LL.11.

LA CIUTAT I EL MN URB

1.- EL CONCEPTE DE CIUTAT 1.1. Criteris per definir la ciutat: el nombre d'habitants: a Espanya es considera ciutat qualsevol nucli a partir de 10.000 habitants. La concentraci de l'hbitat la densitat i la continu!tat: la concentraci de l'hbitat i la densitat de poblaci "s pr#pia del medi urb. $vui dia per# es donen situacions confoses en els dos medis. L'activitat econ#mica: la ciutat es caracterit%a per la diversitat de les activitats econ#miques. La influ&ncia territorial: la ciutat es convertei' en un centre de poder de creativitat i d'oportunitats. L'arquitectura i l'urbanisme: edificis alts i avin(udes amples i llar(ues. L'estil de vida: el medi urb es caracterit%a per la tolerncia i el dinamisme. La concentraci de funcions. 2.- ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT ).1. Els a(ents socials urbans: *n totes aquelles persones (rups de ciutadans i institucions que intervenen d'una manera o d'una altra en la creaci i la producci d'espai urb. Els propietaris del s#l urb. Els empresaris. Els ciutadans els poders p+blics ).) Conflictes entre a(ents urbans: El conflicte essencial es produei' entre els que intenten incrementar el valor de canvi del s#l i dels edificis i els qui defensen el valor d'+s. $parei'en moviments so i!"s ,associacions de ve!ns...- #$%&s 'e &$essi( "o))ies. *.- L+ESPAI URB, UN -ALOR DE CAN-I ..1. La ciutat com a mercaderia: En el sistema capitalista la ciutat adquirei' un carcter mercantil. *'intercanvien els seus elements a un preu lliure fi'at per l'oferta i la demanda.

EL s#l urb t" el seu v!"o$ '+.s i el seu v!"o$ 'e !nvi. Els valors afe(its al s#l els crea la %$)!nit/! i(.
..). El valor del s#l:

El s#l t" una limitaci: no es pot produir nou s#l urb perqu& la superf/cie d'un territori

est delimitada si no "s que un pla urban/stic qualifiqui com a urbanit%ables uns terrenys que estan qualificats com a(r/coles. 0na altra limitaci "s que no es pot transportar ,no es pot traslladar el s#l de la perif&ria on "s abundant i no est edificat al centre de la ciutat que "s l'indret on n'hi ha m"s demanda-. 1ep&n de: Sit%! i(: la localit%aci dins del con2unt urb. E'i0i !)i"it!t: el tipus d'edificacions que hi trobem. El preu del s#l "s variable per molts factors.

1.- L+URBANISME I L+ORDENACI DEL TERRITORI 3ecessitat d'ordenar el territori. 4.1. 5b2ectius de l'urbanisme:

necessries per fer un +s racional equilibrar i 2ust del s#l urb. 4.). Els plans urban/stics:

o$$e#i$ els d&ficits i els conflictes e'istents. P"!ni0i !$ o si(ui preveure i orientar l'evoluci de la ciutat amb l'establiment de les pautes *n documents t&cnics que tenen alhora una dimensi pol/tica i una dimensi le(al perqu&

s'hi aple(uen totes les disposicions i les propostes relacionades amb el crei'ement i l'evoluci de la ciutat. 6lante(en quins han de ser els llocs les pautes i els ritmes d'e'pansi de la ciutat i els procediments necessaris per renovar els barris 2a constru!ts. Els plans poden ser de tipus: Condicionat. Correctiu. 6rospectiu. 3ormatiu. $ltres aspectes importants dels plans urban/stics sn: els transports p+blics. Els serveis i els equipaments. Les normatives i ordenances. 7nclouen: plans parcials. 4... Classificaci del s#l: S2" %$)3, que 2a est constru!t i urbanit%at. S2" %$)!nit/!)"e, sn terrenys que en un futur m"s o menys immediat podran ser urbanit%ats. S2" no %$)!nit/!)"e, s#l que no podr ser mai urbanit%at ni s'hi podr edificar de cap manera. Sistemes #ene$!"s, terrenys destinats al funcionament (eneral del municipi. 4.- LA MOR5OLOGIA URBANA, EL PLNOL DE LA CIUTAT, 8.1. Empla9ament i localit%aci: Em&"!6!ment, lloc f/sic concret on es troba una ciutat. 1ep&n de la topo(rafia del terreny i de la funci per a la qual va ser creada. Lo !"it/! i(, "s la seva situaci respecte a d'altres llocs. Est relacionada amb la funci que e'ercei' sobre el seu entorn. 8.). :ipus de plnols: Cada tipus est relacionat amb una &poca determinada. P"3no" i$$e#%"!$, coincidei' amb la part anti(a i fa refer&ncia a la ciutat preindustrial d'ori(en rom o medieval. ;i podem trobar la pres&ncia de les anti(ues muralles. Con2unt ca#tic d'edificis sense cap ordre carrers estrets i irre(ulars. *ovint resse(uei' les condicions del terreny.

