat 15 de Maig amb lobjectiu de fer extensiu el moviment i facilitar la lluita a cada barri segons les seves prpies necessitats. Ens uneix un desig, el desig de fer front a un sistema capitalista i a les consequncies de la seva crisi. No representem a cap partit o associaci. Perqu ning ens representa. Estem aqu perqu volem una nova societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econmics i poltics.

Saposta per una transformaci profunda de la societat. I sobretot apostem perqu sigui la prpia societat la protagonista daquest canvi. Aix us convidem a totes i tots a participar activament a les assemblees de barri cada dimecres a les 20.15 a lAvinguda de Roma 139 (entre Villarroel i Casanova) El canvi depn de nosaltres! Us hi esperem. www.esquerraeixample.org assemblea@esquerraeixample.org

18

No sc un home: sc un camp de batalla! F. Nietzsche

Per: lex Madueo

moviment

Dins daquesta gran majoria que representa la nostra societat, samaguen les minories del cadasc, aquelles que ens creen com a persones i donen color a aquest mn tan diferent i mstic.

s ledat del primer amor, tamb s ledat de la por, ledat de sentir que som com som... i que potser no tenim amb qui confiar o no tenim els patrons socials que ens guin i donin resposta al que ens est passant
Dins daquestes minories hi ha petites majories, aquelles que una vegada van ser les minories silencioses, aquelles que ens agrupen i ens fan compartir un sentiment que solament entre nosaltres podem comprendre, com s el de ser gai, lesbiana, transsexual o bisexual...

Amb el pas del temps, tot aix es fa ms ntid, rebem el consol dels ambients receptius, de lacceptaci dels nostres amics i familiars, etc. Per per arribar aqu, a aquest estatus dacceptaci, hem de passar per una poca on som molt vulnerables, una poca on encara no sabem qui som, qu som o per qu som com som... s ledat del primer amor, tamb s ledat de la por, ledat de sentir que som com som i que potser no tenim en qui confiar, o que no tenim patrons socials que ens guin i donin resposta al que ens est passant. Si a tots aquests dubtes i pors, hi afegim la pressi de la societat -en alguns casos violenta-, tenim com a resultat el que ara es denomina bullying. I no s que fins ara no hagi existit,

no!, sin que grcies als grans avenos en el camps socials, els mitjans de comunicaci i la societat en general, la poblaci comena a estar sensibilitzada i informada del problema.

Bullying: aquesta discriminaci o setge sol produir-se en els espais escolars que sescapen de la tutela del professorat, on la vctima se sent encara ms vulnerable
Doncs s, aquesta etapa de la vida pot ser molt crtica i, sobretot, si ens cau al damunt tot el pes de la societat... Perqu el bullying no s altre cosa que la discriminaci i el setge al diferent, a qui no sembla, sent o estima com la majoria! Perqu aix posa la societat nerviosa. Malauradament, i com reflecteixen els estudis, el bullying no deixa de ser el dia a dia de molt alumnes. Aquesta discriminaci o setge acostuma a aparixer

moviment 19
als espais de lescola que escapen de la tutela del professorat, on les vctimes se senten encara ms vulnerables. encara no vol fer pblica la condici per la qual la discriminen. Tot aix contribueix a fer ms dur el perode de transici que travessa la persona diferent. Com ja sabem, aquests casos suposen una forta pressi per als joves que pot derivar en depressions i/o en fracs escolar. Com ja ha alertat la comunitat educativa, encara no hi ha prou estudis i protocols per frenar aquestes actituds excloents. A molts centres, el professorat no est prou sensibilitzat amb el tema ni es disposa dels recursos suficients per poder donar una ajuda especfica a lalumne. Com sempre, sembla ser que els poderosos no saben don treure els diners, per, un sector de la importncia vital com s el marginat no pot ser menystingut aix com aix. Per el b de les noves generacions, hem de fer que aquesta crisi econmica no acabi sent tamb una crisi de valors i de drets!!!

A molts centres, el professorat no est prou sensibilitzat pel tema i no es disposa de recursos suficients per oferir una ajuda especfica
Aquesta actitud no es ms que el reflex duna societat masclista i, en molts casos, excloent. Segons ens diuen els estudis, 1 de cada 4 menors dedat seran vctimes del bullying -duna o altra manera- des del seu pas de la primria a la universitat. Tamb se sap que la majoria de vegades el setge no s denunciat, b per por o perqu la vctima

20

relat

Els miralls den Sylver Galaxy

Per: Sylver Galaxy http://sylvergalaxy.blogspot.com
Quan vius a una ciutat com Barcelona, si no tens una coaching personal, es pot dir que no ets ning. S perfectament que no em curar mai de la meva bogeria, ni dels meus canvis inexplicables dhumor, i ho porto amb dignitat, simplement hi vaig per tal dintentar conixer-me una mica ms. Resulta que la meva coaching, la Marta, i jo estvem parlant sobre lafinitat que tens amb moltes persones que gaireb acabes de conixer, o amb alguns dels teus amics, amb els quals pots arribar a obrir-te i explicar tot el que sents, i de la sensaci tan bona que tens quan coneixes alg aix i amb qui tentens tan b, i ella em va respondre: Marta: Mira, Sylver, tot aix cientficament t una explicaci psicolgica. Resulta que al cervell tenim uns collectors que busquen identificaci, aquests funcionen en forma demissor i pots trobar-te amb qualsevol persona que faci de receptor, de manera que si els seus collectors i els teus se sintetitzen, perqu shi veuen reflectits, es produeix un efecte que es diu: Lefecte Mirall, i quan aix succeeix tens aquesta qumica i aquesta sensaci de simbiosi amb laltra persona.

