PART AI\GLESA DEL TIRANT LO BLANC (captols 1 a 97)

Lapxtanglesa del Tirant, anomenada el Guillem de Varoic, ocupa els

primers 97 captols.

Captols I a 4. "En la ftrtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra" vivia un cavaller de molta anomenada com a guelrer, el comte de Varoic. En arribar als
cinquanta-cinc anys decid emprendre una peregrinaci a Jerusalem per la emanar perd detantes morts que havia fet. S'acomiada de la comtessa, q*t pi*y de la seva partida, i li dna mig anell que concorda amb el mig "r s q"u. Va fer io". la brama que era mort (la comtessa li fa fer que ell funerals, pnsant-se vdua) i torn a Anglaterra, vestit amb I'hbit de sant de la Francesc, amb llargs cabells i barbes, i s'instal.la en una ermita, on viu caritat.

Captols 5 3 12. Passen anys i Abraim, rei moro de la Gran Canaria" desembarca a Anglaterra arrb un gan exrcit i guanya en nou batalles fins seguides el rei d'nghterra, el qual s'ha de retraure a Londres. Aguanta q,i" p"t la fam ha de sortir, i va a Varoic, on tarnb I'assetgen els moros' l"rhor", se li apareix una donzella que li diu: "lo primer home que veurs ab en llonga barbA qu et demanar per tmor de Du cantat besa'l en la boca ,"ryut de part prega'l gfaciosament que deixe I'hbit que port4 e fes-lo caritat, i de ta la r". L-bndemtrobael comte-ermit que li demana "upit I'exrcit. A la nit el desprs de diverses excuses accepta el comandament de lleng comte-ermit es disfress de moro i se n'an al campament enemic, on qual, com el les magranes, sobtant els enemics arnb I'incendi que se'n segu, rei ms ai[ga hi gitaven, ms augmentava. Aprofitant el desordre, el al d'Anglaterr ao atace campament dels moros i els feu fugir fins a recollir-se
castell d'Alimburg.

Captols 13

27.El rei de la Gran Canria tamet una lletra de batalla al rei d'Anglaterra, reptarrt-lo a combat "rei per rei", i el qui venci ser el reialesa d'Anilaterra. Eicomte propos el rei, encara jove, i feble, que ceds la aleshores el rei a un dels seus nobler, p"rdtots se'n trobaven mereixedors; la comtessq disposa que el substiueixi l'ermit. Aquest accepta idemana a no I'ha reconegut, "1es armes de son marit En Guillem de Varoic, q"
a

amb """*a ab qu ell acostumava entrar en les batalles". L'endem combat aluelles eirei de la Gran canria i li tall elcap. Els moros no es reteren i tornaren a moure batalla, per el comte tamb els venq i els fa fora definitivament' renuncia a la Desprs es fa rconixer de tothom com el comte de Varoic, dona, es retira reiaiesa i desprs de romandre cinc mesos a Varoic amb la seva a I'ermita definitivament. grans festes i Captols 28 a 57.Temps desprs, el rei d'Anglaterra fa unes de Franga. exercicis d'arrnes p"t rl.br* les seves noces arnb la filla del rei

Un jove bret, anomenat Tirant lo Blanc decideix d'anar-hi amb molts d'altres joves. S'adorm damunt el cavall i va aparar a I'ermita de Varoic, el qual es meravella del desconeixement de la cavalleria que t Tirant; aquest li demana que I'adoctrini i aquest ho fa i li deixa I'Arbre de batalles. Desprs de prendre part a les festes, tornen a veure I'ermita i li conten les gestes i les festes. Tirant diu de la dona del rei: "vos puc dir, senyor, gue com la infanta bevia vi vermell, que la sua blancor s tan extrema que per la gola li veia passar lo vi, e tots quants hi eren n'estaven admirats".

