3INTRO_Busco noi sa i que es cuidi 4BREUS_ 7OPINI_Sicalipsi Now 81 DE DESEMBRE DIA MUNDIAL CONTRA LA SIDA_Situaci de la Sida a Tailndia11BCNCheckpoint 14Ajudem-nos,

liderem les respostes!16ALTRES COLLECTIUS_Entrevista al collectiu Galactyco 18ACTIVITATS CGB_Xerrades, 2 Fira dentitats i 2n Concurs fotogrfic El teu barri, lEsquerra de lEixample 20TRANS_Submises o mestresses? La transsexualitat i el mn laboral 24MOVIMENT_Observatori contra lHomofbia 26CULTURA_Esperant Yossi29CONTE ERTIC_Eco Nadal 30ON POTS TROBAR-NOS_ 31ACTIVITATS CGB_MARIGRAMA_

Fe derrades
Lautoria de larticle Persecuci poltica de lhomosexualitat i la transsexualitat: Rssia no est tan lluny de lInfogai 186 en el qu constava com autor Jordi Cirach, correspon a Vicent Canet.

Subscriu-thi!
S, vull subscriure-mhi.
Nom i cognoms ....................................................................... Adrea ....................................................................... Localitat ....................................................................... Codi Postal ....................................................................... Telfon ....................................................................... e-mail
Compte bancari Entitat Oficina DC Nm. de compte

EDITOR_Infogai REDACCI_Ptge. Valeri Serra, 23 - 08011 Barcelona Tel. 93 453 41 25 - Dipsit legal B- 25886/81 www.infogai.cat - infogai@colectiugai.org DINAMITZADOR_Felip Gonzlez Martnez REDACCI_Pablo Cceres, Maite Gallego, Felip Gonzlez COLLABORACIONS_Francesc Oui, Albert Bosch, Anna Planes, Miquel Estap, Jan Clar, Ral Vilar, Alberto Navarro, Christopher Jordi Lara, ngel Pozanco, grup TND, Gabriel Fernndez, Ferran Pujol, FAGC, Josep Roca, Xavi Ribas, Colectivo Galactycos, Alex San Rafael, Mart Delclot. DISSENY GRFIC_Joan Picazo. MAQUETACI_Joan Picazo. DISSENY PORTADA_Manuel Ferri FOTOGRAFIA_ Alberto Navarro ADMINISTRACI_lex San Rafael CORRECTORS_Jakob, Urtx DISTRIBUCI_Alex San Rafael PUBLICITAT_Alex San Rafael 649 172 911 IMPRESSI_Anman Grfiques del Valls, SL 937292310 * Infogai s membre de lAssociaci de Publicacions Peridistiques en Catal (APPEC). * Infogai s una revista al servei del Moviment dAlliberament Gai. * Lopini de lInfogai es reflecteix als editorials i articles sense signar. * LInfogai simprimeix amb paper ecolgic. * Els articles i imatges de lInfogai els podeu reproduir, copiar sense perms, noms cal citar les fonts.

.......................................................................

9 / Any
Banc o caixa............................... Adrea ........................................... Localitat ................... Signatura i data:
Envieu aquesta butlleta a Infogai Ptge. valeri Serra, 23 08011 Barcelona

* Saccepten i agraeixen collaboradors.

intro 3

Busco noi sa i que es cuidi

La demanda, tan natural per a qui la fa com cruel per a qui sen sent excls, s la baguette de cada dia a les pgines de contactes entre nois. I tot i que els mals sexuals o infeccions de transmissi sexual (ITS), com ens fa dir el discurs clnic sn cosa de tots els sexes, s cert que els cossos que tenen collons (literalment) produeixen esperma, i lesperma s una mena dhotel de cinc estrelles per a un bon grapat de virus i bacteris. Lexemple ms com dun virus de transmissi sexual s potser el de lhepatitis, mentre que els bacteris ms coneguts sn el Neisseria gonorrhoeae, el Treponema pallidum i el Chlamydia psittaci, famosos pels seus nicknames: gonorrea, sfilis, clamdia. Per falta parlar de lestrella de les controvrsies: el virus de la immunodeficincia humana. Molts governs no en parlen perqu s cosa de drogoaddictes, putes i homes que reben pel cul. Daltres en parlen perqu no tenen ms remei: s un problema de salut pblica, deducaci sexual i de pressupost. Ah! Els cals. Si no hi hagus aquesta obligaci tan feixuga de pagar als laboratoris els cals que aquesta banda de marginals i depravats no tenen, deixarien que es morissin i de passada seliminaria de la societat tot aquest lumpen que noms fa que pensar, tenir idees, criticar... i follar a cor qu vols. els pressupostos, no van ser ms que un piscolabis. La ideologia de la crisi, que ha distorsionat la democrcia com a sistema fins a transformar-la en el nom que t avui dia el totalitarisme, pot justificar-ho tot. La crisi s una filosofia de vida, una filosofia que tothom ha de compartir per collons perqu, segons ens diu el govern, ens vam gastar uns cals que no tenem. s clar que estem parlant dun govern que no t cap legitimitat: ni la duna majoria democrtica (perqu la llei electoral s profundament asimtrica i el vot duns val ms que el duns altres) ni la dun dret adquirit per mrit: aquest circ tristssim que ens est condemnant a la misria s una companyia de clowns amb tisores. No ens governen, gent: ens retallen! i lluita contra les infeccions de transmissi sexual pot actuar amb independncia de les poltiques sanitries de lestat i les comunitats autnomes i dels organismes que en depenen? Alguna daquestes associacions pot fer gala dautonomia total respecte de la indstria farmacutica i per tant de la imparcialitat de la informaci que divulga?

La ideologia de la crisi, que ha distorsionat la democrcia com a sistema fins a transformar-la en el nom que t avui dia el totalitarisme, pot justificar-ho tot
Que potser som ostatges dun discurs que confon la llibertat de tenir sexe com vulguem amb la responsabilitat dinformarnos com conv? Podem assumir les prctiques sexuals que vulguem, per noms podem assumir-ne les conseqncies si no les neguem o fem com si no hi fossin. Com vivim leducaci sexual que tant defensvem fa uns anys? Com valorem latenci sanitria que fa anys era precria i ara torna a ser-ho? Ja han retallat els ms pobres, els aturats, els extracomunitaris. Per a aquests sanguinaris els deu fer molt ms de morbo retallar mariques. No podem tornar als primers anys de la sida, patrocinats per les empreses que ms guanyen amb lenfonsament del sistema pblic de salut i densenyament. No podem pactar res amb aquests governs. No podem bescanviar el nostre silenci per cap subvenci.

Molts governs no en parlen perqu s cosa de drogoaddictes, putes i homes que reben pel cul
Les declaracions dAlicia SnchezCamacho de lagost del 2011, en qu va suggerir que lanomenada cirurgia de reassignaci sexual no era una prioritat en

Lnic que falta per retallar som nosaltres. Per tot arribar, sobretot si els ho posem fcil. Alg sha mirat estadstiques reals dalguna unitat dinfecciologia o centre de recerca al nostre pas? Alg pot demostrar quins criteris es fan servir en aquests estudis, si sen fan? Alguna associaci de prevenci

breus
Sha creat una petici a la plataforma Change.org per a que la glorieta del parc de la Ciutadella on va ser assassinada la companya transsexual Snia dugui el seu nom. A banda dels objectius commemoratius del seu cas els impulsors de la iniciativa pretenen que tal reconeixement impliqui un acte dafirmaci de Memria Histrica per a tot el collectiu GLTBI+ . La iniciativa va sorgir entorn dels actes dhomenatge pel 21 aniversari de la mort de Snia Rescalvo Zafra a mans duns skins nazis, el passat 6 doctubre, i va adreada al Tinent dalcalde de cultura, coneixement i innovaci de Barcelona. Al tancament daquesta edici, shan recollit ms de la meitat de les 250 signatures necessries. Des daqu us animem a sumar-vos a aquesta iniciativa.

Recullen signatures perqu la Glorieta de la Ciutadella de BCN dugui el nom de Snia

Ucrana intenta prohibir la imatge positiva dels homosexuals

Des dUcrana, la primera repblica exsovitica en despenalitzar lhomosexualitat, el 1991, ens arriba ara la notcia duna iniciativa legislativa, que compta amb un ampli suport entre els principals partits poltics, encaminada a prohibir tot tipus de manifestaci positiva de la imatge dels homosexuals: amb aquesta nova llei, serien perseguides les desfilades de lorgull gai i, fins i tot, lexhibici als cinemes duna pellcula com Brokeback Mountain. La norma, que contempla des de multes dun import no determinat fins a cinc anys a la pres per a qui reincideixin, ha estat qualificada per defensors dels drets dels homosexuals com una tornada a lEdat Mitjana.

Girona esdev la segona ciutat de lEstat amb consell de gais i lesbianes

El ple de lAjuntament de Girona del passat 8 doctubre don llum verda a la creaci del Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, convertint la ciutat en la segona de lEstat a donar veu prpia a aquests collectius, desprs de Barcelona. La creaci daquest organisme respon a les demandes de la Comissi Unitria 28 de Juny (formada, a Girona, pel FAGC,

el Grup de Lesbianes de Girona (GLG), Girona Orgullosa, Sin Vergenza i el Brot Bord). Un cop aprovada la creaci de lrgan municipal, grcies el vot favorable de totes les formacions poltiques llevat del PP (vot en contra), sha previst un termini dun any per fer el reglament i els estatuts que hauran de regir el funcionament del consell municipal.

breus 5
Dinamitant el binomi per gaudir dalternatives
Sota aquest lema, lassemblea OctubreTransBcn 2012 ha omplert un any ms de contingut tot un mes de xerrades, tallers i activitats diverses contra la patologitzaci de les persones transexuals a diferents espais afins de la ciutat de Barcelona com Can Vies, La Rimaia o Barrilonia. Amb la presentaci del seu calendari fotogrfic, a principis de mes, arrenc tot un esplndid seguit dactivitats sobre temes de salut, pres o treball sexual, on no hi falt la denncia de lordenana de civisme, que suposa multes i persecuci per part de la policia. Un ampli ventall de temes i activitats en qu el moviment transfeminista sha reivindicat com a mirada horitzontal i anticapitalista del mn i de les relacions poltiques, econmiques i socials. Tot plegat amb la gran manifestaci contra la patologitzaci trans del dia 27 com a colof.

