LESGLSIA, LA CINCIA I LA MGIA A LEDAT MITJANA

NDEX

Introducci.........................................................................................p 3 1- Fe, ra i mgia................................................................................p 6 2- Les disciplines cientfiques medievals i les seves relacions amb la mgia: medicina, alqumia i astrologia..............................................................p 8 3- Lalquimia.......................................................................................p 13 4- Mags, endevins, astrnoms, alquimistes i nigromants a la literatura, a les normes jurdiques administratives i en els manuals dels inquisidors...p 17 A mode de conclusi.........................................................................p 26 Bibliografia........................................................................................p 27

INTRODUCCI
Actualment La mgia s entesa com a un element fonamental en la resoluci de molts problemes que es van plantejar a les denominades societats primitives. B. Malinowski La mgia s una pseudo cincia (...) La cincia (...) es basa en lexperincia normal i universal de la vida quotidiana, en lexperincia que lhome obt al lluitar contra la natura per la seva supervivncia i seguretat, i est fonamentada en la observaci i fixada per la ra. La mgia es basa en lexperincia especfica daquests motius en que lhome no observa la natura, sin a s mateix, la ra no interv, per s el joc democions sobre lorganisme hum que s el que li desvela la veritat. Les teories del coneixement sn dictades per la lgica, les de la mgia per lassociaci didees sota la influncia del desig. Es un fet empric que el corpus de sabers mgics estan incorporats en tradicions diferents, en un escenari diferent i en un tipus diferent dactivitat (...)Una delles constitueix el domini del prof; laltra, limitada per cerimnies, misteris i tabs, constitueix la mitat del domini del sacre"1.Tanmateix, aquesta diferncia no s tant plausible en el mn medieval. Actualment, la cincia i la mgia sn termes aparentment contradictoris i oposats. En general la cincia s vista per nosaltres com a una cosa positiva, i la mgia, exceptuant la prestidigitaci i lil.lusionisme, lassociem a alguna cosa negativa. Aparentment ens sembla clar el que s cientfic i el que no ho s, en canvi, a lEdat Mitjana, en concepte de cincia no estava tant desenvolupat i les comprovacions de raonaments que sutilitzaven en les escoles monstiques, en les escoles catedralcies, en les universitats o en la prpia vida quotidiana, estava molt lluny del parmetre que sutilitza avui en dia. Tamb hem de tenir present que el cristianisme impregnava tots els aspectes culturals i acadmics dEuropa. La cincia va estar durant molt de temps identificada amb les anomenades arts lliberals (el trvium- gramtica, retrica i dialctica-) i va costar molt que es considers una art tcnica ( el quadrvium estava format per laritmtica, la geometria, la musica i lastronomia). La teologia era considerada la cincia de les cincies i estava present en tots els sabers. La cincia, des daquest punt de vista, estava supeditada a uns criteris i valors acceptats des de lesglsia. La ideologia i les creences per tant, condicionaven el concepte de cincia encara que estava identificada com a un coneixement socialment acceptat com a bo. A lEdat Mitjana, la mgia i les arts endevinatries, les fetilleries, els encantaments i altres arts o supersticions estaven arrelades en determinades cultures populars i no estaven sempre acceptades. Algunes formes dendevinaci i certes arts de la mgia van ser considerades de manera automtica com a greus pecats i van ser atacades per telegs. La fe en Crist no permetia aquestes actituds, tot i aix no es van condemnar totes les arts mgiques.

B. Malinowski. Magia, ciencia, religin .Ariel. Barcelona, 1994. P. 16-17

Durant lEdat Mitjana, i sobretot a partir del S. XII, en les biblioteques cristianes es podien trobar moltes obres relacionades amb la mgia, lalqumia i lastrologia. Moltes provenien del mn clssic i havien arribat a la civilitzaci cristiana a travs dels traductors i compiladors descrits, llibres i textos rabs. Aquesta literatura era considerada com a culta. Les obres ms destacades eren: lintroductorium dAlbumasar, el Tetrabiblos astrolgic i lAlmagest astronmic de Ptolomeu, el Picatrix (tradut al castell el 1256 i consierada com a lobra ms important referent a la mgia de tota lEdat Mitjana), el Liber Vaccae, o el llibre dels experiments, el manual Wolfsthurn (escrit en alemany al s. XV) o el manual de Munich (considerat de mgia diablica). Aquestes obres van ser discutides per Guillem dAuvernia, Albert Magne i Arnau de Vilanova entre altres, i ens donen a entendre que els escrits sobre mgia, astrologia i alqumia no eren desconeguts durant lEdat Mitjana. Un dels primers pares en criticar la mgia va ser Sant Agust. Aquest, va condemnar les prediccions astrolgiques de manera contundent sobretot pel determinisme que suposava per als homes la creena en que tot el que havia de passar depenia de factors exgens a la prpia voluntat humana. Aquest sistema de valors, doncs, posava en qesti la moral i la cosmogonia cristiana. Sant Agust va arribar a afirmar que si els astrlegs encerten en les seves prediccions es deu a la inspiraci que reben dels dimonis amb la finalitat denganyar als homes. Tot i aix, el cristianisme va manifestar un major inters per lastrologia des del s. XII, rebent un suport relatiu per part de lesglsia, i en particular de telegs del s. XIII com Sant Albert Magne i Sant Toms, ja que acceptaven una certa influncia dels astres sobre els cossos terrestres per negant tot tipus de determinisme sobre la voluntat humana, influenciats per la cosmovisi aristotlica. Aquests, creien en lexistncia dalgunes forces indirectes sobre lhome que, conservant la seva llibertat, les podia contradir. Aquest pensament va ser recollit posteriorment per lArcipreste de Hita, lArcipreste de Talavera i Arnau de Vilanova entre altres, i a principi del s. XV hi va haver una propagaci descrits sobre alqumia o de carcter mgic, com en el cas del rei Carles VI de Frana. Tot i aix, tamb hi van haver detractors de les arts astrolgiques, com Jean Gerson, el canceller de la Universitat de Paris, que el 1419 va negar qualsevol tipus dinfluncia dels astres sobre la voluntat humana i ridiculitzava lastrologia meteorolgica. Per Gerson, Du era la nica causa explicativa del que succea a la terra. Aquests atacs a lastrologia podien ser perillosos pels astrlegs baix medievals degut a linters existent en determinats ambients culturals per demonitzar lastrologia i que ja shavia dut a terme amb la bruixeria amb ms xit. Aquests processos de voler racionalitzar lo irracional eren deguts a que moltes persones volien anar ms enll del propis coneixements de lpoca i per tant sintroduien en laprenentatge de disciplines o matries que ratllaven els lmits de lo raonablement perms. Les conseqncies van ser laccs a uns coneixements ocults per a la resta de la societat, sobretot des del moment en qu van ser perseguits per lesglsia i per la

Inquisici. Tamb el ressorgiment de la Cbala2 cristiana durant el renaixement va ser considerada com a un coneixement esotric. Alguns autors pensen que aquesta circumstncia hagi afavorit que molts daquests sabers shagin transms de manera oral o mitjanant lanonimat dels autors davant el temor de poder ser acusats dheretgia. El propi inters de certs telegs medievals per diferenciar la mgia natural de la diablica demostra al mateix temps que en el fons creien en lexistncia de poders ocults a la natura i que per a la seva comprensi no era necessari fer partcips als diables.

La Kabbala s a la vegada una gnosis o una teosofa i una mstica que en el moment que la van descobrir els homes del renaixement ja havia penetrat profundament en la vida religiosa del judaisme. Tot aquest auge coincideix en una poca en qu es va donar un renaixement dels estudis hebraics i bblics entre els cristians, utilitzant el mtode cabalstic dinvestigaci amb lobjectiu de conixer aproximadament quan tindria lloc la segona vinguda de Crist a la terra, a to amb lauge de les idees milenaristes medievals. Per ms informacin : F. Secret. La kabbala cristiana del Renacimiento. Taurus. Madrid, 1979.

