@legre

UNITAT 1. EL MEDI FSIC DE LATERRA

1.1 LA TERRA UN PLANETA A LUNIVERS 1.2 ELS MAPES 1.3 EL RELLEU TERRESTRE 1.4 LAIGUA 1.5 EL CLIMA

@legre
1.1 LA TERRA. UN PLANETA A LUNIVERS
La Terra s el nostre planeta, lnic en el que coneixem lexistncia de vida. Aproximadament t una edat de 4.500 milions danys. Es va originar un nvol de materials que es van juntar fins a formar una bola de materia fosa, molt calenta, envoltada de gasos, que es va comenar a refredar. En refredar-se, el vapor daigua que hi havia al voltant es va condensar i va caure sobre la superficie de la Terra formant els mars i oceans, s a dir, la hidrosfera, mentrestant la resta de gasos formaven latmosfera.

Vista del planeta Terra des del Apollo 17

La Terra s el tercer planeta del Sistema Solar. Un planeta que orbita al voltant duna estrella de mida mitjana situada als afores de la galxia Via Lctia, entre centenars de milers daltres estrelles. Pel que sabem, de planetes nhi deu haver milions a la nostra galxia, i encara ms a les altres mils i mils de galxies que hi ha a lUnivers. Per, de moment, la Terra s lnic planeta conegut on hi ha aigua lquida, requisit indispensable per a laparici de la vida tal com la coneixem.

@legre
Teoria del geocentrisme En el passat, els grans savis de lantiguitat, com Aristtil, situaven la Terra al centre de lUnivers conegut. La teoria deia que, al voltant de la Terra, tot dibuixant rbites perfectament circulars, hi giraven els planetes Jpiter, Mart, Venus, Mercuri i Saturn (no coneixien Ur ni Nept), cadascun dells incrustat a una esfera transparent. El Sol i la Lluna tamb es movien al voltant de la Terra en les seves respectives esferes. Englobant-ho tot hi havia la darrera de les esferes, lnica que no era transparent: la dels estels fixos. Es creia que aquesta esfera ens protegia del foc etern que hi havia ms enll, i que les estrelles no eren sin forats pels quals es podia veure aquest foc. Segles ms tard, durant lEdat Mitjana, el cosmos dAristtil va ser adoptat pels cristians, que defensaven amb arguments de tipus mstic que la Terra havia de ser, per fora, el centre de lUnivers. A poc a poc, per, les observacions del cel van anar aportant ms i ms dades sobre els moviments dels astres. Com ms dades sobtenien, ms clarament es veia que el model dAristtil no era gaire precs. Els viatges martims van impulsar lastronomia: els navegants que saventuraven a creuar els immensos oceans necessitaven observacions astronmiques ms precises per orientar-se. Finalment, al segle XVI, un home va proposar un lleuger canvi en la visi del cosmos que simplificava enormement el model dAristtil (el qual shavia convertit en un autntic trencaclosques) i que permetia explicar les observacions astronmiques duna manera molt elegant i senzilla.

@legre
Teoria de lheliocentrisme
Aquest home era Nicolau Coprnic, i la seva gran idea sanomenava heliocentrisme. El Sol seria el centre de lUnivers i els planetes girarien al seu voltant, excepte la Lluna, que giraria al voltant de la Terra. Per la idea de Coprnic xocava de cara amb lautoritat de lEsglsia catlica, una instituci molt poderosa en aquella poca, que shavia fet seu el model dAristtil perqu ens situava a nosaltres, la ms valuosa de les creacions divines, al centre de lUnivers. A principis del segle XVII, alg va descobrir el llibre que Coprnic havia escrit i va tenir la gosadia de defensar-lo pblicament i de manera insistent. Aquesta persona es deia Galileu (nom amb qu s conegut als Pasos Catalans Galileo Galilei), un eminent professor de la Universitat de Pdua dedicat a lestudi de la fsica i lastronomia, molt fams per les seves aportacions a la mecnica i a la cincia moderna en general. Galileu es va dedicar a observar el cel i va realitzar una srie de troballes que donarien encara ms suport a la proposta de Coprnic, la teoria de lheliocentrisme: - Va descobrir llunes que giraven al voltant de Jpiter: per tant, no tot girava al voltant de la Terra. - Va descobrir taques fosques al Sol: no era un cos perfecte com es creia. - Va descobrir que Venus tenia fases com la Lluna, i que semblava molt ms gran quan era creixent que quan era sencera: s a dir, que Venus era ms a prop del Sol que la Terra.

