Regi7

DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 5

MANRESA SOCIETAT
S AL REFERNDUM, NO AL MERCAT 4 La celebraci dun referndum ciutad per decidir el futur del teatre Conservatori ha tingut bona acceptaci entre entitats i arquitectes consultats per Regi7. Pensen, per, que hi ha dhaver un planificat debat previ abans de votar. El que no ha agradat gens s la idea de traslladar el mercat de Puigmercadal a Sant Domnec en el cas que lequipament cultural es tirs finalment a terra

El referndum del Conservatori aprova i el trasllat del mercat a Sant Domnec suspn
Entitats i arquitectes troben b la consulta ciutadana sobre el teatre i critiquen el possible canvi del Puigmercadal
JORDI MORROS | MANRESA

LES FRASES
ARXIU/ALBA IGLESIAS MEES ARXIU/SALVADOR RED

La convocatria d'un referndum ciutad l'any vinent per decidir el futur del teatre Conservatori ha estat ben acollida per entitats i arquitectes consultats per Regi7. En canvi la idea de traslladar el mercat de Puigmercadal a una plaa de Sant Domnec on ja no hi hauria el Conservatori no ha agradat ning. Consideren que tota la logstica que necessita un mercat difcilment encaixaria al centre de la ciutat. Lopci de demanar als ciutadans si el Conservatori ha danar a terra o mantenir-lo est b, opina Joan Morros, de lentitat El Galliner, una de les que ha impulsat la comissi Conservem el teatre Conservatori. Ara no ser una decisi poltica, sin popular. Arma, per, que sha dobrir un debat perqu es puguin defensar les diferents opcions i que la pregunta ha de ser molt clara i concreta. Morros recorda que el que demanava la comissi en defensa del Conservatori era, precisament, debat. CineClub Manresa tamb forma part del nucli que ha impulsat la comissi a favor del Conservatori. La seva responsable, Conxita Parcerisas, troba b la consulta ciutadana i que aix generi un debat viu sobre la plaa i el teatre. El referndum s una opci legtima que convida que hi hagi participaci ciutadana, pensa larquitecte i president de lOrfe Manres, Llus Piqu. En canvi creu que traslladar el mercat a Sant Domnec seria un error si volem que sigui la plaa de referncia de la ciutat. Em sembla gratut posar el mercat al melic dels melics, opina larquitecte Jaume Espinal. Es pretn que hi hagi una porta de co-

Els precedents de la consulta ciutadana

La consulta popular que es far lany vinent sobre el futur del teatre Conservatori, si sha denderrocar com preveu el pla dordenaci o mantenir-lo, ser la segona que dur a terme el govern de Valent Junyent. El primer precedent cal buscar-lo a loctubre de lany passat, quan es va consultar als vens del barri Saldes-Plaa Catalunya si volien fer canvis al parc Vila Closes. Hi tenien dret a vot els 6.000 vens del barri de ms de 16 anys. Per votar noms calia mostrar el DNI, el NIE, el carnet de conduir o b una factura de consum daigua, llum o gas, perqu el ms important era acreditar que sera ve de la zona. No hi havia un cens previ perqu no es tractava de cap consulta oficial. Formalment la convocatria la va fer lassociaci de vens. La participaci final va ser del 13 %. Van votar 759 persones. la majoria va dir s als canvis.

JOAN MORROS
EL GALLINER

CONXITA PARCERISAS
CINECLUB MANRESA

LLUS PIQU
ARQUITECTE. PRESIDENT DE LORFE

Podria haver passat que la decisi que hi hagi el Conservatori o no fos poltica. Ara no. Ara ser una decisi popular

Tenim la responsabilitat que quedi constncia per escrit al pla dordenaci que el teatre Conservatori no ha danar a terra, que sha de mantenir

Un debat ser dels pros i els contres del teatre s en definitiva el que demana el manifest de la comissi en defensa del Conservatori

ARXIU/MARTA PICH

ARXIU/ALBA MAS

ARXIU/SALVADOR RED

JAUME ESPINAL
ARQUITECTE. PRESIDENT DE CRITAS

ENRIC MASANA
DELEGAT DEL COLLEGI DARQUITECTES

LLUS GUERRERO
PRESIDENT DEL CONSELL DE CIUTAT

s un tema que t transcendncia i tenir una opini genrica i participada em sembla escaient. s un lloc tan central...

