Unitat

El cos hum
Nom Data

FITXA 1

REFOR

Recorda  El nostre cos est format pel cap, el tronc i les extremitats. La pell envolta i protegeix el cos. A linterior del cos hi ha els rgans que el fan funcionar. Encara que ens assemblem, les persones som diferents.

1 Identifica les parts del cos. Escriu cada nmero on corresponga. 1. cara 2. cuixa 3. cama 4. m 5. cap 6. peu 7. trax 8. bra 9. abdomen

2 Contesta a aquestes preguntes.  Qu hi ha a linterior del cos que fa que funcione adequadament?   Per a qu ens serveixen els ossos i els msculs?   Per a qu ens serveix el cervell?  4
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 1. FITXA 1 3 Uneix cada part del cos amb el lloc on es troba. REFOR 5 Abdomen Cuixa Trax M Crani Bra Peu 4 Escriu com sanomenen les parts de la cara assenyalades en el dibuix. Cap Tronc Extremitat inferior Extremitat superior

5 Explica qu s la pell i per a qu serveix.     6 Ratlla lopci incorrecta de cada parell en les oracions segents.  Els cossos de les dones i dels homes sn iguals / diferents. El cos canvia / no canvia amb el pas del temps. Cada persona s nica i diferent de / igual que les altres.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Unitat

Creixem i canviem
Nom Data

FITXA 2

REFOR

Recorda  Les persones passem per quatre etapes al llarg de la vida: infncia, adolescncia, edat adulta i ancianitat.

1 Escriu les etapes de la vida en lordre correcte. Desprs, escriu el nmero de cada etapa en el dibuix corresponent. ancianitat edat adulta infncia adolescncia

1r 2n 3r 4t

2 Marca els aspectes del cos que canvien amb el pas del temps. El color dels ulls. Lestatura. 3 Contesta a les preguntes.  Qu passa amb les dents durant la infncia?   En quina etapa el cos es prepara per a ser adult?  6
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

El pes. La quantitat de cabells.

unitat 1. FITXA 2 4 Escriu a quina etapa de la vida correspon cada caracterstica. REFOR 7 Cauen les dents de llet i ixen les definitives. No tenen dents i beuen llet. El cos es prepara per a ser adult. A les xiques els creixen les mamelles. El cos est preparat per a tindre fills. El cos s ms frgil i t menys fora. Les persones deixen de crixer. 5 Llig les pistes i escriu en quina etapa de la vida es troba cada persona. Escriu per qu ho saps.

 Mariola acaba de tindre un fill que es diu Ignasi.  Neus s la germana dIgnasi. Va a tercer de Primria.  Albert s cos de Neus i ja li est canviant la veu.  scar s el marit de Mariola i treballa en la mateixa oficina que ella.  Enric s el pare dscar. T molta experincia de la vida i ja no treballa.

Mariola:  Neus: Ignasi: Albert: scar: Enric:     

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Unitat

Els nutrients
Nom Data

FITXA 1

REFOR

Recorda  Els nutrients sn substncies que es troben en els aliments i que sn tils per a nosaltres.  Lenergia i els materials necessaris per a construir i mantindre el cos sobtenen dels nutrients.

1 Ratlla aquelles substncies que no siguen nutrients. fusta plstic greix roca protenes serradura aire cristall minerals acer vitamines paper vidre cid foc tela

hidrats de carboni

2 Escriu dues oracions utilitzant en cada una les paraules dun requadre. mantega bac animal      3 Explica en quins aliments s possible trobar fibra.    8
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

hidrats de carboni energia pasta

unitat 2. FITXA 1 4 Llig el text segent i ratlla els errors que hi haja. Desprs, escriu-lo correctament. REFOR Els greixos ens proporcionen menys energia que els hidrats de carboni. Els dorigen animal sn ms saludables.    5 Observa les imatges daliments i marca els nutrients ms importants que aporten cada un. greixos hidrats de carboni protenes

minerals

vitamines

fibra

greixos

hidrats de carboni

protenes

minerals

vitamines

fibra

greixos

hidrats de carboni

protenes

minerals

vitamines

fibra

6 Relaciona els nutrients amb els aliments en qu nhi ha ms. Greixos Hidrats de carboni Vitamines i minerals Fibra Protenes
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Carn Verdura Aliments integrals Oli Arrs 9

Unitat

Menjar sa
Nom Data

FITXA 2

REFOR

Recorda  La quantitat de menjar que necessitem depn de les caracterstiques de cada persona, de ledat i de lactivitat que porta a cap.  Hem de repartir els aliments que prenem en diverses menjades al llarg del dia.

1 Observa les imatges i explica qui necessita menjar ms quantitat daliments i per qu.

    2 Dentre les paraules del requadre tria les adequades per a completar el text.

tomaca peix llepolies llet fruita seca fruita pastissos sucs aigua carlota protenes sal refrescos

s molt important evitar menjar en excs aliments amb greix o sucre, per exemple, , A ms, s recomanable no prendre molta perjudicar-nos la salut. 10
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

i , ja que pot

unitat 2. FITXA 2 3 Observa la imatge segent. Explica per qu no s recomanable prendren cada dia. REFOR       4 Organitza el men. Per a aix fes servir les paraules del requadre (pots repetir tantes vegades com vulgues qualsevol paraula). carn peix fruita llet entrep torrades cereals pa verdura suc

Desdejuni

Esmorzar

Dinar

Berenar

Sopar

5 Identifica quin comportament s ms adequat en cada cas i explica per qu.  A Laura li encanta menjar pa. Jordi tamb menja pa, per prefereix que siga integral.     Empar beu refrescos quan t set. Nstor, quan t set, beu aigua.  
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

11

Unitat

El sentit de la vista
Nom Data

FITXA 1

REFOR

Recorda  Els ulls sn els rgans que reben la llum i envien la informaci al cervell pels nervis ptics. La llum viatja a gran velocitat, en lnia recta i en totes les direccions.