1- Fe ra i mgia
La ra t una lgica prpia a lEdat Mitjana, encara que lo irracional era racionalitzat tant si es tractava delements de carcter credencial o mgic. Lnsia de saber, la capacitat de raonament i de reflexi van afavorir lexistncia de contradiccions entre la fe i la ra, encara que moltes vegades es van voler conciliar, no sempre va ser possible i moltes vegades alguns sectors intellectuals van actuar amb contundncia contra aquells que es dedicaven a lestudi de lastrologia o de lastronomia, acusant-los dactuar sota la influncia mgica o servint-se de poders demonacs. A lEdat Mitjana, lastrologia no estava associada a la mgia, sin que lestudi dels astres i de les estrelles es creia que era un tipus dart que servia per a conixer el dest fixat dels humans. Es podia parlar de mgia quan sestudiaven les estrelles i els astres per poder dominar-los i escapar del determinisme astrolgic i de la influncia de les estrelles sobre el dest dels homes. Es tracta de modificar un dest ja fixat pels humans mitjanant tcniques i prctiques mgiques presumptament capaces de canviar lhorscop a travs de lorientaci dels astres, s a dir, buscant influncies astrals ms favorables als que en un principi corresponien a una determinada persona. Aquesta prctica era anomenada mgia astral. Daquesta manera, el recurs a coneixements mgics en un context sociocristi no deixava de ser una provocaci i un acte de rebelli davant una cultura oficial mpliament informada des de les doctrines de lesglsia i dels seus terics. Segurament que molts dels mtodes utilitzats pels anomenats mags o qui recorria a la mgia van tenir poc a veure amb el desenvolupament duna cincia de carcter experimental i cientfica. Tanmateix, les idees rupturistes daquest grup van obrir nous camins a la cincia moderna. Durant el Renaixement, una part important dels intellectuals sacostaran a la mgia i als presumptes sabers relacionats amb aspectes de carcter mgic. Personatges de gran relleu cultural com Marsilio Ficino dedicaran llibres a la mgia astral o a la medicina astrolgica, i fins i tot, Picco della Mirandola (1463-1494), a finals del s. XV, far apologia de la mgia natural, i encara que es va burlar en els seus escrits de les previsions dels astrlegs rabs, jueus i cristians pel seu determinisme, va ser partidari de la mgia astral i es va aficionar a la cbala cristiana, que va nixer de les influencies jueves. Picco della Mirandola va arribar a afirmar que la mgia i la cbala eren els millors camins per a provar la divinitat de Du. La persecuci per part de la jerarquia eclesistica a la prctica de la mgia i a altres tipus de sabers considerats hertics. Per exemple, a Catalunya, Francesc Eiximenis es va oposar al s. XIV que els clergues i els fills de laristocrcia i burgesia mercantil estudiessin aritmtica, astrologia i geometria per considerar que no eren cincies religioses i tenien el perill de fer perdre la fe o de conversi a lIslam. Tamb el monjo dominic Sant Vicen Ferrer va condemnar a linfern a Aristtil i Plat. Aquest refs a la cincia per part dalguns sectors eclesistics hispnics van influenciar molt les ordres franciscanes i dominiques, molt al contrari del que succea en altres zones com Oxford o Paris. En aquest ambient no s destranyar que jueus, rabs i posteriorment conversos

monopolitzessin la tcnica i la cincia a Espanya. Un exemple el tenim a casa nostra, doncs molts venien a estudiar medicina a lescola mdica jueva de Lleida.3

Es important de destacar que no es conserva cap document sobre la seva ubicaci, encara que Josep Lladonosa la situa exactament a la plaa del Dipsit. Es creu que la sinagoga estaba ubicada a lantic mercat del carrer cavallers.

2- Les disciplines cientfiques medievals i les seves relacions amb la mgia: medicina, alqumia i astrologia
La cincia medieval va tenir moltes dificultats en desenvolupar-se. Es evident que la cincia reconeguda per lesglsia no va ser capa de combatre totes les deficincies que es plantejaven a la societat medieval ni en el terreny social, fsic i material. El coneixement de lunivers encara era molt limitat, i noms a partir dels s. XII i XIII es van comenar a donar passos grcies a la influncia rab dels manuscrits que es comenaven a traduir. Les matemtiques i la fsica tampoc estaven molt avanades, ja que en molts centres religiosos encara sutilitzava la numeraci romana. La cincia experimental tenia que lluitar per desenvolupar-se a ledat mitjana amb la teologia i la fe. Ra i fe podien ser incompatibles si es seguia el cam de lexperimentaci. En aquest sentit, molts defensors de lastrologia anaven en molt de compte a lafirmar que la influncia de lastrologia sobre lhome i la natura noms tenia sentit en el terreny mund i que no tenia res a veure amb el mn espiritual, entre ells, Enrique de Villena4. Tamb Roger Bacon, el cardenal Piere dAilly i el dominic Tommaso Campanella van creure en la influncia de lhorscop i que larribada dels profetes obea a les grans conjuncions astrolgiques. Aquest tipus de creena astrolgica no ens deuria de resultar estranya, ja que als evangelis afirmen que el naixement del Fill de Du va ser anunciat als reis Mags dOrient a travs duna estrella. Roger Bacon tamb havia rebut ensenyaments mgico-alqumics, al concebre la cincia com a poder, com a obra activa que escolta el llenguatge de la natura per assimilar-lo i poder donar ordres a aquesta natura i transformar-la en una servidora efica. Eugenio Garn est convenut que en aquella poca es creu que la naturalesa s una unitat i coopera amb lhome; escrutant les profunditats de lnima que la mou, lhome pot servir-se della, persuadint-la mitjanant pregries i encantaments, aprofitant-se de la seva plasticitat vivient5. Al Picatrix6, es diu que la cincia ( el coneixement mgicoastrolgic) s un procs illimitat, que sincrementa indefinidament i que el seu poder s prodigis i no coneix la limitaci. Aix, la concepci del Picatrix sobre lhome i el lloc que ocupa en el mn t a veure amb aquest home que s microcosmos que s capa dobrar realitzant noves combinacions. Aquesta cincia, que s la cincia suprema, consisteix en la capacitat de regular, dominar i transformar als homes i les coses. Per tant, en la mgia i lastrologia convergeixen dos vectors: el poder dominador de les forces de la natura i el poder reformador dels homes a travs del saber, i quan els astres assenyalen el moment oport, lhome savi combina les forces per poder realitzar el que desitja.

J. M. Mills. El libro de astrologa de don Enrique de Villena. Estudios sobre la Historia de la Ciencia espaola, Madrid, 1987. P. 399 5 E. Garn. Mgia y astrologa en la cultura del Renacimiento. Medioevo y renacimiento. Estudios e investigaciones. Taurus. Madrid. 1999. P. 115 6 http://habilis.udg.edu/media/astro/files/picatrix.pdf (4/01/12)

