Fonaments i evoluci de la multimdia

Jaume Reig Carrascosa Primera Prctica dAvaluaci Continuada (PAC1)

COM ENTN I DEFINEIX MANOVICH ELS NOUS MITJANS DE COMUNICACI?

En un principi Manovich ens proposa una llista del que solem anomenar popularment nous media: internet, CD-ROM, DVD, 3D, realitat virtual,.. Desprs ens fa veure com sovint relacionem errniament els nous media tan sols amb les tecnologies o suports que necessiten de lordinador per a la seva visualitzaci. Perqu no anomenem nou media a una edici impressa?, dissenyada i editada amb ordinador, i els programes de TV?, editats en estacions digitals dependents dordinadors, etc.. Manovich ens remunta als finals del segle XIX i principis del XX per fer-nos veure la connexi i relaci de tot plegat, i comena relacionant la connexi i similituds entre els nous medis i els moviments davantguarda dels anys 20, fent servir com a referncia la invenci del que podrem dir el primer ordinador (la mquina analtica de Babbage) i la primera mquina que sintetitzava imatges (el teler de Jacquard), juntament amb la invenci de la fotografia (el Daguerropito de Louis Daguerre), que van transcrrer per camins parallels durant molt de temps per sense mai confluir en un espai conjunt, fins laparici del primer ordinador digital, justament un aparell que computava i enregistrava codi binari en una pellcula de cine de 35mm.

Fonaments i evoluci de la multimdia - PAC1

A lesquerra: Louis Daguerre inventor de el daguerropito. Al centre: El teler de Jacquard. A la dreta: Charles Babbage inventor de la mquina analtica. FOTOS: Wikipedia amb llicencia GNU-GPL

Desprs mig segle ms tard a aquesta primera trobada, tant els mitjans analgics (cine, fotografia, msica, ..) com tamb lordinador, perden la seva identitat original. Els antics media (tal com ho anomena Manovich), passen a ser dades informtiques en el procs de conversi daquests antics media a nous media (funcions matemtiques i codi binari), i lantic ordinador abans destinat a simple calculadora passa a ser un processador de medis. Es a partir daquest punt quan segons Manovich podem anomenar-los nous medis. Malgrat aix, i segons Manovich, en principi no hi ha novetats significatives en les tcniques de comunicaci artstica, entre aquells antics media dels anys 20 i els nous mediaactuals. Els ordinadors creen, emmagatzemen, distribueixen i sn un mitj per accedir a la cultura, no obstant aix es continuen emprant bsicament les mateixes tcniques i llenguatges formals desenvolupats als anys

20 (fotomuntatge, collage, us de la tipografia com a recurs artstic i de comunicaci, trucs i efectes de vdeo,..). Si hi ha novetats significatives en quan a la forma de distribuci dels media, ja que en el passat aquests eren creats per una classe especial de dissenyadors, fotgrafs, cineastes,.. i distributs massivament per diversos mitjans: impressi massiva, retransmissi, etc.. . Internet en aquest sentit ha fomentat la creaci privada dels media i la seva distribuci tant en petits cercles, com massivament. En aquest sentit laparici dels nous mitjans de comunicaci lligats a lus del ordinador ha aportat democratitzaci en laccs universal a la cultura tal com apunta Manovich. Per veritablement no his res de nou en aquests nous media?

