}J:

LA BARRACA

Com la gabina de la mar biavosa . que en la tlanquila plaja fa son niu; com el nevat colom que I vol rePosa de l'arbre verd en lo brancatge ombriu; blanca, polida, somrisent, biedana, casal d'humils virtuts i honrats amors, l'alegra barraqueta valenciana ' s'amaga entre les fiors.' Baix la figuera,ont els aucellscleI'horte canten festius 1'albada matinal, al primer raig del sol obri la polta i als aires purs del cel el finestral; i com la mare coYa a la ni.uada les amorosesales extenent, pobre trespol de palla ben lligacla la guarda d'un mal vent. Quatre pilars, m6s blancs que 1'azutzena, formen davant un portic de verdor; corre sobreells la parra, tota plena de pampols d'esmeragda i rahims d'or; a son ombra lo pa de cada dia

Poasiestriades

.1/

repartix a sos fills 1oTreball sant, i en la taula la Pau i l'Alegria les flors van desfullant. A un costat obri I pou l'humida gola, i, perqud tinga perfumat dosser, la garlanda de flors, que al vent tremola, ext6n sobre 1 brocal un gesmiler; i per la franca porta, mai tancada, les flors despreses i eI flair6s perfum a dins penetren en la dolga onada de l'aire i de la llum. Pengendel mur I'aixada i la corbella que a terra fan baixar el suat front; lo pulcre canteret, que la donzella, encorbant el bras nu, porta a la {ont; i, plena d'armonies misterioses, la guitarra, que ensems gemega i riu a Ia llum de la lluna, en les gustoses velades de I'estiu. Alli dins, entre alfebeguesflorides, en lo corral, baix l'ample taronger, mormorejant pregaries benehides, la mare agrunsa a son infant dawer; i al cim de la cabanya,fent-la un temple, santificant sos gojos i dolors, obri eterna la Creu, per digne exempte, sos bragos protectors" Tot riu entorn : va l'aigua cristallina

i
I

-- l1aa_.*a

38

Teodor Llatenle

corrent entre pomells de lliris blaus; sorolla dolgament la mar vehina; mouen els arbres ventijols suaus; i si I fillet dormit a la marnella mira l'esposa,i calla, ou a lo lluny llarga can96 de l'home, que la rella enfonsaab valent puny. Barraca valenciana! Santa i noble escoia del treball! Modest bregol del que nos d6na I pa, labori6s poble curtit pel vent i bronzejat pel sol! M6s que ls palaus de jaspis i de marbres, mes que los arcs triomfals i els coliseus, tu, pobre niu perdut en mig dels arbres, valdras sempre als ulls meus. En tu naixqud l'hermosa campesina que tot lo m6n contempia embelesat, llauradora amb aspectede regina, plena ensemsde modestia i majestat; la d'ajustat gip6 i airosesfaldes; la que I foc de l'Arabia du en los ulls;' la que clava ab agulles d'esmeraldes los negres cabells rulls. La que larojafuaura. al rompre I dia, cull una a una, i en brillant pomell, que la mateixa Flora enyeiaria, junta I gesmil, la rosa.i el-clavell; Ia que desfulla la frondosa branca-, aliment de f insecte filador;

t,
Foesies lriades

la que als rossos capells cantant arYance la subtil fibra d'or. En tu naixqu6,company ben digne d'ella, sobri, sofrit, lleuger, fort i lleal, el que en llaspre guaret clava la rella i obri a l'aigua corrent fonda canal; . el que sembra I bon gra i els arbres tafla, i en I'almicera extrau i'oii mt6sfi, i ab incansablepeu follejant balla en el trull ple de vi. El que, enflocantson haca voladora, la joia guanya, que a Ia novia du; el que fa refiiar a la sonora citra, en les nits d'albades, com ningti; el que, pera defensade la terra, lo vell trabuc despenja del trespol quan per I'horta, donant el crit de guerra, retrona I caragol. En tu naixquereni ditjosos viuen; pera ells, el m6n que veuen no es m6s gran; com els aucells qqe moren ont aniuen, en tu bregol i tomba trobaran. Ton llumin6s fogar es sa alegria; a sa dolga calor s6n forts i rics: guarde-los b6 ton ombra, nit i dia, . de tots los enemics! Guarda als infants, que baix de la porjada ab lo jOnecvalent juen sens por;

L:
Teodor Llotente

guarda a Ia verge, que en Ia nit callada escolta la can96 que li ompli I cor; guarda a la mare, ardida i jubilosa; guarda al pare pensiu, que s cansa ja; guarda al pobre vellet, que al peu reposa de l'arbre que planti.l Guarda-los de la pluja i la tempesta pera que dorguen sens dubt6s recel; guarda-los de Ia fam i de la pesta, del foc dels homens i del llamp del cel; guarda-los b6 dels esperits malignes, de les llengues de serp dels mals vehins; guarda-los b6 de temptacions indignes, de pensaments roins. I sobre lluys vietories i fadigues, sobre I goig breu i el treballar constant, sobre I camp pedlega.t o ple d'espigues, sobre Ia taula buida o abondant, sobre I ball de la boda desitjada, sobre I frinebre 1lit, banyat en plors, extenga eternament la Creu sagrada los bragos protectors.
i.

'l 'l.

, TEODOR LLORENTE

. AO Oentirn*e