1 Marca les paraules que es refereixen a una caracterstica de lobjecte de la fotografia que pot ser reconeguda pel sentit de la vista. color sabor olor suavitat mida pes resistncia forma aspror lleugeresa

2 Uneix les descripcions segents amb la part de lull corresponent. Capta la llum. Enfoca les imatges. Part acolorida de lull. Pupilla  Nervi ptic  Retina  Iris Crnia Cristall

Zona transparent a travs de la qual entra la llum. Forat envoltat per liris. Envia la informaci al cervell.

3 Explica per a qu serveixen les celles i les pestanyes.    12

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 3. FITXA 1 4 Observa lesquema i escriu en els requadres els noms de les parts de lull assenyalades. REFOR 5 Completa el text amb les paraules del requadre. nervi ptic vista cervell llum interpreta retina El sentit de la i distncies per mitj de la i envia informaci al ens permet conixer colors, formes, grandries . La a travs del . El cervell rep la informaci i la 6 Contesta a aquestes preguntes relacionades amb la llum.  Per qu quan encenem un llum en una habitaci sillumina sencera?   Per qu es produeixen les ombres?  7 Defineix les paraules segents. Transparent:  Translcid:  Opac:  . recull la llum
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

13

Unitat

El sentit de loda
Nom Data

FITXA 2

REFOR

Recorda  El so s percebut per les orelles, que envien la informaci al cervell pels nervis auditius. El so viatja en totes les direccions i s ms lent que la llum.

1 Escriu el nom de les parts assenyalades en el dibuix. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 2 Completa el text amb les paraules del requadre. greus dbils aguts forts Alguns sons sn , com el soroll quan esclata un petard, i altres sn , com un xiuxiueig. Tamb podem distingir entre sons com un xiulit, i , com el dun tambor. , 5 3 6 4 1 2

3 Explica per qu el metall s un material conductor del so.    14

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 3. FITXA 2 4 Troba les paraules en la sopa de lletres a partir de les pistes que hi ha baix. REFOR O W R E L L A A I R F G T Q R O T U T I A T S T A L T O H Q B A I R B I O I U I A U S J T N I I S I I O U P E I P L Q J T O A A R K S D E R A L L Q W I R R L G F N A D O A J G T S S Q I D R L S L M D R L H E P T E A N G O I N E D R E T T I Z G P L V U B Q W

 Part de lorella que s com una tela molt prima que vibra amb els sons.  Sanomena aix un material que condueix malament el so.  Metge especialitzat en lrgan del sentit de loda.  Part externa de lrgan auditiu.  Tipus de so dun xiulit.  Parts de lorella que es mouen quan vibra el timp. 5 Uneix. Timp Caragol Vibra quan hi arriben els sons. Porta la informaci dels sons al cervell.

Ossets Nervi auditiu

Capta els sons. Es mouen quan vibra el timp.

6 Explica per qu no s possible sentir de primer lesclafit dels focs artificials i desprs voren la llum.   
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

15

Unitat

Les funcions vitals dels animals

Nom Data

FITXA 1

REFOR

Recorda  Segons la forma en qu salimenten, els animals poden ser carnvors, herbvors o omnvors.  Segons la manera en qu es reprodueixen, els animals poden ser ovpars o vivpars.  Els sentits permeten als animals relacionar-se amb lexterior, i grcies als msculs poden realitzar moviments.

1 Uneix cada animal amb el tipus daliment que consumeix. En acabant, escriu el tipus danimal que s segons lalimentaci.

carn

La vaca s Ls s

. . .

plantes

El lle s

2 Escriu una oraci amb les paraules segents. animals carnvors alimentaci herbvors omnvors   16
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 4. FITXA 1 3 Ratlla les paraules incorrectes en les oracions segents. REFOR 17 Els coloms sn animals carnvors / ovpars. Un porc s un animal omnvor / carnvor. Els cavalls sn vivpars / omnvors. Un animal que menja de tot s herbvor / omnvor. Un animal s vivpar / ovpar quan naix del ventre de la mare. 4 Llig el text segent i ratlla els errors. En acabant, torna a escriurel correctament. Les persones som animals. Segons la nostra forma dalimentar-nos som carnvors, mentre que per la manera en qu ens reprodum som ovpars.    5 Observa la imatge segent i relaciona-la amb una funci vital. Explica la resposta.     6 Explica en qu consisteix la funci de relaci.    
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Unitat

Els animals invertebrats

Nom Data

FITXA 2

REFOR

Recorda  Els animals invertebrats no tenen ossos, encara que alguns tenen una petxina o closca externa.  El grup ms nombrs s el dels insectes, que tenen dues antenes, sis potes i el cos dividit en tres parts: cap, trax i abdomen.

