Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 26

ERRE QUE ERRE

AVATAR*

http://avatarsolo.blogspot.com

DOSSIER DE PREMSA. p.2.


DOSSIER DE PRENSA. p.10.
PRESS FOLDER. p.18.

Contact:
Margherita Bergamo Meneghini
00 34 635 300 277
margherita@errequeerredanza.net
info@errequeerredanza.net

Companyia de dansa Erre que erre, SCCL.


C/ Bruc 88 5è 8a 08009 Barcelona.
00 34 93 459 27 89
www.errequeerredanza.net

1
CATALÀ

Erre que erre, col·lectiu de creadors establert a Barcelona i actiu des de l’any 1996, produeix
l’any 2009 una nova creació: amb Avatar*, Erre que erre entra en el nou territori de la
interactivitat entre imatge dissenyada a l’ordenador i cos en viu. Avatar* és fruit de la
col·laboració entre la coreògrafa i ballarina Mariangeles Angulo i l’artista visual Román Torre.

ERRE QUE ERRE PRODUEIX UNA NOVA CREACIÓ I S’ENDINSA EN EL TERRITORI DE


LA INTERACTIVITAT EN ESCENA.

La companyia de dansa Erre que erre neix a Barcelona el novembre del 1996 de la congregació
de sis ballarins provinents de diverses ciutats: Múrcia, Ponferrada (Lleó), Jaén (Andalusia). Des
de llavors, el grup no cessa de créixer i remarcar la seva presència en els escenaris de
Catalunya, d’Espanya i de la resta del món. La definició del concepte artístic d’Erre que erre fa
referència al cos com a eina d'escriptura i el moviment com a motor principal: la utilització
d'imatges, de formes de relacionar-se, de maneres d'introduir-se en els espais concrets on
succeeix l'acció són el mitjà per expressar-se dintre d’un marc conceptual triat en cada
proposta. La dansa és quelcom físic i energètic que es nodreix de les qualitats de moviment
dels intèrprets: universos tancats, que l'espectador contempla com a través de l'ull d'un pany.

AVATAR*.

Avatar* consisteix en la recerca i interacció d'un cos en moviment sobre un espai virtual i
interactiu. Al llarg de l'espectacle, la ballarina s'enfronta a situacions i espais desconeguts amb
els quals interactua i pren les seves decisions de procés.

Avatar* té com a premissa interpretatiu-conceptual, el fet de representar i jugar en escena amb


el nostre propi avatar, que és la representació virtual de nosaltres mateixos.

Avatar* és un solo de dansa, en el qual la intèrpret està en constant diàleg amb el software,
responsable dels diferents esdeveniments narratius pre-programats; ells reaccionen en base als
desplaçaments, actituds i gestos, per mitjà de la projecció i detecció de les càmeres, que envien
els senyals de posició a l'ordinador, encarregat de processar les dades i reenviar-les a l'espai
escènic en temps real.

La darrera creació d’Erre que erre és un solo de dansa interactiu, amb el qual la companyia
s’allunya de les anteriors produccions col·lectives com “No pesa el corazón de los veloces”
(2008) o “Escupir en el tiempo” (2006. Premi MAX al millor espectacles de dansa a l’estat
espanyol), i potencia l’esperit d’un dels membres per experimentar amb nous mitjans
tecnològics.

Avatar* es pre estrena a Catalunya el dia 2 d’octubre de 2009 a la Sala Maria Plans
de Terrassa (19:00), dintre del marc del festival TNT, i a l’estat espanyol els dies 5 i
6 de novembre de 2009 al Centro Párraga de Múrcia (21:00). L’estrena oficial serà el
22 d’abril de 2010 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.

www.museoreinasofia.es
www.centroparraga.com
www.tnt.cat

2
ERRE QUE ERRE.

Amb la seva primera peça ‘Despregando sobras del suelo’, Erre que erre aconsegueix el 1r
premi del X Certamen Coreográfico de Madrid i el premi a la millor música original. Amb la
mateixa peça, l'any 1999 obté un altre premi en la Prix Volinine de París. Mesos després, amb la
segona obra, ‘Dando forma a la nada’, aconsegueixen l’Accèssit Ricard Moragas. El 1997
comença a col·laborar amb La Fura dels Baus, per a la qual ha realitzat diverses coreografies. El
2001 és guardonada amb el Premi d’Arts Escèniques a Lleida per l'obra ‘Pensamientos
despeinados’. ‘Vaivén’, estrenat a Madrid i Barcelona, porta la companyia a un gran èxit a tota
Espanya i a la seva primera gira a Europa.
A partir del 2001, Erre que erre comença la seva aventura amb el vídeo dansa. La companyia
col·labora amb el director de cinema Guillem Morales i també Ricardo Salas, uns dels
coreògrafs, es dedica professionalment a l'edició vídeo. ‘Divadlo’, ‘APAAI’ i ‘Mitsune’ són les
primeres tres creacions que, al dia d’avui, ja han donat moltes voltes pels festivals de tot el
món (Espanya, Itàlia, França, Portugal, Croàcia, Eslovènia, Txèquia, Alemanya, Noruega,
Holanda, UK, Estats Units, Mèxic, Xile, Argentina, Uruguay).
L’any 2005 es produeix ‘Deberían llover cristales’ i l’any 2006 ‘Escupir en el tiempo’, que val a la
companyia un premi MAX com a millor espectacle de dansa a l’estat espanyol. El 2008 el Teatre
Nacional de Catalunya coprodueix ‘No pesa el corazón de los veloces’, direcció dramatúrgica
d’Antonio Calvo i música en directe del grup Balago.