Lhome medieval intentava explicar de manera racional, que no vol dir de manera cientfica, tot tipus de fenmens, entre altres, el naixement de fills deformats que sexplicava pels antulls de la dona o coincidncies astrolgiques, o tamb la creena que lter femen es dividia en tres cmeres, lesquerra i la dreta que concebien filles i fills i la central, on es concebien els fills hermafrodites.7 La medicina durant lAlta Edat Mitjana va estar relativament poc avanada i desenvolupada i es va haver desperar el progrs de les universitats durant el s. XII. Els tractaments medicinals es basaven amb Gal, aix s, en el descans, la manipulaci de determinades plantes i minerals, en laillament dels pacients ( leprosos) o en la fugida de les comunitats contagiades per la pesta com a mesura de prevenci. Actualment es coneixen alguns manuals medicinals dels s. X i XI en que sobserven rituals de carcter mgic. Era natural pensar en aquell moment la relaci entre el naixement de la malaltia i els follets, que lesglsia considerava com a dimonis8. Durant la Baixa Edat Mitjana comenaran a aparixer els escrits de carcter cientfico-mdic, per es continuaran barrejant les supersticions i la mgia amb les receptes mdiques. Els jueus eren considerats els millors metges, sobretot quan al s. XIII, Bonifaci VIII va sancionar amb excomuni la realitzaci de disseccions i es prohibia que es vesss sang a les operacions, encara que era permesa a alguns professors de Bolonya. Es per aquest motiu, que la cirurgia no va ser reconeguda com a matria destudi en les universitats medievals dAnglaterra i Frana, i que aquestes operacions les realitzessin els barbers itinerants, que operaven de pedra, hernies i cataractes. Les relacions entre metges i farmacutics durant la Baixa Edat Mitjana va ser destacada, com tamb la relaci amb els alquimistes. Parallelament a lexistncia de la incipient cincia mdica, van continuar les prctiques esotriques o derivades de les creences personals, que utilitzaven lart endevinatori, lalquimia, els coneixements mgics per curar les malalties, aix com les pregries, laigua beneda per preparar alguns frmacs o la invocaci a la Verge o als Sants (Santiago9, Sant Domnec) a travs dels quals el malalt creia que podia curar-se. Ls dels amulets (pedres precioses com les perles, les maragdes i el zafir o les objectes danimals com la banya de rinoceront, de crvol, potes de conill, etc.) va ser fins i tot recomanada per alguns metges. La seva finalitat no noms era curativa sin preventiva. Els que portaven aquests amulets o els collocaven a lentrada de les seves cases ho feien des de la convicci que aquests objectes tenien poders ocults de carcter benfic. Ls de talismans o objectes inscrits en ells tenia uns objectius similars. Lesglsia catlica va acabant vinculant els amulets amb el culte als Sants, que servien de protecci, encara que enlloc de dir-se amulets o talismans sanomenaran relquies i
7 8

D. Jacquart. C. Tomasset. Sexualidad y saber mdico en la edad media. Labor. Barcelona, 1999. R. Kieckhefer. La magia en la Edad Media. Crtica. Barcelona, 1992. P. 74-75. 9 El Liber Sancti Iacobi enumera les enfermetats que pot curar Sant Jaume, com la lepra, la sarna, el frenes, la mania, els problemas renals i urinaris, reumes, ictericies, etc.. com tamb la importancia de visitar la seva tomba si un est malalt. http://personal.telefonica.terra.es/web/jmata/asociacion/liberpperegrinationis.pdf (04/01/12)

medalles. Daquesta manera, la religi arriba a transformar el carcter mgic dels amulets i segells en objectes religiosos que protegeixen. No es tracta doncs dun tipus de mgia sin de la divinitat cristiana, dels seus Sants i les seves relquies. Posteriorment, ls inadequat daquest tipus dobjectes religiosos ser qualificat posteriorment de superstici i com a un tipus dactivitat de carcter mgic. Aquest problema saccentuava quan entre la gent dun determinat poblet creia en les imatges guardades en una determinada esglsia tenien poders mgics o miraculosos. Lesglsia en aquests casos es dividia entre el consentiment relatiu a aquests fenmens i el refs ms absolut, que va desembocar en el Renaixement ocasionalment en el naixement duna corrent iconoclasta10. Durant lEdat Mitjana van proliferar els lapidaris, o llibres que recollien les virtuts i els perjudicis de les pedres precioses o els seus suposats poders curatius, per que van ser dutilitat per a lestudi posterior de la mineralogia, la qumica i la medicina. Un dels lapidaris escrits al S. XI que va influencia ms va ser el llibre de les pedres de Marbodi de Rennes o el lapidar dAlfons X de Castella, on es descriuen les qualitats de les pedres degut a la influncia que exerceixen els signes del zodac, els planetes, les constellacions i les estrelles en funci de la seva posici. En determinats ambients mdics sutilitzaven ls de productes dorigen animal amb finalitats teraputiques o medicinals, com la llet, lorina, el cerumen, la grassa, els excrements, la saliva, la fel, el cor, els testicles, el fetge, el cervell, el penis, les banyes, els ulls.... Va existir fins i tot lanomenada mgia simptica, que es basava en la idea de que un rgan hum es podia curar amb lrgan corresponent dun altre animal (per exemple lesterilitat es podia combatre amb vulves, testicles, o penis danimals). Com ha quedat pals, la utilitzaci darts de carcter mgic per curar als malalts es va barrejar amb ls de certes frmules i ritus religiosos: invocaci als Sants, al Pare, al Fill, i a lEsperit Sant en el moment en qu es recollien determinades herbes curatives. Tamb es creia que els reis tenien poders curatius i molts vegades sutilitzaven escrits de determinades frmules mgiques que duien penjats al coll. Es en aquest punt que hem de tenir present la relaci i la diferncia entre miracle i mgia, la medalla o lamulet, ja que moltes vegades sinvocava als Sants amb finalitat curativa o es recorria a la mgia amb el mateix objectiu. Davant daix no sempre era fcil distingir entre religi, superstici i mgia, ja que a vegades sembla que sutilitzin tcniques semblants sota diferents marcs conceptuals. El problema vindr quan lEsglsia apreci una competncia entre unes tcniques en concret. Per exemple, a vegades sutilitzava el recurs mgic a lhora del part arribant a exorcismes al diable i posant sobre els genitals femenins de la dona lestrella de Salom, la utilitzaci de

10

R. Kieckhefer. La magia en la Edad Media. Crtica. Barcelona, 1992. P. 113-115.

fertilitzants o la collocaci del cintur del marit a la seva dona recitant tres vegades jo et lligo, deixa que Crist et deslligui11 No tots els mitjans emprics utilitzats per lanomenada medicina popular van ser inapropiats com molts historiadors van pensar en un primer moment. A vegades lanomenada medicina popular on es barreja lempirisme, les creences i les supersticions, va estar molt influenciada per la cultura oriental i lastrologia. En tot cas, lastrologia va ser utilitzada per alguns metges com ho demostra que molts estudiaven aquesta art. La universitat de Bolonya tenia un professor que ensenyava als futurs metges les formes en qu els astres influen en el cos hum. Tamb reapareixeran els homes astrolgics, on saprecia la correspondncia entre els dotze signes del zodac i els diferents membres del cos hum12.

Imatge 1

11

E. Garca Fernndez. Reflexiones histricas sobre magia y ciencia. Ciencia y magia en la Edad Media. Cuadernos del CEMYR 8. La laguna. 2000. P. 29. 12 Veure IMATGE 1: lHOME ANATMIC. LES MOLT RIQUES HORES DEL DUC DE BERRY ( 1412-1416). http://www.google.es/imgres?q=las+muy+ricas+horas+del+duque+de+berry&hl=es&sa=X&rlz=1W1ADF A_esES460&biw=1280&bih=572&tbm=isch&prmd=imvns&tbnid=Hcmdlb732yfkjM:&imgrefurl=http://w ww.kalipedia.com/religion-cultura/tema/fotos-representacion-signoszodiaco.html%3Fx1%3D20070718klpprcryc_79.Ies%26x%3D20070718klpprcryc_54.Kes&docid=_q7zPfe4 n0BVM&imgurl=http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/penrelcul/media/200707/18/relycult/20070 718klpprcryc_79.Ies.SCO.jpg&w=267&h=374&ei=QWwET6mLO86Mwb9y_jzCA&zoom=1&iact=hc&vpx=710&vpy=99&dur=1047&hovh=266&hovw=190&tx=111&ty=135&si g=112979291468814247362&page=1&tbnh=109&tbnw=77&start=0&ndsp=30&ved=1t:429,r:6,s:0 (04/01/12)

