Neus Sanmart

Avaluar per desenvolupar competncies. Avaluar competncies

se situa a la base de les competncies daprendre a aprendre i dautonomia i iniciativa personal, a ms de la de qualsevol altre tipus daprenentatges. El segon punt de vista ens situa en el concepte ms ests davaluaci, que el relaciona amb la valoraci dels resultats. Si per competncia sentn la capacitat dactuar en situacions complexes i imprevisibles aplicant-hi els coneixements apresos, lavaluaci ha de possibilitar que es pugui comprovar que realment sigui aix. Per tant, haur de ser quelcom fora diferent de les activitats davaluaci tradicionals, ms orientades a comprovar si lalumnat s capa de reproduir el coneixement ensenyat. Tot i aix, aquests dos punts de vista estan estretament interelacionats i han de ser coherents entre si. Moltes vegades, els processos didctics aplicats per ajudar lalumnat a aprendre quelcom sn molt idonis des del punt de vista competencial, per lavaluaci dels resultats noms busca comprovar si lalumnat sap repetir qu diu el llibre de text (o la informaci recollida tot fent un projecte).

Un canvi curricular sempre comporta canvis en lavaluaci. En el marc dun sistema curricular orientat al desenvolupament de competncies, els canvis van molt ms enll daspectes formals i de continguts. Tenen molt a veure amb la visi de competncia, ja que es relaciona amb el desenvolupament de la capacitat per autoavaluar-se i, per tant, amb el plantejament del procs daprenentatge.

Lavaluaci condiciona tant qu saprn com qu sensenya. Si diem que volem ajudar lalumnat a desenvolupar competncies, per continuem avaluant igual que abans, vol dir que, en el fons, el temps densenyament el dediquem a treballar els continguts de sempre i, cosa que s ms important, lalumnat percep que sn aquests continguts els que ha dassimilar. No s pas en va que, des de lOCDE, es promogui el programa davaluaci per ajudar a entendre qu es vol canviar en els continguts que sensenyin. Quan es parla davaluaci, sempre shi barregen dos punts de vista: Com a activitat per aprendre a partir de regular qu aprenem i com aprenem. Com a activitat per comprovar qu hem aprs.

. .

Lavaluaci vista com a activitat per aprendre

En paraules de Gabrielle Nunziatti: La finalitat fonamental de tot procs densenyament s la dafavorir que lalumnat arribi a ser el mxim dautnom possible aprenent, s a dir, que sigui capa de reconixer els seus errors i de trobar camins per superar-los. | Guix

El primer punt de vista ens situa en aquella avaluaci que forma part de la vida de laula. No hi ha cap activitat densenyament que no vagi acompanyada de lavaluaci que li pertoca, s a dir, dun judici sobre la seva qualitat i duna decisi sobre els aspectes que sen poden millorar. s una avaluaci que

49

Nm. 359. p. 49-53. Novembre 2009

MONOGRFIC Competncies a lescola

COMPETNCIES BSIQUES / GENERAL

Si diem que volem ajudar lalumnat a desenvolupar competncies, per continuem avaluant igual que abans, vol dir que, en el fons, el temps densenyament el dediquem a treballar els continguts de sempre

Per, com es pot ajudar lalumnat en aquest nivell daprenentatge? Des dels plantejaments de lavaluaci formadora, es considera que tot procs densenyament hauria de promoure els aspectes que citem seguidament.

Compartir objectius i (auto)regular la percepci que sen t Normalment, lalumnat es representa els objectius des de perspectives diferents de les de lensenyant, ja que no sap per qu fa una activitat ni per a qu li serveix. Consegentment, el | Guix

temps daprenentatge s molt poc rendible i tot soblida rpidament. Per tant, en tot procs didctic, cal planificar com es compartiran els objectius amb lalumnat i com se lajudar a avaluar i a regular les percepcions no idnies. Aix no vol dir pas que els objectius siguin quelcom immutable i preestablert de bon comenament. Mentre ensenyem i mentre aprenem, els objectius es van reelaborant, per, sense un sistema dorientaci que marqui el cam, s dificil no perdres. Compartir els objectius t molt a veure amb el fet dhaver-se plantejat una bona pregunta sobre qu vull saber o qu vull saber fer. No serveix donar-los ja fets o redactats, sin que el propi alumne sels ha de formular i reformular. Per tamb cal aprendre a plantejar-se bons objectius i bones preguntes, ja que sovint es reprodueixen els que tenen un caire ms reproductor. Quan els estudiants, en una sortida, noms diuen que han aprs els noms de les plantes que han vist, estan pensant que aix era el ms important de tot el que han fet o que aquesta era lnica pregunta que shavien plante- Es diu que una pregunta ben jat. No s fcil plantejar-se formulada s ms de mitja preguntes productives, pre- recerca. Per tant, no ens ha guntes que comportin rela- de fer por perdre temps cionar, deduir, comprovar, per aconseguir formular generalitzar, analitzar crtica- preguntes interessants ni ment o actuar. per avaluar i regular la perEs diu que una pregunta cepci que es t dels objecben formulada s ms de mitja tius de les tasques