@legre

Teoria geocntrica de lantiguitat Teoria heliocntrica de Coprnic

La forma i la mida de la Terra Pel que fa a la forma de la Terra tamb hi va haver discussions. Algunes civilitzacions pensaven que la Terra era plana. Avui sabem que la Terra no ho s pas, de plana. Per tampoc no s perfectament rodona. De fet, est lleugerament aplatada en els pols. Tot i que a lEuropa de lEdat Mitjana la visi duna Terra plana era fora comuna, els grecs de lantiguitat ja shavien adonat que la Terra havia de ser rodona. Noms calia observar que, quan un vaixell sallunyava cap a lhoritz, el primer que desapareixia era el casc de la nau i, desprs, les veles, com si sans enfonsant a poc a poc. Aristtil va ser el primer que va aportar la primera prova vertadera sobre la forma de la Terra. Observant els eclipsis de Lluna, va interpretar correctament que lombra que tapava lastre era de la Terra. Com que aquesta ombra sempre era rodona, la Terra havia de ser una esfera. Eratstenes tamb va demostrar que la Terra era rodona i desprs va mesurar-la projectant lombra dun pal a terra amb un senyor disposat a caminar 800 km fent les passes iguals.

@legre
Actualment ja sha mesurat la Terra i se sap que el radi equatorial s una mica ms que el radi polar, s a dir que la Terra est aixafada pels pols. A aquesta forma geomtrica se la coneix amb el nom de geoide.

1.2 ELS MAPES

El planeta Terra, com que s una esfera la forma ms correcta de representar-la s mitjanant un globus terraqi per t inconvenients com per exemple el poder emmagatzemar-los o el poder transportar-los, en definitiva s menys prctic. Llavors els cartgrafs que sn els que sencarreguen de realitzar els mapes, utilitzen diversos sistemes matemtics denominats projeccions, aix podem representar una superfcie corba en un paper pla. Un altre problema que troben els cartgrafs s representar la gran extensi de la Terra dins el lmit dun mapa, aquest problema el resolen mitjanant lescala que permet ampliar o disminuir una superfcie respectant les seves proporcions. Els sistemes de projecci Tota representaci de la Terra sobre un mapa cont algunes deformacions de la superfcie que reprodueix, ja que la forma esfrica s una superfcie geomtrica no desenvolupable. Per aquest motiu existeixen diversos sistemes de projecci , nosaltres estudiarem tres tipus bsics: a) Projeccions conformes: representen lesfera respectant la forma, per no el tamany.

@legre
b) Projeccions equivalents: representen les dimensions de les rees per no les seves formes. c) Projeccions equidistants: mantenen la distncia real entre els diferents punts del mapa.

@legre
Projecci de Mercator

Projecci de Lambert (cnica)

@legre
Projecci Polar

Projecci de Peters

@legre
Projecci homolosena de Goode

@legre
TIPUS DE MAPES Bsicament diferenciem tres tipus de mapes segons la seva funci: a) Mapa fsic: Representa les unitats de relleu ( muntanyes, planes, caps, golfs,....) i hidrografia (rius, mars,....) Mapa poltic: representa les divisions administratives ( comunitats autnomes, provncies, municipis, pasos) Mapa temtic: Representa qualsevol tema ( climes, religions, usos del sl,...) b)

c)

@legre

Mapa fsic (1) Mapa temtic (3)

Mapa poltic (2)