El col·lectiu Erre que erre sempre ha entès el treball en equip com a centre de la
seva pròpia identitat. Per aquest motiu, cada projecte significa la formació d'un
grup de persones que s'impliquin en la creació d'un nou espectacle.

Durant més d’una dècada, artistes de diferents disciplines han estat al costat d’Erre que erre de
manera totalment incondicional, aportant altres visions i conceptes per a enriquir unes
propostes que al principi eren purament coreogràfiques. Músics, dissenyadors gràfics i
industrials, programadors, cineastes, estilistes, ballarins, directors escènics, escenògrafs i altres
professionals han posat el seu gra de sorra en tots i cadascun dels espectacles, accions,
performances i, també, en moltes de decisions i aspiracions.

CREACIÓ COL·LECTIVA I NOVA COL·LABORACIÓ.

Erre que erre funciona i treballa com a col·lectiu. Tanmateix, la direcció artística de la darrera
creació, Avatar*, es fruit de la col·laboració entre Mariangeles Angulo i Román Torre.

MARIANGELES GARCÍA ANGULO (1972, Lorca, Múrcia). Després d'estudiar la carrera de dansa
clàssica i realitzar els seus primers treballs professionals en companyies de Múrcia, l’any 1993
viatja a Barcelona per treballar amb Danat Dansa. Participa als muntatges "Ottepel", "Jinete de
peixos sobre la ciutat", així com en les reposicions de "El cel està enrajolat" i "Sota còdols hi ha
una salamandra". Després de deixar Danat Dansa, el 1996 comença el seu camí personal amb
Erre que Erre, de la qual és membre fundador, coreògrafa i intèrpret. També ha participat de
manera puntual en muntatges de companyies com La Fura dels Baus o Mudances – cia. Àngels
Margarit.

www.errequeerredanza.net

ROMÁN TORRE (1978, Candás, Astúries). Comença a militar creativament de manera


autodidacta treballant al principi de manera artesanal cap al disseny d'objectes reciclats, que
després converteix en instal·lacions interactives, urbanes o per interiors. A partir d’aquí, es
vincula a projectes en els quals es barregen diverses disciplines i elements tan digitals com
analògics, dintre del marcs d’arquitectura, il·luminació, reciclatge, xarxa d’Internet, l’ús d’espai
públic i la programació per experiencies visuals (plàstiques i en moviment).

www.romantorre.com

3
CALENDARI DE PRODUCCIÓ.

TREBALL EN PROCÉS

23 d’abril: M.A.C.C. Auditorio de Tenerife.


26 de juny: DeVIR/CAPa. Faro (Portugal).
4 de setembre: LABoral Centro de Arte y Creación Industrial. Gijón.
19 de setembre: Matadero Madrid. Noche en Blanco. Madrid.

PRE ESTRENES i FUNCIONS PRÈVIES

2 d’octubre: Festival TNT. Teatre Maria Plans, Terrassa (Barcelona).


Centre d’Arts Escèniques de Terrassa.
5 i 6 de novembre: Centro Párraga. Múrcia. PRE ESTRENA OFICIAL.
[2 de novembre a les 11:00: conferència de premsa oficial.]
26 de novembre: Festival Frame. Teatre Helena Sá e Costa, Porto (Portugal).
3, 4 i 5 de desembre: Festival CorpusMedia. MixArts-Myris, Toulouse (França).
11 de desembre: Escena Can Felipa. Barcelona.

ESTRENA

22, 23, 24 i 25 d’abril de 2010. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Madrid.

© Fredy Fernández

4
TRAJECTÒRIA.

«El movimiento se hace latente, la vida se hace teatro, la danza es poesía.»


Acotaciones en la caja negra. Elche.

«...agresividad y dulzura, pasión y recogimiento, fraguado todo ello bajo un ritmo vertiginoso.»
Rosli Ayuso. El Mundo.

Erre que Erre és un col·lectiu de creadors i intèrprets que desenvolupen el seu


treball a partir de la creació i l’experimentació de noves formes i concepcions de la
dansa i el moviment.

A Erre que erre la dansa és quelcom físic i energètic que es nodreix de les qualitats
de moviment dels intèrprets: universos tancats, que l’espectador contempla a través
com del forat d’un pany.

1996. Despegando sombras del suelo. Primer Premi de Coreografia i Premi a la millor Música
Original del X Certamen Coreográfico de Madrid. Tercer Premi del Prix Volinine 99, Saint
Germain en Laye, París.Dando forma a la nada. Accèssit Premi Ricard Moragas, Barcelona 1996.

1997. S’estrena al XI Certamen Coreográfico de Madrid Vaivén. Col·laboració amb La Fura dels
Baus en la coreografia i interpretació de la cantata El Martirio de San Sebastián de Claude
Debussy en la performance Incubadoras.

2000. La companyia presenta Divadlo. L´Espai de Música i Dansa de Barcelona.

2001. Divadlo (vídeo dansa), coproduït per la Generalitat de Catalunya i TV3, direcció de
Guillem Morales. Premi del Públic al Festival de Poleñino 2002. Tercer Premi del VII Certamen
Audiovisual de Cabra, Córdoba. Premi Cineforum Citta de Senigalia. Tercer Premi 16/35 mm en
el Fano International Film Festival, Itàlia.
2002. Premi a la Millor Banda Sonora al Festival de cine de Badalona 2002. Mínima 2003 Gandía
- Mostra de Vídeo Ficció, Experimental i d’Animació. 5a edició. Premi millor vídeo experimental.
Pensamientos despeinados. L´Espai de Barcelona. Coproduït per Lanònima Imperial. Premi
d’Arts Escèniques Lleida 2001.

2002. Vaivén 02, adaptació de Vaivén per a carrer i espais no convencionals. Estrenat al
Limburg Festival (Holanda). Experiencia(s), performance. CCCB, Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona.

