1 ELS REGISTRES: LES VARIETATS FUNCIONALS DE LA LLENGUA

1. Contesta veritable o fals a les segents afirmacions: a. Els registres sn els tipus de llengua propis de cadascun dels usos diferents de la llengua que es produeixen en lentramat de relacions socials. b. Els registres o varietats funcionals estan en relaci amb els usos de la llengua. c. Els registres estan en relaci amb els usuaris de la llengua. d. Les varietats geogrfiques sn un tipus de registre. e. Els registres equivalen a les varietats socials de la llengua. f. Qualsevol text pertany a una varietat i a un registre al mateix temps. g. La temtica, la formalitat, el propsit i el canal sn els factors que condicionen les formes de llengua que usam. h. Els registres tendeixen a la diversificaci i. Els registres tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir la diferncia entre uns i altres. j. La llengua permet de dir una mateixa cosa a travs destils o registres diversos. k. El registre cientfic es caracteritza per ls freqent de la sinonmia i de la polismia. l. Els registres dintenci objectiva tendeixen a lestndard. m. Els textos orals es vehiculen gaireb sempre a travs de la varietat estndard. n. Si el nivell de formalitat s alt, les frases solen ser ms llargues, amb un s constant de la subordinaci, i el lxic ms culte.

2. Relaciona amb fletxes els mots sinnims: culte batre intervenir occir loqua expirar collocar irritar-se embriagar-se estndard morir enfadar-se pegar emborratxar-se posar matar parlar parlador colloquial fer lnec entrompar-se escalfar empipar-se piular xerraire plantar pelar

3. Marca la casella que correspongui respecte a cadascun dels textos que tens a continuaci:

Text1 Tema Llenguatge Mode General Especialitzat

No especialitzat

Text 2

Text 3

Text 4

Text 5

Text 6

Especialitzat Canal oral Canal escrit Molt formal Formal Poc formal Informal Molt informal Objectiu Subjectiu

Espontani
No espontani

Nivell de formalitat

Intenci Nom del registre

Text 1 - Ei, com va aix? - Mira, vaig fent... - Qu, mhan dit que thas comprat un cotxe daquells de 16 vlvules i frens ABS, no? - Than dit b, per no s per a tant. Deixos nhi ha un cabs pel carrer circulant. - Ser per all on tu vius, amiguet, perqu ac els dimportaci ni els olorem. - Mira, no siguis fava: el Toni, el dels Callaos ja fa tres anys o ms que t un mercedes dimportaci. - Clar, home, dimportaci... per si s un taxi alemany amb ms anys que Matusalem que lhan repintat, li han pegat un reps al motor, li han torcat la pols als sillons i, hale... - S, home, vist aix... - El que jo et diga: deste barri, tu eres lnic treballador que t un cotxe amb frens ABS. I per qu ho has damagar? Qui tinga enveja, que es toque el nas! Text 2 Espectres de raigs X Els raigs X, com qualsevol altre radiaci electromagntica, no transporten crregues elctriques i, per tant, no els desvien de la seva trajectria rectilnia ni els camps elctrics ni els camps magntics. Provoquen la fluorescncia dalguns materials com el vidre, la calcita, el sulfur de zinc. A causa de les seves longituds dona tan curtes sn molt penetrants, encara que invisibles a lull hum. La majoria de les substncies, inclosos els metalls, sn ms o menys transparents als raigs X, especialment als durs.

Text 3 Excma. Sra. Alcaldessa Us escric per demanar-vos que doneu les ordres pertinents a fi que sigui expedida una certificaci urbanstica de lrea ds universitari que confronta amb la zona destinada a la creaci del nou campus daquesta Universitat. A aquest efecte us en tramet, adjunta, una fotocpia. Atentament, El rector. Text 4 Cerca una notcia a diaridebalears.cat de dia 19 de setembre de 2008. Text 5

Text 6 Les llenges naturals es caracteritzen per la riquesa de possibilitats comunicatives. Aquesta variabilitat de qu disposen es denomina variaci lingstica. La capacitat intellectual de lespcie humana ve determinada per la riquesa i variabilitat dexpressions. El fet que lhome pugui expressar-se en diferents codis fa que cadascun daquests pugui adquirir per a lemissor una diferent crrega afectiva i contextual, fet que s impensable en els codis lingstics no humans.

4. Explica de cadascun dels textos anteriors: a. El tipus de paraules que shi utilitzen. b. Creus que el llenguatge utilitzat s ladequat pel tipus de registre? c. Quina relaci hi ha entre lemissor i el receptor.

5. Indica el registre (culte o colloquial) daquestes frases i rescriu-les en varietat estndard: a. El quadre que ten vaig parlar laltre dia ja sha venut. b. Ambds candidats gaudien didntiques possibilitats. c. En el decurs del sopar els jugadors van exigir a llur entrenador un canvi destratgia defensiva. d. No va poguer resistir la impressi i li va agafar un atac. e. Hom a sentit dir quelcom veritablement impressionant; dhuc la reina podria assistir al certamen literari. f. Llurs noces dargent seran celebrades properament.

6. Escriu, amb el registre adequat, una carta a lajuntament demanant ms parcs infantils al teu barri. (125-150 paraules)

AQUESTA ACTIVITAT SHA DE LLIURAR EN PAPER O A TRAVS DEL CORREU ELECTRNIC

7. Comenta el segent grfic:

VARIETATS _____________________________________________________

GEOGAFIQUES INTENCIONALITAT

SOCIALS HISTRIQUES ESTNDARD CANAL FORMALITAT TEMA

___________________________________________________________________ REGISTRES