A partir daquestes relacions es realitzaven posteriorment operacions teraputiques. En certa manera, lastrologia shavia convertit en una manifestaci ms de la professionalitat dun metge. En relaci amb les prediccions va existir una astrologia endevinatria a la que recorrien les gents medievals per informar-se sobre el futur o per a curar les malalties de lansietat. Daquesta manera, conjurs, talismans i encanteris es realitzaven perqu es creia que la natura estava viva i que es podia influenciar en ella i en els designis de Du. La cincia, la mgia i la religi van estar moltes vegades entrellaades dins la cultura cristiana dominant. Daquesta manera, remeis populars i remeis cultes van ser habituals en el desenvolupament de la medicina medieval. En la mentalitat medieval es pensava que Du podia intervenir per a curar als malalts. En aquest context no resulta estrany que rebrots el curanderisme o la mgia en determinats ambients de la elit cultural o en daltres de populars. A travs de la mgia es pretenia influenciar en el curs dels esdeveniments naturals mitjanant la presumpta intervenci dessers sobrenaturals o la crida a presumptes poders ocults i desconeguts. Sens dubte les dones13 van desenvolupar un paper fonamental en aquest camp i amb els seus serveis acostumaven a ajudar a altres dones a portar fills al mn o a endevinar amb els seus coneixements herbolaris els mals o les malalties que encara la medicina daquell temps era incapa de curar, o perqu era molt difcil de trobar un metge. Hem de tenir present que no totes aquestes dones han de ser considerades com a bruixes o culpables dutilitzar frmules o rituals de carcter mgic. Per exemple, Las siete Partidas14 reconeixen el seu bon saber fer. La sisena partida les defineix com a mujeres sabidoras que ajuden als parts i a les malalties de les dones i els nens. Un altre exemple el tenim al S. XII amb Santa Hildegarda de Bingen, que es considerada com a una gran entesa amb les herbes medicinals sense que es sospiti que sigui una bruixa15.

13

En el cas catal, les anomenades trementinaires, encara presents a mitjans del s. XX. Es interessant de visitar el Centre dinterpretaci de la bruixeria a Sant Feliu Saserra per poder observar quines eren les seves practiques i quines herbes feien servir. Tamb als procesos de bruixeria , LL. Orriols i Monset, Les bruixes segrestades, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1994. 14 http://www.vicentellop.com/TEXTOS/alfonsoXsabio/las7partidas.pdf (9/01/12) 15 Hildegarda va escriure fins i tot un tractat anomenat Causae et curae. Malauradament encara no hi ha cap edici crtica daquest tractat. En la imate 2 es pot veure una de les ic onografies del Liber divinorum de Hildegarda de Binguen, que exemplifiquen la seva visi de lhome. http://www.google.es/imgres?q=hildegarda+de+binguen&um=1&hl=es&sa=N&rlz=1W1ADFA_esES460 &biw=1280&bih=572&tbm=isch&tbnid=ft50jY0E24td3M:&imgrefurl=http://www.pikatrix.com/2010/07 /26/hildegard/&docid=h1jntHaIRm5RCM&imgurl=http://www.pikatrix.com/wpcontent/uploads/2010/07/Hildegard_von_Bingen_Liber_Divinorum_Operum.jpg&w=768&h=1133&ei=F gYMT4rnNIy2hAfEn42rBA&zoom=1&iact=hc&vpx=322&vpy=180&dur=672&hovh=273&hovw=185&tx=9 2&ty=297&sig=114792748183758416986&page=1&tbnh=167&tbnw=113&start=0&ndsp=13&ved=1t:42 9,r:7,s:0 ((9/01/12)

Imatge 2 Si fins i tot en els nostres temps hi ha gent que recorre al curanderisme popular, s que hi ha hagut una continuaci daquests sabers fins a lactualitat, un espai en qu les dones van poder aprendre i exercir els sabers mdics. I va ser precisament en aquest grup que aviat lesglsia va comenar a perseguir a les fetilleres, a aquelles dones que presumptament feien encanteris amb finalitats mdiques i de carcter mgic. Tot aquest procs que va continuar fins al S. XVII va contribuir a que es margins a les dones de manera radical per part de lEsglsia i els poders civils, creant-se un imaginari molt negatiu contra el seu mn i les seves activitats i calant fins a les capes ms baixes de la societat16 Hem de tenir present que en aquella poca el control de la natalitat no noms no estava perms, sin que qualsevol interrupci en aquest sentit es considerava un pecat gravssim. Les bruixes van estar relacionades amb aquestes prctiques. La misognia medieval va ser la causant daquesta imatge de la dona tant negativa, crdula, receptora de creences paganes i que utilitzava receptes secretes relacionades amb la mgia sexual. Els metges universitaris van veure com hi havia un intrusisme per part dels curanderos, que a ms a ms de tenir coneixements de manera no reglada, eren competidors
16

H. Kung, La mujer en el cristianismo, Trotta, Madrid, 2011. P. 55

professionals. Des del S. XIV alguns Papes van donar suport a les demandes mdiques que volien limitar els serveis dels curanderos. En aquest sentit, a Anglaterra, el 1420, els metges van sollicitar al parlament que aprovs una llei que prohibs la medicina als qui no tinguessin una formaci universitria i exigint que les dones tamb en quedessin al marge17.

17

R. Kieekhefer, La magia en la Edad Media. Crtica. Barcelona, 1992. P.70-71.

3- Lalquimia
Lalquima va ser una art en qu el component mgic va ser notable. Alguns autors desmitifiquen que lalquimia fs una recerca de la pedra filosofal o que el seu inters fs arribar a transformar les pedres amb or. En aquest sentit es creu que lobjectiu primordial dels alquimistes no era produir or sin conixer el cam que condua a aquest secret, i que la seva riquesa no era lor sin la comprensi i la vida. Lor dels filsofs doncs, s un or interior, i es singularitza de les altres cincies perqu en el seu saber no inclou noms la intelligncia sin lesperit. Lalquimista doncs s un home religis, no un mag.18M. Eliade va insistir en la importncia dels valors morals i religiosos dels alquimistes. Ser alquimista era una filosofia de vida que incloa tamb les feines experimentals i per a molts la pedra filosofal equivalia a un major coneixement de Du. Lalquimista es considerava un elegit per Du per descobrir els misteris de la natura. Tamb es important la seva relaci amb lastrologia, ja que els experiments es duien a terme mitjanant una determinada conjunci dels astres en un moment donat. Per tant, aquest aspecte no deixava de ser una manifestaci ms de la influncia de les creences astrolgiques sobre el mn de la cultura i la cincia medieval. Els suposats poders de la pedra filosofal eren molt importants ( pols capa de transformar els metalls en or, elixir de la salut, la quintaessencia de la matria, etc.), per en ells sincorporaven moltes velles creences mgiques.19 Les prctiques alqumiques van aconseguir progressos en els caps de la qumica, la metallrgia i la medicina. Efectivament, els experiments que van dur a terme els alquimistes van tenir conseqncies importants per la futura evoluci de la cincia (descobriment dels alcohols, dels cids minerals, de certes aleacions, desenvolupament del vidre ptic, aparells de destillaci, filtrats, calefacci...). Els mtodes utilitzats pels alquimistes es poden considerar com a cientfics perqu es basaven en la observaci i la observaci, encara que els seus objectius, com hem dit anteriorment, no eren prpiament cientfics i estaven barrejats amb altres de carcter astrolgic i espiritual. Tot i aix, va ser considerada en determinats ambients com a una disciplina amb les seves prpies regles de funcionament, i es requeria un aprenentatge abans de posar-la en prctica. Tot i aix era una art que contenia molt ocultisme, un ocultisme que va afavorir la persecuci dalguns que es dedicaven a lalquimia per part de la inquisici. La historiografia ha destacat lafici alquimista de personatges com el Papa Silvestre II (999-1003), Sant Albert Magne (1193-1280), Roger Bacon al s. XIII, Arnau de Vilanova (1235-1311), Ramon Llull (1232-1316), el metge Miguel Savonarola (1384-

