TEMES DHISTRIA DESPANYA Crisi final de la Restauraci i la Dictadura de Primo de Rivera (1917 1931)

El Desastre dAnnual
LA GUERRA DEL MARROC
1914-1918 Primera Guerra Mundial Frana, la primera potncia colonitzadora del nord dfrica, immersa en la guerra amb Alemanya, va subornar els lders rifenys per mantenir la pau al Marroc.

Espanya va gaudir duns anys de relativa calma en la zona del seu Protectorat, i va mantenir el domini sobre el territori: a ms de Ceuta i Melilla, les ciutats de Tetun, Larache i Alcazarquivir, entre daltres... Al mateix temps, el Govern decideix crear el Tercio de Extranjeros a Marroc, sota el comandament de Millan Astray.

El 1919, el Govern envi el Gral. Berenguer a pacificar el novament sublevat Rif.

El 1920 arrib a Marroc el Gral. Silvestre, amic personal del Rei, que pel seu compte, inici una campanya militar els Lestratgia de contra Silvestre rifenys. consistia en creuar la regi del Rif des de Melilla fins a per dividir-la en ElAlhucemas 21 de juliol de 1921 els dos, malgrat loposici del seu homes dAbd-el-Krim ataquen les superior espanyoles Berenguer, causant que veu posicions que 320 la missi s Una impracticable unes baixes. segona perde la dificultat dels lnia defensa a uns 20 km. s provements. derrotada lendem: es salven 15 homes dun total de 400.

Les tropes espanyoles, refugiades a Annual, foren envoltades per 25000 rifenys. Silvestre otrdena una retirada precipitada, que va acabar amb la mort de ms de 6000 homes.

TEMES DHISTRIA DESPANYA Crisi final de la Restauraci i la Dictadura de Primo de Rivera (1917 1931)

Gaireb 3000 fugitius foren reorganitzats pel Gral. Navarro al Mont Arruit. All resistiren sense aigua ni municions durant 12 dies, amb ms de 2000 ferits. Finalment es van rendir a Abd-elKrim, que havia proms respectar-los, per tots foren degollats pels rifenys, excepte Navarro i alguns oficials, pels quals es va demanar un elevat rescat. Fins lany 1924, els rifenys dominaren a la prctica tot el Protectorat excepte Ceuta, Melilla i alguns enclaus militars ms, alhora que anaven armant-se amb els diners dels rescats.

Desprs del desastre dAnnual, el Tercio es fortific a Melilla, ara en perill directe de caure en mans enemigues.

Labsoluta desfeta espanyola al Marroc pos al descobert el grau de corrupci que imperava en lExrcit, la dubtosa fiabilitat de larmament i la molt discutible actuaci dels comandaments. El gran escndol que va suposar sobre lopini pblica espanyola va obligar al govern de Maura a obrir una investigaci oficial.

LInforme Picasso

Es va ordenar la tornada a Espanya de Silvestre, i es va cessar a Berenguer, i es va nomenar a Silvela com a comissari especial per al Marroc, amb competncia sobre els militars, la qual cosa va provocar una forta tensi en el si de lExrcit.

Les conclusions de linforme del general Picasso mai no es van arribar a fer pbliques. Picasso va descobrir una quantitat ingent danomalies, de corrupcions i derrors ...

La necessitat dimpedir que lInforme sorts a la llum i que la Monarquia queds definitivament desprestigiada fou lltima gran causa que va portar, inevitablement, al cop dEstat del gral. Primo de Rivera el mes de setembre de 1923.

Una daquestes qestions fou el fams telegrama del Rei a Silvestre donant-li presses per acabar aviat la seva campanya, que, de fet, implicava directament la Corona en la desfeta dAnnual.