ANLISI DE LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

1. Estructura - Relat inicitic: es tracta dun viatge de maduraci per a la protagonista. Litinerari danada i tornada en el desplaament geogrfic, metaforitza levoluci ntima de la protagonista. La ingenutat optimista de la Laura es transformar en desencs a cops dexperincia vital i angnia moral. Canviar la seva visi del mn (bastant idealista) i perdr la innocncia que la caracteritzava. Aquest canvi comporta: laclariment de la veritat, s a dir, lacceptaci de la realitat: decepci, impermeabilitat de les societats conservadores, inadaptaci i, en definitiva, el fracs existencial. Ser un trajecte daprenentatge a travs dun doble xoc: individual i de la comunitat. - Un argument universal: lintrs destructor que genera un conflicte i que provoca una forta reacci per part de la comunitat en defensa de lordre establert. Comarquinal es presenta com una comunitat plcida en la superfcie (tant pel que fa a lequilibri domstic que impera a can Muntanyola, com a lordre petitburgs del poble) per darrere samaga un subsl contradictori (puritanisme i repressi sexual). La vistia duna estrangera una barcelonina- crea una crisi doble (tensi familiar i rebuig social). Per en realitat, el collectiu pretesament amenaat (famlia i poble) encarna el veritable monstre i la hipottica agressora esdev la vctima. Noms coexisteix com a agressora en la mentalitat provinciana. Aquest daltabaix provocat per la Laura i, davant les acusacions de la Teresa, els rumors populars i la mala reputaci que embruta el casal Muntanyola, es resol amb l'expulsi de la Laura per part del Toms, que es posiciona amb la germana i es desempallega d'ella (finalment, s'alinea amb l'tica dominant). Per acabar, es persegueix i s'arracona el cos de la Laura fins a la destrucci: desprs del trencament amb els Muntanyola, la ruptura amb el Pere Gifreda, i finalment la caminada desesperada fins al pont alliberador seguida pels retrets d'ulls i veus imaginries. - La novella tamb respon a les convencions de la ficci sentimental: matrimoni, adulteri, idilli, desamor, passions, gelosia i venjana sexual (per part de la Teresa quan la Laura decideix no acceptar el pacte que ella li proposa). Hi compareix el tpic ms recurrent de la novella sentimental: el triangle amors que, en aquest cas, s doble Laura Pere

Toms M.

Pere

Laura

Teresa M.

- Bipartici de la novella en dos blocs, sense divisi en captols, que regeix la simetria interna: a cada part una aventura sentimental (1 part: la relaci matrimonial + la maternitat avortada / 2 part: laventura extramatrimonial). Cada episodi amors reincideix en levoluci illusi /desencs / frustraci.

2. El temps - Acci limitada a un perode breu, un bienni. Sestructura en un parallelisme cronolgic: cada part, oberta i tancada sempre a la tardor, dura un any. Arribada Laura: una tarda assolellada de setembre -> tragdia filla: novembre (any desprs) -> fugida Laura: a ltima hora d'un dia de novembre (segon any). El clmax emocional queda contrabalanat amb l'entrada en escena del nebot de Pars de mossn Ferro Vell: la desconsolada herona troba en el Pere, ms que un amant, un clau roent on agafar-se. - A lengrs, s una narraci lineal, interrompuda sovint per flashbacks, per sense distorsionar el temps. 3. Lespai - Escenari explcit nic: la ciutat dels sants, Comarquinal, ents com el compendi del clima social i la mentalitat collectiva de provncies. Fins i tot al desenlla l'espai s el mateix espai: mossn Ferro Vell, quiet a Comarquinal, rep cartes amb notcies de la depressi que t l'herona enclaustrada en una pensi religiosa de Barcelona. Les cartes sn l'intermediari per transmetre la informaci al lector. - Espai tancat, envoltat per una boira simblica que sentn com allament, soledat, bloqueig ideolgic, hermetisme. El discurs narratiu emfatitza els efectes claustrofbics associant-la a imatges de reclusi, opressi i asfxia: De sobte, li acut al pensament que aquella foscor, aquella boira s com una muralla que l'amenaa... que l'ofegar. - Topnim fictici que literaturitza un ambient real (Vic), que es reconeix, i que s la sntesi de la mentalitat estreta, reaccionria, retrgada, tpics del provincianisme. Aix encaixa amb la tradici vuitcentista: Comarquinal -> Vic; Vilaniu -> Valls (La bogeria, Narcs Oller); Vetusta -> Oviedo (La Regenta, Clarn); Yonville-l'Abbaye Ry -> Normandia (Madame Bovary, Flaubert) - Barcelona, paisatge in absentia. Si b Comarquinal monopolitza l'espai, Barcelona sempre s present a l'imaginari comarquinalenc, per oposici al modus vivendi local. Aix doncs, la contraposici comarca (perifria) / metrpoli (centralitat) s una competitivitat que s'instaura des del principi. Al principi, Barcelona mortifica la Laura: s amarga, no li fa res deslliurar-se'n. Desprs, quan se n'adona de la mediocritat provinciana concebr Barcelona com el seu parads perdut, idealitza la ciutat en el seu record. La capital, terme de comparaci constant, s odiada i admirada alhora; resulta la perdici pel jovent, segons el parer de l'oncle Joanet, per ell mateix sovint s'escapa a l'odiada Barcelona. Repulsi i atracci alhora. - Les Aulines: un tros pelat, de sec. Teresa (icona de Comarquinal) li munta un espai de cstig a la Laura (icona de la ciutat comtal) en privar-la del seu context natural: llibres, msica, diaris, robes agradables. L'estada all n'altera la imatge: Laura es pentina llis, la pell si li torra sota el sol, i treballa. Es tracta d'una agressi a la qual la protagonista respon amb resistncia passiva. Rere l'obedincia es resitua: s'asseu al declivi de vora el roure mort i evoca el passat, contempla el camp, pensa en el Pere, s'abstreu i perd l'estona.