1 Completa les fitxes. s un animal t un esquelet i ossos. s un animal s un animal cries naixen del ventre de la mare. El lle s un . perqu menja carn. perqu les perqu

s un animal no t s un animal salimenta del pollen de les flors. s un animal cries naixen d La papallona s un .

perqu

perqu

perqu les . .

18

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 4. FITXA 2 2 Escriu les parts de lanimal assenyalades. REFOR 3 Observa els animals segents i marca quin s un insecte. Explica per qu.     4 Explica qu significa ser parsit i posan un exemple.    
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

19

Unitat

Les parts duna planta

Nom Data

FITXA 1

REFOR

Recorda  Les plantes tenen tres parts: arrel, tija i fulles.  Larrel creix davall del sl, la tija creix damunt del sl i sost les fulles, els fruits i les flors.

1 Llig la descripci de cada tipus darrel i dibuixa-la. Aquesta planta t moltes arrels de mida semblant. Aquesta planta t arrels grosses que emmagatzemen nutrients. Aquesta planta t una arrel principal grossa de la qual ixen altres arrels ms fines.

2 Uneix les caracterstiques segents amb la part de la planta corresponent. Sn les parts verdes de la planta. 20 Solen dividir-se en branques. Creixen damunt del sl. Subjecten la planta al sl. Naixen a la tija. Estan davall del sl.  Tiges Fulles

Arrels

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 5. FITXA 1 3 Observa les fotografies i escriu el nmero en el quadre que corresponga. A ms, escriu quin tipus de tija t (llenyosa o herbcia). 1 2 3 REFOR a la 21

arbust

tija

arbre herba

tija tija

4 Completa el text amb les paraules adequades del requadre. fulles perenne caduca fruits troncs tardor primavera Els arbres de fulla sn els que perden les , mentre que els arbres de fulla no les perden, sin que les van canviant a poc a poc i sempre tenen fulles. 5 Defineix les paraules segents. Limbe:  Tronc: Arrel:  6 Explica la diferncia entre una tija llenyosa i una tija herbcia.  
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Unitat

La nutrici de les plantes

Nom Data

FITXA 2

REFOR

Recorda  Les plantes fabriquen el seu aliment per mitj de la fotosntesi.  Per a fabricar el seu aliment, les plantes necessiten: aigua, sals minerals, dixid de carboni i llum solar.

1 Observa el dibuix i escriu en cada quadre el que necessita la planta per a poder dur a terme la funci de nutrici.

Aigua Sals minerals Dixid de carboni Llum solar

2 Llig el text i ratlla el que siga incorrecte. Desprs, torna a escriure el text corregint els errors. Els agricultors solen afegir dixid de carboni als terrenys que cultiven, perqu les plantes cresquen ms b i ms lentament. Per a aix, usen fertilitzants o adobs.    22
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 5. FITXA 2 3 Observa el dibuix de lesquerra i descobreix els errors que hi ha. Desprs, completa el dibuix de la dreta de manera correcta.
oxigen saba bruta

llum dixid de carboni

saba elaborada

4 Uneix les dues columnes per a formar oracions correctes sobre la nutrici de les plantes. Les plantes prenen sals i aigua La saba elaborada s Les plantes expulsen Les plantes prenen dixid de carboni La saba bruta s oxigen a laire.

per les fulles.

una mescla daigua i aliments.

una mescla daigua i sals minerals.

per les arrels.

5 Explica dues raons per qu les plantes sn importants per a la resta dels ssers vius.   6 Contesta a les preguntes. Qu li passa a una planta si no rep llum solar?    Com sanomena la mescla daliments i aigua que fabriquen les plantes amb la fotosntesi?
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

23

REFOR

11 6
REFUERZO REFOR

UNIDAD UNITAT

La Terra es mou
Nom Data

FITXA 1

Recorda  La Terra gira sobre si mateixa en un moviment de rotaci. Tarda 24 hores a fer un gir complet, que dna lloc al dia i la nit.  La translaci s el moviment de la Terra al voltant del Sol. Una volta completa dura 365 dies. Aquest moviment dna lloc a les estacions de lany.

1 Observa el dibuix i completa el text.  La Terra gira  Es tracta del moviment de  La Terra tarda  Aix dna lloc al 2 Observa el dibuix i escriu cada nmero on corresponga. a . . . .

24

Llum

Nit

Sol

Dia

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 6. FITXA 1 3 Completa les oracions amb els termes del requadre. alba si mateixa rotaci La Terra oest capvespre est translaci 365 dies 24 hores  La Terra tarda Aquest moviment es diu  El Sol sempre ix a l al  per l tarda . Aquest moviment es diu per l . a fer una volta sobre . a fer una volta completa al voltant del Sol. . i samaga REFUERZO REFOR 25

4 Observa els dibuixos i escriu quina estaci de lany representen. Explica com sn les temperatures i la duraci del dia i la nit en cada una.

  

  

  
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

  

11 6
REFUERZO REFOR

UNIDAD UNITAT

Mapes i globus terraqis

Nom Data

FITXA 2

Recorda  Per a estudiar la Terra usem representacions. Per a fer-ne sutilitzen les fotografies de la superfcie fetes pels satllits artificials.  Els globus terraqis sn representacions esfriques de la Terra. Els mapes sn representacions planes de la Terra o de parts de la Terra.

1 Ratlla les activitats que no fan els satllits artificials. Evitar que la llum del Sol arribe a la Terra. Millorar el funcionament de la comunicaci entre llocs diferents de la Terra. Provocar pluja artificial. Evitar que caiguen meteorits. Enviar fotografies de la superfcie de la Terra. Informar sobre el temps meteorolgic. 2 Observa el dibuix i escriu el nmero que corresponga davant de cada paraula.