relat 21
Jo no sc de moltes explicacions cientfiques per, aquesta, la vaig entendre perfectament i, pensant en tot aix, vaig sortir de la consulta. Tornant cap a casa i ja al metro, em vaig creuar una mirada amb un noi. Era un noi molt enigmtic amb cara docell, de seguida vam connectar, gaireb no vam parlar ja que vam tenir un Efecte Mirall brutal, vam anar a casa seva i vam passar la nit junts superconnectats. Lendem a la feina, els meus companys parlaven de coses avorrides: futbol, crisi, poltica, informes, conferncies, dels operadors de la fbrica on treballo, del Director General i jo faig com si tot minteresss moltssim per estic pensant en altres coses, mentalment no sc a loficina, per per sort s lhora de plegar, dem ser un altre dia. Vaig arribar a casa i de seguida vaig connectar amb el meu gos, em deia amb els seus ullets que volia sortir i al carrer. Passejant amb el meu gosset, em vaig creuar amb un noi ben trempat que portava un gosset molt gracis i de seguida vaig veure que els seus collectors emissors connectaven amb els meus receptors i vam comenar a parlar, del pinso, de les vacunes, i no s com vam acabar al seu llit, no s com explicar-ho per va ser com una Connexi dEfecte Mirall instantnia. Al dia segent, em vaig aixecar molt positiu tot i que tenia gran dinar familiar molt important. Ens vam saludar fredament i quan estvem tots a taula, ens vam comenar a fer les mateixes preguntes de sempre, amb les tpiques respostes, les converses de sempre, no trobo cap neurona mirall en aquella taula i mest donant un atac de pnic. Vaig sortir daquella situaci com vaig poder i vaig decidir anar una estona al gimns, i quan estava a la piscina, un noi molt eixerit em va mirar fixament i esclar, jo tamb el vaig mirar molt fixament , ja que sabia perfectament el que pensava. Tres frases i ja era a casa seva, el seu collector enfocava perfectament amb el meu. Sortint de casa seva vaig rebre una trucada telefnica, no s per qu per no tinc cap connexi defecte mirall ni amb els telfons ni amb cap mena de xarxa social, aix que vaig decidir donar-me de baixa de tot. La noia que em va atendre em va dir que aix dels collectors no era cap motiu per donar-te de baixa dun servei. Aquella conversa amb la teleoperadora em va provocar una altra crisi dansietat... Tornava a casa, quan, de sobte, pels carrers del barri, un noi molt maco em va demanar foc, vam comenar a xerrar, ja que hi havia moltssima connexi, quan, de cop i volta, un altre noi guapssim, ens va demanar una cigarreta i vam comenar a fer conya tots tres. Realment hi havia una atracci neuronal molt forta entre els tres i vam passar la nit junts i, la veritat, va ser una experincia increble, hi havia tanta TRIconnexi... Al vespre ja estvem tan cansats que vam decidir marxar cadasc a casa seva. Lendem a la consulta, em sentia ms relaxat que de costum, tot i que tenia un dubte que vaig consultar a la meva coaching: Sylver: Pot passar que les teves neurones tinguin Efecte Mirall amb dues persones alhora?

22

opini Any Europeu sobre lEnvelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions

Merc Tabuea: Es castiga ms severament maltractar un animal que una persona gran
Per: Fundaci Enlla
Per a la Merc Tabuea el titular mostra el poc valor i respecte que ens mereix la gent gran. Treballadora social, psicloga i investigadora de la Universitat de Barcelona, ha redactat per encrrec de la Generalitat el nou Protocol dActuaci per a la Detecci i lAvaluaci de Maltractaments a les Persones dEdat Avanada. El protocol inclou com a maltractament la vulneraci dels drets de les persones LGTB. Som a lAny Europeu sobre lEnvelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions. Fundaci Enlla.- Vost diu que un 2% de les persones dedat avanada pateixen maltractaments, aqu, a la Uni Europea. A Catalunya hi ha unes 252 mil persones majors de seixanta-cinc anys. Si fem nmeros, la xifra espanta! Merc Tabuea.- Aquest percentatge del 2% s una estimaci. La realitat podria ser encara pitjor. Per exemple, saps que som al pas dEuropa on sabusa ms de les contencions, fsiques i farmacolgiques? Tractem les persones grans tractant-les com si fossin canalla. I no hi tenim dret. Hi ha casos dabusos sexuals, enganys i estafes. Aquests temes, per, no interessen... F.E.- Per qu diu que no interessen? M.T.- Fixa-thi. Tenim lleis i estructures de protecci a la infncia i contra la violncia de gnere, per no hi ha una legislaci ni estructures ni equips dintervenci per protegir de la mateixa manera les persones grans ms vulnerables. F.E.- Pensa que el nou protocol millorar les coses? dun vessant assistencial i psicolgic. Els principals detectors sn les persones que fan treball social als centres datenci primria i de salut. Sn professionals polivalents. No sn especialistes, i potser no cal q u e ho siguin, per hi hauria dhaver un equip, una agncia -digues-li com vulguis- que reuns professionals del treball social, la neurologia i la psiquiatria, la infermeria, advocats, etc. F.E.- Perdoni, per tenia la impressi que ja existia un servei datenci aix. M.T.- La veritat s que abandonem les persones grans, les tractem amb negligncia. Es tornen molestes o invisibles. Tantes formes de famlia com hi ha ara, i on sn els avis? F.E.- ... M.T.- El protocol s noms una part. Ja fa anys que formen professionals, ensenyen a detectar i avaluar casos de maltractaments. Per -hi insisteixo-, un cop he detectat, avaluat i confirmat un cas de maltractament, qu faig? A qui madreo? F.E.- ...Avisem la policia? M.T.- La policia socupa de qestions de seguretat. Hem de tractar el tema des M.T.- Fixa-thi. Qui hi veus en les fotos de famlia de les campanyes per a lacolliment dinfants? Hi ha un nen, o una nena. Ara ninclouen algun de color o amb trets asitics. Shi veu la dona, lhome. O hi ha dues dones en algun cas -he vist aquesta variant-. I tamb un gos. Els avis, per, no hi sn mai. No mestranya que es dictin sentncies judicials que penalitzen el maltractament als animals amb ms duresa que el maltractament a una persona gran. F.E.- En el protocol que ha elaborat vost inclou el maltractament a persones LGBT. M.T.- Una de les formes dagrupar els maltractaments s considerant lmbit on es produeixen. Dins de lmbit del maltractament institucional hi ha un apartat en qu es parla dels drets de les persones, i s en aquest apartat de drets on es fa esment del respecte cap a les persones LGTB. El 2012 s lAny Europeu sobre Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions. Per Merc Tabuea shaurien de crear programes en qu persones joves i grans collaboressin. Hi ha persones grans que voldrien compartir els seus coneixements assessorant persones joves o amb algun altre tipus dinteracci generacional. El respecte i la dignitat -diu- sn els mxims valors i es fomentarien amb programes. Potser amb el coneixement mutu es podrien evitar algunes actitud preocupants de menyspreu dels joves per les persones de ms edat.