2003. A.P.A.A.I. (Acontecimientos Posibles Aunque Altamente Improbables). Direcció artística


de Guillermo Weickert. Festival d’estiu, Grec 2003.

2004. Noves creacions: Dresscode de Guillermo Weickert i Mario G. Sáez; Me llamo Walter de
Teresa Navarrete. L´Espai de Música i Dansa de Barcelona. Inauguració del Festival Mudanzas,
Cartagena. Vaivén 02, gira internacional.

2005. Nova producció: Deberían llover cristales. Estrena del 9 al 19 de juny a L’Espai de
Barcelona. Coproducció: Endansa i Boulevard, Hartogenbosch (Holanda). Estrena: APAAI
(Vídeo-dansa). Dirigit per Guillem Morales.

2006. Gira nacional i internacional de Deberían llover cristales. 10 anys d’Erre que Erre. Nova
producció: Escupir en el tiempo. Mercat de les Flors de Barcelona i Temporada Alta – Festival
de Tardor de Catalunya. Salt. Residències a Centro Párraga (Murcia), O Espaço do tempo
(Montemor-o-Novo, Portugal) i Studio Dance (Tournefeuille, França). Danzalborde, Valparaíso
(Xile).

5
2007. Gira nacional i internacional d’Escupir en el tiempo. Creació de nous projectes: Lost and
safe de Teresa Navarrete; estrena el 28 de setembre al Festival Tensdansa, Terrassa. Creació
del duet de M.G.Sáez i M.A.G.Angulo, No sólo (de neuronas vive el cerebro enamorado).

2008. Escupir en el tiempo: premi Max al millor espectacle de dansa. Creació i estrena de la
nova producció No pesa el corazón de los veloces. EXPO Zaragoza 2008, amb l’espectacle 75%
de la companyia Teatro del Temple. Gira a Amèrica Llatina de No pesa el corazón de los
veloces.

2009. Gira nacional dels espectacles en repertori. Creació de la nova producció Avatar*.

Erre que erre és una companyia subvencionada per la Generalitat de Catalunya – Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Ministeri de Cultura (INAEM), l’Institut de Cultura de
l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ramon Llull.

Erre que erre és companyia resident associada de La Caldera – Centre de creació de dansa i
arts escèniques contemporànies.

6
FITXA ARTÍSTICA.

Concepte i interpretació: Mariangeles G. Angulo i Román Torre.

Coreografia: Mariangeles G. Angulo.

Visuals, muntatge: Román Torre.

Programació software: Román Torre i Ping Pong Technologies.

Ajudant de direcció: Mario G. Sáez.

Assessor de moviment: Víctor Zambrana.

Assistència de direcció coreogràfica de l'Institut del Teatre: Margherita Bergamo.

Música: David Crespo.

Il·luminació: Carles Rigual.

Disseny gràfic: Kike Segurola.

Vestuari: Kike Palma.

Producció executiva: Erre que Erre.

Coproducció: Erre que erre, Centro Párraga - Región de Murcia, Consejería de Cultura y
Turismo (Múrcia), La Laboral Centro de Arte y Creación Industrial (Gijón), Matadero Madrid
(Madrid).

Beques, residències i altres col·laboracions: Passanties Malqueridas (Barcelona), Devir/CAPa


(Faro, Portugal), Can Felipa (Barcelona), Teatre de La Laboral (Gijón).

Programari: Processing, Comunity Core Visión, Tuio protocol.

Amb el suport de: Ministeri de Cultura (INAEM), Generalitat de Catalunya – Departament de


Cultura i Mitjans de Comunicació, Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i Institut
Ramon Llull.

Duració de l’espectacle: 60 minuts (sense entreacte).

7
MÉS SOBRE AVATAR*.

L’espectacle Avatar* es genera de la trobada entre dues maneres d'entendre l'espai, entre
l'escala física que proporciona el cos humà situat en espai tangible i els desitjos de
transcendència d'aquest. Superar la barrera que suposa la matèria serveix potser per elaborar
altres mons i maneres d'entendre la complexa realitat en què vivim, com amb les actuals
tecnologies intangibles, que permeten a l’home d’explorar altres realitats per mitjà de la
digitalització.

Avatar és un terme d'origen sànscrit (avatara significa 'el que baixa'), que en el marc de
l'hinduisme es refereix a l’encarnació terrestre d'un déu. També significa iniciado. El català ha
pres, a través del francès, la paraula sànscrita avatar amb el significat de 'fases', 'vicissituds' o
'canvis'. El terme es va fer popular amb la novel ‘Snow Crash’, de Neal Stephenson (1992).

A Second Life, l'avatar substitueix la nostra representació dintre d’un món virtual, ens permet
jugar a ser nosaltres a fora del nostre cos, dintre d’un cos virtual que podem veure amb els
nostres propis ulls. Si abans les nostres representacions adquirien el caràcter de metàfora, del
"com si", ara es fan literals, surten del nostre cos per traslladar-se a un tercer que fa de
mediació de nosaltres davant dels altres (alteritat, dualitat). Des d'aquesta perspectiva, l'avatar
és un signe, és qualcom que està en lloc d'una altra cosa, d'una altra persona en aquest cas.
Així, doncs, és l'avatar qui actua per nosaltres des de la distància de la nostra pantalla, és el
nostre intermediari entre el món real i el món digital Second Life.