4 3
hemisferi nord pol nord equador

1 2 5
26

hemisferi sud pol sud

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 6. FITXA 2 3 Escriu el nom de cada representaci. REFUERZO REFOR 27

a. c. 

b.

4 Explica qu sn els continents i els oceans. Posa tres exemples de cada un.     5 Observa la lnia dibuixada sobre el mapa. Imagina que s un viatge que hem fet, partint des del punt A fins al B. Per quins continents i oceans hem passat en el nostre viatge?

  
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

11 7
REFUERZO REFOR

UNIDAD UNITAT

Els canvis destat de laigua

Nom Data

FITXA 1

Recorda  En la natura trobem laigua en tres estats diferents: slid, lquid i gass.  Laigua canvia destat quan es calfa o es refreda. Els canvis destat es diuen: fusi, solidificaci, evaporaci i condensaci.

1 Uneix. Daigua slida a lquida. Solidificaci

Daigua lquida a vapor daigua.

Fusi

De vapor daigua a aigua lquida.

Evaporaci

Daigua lquida a slida.

Condensaci

2 Completa el text.  El gel s aigua en estat en aigua en estat  Laigua de laixeta es troba en estat es converteix en en  El vapor daigua es troba en estat es converteix en aigua en estat 28 .
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

. En calfar-se, es converteix . . En refredar-se, , i en calfar-se es transforma . . En refredar-se,

unitat 7. FITXA 1 3 Pinta les fletxes de blau (fred) o de roig (calor) segons que es necessite fred o calor per a passar dun estat a laltre. vapor daigua aigua lquida aigua lquida vapor daigua gel aigua lquida aigua lquida gel REFUERZO REFOR

4 Qu ocorrer en cada cas? Marca la resposta correcta.

Laigua del mar es calfar i es condensar. Laigua del mar es calfar i sevaporar. Laigua del mar es refredar i se solidificar.

La neu se solidificar i es convertir en gel. La neu sevaporar i es convertir en gas. La neu es fondr i es convertir en aigua lquida.

5 Qu faries amb laigua lquida? Escriu.  Per a obtindre vapor daigua:     Per a fer gel:    29

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

11 7
REFUERZO REFOR

UNIDAD UNITAT

El cicle de laigua
Nom Data

FITXA 2

Recorda Laigua que hi ha a la Terra es troba sempre en moviment. En moures va canviant destat. Aquest recorregut constant de laigua es diu el cicle de laigua.

1 Qu s el cicle de laigua? Copia la definici correcta.  Tots els canvis destat de laigua. Tots els moviments i els canvis destat de laigua en la natura.   2 Ordena els rtols sobre el cicle de laigua. Numera de l1 al 4. Laigua cau dels nvols a la Terra. Laigua dels rius va fins al mar. El vapor daigua es condensa i forma nvols.

Laigua del mar sevapora.

Ara, escriu el nmero de cada rtol on corresponga.

1
30

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 7. FITXA 2 3 Escriu V si s verdader i F si s fals. Un cicle s una cosa que es repeteix de forma ordenada i sense fi. Els nvols estan formats per vapor daigua. Laigua del mar sevapora perqu es calfa. En el cicle de laigua, desprs de levaporaci ve la precipitaci. 4 Transforma les oracions falses de lactivitat anterior en verdaderes.     5 Uneix. Fusi Laigua del mar passa als nvols.  Laigua dels nvols passa a la Terra en forma de neu.  El gel de les muntanyes es fon i passa als rius.  El vapor daigua de laire es converteix en gotes daigua iforma els nvols. REFUERZO REFOR 31

Condensaci Evaporaci Solidificaci

6 Per qu creus que s difcil que es formen nvols en aquest paisatge? Marca. Desprs, explica per qu has marcat aquesta resposta. Perqu no hi viuen persones.  Perqu no hi ha aigua.  Perqu no hi fa sol.

   

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

11 8
REFUERZO REFOR

UNIDAD UNITAT

Laire i latmosfera
Nom Data

FITXA 1

Recorda  Laire s una mescla de gasos entre els quals hi ha loxigen, imprescindible perqu els ssers vius puguen respirar.  Latmosfera s una capa de gasos que envolta la Terra i que cont laire.

1 Escriu en els quadres els principals gasos que componen laire. Cot Oxigen Alcohol Nitrogen Dixid de carboni Gas de sofre Vapor daigua Cendres Fum Carb

2 Marca les oracions falses i escriu-les correctament. Laire net t color, no s transparent. Laire no fa gust de res. Laire pesa, per aix els globus pesen ms quan estan inflats. Laire ocupa un lloc i t una forma prpia.     32
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 8. FITXA 1 3 Explica per a qu serveix laire en cada cas.

C
a.  b.  c.  d.  4 Respon a aquestes preguntes.  Per qu sapaga un ciri si el tapem amb un got?    Quin gas prenen de laire les plantes i quin expulsen?    Qu s latmosfera?   5 Pinta de blau el requadre on hi ha ms oxigen en latmosfera i de roig on nhi ha menys.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

33

REFUERZO REFOR

11 8
REFUERZO REFOR

UNIDAD UNITAT

La contaminaci de laire
Nom Data

FITXA 2

Recorda  El fum, les cendres i els gasos perjudicials que sexpulsen a latmosfera contaminen laire.  La contaminaci atmosfrica afecta les persones, la resta dels ssers vius i el clima.