18

Per a saber ms i sobre les metfores utilitzades pels alquimistes C.G.Jung. Mysterium conjunctionis. Trotta. Madrid 2007. Obra completa vol. 14 19 Ms informacin a M. Eliade. Herreros y alquimistas. Alianza Editorial. Madrid, 1996. O tamb piratejat, http://www.thule-italia.net/Sitospagnolo/Eliade/Eliade,%20Mircea%20%20Herreros%20y%20alquimistas.pdf (9/01/12)

1464), Nicolas Flamel i Jacques Coeur al s. XV, John Dee i Paracels al s. XVI, aquest ltim relacionat amb el moviment Rosacruz. El S. XIII va ser un perode desplendor de lalquimia i es va arribar a ensenyar a algunes universitats. Durant la Baixa Edat Mitjana va renixer linters per lalquimia des del punt de vista prctic i mgic, i es van escriure nombrosos manuscrits referents a la consecuci de lor utilitzant diverses frmules, com tamb una millor salut, leterna joventut, riqueses i poder. Aquest fet va donar origen a llegendes com la del doctor Faust o les llegendes artriques que destacaven la mgia en personatges com Merl i Morgana. La transmissi cultural en referncia a la mgia es va fer per via oral. Aquest sistema tenia deficincies, i els pocs llibres dherbolaris medievals tenien errors o imprecisions. Daquesta manera era fcil confondre unes plantes amb altres i moltes vegades perjudicar al pacient. En tot cas, la cultura oral va ser molt important a lEdat Mitjana, ja que la cultura escrita estava reservada a un redut cercle de persones instrudes. En general, la cultura popular era molt elemental i estava profundament impregnada de lesperit religis de lpoca.

4- Mags, endevins, astrnoms, alquimistes i nigromants a la literatura, a les normes jurdiques-administratives i en els manuals dels inquisidors.
La societat medieval era de carcter maniquea, en qu el b tenia el seu contrapunt amb el mal, i en qu els cristians tenien un enemic en el cam de la salvaci espiritual en el diable. Daquesta manera es va crear un imaginari collectiu relacionat amb lexistncia dagents malignes. La Inquisici, per la seva banda, ressaltar els bruixots, les bruixes, els mags, els endevins, establint una normativa cada vegada ms punitiva i ms reglamentada a partir del S. XIV. Un exemple clar el trobem en el manual de lInquisidor de Bernard Gui, escrit a comenaments del s. XIV. Com hem dit anteriorment, durant els segles XII i XIII es va produir un renaixement de la cultura cientfica per la importncia de les traduccions al llat dobres gregues i rabs. Lastronomia i la medicina van comenar a ser objecte de preocupaci metodolgica en algunes escoles com Salerno, Toledo, Toulousse, Bziers, Narbona, Paris, Montpellier.. Les colnies jueves tamb van desenvolupar un paper important en la transmissi dels coneixements mdics. Tamb lestudi de la natura i els astres va fer pensar a molts en la seva influncia als homes, i per tant en la predestinaci i la seva relaci daquesta amb el pecat i amb la salvaci. Aquesta idea no podia ser assumida, acceptada o permesa per lesglsia, que noms veia en Du i Jesucrist la soluci als seus mals i problemes. Es per aquest motiu que alguns sectors de la cristianitzat medieval van creure que era heretgia suposar que els astres determinaven lesser i la vida dels homes. Tot i aix hi van haver personatges que van compaginar perfectament les seves creences religioses amb les astrolgiques, com Arnau de Vilanova, lArcipreste de Hita o lArcipreste de Talavera. Hem de tenir present que lansia de riquesa va propiciar que algunes persones no noms busquessin mines dor sin que intentessin manipular determinats minerals per tal de transformar-los. Lesglsia de nou, veia la presncia del diable que tot ho volia trastocar i fer confondre a la gent per abocar-les a linfern. Astrlegs, mags, fetillers, bruixes i bruixots, alquimistes, endevins i nigromants van acabar sent considerats per les lleis dalguns regnes i per lesglsia baixmedieval com a homes que treballaven pel dimoni, i per tant, heretges o sospitosos dheretgia. No s estrany que en aquestes circumstncies es trobessin persones que preferissin ocultar les seves prctiques als dems per por de ser acusats. Tot i aix, els considerats nigromants tenien ms motius per amagar-se20. La intervenci de la inquisici o de lesglsia episcopal amb el suport dels poders civils podia desembocar a que aquestes persones acabessin a la foguera. El mn musulm, al
20

En un primer moment es va entendre per nigromancia lendevinaci mitjanant la conjuraci dels esperits dels morts (Nekroi- mort Mantia-endevinaci), per en lpoca Medieval es va imposar la idea duna conjuraci de dimonis per aconseguir determinats propsits, sent per tant, la mgia diablica per excel.lncia. Una part dels que la practicaven van estar relacionats amb el mn clerical cristi i que es trobava fora dels lmits permesos per lEsglsia, substituint la invocaci a Du per la del dimoni. La mgia astral i els ritus exorcistes es barrejaven en la configuracin de la nigromancia. Les tcniques de la nigromancia es redueixen a cercles mgics, conjurs i a la realitzaci de determinats sacrificis. R. Kieekhefer, La magia en la Edad Media. Crtica. Barcelona, 1992. P.163.

contrari que el cristi valorava molt els oficis dastrleg, dendev o dalquimista, separant ms clarament el que era una activitat prpia dun estudi i dun coneixement de la vida terrenal dels homes de qualsevol creena religiosa. Aquest va ser el motiu del fort impuls daquestes cincies en les cultures musulmana i jueva. Encara que hi hagus un ambient crtic a aquestes disciplines, no evitava que governants cristians acudissin a astrlegs o alquimistes. Per exemple, Frederic II (1215-1250) va recrrer a endevins i astrlegs. Les relacions entre lastrologia i la poltica van ser evidents a la Crdova musulmana del s. X i en moltes corts cristianes baixmedievals. El propi Marco Polo fa referncia en els seus escrits del s. XIII com alguns emperadors xinesos consultaven a astrlegs per seleccionar a la seva muller. Per tant, aquestes cincies estaven tamb protegides a la vegada per determinats poders cristians i daltres religions. Als astrlegs sels encomanava la realitzaci dels horscops dels futurs reis en el moment del seu naixement...

Imatge 3 21 Ja en 1277 larxiprestat de Paris va condemnar els llibres que tinguessin aspectes de nigromncia, fetilleria, conjurs en perjudici de lnima i invocacions als dimonis. El manual dels inquisidors de Nicolau Aymeric daprox. 1376 feia referncia als delictes que coneix el Sant Ofici daquesta manera22:
Los hechiceros y los adivinos son procesados por el Santo Oficio, cuando en sus encantos hacen cosas que rocen con la hereja, como bautizar por segunda vez las criaturas, adorar una calavera, etc. Mas si se cien a adivinar los futuros contingentes por la quiromancia o rayas de la mano o por el juego de los dados o el aspecto de los astros, que son meras hechiceras, sern juzgados por los tribunales seglares (Dirct. Part, quoest.52). Los que dan pcimas amatorias a mujeres para que los quieran se asimilan a estos ltimos. (quoest. 43) Conforme a esta ltima observacin, si el hechicero que invoca al diablo, por ejemplo, para que se enamore de uno, una
21