Apunts:

1 - L'ARRIBADA

Un cos que arriba a un nou espai. Un espai ja construït i amb entitat pròpia que acull a una
persona. Aquesta és la història de l'arribada a un nou lloc i del seu procés d'adaptació.
"Considero la meva feina com un escenari únic en perpètua metamorfosi, un model per a l'acció
constant de les persones sobre l'espai, així com en l'espai que els envolta. Els edificis són
entitats fixes en la ment de la majoria de la gent - la noció d'espai mutable és pràcticament un
tabú - fins i tot en la pròpia casa. La gent habita el seu espai amb una temeritat aterridora. En
general, el propietari fa poc més de conservar la propietat. Resulta desconcertant que gairebé
ningú es dediqui a realitzar modificacions intrínseques de casa seva, simplement desfent el que
està fet."
Gordon Matta-Clark, Catàleg Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, 2006.

2 - VERTIGEN

El vertigen que produeix enfrontar-se a un hàbitat o sistema desconegut, a una cosa que ja té
vida per si mateix. L'escenari en aquest cas no és una cosa tancada i inamovible, sinó tot el
contrari, escapa al nostre control total, encara que ambdós interactuen, tots dos tenen vida
pròpia. La veritat, és que no hauríem de sentir aquesta por, ja que no és una cosa tan singular.
Ens sentim més segurs en un entorn que re-coneixem i que creiem que controlem, però la
realitat, és una altra: tot pot escapar al nostre control perquè tot muta i tot està en continu
moviment.
"Segons cert filòsof anomenat Heràclit, res és constant, tot muta i no ens banyarem 2 vegades
en les mateixes aigües de aquest riu, que en una imatge clàssica, ve a ser la vida. En aquest
sentit, és molt curiosa i ingènua la teoria hinduista de la reencarnació, ja que, en efecte tot
muta i a cada segon morim i ens reencarnem (...)."
Nocilla Experience, Agustín Fernández Mallo, 2008.

3 - RECONEIXEMENT DE L'ESPAI

Quan arribem a un lloc estrany, ens sentim estrangers. Potser ens sentim minvats ja que al
principi, pot resultar paralitzant no entendre l'espai, les seves dimensions i els seus límits.

8
"Enmig de l'espai, prenem mesures, amb aquestes mesures creem l'espai, l'espai entre els
nostres instruments. L'home poc instruït sent terror davant la idea de l'espai; l'imagina immens,
nocturn i buit. Imagina als éssers en la forma elemental d'una bola aïllat al espai, encongida en
l'espai, aixafada per l'eterna presència de les tres dimensions. Aterrits per la idea d’espai, els
éssers humans es encongeixen, tenen fred, tenen por. En el millor dels casos a travessen
l'espai. Tanmateix, aquest espai està en el seu interior, es tracta de la seva pròpia creació
mental. En aquest espai al que tant temen, els éssers humans aprenen a viure ia morir."
Les partícules elementals, Michel Houellebecq, 1998.

4. RECERCA I TROBALLES

Al principi, els nostres moviments són prudents, primer observem i poc a poc anem prenent
consciència que el límit està en les nostres ments. Potser el que prensábamos que era un món
tancat, no ho és tant, n'hi ha prou amb un gest per que tot un ventall de possibilitats s'obri
davant nostre.
"A finals d'abril, una meravellosa novetat va commoure la meva existència: van obrir la finestra
de la meva habitació durant la nit. No recordava haver dormit amb la finestra oberta. Resultava
prodigiós: podia escrutar els enigmàtics murmuris que es escapaven d'un món somnolent,
interpretar-los, donar-los sentit. El llit-gàbia estava instal.lada al costat de la paret, sota la
finestra: quan el vent separava les cortines, podia veure el cel color de sèsam. El descobriment
d'aquell color em va deixar sense respiració: resultava reconfortant descobrir que la nit no era
negra."
Metafísica dels tubs, Amélie Nothom, 2001.

5. ADAPTACIÓ AL MEDI

Un cop enteses les noves regles, comprès l'espai en si, i havent-habitat cada vegada de manera
més lliure, i de manera pròpia, aconseguirem un ritme còmode. El que abans ens semblava
hostil i incomprensible cada vegada té més sentit, i ho considerem més i més el nostre, fins a
assolir l'equilibri. És tan sols una aventura personal: és nostre avatar.
"-De vegades els ritmes de les teves cançons tenen relació amb els ritmes de l'entorn, ja sigui
lanaturaleza o la ciutat. Altres són molt íntims i semblen acompanyar els ritmes del cos, del cor.
- Hi ha alguna cosa d'això perquè moltes de les meves cançons tenen 80 bpm, que és el ritme
del cor quan estàs caminant. Jo escric gairebé totes les meves cançons quan estic passejant,
així que hi ha alguna cosa d'això (riu). Però no és una cosa que vulgui fer deliberadament, que
sigui conscient."
Entrevista a Björk, El pop després del pop, Pau Gil, Rockdelux, 2004.

9
CASTELLANO

Erre que erre, colectivo de creadores afincado en Barcelona y activo desde el año 1996,
produce en el año 2009 una nueva creación: con Avatar*, Erre que erre entra en el nuevo
territorio de la interactividad entre imagen diseñada al ordenador y cuerpo en vivo. Avatar* es
fruto de la colaboración entre la coreógrafa y bailarina Mariangeles Angulo y el artista visual
Román Torre.

ERRE QUE ERRE PRODUCE UNA NUEVA CREACIÓN Y SE ADENTRA EN EL


TERRITORIO DE LA INTERACTIVIDAD EN ESCENA.

