Regi7

DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 21

Director: Marc Marc i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domnech i Sala. Caps drea: Enric Badia (Societat), Salvador Red (Fotografia), Carles Blaya (Economia i Arreu) i Francesc Galindo (Manresa). Caps de secci: David Bricoll (Bages), Xavier Pruns (Esports), Susana Paz (Cultures). Gerent i Director comercial: Flix Noguera i Carrillo. Cap drea dadministraci i distribuci: Sandra Espinal. Cap de secci: Teresa Boladeras (Administraci i finances).

Regi7
CONSELL ASSESSOR: Gonal Mazcun i Boix, Valent Martnez i Espinosa, Jaume Torras i Rodergas, Pere Fons i Vilardell, ngels Freixanet i Picaol, Antoni Dalmau i Ribalta, Josep Maria Descals i Vilarmau, Albert Rumbo i Soler, Ramon Segus i Coromines, Jordi Vilaseca i Brugueras, Aitor Moll i Sarasola, Ainhoa Moll i Sarasola, Marc Marc i Casaponsa. EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA) Administradors: Flix Noguera i Carrillo i Jos Manuel Atinzar Nez

Opini
TERPIA DE XOC PER MANEL PUYAL

EDITORIAL

CAIXA O FAIXA AL CONSERVATORI

alcalde de Manresa, Valent Junyent, ha donat un tomb transcendental al debat sobre el futur del teatre Conservatori de Manresa. La possibilitat denderrocar-lo per ampliar la plaa de Sant Domnec ha estat a sobre la taula durant un segle, i des de ja fa algunes dcades s ms que una idea: de forma persistent, els plans generals urbanstics de la ciutat han incls lampliaci de la plaa, per amb una mena de pacte tcit de deixar la idea somnolent de forma perptua. La revisi que sest fent en aquest moment introdueix un canvi substancial: el teatre ja no seria substitut per un espai buit, sin que en part ampliaria la plaa i, en part, deixaria lloc a un espai comercial que centraria lrea lliure i la deixaria perfectament alineada amb el Passeig i ledici de ca la Buresa. La introducci de nova oferta comercial en una plaa que en t ben poca en reforaria la centralitat i facilitaria la connexi del Passeig amb el malparat nucli antic, progressivament desconnectat dels sectors ms dinmics de la ciutat. Loperaci deixa de ser, aix, un simple buidatge per convertir-se en una actuaci amb voluntat transformadora, i posa a sobre la taula, per primer cop, motivacions molt funcionals i reals per tirar endavant el que semblava que mai no deixaria de ser un futurible. A aquestes noves motivacions, Junyent hi afegeix un caixa o faixa: que els ciutadans ho decideixin votant. Si els manresans es pronuncien, el Conservatori sortir del seu vapors purgatori i passar a haver-hi un mandat clar i permanent. Amb un vot armatiu el Conservatori haur danar a terra, i el govern municipal no tindr altre remei que, en els terminis en qu sigui possible, tirar endavant loperaci. No hi haur marxa enrere. Al contrari, si els ciutadans voten que no els plans generals hauran doblidar-se durant molt temps del teatre, i el que tocar ser encarar la reforma de lequipament i del seu entorn de forma denitiva. Junyent lliga bona part del seu mandat a aquesta operaci, que ser, de molt, la que ms joc cvic donar de totes les que pugui plantejar durant els propers anys. De cop, el batlle de CiU serigeix en la persona que encara un projecte ns ara intocable i esdev lhome que realment podria ensorrar el Conservatori. El debat previ haur de ser complet i estimulant, amb tots els arguments. Costa pensar que el seu govern pugui, com ell anuncia, adoptar una posici neutral i no prendre partit. Costa pensar que sigui possible, i s dubts que els ciutadans ho vulguin. Sigui com sigui, segur que se li exigir el mxim dinformaci amb el mxim dobjectivitat. Aquesta no s una decisi que es pugui prendre noms per nostlgia. Hi ha en joc una gran oportunitat.