24

El futbol, la crisi de la societat poltica i la frivolitzaci de les injustcies

Per: Laurentino Vlez Pelligrini

cultura

Ja se sap que, en general, els homes -tal com sels concep en lunivers simblic de la masculinitat hegemnica- acostumen a tenir converses que giren al voltant de dos eixos: les fabulacions sobre conquestes sexuals femenines (que consisteixen en lafirmaci imaginria duna potncia viril en realitat molt dubtosa) i el futbol (que s lafici esportiva

masculina, i lmbit de companyia entre homes, per excellncia). Ha de ser per aix que als bars on sovint em prenc la cerveseta, mai no aconsegueixo sociabilitzar, ni formar part de cap colla o penya. En efecte, no veig la manera dempatitzar amb aquests grups dindividus que sn capaos de deixar anar els pitjors incidents verbals -amb tendncia a lenfrontament fsic-, solament per defensar lhonor del seu equip. Laltre dia, i per sorpresa meva, vaig ser convidat a seguir una retransmissi televisiva de futbol, envoltat de lentusiasme collectiu que generava el partit de quart de final de lEurocopa 2012 entre Frana i Espanya, just desprs del primer gol dun tal Xabi Alonso. Pels comentaris, sembla ser que els bleus havien estat uns mmios espantosos damunt la gespa. Curiosament, aquella colla viril no va emetre cap comentari francfob, tot i que la francofbia s encara un dels ltims vestigis de la tradici reaccionria i antiillustrada espanyola, fbia que, en la dictadura, ens feia creure que tot els problemes venien de Frana. Malgrat que el futbol minteressa poc o gens, aquell clima em va resultar simptic, la qual cosa, per, no mimpedeix reconixer que s un fenomen social que suscita certa reflexi. En ruptura amb els seus orgens histrics marcadament burgesos, el futbol sha convertit avui en el gran esport de masses i en lentreteniment per excellncia dels homes de les classes populars. En els barris ms

desfavorits social i econmicament, acostuma a funcionar com un dels pocs elements danimaci sociocultural entre una joventut sense referncies ni expectatives. El futbol s tamb un dels pocs instruments doci que es presenta als sectors socials ms perifrics,

En els barris ms desfavorits social i econmicament, acostuma a funcionar com un dels pocs elements danimaci sociocultural entre una joventut sense referncies, ni expectatives
esdevenint el reflex de laccs desigual de la poblaci al mn dels equipaments culturals. Seria errtic posar entre les cordes un esport i lentusiasme que suscita entre les classes populars, quan les poltiques de gesti cultural estan patint serioses retallades pressupostries, mentre que, daltra banda, el ja de per si limitat accs a lanomenada alta cultura, es revela cada vegada ms restringit per als collectius amb menys cabdal hum i social. Ms enll de la ironia o de la burla cap

25
entre el River Plate i el Boca mai no ha deixat dinformar de la dissonncia entre classes socials, la qual va manifestar-se amb una particular virulncia durant la dictadura de Videla i com no, en el Chile de Pinochet. La qestions simbliques i identitries tamb troben la seva expressi en lesdeveniment futbolstic, com ho reflecteixen a la perfecci les histries collectives desfermades per cada enfrontament Bara-Madrid, les quals no deixen de ser una manifestaci subsidiria de les relacions conflictuals entre les anomenades nacionalitats histriques i lEstat. El nacionalisme catal i el seu doble, o sigui, lespanyol, saben com explotar aquestes passions a cada trobada, mentre que les multimilionries estrelles de cadascun dels dos equips van sistematitzant el ritual de retorar-se de riure en veure com els seguidors de torn sn capaos de deixar-se la vida en nom dels dols esportius. Aix tamb explica la bona compenetraci entre el mn dels negocis i el identitarismes.