Primera sollicitud dindemnitzaci duna dona lesbiana represaliada pel franquisme

Assessorada per lAssociaci dEx-presos Socials, M.C.D. sha convertit en la primera dona lesbiana represaliada pel franquisme a sollicitar a lEstat Espanyol la indemnitzaci a que t dret. Fins al moment, solament shavien produt reclamacions daquest tipus per part de dones transsexuals. El 1974, M.C.D. va ser condemnada, als 17

anys, a 4 mesos de pres pel jutge-magistrat dinstrucci nm. 1 de Peligrosidad y Rehabilitacin de Granada, en base a la seva orientaci sexual. Cal recordar que el govern espanyol ha establert, per a aquest tipus de reclamacions, la data lmit del 31 de desembre de 2013.

Els neonazis grecs impedeixen lestrena duna obra que representa un Jesucrist homosexual

Membres del partit neonazi Albada Daurada, entre els quals tres dels seus diputats, juntament amb fantics ortodoxos, van impedir el passat 11 dOctubre lestrena a Atenes de Corpus Christi, lobra teatral de Terrence McNanny que protagonitza un Jesucrist homosexual.

Els matons nazis van agredir fins i tot un periodista, davant la indiferncia policial, en una mostra de la impunitat amb qu compten aquests energmens per a imposar la seva llei amb total llibertat de moviments.

breus
El 5 doctubre es va reinaugurar el monument contra lhomofbia a lespig de la platja de Sitges, degut al seu deteriorament per les inclemncies meteorolgiques. Aquest monument en forma de triangle rosa, collocat lany 2006 per lAjuntament socialista, commemora els fets homfobs de lany 1996. Durant aquest any, la policia obria fitxes policials a totes les persones sospitoses per homosexualitat. Davant daquesta situaci, El FAGC, la Coordinadora Gai-Lesbiana, el Casal Lambda i el Collectiu Gai de Barcelona, entre daltres organitzacions, organitzaren pels carrers de Sitges una protesta, on els manifestants varen ser agredits per alguns ciutadans. Finalment, la importncia de la seua restauraci es basa en la reivindicaci de la memria histrica del moviment LGBT al nostre pas.

Restauraci del monument contra lhomofbia a Sitges

Antologa Gay 2012

vingut a formar part daquesta famlia. Fem crixer aquest art que sempre ens ha servit de confessor en les nostres hores ms nocturnes i solitries... Aquesta s la benvinguda que ens brinda la pgina de Facebook Poesia Gai. Una iniciativa oberta a tothom i que pretn ser un punt de trobada entre qualsevol persona que vulgui donar a conixer les seves creacions lriques. Aquest projecte va crixer rpidament i veient lxit assolit, el seu creador, Christopher Jordi Lara va decidir portar a terme ledici duna antologia de les ms significatives poesies per a celebrar el primer aniversari del projecte. LAntologa Gay 2012 ha sigut illustrada, grcies a la collaboraci dels artistes grfics Gabriel Pardo, Jordi Mboixader i Jos Manuel Cardoso. El collectiu gai sempre ha tingut, en poesia i narrativa, uns referents ambigus que lha obligat a aprendre a llegir entre lnies. Des de fa pocs anys, hem tingut la llibertat de poder expressar els nostres sentiments obertament, tant en la societat com en la creaci artstica. Aquest s el moment de continuar amb aquesta lluita en contra de la repressi i de lhomofbia i en favor de la llibertat. Ajudans a fer crixer aquesta pgina facebook.com/poesiagay, perqu qualsevol vers, qualsevol estrofa o qualsevol poema t cabuda a aquest indret.

Si ets poeta, amateur o professional, o tamb, lector de poesia LGBT, ets ben-

Orlando Cruz: Sempre he sigut i seguir sent un orgulls home gai

Orlando Cruz s un boxador professional porto-riqueny nascut el 1981 que compet en els Jocs de Sydney de 2000, i, encara, li resta combatre en el campionat mundial de pes ploma del 2013. El seu rcord s de 18 victries i 2 derrotes. Concentrant-nos en el context daquest apartat de breus, sha de dir que el 4 doctubre de 2012 Cruz va emetre un comunicat, en el que afirmava: Sempre

he sigut y seguir sent un orgulls porto-riqueny. Sempre he sigut y seguir sent un orgulls home gai. Daquesta manera, es va convertir en el primer boxador que, estan en actiu professionalment, reconeix pblicament ser gai. Finalment, va rebre el recolzament de Ricky Martin i del boxador Miguel Cotto, lnic porto-riqueny que ha sigut campi del mn en 3 divisions diferents.

Sicalipsi Now
Per: ngel Pozanco Hidalgo

opini 7

s un dia ombrejat de setembre, comencen les classes i sescolta el guirigall de motxilles i smartphones, darrere dels murs dels instituts. Els sacrificats mestres salcen de muscles, davant la imatge dadolescents hiperhormonats que els envolta. Dins, trobem una gran varietat de grups de xics i xiques, uns solitaris xics recolzats en la paret jugant amb el mbil, una parella donant-se la sonora benvinguda, un babau noven arraconat contra el seu pupitre, unes noies sorolloses compartint les ancdotes de lestiu i, en un rac, quasi amagats entre la indiferncia de la seua colla, dos nois que sestrenyen les mans. Sona la campana, comena un nou curs escolar, cadascun corre a les seues classes. Un dells saixeca i sen va, per primer de tot, li fa una bona morrej als llavis del seu nuvi davant la tranquilla mirada dels seus companys.

discrimina per gneres o identitats sexuals i que satreveixen a trencar amb els estereotips heteronormatius. Grcies a internet, sha alliberat ms identitats sexuals que tot un cami ple dintellectuals queers.

Lambient t la seua ra de ser, va ser i segueix sent necessari com a lloc desplai, dins dun mitj hostil, per, s hora de mirar ms enll. No es pot eixir de larmari per a ficar-se de cap en la cambra fosca. La focalitzaci de la cultura gai en el sexe i lesttica revela una falta de profunditat i una per explorar les implicacions que tenen les afectivitats queers en la societat sencera. La gay culture, que va comenar sent un lloc de llibertat, pot esdevenir-se en un mecanisme de control que desactive el vertader potencial de transformaci social de la realitat queer. Tanmateix, la societat ha de canviar i adaptarse als nous individus que la conformen. I aquestes colles dadolescents mig atordits,

El concepte dambient com un lloc de llibertat on expressar i desenvolupar les respectives identitats sexuals, comena a intuirse massa tancat, massa normalitzat
Qu, us sona a cincia ficci? Aix s perqu teniu uns anys. A, ja ocorre actualment al nostre estat de potentats mascles ibrics. s cert que encara no s una visi generalitzada i que queda molt de cam per fer, degut a que lassetjament i la humiliaci segueixen presents en la vida de molts daquests joves. No obstant, per primera vegada existeix una generaci de xicons i xicones heterosexuals o LGTB que no

Ells venen a contradir la cultura de la separaci, no busquen tolerncia sin respecte, tampoc normalitzaci sin respecte, aquesta s la paraula clau. Suposa un autntic trastorn per la cultura gai i com sha construt en tots aquests anys. El concepte dambient com un lloc de llibertat on expressar i desenvolupar les respectives identitats sexuals, comena a intuir-se massa tancat, massa normalitzat. Canvien els smbols i signes exteriors, per continuen reproduintse els mateixos esquemes patriarcals de dominaci, possessi, monogmia, submissi, etc... Lexpressi de la identitat sexual reprimida ha portat en si mateix, una segmentaci de lespai social, on tots cerquen situar-se correctament. Bars per a heteros, gayfriendlys, swings, gais, lesbianes, ssos, bakalas, BDSM... la multiplicaci pot estendres fins a linfinit. Per, en realitat, amb prou feines es diferencien els seus trets superficials que shan fer servir ms per a separar en unitats homognies que per a integrar all heterogeni.

La gay culture, que va comenar sent un lloc de llibertat, pot esdevenir un mecanisme de control que desactive el vertader potencial de transformaci social de la realitat queer
mig ximplets, mig bisexuals, mig assexuats, amb la seua tranquilla indiferncia cap al gnere o la raa o la religi o la identitat sexual o a qualsevol altra marca identitria dels seus companys, ens mostren el cam per a obrir els armaris i donar llum a les masmorres, afermant que en la diferncia es troba la riquesa i en la barreja la saviesa.

