ORGENS I CONSOLIDACI DEL CATALANISME (1833-1901)

1.- Els inicis (1830-1880)

Arran del desenvolupament duna potent burgesia industrial i comercial, a mitjans del s. XIX
comencen a aparixer sentiments favorables al desenvolupament de noves relacions amb lEstat.
A nivell burgs, la crtica al centralisme i el desig duna nova ordenaci territorial de lEstat
porten a la crtica al centralisme espanyol, i al desig de majors quotes dautonomia. El federalisme
ser rebutjat per la burgesia, ja que a nivell espanyol el Partit Republic Federal no assumir les
exigncies catalanes i adoptar un perfil molt desquerres.
Des del 1833 es considera que sinicia la Renaixena, un moviment cultural destinat a
dignificar la cultura catalana, en especial la llengua, per superar els segles de marginaci (des del
decret de Nova Planta). La Renaixena reivindicar tamb la histria medieval catalana (en
connexi amb el moviment romntic europeu), i crear molts dels mites nacionals (bandera
quatribarrada, himne dels segadors, san Jordi, Mare de Du de Montserrat, l11 de setembre, la
sardana). Els Jocs Florals, competici literria catalana anual a Barcelona tamb cercar
dignificar la llengua. ngel Guimer comenar a fer teatre de nivell en catal, Verdaguer reiniciar
la gran poesia, Prsper de Bofarull reivindica el pes catal durant lEdat Mitjana, Narcs Oller fa
novelles naturalistes destil europeu, apareixen moltes publicacions peridiques en catal
2.- El salt a la poltica: Valent Almirall
Valent Almirall va iniciar-se polticament dins el Partit Republic Federal, per lescassa
sensibilitat del partit amb el fet catal el fa apartar-sen. A partir de 1880 Almirall busca unir totes
les institucions i organitzacions amb una base catalanista. El Centre Catal (1882) intentar ser una
organitzaci que afavoreixi aquesta uni dacci a favor de la llengua, el dret civil catal, el
proteccionisme econmic, i la reforma descentralitzadora de lEstat. Almirall proposar per primera
vegada la creaci dun partit catalanista que elimins els partits dinstics a Catalunya.
Lany 1885 el Centre Catal va presentar a Alfons XII el Memorial de Greuges, on es
denunciava el centralisme, es demanava major capacitat dactuaci des del territori, es defensava el
dret civil catal El Memorial va apropar Almirall a la burgesia, per les tendncies progressistes
dAlmirall i el fracs del memorial van provocar que Almirall i el Centre Catal quedessin molt
tocats. Per 1888 el Centre ha desaparegut, i Almirall quedar relegat a una posici marginal. Ser la
fi del catalanisme desquerres per molt de temps.
3.- Linici del catalanisme de dretes (1887-1901)
El fracs del Centre motivar que alguns dels seus principals personatges (Verdaguer,
Domnech i Montaner, Prat de la Riba) formin un nou grup, la Lliga de Catalunya
marcadament a la dreta dAlmirall. La Lliga defensar igualment la desaparici dels patits dinstics
a Catalunya, la llengua, el dret civil catal i el proteccionisme, per sense defensar poltiques de
reforma social (com el partit republic federal).
El nou grup redacta el Missatge a la reina regent (1888), presentant a M Cristina una petici
dautonomia per Catalunya. El 1889 la Lliga realitza una campanya per defensar el dret civil catal i
aconsegueix evitar la seva derogaci . Ser la primera victria poltica del catalanisme

Parallelament al creixement de la Lliga, es desenvolupa el Vigatanisme, un catalanisme de