al fort contingut masclista i homfob daquest esport, mai no he estat partidari, per, de mirar-mel de manera altiva i elitista, com s tan freqent en certs corrents de la teoria LGTB, Queer o feminista. El futbol reprodueix les normes de gnere masculines des de la infrangible presumpci dheterosexualitat, la qual, en els ltims temps, ha estat molt ben exemplificada i eloqenciada amb la popularitat de les mullers o parelles destrelles de la gespa com Victoria Beckham o Shakira. A ms a ms, el futbol tamb es caracteritza perqu sol autodelegar els enfrontaments poltics. La prpia reglamentaci del futbol al llarg del segle XIX va acompanyar el triomf de la societat liberal i del parlamentarisme, convertint-se aix no solament en una expressi de lesperit de solidaritat dequip, sin tamb en principi de respecte cap a ladversari. Norbert Elas ha explicat molt b aquesta correlaci entre la formaci de la societat poltica basada en el pluralisme i el contracte i la normativitzaci i reglamentaritzaci de la prctica esportiva. La mateixa eufria social davant el triomf duna selecci nacional no deixa de reflectir molts dels principis bsics que han guiat la poltica contempornia (com per exemple, el nacionalisme), sobretot en la mesura que es basa en lafirmaci duna identitat collectiva lexterioritzaci de la qual es materialitza a travs dexpressions al carrer inflamades de patriotisme. Lesdeveniment futbolstic tamb encarna el reflex dels enfrontaments i lluites socials. La tradicional rivalitat a Argentina

Els morbosament m e d i a t i t z a t s enfrontaments entre russos i polonesos a lEurocopa 2012 no va fer altra cosa que evocar els vells dimonis histrics sintetitzats en latro experincia del totalitarisme.
El fenomen de la violncia al futbol els casos ms espectaculars van produir-se amb linici de lera Thatcher a Anglaterra- han tendit a reflectir la crisi de la societat poltica, s a dir, el tancament i descomposici dels canals de participaci en qu confluen interessos poltics oposats, per regulats pels contractes socials i concretats a travs del sistema de representaci i del propi Estat. La violncia descontrolada, en comparaci a la controlada -de la qual va parlar Norbert Elas- ha tingut la seva expressi en altres modalitats esportives com, per exemple, la boxa, la qual, igual que el futbol, va ser

objecte duna especial reglamentaci, en produir-se el triomf de la societat liberal i burgesa. La proliferaci dels combats a mort a la Rssia post-comunista, desestructurada i enfonsada en la crisi econmica, tamb va reflectir les decepcions collectives que van succeir a les expectatives que havia generat la caiguda del Mur de Berln. Els morbosament mediatitzats enfrontaments entre russos i polonesos a la passada Eurocopa 2012, no van fer altra cosa que evocar els vells dimonis histrics sintetitzats en lexperincia atro del totalitarisme. Si com deia Clausewitz, la guerra s la continuaci de la poltica per altres mitjans, la violncia en lesport, i en el futbol, en particular, no deixa de ser lexpressi de la crisi de la societat poltica en un altre mbit que el de lEspai Pblic. Aquesta breu dissertaci no ha prets cap altra cosa que recordar la forta i histrica imbricaci entre esport, poltica i conscincies i identitats collectives de carcter social, cultural o de gnere. Aix no suposaria cap problema si avui no estigus expressant-se en les seves formes ms descompostes, s a dir, la violncia masculina i un masclisme exacerbat que oculta matusserament altres qestions ms profundes. All que sha dit sexposa fcilment a la llum, no solament pel que fa a la francofbia dorigen reaccionari, que va ensenyar la poteta al partit esmentat entre Frana i Espanya, sin tamb per la frivolitzaci de lenfrontament futbolstic entre Grcia i Alemanya, partit en qu tota una societat, en aquest cas, la grega, va voler canalitzar un ampli repertori de frustracions davant la crisi econmica i social i enfront unes exigncies de la Uni Europea que lest posant a la vora de labisme. La victria dAlemanya (4-2) no va fer altra cosa que reflectir simblicament la fora poltica germana enfront de la ciutadania grega. La presncia de la mxima autoritat alemanya a lestadi pot fer entendre el doble sentiment dhumiliaci que degueren sentir els helens. De cortesia i bon fer diplomtic hauria estat que la Cancellera Merkel no hi hagus fet acte de presncia, ja que no va fer altra cosa que subratllar el triomf de la prepotncia i la imposici davant dun poble que no deixa de cridar la seva desesperaci. Esperem que aquesta trobada no hagi servit per frivolitzar les injustcies que estan patint els ciutadans grecs. Perqu si les frustracions comencen a canalitzar-se a travs de lesport, b pot ser que acabin adquirint vies dexpressi que despertin els pitjors dimonis del passat.

26

Entrevista al fotgraf Jiuck

Per: Francesc Serra

entrevista

Com va comenar el teu inters per la fotografia? La meva primera cmera, que va ser digital de 0,7 Mpx, va venir amb un pack promocional de Internet cap al setembre del 2033. Llavors va ser quan vaig comenar a fer fotos compulsivament de la gent i les coses que menvoltaven. Aix, unit a la meva passi pels ordinadors, em va fer comenar fins i tot amb els programaris dedici i retoc fotogrfic. La tcnica, aleshores, era nula, per com que el meu inters per la fotografia va anar creixent, no vaig trigar gaire en comprarme una cmera millor per a anar aprenent. Podria dir que linters per la fotografia em va anar creixent a mesura que passaven els anys. De fer fotos per pur lleure: festes, pats i trobades, vaig passar a dedicar-me per exclusiva al plaer de la fotografia; al plaer del resultat, de la foto ben feta. Actualment el meu arxiu fotogrfic toca les 50.000 fotos, aix que he pogut disparar molts cops per a aprendre amb cadascuna.