La compañía de danza Erre que erre nace en Barcelona en noviembre de 1996 de la


congregación de seis bailarines provenientes de diversas ciudades: Murcia, Ponferrada (León),
Jaén (Andalucía). Desde entonces, el grupo no cesa de crecer y destacar su presencia en los
escenarios de Catalunya, de España y del resto del mundo. La definición del concepto artístico
de Erre que erre hace referencia al cuerpo como herramienta de escritura y el movimiento
como motor principal: la utilización de imágenes, de formas de relacionarse, de maneras de
introducirse en los espacios concretos donde sucede la acción son el medio para expresarse
dentro de un marco conceptual elegido en cada propuesta. La danza es algo físico y energético
que se nutre de las cualidades de movimiento de los intérpretes: universos cerrados, que el
espectador contempla como a través del ojo de una cerradura.

AVATAR*.

Avatar* consiste en la investigación e interacción de un cuerpo en movimiento sobre un espacio


virtual e interactivo. A lo largo del espectáculo, la bailarina se enfrenta a situaciones y espacios
desconocidos con los cuales interactua y toma sus decisiones de proceso.

Avatar* tiene como premisa interpretativo-conceptual, el hecho de representar y jugar en


escena con nuestro propio avatar, que es la representación virtual de nosotros mismos.

Avatar* es un solo de danza, en el cual la intérprete está en constante diálogo con el software,
responsable de los diferentes eventos narrativos pre-programados; ellos reaccionan en base a
los desplazamientos, actitudes y gestos, por medio de la proyección y detección de la cámara,
que envía las señales de posición al ordenador, encargado de procesar los datos y re-enviarlos
al espacio escénico en tiempo real.

La última creación de Erre que erre es un solo de danza interactivo, con el cual la compañía se
aleja de las anteriores producciones colectivas como "No pesa el corazón de los veloces" (2008)
o "Escupir en el tiempo" (2006. Premio MAX al mejor espectáculos de danza en España), y
potencia el espíritu de uno de los miembros para experimentar con nuevos medios tecnológicos.

Avatar * se pre estrena en Cataluña el día 2 de octubre de 2009 en la Sala Maria


Plans de Terrassa (19:00), dentro del marco del festival TNT, y en España los días 5
y 6 de noviembre de 2009 en el Centro Párraga de Murcia (21:00). El estreno oficial
será el 22 de abril de 2010 en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de
Madrid.

www.museoreinasofia.es
www.centroparraga.com
www.tnt.cat

1
ERRE QUE ERRE.

Con su primera pieza ‘Despegando sombras del suelo’, Erre que erre consigue el 1er premio del
X Certamen Coreográfico de Madrid y el premio a la mejor música original. Con la misma pieza,
el año 1999 obtiene otro premio en la Prix Volinine de París. Meses después, con la segunda
obra, ‘Dando forma a la nada’, consiguen el Accésit Ricard Moragas. El 1997 empieza a
colaborar con La Fura dels Baus, para la cual realizado varias coreografías. El 2001 es
galardonada con el Premi d’Arts Escèniques en Lleida por la obra ‘Pensamientos despeinados’.
‘Vaivén’, estrenado en Madrid y Barcelona, le lleva a un grande éxito en todo el país y en su
primera gira en Europa.
A partir del 2001, Erre que erre comienza su aventura con el vídeo danza. La compañía
colabora con el director de cinema Guillem Morales y también Ricardo Salas, unos de los
coreógrafos, se dedica cada vez más profesionalmente a la edición vídeo. ‘Divadlo’, ‘APAAI’ y
‘Mitsune’ son las primeras tres creaciones que, al día de hoy, ya han dado muchas vueltas por
los festivales de todo el mundo (España, Italia, Francia, Portugal, Croacia, Eslovenia, Chequia,
Alemania, Noruega, Holanda, UK, Estados Unidos, México, Chile, Argentina, Uruguay).
El año 2005 se produce 'Deberían llover cristales' y el año 2006 'Escupir en el tiempo', que vale
a la compañía un premio MAX como mejor espectáculo de danza en España. En 2008 el Teatro
Nacional de Cataluña coproduce 'No pesa el corazón de los veloces', dirección dramatúrgica de
Antonio Calvo y música en directo del grupo Balago.

El colectivo Erre que erre siempre ha entendido el trabajo en equipo como centro de
su propia identidad. De ahí que cada proyecto signifique la formación de un grupo
de personas que se impliquen en la creación de un nuevo espectáculo.

Durante más de una década, artistas de diferentes disciplinas han estado al lado de Erre que
erre de manera totalmente incondicional, aportando otras visiones y conceptos para enriquecer
unas propuestas que en un principio eran puramente dancísticas.
Músicos, diseñadores gráficos e industriales, programadores, cineastas, estilistas, bailarines,
directores escénicos, escenógrafos y otros profesionales han puesto su granito de arena en
todos y cada uno de los espectáculos, acciones, performances y, también, en muchas de
decisiones y aspiraciones.

CREACIÓN COLECTIVA Y NUEVA COLABORACIÓN.

Erre que erre funciona y trabaja como colectivo. Sin embargo, la dirección artística de la última
creación, Avatar*, es fruto de la colaboración entre Mariangeles Angulo y Román Torre.

MARIA ANGELES GARCÍA ANGULO (1972, Lorca, Murcia). Después de estudiar la carrera de
danza clásica y realizar sus primeros trabajos profesionales en compañías de Murcia, en 1993
viaja a Barcelona para trabajar con Danat Danza. Participa en los montajes "Ottepel", "Jinete de
peces sobre la ciudad", así como en las reposiciones de "El cielo está enladrillado" y "Bajo
cantos rodados hay una salamandra". Tras dejar Danat Danza, en 1996 empieza su camino
personal con Erre que Erre, de la que es miembro fundador, coreógrafa e intérprete. También
ha participado de manera puntual en montajes de compañías como La Fura dels Baus o
Mudanzas - cia. Àngels Margarit.

www.errequeerredanza.net

ROMÁN TORRE (1978, Candás, Asturias). Comienza a militar creativamente de manera


autodidacta trabajando al principio de manera artesanal hacia el diseño de objetos reciclados,
que luego convierte en instalaciones interactivas, urbanas o para interiores. A partir de ahí, se
vincula a proyectos en los que se mezclan diversas disciplinas y elementos tan digitales como
analógicos, dentro de marcos de arquitectura, iluminación, reciclaje, red de Internet, el uso de
espacio público y la programación para experiencias visuales (plásticas y en movimiento).

www.romantorre.com

1
CALENDARIO DE PRODUCCIÓN.

TRABAJO EN PROCESO

23 de abril: M.A.C.C. Auditorio de Tenerife.