Representaci de lastrleg http://artesintuitivas.blogspot.com/2010/04/la-astrologia-traves-de-lahistoria-2.html (9/01/12) 22 Text extret de E. Garca Fernndez. Reflexiones histricas sobre magia y ciencia. Ciencia y magia en la Edad Media. Cuadernos del CEMYR 8. La laguna. 2000. P.40. Internet noms compta amb la versi en llat

mujer, se vale de los imperativos, te mando, te apremio, te requiero, etc. No es tan explicita su hereja; pero si se dice te suplico, te pido, te ruego, etc., es hereje manifiesto, porque estas formas suplicatorias suponen y contienen adoracin implcita. Los astrlogos y alquimistas pueden ser mirados como gente que invoca al demonio, porque cuando no consiguen los descubrimientos que desean, acuden luego al diablo, sacrificndole vctimas, con invocaciones tcitas o expresas. (Direct. Prt. 3) La alquimia especialmente es ocasin prxima de que invoquen al demonio los que se dan a ella sin tener dinero, porque, si bien no es totalmente imposible que un rico procure hacer oro sin incurrir en sospecha de lo mgico, los alquimistas, que no tienen mucho caudal, como casi siempre se quedan pidiendo limosna despus de sus tentativas, o en acuar moneda falsa. Acaso los qumicos se enojaran contra mi por lo que digo, mas no soy el nico de mi dictamen, que otros muchos gravsimos y doctsimos doctores le han sustentado. Fuera de que no alcanzo que respuesta puedan dar a la autoridad del Papa Juan XXII, el cual en su costitucin: sealan seversimas penas a los que vendan oro o plata fabricados por los alquimistas.

Com hem pogut constatar en el Manual dels Inquisidors de Nicolau Aymeric, alguns daquests astrlegs, qumics o alquimistes van comenar a ser perseguits sistemticament per lesglsia. La Inquisici tamb perseguia lalquimia perqu bastants prnceps es pensaven que podien fabricar or. Els filsofs o telegs volien demostrar mitjanant els raonaments. La transmutaci dels metalls era un principi adms encara que hi havia molts xarlatans que saprofitaven daix i feien creure que podien fabricar or. Tamb els mags eren perseguits, encara que una relativa tolerncia desembocava en una acusaci pblica i en lobertura duna investigaci que podia acabar amb penitncies pbliques o la ms greu a la foguera o la forca. Tot i aix, no es va evitar que entre els S. XIII i XVI fossin cada vegada ms freqents les anomenades arts mgiques Lendevinaci va ser considerada perniciosa per lhome medieval per part de la literatura cristiana de lpoca.El Especulo de los legos del S. XV noms condemna les endevinacions com a pecats per als cristians. Francisco Pea, un canonista espanyol, va ser lencarregat de la reedici del Manual dels Inquisidors de Nicolau Aymeric a lltim quart del S. XVI, enriquint el text que feia referncia a aquest tipus de qestions:23
Como en el caso de blasfemos, distinguiremos dos clases de adivinos y de videntes. a) Los simples adivinos o simples videntes: que nicamente practican la quiromancia (es decir, que prevn, mediante el examen de las lneas de la mano, los efectos naturales y las circunstancias de la vida humana; o los que indican o revelan algo del presente, aunque oculto, comparando la longitud de dos pajas y de muchos otros mtodos. Sus actividades no competen a la Inquisicin. b) Los adivinos o videntes herticos ( los que, para predecir el futuro, o para penetrar en el secreto de los corazones, rinden al diablo culto de latra o de dula, vuelven a bautizar a los nios, etc.)Estos son con toda evidencia herejes y la Inquisicin debe tratarles como tales.

23

Op. Cit. P. 43

Incluiremos en esta categora de adivinos y de videntes herticos a aquellos de los que se sepa- por su propia declaracin o por deposicin de terceros, o por haberles sorprendido en flagarante delito- que mezclan practicas herticas en sus profecas y adivinaciones. Bautizar imgenes, rebautizar nios, untarse con crema santa, fumigar la cabeza de los difuntos y cosas as, son todo prcticas herticas. Los que las cometen deben ser considerados herejes. Como tal, se beneficiaran del perdn de los jueces si se arrepienten, abjuran o aceptan las penas que les impongan. En caso contrario, sern entregados, como herejes impenitentes, al brazo secular para sufrir el suplicio del fuego. Cuando no se sepa con certeza absoluta si se ha ejercido este tipo de prcticas ( ya porque el adivino sospechoso no confiese, o porque no se deja convencer de error) pero haya indicios, hay que examinar bien estos indicios, y si son tales que justifiquen una muy alta sospecha de hereja, hay que obtener el tipo de abjuracin prevista en caso de sospecha violenta; se solicitar una abjuracin por sospecha leve cuando los indicios resulten dbiles. Si los indicios no fuesen claros y no se pudiera establecer ms que el testimonio claro de rumor pblico, simplemente se impondr a quien sea objeto de tal rumor pblico una pena cannica. En caso de duda sobre el carcter hertico de las prcticas a que se entregue el adivino en cuestin ( por ejemplo, si el adivino se vuelve hacia el oriente, o pronuncia palabras inusitadas o incomprensibles), el inquisidor no intervendr y dejar que los jueces castiguen al adivino con arreglo a la prctica cannica.

Hi ha per tant, uns endevins que encara que practiquin la quiromncia no son perseguits per la Inquisici, per aquells que per endevinar utilitzin invocacions al dimoni, han de ser investigats per la Inquisici i considerats com a heretges, ja que convertien al diable en una divinitat. En aquest sentit, es consideraven prctiques hertiques amb la finalitat de lendevinaci fer sortilegis invocant al diable o utilitzant ciris benets, aigua beneda o recitant versicles de lescriptura, del Pare Nostre o del Clergat per trobar coses perdudes, batejar imatges, rebatejar nens, fumigar el cap dels difunts, untar-se amb crema santa, etc. Els filtres damor sutilitzaven amb la finalitat dobtenir o dominar el desig amors de laltre. En aquesta excepci la mgia es distancia de lo cientficament correcte i adms, doncs pot caure en lheterodoxia i hertic depenent de com es produeixi la invocaci al dimoni. Els alquimistes i astrlegs podien ser considerats especialment sospitosos dheretgia per part dels inquisidors. Francisco Pea, coautor del manual dels inquisidors juntament amb Nicolau Eymeric afirmava contundentment Los ejemplos de convivncia entre hereja, invocacin de diablos y alqumia son numerosos para que entremos en detalles. Baste recordar el caso de Arnau de Vilanova de quien sabemos con certesa que era alquimista y adems, aparte de gran medico, gran hereje y demonlatra24. De tota manera, entre els segles XIV-XVI sacceptava la mgia matemtica i la mgia natural sempre i quan qui la practiqus no invoqus al diable.

24

N. Eymeric y F. Pea, El manual de los inquisidores. Op. Cit. P 44

... pues hay que saber distingir dos clases de mgia: la mgia matemtica y la mgia natural o elemental. En realidad, tanto una como otra son naturales y ambas pueden practicarse sin necesidad de recurrir al diabl. La matemtica, por medio de reglas aritmticas y geomtricas, la elemental por otros medios de los que hablar ms adelante. La mgia natural consiste en lograr efectos maravillosos mediante la composicin y la unin de ciertas coses. He aqu algunos ejemplos: Se produce por efecto de mgia natural una mixtura que arde bajo el agua o que se inflama a los rayos del sol o se apaga con aceite una materia ardiendo mediante determinado mtodo. Con la mgia matemtica, es decir, mediante la aplicacin de los principios geomtricos y aritmticos, se fabrican objetos maravillosos. Recordemos el caso de Architas que con estos mtodoshizo una paloma que volaba, el de Giorgio Capobianco Vicentino quien, con iguales procedimientos, construy un barquito de plata que navegava solo y en el que los remoeros remaban, mientras que una mujer tocava la lira en la popa y, en la proa, ladraba un perro. El secreto de este automatismo?: la sabia utilizacin de la fuerza del agua. No hay nada represnible en practicar estos dos tipus de mgia. Pero de estas dos magias ha nacido una tercera: la mgia de brujera (benfica) o malfica, en la que se emplean muchos los encantamientos y las invocaciones a espritus impuros. Era en sus orgenes una curiosidad perversa: alguien que admira los prodigios del automatismo y al ser incapa de lograrlos, invoca al demonio y le suplica que le ayude para tambin poder l lograr tales maravillas. Es de stos de quienes habla Eymeric cuando menciona los magos heretizantes: en realidad son los partidarios de este tipo de mgia que los griegos denominan gonteian o xakogian, mgia por medio de la cual se obtenan ( si creemos los testimonios de los poetes griegos) encantamientos, envenenamientos, etc.., con ayuda del diablo25.