4. El narrador - A primera vista, es tracta dun narrador extern omniscient (tercera persona). Per el narrador realitza un munt de comentaris i judicis a propsit de Comarquinal i del seu clergat. El narrrador utilitza la ironia per denunciar, per exemple, la hipocresia: Llstima que la tia Madrona no pugui agrair els compliments de totes aquelles persones que, quan la troben pel carrer, gaireb ni la saludaven (pg. 145) o la religiositat fingida: l'insigne canonge Grau atura els precs per atendre una dama, esposa del fabricant d'embotits ms important d'un poble ve.... L'eclesistic comptabilitza el dol i els negocis: Vingui'm a veure qualsevol dia de la setmana entrant (pg. 143-14). Ni Laura s'escapa del judici negatiu; el narrador tendeix a subratllar-ne la curtesa de vista, la visi parcial de la realitat que l'envolta i la incomprensi respecte als mbils que dicten les actuacions dels altres: La Laura, que no sabr mai l'amarguesa que s'acumula en el cos de la qui sent el fracs de la prpia feminitat intil (pg. 72). - Lomniscincia s restringida perqu focalitza la narraci en un punt de vista especialment, el de la Laura: veiem la realitat a travs de la seva mirada; el microcosmos narrat se'ns representa tal com ella el percep. I Llor ho fa servint-se de totes les modalitats del discurs: estil directe: converses, enunciats literals dels personatges) estil indirecte: verbs de dicci: va dir que... estil indirecte lliure: mant la tercera persona per prescindeix dels verbs de dicci; la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament. El lector confon les veus del narrador i personatge; s'acosten tant que no s'endevina qui parla. Noms insinuen el canvi al pla intern certes frmules tpiques de l'oralitat: interrogacions, exclamacions, repeticions i comparacions subjectives. monleg interior: l'utilitza de forma moderada, sn d'extensi breu.

- s de la memria involuntria de Proust. L'escriptor francs Marcel Proust en fa s d'aquest recurs a la seva obra A la recerca del temps perdut (1908). Una magdalena sucada en tilla, mobilitza, a travs d'un estmul sensorial (el sabor retrobat), el record, que sobrev automticament, sense reclamar-lo. En el cas de la Laura, no s el gust sin la vista (la pluja i el sol simultanis que veu rere la finestra) i l'oda (el tritlleig de copes) les que activen els seus records de Barcelona:
Un cami que passa cap a la carretera de Barcelona fa dringar les copes de l'armari. La Laura pensa que en un res el vehicle s'haur restitut al trontoll dels altres cotxes barcelonins, en aquella hora del migdia en qu el comer reposa abans de reprendre l'activitat de la tarda, hora en qu el sol cau de ple pels carrers, els encreuaments s'embussen davant el parpelleig dels senyals lluminosos, les persones es saluden amunt i avall del Passeig de Grcia, els aperitius brillen a les copes dels bars (...). La veu eixuta de la cosina la torna a Comarquinal.