Entre les teves fotos hi ha molts autorretrats. Gaireb es podria dir que ets el personatge principal de les teves ficcions... Fins a quin punt et veus aix? Efectivamente, apareixo com a part fonamental en la meva fotografia i, per aix, he assolit arribar a on em trobo en lactualitat. S que no noms s la fotografia feta per mi all que compta, sin tamb jo com a part de la fotografia. s el conjunt de la meva obra all que la fa atractiva. Per no s el motiu pel qual havia comenat a fer-ho aix. Em va portar a fer-ho un projecte que s fora com a Flickr que es diu 365 days. El vaig comenar pel fet daprendre, com a model tant com a fotgraf. s un projecte de superaci personal. Vaig donar tot el que podia i el resultat ha estat millor que el que esperava. Vaig aconseguir en un any una mica ms de mil nous seguidors i unes 200.000 visualitzacions, a ms de milers de reblogs a tumblr i altres llocs. Vaig vendre una foto que desprs va formar part duna polmica a Flickr i vaig aprendre i millorar tant com a fotgraf com en qualitat de model. Vaig aconseguir la meva meta amb escreix. I si, fins al final de lany passat, era el personatge principal de les meves ficcions. Per poc desprs de finalitzar el projecte 365 i aparcar un altre de molt semblant (anomenat 52 weeks, una foto cada setmana durant un any), vaig decidir aprofundir no noms en autoretrats sin tamb en fotografia una mica ms en general, aprofundint en els retrats. Treballar amb altres persones s tot un repte.

Una de les coses que ledici digital et permet s fer aparixer la qesti del doble duna forma molt explcita. Et cerques a tu mateix, intentes fer-te petons, et sedueixes... Et consideres un narcs? Si aix ho entenem des del punt de vista de lamor a un mateix, s, em considero narcs o narcisista en aquest cas. Crec que desitjar-se un mateix s part de la clau per a comprendres. La mxima a la que hom aspira: saber qui s en realitat. Acceptar-me i estimarme cn dues passes per mi necessries. Fins on arribo amb aix? B, doncs potsre podr semblar que arribo molt lluny per en part tamb ho faig pel meu pblic, per la qual cosa no em centro pas noms en mi, sin en all que els altres volen veure. A ms daquests efectes de duplicaci del teu cos en la fotografia, quines altres coses taporta la fotografia digital que tagradain com a efectes possibles? Vaig arribar a pensar en crear escenaris realistes en 3D per a eixamplar les possibilitats de la fotografia ms enll de la foto en si, per vaig desistir per manca de temps. Si em por portar 5 hores editar una foto digitalment, ni tan sols imaginar-me qu deu ser fer tot un escenari 3D i renderitzar-lo! Aix em demostra, una vegada ms, que no hi ha lmits i qui sap quines possibilitats em donar dem? Hi ha almenys dues representacions de tu com si estiguessis mort amb els ulls

entrevista 27
personatges, escena, edici... Tot. Res no sens escapava de la planificaci i lorganitzaci, i funcionava. Per una cosa vaig aprendre, i aix va ser que compartir gaireb 24 hores diries amb el teu company de feina, que s el teu millor amic i que viu a la mateixa casa que tu, al final pot acabar malament. En el pla personal, dono grcies per haver fet un projecte daquest tipus. He aprs totes les bases duna microproductora i tamb vam assolir tirar endavant un curt a la setmana, la qual cosa requereix un gran esfor. Al final, es tracta de comenar i anar depurant el mtode de producci fins que el temps invertit/qualitat sigui 1. Llavors, hom sent que el treball realitzat ha estat b recompensat. Finalment... En qu ests treballant actualment? Tens previstes collaboracions o altres projectes en un futur proper? Actualment estic fent una srie fotogrfica anomenada Mapping the Human Body en la qual vull crear una explosi del cos hum. Allargar-lo, multiplicar-lo i replicar-lo fins a lmits insospitats. Actualment noms tinc una mostra [http://www.flickr.com/ photos/jiuck/6875460003/] de per on vull que vagin els trets en la srie, per ja shi pot veure que ser complexa. A ms, estic cercant models que gosin ser multiplicats. Aix doncs, ja saps: si goses que jo moldegi el teu cos amb la fotografia, vas a temps. Un altre projecte s un documental que estic filmant en aquests moments. Tracta del coneixement sobre on s el lmit social i lindividual, la creativitat, lespontanetat i vaig buscant la resposta parcial a una pregunta existencialista que es planteja en un altre documental [Into Eternity: A Film for the Future (2010)]. Pretenc presentar-lo a concursos i el ms probable, com gaireb tots els meus treballs, s que surti sota una llicncia Creative Commons BY-NC-SA.