Per: Albert Bosch

Situaci de la Sida a Tailndia

1 de desembre Dia Mundial Contra la Sida

Dia de la Sida, Bangkok

Tailndia s un pas que continua perseguit per la seva imatge de prostituci des de mitjans de segle passat. Tot i aquesta imatge, la prostituci hi s illegal des de 1960. Ms enll de la prostituci i daltres tpics o realitats del pas, el que s cert s que Tailndia ha de lluitar contra una de les taxes ms altes de Sida del mn en vies de desenvolupament, on la primera via de contagi sn les relacions heterosexuals. de desenvolupament on aix ha succet, juntament amb Brasil i Hait. Amb els programes dels anys 90 es va aconseguir incrementar ls de condons i reduir el nombre de malalties de transmissi sexual, tant entre treballadors sexuals com en la resta de la poblaci. Aix, les infeccions de VIH van passar de 143.000 el 1991 fins a noms les 19.000 el 2003. Per a fer-nos una idea comparativa, a Catalunya les infeccions sn unes 500 lany, s a dir, Tailndia quadruplica les infeccions en proporci. Tot i la reducci de nous casos dinfeccions de VIH, el suposat xit s relatiu. Els pressupostos de lluita HIV/Sida shan redut des de 2006, i en conseqncia sest reduint ls del cond. Com en daltres pasos, les prctiques de risc entre els ms joves augmenten, cosa que fa pensar que en els propers anys hi haur un increment de la incidncia del virus. Sense campanyes de prevenci est clar que augmenta el risc dinfeccions, i que els missatges de sexe segur sobliden. Les noves generacions creixen ignorants dels riscos que corren, o veuen la Sida com una sndrome que afecta noms la gent gran, i shan convertit en el grup ms gran de risc. Noms una tercera part de joves utilitza el cond sistemticament a Tailndia. s per aix que el Fons Global de Lluita contra la Sida, la tuberculosi i la malria (GFATM, en les seves sigles angls) ha ajudat a recuperar les campanyes de ls de cond que avui dia tornem a veure pel pas. Les campanyes han arribat a la televisi, amb anuncis al carrer, autobusos, a cases de massatges (que solen ser bordells mal encoberts) i a les saunes gais. Aquestes campanyes no han estat exemptes de crtiques per part de grups conservadors, que han alat protestes adduint que podien malmetre la cultura tailandesa, o fomentar lactivitat sexual entre joves. Segurament obliden que aquestes campanyes en molts casos poden salvar la vida de les 80 persones al dia que encara moren de SIDA.

Tailndia ha de lluitar contra una de les taxes ms altes de Sida del mn en vies de desenvolupament, on la primera via de contagi sn les relacions heterosexuals
En la seva regi (el sud-est asitic), Tailndia t la taxa ms alta dincidncia del virus, amb un 1,3% de la poblaci infectada, el doble o ms que els seus vens. Ms de mig mili de persones viuen amb el virus, en un pas de 67 milions on les persones mortes per SIDA el 2009 van ser 28.000. Cal dir, per, que el tant per cent va arribar a superar el 2% el 1993. Les poltiques estatals a Tailndia han estat efectives amb la prevenci del VIH. s un dels pocs casos en pasos en vies

El Fons Global de lluita contra la Sida, la tuberculosi i la malria ha ajudat a recuperar les campanyes de ls de cond que avui dia tornem a veure pel pas
A ms, lestigma de la Sida segueix ben viu. El temple budista Wat Phrabat Nampo, al centre de Tailndia, acull ms de 300 pacients terminals de Sida. La llista despera dadmissi s de ms de 3000, en molts casos malalts abandonats per les seves famlies, que rebutgen fins i tot recollir les cendres dels seus familiars un cop cremats. Aquest templehospici, que rep donacions i voluntaris, el porten monjos majoritriament seropositius. Aix, ofereix un entorn de comprensi i pau per al promig de dos o tres residents que hi perden la vida cada dia. Existeixen temples semblants a altres indrets del pas.

1 de desembre Dia Mundial Contra la Sida 9

El collectiu homosexual, o dhomes que practiquen sexe amb homes com sanomena quan es fa referncia a comportament sexual, s un dels grups de risc ms alt. Es calcula que ms del 20% dhomes adults daquest grup estan infectats al regne de Tailndia. Com en daltres grups, i per lestigma que comporta ser seropositiu en aquest pas, el nombre de persones que han decidit fer-se la prova s bastant redut, aix que molts seropositius no coneixen el seu estat.

El govern tailands ha aconseguit expedir llicncies obligatries per produir versions genriques dantiretrovirals patentats (Efavirenz, Kaletra) sense el consentiment de les farmacutiques
El tractament antiretroviral s gratut. A ms, el govern tailands ha aconseguit expedir llicncies obligatries per a produir versions genriques dantiretrovirals

Sacs amb cendres, temple Wat Phrabat Nampo

patentats (Efavirenz, Kaletra) sense el consentiment de les farmacutiques, cosa que ha perms estalviar diners (i vides) i dedicar-los a altres rees de la lluita contra la SIDA. Les empreses fabricants han protestat i presa represlies: la farmacutica Abbott, per exemple, no ha introduit algunes de les drogues noves a Tailndia. Ells s que tenen clar que salvar vides no s la seva preferncia: el profit passa pel damunt de tot.

1 de desembre Dia Mundial Contra la Sida 11

BCNCheckpoint
Per: Ferran Pujol
El centre comunitari BCN Checkpoint sorgeix el 2006 per iniciativa de lassociaci Projecte dels NOMS com a resposta a la necessitat de facilitar laccs dels homes gais i altres HSH a la prova diagnstica del VIH i altres infeccions de transmissi sexual. Prviament, lany 2004, Projecte dels NOMS va instaurar el Dia de la Prova del VIH a Espanya, una jornada centrada en promoure el diagnstic preco de la infecci que actualment se celebra cada 20 doctubre a tot lEstat. BCN Checkpoint sadrea exclusivament als homes gais, atesa la desproporcionada prevalena de la infecci entre els HSH com tamb les barreres existents en aquest collectiu per accedir als sistemes sanitaris convencionals. Al llarg daquests anys dexperincia els reptes han estat ingents: des del desenvolupament de complexos protocols (inexistents fins aleshores i necessaris per a la implementaci del centre) i la formaci de facilitadors (peers) per poder oferir la proves rpides de detecci per part de professionals no sanitaris, fins a lobtenci dels recursos financers necessaris por poder garantir la viabilitat i continutat del projecte. Els esforos, per, shan vist compensats amb escreix: des de la posada en marxa del centre, prop de 600 persones han estat diagnosticades de VIH i derivades a centres

Sis anys dexperincia del centre comunitari de detecci del VIH per a homes que tenen sexe amb homes (HSH)
de sfilis i tamb, ms recentment, vacunats contra les hepatitis A i B. El diagnstic preco del VIH i altres ITS s fonamental per un bon pronstic de la infecci i evitar la transmissi a altres persones. BCN Checkpoint ha esdevingut un model dintervenci comunitria de referncia internacional, alhora que ha propiciat la creaci de projectes similars a diversos pasos europeus com ara Frana, Portugal, Srbia i Grcia, entre daltres. Els serveis de BCN Checkpoint sofereixen de manera totalment gratuta, per saccepten donatius per ajudar a garantir la continutat dels mateixos. Una altra manera de collaborar s associant-se a Projecte dels NOMS mitjanant una aportaci econmica regular. Per accedir als serveis del centre noms cal concertar una cita prvia al telfon 933 182 056.

Prviament, lany 2004, Projecte dels NOMS va instaurar el Dia de la Prova del VIH a Espanya, una jornada centrada a promoure el diagnstic preco de la infecci que actualment se celebra cada 20 doctubre a tot lEstat
hospitalaris de referncia desprs dhaver rebut assessorament i, per descomptat, recolzament emocional per palliar limpacte del diagnstic. A ms, al llarg daquests anys centenars dusuaris han estat diagnosticats

BCN Checkpoint Comte Borrell 164-166 08015 Barcelona www.bcncheckpoint.com www.facebook.com/bcncheckpoint

1r Desembre
MS DRETS! MENYS RETALLADES! MENYS EXCUSES!
Al Novembre PUNTS DINFORMACI sobre Stop Sida i la prevenci del VIH en Gaixample 21 i 22 TALLER DE SEXE + SEGUR per a treballadors/es sexuals 23, 24 i 25 TALLER DE SALUT SEXUAL 29 TALLER DE ITS 30 COLLECTIU UBI DANSA I VIDEOART / EXPOSICI VIHTAL de lartista Martnez Villegas a les Cotxeres de Sants / FESTA STOP SIDA al Club Trash Barcelona 1 Desembre ACCIONS DE PREVENCI en locals LGTB en collaboraci amb ACEGAL
Diputaci 185, entl. 2 | 08011 Barcelona | www.stopsida.org

Tel: 93 452 24 35

Disseny: perfritsche.com

14

1 de desembre Dia Mundial Contra la Sida

Ajudem-nos, liderem les respostes!

Per: Rafael Muoz Castro www.stopsida.org

Fa uns mesos, Stop Sida va organitzar un colloqui-debat sobre limpacte de les retallades sanitries en la salut sexual de la comunitat gai. Una excellent ocasi, per reunir en una taula a ponents rellevants del mn de la poltica, ladministraci, la salut pblica i el moviment LGTB. Ens va ajudar, com a associaci i com a moviment LGTB antisida, a identificar quins sn els problemes que sestan produint, actualment, arrel de les retallades econmiques i dels drets. Tamb ens va ajudar a elaborar i dissenyar diferents estratgies que minimitzin limpacte de les retallades en la salut sexual i en les associacions que treballem en la prevenci del VIH i daltres infeccions de transmissi sexual (ITS). Per contextualitzar una mica la situaci: Lltim informe del CEEISCAT1 ens indica que el 61% dels nous diagnstics del VIH de lany 2011, shan produt dins de la comunitat dhomes que tenen sexe amb homes (HSH). Aquest percentatge puja fins el 72% dels casos, si parlem noms dhomes. Podrem dir, que prcticament tres de cada quatre homes diagnosticats actualment a Catalunya sn gais. Igualment, el 63% dels casos de sfilis i, gaireb, el 100% dels casos de linfogranuloma veneri shan produt a la nostra comunitat, el darrer any Una altra dada a tenir en compte, pel que fa a lentrada en vigor l1 de setembre del Real Decreto que exclou de lassistncia sanitria a les persones immigrants en situaci irregular, s el fet detectar que un 46% del nous diagnstics per VIH es focalitza a la poblaci immigrada. Una poblaci, potser, en molts casos, en una situaci irregular, administrativament parlant. I per acabar, per sent ser-hi menys important, s explicar que les transferncies econmiques que realitzava el govern central per treballar la prevenci i assistncia del VIH i la Sida, mitjanant la Secretara del

Plan Nacional sobre el Sida a les comunitats autnomes, ha suposat de 0 lany 2012. En resum, ens trobem en una situaci de constant augment de les infeccions pel VIH i per les altres ITS a la nostra comunitat; dimportants retallades dels recursos econmics per poder fer front la prevenci; i duna ampla exclusi de lassistncia sanitria universal a una part de la poblaci, a partir de la nova llei esmentada.