26 de junio: DeVIR/CAPa. Faro (Portugal).
4 de septiembre: LABoral Centro de Arte y Creación Industrial. Gijón.
19 de septiembre: Matadero Madrid. Noche en Blanco. Madrid.

PRE ESTRENOS y FUNCIONES PREVIAS

2 de octubre: Festival TNT. Teatro Maria Plans, Terrassa (Barcelona).


Centre d’Arts Escèniques de Terrassa.
5 y 6 de noviembre: Centro Párraga. Murcia. PRE ESTRENO OFICIAL.
[2 de noviembre a las 11:00: rueda de prensa oficial.]
26 de noviembre: Festival Frame. Teatro Helena Sá e Costa, Porto (Portugal).
3, 4 y 5 de diciembre: Festival CorpusMedia. MixArts-Myris, Toulouse (Francia).
11 de diciembre: Escena Can Felipa. Barcelona.

ESTRENO

22, 23, 24 y 25 de abril de 2010. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Madrid.

© Fredy Fernández

1
TRAYECTORIA.

“El movimiento se hace latente, la vida se hace teatro, la danza es poesía.”


Acotaciones en la caja negra. Elche.

“...agresividad y dulzura, pasión y recogimiento, fraguado todo ello bajo un ritmo vertiginoso.”
Rosli Ayuso. El Mundo.

Erre que erre es un colectivo de creadores e intérpretes que desarrollan su trabajo a


partir de la creación y experimentación de nuevas formas y concepciones de la
danza y el movimiento.

En Erre que erre la danza es algo físico y energético que se nutre de las cualidades
de movimiento de los intérpretes: universos cerrados, que el espectador contempla
como a través del ojo de una cerradura.

1996. “Despegando sombras del suelo” Primer Premio de Coreografía y Premio a la mejor
Música Original del X Certamen Coreográfico de Madrid. Tercer Premio del Prix Volinine 99,
Saint Germain en Laye, Paris.
“Dando forma a la nada” Accésit Premio Ricard Moragas, Barcelona 96.

1997. se estrena en el XI Certamen Coreográfico de Madrid “Vaivén”.


Colaboración con La Fura dels Baus en la coreografía e interpretación de la cantata “El Martirio
de San Sebastián” de Claude Debussy y en la performance “Incubadoras”.

2000. La compañía presenta “Divadlo”. L´Espai de Música i Dansa de Barcelona.

2001. “Divadlo” (vídeo danza), coproducido por la Generalitat de Cataluña y TV3, dirección de
Guillem Morales. Premio del Público en el Festival de Poleñino 2002. Tercer Premio del VII
Certamen Audiovisual de Cabra, Córdoba. Premio Cineforum Citta de Senigalia. Tercer Premio
16/35 mm en el Fano International Film Festival, Italia 2002. Premio a la Mejor Banda Sonora
en el Festival de cine de Badalona 2002. Mínima 2003 Gandía - Mostra de Vídeo Ficció,
Experimental i d’Animació. 5ª edició. Premio mejor vídeo experimental.

“Pensamientos despeinados”, L´Espai de Barcelona. Co-producido por Lanònima Imperial.


“Premi d’Arts Escèniques” Lleida 2001.

2002. “Vaivén 02”, adaptación de “Vaivén” para calle y espacios no convencionales. Estrenado
en el Limburg Festival (Holanda).
“Experiencia(s)”, performance. CCCB, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona.

2003. “A.P.A.A.I.” (Acontecimientos Posibles Aunque Altamente Improbables) dirección artística


de Guillermo Weickert. Festival D’estiu, Grec 03.

2004. Nuevas creaciones: "Dresscode" de Guillermo Weickert y Mario G. Sáez; "Me llamo
Walter" de Teresa Navarrete. L´Espai de Música i Dansa de Barcelona.
Inauguración Festival Mudanzas, Cartagena. "Vaivén 02", Gira Internacional.

2005. Nueva producción: “Deberían llover cristales”. Estreno del 9 al 19 de junio en el Espai de
Barcelona. Coproducción: Endansa y Boulevard, Hartogenbosch (Holanda).
Estreno “APAAI” (Vídeo-danza). Dirigido por Guillem Morales.

2006. Gira nacional e internacional “Deberían llover cristales”.


10 años de erre que erre. Nueva producción: “Escupir en el tiempo”. Mercat de les Flors de
Barcelona y Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya. Salt.

1
Residencias en Centro Párraga (Murcia), O Espaço do tempo (Montemor-o-Novo, Portugal) y
Studio Dance (Tournefeuille, Francia). Danzalborde, Valparaíso (Chile).

2007. Gira nacional e internacional “Escupir en el tiempo”.


Creación de nuevo proyectos: “Lost and safe” de Teresa Navarrete; estreno 28 de septiembre
Festival Tensdansa Terrassa. Creación del dúo de M.G.Sáez y M.A.G.Angulo, ‘No sólo (de
neuronas vive el cerebro enamorado).

2008. ‘Escupir en el tiempo’, premio MAX al mejor espectáculo de danza.