1.3 EL RELLEU TERRESTRE FORMES DE RELLEU

Relleu continental Els elements que configuren el relleu terrestre sn: muntanyes, serralades, planes, altiplans, depressions i valls. Una plana, com podeu observar en la imatge, s una superfcie sense elevacions ni depressions destacades situada a poca altitud del nivell del mar. Laltipl t les mateixes caracterstiques que una plana per se situa a una altitud elevada.Una depressi o conca la forma una superfcie que s ms baixa que els terrenys del seu voltant. Una depressi sanomenar fossa tectnica quan sorigina per lenfonsament dun bloc en un relleu amb falles. Les valls sn depressions allargades de la superfcie terrestre per on habitualment passa un riu o una glacera. Les valls fluvials tenen forma de V. Les valls glacials tenen forma dU. La costa terrestre presenta formes que shan originat amb els agents erosius. Un cap s una punta de superfcie terrestre que sendinsa dins el mar. Una pennsula s una porci o fragment de terra que penetra dins un mar o llac i que est unida per un dels seus extrems al continent. De vegades la pennsula est unida per un fragment llarg i estret que sanomena istme. El mar banya les costes dels continents configurant formes diferents. Quan ho fa originant una costa corbada cap endins es tracta duna badia, si aquesta badia s molt gran

@legre
sanomena golf. Sovint laigua del mar penetra en el que havia estat una vall fluvial originant una ria. Un fiord sorigina en entrar laigua del mar en una vall glacial immersa en el mar.

Relleu submar El fons ocenic tamb t un relleu que es manifesta en les formes segents: - formant grans cadenes muntanyoses anomenades dorsals oceniques; - formant una mplia zona plana i lleugerament ondulada a una profunditat entre 3.600 i 5.500 m i que sanomena plana abisal; - formant profundes depressions entre 5.500 i 11.000 m de profunditat anomenades fosses oceniques; - formant la prolongaci del terra continental que est submergida en el mar, la qual sanomena plataforma continental;

@legre
- formant el tals continental, la superfcie inclinada que uneix la plataforma continental amb la plana abisal.

FORMACI DEL RELLEU. ZONES DE XOC ENTRE PLAQUES

La formaci del relleu terrestre es deu en gran part perqu les plaques tectniques que hem vist al comenament del tema,estan en contiu moviment i debeu pensar qu passa quan dues plaques tectniques xoquen? La resposta s ben senzilla, poden passar dues coses diferents , ja que com que hi ha plaques oceniques ( que sn ms primes) i plaques continentals (que sn ms gruixudes), doncs depn de quines plaques xoquin. Anem a veure lexplicaci.

@legre

@legre
Situaci a Aqu xoquen dues plaques que estan sobre lescora continental, es formaran grans serralades per exemple lHimalaia.

Situaci b I si xoquen una placa continental i una ocenica passa el segent

Sembla el mateix, per no. En la segona situaci es forma una serralada volcnica com per exemple, els Andes a Sudamrica. Les alades de les serralades sn menors i hi ha gran quantitat dillas volcniques que poden aparixer a loce. Tamb apareixen volcans al continent. Per els volcans i els terratrmols que van molt units els estudiarem al segent apartat.

@legre
1.4 LAIGUA LAIGUA A LA NATURA. HIDROSFERA
Es diu hidrosfera a la part aquosa de la Terra en cualquera dels seus estats (lquid, slid o gass). La major part de la hidrosfera la compon l'aigua salada de mars i oceans (97,2%). En segon lloc, la major proporci d'aigua es troba congelada a les glaceres i casquets polars (2,2%). En tercer lloc se l'emporten les aiges subterrnies (0,6%). Els rius i llacs ocupen el quart lloc (0,02%). En l'atmosfera tamb trobem aigua, b evaporada o b condensada en forma de nvols (0,001%) i ocupa la cinquena posici. En sis i tlimo lloc tamb trobem aigua en la part viva de la Terra o biosfera (0,00007%). Aquesta aigua no est quieta i ni estancada, sin que es mou entre les diferents parts de la hidrosfera i passa d'un estat a un altre. Aquests moviments i canvis d'estat es denominen cicle de l'aigua. Els motors que permeten aquesta circulaci sn: -el Sol (escalfa l'aigua, la s'evapora, i genera els moviments de masses d'aire) -la gravetat terrestre (que provoca les precipitacions i la circulaci de l'aigua per la superfcie i l'interior de la Terra des de les zones ms altes fins al mar).