1 Marca el que pot causar contaminaci atmosfrica. El vapor de laigua. El fum dels fumerals. Un volc en erupci. El fum dun incendi. Els gasos dels tubs descapament. La crema de fem. La nuvolositat.

2 Completa amb les paraules del quadre.

respiren sequeres clima contaminaci

La La contaminaci atmosfrica altera el torrencials en alguns llocs, i

genera perjus greus al nostre planeta. i produeix pluges greus en altres. laire

Quan les persones i la resta dels animals contaminat resulta perjudicada la seua salut. 34

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 8. FITXA 2 3 Explica qu signifiquen aquests termes. REFUERZO REFOR incendi 35 Articles dun sol s:   Reciclatge:   4 Explica per qu si recicles ajudes a mantindre laire net.    5  Com es podria evitar danyar latmosfera? Observa les imatges i explica. gasos        
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

UNITAT

Roques i minerals
Nom Data

FITXA 1

REFOR

Recorda  Les pedres que observem al sl sanomenen roques.  Les roques estan formades per diferents materials anomenats minerals.  Els minerals es diferencien entre si per les propietats que presenten.

1 Marca les oracions falses i explica per qu ho sn. Qualsevol roca es compon almenys de dos o ms minerals. Hi ha roques formades per un sol mineral. Qualsevol roca t algun tipus de mineral. No hi ha cap roca sense minerals. Un mineral s tou quan es trenca fcilment.     2 Pinta quatre propietats caracterstiques dels minerals. duresa

pes color alada

temperatura

textura brillantor

dificultat per a trobar-lo

mida olor forma

36

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 9. FITXA 1 3 Completa les oracions segents amb les paraules del requadre. REFOR , . . 37

ratllar-lo marbre mica calcita

cub regular

tou roca quars

 El granit s una feldspat i  Un mineral s dur quan s difcil s La pirita t forma .

composta per tres minerals: . . Quan s fcil ratllar-lo

de

 Algunes roques estan formades per un sol mineral. El s una roca composta noms pel mineral 4 Observa les imatges. Indica amb el nmero corresponent quines propietats sajusten ms b a cada mineral.

Es pot ratllar amb lungla. s dur. s fosc. s irregular. s blanc.

No es ratlla amb lungla. s regular. s tou.

5 Escriu qu tenen en com i en qu es diferencien una mina i una pedrera.   

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

UNITAT

El sl
Nom Data

FITXA 2

REFOR

Recorda  El sl est format per roques, minerals solts, aigua, aire i humus, que s una mescla de matria orgnica en descomposici.  Al sl es distingeixen tres capes: superficial, intermdia i profunda.  El sl est habitat per ssers vius.

1 Uneix amb fletxes les dues columnes. Sl Capa profunda Capa superficial Humus Capa intermdia  Capa del sl formada per grans roques.  Capa fina del sl formada per la mescla de restes dssers vius en descomposici.  s la part ms superficial de la Terra.  Capa del sl en qu habiten molts ssers vius i hi ha arrels.  Capa del sl entre la superficial i la profunda en qu quasi no hi ha ssers vius.

2 Llig cada oraci i ratlla les paraules destacades que no siguen correctes.  Alguns ssers vius excaven el sl i afavoreixen lentrada / eixida daigua i laire daquest.  Alguns organismes descomponen / porten les restes daltres ssers vius per formar lhumus.  A la capa intermdia / profunda els fragments de roques sn ms grans i quasi no hi ha ssers vius. 38
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 9. FITXA 2 3 Observa les fotografies i explica per a qu sha utilitzat el sl en cada cas. REFOR

a.  b.  c.  4 Observa el dibuix i escriu a quins elements del sl corresponen les zones assenyalades. a. b. c. d. e.

C A D

5 Observa les imatges i escriu si s un sl frtil o rid.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

39

10
REFOR

UNITAT

La matria i les seues propietats

Nom Data

FITXA 1

Recorda  Tots els objectes que ens envolten estan formats de matria.  La matria t una massa i ocupa un volum. Pot trobar-se en algun dels tres estats: slid, lquid o gass.

1 Pinta tot all que est format per matria. so aire idees estoig cotxe rialla llum aigua llapis

roca

vaixell

sentiments

peridic

2 Marca les oracions incorrectes i escriu-les correctament. Cada tipus diferent de matria sanomena substncia. Podem fer objectes amb el so i tocar-lo perqu s matria. La massa s la quantitat de matria que t una substncia. El volum dun objecte s lespai que ocupa.  A ms de la massa i la substncia, els objectes tenen altres propietats, com el color, lolor, la brillantor, etc.    40
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 10. FITXA 1 3 Observa les imatges i respon a les preguntes. REFOR 41

 Quina substncia tenen en com les tres imatges?   Quina de les tres t una massa major?   Quina de les tres ocupa un volum menor?  4 Quines propietats tenen els materials en cada estat? Escriu S o NO. Estats Slid Lquid Gass Forma prpia Volum fix

5 Recorda les propietats de la matria i contesta.  Per qu no s possible ficar en una maleta tots els objectes que hi ha en una casa?     Qu t la forma ovalada, el globus o laire que hi ha dins?   
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

10
REFOR

UNITAT

Canvis de la matria
Nom Data

FITXA 2

Recorda  Els canvis en les substncies es produeixen contnuament, per uns canvis transformen la matria i altres no.  Els canvis que produeixen la transformaci duna substncia en una altra sanomenen reaccions qumiques.