NICOLAU BALCELLS

50

Nm. 359. Novembre 2009

MONOGRFIC Competncies a lescola

COMPETNCIES BSIQUES / GENERAL

s important que lalumnat posi per escrit en qu ha de pensar o qu ha de fer per resoldre un tipus de tasca determinat abans de dur-la a terme

recerca. Per tant, no ens ha de fer por perdre temps per aconseguir formular preguntes interessants ni per avaluar i regular la percepci que es t dels objectius de les tasques. No s temps perdut, sin temps guanyat.

Anticipar lacci i planificar-la Una de les diferncies entre els bons aprenents i els que no ho sn tant, t a veure amb la capacitat de pensar abans de fer. La majoria dalumnes tendeixen a actuar directament, sense haver planificat qu faran, i els ensenyants tendim a reforar aquesta tendncia, ja que avaluem ms els resultats duna tasca que no pas la planificaci que sha seguit per realitzar-la. Ens cal, per tant, dedicar temps a avaluar i regular la planificaci de lacci. s important que lalumnat posi per escrit en qu ha de pensar o qu ha de fer per resoldre un tipus de tasca determinat abans de dur-la a terme (pensem, per exemple, qu hem de tenir en compte en interpretar un fenomen, un grfic o una argumentaci) i ajudar-lo a autoregular-ne la representanci. Alguns instruments que ajuden a realitzar aquesta planificaci sn les bases dorientaci, els quaderns de bitcola, les cartes destudi, els esquemes, els mapes conceptuals o, senzillament, els resums. Si planifiquem b, s molt ms probable que sapiguem resoldre la tasca satisfactriament i, en cas que ens equivoquem, disposarem delements per identificar on s lerror i com podem superar-lo.

Compartir els criteris davaluaci i (auto)regular la percepci que sen t Un tercer aspecte que cal avaluar i regular mentre aprenem es relaciona amb el fet de reconixer si una activitat la fem b o no. Normalment, els criteris davaluaci sn implcits, i els que aprenen els han dintuir. Alguns alumnes acostumen a reconixer qu s el que es valorar del seu treball, per la majoria no ha desenvolupat aquesta capacitat. Sense identificar els criteris davaluaci, s molt difcil fer b una tasca. Aquests criteris es relacionen, duna banda, amb els aspectes que shauran tingut en compte en planificar lactivitat (per exemple, les parts duna argumentaci) i, duna altra, amb el grau de pertinncia, coherncia, completesa, precisi, organitzaci, etc. de les decisions preses. Cada estudiant t la seva percepci del que el professorat valorar i cal dedicar temps per autoregular-ho. | Guix

51

Nm. 359. Novembre 2009

NICOLAU BALCELLS

MONOGRFIC Competncies a lescola

COMPETNCIES BSIQUES / GENERAL

Avaluar tots aquests aspectes relacionats amb lactivitat dadquirir coneixements promou que un procs daprenentatge tingui moltes ms probabilitats dxit i que, per tant, augmenti lautoestima dels estudiants. En comptes de dedicar molt de temps a recuperar qu no sha aprs prou b, s molt ms rendible utilitzar-lo en la prevenci. Ja sabem que s millor prevenir que no pas curar.

No sha de pensar noms en activitats escrites, sin tamb en daltres que, al llarg del procs daprenentatge, avalun diferents dimensions de les competncies

Lavaluaci vista com a activitat per comprovar qu sha aprs

No hi ha dubte que lavaluaci tamb t la finalitat de saber quins han estat els resultats del procs densenyamentaprenentatge realitzat, tant per comprovar si shan assolit els objectius i identificar qu falta encara per assimilar, com per acreditar els resultats obtinguts. Per avaluar amb la finalitat de comprovar el nivell de competncia adquirit, cal reflexionar sobre: Com cal plantejar les activitats preguntes que avalun la competncia? Un dels aspectes que els ensenyants hem de revisar primer s el de les activitats que proposem per avaluar el nivell dassoliment competencial. Si es fa a travs dels mateixos exmens i de les mateixes preguntes de sempre, no haur canviat res. | Guix