@legre

1AIGUA SALADA. MARS I OCEANS

Com hem vist ms amunt, laigua salada, s a dir la dels mars I oceans s la majoritarian al planeta. Aquesta aigua no s apta pel consum hum, ni per beure-la, ni per rentar-nos , ni per regar els camps, nicament si la desalinitzem si que la podem utilizar, cosa que ja es fa en algn lloc amb falta daigua potable. Un oce s una gran massa daigua que separa els continents. A la terra hi ha 5 oceans: Pacfic, Atlntic, ndic, Glaciar rtc i Glaciar Antrtic. Els mars sn parts petites daquests oceans properes als continents. De mars en tenim molts: Mediterrani, Del Nord, Carib, Bltic, ,.

@legre

@legre
AIGUA DOLA. RIUS, LLACS, AIGES SUBTERRNIES I GLACERES
L'aigua dola est en els rius, en els llacs, en les glaceres, en els icebergs, en l'atmosfera i en el subsl. Els rius sn corrents d'aigua. Si un riu t molta aigua, s un riu cabals. Els grans rius desemboquen als mars i oceans. Molts rius desemboquen en altres rius; s'anomenen afluents. Alguns rius importants sn el Mississipp i l'Amazones a Amrica, el Nil i el Congo a frica, el Danubi i el Rin a Europa, el Ganges i el Iang-Ts a sia, i el Darling a Oceania. Tenim diferents tipus de rius segons de com procedeixen les seves aiges: a) Rgim nival: Les seves aiges procedeixen en gran quantitat del desgel de les neus. Aquests rius portaran ms aigua a la primavera i comenaments de lestiu. b) Rgim pluvio-nival: Les seves aiges procedeixen tant del desgel de les neus, com de les pluges caigudes. El seu mxim cabal tamb sol ser a la primavera. c) Rgim pluvial: Les seves aiges procedeixen de les pluges caigudes. Aqu el mxim cabal dependr de quina sigui lestaci ms plujosa de la zona. El cabal del riu s la quantitat daigua que t un riu en un punt determinat. La llera o llit del riu, s la zona per on passa el riu. El conjunt de cursos daigua que circulen per un territori en configuren la xarxa hidrogrfica. La conca hidrogrfica s lrea o territori pel qual circulen les aiges que desemboquen al mateix riu principal que dna el nom al conjunt de la conca. Les aiges subterrnies, sn les aiges procedents de les pluges que shan filtrat al subsl i poden formar rius subterranis que si tornen a sortir a la superfcie ho anomenem font i si es queden al subsl poden formar aqfers.

@legre
Les glaceres sn dipsits de gel que es donen als cims muntanyosos o als casquets polars.

Aiges subterrnies

Glacera

@legre
1.5 EL CLIMA FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA
Hi ha una srie de factors que poden influir sobre el clima: la latitud geogrfica, l'altitud del lloc o la distncia que el separa de l'oce o del mar Latitud geogrfica La latitud determina el grau d'inclinaci dels rajos del Sol i la diferncia de la duraci del dia i la nit. Com ms directament incideix la radiaci solar, ms s'escalfa el sl. Les variacions en latitud sn causades, de fet, per la inclinaci del eix de rotaci de la Terra. L'angle d'incidncia dels rajos del Sol no s el mateix en estiu que a l' hivern sent causa de les diferncies estacionals. Una major inclinaci en els rajos solars provoca que estos hagen de travessar major quantitat de atmosfera atenuant-se ms que si incidiren

perpendicularment. D'altra banda, a major inclinaci major ser la component horitzontal de la intensitat de radiaci. Per mitj de senzills clculs

trigonomtrics es pot veure que: Altitud L'altitud del lloc determina la temperatura i la humitat. Es calcula un descens al voltant de 0'6 C per cada 100 metres que s'incrementi l'alada.Aix a les terres altes fa ms fred que a les baixes, excepte en casos d'inversi trmica. A ms, tamb dins certs lmits hi ha un increment de la precipitaci a mesura que s'augmenta l'altitud i a les muntanyes plou ms que a la plana. En certa manera, pel que fa a temperatures pujar d'altitud s com pujar en latitud. Continentalitat La proximitat del mar influex sobre les temperatures i dna ms humitat. Les brises que s'originen en les regions costaneres atenuen la temperatura de les diferents estacions. Aix, aire clid quan s hivern i aire fresc quan s estiu. Aix, les zones prximes a la costa reben la influncia del mar i tenen

@legre
temperatures ms suaus. A l'hivern fa menys fred i a l'estiu menys calor que en l'interior. Una alta continentalitat , en canvi, accentua l'amplitud trmica. Provocar hiverns freds i secs i estius calorosos i secs. La continentalitat s el resultat de l'alt calor especfica del aigua, que li permet mantenir-se a temperatures ms fredes a l'estiu i ms clides a l'hivern. El que s el mateix que dir que l'aigua possex una gran inrcia trmica. Les masses d'aigua per tant, sn el ms important agent moderador del clima. s l'oscillaci trmica diria, a major amplitud trmica major diferncia de temperatures entre el dia i la nit.