1 Uneix amb fletxes depenent de si transformen la matria o no. Transformen la matria. No transformen la matria. Es mescla tomaca, encisam i cogombre.  Es trenca un bast de fusta.  Sencn un ciri.  Soxida un clau.  Es congela laigua en una glaonera.  Es crema un bosc.  Sevapora laigua.

2 Ratlla la paraula destacada incorrecta en cada cas.  Els processos que transformen unes substncies en altres de diferents sanomenen substncies / reaccions qumiques.  En el procs de loxidaci, un metall es combina amb loxigen / aigua i forma lxid.  Quan suneixen dues o ms substncies, el resultat s un canvi destat / una mescla.  En loxidaci / la combusti, la part que no crema sn les cendres. 42
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 10. FITXA 2 3 Marca els canvis que transformen la matria. REFOR 43 La verdura es tritura per fer un gaspatxo. La mantega es fon en posar-la sobre la torrada. El pollastre es crema a la paella. La porta es dilata amb la calor a lestiu. El paper es crema a la llar de foc. El clau de la paret de la terrassa sha oxidat amb el temps. 4 Descriu qu passa en la imatge i quin tipus de canvi shi est produint.

   

5 Llig els textos i explica quins tipus de canvi t lloc en cada cas.  El suc de llima i el bicarbonat, en mesclar-se, reaccionen qumicament i produeixen dixid de carboni, una substncia nova.     El coure i lestany sn dos metalls que, en mesclar-se, donen un aliatge anomenat bronze. A partir del bronze es pot obtindre de nou coure i estany.   
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

11
REFOR

Unitat

Els paisatges
Nom Data

FITXA 1

Recorda  Un paisatge s tot all que es veu des dun lloc. En els paisatges es distingeixen elements naturals i elements artificials.  Els paisatges de plana estan formats per grans extensions de terreny pla.  Els paisatges de muntanya estan formats per muntanyes i valls.  Els paisatges de costa es troben en contacte amb el mar.

1 Classifica aquests elements del paisatge. hort penya-segat bosc poble riuet tnel tossal cam Elements naturals Elements artificials

2 Corregeix les oracions. Les planes estan formades per terrenys en costa.  Els altiplans sn planes ms enfonsades que les terres del voltant.  Les depressions sn planes elevades.  44
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 11. FITXA 1 3 Llig i dibuixa el paisatge que es descriu. Vam eixir de viatge a la primavera. Vam vore una gran serra al fons i als cims encara hi havia neu. Als vessants creixien boscos de pins i, al peu de les muntanyes, sestenia una vall ampla travessada per un riu daiges tranquilles. REFOR Entrada del mar que sendinsa en la terra.  Porci de terra envoltada de mar per totes parts.  Part de la terra que sendinsa en el mar.  Terreny envoltat de mar per totes parts menys per listme.         
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

4 Relaciona. Pennsula Cap  Illa Badia

5 Observa la imatge, digues quin tipus de paisatge s i descriu-lo.

45

11
REFOR

Unitat

Els rius i els llacs

Nom Data

FITXA 2

Recorda  Un riu s un corrent continu daigua. En un riu es distingeixen el llit, el cabal i el curs.  Els llacs sn masses daigua envoltades de terra.

1 Escriu V (verdader) o F (fals). Desprs, corregeix les oracions falses perqu siguen verdaderes. El llit dun riu s ms ample en el curs mitj que en el baix. Un riu porta ms aigua en el curs alt que en el curs baix. Els meandres es troben en el curs mitj. Laigua flueix ms de pressa en la desembocadura que en el naixement. El curs alt t ms pendent que el curs mitj.      2 Completa. Un riu s un fins a la desembocadura sanomena el daigua. El recorregut que fa des del naixement . El terreny enfonsat per on corre s . . A ms de trobar .
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

i la quantitat daigua que porta sanomena

Els rius que desemboquen en altres rius sanomenen aigua als rius, en trobem tamb als 46

11

Unitat

Les persones i el paisatge

Nom Data

FITXA 3

Recorda  A les planes i a la costa viuen ms persones que a les muntanyes, i presenten un paisatge ms transformat. Els rius i els llacs sn molt importants per a les persones.

1 Explica qu significa que els paisatges de plana estan molt transformats.    2 A quin tipus de paisatge es refereixen aquestes caracterstiques? Escriu. Molts habitants. Turisme. Hotels i ports.   Pocs habitants. Ramaderia i turisme. Carreteres estretes.

3 Escriu tres usos de laigua.    4 Explica com pots collaborar tu per estalviar aigua.  
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

47

REFOR

12
REFOR

Unitat

La localitat
Nom Data

FITXA 1

Recorda  Una localitat s un conjunt dedificis organitzats per carrers.  Els habitants duna localitat formen la seua poblaci.  Els pobles sn localitats menudes amb cases baixes i carrers curts.  Les ciutats sn localitats grans en qu viuen moltes persones.

