A MON LLIBRE

.,o?ilt

[Soanr llibret, que guardesen tes fulles los sentimentsm6s fondostlel meu cor, com guarda d'un sant mdrtir les despulles lo relicari d( or! ,

y iPobre llibret, hon cendres pavesos ma ja apagada inspiraci6deix6, com deixa en niu desert plomesdespreses l ' a u s e l lq u e s ' e n v o l 6 ! lPobre llibret, que vas ii, mansestranyes, com la mristiga flor que ,l vent s, en du! lQui sab, fill de mon seny y mes entranyes, lo que serri, tnl de De mon matern pallar, que ,l mon oblicla, ;serrisl' dltim rossd,vuit y rlosfet, d espurnaque li donefoch de vida? lQui ho sab, pobre llibret!

PRII\IER.A PART

glories' e Qui sab, qui sab si les passaties renaixerri,n? que afanyds canteg-.tu, ;Qui sab si en negro doll eixes memories los temps engolir6n? Tu vols ser profecia y remembransa, prech ilel sepulcre y tlespertar tlels norts; y el mitj-riure has mesclai ile la esperanso al*gemechstlols recorts. Eixe Ll6tzer que crides en la fosa, gesti per sempremort, 6 estii dormit? lEs ton c&ntar, pera eli, veu miraclosa 6 inritil, perdut eli[? no Compiix ta lley, y Io clem6s importa. Tot seguixen la terra sa corrent; siguesviva llabor d fulla morta, vola hon te porte 'l vent. Vola ri,la vila, al camp, ii lfmontanya, alli hon {,essone nostre dols parlar; al pal6,unoble,y 6 la humil cabanya, y al temple secular. Vola com l'oronell d' ales lleugeres, que buscasens recel Io niu cleamor; y si duct6salgt preguntaqui eres, contdstalisensPor: <Fill soch y hordu il' una reyal princesa, y vaig buscantlo ceptre que Pergu6;

A MON I,LIBRE

tinch en lo cor la triple flama encesa de Patria, Amor y Fe, <Cantecansons antiguesy novelles; y com pfblich pregd del meu sentit, porte les QuatreBarres ben vormelles y el Rat-Penatal pit>. Dempr6s, pobrollibret, que aixd li tligues, calla, 6,Deu encomdnat,y ell farri que ii parar vajes i les mans amigues ' iie algfn bon valencid"

1884

t-

t
I

t t
I

r
'

7.-.-t-*;-&"*^1G,,

iti

=:bj