La J_ _ _ _ mai no oblidaria el dia que el seu pare la va convidar a la fira. La fira.

Aquella tarda, precisament, no feia altra cosa que mirarse-la desquitllentes des de la finestra de la seva habitaci, asseguda davant la seva nin Mikelaieskova. Intentava no distreures, per no podia fer-hi res.

Aquell mat la J_ _ _ _ es va despertar de molt bon humor. Se sentia satisfeta pel fet de ser una nena del segle XX, haver llegit la tira de llibres i saber solucionar problemas de matemtiques. Si hagus estat una princesa de deb, segurament no se nhauria sortit i hauria acabat promesa amb un ruc i brodant capes tota la vida. En canvi, ella, ella havia vist pellis de lIndiana Jones, shavia empasta cmics del Tintn i havia llegit novelles de lAgatha Christie. Tenia un munt de recursos.

La nina li va suplicar el final que ms li agradava. La Jlia la va agafar a coll i, mentre labraava i la petonejava, va murmurar molt fluixet, a cau dorella: -I VET AQU UN GOS, VET AQU UN GAT, AQUEST CONTE SHA ACABAT. L a Mikelaieskova va somriure i es va deixar estimar.