Captols 58 a 73. El cos de Tirant, Diafebus, llegeix una carta en qu es diu que el millor cavaller que ha concorregut a les festes s Tirant lo Blanc. Tirant, ja al seu primer combat, mat un cavaller lluitant a cavall. Una altra vegada combat a peu el senyor de Muntalt, el feu caure atena i el va matar perqu no es volgu retre. Pocs dies desprs una donzella, dita la Bella Agns, duia un magnfic fermall al pit, i Tirant li demana a canvi de servir-la i
combatre per ella. Agns li atorga. L'endem es presenta a la cort un cavaller, el senyor de les Vilesermes, el qual, en nom del seu antic amor per la Bella Agns, repta Tirant mitjangant una lletra de batalla (captol 62). Desprs d'un llarg combat de nit en un bosc, el senyor de Vilesermes s mort i Tirant cau sense sentits i tot ple de sang. Poc desprs arriben a Anglaterra, d'incdgnit i desitjosos de prendre part en les festes, els reis de Frisa i d'Apol.lnia i els ducs de Bavera i de Burgunyq els quals es presenten amb una sumptuositat i un luxe que meravellen tothom, sobretot a causa de quatre lleons domesticats que els fan de portadors de missatges. Repten a lluitar amb qui vulgui. Tirant hi lluita i els veng i els mata els quatre en dies successius.

Captols 74 a97. Kirieleison de Muntalb, sbdit del rei de Frisa, decideix ver{ar-se de Tirant. Per fer-ho, tramet una donzell4 la qual davant el rei d'Anglaterr4rcptaTirant de traibi perqu ha mort dos reis i dos ducs, cosa que sorprn tothom, ja que ning no sabia qui eren aquells quatre cavallers; Kirieleison tamb li envia una lletra de batalla (captol 77).Trarft accepta la batalla;Kirieleison hi acut, perd primer vol veure el rei de Frisa: "obr lo tabemacle e vu Son senyor en lo punt que estava, e pres-li'n tarade dolor, mesclada ab extrema ira, que la fel li esclat e aqu de continent mor". Ariba a Anglaterra el seu gerrn, Toms de Muntalb per substituir-lo. En el combat cau sota el poder de Tirant, i quan aquest el commina a retre's s'acull a la seva benevolenga, la qual cosa el deshonra pblicament; tant s'humili que es feu frare de I'orde de sant Francesc (cas similar al Sanglier del Curial e Gelfa). Amb aquests dos personatges, el gegants Kirieleison que sembla que s'ha de menjar tothom i mor de pena davant el seu senyor mort, i el seu geflna, declarat pblicament fals, deslleial i perjur per la seva covardia, Martorell es burla de don Gongalbo d'Hjar, comanador de Muntalb amb qui tingu disputes. Un cop explicades les gestes, Tirant i els seus abandonen el lloc per no tomar-hi.

TIRANT A SICLIA I A L'ILLA DE RODES

(CAPtOIS 98 A

II4)

Tirant i els seus acompanyants s'adrecen a Nantes, on sn molt ben rebuts pel duc de Bretanya. Ariben cavallers de la cort del rei de Franga que diuen que el sold d'Alcaire, amb ajuda dels genovesos, ha armat un estol p", "-p**-r" de I'illa de Rodes (eI1444les forces egpcies havien assetjat Roies). El rei, perd descobreix I'engany dels genovesos, i quan aquests entren, amb armes amagades, amb I'excusa de veure les relquies que aquell dia es mostrer els fa desarmar i els fa llangar en profundes sitges. Aix i tot el soldi decideix combatre-la. Hi desembarca tenta-mil homes i en poc temps es fa amb tota I'illa, exceptuant la ciutat, que s assetjada. Deman-en ajut, perd ni el papa ni I'emperador ni els reis cristians no acudeixen a ajudar eh cvailers d l'rde de sant Joan de Jerusalem. Tirant, compra una nau per anar-hi, i un francs anomenat Tenebrs, quan ho sap, suggereix que l'acompanyi I'infant Felip, cinqu fill del rei de Frang4 que era persona ignorant i grossera. Desprs d'aturar-se a Portugal i de combatre algunes naus a Gibrltar van a SitiUa a proveir-se. Sn rebuts pel rei de Siclia i la seva filla, la infanta Ricomanq donzellade gran bellesa de la qual s'enamora Felip; per a Ricomana el neguiteja I'estupidesa de I'infant. El rei de Siclia tamb puja a la nau i van cap aRodes. Tirant aconsegueix rompre el setge de les naus i alriba al port. Encara quan les naus et sol parteixen Tirant les hostilitza i en fa una gran destrossa. Tornat el sold a la seva terra, s tancat en una gbia de lleons; el nou sold ref les tropes i, conjuntament amb el Gran Turc, atacaGrcia, on conquereix moltes viles i castells. Des de Rodes Tirant i el seu acompanyrment van a Jerusalem i a Alexandri4 on rescaten gran nombre de captius cristians, els quals passen a formar part de la seva host, i tomen a Siclia.
Ricomana vol fer una prova a Felip, el qual la continua festejant. El fa quedar un vespre al palau, sense Tirant, el qual sempre I'ajudava a srtir-se del pas, i li prepara una habitaci amb dos llits: un amb bells cortinatges i vd,noves i coixins brodats, laltre era tot blanc. Si t I'educaci d'un p.or.p triar el llit luxs, si s groller, triar el ms senzill, pensava Ricomana.
e pens que ms valia que es gits en I'altre. E aquella nit, dansant, havia .o*p.,t .n, po, de la calga e pensd que los seus no vendrien tan mat com ell se llevari. E los patges eren

"com Felip vu lo tan pomps llit, estigu admirat

molt ben avisats per la senyora, i ella estava en lloc que podia b vewe tot lo que Felip faria. "Dix Felip a I'u dels patges: "-vs, per amor de mi, e porta'm una agulla de cosir ab un poc de fil blanc.[...] "Com Felip tingu I'agulla [...] an-la a ficar en lo llit on havia deliberat de dormir. Llavors ell es despull la roba e rest en gip d'orfebreria. Comengd's

a descordar e segu's sobre lo llit. [...] Felip se llev de lla on seia per pendre l'agulla e cosir-se laca\g4 e pres-se a cercar d'un cap del llit fins a I'altre e alg la vnova ab malencolia que en aquell cas teni4 e tant regir la vurova que jams que caigu en terra. Aprs llev los llangols e desfeu tot 1o pogu trobar I'agulla. Pens de tornar a fer lo llit e de gitar-se en elf per com

llit

vu que tot estava desfet, dix. "-Com!, no val ms que em gite en aquest alfe que no tomar-lo a fer? "Molt singular agulla fon aquella per a Felip. Git's en lo llit de parament e deix totalaroba en terra. Lalrarfi4 que hagu vist tot l'entrams, dix a les sues donzelles: "-Miratl per vida vos&a, quant s lo saber dels estrangers, en especial lo de Felip. Jo I'he volgut provar aix com havia fet les altres vegades, en aquests dos llits; pens que Felip, si era grosser ni avar, no tendria animo de gitar-se en tal llit com aquest ans se posaria en 1o ms subtil. E ell ha tenguda alla art, que ha desfet lo ms subtil e ha llengadalaroba per terra, e s-se gitat en 1o millor per mostrar que s fill de rei e li pertany."

Ricomana es casa arnb Felip. Tirant acompanya els reis de Siclia i de Franga en una expedici contra els moros. Desprs de diverses batalles victorioses, prenen la ciutat de Tunis i tornen a Palerm. Tirant parteix amb el rei de Franga cap aMarsella des d'on va a Bretanya per tal de visitar els seus parents. Poc temps desprs, a precs del rei de Siclia, Tirant hi torna.

TIRANT, A L'IMPERI GREC (captols 115 t296)

Vuit dies desprs d'haver arribat
a Palerm, es rep una lletra de I'emperador de Constantinoble, on diu que el Sold i Gran Turc s'ha emparat de part del seu imperi, i reclama la presncia de Tirant lo Blanc, el qual, desprs de recollir

voluntaris parteix cap aConstantinoble. L'emperador li atorga la capitania general. Desprs Tirant s presentat a I'emperadriu i ala infanta Cannesina, de la qual s'enamora fortament; aquesta passi es manifest en una profunda malenconia de Tirant. Carmesina s'enamora tamb i s'inicia entre els dos tot un joc de cortesies. Tothom es preocupa per la tristesa de Tirant i el dia que s enviat a Xipre per I'emperador, la princesa vol saber el motiu de la pen4 i Tirant respon: "Senyora, puix I'altesa vostra me forga a dir-ho, no puc ms dir sin que ame". Carmesina insisteix a saber quina s la dama que estim4 ala qual cosa respon Tirant donant-li un mirall que porta amagat en una mnega i dient-li que all veur la imatge d'aquella que li pot donar o mort o vida (captol 127). Un missatger diu que el Gran Turc i el sold ajudats per certs cavallers italians, ha derrotat I'exrcit imperial manat pel duc de Maceddnia. El Sold ja es fa intitular Emperador de Grcia. Tirant demana a I'emperador que reculli voluntaris, parteix de la ciutat i assoleix una gran victria i aix encara enutja

ms el duc de Maceddni4 del qual Carmesina li ha dit que no es fii. El duc volia acceptar la treva de sis mesos que proposava el Sold, per Tirant decid fer-los fora de I'imperi grec. Per ordre de Tirant, Diafebus, I'amic de Tirant, se'n va a Constantinoble amb els presoners fets a la batall4 i pondera davant de Carmesina les gestes i I'enamorament del cavaller. Hi s present Estefania, la qual aprofita l'ocasi per demostrar el seu amor per Diafebus. En una primera ofensiva del Sold Tirant s'ha de retraure al castell de Malve i el duc de Maceddnia diu a I'emperador que Tirant ha estat vengut. Perd novament obt la victria. El rei d'Egipte repta Tirant abatalla a ultranga.

Mentrestant ha mort el rei de Siclia i el nou rei s Felip, I'amic de Tirant, el qual li tramet un exrcit. En una nova batalla el duc de Macednia fereix traidorament Tirant, per poc desprs mor a mans del rei d'Afric4 un dels sobirans enemics. Desprs de dos dies de lluita els cristians guanyen labatalla grcies al coratge de Tirant. Nous galanteigs entre Estefania i Diafebus i Carmesina i Tirant en les festes que es fan. Nou atac en ajut del Sold i nova victria de Tirant. Per acabar amb la guera el Sold demana el rescat d'alguns presoners destacats i el casament amb Carmesina. L'emperador s'hi nega. La Viuda Reposada, que havia estat dida de Carmesina, s'enamora de Tirant i diu a Carmesina que Tirant malparla d'ella i que noms vol robar limperi i marxar altra volta cap acasa seva. Estefania es casa amb Diafebus. Plaerdemavida ajuda els amors de Carmesina i du Tirant al llit de la princesa, d'on ha de sortir precipitadament, en fer-se un aldarull al palau, i es trenca una cama quan salta per la finestra; fa creure a I'emperador que ha caigut del cavall. La Viuda Reposada diu a Tirant que Carmesina mant amors secrets amb I'hortol de palau. Per Carmesinapren la m de Tirant i pronuncia aquests mots: "Perqu ag sia vertader matrimoni, dic jo ab paraules de present: -Jo, Carmesin4 d mon cos a vs, Tirant lo Blanc, per lleal muller, e prenc lo vostre per lleal marit". Per la Viuda prepara una nova trampa: fa que es topin Carmesina i Plaerdemavidq que du una careta negr4 perqu sembli I'hortol4 i Tirant anagat amb la Viuda veu com es fan festes, i enrabiat, mat el negre Lauseta, I'hortol. Nova envestida dels turcs, i Tirant parteix sense acomiadar-se de Carmesina; desprs Plaerdemavida li demanaper qu avorreix Carmesina i quan Tirant li diu, Plaerdemavida li explica el que realment vapassar.

Veim com en tots aquests captols presenten dos aspectes intercalats constantment: les campanyes militars de Tirant d'una banda, i de I'altra els seus amors amb Carmesina. Veim tamb com Tirant aqu, ja no es bat com un cavaller errant, sin que s'ha convertit en un general, en un estrateg. Diversos personatges de la novel.la duen noms o ttols corresponents a persones contempornies, amb una intenci determinada; per exemple, els italians amics dels turcs, traidors a I'imperi, duen els noms dels partidaris que el successor del Magnnim sigui Llus d'Anjor llinatge seculannent enemic dels
reis catalans.

L'emperador demana a Tirant, trist pels seus amors: "-Digau-me, Capit, quin era lo mal que ahir la vostra persona sentia?-. Dix Tirant: -Senyor, la majestat vostra deu saber que tot lo meu mal s de mar, car los vents d'aquesta terra sn ms prims que los de ponent. -Respds la Infanta ans que I'Emperador pads: -Senyor, la mar no fa mal als estrangers si sn aquells que sser deuen, ans los dna salut e llonga vida.- mirant tostemps en la carua Tirant, sotsrient-se perqu Tirant conegus que ella I'havia ents..."