Seguint el pargraf anterior, a Catalunya, sha establert un sistema que permetr disposar duna targeta sanitria bsica, que donar accs al primer nivell dassistncia restringida, s a dir, a latenci urgent, a latenci primria i a certs programes dinters sanitari, com per exemple, latenci i el tractament a persones amb VIH. A lhora datendre a les necessitats dinformaci, Stop Sida i altres associacions hem creat espais dassessorament personal. Podeu contactar amb Stop Sida al telfon 934522435 o enviant un e-mail a info@ stopsida.org. Tamb podeu contar amb el segent correu electrnic presidencia@ comite1desembre.org del Comit 1er Desembre al segent. Daltra banda, val a dir que una gran part de la feina en prevenci i assistncia sha dut terme, grcies els esforos del mn associatiu, durant els 30 anys de pandmia del VIH. Associacions com Stop Sida, han jugat un paper fonamental en el disseny destratgies de prevenci i en la cura de la salut sexual de les persones LGTB i dels/de les treballadors/ es sexuals homes i dones transsexuals; en la realitzaci de campanyes; en el diagnstic preco; en la lluita contra lestigma i la discriminaci que pateixen les persones que viuen amb el VIH; en la prevenci daltres ITS en les persones amb VIH; i en el desenvolupament destudis i investigacions que permeten identificar els possibles detonants que influenciarem en la prevenci. Hem sigut, per tant, una part essencial en la cura de la salut sexual del nostre collectiu. En aquest sentit, el fet de privar o retallar els recursos econmics disponibles per poder

Qu fer? Hem observat, amb fora preocupaci, que lentrada en vigor del Real Decreto publicat pel govern central, suposar la limitaci a laccs de la sanitat pblica a persones que conviuen amb nosaltres. Aquestes persones, per la seva situaci dirregularitat administrativa, seran privades dun dret fonamental: el de la salut. En el cas de les malalties transmissibles, aquestes persones restaran allunyades dels programes de cribratge i de diagnstic, endarrerint el seu tractament i exposant-les a la resta de la societat a una situaci de risc, totalment innecessria.

1 de desembre Dia Mundial Contra la Sida 15

continuar amb el desenvolupant daquestes tasques, significaria deixar a la poblaci LGTB en una situaci de gran vulnerabilitat que repercutir, a curt o mig termini, en un augment de les infeccions pel VIH i per les altres ITS. En els anys 80 i 90, el moviment associatiu LGTB va ser capa de reaccionar, rpida i efectivament, davant laparici i lexpansi del VIH. Aix, es va aconseguir per la implicaci activa entre les persones que formem aquest collectiu: associacions i mn empresarial LGTB, i la complicitat de la resta de la societat civil i de les institucions pbliques. Ara, torna a ser el moment de qu el collectiu LGTB lideri i simpliqui activament, baix lobjectiu de fer front a les retallades econmiques, que estan afeblint la seva capacitat de treball. s el moment de recuperar i enfortir lactivisme LGTB envers el VIH/SIDA, el voluntariat i la captaci de fons, que permetin la sostenibilitat dels projectes preventius i de les associacions que els duen a terme.

Amb aquesta Xarxa aconseguirem: Canalitzar el recolzament de les persones envers la feina de Stop Sida per la salut sexual, des de i per la comunitat LGTB i els/les treballadors/es sexuals. Co-financiar el projecte associatiu, basat en els programes i els serveis de promoci de la salut sexual del collectiu LGTB i dels/de les treballadors/es sexuals. Donar a conixer i mantenir informats als membres de la Xarxa sobre les activitats, els programes i els serveis de Stop Sida. Oferir i liderar respostes conjuntes del collectiu LGTB, de les persones VIH+ i dels/de les treballadors/es sexuals homes i dones transsexuals per la defensa dels nostres drets.
necessitat o inters, volen que continuem treballant per la nostra salut sexual i els drets collectius, duna manera lliure i amb el comproms social de sempre. Malgrat les dificultats creixents amb qu es troben les entitats dacci social i en particular aquelles que treballen des del i pel collectiu LGTB. s, per tant, el moment, de qu entre tots liderem iniciatives, novament, per a que la nostra salut no es vegi afeblida per les retallades econmiques i socials, com a ciutadans i com a collectiu. Ajudans a continuar ajudant!

Per aix, entre les mltiples accions que estem desenvolupant per garantir el funcionament present i futur dels nostres serveis, hem iniciat un nou projecte. Es tracta de la creaci duna Xarxa de Recolzament a Stop Sida, en qu ens permeti canalitzar aquesta resposta collectiva. Doncs, sn moltes les persones que, coincideixen per

Referncies 1 Informe semestral vigilncia epidemiolgica de la infecci pel VIH/SIDA de Catalunya. Actualitzaci el 30 de juny de 2012. http://www.ceeiscat.cat

ESTS SEGURA? Autodefensa y las claves de la autntica seguridad

PRESENTACI DEL LLIBRE La defensa personal no s noms colpejar, i la violncia no sempre prov dels desconeguts, al carrer. La primera lnia de defensa personal s una seguretat fsica que es crea a partir de mantenir la calma, escoltar la intuci, tenir conscincia de lespai i la possibilitat de perill, aix com comunicar-se amb claredat verbal i fsicament. Vine a escoltar i parlar amb la escriptora! Data: divendres, 14 de desembre Lloc: Antinous Llibreria-Caf c/ Josep Anselm Clav, 6 Barcelona Hora: 19.30 h

16

Entrevista al collectiu Galactyco

Per: Felip Gonzlez
Grcies a la participaci del Levanteentienda 2012 en les immediacions de Cartagena, el passat mes dagost, vaig poder conixer el collectiu Galactyco, responsable de la seva dinamitzaci. Es tracta dun esdeveniment ldic i, alhora, daprenentatge que, des del 2003, sha anat organitzant entre diversos grups al llarg de larc del Mediterrani. Aprofitant la meva participaci, aconsegu segrestar alguns dels seus membres organitzadors, sota la finalitat de revelar els seus secrets a totes les lectores de lInfogai. I un cop gestat, com foren els primers passos? Doncs, els comenaments mai foren fcils, encara que, s veritat que un cop shavia engegat, foren moltes veus que ens animaren a seguir endavant en la nostra lluita. I avui en dia, quatre anys desprs, segueixen donantnos suport en la nostra reivindicaci diria. 3. Com a grup LGBT existeix un ideari i uns objectius que us unifiqui? Quins serien els crits de guerra o les proclames davant la societat cartagenera? Nosaltres fem poltica, des del punt apartidista, com diem per aqu no ens casem amb ning, encara que sabem quins sn cadasc. Els objectius no sn altres que lluitar contra qualsevol mena de discriminaci per lorientaci sexual i/o identitat de gnere. Aconseguir que Cartagena i la seva comarca sigui cada cop ms respectuosa amb les diferents realitats. 4. Expliqueu breument com s la realitat LGBT en la vostra zona i quins sn els aspectes ms urgents que esteu treballant actualment.

altres collectius

Galactyco, s un acrnim de Gays, Lesbianas Activistas de Cartagena Y Comarca

1. Abans de res, a qu respon la nomenclatura Galactyco? El nom de la nostra associaci, Galactyco, s un acrnim de Gays, Lesbianas Activistas de Cartagena Y Comarca. Tot i que som un collectiu LGBT, ja que els transsexuals i bisexuals tamb shi inclouen.

Da Mundial por la Despatologizacin de la Transexualidad

Doncs, des de lany 2009 anem organitzant lEnorgulleCT. El Orgullo de Cartagena. El seu nom evoca la lluita per la trobada de la prpia identitat, el creixement i la maduraci que ens ha portat a cadasc a ser el que som des de la individualitat. Per tamb la lluita per a que ning savergonyeixi dels seus sentiments, dall que el seu cor li dicta, s a dir, del seu estatus hum. Daquesta manera, es pot caminar cap a una vida feli i plena, coneixent-se i acceptant-se com ss. LEnorgulleCT ha anat creixent en dies i en nombre de participants, aconseguint deu dies dactivitats i incrementant el nombre de carrosses, sindicats, partits poltics i altres forces vives de la comarca que suneixen en la Manifestaci_ com ara a lacte central de lEnorgulleCT _ que sol celebrar el darrer cap de setmana de juny. La lluita contra la SIDA i la prevenci daltres Infeccions de Transmissi Sexual s una lluita diria de Galactyco i les seues activitats es centren al voltant de l1 de Desembre, mitjanant la collocaci destands i el repartiment de material preventiu i informatiu al carrer i en establiments damics.

Aconseguir que Cartagena i la seva comarca sigui cada cop ms respectuosa amb les diferents realitats
Des de lexistncia del collectiu, la situaci sha normalitzat prou, malgrat aix, encara resta molt per fer. Ara mateix, estem lluitant per a que lAssemblea Regional admeti el trmit de la Llei Integral per a persones transsexuals. A ms, del recurs del Partit Popular davant la Llei del Matrimoni o la prevenci del VIH, entre altres qestions que abasteix el nostre humil collectiu. 5. Les lectores desitjarien conixer algunes de les vostres activitats reivindicatives o festives ms destacades.

Da Mundial de la Lucha Contra El Sida

2. Quines foren les circumstncies que donaren llum al vostre collectiu? Lassociaci Colectivo Galactyco neix a Cartagena lany 2008 amb lobjectiu de posar veu al collectiu LGBT, a la comarca del Camp de Cartagena.

Des de lany 2009 anem organitzant lEnorgulleCT. El Orgullo de Cartagena

altres collectius 17
Des de lrea dEducaci, es mantenen contactes, durant tot lany, amb la comunitat educativa i les administracions regionals i locals, amb la finalitat danar avanant en leducaci afectiva sexual, tant inexistent, encara, en les aules.