Creación de la nueva producción “No pesa el corazón de los veloces”, estreno del 19 al 29 de
junio 2008 en el Teatre Nacional de Catalunya. EXPO Zaragoza 2008, con el espectáculo 75%
de la compañía Teatro del Temple. Gira en América Latina con “No pesa el corazón de los
veloces”.

2009. Gira nacional con los espectácules de repertorio. Creación de la nueva producción
Avatar*.

Erre que erre es una compañía subvencionada por la Generalitat de Catalunya – Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Ministerio de Cultura (INAEM), el Institut de Cultura de
l’Ajuntament de Barcelona y el Institut Ramon Llull.

Erre que erre es compañía residente asociada de La Caldera – Centre de creació de dansa i arts
escèniques contemporànies.

1
FICHA ARTÍSTICA.

Concepto e interpretación: Mariangeles G. Angulo y Román Torre.

Coreografía: Mariangeles G. Angulo.

Visuales, montaje: Román Torre.

Programación software: Román Torre y Ping Pong Technologies.

Ayudante de dirección: Mario G Sáez.

Asesor de movimiento: Víctor Zambrana.

Asistencia de dirección coreográfica del Institut del Teatre: Margherita Bergamo.

Música: David Crespo.

Iluminación: Carles Rigual.

Diseño gráfico: Kike Segurola.

Vestuario: Kike Palma.

Producción ejecutiva: Erre que Erre.

Coproducción: Erre que erre, Centro Parraga - Región de Murcia, Consejería de Cultura y
Turismo (Murcia), Laboral Centro de Arte y Creación Industrial (Gijón), Matadero Madrid
(Madrid).

Becas, residencias y otras colaboraciones: Pasantías Malqueridas (Barcelona), DeVIR/CAPa


(Algarve, Portugal), Can Felipa (Barcelona), Teatro de La Laboral (Gijón).

Software: Processing, Comunity Core Visión, Tuio protocol.

Con el apoyo de: Ministerio de Cultura (INAEM), Generalitat de Catalunya - Departament de


Cultura i Mitjans de Comunicació, el Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona y el
Institut Ramon Llull.

Duración del espectáculo: 60 minutos (sin entreacto).

1
MÁS SOBRE AVATAR*.

El espectáculo Avatar* se genera del encuentro entre dos maneras de entender el espacio,
entre la escala física que proporciona el cuerpo humano situado en espacio tangible y los
deseos de trascendencia del mismo. Superar la barrera que supone la materia sirve quizás para
elaborar otros mundos y formas de entender la compleja realidad en que vivimos, como con las
actuales tecnologías intangibles, que permiten al hombre de explorar otras realidades por
medio de la digitalización.

Avatar es un término de origen sánscrito (avatares significa 'el que desciende'), que en el
marco del hinduismo se refiere a la encarnación terrestre de un dios. También significa iniciado.
El catalán ha tomado, a través del francés, la palabra sánscrita avatar con el significado de
'fases', 'vicisitudes' o 'cambios'. El término se hizo popular con la novela 'Snow Crash', de Neal
Stephenson (1992).

En Second Life, el avatar sustituye nuestra representación dentro de un mundo virtual, nos
permite jugar a ser nosotros fuera de nuestro cuerpo, dentro de un cuerpo virtual que podemos
ver con nuestros propios ojos. Si antes nuestras representaciones adquirían el carácter de
metáfora, del "como si", ahora se hacen literales, salen de nuestro cuerpo para trasladarse a un
tercero que hace de mediación de nosotros ante los otros (alteridad, dualidad). Desde esta
perspectiva, el avatar es un signo, es qualcom que está en lugar de otra cosa, de otra persona
en este caso. Así pues, es el avatar quien actúa por nosotros desde la distancia de nuestra
pantalla, es nuestro intermediario entre el mundo real y el mundo digital Second Life.

Apuntes:

1 - LA LLEGADA

Un cuerpo que llega a un nuevo espacio. Un espacio ya construido y con entidad propia que
acoge a una persona. Esta es la historia de la llegada a un nuevo lugar y de su proceso de
adaptación. "Considero mi trabajo como un escenario único en perpetua metamorfosis, un
modelo para la acción constante de las personas sobre el espacio, así como en el espacio que
les rodea. Los edificios son entidades fijas en la mente de la mayoría de la gente - la noción de
espacio mutable es prácticamente un tabú - incluso en la propia casa. La gente habita su
espacio con una temeridad aterradora. En general, el propietario hace poco más de conservar
la propiedad. Resulta desconcertante que casi nadie se dedique a realizar modificaciones
intrínsecas de su casa, simplemente deshaciendo lo hecho. "
Gordon Matta-Clark, Catálogo Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2006.

2 - VÉRTIGO

El vértigo que produce enfrentarse a un hábitat o sistema desconocido, a algo que ya tiene vida
por sí mismo. El escenario en este caso no es algo cerrado e inamovible, sino todo lo contrario,
escapa a nuestro control total, aunque ambos interactúan, ambos tienen vida propia. La
verdad, es que no deberíamos sentir ese miedo, ya que no es algo tan singular. Nos sentimos
más seguros en un entorno que re-conocemos y que creemos que controlamos, pero la realidad
es otra: todo puede escapar a nuestro control porque todo muta y todo está en continuo
movimiento.
"Según cierto filósofo llamado Heráclito, nada es constante, todo muta y no nos bañaremos 2
veces en las mismas aguas de este río, que en una imagen clásica, viene a ser la vida. En este
sentido, es muy curiosa e ingenua la teoría hinduista de la reencarnación, ya que, en efecto
todo muta y cada segundo morimos y nos reencarnan (...)."
Nocilla Experience, Agustín Fernández Mallo, 2008.