P"3no" $!'io 7nt$i , 1es d'un punt central ,pla9a catedral castell...-. ;i partei'en carrers i avin(udes fins arribar als diversos racons de la ciutat. 6res&ncia de vies conc&ntriques. P"3no" o$to#on!", $quest tipus de plnol va tenir (ran &'it durant el se(le <7< ,es van enderrocar muralles i construir els ei'amples *'anomena tamb" plnol reticular o en quadr/cula. =acilita la parcel>laci de terrenys i el tra9at de carrers.,vies en dia(onal-. Els ei'amples es destinen normalment a les classes mit2anes o bur(eses a e'cepci dels pisos alts ,sense ascensor-. 8...La morfolo(ia urbana al se(le <<: 1os models bsics:

Ci%t!t 8!$'9, ,Ebene%er ;o?ard-.

Entramat de carrers irre(ulars amb habitat(es unifamiliars amb pati i 2ard/. $utosuficient. @'im .0.000 habitants. Aran Bretanya les convertei' en urbanit%acions de se(ones resid&ncies. Estats 0nits ,s%)%$)i!:. Esdevenen i%t!ts 'o$mito$i. $ctualment sn i%t!ts 'e )!i;! 'ensit!t. Blocs de pisos molt alts i %ones verdes obertes.

Ci%t!t 0%n ion!"ist! o $! ion!"ist!:,Le Corbusier6aper preponderant de la $! ion!"it!t i la 0%n ion!"it!t. :ot i que au(menta la concentraci de blocs de pisos normalment no va acompanyada d'un au(ment de la qualitat. <.- LES 5UNCIONS URBANES C.1. $ctivitats i funcions urbanes: 5%n i( $esi'en i!", Equipament: escoles C$6 mercats transports infraestructures ,ai(ua (as... 7nclou tota la ciutat per# pot ser escassa al centre i nul>la a les rees industrials.

B!$$i ve"",sense rehabilitaci es de(rada. 1e ve(ades es donen processos d'enno)"iment. Ei;!m&"es, encara conserven l'antic presti(i. Les classes benestants han fu(it a la perif&ria en barris residencials amb bones condicions.

B!$$is o)$e$s, perif&ria. 6reu del s#l m"s bai'. <ar'a de transports deficient. 5%n i( ome$ i!", 5%n i( in'%st$i!", &o"9#ons in'%st$i!"s. 5%n i( mi"it!$, $e0%#i o )!se est$!t7#i !. 5%n i( &o"9ti ! i !'minist$!tiv!, La !&it!" ,funcionaris p+blics burocrcia sector terciari superior...5%n i( %"t%$!", funci reli(iosa. Especialit%aci en educaci i recerca. ,0niversitats-. 5%n i( ".'i ! i t%$9sti !,

 6atrimoni cultural. Elements naturals. C.). El centre de la ciutat: funci comercial funci administrativa i funci simb#lica: $costuma a coincidir amb el barri hist#ric i amb els primers ei'amples. Deferent simb#lic per als habitants i per als visitants. $ls carrers principals trobem funcions terciries i de serveis. Bona accessibilitat ,conver(&ncia de mit2ans de transport-. Aran intensitat de circulaci E Arans flu'os de mobilitat. Aran pressi per a ocupar el s#l d'aquesta %ona ,au(ment del seu valorFpoca densitat residencial-. =.- CIUTAT I URBANIT>ACI A CATALUN?A G.1. Els plnols a les ciutats catalanes: Estructura similar a la d'altres ciutats d'Espanya i Europa.

N% "i !nti ,lloc estrat&(ic- ei;!m&"es )!$$is &e$i07$i s. G.). La problemtica urbana catalana: L! se#$e#! i( so i!",
saturaci barris vells per la immi(raci. 1e(radaci dels barris. Barris dormitori. @anca de cohesi social i d'i(ualtat d'oportunitats. L! mo)i"it!t $esi'en i!", =am/lies traslladades a %ones perif&riques. $u(ment de la densitat del trnsit. L+im&! te !m)ient!", 3ivells de soroll densitat de trnsit consum ener(&tic emissi de (asos... Desidus *#lids 0rbans ,abocadors inciner adores ecoparcs... Consum crei'ent d'ai(ua. G... La pol/tica territorial catalana: Ciutats amb molt dinamisme. Arans reformes i obres: Hila 5l/mpica. 5b2ectius: =renar el consum de s#l. @illorar la cohesi social. 6rote(ir el patrimoni urban/stic. @illorar els transports p+blics. Connectar de manera eficient Catalunya amb les 'ar'es urbanes i de transport europees. 5rdenaci del desenvolupament d'rees de ciutats mit2anes amb un crei'ement previsible: =i(ueresFAirona Camp de :arra(ona...

Po"9ti ! '+@!)it!t#e, millora de barris rehabilitaci d'edificis creaci d'espais p+blics... )00G ARE A$ees Resi'en i!"s Est$!t7#iB%es: