L'anarquisme, fet diferencial catal

Xavier Montany
19.04.2013 - URL: http://www.vilaweb.cat/mailobert/4106777/lanarquisme-diferencial-catala.html 'Aquests reaccionaris que sautoanomenen catalanistes el que ms temen s el redreament nacional de Catalunya. En cas que Catalunya no rests sotmesa, com que saben que Catalunya no s un poble mesell, ni tan sols no intenten deslligar la poltica catalan a de lespanyola. [...] s falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I s que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, s a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre inters o ideologia. [...] En canvi, a nosaltres, els treballadors, com que amb una Catalunya independent no hi perdrem res, ans al contrari, hi guanyarem molt, la independncia de la nostra terra no ens fa por.' Sn paraules del Noi del Sucre, pronunciades a l'Ateneo de Madrid, el 1919. La cita apareix en dos llibres, tot just editats, que acabo de llegir amb entusiasme: 'CNT. La fora obrera de Catalunya', de Ferran Aisa (Editorial Base), i 'L'anarquisme, fet diferencial catal', de Xavier Dez (Virus Editorial), del qual manllevo el ttol per a aquest article. El primer s la crnica histrica de la confederaci, del 1910 al 1939, amena i ben fonamentada, entre la gran historia i la petita: la dels barris, les famlies. Aisa rescata del silenci molts noms i fets de militants i activistes que, si no, restarien enterrats en l'oblit. Moltes accions del vell moviment anarcosindicalista tenen avui, a Catalunya i al Pas Valenci o les Illes, un significat especial: reverberen situacions, actituds, formes de revolta i de protesta. Molt bona, per exemple, entre mil, la referncia a un comentari de Joan Manent, batlle de Badalona i secretari de Joan Peir. Als anys vint, quan els detenien, l'insult preferit dels policies espanyols era 'gossos catalans'. A la Repblica, la policia de la Generalitat els titllava de 'murcians de la Torrassa' o 'xusma'. s un treball impecable que recorda, per exemple, que els Fets de Maig del 37 van servir per a esclafar la revoluci, per tamb per a imposar el poder de l'estat sobre una Catalunya que havia assolit un grau molt elevat d'independncia. 'L'anarquisme, fet diferencial catal', de Xavier Diez, se subtitula 'Influncia i llegat de l'anarquisme en la histria i la societat catalana contempornia'. s un assaig molt interessant que, tot resseguint el fil histric rebel dels catalans en el curs dels segles, trenca els tpics de la historiografia dominant, conservadora o marxista, i subratlla la importncia cabdal dels corrents llibertaris i anarco-sindicalistes a Catalunya i als Pasos Catalans. Dels remences i els segadors fins als nous moviments socials actuals, hi ha una pervivncia del vell esperit de rebellia. No s pas casual que Catalunya fos la primera naci europea que reeix a abolir legalment el feudalisme. Segons Xavier Diez, una minoria poderosa, aliada amb l'estat espanyol, ha fet tots els possibles per esborrar de la histria el mn llibertari catal. Per, 'malgrat aquest procs d'invisibilitzaci, el psit es pot percebre en bona part de les prctiques, creences i actituds de la societat catalana. [...] Renunciar a aquesta herncia s presentar la dimissi com a poble'.

En definitiva, crec, l'anarquisme no reneix, perqu no s'havia mort. s una manera de viure. Poden desaparixer les estructures, o transformar-se, ms o menys lentament. Per les idees no es moren. Es mantenen latents. S'incorporen a l'esperit de cadasc. Es plasmen en l'acci individual i, de tant en tant, cristallitzen en la collectiva. En certa manera, s all que Luis Andrs Edo en deia 'l'opci de corrent, sense estructures'. En els temps actuals, quan les organitzacions tradicionals es revelen impotents o fraudulentes, l'acci popular practica, espontniament, les velles formes d'acci assembleria, horitzontal, solidria, en xarxa. Els canvis positius van sempre de baix a dalt. PS: La cita del Noi del Sucre tamb apareix al llibre 'Cop de CUP', de David Fernndez i Juli de Jdar. De fet, a la CUP conflueixen idees i actituds provinents del vell llegat llibertari catal. xavier.montanya@partal.cat