Manifestacin del ENORGULLECT El ORGULLO DE CARTAGENA

No obstant, sha de dir que durant tot lany organitzem xerrades i tallers en centres educatius i socials. Al llarg del mes doctubre, tamb, desenvolupem diverses activitats per a reivindicar la DESPATOLOGIZACI TRANS, ja que per a nosaltres les persones transsexuals encara pateixen una major discriminaci.

A lrea dEducaci es mantenen contactes, durant tot lany, amb la comunitat educativa i les administracions regionals i locals
6. A propsit de la vostra comarca, quines coses o persones canviareu si freu bruixes i bruixots? Canviarem, de vegades, la facilitat de criticar, de forma negativa, a un grup de persones que voluntriament sacrifiquem el nostre temps, sota lobjectiu de lluitar per la defensa dels drets de les persones LGBT. Com a persones, ho sabem, si tinguessin un alcalde o alcaldessa... Lactual alcaldessa porta, gaireb quatre anys, negant-se a reunir-se amb nosaltres, encara que sigui, com a mnim, per a presentar-nos com una organitzaci ms a la ciutat.

Entrega de Carta al PP de Cartagena exigiendo que retire el recurso contra el Matrimonio Igualitario
7. Qu espereu aconseguir en el vostre mbit dactuaci? Una societat ms justa i respectuosa, i que a les generacions que comencen ara, no els calgui educar quan siguin grans, sin que, des de petits coneguin les diferents realitats de gnere i de viure la sexualitat. Finalment, que tot el mn pugui ser una mica ms feli. Si nosaltres podem ajudar, encara que sigui una mica, amb aix estarem satisfetes.

La lluita contra la SIDA i la prevenci daltres Infeccions de Transmissi Sexual s una lluita diria de Galactyco

Encara no collabores amb lInfogai?

Ajudans a construir la revista del moviment LGBTQ catal. Tan fcil, com enviant-nos els teus articles, les teves suggerncies sobre aquelles temtiques que hi trobes a faltar a lemail infogai@ colectiugai.org o visitant-nos a www.facebook.com/Infogai.

Cantina CGB

SOLUCIONS MARIGRAMA

10 T M B 9 A 8 T 7 6 L 3 S 2 A 5 A A 1 2 1 C A

11 S

4 U G A N D A

O R R U E L L I
3 R

R O N

G A

R S
4 E

T E

A N A
5 T

U M A A N A
6 7 A

P H O E

U R

A N

A A

8 9 10 11 A M O R

C P S

R A R S E E

T O S

N B S S E S I

S I

E S E

Dimarts, dijous i dissabtes de 19:00 a 21:30 Divendres, dissabtes i viglies de festius de 23:00 a 2:30

18

activitats CGB
El passat 6 doctubre, vrem poder assistir a la xerrada sobre envelliment i diversitats sexuals, duta a terme per Josep Maria Mesquida, on van assistir ms de 30 persones. La ponncia ens va donar loportunitat de reflexionar conjuntament sobre els reptes del collectiu LGTB, davant lenvelliment i la prdua de lautonomia personal i, alhora, ens va servir per conixer qu cal saber si ens trobem en alguna situaci de dependncia o vulnerabilitat i necessitem que altres persones tinguin cura de nosaltres. Moltes i diverses sn les opcions que tenim, tant pbliques com privades, ja sigui a casa, en centres especialitzats, apartaments adaptats, etc. Per, tot i que els recursos existeixen, encara cal treballar molt per assegurar que cap de nosaltres pateix cap tipus de discriminaci, arribats a aquest moment.

Xerrada sobre les diversitat sexuals i lenvelliment

Xerrada de la campanya Tanquem els CIE a la kantina del CGB

i molt entenedora dels injustos llimbs legals que suposen aquests centres de retenci de persones immigrants, lnic delicte de les quals s trobar-se en situaci irregular dins les fronteres de lEstat Espanyol. Al CIE de la Zona Franca de Barcelona, els interns esperen a ser deportats en la ms absoluta indefensi, durant setmanes, molt sovint sense ni tan sols conixer lidioma, en un ambient hostil on sn freqents els maltractaments i les humiliacions. s un dels diversos centres de retenci que depenen del Departament dInterior i que, disseminats per tot lestat, gestiona la policia. Va ser una xerrada enriquidora en qu la majoria de nosaltres vam prendre contacte amb la realitat crua i molt desconeguda daquest sistema racista de repressi institucional, que (cal que no ho oblidem) ha costat la vida de 2 interns el darrer any, al centre de Zona Franca. Us convidem a cercar ms informaci i a difondre-la:

Campanya per al Tancament dels CIEs:

http://tanquemelscies.blogspot.com.es

La tarda del 4 doctubre, van visitar la kantina del CGB dos activistes de la campanya a Barcelona pel tancament dels Centres dInternament dEstrangers, el Marc i la Cludia. Entre tots dos, van oferir-nos una descripci completa

Informe CIEs de SOS Racisme:

http://www.sosracisme.org/reflexions/ pdfs/informe_cies.pdf Solidaritat!

Xerrada Stop desnonaments

El passat 3 doctubre, va tenir lloc al Centre Cvic Urgell la xerrada Stop desnonaments a crrec dAda Colau de la Plataforma dAfectats Per la Hipoteca. Lactivitat va estar organitzada pel Collectiu Gai de Barcelona per a les Festes de lEixample Esquerra. El dret a lhabitatge ha estat un dret sistemticament vulnerat. A les dificultats daccs histriques, shi suma la prdua de llar per a milers de famlies: desnonaments, execucions hipotecries, famlies desallotjades i endeutades de per vida... La pobresa s a tots els barris. Moltes persones que mai havien pensat que es trobarien en la necessitat de demanar ajuda, fins i tot per a menjar, procuren que els vens no sassabentin de la situaci en que es troben, perqu a ms senten vergonya.

activitats CGB 19
2 Fira dEntitats
El Collectiu Gai de Barcelona ha organitzat la 2 fira dentitats, dins del marc de la Festa Major de lEsquerra de lEixample, el passat 6 doctubre. Al llarg de la Gran Via, entre les immediacions dels carrers Muntaner i Casanova al costat muntanya, ens trobarem ,entre daltres, amb els estands del grup LGBT de lUGT, la plataforma universitria Sin Vergenza, Esquerra de lEixample per la Independncia, la Plataforma dafectats per la hipoteca recollint signatures per a la seva ILP, el Front dAlliberament Gai de Catalunya (FAGC), lObservatori contra la homofbia, Te NaDones? (TND), Infogai, Ecogais i el Collectiu Gai de Barcelona (CGB). A travs daquesta fira dentitats, es pretenia informar i visibilitzar a la gent del carrer sobre les problemtiques ms emergents de cada grup, a banda dintercanviar opinions, rebre assessorament, recollir signatures i passar una bona estona.

2n Concurs de Fotografia El teu barri, lEsquerra de lEixample

1er Premi: Encantats per la banda

Dins del marc de la festa major del barri de lEixample Esquerre, el Collectiu Gai de Barcelona pretn animar que els i les participants daquesta segona edici, immortalitzin aquelles imatges que relaten sobre les activitats festives ms cridaneres i intimistes, els seus protagonistes, els guarniments dels carrers, el caliu de les festes, els fets ms inslits, etc. Per aquest segon any, val a dir que ha augmentat el nombre de participants i de fotografies i, per tant, la decisi dels tres guardons no ha sigut gens fcil pel jurat. Aix doncs, el jurat reunit a la seu de lAssociaci de Vens de lEixample Esquerra, el passat divendres 2 de novembre, ha decidit que el primer premi s per la fotografia Encantats per la banda de lautora Ana Mara Snchez Garca, el segon premi se lha portat lobra Diumenge de puntaires de Teresa Medina Binimelis i, finalment, el tercer guard lha obtingut lobra Ballet de Vctor Curto Fras. Per cloure, es vol agrair laportaci de les fotografies no premiades i, sobretot, la participaci desinteressada del jurat, conformat per la vocal Mara Gonzlez lvarez de lAssociaci de vens i venes de lEixample Esquerre, la vocal Maribel Mata de lEspai de fotografia Catal Roca i el seu president Felip Gonzlez Martnez del Collectiu Gai de Barcelona.

20

Submises o mestresses? La transsexualitat i el mn laboral

trans

Per: Anna Planes

Fa mig any enrere, durant el meu primer curs dAntropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona, vaig comenar a elaborar un petit treball a lassignatura dantropologia de les societats contempornies. La recerca consistia en escollir una temtica concreta i desenvoluparla, a partir de lexperincia viscuda per una persona. En el meu cas, vaig escollir el tema sobre la transsexualitat femenina i el mn del treball. Malgrat que no era gens familiaritzada amb aquest mn, vaig recrrer a un company de classe, en Felip Gonzlez, qui em va presentar a la transsexual femenina Silvia Reyes. Grcies a la seva experincia personal, comenaria a construir una visi ms sincronitzada sobre la situaci real que es troba una part del collectiu transsexual, en lmbit laboral. Com que la meva recerca es va centrar en la transsexualitat femenina, a banda dentrevistar-me, dues vegades amb la Silvia Reyes, aconsegu contactar amb la transsexual femenina Gina Serra, qui em va orientar

sobre la incidncia de la transsexualitat dins de lmbit laboral. En aquest segons cas, la nostra conversa es va centrar, sobretot,

seguit de variables, que entren en joc i es combinen, donant lloc a les segents situacions vitals. En primer lloc, trobem la variable esdevinguda per lactual conjuntura econmica, en qu lescenari de la crisi econmica ha estat decorat per lextermini de molts llocs de treball i el conseqent augment progressiu del nombre daturats. Dentrada, el pati no est escombrat per a ning. En segon lloc, cal parlar sobre lorigen de procedncia, on trobem un nombre important de persones immigrants que han canviat el seu pas dorigen per aquest, en busca de ms tolerncia i, per tant, de ms oportunitats. bviament, aquest fet influeix a lhora de trobar una feina que mal anomenar normalitzada, ja que shan dafegir els handicaps associats a la condici de la nouvinguda que giren al voltant de la llengua del lloc de rebuda, aix com, de la vigncia dels papers reglats ( perms de residncia, de treball, etc.) Finalment, la tercera variable est directament relacionada amb la condici transsexual, degut a la seva