Fonaments i evoluci de la multimdia - PAC1

Segons Manovich si hi ha coses noves els nous medis i moltes, i es basen en 5 principis bsics, on els ltims tres principis sn dependents dels dos anteriors. Aquests principis sn: representaci numrica, modularitat, automatitzaci, variabilitat i trans codificaci cultural. Queda clar segons Manovich que els nous media no estan relacionats a cap disciplina concreta, sin que fan referncia a les noves formes culturals que depenen dels ordinadors per a la seva creaci, manipulaci, distribuci,.. En aquest punt, el 1er principi de Manovich La representaci numrica s clau per entendre el que veritablement s nou, ja que sense a aquest codi binari a baix nivell no podrem parlar de nous media si no en tot cas dels antics media: fotografia, cine, televisi, impremta,... La forma per aconseguir aquesta representaci numrica a partir de material analgic dels antic media s mitjanant la captura de mostres de dades a intervals normalment regulars (mostreig) i la quantificaci daquestes per a transformar-les a nombres (quantificaci). Com tamb s pot aconseguir nous media a partir de material purament numric (infografies, 3D, realitat virtual, sintetitzadors digitals, etc..). El resultat de tot aix s que de dades analgiques (continues) sense propietats en principi per dividir-se, passen a dades (discretes) i s aqu on entra el 2on principi de Manovich, la Modularitat, que fa que aquests es puguin descompondre a diferents escales sense perdre la seva identitat, o igualment combinar-los amb altres media donant com a resultat una nova creaci, sense que els originals perdin la seva i donant a aquest una de prpia. Com exemple podem posar les capes de Photoshop, on la combinaci de varies imatges dona un resultat, per cada capa conserva la seva prpia identitat i caracterstiques. Els dos principis anteriors ens porten al 3er principi de Manovich, La Automatitzaci, que dona com a conseqncia que lelement hum no tingui que intervindre en moltes tasques, ja que el propi programari s capa de realitzar-lo automticament grcies que les dades sn numriques i escalables. Per exemple, les correccions ortogrfiques dels processadors de texts. Com tamb el 4rt principi , La Variabilitat, que fa que puguem modificar els originals o les copies, donant pas a una nova copia sense que cap delles hagi perdut cap caracterstica. Com exemple, podem editar un fitxer de text, afegint o esborrant contingut i guardant-lo com a un nou document. Aquest principi segons Manovich ens illustra de com la lgica entre els antics media i els nous media ha canviat. On abans es creaven medias idntics per a sser distribut massivament, ara proliferen els medias personalitzats per a cada usuari. I arribem a lltim principi, que com sha dit anteriorment s

conseqncia dels anteriors, La Trans codificaci Cultural. Segons Manovich, aquest principi s la conseqncia ms important de totes. El que podriem definir com una separaci en dues capes en els medis: la capa cultural i la capa informtica. Com exemple del que vol dir, es refereix a una imatge que ha estat digitalitzada (escanejada). Aquesta imatge no ha perdut el seu sentit hum i cultural, ja que s reconeixible per a nosaltres, per per altra banda ha entrat a formar part de la lgica de lordinador, o sigui un conjunt de nombres que donen informaci de cada pxel de la imatge. El resultat de tot aix, i segons Manovich, s que la capa cultural i la capa informtica sestan influenciant mtuament. Per acabar aquesta exposici dels Nous mitjans i en referncia a lltim apartat mha semblat interessant afegir un tros de text que crec que sintetitza la seva teoria:

Fonaments i evoluci de la multimdia - PAC1

En resumen, la capa informtica y la capa cultural se influyen mutuamente. Por emplear otro concepto de los nuevos medios, podemos decir que se estn integrando en una composicin, el resultado del cual es una nueva cultura del ordenador: una mezcla de significados humanos e informticos, de los modos tradicionales en que la cultura humana modelo el mundo y de los propios medios que tiene el ordenador para representarla. Lev Manovich

PRINCIPIS DELS NOUS MITJANS SEGONS MANOVICH

Representaci numrica: Perqu un medi sigui considerat nou mitj, aquest sha de basar internament com a codi numric (codi binari, funcions matemtiques). Aix aquests es tornem programables i manipulables. El procs que s necessita per a aquesta representaci numrica s el mostreig i la quantificaci. Ex: una imatge digital. On cada pxel de la imatge t associat un codi (binari, hexadecimal,..) que dona informaci de color de cada pixel en concret.

La imatge original seguit duna seqncia dimatges pixelades, on se pot observar que grcies a la representaci numrica obtenim informaci de color de cada pixel de la imatge. Fotos: J Reig

Modularitat: En els medis digitals, cada element es pot allar en parts ms petites i aquestes en daltres de ms petites, conservant sempre la seva identitat. O al revs, ajuntar-se per formar formes ms grans. Ex: Les capes de Photoshop. On cada imatge t la seva prpia identitat, i si les

combinem en surt una altra imatge amb la seva prpia identitat.