El Conservatori t detractors i defensors, i obrir un debat ciutad s una bona idea. La participaci ciutadana sempre s positiva

Cal que tothom sho plantegi seriosament perqu parlem dun model de ciutat i de quin centre volem. Caldr reflexionar b i votar

municaci entres dues zones de la ciutat, i un mercat vol dir molta gent i molt trnsit. En canvi troba escaient el referndum. La gent, si se li explica b, pot donar una opini ben argumentada. Per al president de la delegaci a Manresa del Collegi dArquitectes, Enric Masana, la participaci ciutadana sempre s positiva. El Conservatori s un tema recurrent i complex. s un equipament que complementa daltres de la ciutat per que t una mala ubicaci, opina. T detractors i defensors, i obrir un debat ciutad s una bona idea. No pensa el

mateix de la proposta que hi hagi un mercat a la plaa. Tcnicament s possible, per sem fa difcil encaixar-ho mentalment per la prpia logstica dels mercats. Explica que un mercat no deixa de ser un lloc datracci, dinamitzaci i on hi ha activitat social. s clau per dinamitzar el nucli antic, per hi hauria llocs ms adients. El president dels comerciants del carrer Sobrerroca, plaa Major i voltants, Josep Tobea, pensa que el Puigmercadal sha de quedar on s ara, tot i que shauria dendrear. Pel que fa la consulta, diu que s una forma diplomti-

ca de lAjuntament de resoldre el cas. Lassociaci es va adherir al manifest de Conservem el teatre Conservatori. Lexalcalde de Manresa Juli Sanclimens assegura que la idea del referndum s bona i que est b que es consulti la ciutadania. Sobre el teatre, pensa que duna banda estaria b enderrocar el Conservatori perqu hi ha dhaver progrs arquitectnic, per daltra banda considera que no sn temps de prescindir dequipaments i ara fa el seu servei. El president del Consell de la Ciutat, Llus Guerrero, opina que

els referndums em semblen tots b per sistema com a expressi mxima de la democrcia. Anota, per, que prviament hi ha dhaver una reexi profunda. Cal que tothom sho plantegi molt seriosament perqu parlem dun model de ciutat i de quin centre de ciutat volem. Aix no es pot despatxar amb frivolitat. Cal reexionar molt b i votar. Lanunci formal de la celebraci de la consulta popular sobre el futur del Conservatori la va fer dijous lalcalde de Manresa, Valent Junyent, a la presentaci de lavan del pla dordenaci urbana.
J. M. G.

Lavan del pla dordenaci s una pea musical que encara no t lletra
J. M. | MANRESA

Lavan del pla dordenaci urbanstica de Manresa que es va presentar dijous al vespre a la Plana de lOm s una pea musical que encara no est acabada, li falta el comps i la lletra. Aix ho va armar el regidor dUrbanisme, Ramon Bacardit, durant la seva presentaci. Daquesta manera qui va as-

sistir a lacte, i lauditori de la Plana de lOm era ple, no es va trobar amb gaires concrecions, sin amb una llarga exposici generalista. Lanunci de lalcalde Junyent que lany vinent hi haur un referndum sobre el Conservatori va ser la cosa ms concreta que es va dir. Al mateix temps va evidenciar que la major part del debat del pla dordenaci gira a lentorn del tea-

tre. Bacardit va dir que el treball continuar a partir dara per donar forma a aquesta simfonia. Les respostes concretes a preguntes concretes es donaran a partir de laprovaci inicial del pla, i aix ser lany vinent. El regidor tamb va destacar que per a la redacci del pla shan recollit ms de 3.000 aportacions de professionals i ciutadans.

El regidor dUrbanisme, Ramon Bacardit, a la presentaci de lavan