Entenem per discriminaci qualsevol acte de violncia que vulneri la integritat, tant fsica com a psicolgica, duna persona en lmbit laboral; aquesta discriminaci s, sovint, ms subtil i est ben maquillada, per resulta igual de punyent
en el front obert per la lluita en favor de la normalitzaci laboral de les persones transsexuals, a travs de larticulaci dun

trans 21
creixent discriminaci envers aquest collectiu que dificulta les possibilitats de trobar una feina normalitzada. Entenem per discriminaci qualsevol acte de violncia que vulneri la integritat, tant fsica com a psicolgica duna persona. Aquesta violncia t moltes i variades manifestacions. Trobem, en la seva forma ms directa i evident, les agressions fsiques i verbals. Aquelles que ning passa per alt. Per altra banda, centrant-nos en lmbit laboral, aquesta discriminaci s, sovint, ms subtil i est ben maquillada, per resulta igual de punyent. Poques sn les vegades que aquest fet s denunciat, ja sigui social o jurdicament. Val a dir, per, que cada vegada en sn ms visibles. Un exemple daquesta discriminaci dissipada, es pot trobar quan es busca una oportunitat de feina orientada de cara al pblic, com per exemple fer de cambrer en un bar. Les raons daquesta discriminaci sn les que anomenar a tercers, s a dir, la persona contractant no agafa a les persones trans per cap mena daversi envers ella, sin que ho fa pels clients. Sha de tenir en compte que davant dun negoci, rares sn les vegades que les persones estan disposades a assumir determinats riscos daquesta sort. He dit risc, perqu des del seu punt de vista, efectivament, suposaria una amenaa a la prosperitat del seu negoci. la situaci s fonamental per a provocar reaccions. I per suscitar qestions s indispensable fer-se veure. He sabut, tamb, que hi ha una bona part del collectiu trans que es dedica professionalment al mn de lespectacle i/o a la prostituci. La meva percepci, a priori, era que les persones que es dediquen aquestes professions ho fan perqu no tenen ms opci professional. Aix, mevocava un sentiment de llstima cap a elles, ja que les percebia com a persones submises a una condici sobre la qual no tenen cap potestat. Tanmateix, el primer dia que vaig entrar al collectiu, amb aquesta idea al cap, un company es va afanyar a deixar-me un exemplar del Manifiesto Puta de Beatriz Espejo. Va ser a partir de la seva lectura i de parlar una altra vegada amb la Silvia, quan vaig comenar a abandonar aquesta idea i vaig comenar a percebre lessncia de la qesti: el mn de lespectacle i de la prostituci sn, en molts casos, no noms, una font de recursos econmics, sin que tamb, una font dautonomia i autogesti de la prpia experincia vital. En resum, permeten lafirmaci de la prpia identitat. estan estretament relacionats amb el poder i, conseqentment, amb la poltica. Tamb hi ha valors i criteris que prevalen sobre els altres i que satreveixen a parlar de democrcia. Davant daix, existeixen persones que responen a una paraula: hipocresia. La transsexualitat dista molt encara destar exempta de prejudicis. Els prejudicis sn producte de la ignorncia i, alhora, s el resultat de la por daproximar-se a all desconegut i estrany. La reticncia a procurarse respostes a qestions, ms enll de Probablement, no he revelat grans coses amb la meva recerca, per aquest estudi em va revelar una gran cosa, el fet de qu, a vegades, has de pagar un preu, potser injust, per a ser la veritable mestressa de la teva vida.

El fet que la identitat sexual duna persona no es correspongui amb el sexe amb el qual va nixer, no la incapacita a cap nivell laboral. En aquest sentit, podrem parlar duna societat discapacitada
Durant la tarda que vaig gaudir amb la Gina Serra i la seva parella, em va comentar que existeixen altres casos de discriminaci, com ara els acomiadaments de persones trans, en el moment de revelar la seva identitat. Davant daquest greuge, moltes de les persones despatxades ho han portat a judici i han aconseguit guanyar-lo. La lluita permanent del collectiu transsexual s la seva despatologitzaci. El fet que la identitat sexual duna persona no es correspongui amb el sexe, amb el qual va nixer, no la incapacita a cap nivell laboral. En aquest sentit, podrem parlar duna societat discapacitada. No oblidem que som totes i cadascuna de nosaltres que formem aquesta societat i, tamb, on construm la seva realitat. Aquesta construcci s fruit dels nostres valors i criteris, dels quals, nhi ha un munt que

La transsexualitat dista molt encara destar exempta de prejudicis. Els prejudicis sn producte de la ignorncia i, alhora, s el resultat de la por daproximar-se al que s desconegut i estrany
laspecte fsic, s a dir, del qu s la carcassa en la que projectem el que sentim que som. Per, com passa en qualsevol matria, hi ha preguntes que no sens ocorren per nosaltres mateixes i que necessiten una posada en evidncia del tema. Jo mai, mhagus preguntat com respiren els peixos sota laigua, si no hagus sabut, prviament, que tots els essers vius han de prendre oxigen del seu medi per a sobreviure. Donar a conixer

L L I S TAT A C T UA L I T Z AT A L A W E B : W W W. C O L E C T I U G A I . O R G

Collectiu Gai de Barcelona

Passatge Valeri Serra, 23 Baixos

DISCOTECA Metro - C/ Seplveda, 185 ENTITATS Associaci de Vens i Venes de lEsquerra

de lEixample - Avda. Romka, 139

Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 Sauna Thermas - C/ Diputaci, 46 SEX SHOP Nostromo - C/ Diputaci, 208 Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 Zeus - C/ Riera Alta, 20 ALTRES Cerveseria Rosses i Torrades - c. Consell de
Cent, 192

BARS
tame - c. Consell de Cent, 257

Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64

Berlin Dark - Ptge. Prunera, 18 Chevalier bistrot - c. Diputaci, 157 Cine Arenas - c. Tarragona, 35

Casal Lambda - c. Verdaguer i Calls, 10

Grup dAmics Gais - c. Virgili, 24

FAGC c/ Verdi, 88 LLIBRERIES Antinovs - C/ Josep Anselm Clav, 6 Cmplices - C/ Cervantes, 4 FORNS I PASTISSERIES
Pastisseria Bnitsa - c. Diputaci, 188 Pastisseria Bogu - c. Muntaner, 57 bis

La Bata de Boatin - C/ den Robador, 23

MAT - c. Consell de Cent, 245bis

New Chaps - Avda. Diagonal, 365 People Lounge - C/ Villarroel, 71

Zelig - c. del Carme, 116

Papereria Emilio Segarra -

C/ Muntaner 63

Pastiseria- Banitsa - C/ Diputaci 188 Perruqueria Paparazzi - c. Consell de Cent, 263

BOTIGUES ROBA La Tropa - c. Consell de Cent, 251

Boxer - c. Diputaci, 167-169

Serralleria Ferrer Mengual - C/ Consell de

Cent, 261

ES4U - C/ Casanova, 56 CLUBS DE SEXE Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 La Base - C/ Casanova, 201 Open Mind - C/ Aragn, 130 Trash - c/ Mare de Du del Remei, 11

RESTAURANT
Safir - c. Muntaner, 55

Supermercat Prxim - C/ Consell

de Cent 243 A la nostre seu tamb podr trobar les participacions de la loteria dels segents grups: Casal Lambda 20.463

Xalupada - C/ Diputaci, 200 SAUNES Sauna Bruch - C/ Pau Claris, 37 Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1

24

Observatori contra lHomofbia

16a Memria Antidiscriminatria del FAGC
El present document s la 16a Memria Antidiscriminatria de lObservatori contra lhomofbia del FAGC. Aquest Observatori elabora cada any un estudi sobre lhomofbia a Catalunya. Aquesta Memria comptabilitza totes les comunicacions de denncia que arriben a lObservatori. Denncies que desprs dun estudi del nostre equip jurdic, son considerades un cas dhomofbia. Aquesta Memria, doncs, s un reflex de les agressions i de les discriminacions a transsexuals, lesbianes i gais que han succet durant el curs 2011 - 2012.

moviment

Fitxa tcnica: Total de les denncies rebudes

376 del 15 de juny de 2011 al 15 de setembre de 2012 Catalunya

Perode mbit
+ 2,5%

Variaci respecte al curs anterior

Grfica Segons Tipologia de lAgressi Discriminaci

Observacions i recomanacions de lobservatori glt contra lhomofbia

Instar a tots els grups parlamentaris i al Govern de la Generalitat a agilitzar els trmits per laprovaci de la llei contra lhomofbia. Llei que ha destar consensuada amb el moviment GLT i que reguli tots els mbits privats i pblics on es produeixen discriminacions i agressions al collectiu LGTB. Fer una crida per evitar acomiadaments per lestat serolgic de les persones. Demanar la retirada de les preguntes de carcter personal i ntim dels tests que es realitzen a les persones que es fan les proves del VIH i establir un protocol dactuacions que reguli la plena igualtat, dignitat i llibertat de les persones seropositives. Instar a les Institucions pbliques i jurdiques per actuar amb contundncia davant les agressions derivades dInternet. Caldria que les xarxes socials i concretament Twitter i Facebook tinguessin mecanismes clars i gils per clausurar grups i pgines que vulnerin drets fonamentals, emparats per la Declaraci Universal dels Drets Humans i les diferents legislacions dels estats on es produeixin les vexacions. Cal regular les intervencions de lEsglsia Catlica als mitjans de comunicaci de titularitat pblica, en concret a les televisions. No es pot tolerar lhomofbia en directe, sense cap mena de regulaci ni posterior avaluaci dels perjudicis ocasionats.