1 Marca els tres elements que sn imprescindibles perqu existisca una localitat. parcs hotels persones edificis carrers boscos poliesportius autobusos

2 Troba els errors en el text i escriu-lo de nou de manera correcta. La poblaci de les ciutats s menor que la dels pobles. Per aix, els edificis tenen poca alada i els carrers sn curts i estrets.    3 Contesta a les preguntes segents.  A quin tipus de treball es dedica la majoria de la poblaci dels pobles?   Quin tipus de localitats es divideixen en barris? Quants tipus de barris hi ha?   48
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 12. FITXA 1 4 Observa la imatge i escriu on corresponga. Desprs, completa. REFOR . . 49

eixample perifria centre

Aquesta localitat s  Ho s perqu     

5 Completa.  La  Les localitats es diferencien per la de que fan els habitants.  Els i les sn dos tipus de localitats. que hi viuen i pels la formen els habitants duna localitat. , per la quantitat

6 Observa els dibuixos i escriu si pertanyen a un poble o a una ciutat.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

12
REFOR

Unitat

Lajuntament i els serveis

Nom Data

FITXA 2

Recorda  Lajuntament s la instituci que governa un municipi. Est format per lalcalde o lalcaldessa i els regidors i les regidores.  Els serveis que lajuntament dun municipi presta als habitants sanomenen serveis municipals.

1 Escriu V si sn verdaderes i F si sn falses les oracions segents. Desprs, corregeix les falses. El territori de la localitat governada per un ajuntament forma una ciutat. Lalcalde o lalcaldessa est al capdavant de lajuntament. Els regidors i les regidores formen lajuntament.    2 Completa. Les els l 3 Relaciona. 50 Ple municipal Ordenana municipal Empleat municipal Norma que estableix lajuntament. Treballador de lajuntament. Reuni de lalcalde i els regidors.
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

municipals se celebren cada quatre anys. En elles es trien . Desprs, aquests es reuneixen i trien entre un dells.

unitat 12. FITXA 2 4 Qu sn els serveis municipals? Explica-ho. REFOR Comprar llibres per a la biblioteca pblica. Esporgar els arbres. Apagar un incendi. Fer el cartell de les festes locals. Serveis de sanejament:     Serveis doci i cultura:    Serveis de protecci:    6 Tria tres dels treballs anteriors i digues qui els porten a cap. Treballs Els porten a cap Organitzar una volta a peu. Netejar els carrers. Arreglar una font pblica. Ordenar el trnsit. Vigilar el parc pblic. 51   5 Classifica els serveis municipals segents.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

13
REFOR

Unitat

Els treballs. El sector primari

Nom Data

FITXA 1

Recorda  Els treballs sn les activitats que porten a cap les persones a canvi de diners.  El sector primari obt matries primeres i aliments de la natura.

1 Marca les activitats que es consideren treballs. collir fruita ajudar a casa conduir un autobs fabricar bicicletes anar a escola passejar el gos

2 Perqu puguem menjar pa, quins sectors econmics intervenen? Explica les caracterstiques de cada sector.          52
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 13. FITXA 1 3 Els voluntaris de les ONG que cuiden els altres sense rebre res a canvi del servei, porten a terme un treball? Per qu?   4 Completa. Els treballs del sector primari obtenen de la persones i els animals, i 5 Corregeix les oracions perqu siguen verdaderes.  Les squies i els canals sutilitzen per a regar els cultius de sec.  El bestiar es cria de forma extensiva a les granges.  La pesca daltura es porta a terme des dels penya-segats.  6 Observa els dibuixos i completa. aliments per a les per a la indstria. REFOR

A.  s bestiar perqu B.  s bestiar perqu

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

. La forma de cria s

, .

. La forma de cria s

, . 53

13
REFOR

Unitat

La indstria i els serveis

Nom Data

FITXA 2

Recorda  El sector secundari agrupa els treballs que transformen les matries primeres en productes elaborats.  Els treballs del sector terciari proporcionen serveis a les persones.

1 Classifica aquests treballs del sector secundari segons on es porten a cap. obrer terrisser mecnic cisteller llanterner soldador Taller artesanal Fbrica Construcci

2 Qu s un procs industrial? Posan un exemple.   3 Escriu V si sn verdaderes i F si sn falses aquestes oracions. La indstria que fabrica productes dacer s una indstria tecnolgica. La fabricaci de telfons mbils s una indstria bsica. Els gelats sn un producte de la indstria de consum. 4 Corregeix aquesta oraci perqu siga verdadera. El treball en cadena de les fbriques el duen a terme artesans.  54
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 13. FITXA 2 5 Qu produeix el sector secundari? REFOR   6 Escriu tres treballs en cada cas. Serveis comercials       Serveis sanitaris

Serveis de transport      

Serveis doci i turisme

7 Com canvien el paisatge les activitats del sector terciari? Esmentan exemples.    8 Algunes activitats industrials poden provocar problemes al medi ambient. Digues de quins problemes es tracta i com es poden evitar.      55

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

14
REFOR

Unitat

Les forces i lenergia

Nom Data

FITXA 1

Recorda  La fora fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma. Pot actuar per contacte o a distncia.  Lenergia s la causa que tinguen lloc aquests canvis. Pot ser mecnica, qumica, calorfica, elctrica, nuclear o lluminosa.  Les fonts denergia poden ser renovables o no renovables.

1 Com exerceixen la fora aquests objectes quan es fan servir? Classificals. adhesiu magntic excavadora detector de metalls martell brixola raqueta de tenis Per contacte:    A distncia:   2 Posa un exemple de cada tipus de fora. De fregament:  Datracci:  De repulsi:  3 Completa. La fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma. .