Cada capa de Photoshop s una imatge. Aquestes no han perdut la seva identitat, i si es combinem, dona com a resultat una imatge amb la seva prpia identitat. Fotos: J Reig

Fonaments i evoluci de la multimdia - PAC1

Automatitzaci: En els medis digitals, i con a conseqncia dels principis anteriors, hi han processos que es poden automatitzar sense que intervingui la part humana. Ex: Un script de PHP, o dalgun altre llenguatge de programaci. On per exemple el script calculi la longitud duna cadena i faci alguna operaci amb el resultat per automatitzar algun prces, com per exemple simplement contar les paraules dun text html.

Mosta de codi PHP. Foto: extreta de, http://www.sxc.hu/ i realitzada per lusuari daquesta web, Kakao Por

Variabilitat: Els objectes dels nous medis sn variables i es poden transformar a partir duna mateixa informaci, o sigui que poden existir en diferents versions. Ex: Els canvis de tamany de font web. On aquestes poden variar el tamany de font, o de fons, etc.. amb el mateix contingut, o sigui sen poden fer diferentes versions sense modificar el contingut.
Controls per modidicar el tamany de font

En la imatge podem observar com a travs dels controls podrem canviar el contingut que hi ha en la web. Imatge: captura de pantalla del template GNU- GPL ja-purity de Joomlart.

Trans codificaci cultural: En els medis digitals, hi ha dues capes i aquestes funciones paralleles. La capa cultural i la capa informtica. Al ajuntar aquestes dues capes dona com a resultat un nou llenguatge fruit dels llenguatge hum i linformtic. Ex: La missatgeria instantnia, xat. On es pot establir una conversa sense estar fsicament present, i on sestableix un llenguatge que s fruit de la conjunci entre la capa cultural i la capa informtica.

Fonaments i evoluci de la multimdia - PAC1

Captura de pantalla del popular programari de missatgeria instantnia de Microsoft Messanger. Imatge: Jaume Reig

EXPOSICI PERSONAL
En un principi cal dir que lobra i les teories de Manovich mhan sorprs enormement. Sobretot pel treball de recerca metdic que ha realitzat i com argumenta totes les seves teories, amb exemples que mai se mhaurien ocorregut. Malgrat tot, i com molts companys de laula, i suposo que del 90% de la poblaci del planeta, trobo que la narrativa de Manovich s com a mnima desordenada (jo tampoc sc un Zorrila precisament), i tot i que no he trobat difcil la part tcnica o de tecnicismes que hi ha en lobra, ja que la majoria els coneixia, sen feia difcil seguir la seva narraci i argumentaci. Tamb cal dir que en la majoria de punts estic dacord amb la seva teoria, tot i que al llarg de la lectura han anat canviant les meves idees sobre la seva argumentaci i la seva visi general al respecte. He de dir que en un principi em vaig llegir la lectura complementria Lavantguarda com a programari, on semblava per les seves paraules, que tot i la revoluci tecnolgica que ha sorgit arran de laparici de lordinador modern lligat als media, bsicament no havia canviat res en el llenguatge formal dels medis. Aix en part s aix i jo tamb ho penso, ja que molts dels recursos que fem servir avui en dia a nivell formal, ja es feien servir en el passat. De fet com exemple Manovich posa el cine, un media que ja tenia tots o gran part dels principis dels nous media, ja que si analitzem veurem que el cine es basa en mostres del temps i de lespai (el principi de la representaci numrica) i lnic que li falta s quantificar aquestes dades perqu esdevenir un veritable nou mediacom el vdeo digital on podem accedir a qualsevol part de la informaci a la mateixa velocitat, en canvi en el cine la informaci s seqencial pel fet de no tindre quantificades les dades. Desprs de la lectura de la teoria sobre els principis dels media mhe adonat que si han canviat moltes coses. Ell ho creu i jo tamb. Basant-me en la meva prpia experincia personal i respecte 5

aix puc dir, que sense saber dibuixar amb dedico al disseny, i he aprs moltes coses sobre composici, estil, lluminositat, colors,.. fixant-me amb els artistes del passat (majoritriament de finals del segle XIX i segle XX), per tamb nhe aprs una mica crec experimentant amb el programari. El principi de la trans codificaci, el segons el meu parer, el ms interessant. La barreja entre la cultura humana i la informtica.

Jaume Reig Carrascosa

Fonaments i evoluci de la multimdia - PAC1

Octubre de 2010