25

s totalment necessari que els serveis i institucions pbliques, tinguin molta cura a lhora de rebre a una persona que ha estat agredida. Posar tots els mitjans necessaris per evitar atemptats a la dignitat de les persones privades de llibertat, en els centres penitenciaris catalans. Denunciar la poltica dadmissi als locals de pblica concurrncia, on moltes vegades no es compleix la llei, impedint laccs a persones per la seva opci sexual. Valorem com a molt negatiu que als locals destinats a la poblaci GLT es produeixin agressions i discriminacions als seus usuaris per part dels membres de seguretat daquests locals. Dret dasil poltic per a totes aquelles persones membres del collectiu GLT perseguides, castigades o torturades en el seu pas dorigen, per la seva condici sexual. Un exemple molt clar va ser la repressi a activistes gais a Uganda. Valorar molt positivament la incidncia de xarxes socials com Actuable, en la coordinaci i lluita contra lhomofbia.

Aquesta Memria comptabilitza totes les comunicacions de denncia que arriben a lObservatori. Denncies que desprs dun estudi del nostre equip jurdic, son considerades un cas dhomofbia
Universalitat dels tractaments de VIH per a totes les persones, independentment de la seva procedncia. En el cas de la profilaxis postexposici, fer servir les recomanacions consensuades per tots els agents involucrats en la lluita contra la SIDA.

26

cultura

Esperant Yossi
Per: Josep Roca
Emprant el sentit del poema Esperant els brbars de Kavafis, hem de reivindicar que arribi, aviat, als nostres cinemes el llargmetratge Yossi (2012) dEytan Fox. Un film que fou presentat labril passat al festival de Tribeca (Nova York), i, tamb, als festivals dAustin, Hamburg, Karlsruhe, Pars, Tel Aviv i Copenhaguen, entre daltres. Per va ser ignorat pels nostres festivals. El proper hivern, lestrenaran a les sales dels Estats Units i, amb molta sort, ens arribar aqu. Cal estar alerta, si ms no, per aconseguir-lo per internet. Aquest film dEytan Fox, Yossi, s un referent del cinema GLTB israeli, tal com ho s Ventura Pons entre el nostre cinema en catal, o b, Pedro Almodvar del cinema espanyol. s la seqela de la seva aclamada histria damor entre Yossi & Jagger (2002), on segueix el mn dissonant del protagonista amb el mateix esperit, honestedat i tendresa que va fer tan punyent aquella pellcula_, explorant com fer les paus amb el passat per assegurar-se un cam cap al futur, sobre el poder duna segona oportunitat. El film de Yossi (Ohad Knoller), un cardileg de renom que, una dcada desprs dhaver perdut Jagger, encara segueix a larmari. La seva vida solitria i angoixosa gira entorn a la seva feina. La seva sexualitat no s lnica cosa amagada, sin la seva vida que est boquejada. La seva soledat i langoixa existencial el porten a explorar, en secret, a llocs de cites en lnia i a evitar lassetjament de collegues del treball. Quan la famlia de Jagger torna a aparixer, la seva agitaci interna es desferma i els records laclaparen, fins al punt que marxa de viatge cap al sud. A la carretera, troba casualment un grup de soldats, un dels quals, latractiu Tom (Oz Zehavi) que s obertament gai, i, per primera vegada, es troba amb nims per posar fi a la seva hibernaci emocional. La interpretaci de lactor, Ohad Knoller, s tan subtil que mostra gradualment levoluci del protagonista, des de lhome emotivament tancat cap a un home que aprn a viure de nou.

Yossi s la seqela de laclamada histria damor entre Yossi & Jagger (2002)
En segon lloc, tamb, hem de reivindicar que exhibeixin a les nostres sales la comdia francesa Let my people go! (2011) del jove Mikael Buch, criat entre nosaltres i format a La Fmis de Pars, qui va venir a presentar aquesta pellcula, personalment, al Festival de Cinema Jueu de Barcelona, el passat mes de juny. Aquest s el seu primer llargmetratge amb Christophe Honor de coguionista, en qu constitueix un referent del cinema GLTB

cultura 27
La interpretaci de lactor, Ohad Knoller, s tan subtil que mostra gradualment levoluci del protagonista, des de lhome emotivament tancat fin a lhome que aprn a viure de nou
francs. Aquesta comdia que porta per ttol una coneguda frase bblica, s protagonitzada per lactriu Carmen Maura, qui interpreta el paper de la mare, de forma esplndida i magistral. Let My People Go! s un passeig fabuls per Finlndia i per Pars, que celebra i capgira els estereotips gais i jueus en tot moment. El protagonista, Rubn (Nicols Maury) s un francs, jueu i gai que fa de carter a Finlndia, on viu amb el seu nuvi, el guapo Teemu. Un dia troba una bossa plena de diners, discuteix amb el seu nuvi i marxa a passar les festes de Pasqua amb la seva disfuncional, per devota famlia, sent els seus pares (Carmen Maura i Jean-Franois Stevenin). Durant la seva estada a Pars, Rubn ha de defensar-se de lassetjament dun advocat, ja granadet, ha de tractar amb el seu irascible germ, els mims de la mare, lamant del pare i la germana mal casada. Al mateix temps, Teemu tracta de reconquerir-lo i Rubn ha de decidir qu ha de fer amb els diners.

Let My People Go! s un passeig fabuls per Finlndia i per Pars, que celebra i capgira els estereotips gais i jueus en tot moment
Tothom sap que Rubn s jueu, gai, mig fins i mig francs, carter, fill indigne, germ no cooperatiu, amant decebedor, assass amagat i lladre reincident. Tamb, s incapa de saber qui s. Est en un moment cabdal de la seva vida, quan el mar Roig sobre davant seu. Dubta si ha de seguir la seva gent, o b, el seu cor.

Aquesta comdia s un conte de fades, tan gran com la vida mateixa, moltes vegades hilarant sobre la poc aconsellable barreja de la famlia, els amants, la cultura i la religi. La sexualitat del protagonista gai s quelcom normal. Ell intenta com tothom, sense oblidar el mn de la infantesa, fer el pas cap all que realment vol ser: un home feli.

Est en un moment cabdal de la seva vida, quan el mar Roig sobre davant seu
I per finalitzar, a mode de rond, vull citar els segents versos de Kavafis: Amb roses per capal i llessamins als peus / aix semblen talment els desigs que han passat / sense que els satisfessin; sense una sola nit / de goig que els fos donada, o un sol mat lluent (trad. C. Riba).

Vols organitzar activitats al CGB? cgb@colectiugai.org

Eco Nadal
Per: Xavier Ribas
El grup ecologista Les Floretes de Santa rsula celebren el seu dinar de nadal. Com no pot ser daltra manera, ho fan suportant el fred del camp a Collserola. Estan molt contents, perqu enguany creuen que han tingut xit en la campanya nadalenca. Tant s aix que totes les seves famlies i alguns amics han anat a comprar els obsequis amb bossa de roba, tot un triomf. Han preparat un munt de menges bonssimes per locasi, fins i tot uns bistecs de tofu que de ben segur estaran dall ms bons. El dinar transcorre emmig de rialles i bon rotllo. El vi i el cava reguen una jornada que per molts dells ser inoblidable. En acabat, passen als postres i els licors. Lamor i la companyonia sensumen a lambient. La Lali i La Trini, dues de les noies del grup, comencen a fer-se carcies. Es besen i es toquen arreu del seu cos. Alguns dels nois del grup criden tot esperonant-les. Les noies, avergonyides i fartes, decideixen marxar a una zona ms discreta, lluny de la gent i aix seguir fent feina. Mentrestant, en Marc, un dels nois del grup, decideix que sha de comenar a recollir tot lescampall. Al cap duna estona, el Jordi se napiada i va a ajudar-lo. Sendinsen per la vegetaci per tal de trobar ms restes. Tots dos van distrets parlant. Sense ni adonar-sen, en Marc ensopega amb una branca i cau a terra. En Jordi, en veure-ho, allarga la m per tal dajudar-lo. Laltre, per, t ganes de gresca i el fa caure just al seu costat. Els dos joves es miren i esclaten a riure, per al cap de pocs segons tornen a mirar-se i deixen de riure. Es miren fixament, amb desig. Comencen a tocar-se per sota del jersei. Es tornen a mirar i van acostant-se poc a poc, com si tinguessin por i una fora major els atraigus. Els llavis den Marc arriben als llavis den Jordi, tots dos es fonen en un pet de pellcula. Malgrat el fred, podrien provocar un incendi degut a la calor que desprenen. Es troben tant b junts que ni se nadonen que tenen companyia. Fent un volt pel bosc els ha trobat la Selena, la transsexual brasilera i fervent ecologista. Un cop els veu fa una sonora riallada i els diu: - Meninos meus, aix mai us fareu grans, deixeu que la mama us ajudi. - Qu vols fer ? respon en Jordi tot temers - Voc veurho passarem b ! La noia els fa posar drets. En Marc, petit de mena, li arriba a laltura justa dels pits. La Selena li agafa les mans i fa que els hi toqui tot fent-los carcies primer i agafantlos desprs. Primer en Marc se sent estranyat, per desprs shi abona rpidament. Mentrestant laltre noi, que s una mica ms alt, per no massa, comena a morrejar-la. La noia es cansa de seguida de petonets i el fa baixar a lalada de la seva minifaldilla o millor dit: cintur ample. Noms li cal un ja saps perqu en Jordi comenci a mamar-li el membre. Els ha fet seus en uns instants: lun per dalt i laltre per baix. Tots dos estan aclaparats pel volum a qu senfronten. Els pits de la Selena sn ben grossos i el trasto tamb s enorme. El Marc samorra als enormes pits, els llepa, els toca, shi capbussa i els gaudeix. Mentrestant, en Jordi continua xuclant -li el fal, que ja ha augmentat molt de mida. La Selena vol enllestir. Fa alar en Jordi lacota i li fa una primera i brusca penetraci. Desprs duna sentida grossa inicial, el nano comena a gaudir dall ms mentre nota com li van rebotant els pits a lesquena. En Marc, que no vol quedar-se fora de joc, li comena a fer una fel.laci en tota regla a en Jordi. Tots tres estan sincronitzats i fruint com mai. Les embrenzides de la Selena fan que en Jordi envesteixi el menut company algun que altre cop, per a aquest ja li va b i shi recreen una bona estona. En Jordi s el primer a petar i deixa en Marc tot emblanquinat. Queden tots dos estesos a terra. La Selena sincorpora rpidament i posa una cama a cada cant dels nois fins que els deixa anar la gran recompensa. Tots tres comenten la jugada mentre es restauren una mica. Sha fet tard i han de tornar amb el grup abans no es quedin sols. Un cop all, veuen les dues noies amb cara de satisfacci, tamb hauran tingut una bona vetllada...