5. Els temes i els personatges - Descripci i denncia social del mn petitburgs rural: classicisme, sexisme, parlisi, intolerncia, hipocresia, males llenges, religiositat fingida, beateria. Una estricta jerarquia de castes impossibilita la mobilitat social. Classicisme i intolerncia. L'estatus social, adjudicat segons els indicadors econmics, teledirigeix la vida: condiciona la conducta, tria el futur o sentncia un matrimoni. L'exemple ms clar s la conducta de l'oncle Llibori Terra Negra: la desobedincia del seu fill Jaume (embolicat amb la filla de l'enterramorts) es paga amb el desheretament. Intransigncia ideolgica i sexisme: la tia Madrona s la personificaci ms clara, assumeix el seu paper, no hi ha cap oportunitat de progrs: s una minyona a temps complet, com escau a tota femella, d'un mascle, l'oncle Joanet, ha preferit la mort abans de veure's exposada a la tafaneria dels metges (pg. 142). La Laura, d'altra banda, s cosificada pel Toms, que la veu com una propietat ms, til per a l'amo. S'espera d'ella silenci i que vagi amb el cap cot, per ella t massa pretensions per ser una pobra, diu la Teresa. Males llenges i amenaa del qu diran: l'escndol de l'adulteri empastifaria el cognom Muntanyola. Si s'hagus enredat a Barcelona, ning en faria cabal, perqu all, d'escndols com aquest, i pitjors, se'n veuen cada dia. A la Laura se li desordena el pensament a causa dels rumors i les mirades que rep per part dels comarquinalencs: No s ja res. Sembla que visqui la vida d'una persona extranya, que ja no s qui s (pg. 146). Xafarderisme i voyeurisme: a Comarquinal practiquen l'art de mirar sense que els enxampin, si pot ser. Societat de costums aparents que s'exercita en conixer les privacitats dels altres amb ulls inquisidors. L'observatori comunitari s'ubica a la plaa porticada, s el nucli on convergeixen tots els ulls. Hi regna la simulaci i la hipocresia; una doble moral. Falsa religiositat: la beateria de Teresa s'esvaeix de cop amb l'arribada de Pere Gifreda. Dinmica d'amos i esclaus: a una dona, se li exigeixen treball, fogons, bugades, sacrifici, pacincia per rebre bronques i infidelitats. El model s la Teresa: bona administradora, soferta, capa de rebre les mortificacions del germ, perqu sap que ell pot dir-li-ho tot.

- Empatia entre vctimes: l'herona s'alinea amb la marginalitat. Llor planta davant una inadaptada (Laura) l'oportunitat d'integrar-se en un medi (Comarquinal) a travs d'un amor (Toms). Intuim rpid que el rescat s impossible per com s inexperta busca una transformaci difcil (una utopia): adaptar els quinze mil conciutadans a la seva convenincia, en comptes d'adaptar-se ella soleta a Comarquinal, operaci molt ms factible. I, a sobre, simpatitza amb els freakies de la vila: mossn Ferro Vell, Beatriu i Jaume, la qual cosa empitjora la seva situaci.

- Maternitat frustrada que delata la impossibilitat d'integrar-se al sistema, ja que, en no tenir el fill mascle, no contribueix a perpetuar la saga dels Muntanyola, s a dir, no garanteix la pervivncia de l'ordre establert. - Instrospecci psicolgica a partir de l'anlisi dels personatges: incapacitat per obtenir el somni, insatisfacci sexual que tempta a l'adulteri i personatges degradats o reprimits a causa dels traumes provocats per la sexualitat. - Dualisme en la pintura de carcters, agrupats per parelles de contraris: Toms / Laura; Toms / Pere en ambds casos, salvatgisme front a refinament Laura / Teresa metonmia de l'oposici espacial Barcelona / Comarquinal, i contrast txtil blanc / negre: la ventafocs barcelonina vesteix de blanc, la bruixa rural, de negre) mossn Ferro Vell / canonge Grau: resistncia / establiment

- En conjunt, personatges agrupats en dos grups contraposats: integrats / marginats. - Animalitzaci de Toms (tamb de Pere, a l'instant del requeriment sexual), d'acord amb les reminiscncies de la Bella i la Bstia que s'entreveu el seu roman amb la Laura.