Quan la Mnica va acabar de llegir lltima redacci, va aixecar el cap i va passejar la mirada per tota la classe.

Li brillaven els ulls. -B, veig que aquest trimestre hi hagut una novella que us ha agradat molt...

Era molt estrany, per ning no va ser capa de protestar. Alg fins i tot va pensar que laparici daquell personatge tan estrafolari a lltima escena podia quedar b. Alg altre va considerar que noms era un boig i que, amb una mica de sort, al cap duns quants dies soblidaria de tot i no el tornarien a veure ms.

El pblic tenia la boca oberta. Lobra tenia molt de ritme i lexpectaci anava augmentant: tothom esperava laparici del fantasma, ja que es veia clar que seria al final, el moment culminant.

Havia estat un gran dia,inoblidable, perfecte. Lendem, quan es van trobar, a tothom li havia passat el mateix: havien somiat el Benet de Riudoms i Pratginests de Comabella. Els donava les grcies. Per fi, ell tamb era feli.