oberts, i alunes apareixent sota el llit, com un fantasma; altres vegades el teu cos apareix seccionat, dividit. Com entens aquest imaginari de fantasmes, miratges, morts que no ho sn? Magrada dir que el cos, tal com el coneixem, ja ha quedat desfasat. Crec que aix s un post-cos. Quelcom ms per fotografiar. Mhe atipat dels retrats tpics i de les composicions tpiques. Ja est tot vist. La fotografia va molt ms enll dall que ens han ensenyat. La mort tamb s bella, o el patiment o langoixa. Lnic que no em sembla bonic s que alg pateixi en el procs. Sin, el resultat no s potic, noms la realitat. s una de les coses que magraden a lhora de fer el retrat dun sucidi o una mort. Llavors, comprenc tots els tipus de manifestacions, humors i composicions, com a part del meu treball. Magrada escenificar-lo tot, perqu formen part de la vida i de lsttica que he creat. Vols parlar una mica de la posada en escena? La majoria de les teves fotos semblen alienes a lespontanetat i potser aix precisament les fa tan atractives. S, les meves fotos sn, en la seva majoria, preparades. Per tampoc em porta molt de temps fer-ho. Em passo ms temps en el qu que no pas en muntar lescena. Tot i aix, el procs creatiu varia segons el dia. Hi ha dies en qu penso en alguna cosa i amb la cmera li dono forma. Nhi ha daltres, en canvi, en qu busco la foto amb la cmera i amb els objectes que menvolten. I sempre intento cercar diverses composicions duna mateixa idea. Si vaig aprendre quelcom durant el meu projecte 365, aix va ser que les idees no sempre tarriben i que si vas a treballar en alguna cosa que requereix una constncia, com ara fer una foto diferent cada dia, cerques una forma diferent de treballar. El fet dhaver de pensar i treballar en quelcom nou i diferent cada dia era molt esgotador.

Consumia tot el temps, per el resultat era gaireb sempre satisfactori. bviament, no pots donar el millor de tu tots els dies de la teva vida, per s que es pot mantenir certa constncia, humor i ironia en les fotos. Fer somriure la gent amb les meves fotos era un dels meus propsits i, aix, era com millor funcionava la inspiraci. Jo sabia que hi havia gent que mirava cada dia la galeria cercant la foto del dia i, amb aix, un somriure. Jiuck, magradaria que expliquessis la histria de Unicorns Fiesta Party. http:// www.youtube.com/user/UnicornsFiestaParty Unicorns Fiesta Party va nixer de demostrar que viure dall que tagrada i fer humor s possible. Tot va comenar quan un amic va organitzar un festival de curts casolans i vam decidir participar. El resultat va ser tan bo que vam voler pujar-lo a YouTube i veure com responia la gent. Vam pensar tant estratgies de mrketing com de gui,

Calor
Recoi! No me nenrecordava. Torno a fer tard al dentista. Mai aconseguir arribar a lhora! Tocar crrer. A part s un home tan guapo, tan simptic i no em fa mai gens de mal. Em sap greu fer-lo esperar... i ... Uf! Li trobo totes les grcies. Com magradaria que em ports a la seva casa de Platja dAro, que tant me nha parlat. Hi fariem cap amb el seu descapotable negre. Un cop all, brindar amb una copa de cava a la seva impressionant terrassa de primera lnia de mar, mentre degustem unes gambetes de Palams a la llum de les espelmes i amb el mar de fons, acompanyant-nos en una vetllada mgica. Com que faria molta calor, portariem molt poca roba: tant sols uns pantalons curts i una samarreteta. No cal res ms si ests tocant el cel amb la punteta dels dits. Ens fariem confidncies tot sopant. Ens agafariem les mans i jugariem amb els peus. Les hores ens passarien volant. A mesura que les espelmes sanessin consumint, aniriem apropant-nos ms i ms per tal de poder notar-nos millor. La calor faria que anssim a banyar-nos a la platja de davant de casa. Sortiriem de casa agafadets de la m i aniriem corrent a laigua tot deixant un breu rastre de roba pel cam. Xapotejariem i jugariem a laigua tot esquitxant-nos i gaudint dun moment meravells. Ens abraariem i ens besariem tot tornant a la sorra. Cauriem a la vora del mar. Ell a sobre meu. Amb una m a cada banda del meu cap, seguiria besantme. Primer ens fariem petonets curts, dolos. Poc a poc aniriem pujant la intensitat fins que lagafaria pel coll i comenariem a rodolar sense deixar de besar-nos. Arrebossats com croquetes, ens alariem i aniriem a la dutxa tot seguint i recollint el rastre que haviem deixat. Ens dutxariem tots dos junts, magrejant-nos i resseguint cada part del

conte ertic 29

a Platja dAro
nostre cos. Desprs aniriem cap a casa tot jugant, rient i donant-nos copets amb la roba. Un cop a dalt intentariem anar al llit, per no ho aconseguiriem, perqu el seu confortable sof sinterposaria enmig del cam. El seu cos es refregaria amb el meu. El seu penis es

Per: Xavier Ribas

s un noi espectacularment bn armat, per tant me fa, la mida tampoc s tant important. Ens intercanviariem els papers diverses vegades, jo tampoc sc poca cosa. Provant totes i cadascuna de les postures i potser tamb creant-ne alguna de nova. Ens tocariem, ens llepariem tot el cos i ens penetrariem mtuament una i altra vegada, donant-nos unes fortes embrenzides que ens faran gaudir dall ms, suplint alguna que altra mancana amb imaginaci i amb tota la passi possible. Seria una vetllada fantstica que sallargaria fins lendem al mat. Ens hauriem quedat adormits, exhausts de la feina feta. Ens despertariem tots dos alhora i, com si no nhagussim tingut prou, tornariem a la crrega amb les piles recarregades. Hi passariem bona part del mat, parariem un moment per menjar alguna coseta. Desprs rematariem la feina abans de tornar a la ciutat amb la cara de felicitat que proporciona haver passat un molt bon cap de setmana amb alg especial. Ara, per, la realitat simposa, i ja s el moment dentrar a la visita. Em rep amb el seu uniforme verd habitual i amb aquell encantador somriure que el fa irresistible. Comencem la visita, desprs de la revisi i la neteja, em diu que tot ho tinc prou b i memplaa a una propera visita daqu a sis mesos. A lacomiadarmen tinc ganes de besar-lo fins a deixar-lo sense saliva, per ell se mavana amb un petonet i em posa una tarjeta a la butxaca mentre em diu que em recollir divendres a les set. Qui sap, potser, per primera vegada a la vida, els meus desitjos es faran realitat.