Una bona guia s el tipus de preguntes plantejades en el programa PISA. De fet, es tracta dactivitats en les quals es proposa a lalumnat que resolgui situacions reals que ha dinterpretar o que es formuli preguntes noves, que dissenyi recerques, que dedueixi, que plantegi propostes dactuaci, que critiqui, etc. Sn situacions no treballades a classe, per que, per resoldre-les, cal aplicar-hi els coneixements apresos. En cap cas es tracta de preguntes que lestudiant pugui respondre desprs dhaver memoritzat la lli el dia abans. Per no sha de pensar noms en activitats escrites, sin tamb en daltres que, al llarg del procs daprenentatge, avalun diferents dimensions de les competncies. Per exemple: avaluar la capacitat de comunicar unes idees a un pblic noms es pot fer a partir dexposicions orals, i la de treballar en grup requerir analitzar (el professorat i lalumnat) com es fa al llarg de diferents activitats.

La coherncia entre els objectius daprenentatge competencials i els criteris davaluaci Molt sovint, els objectius i els criteris davaluaci no tenen gaire relaci. Una redacci tipus dun objectiu general de caire competencial podria ser: Utilitzar el coneixement sobre [] i les dades o les informacions obtingudes a partir de (lexperimentaci, dInternet, duna consulta bibliogrfica, etc.) per (prendre decisions, argumentar, fer-se preguntes noves, avaluar, etc.) en relaci amb (tal actuaci). Els criteris davaluaci

52

Nm. 359. Novembre 2009

MONOGRFIC Competncies a lescola

COMPETNCIES BSIQUES / GENERAL

tenen com a finalitat explicitar en qu ens fixarem en el moment de comprovar la qualitat de realitzaci de lactivitat i, en aquest exemple, es referirien a aspectes del coneixement que caldr utilitzar i de les estratgies que ser necessari aplicar per obtenir les dades, com tamb a les caracterstiques desitjables de lacci. Com ja hem dit, aquests criteris es relacionaran amb els aspectes que shan tingut en compte per planificar lacci i no poden ser diferents dels que shan compartit al llarg del procs densenyament. A ms a ms, es tracta de criteris per avaluar la realitzaci duna tasca i no de lalumnat, ja que, tot i que no es pot negar la interrelaci entre les dues mirades, noms si ens fixem en lactivitat, podem tenir una base prou slida per millorar-la. Com cal qualificar el grau de competncia? Un tercer aspecte que cal replantejar en lavaluaci de les competncies s com arribem a decidir quina qualificaci posem, s a dir, un text, un nmero o una paraula que resumeixi el grau de desenvolupament de la competncia posat de manifest en la realitzaci duna activitat determinada. Hem doblidar les prctiques habituals dobtenir una mitjana de notes diverses, perqu poden fer-nos arribar a concloure que un noi o una noia t un nivell mnim de competncia, quan, en realitat, noms ha assolit la meitat de les seves dimensions. La competncia vol dir saber posar en joc tipus diferents de sabers alhora, s a dir, afrontar les actuacions des de la complexitat que presenten. Per exemple: no es demostraria

un bon nivell de competncia si, en fer una activitat, es comprovs que shavia aprs un coneixement i que shavia sabut obtenir informaci adient a partir dInternet, per que no se sap utilitzar aquests sabers per escriure una bona argumentaci de les decisions que cal prendre en una actuaci. Una estratgia per afrontar aquest problema nou consisteix a definir indicadors per als diferents nivells de qualitat en la realitzaci de lactivitat. Aquests indicadors hauran de reunir aspectes diversos i es relacionaran amb el grau de pertinncia, de completesa, de coherncia, de precisi, etc. Els nivells (que, si es vol, es poden associar a les notes tradicionals) es defineixen a partir de reunir indicadors referits als aspectes diferents que comporta la realitzaci de lactivitat. Si es vol aprofundir en aquest tema, es poden consultar les propostes dorganitzaci de lavaluaci en el que sanomena rbriques, que ja fa temps que sapliquen, per exemple, per a l(auto)avaluaci de les WebQuest o en la definici dels nivells de competncia feta des del projecte PISA.

HEM PARLAT DE:

. .

Competncies bsiques. Avaluaci del procs densenyament-aprenentatge. Neus Sanmart Universitat Autnoma de Barcelona

Neus.Sanmarti@uab.cat
Aquest article fou sollicitat per GUIX: ELEMENTS DACCI EDUCATIVA el mes de maig de 2009 i acceptat el mes de setembre de 2009 per ser publicat.

53

| Guix

Nm. 359. Novembre 2009