dretes i clerical, dirigit per Jaume Collell i Josep Moragues. Pel Vigatanisme el catalanisme ha de
ser social i culturalment conservador. Noms el cristianisme podia regenerar la societat catalana
davant els problemes socials existents. LEsglsia era la garant de les essncies catalanes, i el clero
seria el protagonista del catalanisme
Desprs del seu xit referent al dret civil catal, la Lliga va optar per fusionar-se amb altres
organitzacions catalanistes i formar la Uni Catalanista, amb lobjectiu de sortir de Barcelona i
estendre lmbit dacci a tota Catalunya. La Uni tindr un marcat carcter rural, per ser capa
dampliar la base electoral de la Lliga incloent propietaris rurals mitjans, comerciants, professionals
liberals i intellectuals. La Uni va defensar sempre lobtenci dun ampli autogovern per
Catalunya.
Aquesta ambici es va plasmar a Les Bases de Manresa (1892), document que recollia els
principis ideolgics del catalanisme poltic i oferia un programa de reforma autonomista de
mxims:
a) Plena sobirania de Catalunya
b) Competncies absolutes en matria legislativa, educaci, justcia, ordre pblic, moneda
c) Oficialitat del catal
d) Crrec pblics pels naturals
e) Servei militar voluntari
Les bases tenien un carcter molt arcaic, i volien tornar a la situaci prvia al Decret de Nova
Planta i tornar a la situaci de confederaci entre la Corona dArag i Castella.
Lany 1900 la Uni Catalanista es va convertir en la Uni Regionalista, que demanava una
poltica autonomista a nivell poltic i administratiu, reformisme a nivell estatal. La Uni, lany
1901, va presentar una candidatura unitria a les eleccions legislatives amb lobjectiu de superar la
poltica dinstica i presentar candidats catalanistes de gran prestigi pblic (Albert Rusinyol, Llus
Domnech i Montaner, Bartomeu Robert i Sebasti Torres) amb opcions darribar al Parlament.
La campanya s un xit i va triomfar, vencent per primera vegada als candidats monrquics a
Catalunya.
4.- La Lliga Regionalista i el triomf del catalanisme de dretes
Davant lxit de la campanya dels quatre presidents, la Uni Regionalista i el Centre Catal
es fusionen i formen la Lliga Regionalista. La Lliga comena com a partit burgs a Barcelona, per
rpidament sexpandeix per la resta del territori.
La seva lnia poltica va ser oposar-se a la corrupci del sistema de la Restauraci i demanar
reformes que donessin ms autonomia a Catalunya. La Lliga va ser el partit dominant dins el
catalanisme fins els anys 30.

ALTRES NACIONALISMES
1.- El nacionalisme basc
El nacionalisme basc apareix amb posterioritat al catalanisme. Sabino de Arana ser el seu
ideleg, defensant dos punts:

a) La necessitat de recuperar els Furs perduts el 1876

b) Defensar la raa basca davant la invasi maketa (castellana). Era necessria una poltica que
defenss els valors bascos (tradicions, patriarcalisme, ruralisme) davant el nou mn industrial de
ciutats com Bilbao.
El 1894 es funda el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb lambici de tenir presencia al Pas
Basc, Navarra i el pas basc-francs (Euskalerria). El PNB va mostrar-se des dels seus inicis
favorable a la independncia.
2.- El galleguisme
El galleguisme va tenir greus problemes per desenvolupar-se, per la manca duna burgesia
potent i el carcter rural del pas, que dificultaven la seva vertebraci poltica.
En uns inicis es va limitar a aspectes culturals, com la dignificaci de la cultura gallega amb
el moviment O rexurdimento, amb Rosalia de Castro com a personatge ms destacat.
El primer galleguisme poltic (finals s. XIX) va ser un fet eminentment minoritari i urb,
sense impacte poltic ms enll de la reivindicaci cultural i la denuncia de labandonament de la
regi pel govern central. A principis del s. XX el moviment poltic adquireix ms fora, unint al
discurs reivindicador de millores a la relaci amb lEstat central aspectes amb major crrega social.
Alfonso R. Castelao ser el principal lder del galleguisme.
3.- El Valencianisme
El valencianisme neix tamb com a moviment cultural (Renaixena) destinat a diferenciar la
cultura valenciana de la catalana, i a partir de 1904 adquireix aspecte poltic
4.- Laragonesisme
Sinicia a mitjans del s. XIX de la m de la burgesia aragonesa, i es centra en la defensa del
dret civil aragons i en una visi romntica dels primers temps del regne durant lEdat Mitjana. En
la seva forma final, era una uni de carlisme (defensa de les lleis tradicionals) i de regeneracionisme
(la influncia de Joaqun Costa va ser forta)
5.- Landalusisme
Apareix ja a inicis del s. XX, sense aspirar a ser ms que un regionalisme. Lany 1918
lAsamblea Regionalista de Ronda fixa lideari andalusista i fa una proposta dEstatut
dAutonomia. Blas Infante ser el seu principal ideleg, per el moviment no aconseguir mai
recolament popular.