La causa que tinguen lloc aquests canvis s l 56

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 14. FITXA 1 4 Relaciona. REFOR 57 Televisi Hurac Lser Gasolina Urani Foguera Energia mecnica Energia qumica Energia calorfica Energia elctrica Energia nuclear Energia lluminosa

5 Explica la diferncia entre energies renovables i no renovables.   6 Per qu sanomenen combustibles fssils el petroli, el carb i el gas? Marca. Perqu sn pedres molt antigues transformades pel temps.  Perqu es van formar a partir de plantes i danimals morts fa molt de temps. Perqu sn combustibles que contaminen molt. 7 Observa les imatges i digues quin tipus de central s cada una. Desprs, contesta.

Per qu contaminen menys aquestes centrals que les nuclears i les trmiques? 
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

14
REFOR

Unitat

Mquines i invents
Nom Data

FITXA 2

Recorda  Les mquines ens faciliten el treball, necessiten energia per a funcionar i poden ser simples o compostes.  Els invents sn creacions que fan les persones per millorar la vida.

1 Corregeix les oracions segents perqu siguen verdaderes. Les mquines simples estan formades per diverses mquines compostes.  Les mquines compostes tenen poques peces.  Les mquines funcionen sense energia.  2 Completa la taula.

Mquines Carrossa Milotxa Maquineta de fer punta Consola de joc

Tipus de mquina

Energia que usa

58

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 14. FITXA 2 3 Relaciona les parts de la bicicleta amb el tipus de mquina corresponent. REFOR plat , com fusta . 59 Plat Fre Roda Politja Palanca fre

Pneumtic

pneumtic

4 Pensa en una mquina que utilitzes habitualment i descriu les coses que fas amb aquesta. Desprs, explica com faries aquestes coses si la mquina no existira.     5 Completa. Per a fabricar mquines sutilitzen moltes i minerals. Per a funcionar les mquines consumeixen energia i, per tant, 6 Marca el que pots fer per cuidar el medi ambient. Tirar les piles al contenidor corresponent.  Demanar que em compren molts joguets. Regalar els joguets que no use. Portar a un ecoparc de reciclatge els joguets inservibles. 7 Escriu un invent en cada cas. Que tinga lorigen en lelectricitat:  Que tinga lorigen en la impremta: 

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

15
REFOR

Unitat

El temps i les persones

Nom Data

FITXA 1

Recorda  El temps pot ser passat, present i futur. Per mesurar-lo les persones el dividim en diferents unitats.  Els esdeveniments importants que van passar fa temps a una persona es converteixen en la seua histria personal.  Els documents, objectes i histries personals ens donen a conixer la vida duna persona.

1 Llig el text. Desprs, ordenan el contingut segons el temps. De major ser metge. Quan tenia tres anys, curava tots els meus ninots. Ara magrada estudiar el cos hum en les classes de Medi. Temps passat Temps present Temps futur 2 Corregeix les oracions segents perqu siguen verdaderes.  Un millenni s un perode de temps de deu dcades.   Tres segles equivalen a dos-cents anys.   Tretze anys s el mateix que un segle i tres anys.  60
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 15. FITXA 1 3 Observa la taula i contesta. REFOR 61 Trens De Valncia a Madrid De Valncia a Castell De Valncia a Barcelona  Quin tren ix ms prompte?   Quant de temps dura el viatge ms llarg?   Quant temps dura el viatge ms curt?  4 Escriu quin daquests instruments faries servir per a mesurar el temps en cada cas. cronmetre rellotge calendari  La durada del curs:  Una carrera de 100 metres:  Un partit de futbol:  5 Observa aquests objectes personals de Laia. Desprs, escriu el que has esbrinat sobre la seua histria personal. Eixides 6.30 h 9.15 h 11.00 h Arribades 9.00 h 10.00 h 14.30 h

Laia Cardona i Prats Va nixer el 9 de maig de 1980, a Cocentaina. Document   

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Objectes preferits en 1984

Temporada 1988-1989

15
REFOR

Unitat

Les empremtes de la histria

Nom Data

FITXA 2

Recorda  Els pobles, les ciutats i els pasos tenen la seua prpia histria. Els documents, grfics i escrits, i els objectes ens ajuden a conixer la histria dun lloc.  Les tradicions, les festes i els personatges ens recorden la histria duna localitat.  Hi ha coses que canvien i daltres que es mantenen inalterades al llarg de la histria.

1 Marca el significat correcte de la paraula document. s largument duna novella. s una cosa que ens informa sobre un fet. s una cosa que ens indica la data que s. 2 Escriu el nom de dos documents de cada tipus que serveixen per a conixer la histria dun lloc. Escrits:  Grfics:  Objectes:  3 Quines empremtes del passat pots trobar en una localitat? Qu ens conta cada una?      62
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

unitat 15. FITXA 2 4 Ordena de ms antic a ms modern, i indica a quina poca pertanyen. REFOR 1.  2.  3.  4.  5 Corregeix les oracions segents perqu siguen verdaderes.  En lpoca de les coves, les persones vivien en un lloc fix.   Les ciutats romanes es comunicaven mitjanant autopistes.   Els cavallers es dedicaven a sembrar i recollectar la collita.   Els barris ms antics duna ciutat es troben als afores.  6 Tria una de les poques que has estudiat i digues quins documents podries utilitzar per a esbrinar-ne ms dades.   
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

63