ELEMENTS DEL CLIMA

El clima s el resultat de nombrosos factors que actuen conjuntament. Els accidents geogrfics, com muntanyes i mars, influeixen decisivament en les seves caracterstiques. Per determinar aquestes caracterstiques podem considerar com a essencials un redut grup d'elements: la temperatura, la humitat i la pressi de l'aire. Les seves combinacions defineixen tant el temps meteorolgic d'un moment concret com el clima d'una zona de la Terra. La temperatura La temperatura atmosfrica s l'indicador de la quantitat d'energia calorfica acumulada en l'aire. Encara que existeixen altres escales per a altres usos, la temperatura de l'aire es sol mesurar en graus centgrads ( C) i, per aix, s'utilitza un instrument anomenat "termmetre". La temperatura depn de diversos factors, per exemple, la inclinaci dels raigs solars. Tamb depn del tipus de substrats (la roca amsorbe energia, el gel la reflecteix), la direcci i fyerza del vent, la latitud, l'altura sobre el nivell del mar, la proximitat de masses d'aigua, ...

@legre
No obstant aix, cal distingir entre temperatura i sensaci trmica. Encara que el termmetre marqui la mateixa temperatura, la sensaci que percebem depn de factors com la humitat de l'aire i la fora del vent. Per exemple, es pot estar a 15 en mniga curta en un lloc assolellat i sense vent. No obstant aix, a aquesta mateixa temperatura a l'ombra o amb un vent de 80 km / h, sentim una sensaci de fred intens. La humitat de l'aire La humitat indica la quantitat de vapor d'aigua present en l'aire. Depn, en part, de la temperatura, ja que l'aire calent cont ms humitat que el fred. La humitat relativa s'expressa en forma de tant per cent (%) d'aigua en l'aire. La humitat absoluta es refereix a la quantitat de vapor d'aigua present en una unitat de volum d'aire i s'expressa en grams per centmetre cbic. La saturacin s el punt a partir del qual una quantitat de vapor d'aigua no pot seguir creixent i mantenir-se en estat gass, sin que es converteix en lquid i es precipita. Per mesurar la humitat s'utilitza un instrument anomenat "higmetro".

Pressi atmosfrica

La pressi atmosfrica s el pes de la massa d'aire per cada unitat de superfcie. Per aquest motiu, la pressi sol ser ms gran a nivell del mar que en els cims de les muntanyes, encara que no depn nicament de l'altitud. Les grans diferncies de pressi es poden percebre amb certa facilitat. Amb una pressi alta ens sentim ms cansats, per exemple, en un vergonys dia d'estiu. Amb una pressi massa baixa (per exemple, per sobre dels 3.000 metres) ens sentim ms lleugers, per tamb respirem amb ms dificultat.

@legre
La pressi "normal" a nivell del mar s d'uns 1.013 mil libars i disminueix progressivament a mesura que s'ascendeix. Per mesurar la pressi utilitzem el "barmetre". Les diferncies de pressi atmosfrica entre diferents punts de l'escora terrestre fan que l'aire es deplace d'un lloc a un altre, originant els vents. En els mapes del temps, els diferents punts amb pressions similars s'uneixen formant unes lnies que anomenem "isbares".

ZONES CLIMTIQUES
A la terra hi ha dues zones fredes (als Pols), dues temperades i una clida. Espanya est situada a la zona temperada del Nord, com pots apreciar al mapa. Les regions que estan a la zona clida, tenen temperatures molt altes durant tot l'any. Hi abunden els deserts. Les regions que estan en les zones fredes, tenen temperatures molt baixes durant tot l'any i gaireb no hi ha vegetaci. A les zones temperades, les temperatures sn moderades, pugen una mica a l'estiu i baixen a l'hivern