Tamb es va arribar a caracteritzar fsicament als nigromants o mags hertics en el Manual dels Inquisidors:
En general, por efecto de visiones, aparicions y conversaciones con los espritus del mal, tienen el rostro retorcido y la mirada torva. Se dedicant a adivinar el futuro, aun en coses que dependent unicamente de la voluntad de Dios o de la libertad de los Hombres. La mayora recurren a la alqumia o la astrologa. Si algien es presentado al inquisidor bajo la acusacin de nigromncia y el inquisidor ve que es astrlogo o alquimista, o adivino, ya cuenta con un indicio seguro: todos los adivinos son, manifiestamente o a escondides, adoradores del diabl. Los astrlogs tambin, y los alquimistes lo mismo, pues cuando no logran sus fines piden consejo al diabl, le imploran y le invocan. Y es evidente que al inplorarle, le veneran 26.

Els alquimistes tampoc no es van escapar de les crtiques, certament anteriorment ja shavia publicat la butlla del papa Joan XXII Super illius specula, de 1326, en qu es tractava com a heretges als mags i als fetillers:
S que se criticar severamente el jucio de Eymeric sobre los alquimistes. Pero los reproches que se le hagan al respecto son muy injustos pues existent innumerables argumentos para concluir que los alquimistes son unos impostores. No faltan autores que, sin temor a contradecirse en sus argumentaciones, defienden la alqumia, per es mucho ms prudente, mucho ms cauto, atenerse a la opinin de los que la consideran intil y, lo que es ms, nefasta para la Sociedad. Sea lo que fuere, mientras podamos saber algun da con toda certesa si se puede produir por medio de la alqumia, oro, plata y piedras precioses (lo cual, en el fondo, no atae directamente al inquisidor), el inquisidor prestar suma atencin a la posicin de los que practicant la alqumia
25 26

Op. Cit., p. 162-163. Op. Cit., p. 162

y se mostrar ms benvolo para con el alquimista afortunado que con el alquimista pobre. El rico no se arriesgar a arruinarse haciendo alqumia y faclimente puede no llegar a invocar al diabl si fracasa, fracaso que es seguro. Pero no puede decirse igual del alquimista pobre 27.

En qualsevol cas, lacusaci en contra duna persona per la realitzaci dactivitats sospitoses dheretgeia podia tenir series conseqncies per al futur de la seva activitat professional si no sactuava en rapidesa. En aquest sentit s clar lexemple de 1464, en qu es va acusar de nigromant a Berenguer Gibert, mestre de la Universitat de Lleida i que per aquest motiu, quasi perd el seu lloc de treball. Tot aix, autors com Pea o Eimeric no van fer res ms que reproduir idees expressades anteriorment per pensadors de lAlta Edat Mitjana com Isidoro de Sevilla, o el propi Roger Bacon, que havien establert una distinci entre la mgia relacionada amb lobscurantisme, la superstici i la realitzaci de cultes diablics, de la relacionada amb el domini de la natura i la prctica de la denominada posteriorment com a mgia natural, s a dir, el control dunes tcniques racionals per poder contribuir a la curaci duna persona o a la construcci dunes mquines amb alguna finalitat prctica. Aix, la mgia cerimonial o la nigromncia era refusada i menystinguda pels mateixos personatges citats, i encara molt ms lanomenada a finals del segle XV per Marsilio Ficino, la mgia diablica. Aquest autor pensava que existia una mgia blanca que connectava directament amb la religi i en aquest sentit, era absolutament bo recrrer a les forces superiors divines de la seva prpia esfera de creences. En aquesta lnia, ressorgia lanomenada mgia natural com la part prctica de la cincia de la natura i encara que hagus estat condemnada per alguns sectors eclesistics, va alliberar dins de certs lmits lastrologia, i no es negava leficcia dels talismans. Aix, la mgia era considerada com el domini de les forces que eren capaces dintroduir-se activament en lestructura ordenada i cristallitzada de les coses, modificant les seves formes en noves maneres no ordinries. El mag era lhome capa de transformar activament les vies acostumades de la realitat, introduint en elles certs procediments inusuals i subversius que revelaven el domini de lhome sobre el conjunt de les criatures. Marsili Ficino va defensar la seva obra de lacusaci de mgia feta per diversos ambients eclesistics. Ficino creia que els filsofs eren mags perqu socupaven de la cincia de la natura i treballaven sobre el pla natural. Daquesta manera es va introduir el concepte de cincia als filsofs i que alguns pensadors de la baixa edat mitjana no dubtaven en identificar com a mags. Durant tota lEdat Mitjana lEsglsia o alguns membres de la seva comunitat creien tenir clara la distinci entre astronomia i astrologia. Isidoro de Sevilla afirmava:
La astronomia abraza el movimiento del cielo, el amanecer, el crepsculo y el movimiento de las estrellas y el origen de su nombre; la astrologa por el contrario es en parte natural, en parte supersticiosa. Natural cuando se relaciona con el curso del sol, de la luna y de las estrellas y con ciertas cuestiones referentes al tiempo. Supersticiosa es la que practican los que confeccionan horscopos (mathematici), los que predicen el porvenir a travs de las estrellas y los que

27

Op. Cit., p. 162.

disponen los doce signos del cielo sobre cada parte del alma y del cuerpo y se esfuerzan por predecir los nacimientos y los muertos segn el curso de las estrellas.

El problema doncs, radicava en que no es podia separar el clcul matemtic de lastrologia, es a dir, lestudi cientfic de la situaci i les relacions dels astres i la determinaci de la seva influncia que englobava lo supersticis, arbitrari i mgic que hi havia en ella. Separar les dues cincies era impossible perqu haguessin caigut a la mera contemplaci i separat del carcter prctic. Aquest fet va possibilitar que lastronomia sintrodus en els terrenys de lastrologia i viceversa i que per aquest motiu, els coneixements astrolgics sarribessin a ensenyar en les escoles medievals a travs del quadrvium. En aquest sentit, podem arribar a pensar com E. Garn28, que la mgia va ser un motor revolucionari de la cincia
La mgia, esta classe especial de mgia, con todas sus contradiccions, con todos sus vestigios de viejas supersticiones es, sin embargo, la que nos abre los horizontes ms significatives, la que impone energicamente una exigncia capaz de subvertir, de destrozar y de transformar un mundo cuyas formes, fijadas por la intelligncia, contemplades y veneradas por un saber esttico y tradicional, quiere violar, destruir y transformar la potencia rebelde que compite con la Divinidad. Determinar la importncia y la funcin de esta mgia, situada en el lmite entre la renovacin cientfica y la crisis religiosa, es indudablemente una tarea insoslayable para quien desee comprender los mltiples aspectos de la cultura europea en esta poca compleja y variada que fue el Renacimiento.

