Lhome es deia Tadeu i caminava desma, gaireb automticament. Cada nit feia el cam de tornada a casa a la mateixa hora.

Cada nit sortia molt tard de la feina, a lestaci, desprs que hagus passat lltim tren, perqu en Tadeu era el cap, i nic empleat, de lestaci de trens del poble.

Les dones ms grans del poble ja parlaven de bruixeria. Algunes recordaven les histries que els havien explicat les vies mentre que altres preferien recordar que abans la biblioteca havia estat un convent de santes, de manera que de bruixeria res de res. El cas s que tot el poble estava esverat i commocionat. I quan molt, moltssim desprs que shaguessin escrit els primers llibres a m, les lletres i els llibres buits es van acabar, el plaer descriure ja era una cosa tan consubstancial al lloc, que hi van continuar arribant persones disposades a seure i escriure sota aquells murs.

Pel que fa a la resta daquesta histria...Ja lanireu coneixent a mesura que llegiu ms i ms llibres. Segurament, algun lhaur escrit qualsevol dels protagonistes daquesta obra. s inevitable. Del tot.