conte ertic 29

30

on pots trobar-nos
DISCOTECA Metro - C/ Seplveda, 185 ENTITATS Antic Teatre - C/ Verdaguer i Calls, 12 rea pel Collectiu GLTB - Avda. Parallel, 52, Edifici
Santa Madrona , 4

BARCELONA
ALLOTJAMENT Barcelona City Hotel Universal - C/ Arag, 281, 2 1 Hotel Axel - C/ Aribau, 33 BARS AD - C/ Casanova, 75 tame - C/ Consell de Cent, 257 Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64 Belladona - C/ Diputaci, 222 Black Bull - C/ Muntaner 64 Blunit - C/ Muntaner, 24 Boys Bar - C/ Muntaner, 6 Butch Bear - C/ Diputaci, 206 Caf de les Delcies - Rambla del Raval, 47 Casual Caf - C/ Independncia, 278 Chevalier - C/ Diputaci 157 Cine Arenas - C/ Tarragona, 3-5 Dacksy - C/ Consell de Cent, 247 Dietrich - C/ Consell de Cent, 255 El Cangrejo Eixample - C/ Villarroel, 88 La Bata de Boatin - C/ den Robador, 23 La Chapelle - C/ Muntaner, 67 La Penltima - C/ Riera Alta, 40 Lust - C/ Casanova, 75
MAT - c. Consell de Cent, 245bis

+ LLOCS
ALACANT
Associaci Decide-T (Centre 14) - C/ Labradores, 14

Associaci de Casals i Grups de Joves

de Catalunya - C/ Aviny, 44

AMPOSTA
Llibrera La Gavina - C/ Major, 21

Associaci de Publicacions Peridiques Escrites

en Catal (APPEC) - Rambla deCatalunya, 10 4 Associaci de vens i venes de lEsquerra de lEixample - Avda. Roma, 139

ANDORRA LA VELLA
Bar La Fada Ignorant - C/ Fiter i Rossell, 2, bajos

Ateneo Chino - C/ den Robador BCN Checkpoint - C/ Comte Borrell, 164 - 166 Casal Lambda - C/ Verdaguer i Calls, 10
FAGC - C/ Verdi, 88 GAG - C/ Virgili, 24 08030 BCN

CARDEDEU
Lliberia Pla de la Calma - C/ Teresa Oller, 5

LLEIDA
Associaci EAGLE - C/ Artur Mor, 1

Stop Sida - C/ Diputaci, 185, entresl, 2a LLORET DE MAR LLIBRERIES Antinovs - C/ Josep Anselm Clav, 6 Cmplices - C/ Cervantes, 4 LoKal - C/ Cera, 3 NOIES La Rosa - C/ Brusi, 39 (Pge. Interior) PERRUQUERIES Esclusif - C/ Diputaci, 159 Hair Club - C/ Muntaner, 22 RESTAURANTS Castro - C/ Casanova, 85 D-Divine - C/ Balmes, 24 El Bierzo a Tope - C/ Diputaci, 159 Iurantia - C/ Casanova, 42 nico - C/ Diputaci, 176 Xalupada - C/ Diputaci, 200 SAUNES Sauna Buenos Aires - C/ Urgell, 114 Sauna Bruc - C/ Pau Clars, 87 Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1 Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 Sauna Thermas - C/ Diputaci, 46 SEX SHOP Boyberry - C/ Calabria, 96 Kistch - C/ Muntaner, 17-19 Nostromo - C/ Diputaci, 208 Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 Zeus - C/ Riera Alta, 20
Bar incognito - C/ Migdia, 44

MADRID
Librera Berkana - C/ Hortaleza, 64

PALMA DE MALLORCA
Associaci Ben Amics - C/ Conquistador, 2, Pral.

Moeem Barcelona - C/ Muntaner, 11 Museum - C/ Seplveda, 178 Museum Retro - C/ Urgell, 106 Mustang 67 - C/ Villarroel, 86 New Chaps - Avda. Diagonal, 365 People Lounge - C/ Villarroel, 71 Robadors 23 - C/ den Robador, 23 Plata - C/ Consell de Cent, 233 Zelig - C/ Carme, 116 BOTIGUES DE ROBA American Man - C/ Consell de Cent, 253 Boxer - C/ Diputaci, 167-169 Celestino Muoz - Gran Va de les Corts
Catalanes, 588

PINEDA DE MAR Spappy & Les- C/ Moragas i Barret, 9 REUS

Associaci H2O

SITGES
Hotel Romntic - C/ Sant Isidre, 33

VALNCIA
Collectiu Lambda - C/ Vivons, 26 Caf de la Seu - C/ Santo Cliz, 7, bajos Terra (Centro Social Bar) - C/ Bar de Santpetrillo, 9, bajos Esquerra - C/ Erudito Orellana, 10, 1

DGM - C/ Casanova, 74 ES-Collection - C/ Consell de Cent, 218 ES4U - C/ Casanova, 56 Next Level - C/ Diputaci, 189 CLUBS DE SEXE Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 La Base - C/ Casanova, 201 Martins - C/ Bejar, 87 Open Mind - C/ Aragn, 130 Trash - C/ Mare de Du del Remei, 11

VILA JOIOSA
Llibreria Vila Llibres - C/ Ciutat de Valncia, 14, Baix

a tenir la revista lInfogai al vostre local o entitat, noms cal que envieu un email a infogai@colectiugai.org

Si esteu interessats

I a les 428 biblioteques pbliques de tot Catalunya!

activitats CGB 31
Estigues sempre informat de les nostres activitats

31

www.colectiugai.org Pots estar al corrent de les nostres activitats donant-te dalta al nostre web.

www.infogai.cat

Collectiu Gai de Barcelona Cantina CGB Carnaval Gai de Barcelona La revista Infogai Ecogais Grup de dones Te naDones? Comissi Unitria 28 de Juny

www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona www.facebook.com/creacio.kantinacgb www.facebook.com/CarnavalGaiDeBarcelona www.facebook.com/Infogai www.facebook.com/Ecogais www.facebook.com/TeNaDones www.facebook.com/ComissioUnitaria28dejuny www.facebook.com/28dejuny

Horari CGB: Dimarts, dijous i dissabtes de 19h a 21.30h

Divendres, dissabtes i viglies a la nit de 23.00h a 2.30h

marigrama

Per: Mart Delclot

1 2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 3 4 5 6 7 8 9 10 11
HORITZONTALS 1. La dita popular diu que alg se la treu quan descobreixes la seva autntica personalitat. All que busques desesperadament per tal de deixar la cambra fosca. 2. El que et dna una beguda energtica. De les tres Embrujadas era la que tenia visions quan tocava alg. 3. Article molt utilitzat per Tomeu Penya. Fas que pari. 4. Est al costat mateix de Kenya i la seva capital s Kampala. Capital de Portugal. ( a linrevs) Tal com hauries de fer les coses perqu tapugessin el sou. 5. Nom del creador de Sensacin de Vivir. Emmig de lamo. Casa sense fonaments. 6. Algun dia ho aconseguiran si van ben vestits i perfumats. Servei General. 7. A linici es repeteix molt. Mort sense patiment que saplica en cas duna malatia terminal. 8. s cert pels anglesos. Es fan per tal de saber el gust dun vi o un oli entre datres. 9. El que dius quan ten fiquen una que s massa grossa. Gaireb tocant. Lelectoral s un dels ms populars. 10. Empresa de transports de Barcelona. Faria una suma a Valncia. 11. El que fan cada dijous i dissabte amb la primitiva. Temut i cruel exrcit de lAlemanya nazi. VERTICALS 1. Fets fortuits que alguns diuen que no existeixen. 2. Est fora de la llei. Ho faig quan escric un poema. 3. Ho farieu si fossiu catlics practicants. Domini dinternet de Brasil. 4. Ell existeix. Arbre que ens dona nous. Posa els braos en creu i ho veurs. Totes nosaltres en deixem un rastre per on passem. Tal com escrius guapo en llenguatge sms. 5. Inicial de la ciutat que ha guanyat els jocs del mediterrani de 2017. ( a linrevs) El primer que has de demanar quan entres a la carnisseria. Animal present a moltes senyeres. 6. La Maria ho s per fer aquesta feina. ( a linrevs) Posar dues coses juntes sense principis. 7. (a linrevs) Mhas espantat. Autors de Drama Y Luz. Si la tens trencada, vol dir que ets molt bo fent aix. 8. (a linrevs) part davantera dun buc. Carreres de cotxes molt populars als Estats Units. 9. Master en Economia Ertica. LAlba en t dues. ( a linrevs) Les nostres vies se les posaven al cap perqu no sels desfs la permanent. 10. Idees fixes que no te les pots treure del cap. 11. Va desprs dun do. Us ho dir ms finament, per igualment sou unes putes.

trans

les

PROPERA ACTIVITAT EL 15 DE DESEMBRE

Cada ltim divendres del mes, a les 23,30h. Festa TND a la Kantina Col'lectiva (CGB: Passatge Valeri Serra n23, Barcelona)

segueix-nos en facebook Nosotras en construccin

A C CH D E F G H I J K LL M N O P Q R S U V W X Y Z
bi