TIRANT AL NORD D'AFRICA (captots 296 a 407)

Mentre Tirant i Plaerdemavida parlen, en una galer4 de la intriga de la Viuda Reposada, [a mar s'embraveix de tal manera que les naus se'n van mar endins i ,u.rfrug,r", a les costes de Barbaria: Un vell moro s'endu Plaerdemavida a ,uru r"ru. Tirant s recollit per ul alt dignatari, anomenat cabdillo; vestit de moro entra al servei del cabdillo, perd el frll d'aquest el fa empresonar. El cabdillo el treu perqu ajudi el rei de Tremicn i la seva filla que es troben assetjats per les forces d'Escariano, eue es vol casar amb la filla, Maragdina. Temps desprs, grcies a un jueu, Escariano ariba a la ciutat de Tremicn, matael reil s'endu Maragdina. Tirant aconsegueix entrar al castell on sn i fa presoner Escariano; Maragdina manifesta el seu tmor a Tirant, perd ell diu que vol sser fidel a Carmesin4 per aprofitant el prestigi que t damunt ella, liadocfina en el cristianisme. Tamb Escariano s batejat per Tirant. Desprs, amb l'ajut d'un frare valencid emprn una rapidatascad'evangelitzaci que el du a batejar ms de quaranta mil moros. Maragdina, ara reina de Tremicn, i Escariano es casen i fan Tfuant capit d'uns regnes africans que ja sn cristians. Molts volen romandre mahometans i s'esdevenen moltes batalles. En una d'aquestes batalles retroba Plaerdemavida. Tirant envia un emissari a Constan-tinoble per donar noves i retorna amb el missatge que torni prompte, que Carmesina, creient-lo mort s'ha recls en un monestir i que els turcs ariben gaireb a la caPital. La geografia del nord d'Africa que ofereix el Tirant respon, en gran part a una realitat dels segles )OV i XV. Perd tot aquest realisme geogrfrc se'n ve sorollosament a terra aix que Tirant evangelitza tot el Nord d'Africa. Martorell atorgaal seu protagonista una extraordinria i fantasiosa labor missional, en la qual recull un anhel del seu ambient.

DARRERA ESTADA A L'IMPERI GREC (captots 408 a 471)

Tirant, demana un exrcit a Escariano, rei d'Etipia, i un altre a Felip, rei de Siclia i va de cancap a Constantinobte. La Viuda Reposada, en saber la imminent arribada de Tirant, pren una metzinai mor. El Sold i el Gran Turc, veient-se perduts, trameten una ambaixada demanant una treva. Tirant

arnba a Constantinoble, i Plaerdemavida el du al llit de la princesq on s consumat el matrimoni. Estefania demana a Tirant que rescati el seu home, Diafebus, presoner de fa anys de I'enemic, i aquest ho aconsegueix i s rebut com a alliberador. Es fan grans festes i I'emperador atorga a Tirant la m de Carmesina i la successi de la corona. Tirant reconquereix tot el territori de l'Imperi. Trobant-se a Andrinpolis, Tirant se sent malalt i coneix que la seva mort s prxima; mor mente el traslladen a Constantinoble.

Hi ha diverses semblances entre Tirant i Roger de Flor; aquest sou assass inat a Andrinpolis. Roger de Flor es casa arrb Mari4 neboda de I'emperador de Bizanci i frlla del rei de Bulgdria. Etctera.
DESPRS DE LA MORT DE TIRANT (captots 472 a 487)

El cos de Tirant s dut a Constantinoble i exposat al temple de Santa Sofia. Carmesina besa el cos de Tirant i fa dolorosos planys. Tan fortament la puny el dolor, que s'adona que la seva mort s'acosta. L'emperador, mentrestant, ha mort pel dolor de la fi de Tirant i de I'agonia de la seva filla. El nou emperador, Hiplit, ordena que duguin els cossos de Tirant i de Carmesina a Bretany4 d'acord arnb la darrera voluntat on sn enterrats en tombes ornades i amb epitafis en vers