Durant els segles XIV i XV el bruixot i la bruixa van formar part del paisatge de la cristiandat medieval29. Amb freqncia es tractava de persones que amb les seves tcniques i prctiques volien modificar la realitat personal dunes altres sense que aquestes haguessin demanat cap intervenci. Aquestes intervencions podien ser sollicitades per motius amorosos o amb lobjectiu de fer mal a aquestes persones. Moltes vegades els que eren acusats de bruixeria eren persones que coneixien el carcter curatiu de les plantes com les comadrones, curanderes, persones que ajudaven a avortar a les dones que ho sollicitaven... Aquesta era una poca en que les deficincies de la medicina eren encara enormes i molta gent buscava qualsevol tipus de remei o calmant davant una medicina que era incapa de solucionar els seus problemes. Aquesta circumstncia va fer que fossin considerats sospitosos per la cultura oficial, pels clergues i en general per als governants, i es va crear una llegenda demonitzada entorn daquestes persones, ja que darrere dels seus actes es trobava sempre el diable. La literatura cristiana i laica els va transformar de presumptes salvadors a emmetzinadors,
28

E. Garn, Consideraciones sobre magia a Medioevo y Renacimiento. Estudios e investigaciones, Taurus, Madrid, 1991, p. 132-136. 29 La legislaci en contra de les bruixes que aviat van ser tractades com a persones que volaven, adoraven el diable, es menjaven a nens, etc, va ser emesa pels segents Papes: Eugeni IV (1437 i 1445), Calixte III (1457), Pius II (1459), Innocenci VIII, Alexandre VI (1484), Juli II, Lle X (1521), Adri dUtretch (1523) i Clement VII (1524). Diferents llibres van recollir les presumptes maldats de les bruixes com el Tractatus exuisitissimus de magicis artibus et magorum maleficiis de B. Basin (1483), el Maellus maleficarum dSprenger i Kraemer (1486), el Tratado muy sutil y bien fundado de las supersticiones y hechiceras y varios conjuros de Martn de Castaega (1529), etc.

de gent cristiana amb cert coneixement de la utilitat curativa de les herbes que recollien en gent diablica que es reunien en paratges apartats on celebraven aquelarres al voltant del dimoni, el seu amo. Bruixots i bruixes eren acusats per excellncia dinvocar als dimonis amb la finalitat daconseguir els seus propsits i objectius. Es va acusar a les bruixes de conspiraci en contra dels homes, de realitzar vols nocturns, de renegar de Du i de pactar amb el diable, de canibalisme, dheretgia i dorganitzar-se en societats secretes. En el desenvolupament de les seves activitats se les va acusar dutilitzar herbes, pocions, encanteris, amulets i uns rituals especfics.

Imatge 4 30

Tanmateix, en aquest imaginari de persecuci en contra de la bruixeria i les bruixes van ser molts els errors comesos per part de lesglsia i els seus representants. Un daquests excessos va ser el coms en la persona de Joana dArc: Bruixa o Santa? Bruixeria o mgia cristiana? Aquests sn alguns dels interrogants que es troben darrere duns esdeveniments que van tenir lloc a la primera meitat del segle XV . Joana dArc va ser acusada de tenir poders mgics i va ser condemnada per la Universitat de Paris per idlatra, supersticiosa i invocadora de dimonis. Noms ms endavant es va reobrir el seu expedient per afirmar que tot all havia estat un error i va ser considerada herona de Frana. Avui en dia encara hi ha una escultura dedicada a ella a linterior de la catedral de Notre Dame de Paris.

30

Extreta de http://leyendas333.blogspot.com.es/2008/12/los-siervos-del-diablo.html 9/04/12.

Imatge 5 31

31

Extreta de http://www.david-guerrero.com/viajes/paris2005/notredame/index.html 9/04/12.

A mode de Conclusi
El desenvolupament de la mgia medieval beu de fonts dautors grecs i llatins, entre els quals destaquen el Disccrdies, els escrits dHipcrates i Gal i els presumptes escrits dHermes Trismegristre. A la vegada, cal diferenciar entre aquella mgia suposadament practicada entre la gent considerada per les elits com a ignorant i aquella altra que es va refugiar entorn a filsofs, metges o astrnoms de gran prestigi. Aquesta ltima va brillar de manera particular durant els segles XV i XVI. Per daltra part, cincia i mgia no van ser mai pols oposats en lEdat mitjana. Incls a vegades va ser evident que de lanomenat mn de la mgia nasqus precisament la cincia. Lestudi de la mgia s difcil, perqu la mgia en s mateixa s complexa i diversa. Tamb es pot dir el mateix en relaci a la cincia medieval on era evident la presncia delements de carcter supersticis i lacceptaci de raonaments sense cap comprovaci emprica. Es podria dir que va existir una mgia natural relacionada amb lexistncia dun poder ocult en determinats objectes sense que hi hagus una intervenci exterior, i una mgia diablica, quan presumptament sinvoca als dimonis per aconseguir determinades finalitats. Al mateix temps, i des duna altra perspectiva, la religi catlica va recrrer moltes vegades a procediments i rituals tpics de la mgia, per en aquests casos sinvocava a Du, a la Verge, als Sants... En aquestes circumstncies, lgicament, les jerarquies eclesistiques no van posar en qesti la realitzaci de determinades prctiques. La cincia oficial, en determinades conjuntures va menystenir a les considerades arts mgiques, encara que algunes van formar part daquesta. En general, la religi i els clergues van posar nombrosos entrebancs al desenvolupament duna determinada cincia-mgia, sobretot la relacionada amb la fsica, la qumica, la medicina i el coneixement dels astres, per s important de senyalar que en moltes ocasions els que van ser acusats de practicar les arts mgiques o rituals de carcter mgic van ser precisament clergues, la majoria amb una elevada formaci cultural. Probablement, la mgia ( entesa quasi exclusivament com a fenomen supersticis) no aports massa al coneixement cientfic, encara que en opini de molts historiadors, sense aquest coneixement mgic no hagus estat possible el desenvolupament posterior de les diferents disciplines cientfiques i per tant de la cincia. Per en el context de la cultura medieval cristiana europea, la mgia i la cincia noms van entrar en fissi quan la mgia natural va ser sospitosa de ser mgia diablica. Aix mateix, la mgia medieval no va ser quelcom especfic dun grup socioprofessional, sin que van existir una srie delements de carcter mgic dels que van participar els religiosos, les dones, les comadrones, els metges, els barbers, els curanderos, els mags, els alquimistes, els endevins, els astrnoms i els astrlegs.

Bibliografia

E. GARCA FERNNDEZ (Coord.). Ciencia y magia en la Edad Media. Cuadernos del CEMYR 8. La laguna. 2000. E. GARN. Magia y astrologa en la cultura del Renacimiento. Medioevo y renacimiento. Estudios e investigaciones. Taurus. Madrid. 1999. D. JACQUART. C.TOMASSET. Sexualidad y saber mdico en la edad media. Labor. Barcelona, 1999. C.G. JUNG. Mysterium conjunctionis. Trotta. Madrid 2007. Obra completa vol. 14 R. KIECKHEFER. La magia en la Edad Media. Crtica. Barcelona, 1992. H. KUNG, La mujer en el cristianismo, Trotta, Madrid, 2011. B. MALINOWSKI. Magia, ciencia, religin .Ariel. Barcelona, 1994. J. M. MILLS. El libro de astrologa de don Enrique de Villena. Estudios sobre la Historia de la Ciencia espaola, Madrid, 1987. LL. ORRIOLS, Les bruixes segrestades, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1994. F. SECRET. La kabbala cristiana del Renacimiento. Taurus. Madrid, 1979. Bibliografa a Internet: ANNIM Liber Sancti Iacobi http://personal.telefonica.terra.es/web/jmata/asociacion/liberpperegrinationis.pdf ANNIM. Picatrix http://habilis.udg.edu/media/astro/files/picatrix.pdf ALFONSO X EL SABIO. Las siete Partidas http://www.vicentellop.com/TEXTOS/alfonsoXsabio/las7partidas.pdf (9/01/12) M. ELIADE. Herreros y Alquimistas http://www.thuleitalia.net/Sitospagnolo/Eliade/Eliade,%20Mircea%20%20Herreros%20 y%20alquimistas.pdf