A TORT I A DRET

Xavier Domnech
PERIODISTA xdomenech@regio7.cat

EL DEBAT DEL TORI

I si tot aix del teatre Conservatori, referndum incls, fos una cortina de fum, una maniobra planificada per entretenir-nos amb un debat de final previsible mentre la resta del planejament urbanstic i amb ell, el futur de la ciutat fa via sense que ens hi fixem?
bans de comenar, una conspiranoia: i si tot aix del teatre Conservatori, referndum incls, fos una cortina de fum, una maniobra planicada per entretenir-nos amb un debat de nal previsible mentre la resta del planejament urbanstic i amb ell, el futur de la ciutat fa via sense que ens hi xem? I dit aix, som-hi. Al nostre pas i a molts altres, les decisions urbanstiques es mouen sovint entre els desitjos dels apstols de lexcavadora i els conservacionistes a ultrana. Per als primers, el mapa de qualsevol ciutat s una invitaci a traar noves avingudes i a substituir ntegrament les velles illes de cases atrotinades. Per als segons, qualsevol enderroc, o la simple modicaci duna faana, s un atemptat contra la histria, la identitat i lessncia ciutadanes. Tots tenen la seva part de ra. La manca de sensibilitat ha destrut

Regi7
TELFON

expressa les seves prpies opinions nicament a lEditorial i respecta, com a publicaci oberta i plural, la dels seus articulistes i clients publicitaris.

REDACCI, ADMINISTRACI, DISTRIBUCI I PUBLICITAT

carrer de Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa

FAX FAX DE PUBLICITAT ADREA ELECTRNICA

93 877 22 33

93 874 03 52

93 874 16 12

regio7@regio7.cat

BERGA: Font del Ros, 1. 08600. Telfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99. SOLSONA: Pujada del Seminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telfon: 973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93. IGUALADA: Els Esquiladors 23, baixos 08700. Telfon: 93 803 07 55.

http://www.regio7.cat
PROHIBIDA TOTA REPRODUCCI ALS EFECTES DE LARTICLE 32.1, PARGRAF SEGON DE LA LPI. Aquesta publicaci no pot ser reproduda ni totalment ni parcialment, ni transmesa per cap tipus de mitj, sense el perms per escrit de la direcci.
Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Dipsits legals: Edici Manresa, B-44983-78. ISSN: 1137-5655.
Difusi controlada per

molts testimonis de larquitectura i la decoraci de les generacions anteriors, per sense el concurs dels pics i les pales, els centres urbans encara serien laberints insalubres de carrerons sense llum ni ventilaci. Per tant, el debat entre les posicions extremes s necessari, i el millor fruit que pot donar s aquell que concilia els arguments ms raonables dels uns i dels altres. La revisi del pla general de Manresa, est obrint la porta com a mnim a un daquests debats: el referent al teatre Conservatori. La proposta de preveure el seu enderrocament, per eixamplar la plaa de Sant Domnec ns a alinearla amb el Passeig, ha fet saltar les alarmes. El fet que es proposi substituir ledici per un altre de
Un aforisme jurdic sentencia: in dubio, pro reo. I una dita ben catalana avisa: Du nos en guard dun ja est fet

ms estret, adaptat a la nova alineaci, i que aculli botigues, ha obert una lnia afegida al contrast darguments: canviar un teatre per un centre comercial s una idea que aixeca polseguera. Des del mes passat existeix una plataforma que recull adhesions al manifest Conservem el teatre Conservatori, i ja t 57 entitats adherides segons la llista dahir al mat. La relaci inclou, naturalment, els usuaris del recinte, que t segons sarma en el manifest activitat peridica i continuada, amb una mitjana de 50.000 espectadors anuals. Lany passat el Kursaal, el doble de gran, en va tenir 75.000. Les raons que presenten semblen poderoses: caldr contrastar-les amb les raons de sentit contrari. Un aforisme jurdic ben conegut s el de in dubio, pro reo: en cas de dubte, salvar lacusat. I s que, com diu una dita ben catalana, Du nos en guard dun ja est fet.