trobaria amb el meu, el seu pit amb el meu i la seva boca amb la meva. Tot sincronitzat per que poguessim gaudir duna gran estona junts. Tot i ser ms prim que jo, no s cap nyicris. Estic ms que convenut que em faria notar tota la seva potncia en el moment adequat. Tots els indicis apunten que no

30

on pots trobar-nos
ENTITATS Antic Teatre - C/ Verdaguer i Calls, 12 rea pel Collectiu GLTB - Avda. Parallel, 52, Edifici
Santa Madrona , 4

BARCELONA
ALLOTJAMENT Barcelona City Hotel Universal - C/ Arag, 281, 2 1 Hotel Axel - C/ Aribau, 33 Hotel Califrnia - C/ Rauric, 14 BARS tame - C/ Consell de Cent, 257 Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64 Belladona - C/ Diputaci, 222 Blunit - C/ Muntaner, 24 Butch Bear - C/ Diputaci, 206 Caf de les Delcies - Rambla del Raval, 47 Casual Caf - C/ Independncia, 278 Cine Arenas - C/ Tarragona, 3-5 Dacksy - C/ Consell de Cent, 247 El Cangrejo Eixample - C/ Villarroel, 88 La Bata de Boatin - C/ den Robador, 23 La Cueva - C/ Calabria, 91 La Chapelle - C/ Muntaner, 67 La Penltima - C/ Riera Alta, 40 Lust - C/ Casanova, 75 Martins - C/ Bejar, 87 Moeem Barcelona - C/ Muntaner, 11 Museum - C/ Seplveda, 178 Museum Retro - C/ Urgell, 106 New Chaps - Avda. Diagonal, 365 People Lounge - C/ Villarroel, 71 Robadors 23 - C/ den Robador, 23 Trash - C/ Mare de Du del Remei, 11 Bim bam bum - C/ Casanova, 75 BOTIGUES DE ROBA American Man - C/ Consell de Cent, 253 Boxer - C/ Diputaci, 167-169 Celestino Muoz - Gran Va de les Corts
Catalanes, 588

Associaci de Casals i Grups de Joves

de Catalunya - C/ Aviny, 44

+ LLOCS
ALACANT
Associaci Decide-T (Centre 14) - C/ Labradores, 14

Associaci de Publicacions Peridiques Escrites

en Catal APPEC - Rambla deCatalunya, 10 4 Associaci de vens i venes de lEsquerra de lEixample - Avda. Roma, 139

AMPOSTA
Llibrera La Gavina - C/ Major, 21

Ateneo Chino - C/ den Robador BCN Checkpoint - C/ Comte Borrell, 164 - 166 Casal Lambda - C/ Verdaguer i Calls, 10
FAGC - C/ Verdi, 88 GAG - C/ Virgili, 24 08030 BCN

ANDORRA LA VELLA
Bar La Fada Ignorant - C/ Fiter i Rossell, 2, bajos

Stop Sida - C/ Diputaci, 185, entresl, 2a LLIBRERIES Antinovs - C/ Josep Anselm Clav, 6 Cmplices - C/ Cervantes, 4 LoKal - C/ Cera, 3 NOIES Dora pera Caf - C/ Villarroel, 86 La Rosa - C/ Brusi, 39 (Pge. Interior) PERRUQUERIES Esclusif - C/ Diputaci, 159 Hair Club - C/ Muntaner, 22 Tn Vanguard - C/ Diputaci, 191 RESTAURANTS Castro - C/ Casanova, 85 D-Divine - C/ Balmes, 24 El Bierzo a Tope - C/ Diputaci, 159 Iurantia - C/ Casanova, 42 Santutxo - C/ Provena, 571 Sinensis - C/ Arag, 159 nico - C/ Diputaci, 176 Xalupada - C/ Diputaci, 200 SAUNES Sauna Buenos Aires - C/ Urgell, 114 Sauna Bruc - C/ Pau Clars, 87 Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1 Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 Sauna Thermas - C/ Diputaci, 46 SEX SHOP Boyberry - C/ Calabria, 96 Kistch - C/ Muntaner, 17-19 Nostromo - C/ Diputaci, 208 Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 Zeus - C/ Riera Alta, 20

CARDEDEU
Lliberia Pla de la Calma - C/ Teresa Oller, 5

LLEIDA
Associaci EAGLE - C/ Artur Mor, 1

MADRID
Librera Berkana - C/ Hortaleza, 64

PALMA DE MALLORCA
Associaci Ben Amics - C/ Conquistador, 2, Pral.

REUS
Associaci H2O

SARAGOSSA
Associaci Towanda - C/ Lin, 8, Local Treziclo

SITGES
Hotel Romntic - C/ Sant Isidre, 33

VALNCIA
Collectiu Lambda - C/ Vivons, 26 Caf de la Seu - C/ Santo Cliz, 7, bajos Terra (Centro Social Bar) - C/ Bar de Santpetrillo, 9, bajos Esquerra - C/ Erudito Orellana, 10, 1

DGM - C/ Casanova, 74 ES-Collection - C/ Consell de Cent, 218 ES4U - C/ Casanova, 56 Interior Primera - C/ Aribau, 26 Next Level - C/ Diputaci, 189
Obsesin Outlet - C/ Consell de Cent, 230

VILA JOIOSA
Llibreria Vila Llibres - C/ Ciutat de Valncia, 14, Baix

CLUBS DE SEXE Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 La Base - C/ Casanova, 201 Open Mind - C/ Aragn, 130 DISCOTECA Metro - C/ Seplveda, 185

I a les 428 biblioteques pbliques de tot Catalunya!

