Regi7 DISSABTE, 8 DE FEBRER DEL 2014 47

CULTURES
n mail enviat directament a An-
drea Camilleri (Porto Empedocle,
Siclia, 1aj) va aconseguir el
que ni les editorials ni les institu-
cions havien estat provant per canals ms o-
cials des del naixement de la BCNegra: que
lautor recals a Barcelona i que dijous rebs
el IX Premi Pepe Carvalho. De fet, Camilleri
era el destinatari natural del guard. Per la seva
amistat amb Manuel Vzquez Montalbn
(1-aoo) i perqu, en homenatge a lautor
barcelon, el seu inspector es diu Montalba-
no. El mail, gens formal, convidava el sicili
a tornar a Barcelona per rebre un premi es-
pecial amb un senzill ens encantaria que vin-
guessis. Qui ho explica s el bergued Jordi
Canal (1jj), jurat del premi de la BCNegra
des de la primera edici, el aoo6, i director de
la Biblioteca La Bbila de lHospitalet, el
primer equipament pblic dedicat al gnere
negre i policac. Per a Canal, Camilleri -un
tipus de 88 anys, amb problemes de mobili-
tat, amb les mans i els peus molt grossos, ab-
solutament entranyable i amb un cap terri-
blement clar i lcidocupa el lloc que es me-
reix entre els grans del gnere. Per qu? Ca-
nal dna cinc motius i un que no necessita
raons: perqu s un plaer.
. Il capo de la novella negra mediterrnia.
Per al bergued, Andrea Camilleri s el m-
xim representant de la novella negra medi-
terrnia, amb la qual els catalans ens podem
entendremolt b: pel tipus de crims, pel tipus
de societat, pel tipus de menjar... s una lite-
ratura on tot s molt proper. Lacompanya-
rien en aquest podi el grec Petros Mrkaris
(1;), creador de linspector Kostas Jaritos
(Premi Pepe Carvalho el ao1a) i Massimo Car-
lotto (1j6), pare de Marco Buratti.
. Il capo de la mfa quotidiana.
Reecteix com ning la ma quotidiana, les
relacions maoses de baixa intensitat. Per a
Jordi Canal aquesta peculiaritat s la gran
aportaci de Camilleri a la novella negra. Es
tracta, diu el bergued, de posar en relleu els
tripijocs de lestil jo et faig aquest favor i tu
ja em tapars all. I aquest funcionament ,
remarca Canal, passa a Siclia, a Itlia i
aqu. Noms cal passejar-se per les pgines de
poltica dels diaris. En les novelles de Ca-
milleri, diu, mai no veurs un Don, veurs
el capo del poble.
. Il capo de la lectura senzilla.
Les novelles de Camilleri ofereixen al lector
una lectura senzilla, per no simple. s un
dels seus atractius: sn molt entenedores.
Amb un lxic molt ric en dialectalismes -i unes
excellents traduccions de Pau Vidal, que ha
traslladat al catal una trentena de llibres del
sicili, vint-i-cinc dels quals de la saga Mon-
talbano-, lestil depurat de Camilleri fa
que el lector pensi que escriu senzill. Una
mxima, segons Canal, reservada als grans.
. Il capo de la realitat poltica.
Preocupat per la societat on viu, amb la qual
mant una relaci damor i odi, diu Canal, Ca-
milleri, com la majoria dautors de la negra
mediterrnia, sn gent tocats pel marxisme.
Camilleri, que extreu els arguments llegint el
diari, ajunta un fet criminal amb una visi ab-
solutament poltica de la realitat.
. Il capo del seu territori.
Camilleri es lambaixador nmero 1 de S-
cilia, diu Canal. La Vigata de les seves novelles
s Porto Empedocle. Segons el bergued,
desprs de les samarretes dEl Padr, els lli-
bres de Montalbano sn el millor marxan-
datge de lilla: des del menjar a les localitza-
cions. El turisme passa per les rutes de Salvo
Montalbano.