Si esteu interessats a tenir la revista lInfogai al vostre local o entitat, noms cal que envieu un email a infogai@colectiugai.org.

activitats CGB 31
Estigues sempre informat de les nostres activitats

31

www.colectiugai.org Pots estar al corrent de les nostres activitats donant-te dalta al nostre web.

www.infogai.cat

Collectiu Gai de Barcelona Cantina CGB Carnaval Gai de Barcelona La revista Infogai Ecogais Grup de dones Te naDones? Comissi Unitria 28 de Juny

www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona www.facebook.com/creacio.kantinacgb www.facebook.com/CarnavalGaiDeBarcelona www.facebook.com/Infogai www.facebook.com/Ecogais www.facebook.com/TeNaDones www.facebook.com/ComissioUnitaria28dejuny www.facebook.com/28dejuny

Horari CGB: De dilluns a dijous de 19h a 21.30h

Divendres, dissabtes i viglies a la nit de 23.00h a 2.30h

marigrama

Per: Mart Delclot

1 2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 3 4 5 6 7 8 9 10 11
HORITZONTALS 1. Gran projecte que destruir bona part dels terrenys agrcoles del Llobregat. Capital dAlemanya. 2. (A linrevs) Equip de bsquet de Phoenix. Et torna boja un tio que en tingui un. 3. Les de la Yola Berrocal semblen pilotes de bsquet. Forats on fiques els botons. 4. s imprescindible que faci servir el cond. Oficina petitona. Mtua Nacional Asseguradora. 5. A Les portes de Polnia. (A linrevs) Criden pels seus drets. Repetida a la coca. 6. Lloc on hi ha moltes eres. Heu fet tant desport que esteu amarades. 7. Resposta que obtindras quan vagis a demanar un crdit al banc. Pot ser daigua o comunicant. Donya mallorquina. Europa. 8. No s ni millor ni pitjor. Article mallorqu. 9. Repetida del Pere. Espai entre dos actes duna obra. 10. Heu muntat una gresca considerable. Ingredient imprescindible per lenergia nuclear. 11. Osset molt empalags dels anys 80. El malaya nes un. VERTICALS 1. Nenes, es tal com us poseu cada cop que sortiu (o aix us penseu). 2. Ms duna, per no dues. Dolent, molt dolent a Valncia. Alcohlics annims. 3. Ho repeteixes un dia i un altre. Tipus de terra on hi has de contruir la casa. 4. (A linrevs) all castell. La can deia Y que no te digan en la esquina ... que eso a mi me mortifica . 5. Hi apareixien unes sargantanes molt dolentes. I serem. El dabans tenia una taula rodona i el dara, unes tisores immenses. 6. Aquest crit va seguit de no val a badar. Palmera de dtils. s com poses la boca per engolir aquell trasto tan gros. 7. Fusi entre un gtic i un paio que es diu Luis. Deien que era dola, per en va fer pelar uns quants. 8. El principi per trobar-ho alrededor. Diuen que es el que feia la Tamara quan cantava all del no cambi. 9. Un dels quatre grans es Roland Garros. Entre Leonardo i Vinci. En teoria han de regular la tele i rdio catalanes, noms en teoria... 10. Una anglesa. (a linrevs) Formiguetes de Nova York. 11. s amb el que agafes la cassola. Bsicament hi diu sigueu en castell, per se mhi ha ficat una e a la quarta lletra.

Tota la informaci a www.colectiugai.org

8 TALLER

DAUTODEFENSA
CONTRA AGRESSIONS
Octubre

De dilluns a dijous de 19:00 a 21:30 Divendres, dissabtes i viglies de festius de 23:00 a 2:30 Ptge. Valeri Serra 23

Cantina CGB

Els drets i les llibertats No es toquen!

Fins el 26 doctubre

Prstec de llibres i DVD

2n Concurs de fotografia Festes del barri 2012

Activitats Festes de lEsquerra de lEixample

29 de setembre 21h Concerts
Sylviane i Lluis. Can Francesa Javi Moreno Sergio Cuho Jimmy Trias Animaci a crrec de: Quien es esa chica

3 doctubre
19:30h Xerrada Stop desnonaments Lloc: Centre Cvic Urgell (c. Urgell, Ponent: Ada Colau de Plataforma dAfectats Per la Hipoteca

23:30h Festa
Consell de Cent

DJanna Dj Jose Abeleira

6 doctubre
19h Xerrada Diversitats sexuals i envelliment Lloc: Seu del CGB (Passatge Valeri Serra, 23) Ponent: Josep Mara Mesquida de la Fundaci Enlla 10h a 20h 2a Fira dentitats Lloc: Gran Via, lateral muntanya entre c. Muntaner i c. Casanova

Passatge Valeri Serra, 23

Casanova

Diputaci Muntaner

Gran Via de les Corts Catalanes

Espai Provena 194 Esquerra de lEixample per la Independncia Plataforma dAfectats Per la Hipoteca Associaci de Transsexuals de Catalunya (ATC) Associaci de Famlies Lesbianes i Gais (FLG)

Club Social Aixec Stop Sida Grup dAmics Gais BCNCheckpoint Ecogais Infogai Collectiu Gai de Barcelona