U
Un mail i les raons de Camilleri
EL REPORTATGE
SUSANA PAZ | MANRESA
El bergued Jordi Canal, expert en literatura policaca i membre del jurat del Premi Pepe
Carvalho de la BCNegra, exposa els cinc motius bsics per llegir lobra de lescriptor sicili
!
ADRI RODRGUEZ
Dins del marc de les presentacions de les quatre novelles finalistes del
Premi Joaquim Amat-Piniella, la Petit Parcir va acollir dijous la segona, El pou
dels maquis (Cossetnia), que signa Margarida Aritzeta i que relata uns fets
reals ocorreguts a la masia Cordell a final de la guerra civil.
!
Margarida Aritzeta presenta El pou dels maquis
EL CLUB DE LA CAN, QUE
CELEBRAVA EL SEU TRETZ
ANIVERSARI, va fer el ple, dijous,
amb el concert de Santi Carulla. La
cara i la veu del popular grup Los
Mustang es va posar el pblic a la
butxaca des del primer minut. Va
obrir el foc amb la popular versi de
Los Jovenes, can que tamb va
servir per tancar el concert al cap
d'una hora i mitja. Temps suficient
per recordar les seves actuacions a
Manresa, a Pista Castell o al Casino, i
per repassar els grans xits que el
conjunt va popularitzar els anys 60.
!
Santi Carulla, de
Los Mustang,
omple El Sielu
JOSEP COMELLAS
Assumpta Prez
RELAT VIU QUE
SHA DE POLIR
MESTRE OLEGUER
Autor: ngel Guimer.
Adaptaci, direcci i
interpretaci: Jaume Costa
Msica original: David Martell.
Msics: David Martell (piano);
Anna Clarena (viol); Anna Costa
(violoncel); ngi Ros (flauta);
Roger Santacana (percussi).
DIES: 6 de febrer. Kursaal.
Manresa.
xpectaci i ple de gom a
gom, dijous a la Sala Petita
del Kursaal, en lestrena de
Mestre Oleguer dngel Guimer,
amb la direcci, adaptaci i inter-
pretaci de Jaume Costa i la msica
i direcci musical de David Martell.
Mestre Oleguer s un relat viu,
personal i directe dun home du-
rant el setge de Barcelona del 1;1(. La
constant guimeraniana, lindividu
davant un entorn ali i hostil, es
compleix en la dura i cruenta guer-
ra. La posada en escena s ambicio-
sa i detallista per el relat de Mestre
Oleguer es mou en dues lnies nar-
ratives i emotives sense una interac-
ci directa que doni udesa al relat.
El text s commovedor, dur, convin-
cent; el personatge s intens, el do-
lor sha convertit en rbia i la rbia en
una lluita ns a les darreres conse-
qncies. Aquesta intensitat incres-
cendo, per, es talla amb la inclusi
de les canons en el relat troncal de
Guimer, que redueix la fora del text
del dramaturg. El monleg interior,
amarat de sensacions, necessitaria un
to ms ntim i el muntatge ms co-
hesi entre tots els seus elements per-
qu les dues lnies narratives nes-
devinguin una amb la slida pre-
sncia escnica, que de moment,
sentreveu tmidament. Mestre Ole-
guer gaudeix dun evident treball al
qual cal polir arestes i amalgamar els
elements per aconseguir lobjectiu.
E
!
TEATRE CRTICA
ARXIU PARTICULAR
ACN/PERE FRANCESCH
JORDI CANAL
Berga, 1955. Des del 1999 dirigeix la
Biblioteca de la Bbila, a lHospitalet, primera
biblioteca pblica del pas especialitzada en
gnere negre i policac.
!
ANDREA CAMILLERI
Porto Empedocle, 1925. Director teatral,
guionista i escriptor. L'xit li arriba amb Un mes
amb Montalbano (1998), contes centrats en la
gura del comissari Salvo Montalbano.
!
Era lassignatura pendent de la trobada
de literatura negra: atorgar el guard a
lescriptor que va homenatjar Vzquez
Montalbn amb un poc ortodox comissari