1
3 - RECONOCIMIENTO DEL ESPACIO

Cuando llegamos a un lugar extraño, nos sentimos extranjeros. Quizá nos sentimos mermados
ya que al principio, puede resultar paralizante no entender el espacio, sus dimensiones y sus
límites. "En medio del espacio, tomamos medidas, con estas medidas creamos el espacio, el
espacio entre nuestros instrumentos. El hombre poco instruido siente terror ante la idea del
espacio; lo imagina inmenso, nocturno y vacío. imagina a los seres en la forma elemental de
una bola aislada en el espacio, encogida en el espacio, aplastada por la eterna presencia de las
tres dimensiones. aterrorizados por la idea de espacio, los seres humanos se encogen, tienen
frío, tienen miedo. En el mejor de los casos a atraviesan el espacio. Sin embargo, este espacio
está en su interior, se trata de su propia creación mental. En este espacio al que tanto temen,
los seres humanos aprenden a vivir ya morir. "
Las partículas elementales, Michel Houellebecq, 1998.

4. INVESTIGACIÓN Y HALLAZGOS

Al principio, nuestros movimientos son prudentes, primero observamos y poco a poco vamos
tomando conciencia de que el límite está en nuestras mentes. Quizá lo que prensábamos que
era un mundo cerrado, no lo es tanto, basta con un gesto para que todo un abanico de
posibilidades se abre ante nosotros.
"A finales de abril, una maravillosa novedad conmovió mi existencia: abrieron la ventana de mi
habitación durante la noche. No recordaba haber dormido con la ventana abierta. Resultaba
prodigioso: podía escrutar los enigmáticos susurros que se escapaban de un mundo
somnoliento, interpretarlos, darles sentido. La cama-jaula estaba instalada junto a la pared,
bajo la ventana: cuando el viento separaba las cortinas, podía ver el cielo color de sésamo. El
descubrimiento de ese color me dejó sin respiración: resultaba reconfortante descubrir que la
noche no era negra. "
Metafísica de los tubos, Amélie Nothom, 2001.

5. ADAPTACIÓN AL MEDIO

Una vez entendidas las nuevas reglas, comprendido el espacio en sí, y habiendo habitado cada
vez de manera más libre, y de manera propia, conseguiremos un ritmo cómodo. Lo que antes
nos parecía hostil e incomprensible cada vez tiene más sentido, y lo consideramos más y más el
nuestro, hasta alcanzar el equilibrio. Es tan sólo una aventura personal: es nuestro avatar.
"-A veces los ritmos de tus canciones tienen relación con los ritmos del entorno, ya sea
lanaturaleza o la ciudad. Otros son muy íntimos y parecen acompañar los ritmos del cuerpo, del
corazón.
- Hay algo de esto porque muchas de mis canciones tienen 80 bpm, que es el ritmo del corazón
cuando estás caminando. Yo escribo casi todas mis canciones cuando estoy paseando, así que
hay algo de eso (ríe). Pero no es algo que quiera hacer deliberadamente, que sea consciente. "
Entrevista a Björk, El pop después del pop, Pablo Gil, Rockdelux, 2004.

1
ENGLISH

Erre que Erre, a collective of artists based in Barcelona and active since 1996, produces a new
creation in 2009: with Avatar*, Erre que erre explores the field of interactivity between the
virtual image and live body. Avatar* is result of the collaboration between the choreographer
and dancer Mariangeles Angulo and the visual artist Roman Torre.

ERRE QUE ERRE PRODUCES A NEW CREATION AND EXPLORE THE FIEL OF VIRTUAL
INTERACTIVITY ON STAGE.

The dance company Erre que erre was born in Barcelona in November 1996, by the
congregation of six dancers from different cities in Spain: Murcia, Ponferrada (León) and Jaen
(Andalucia). Since then, the group is constantly growing and highlight its presence in the stages
of Catalonia, Spain and the rest of the world. The artistic definition of Erre que erre refers to
the body as a writing tool and to the movement as the main engine: the use of images, ways of
relating, ways of getting into the specific areas where action occurs, are the expressive
meaningsw, which are captured into a conceptual framework, chosen for each proposal. The
physical and energetic dance is something that draws on the qualities of movement of players:
each one is like a closed universe, who the viewer looks at through the hole of a lock.

AVATAR*.

Avatar* is the research and interaction of a moving body on an interactive virtual space.
Throughout the show, the dancer is facing unknown situations and areas with which it interacts
and makes its decision process.

Avatar* is interpretative and conceptual premise, the fact represented on stage and play our
own avatar, which is the virtual representation of ourselves.

Avatar* is a solo dance in which the player is in constant dialogue with the software responsible
for the different pre-programmed event narrative, they react based movements, gestures and
attitudes, through the screening and detection of cameras, which send signals to the computer
position in charge of processing the data and forward them to the stage area in real time.

The latest Erre que Erre creation is an interactive dance solo, in which the company deviates
from previous collective productions as “No pesa el corazón de los veloces” (2008) or “Escupir
en el tiempo” (2006. MAX Award for best dance performances in Spain), and strengthens the
spirit of one member to experiment with new technology.

Avatar* has got its pre-prèmiere in Catalonia in October 2nd, 2009, at the Sala Maria Plans in
Terrassa/ Barcelona (19:00), within the framework of the TNT Festival. In Spain it has got the
pre-prèmiere in November 5th and 6th, 2009, at the Centro Párraga, in Murcia (21:00). The
oficial prèmiere will be in April 22nd, 2010, at the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, in
Madrid.

www.museoreinasofia.es
www.centroparraga.com
www.tnt.cat

1
ERRE QUE ERRE.

With its first creation, ‘Despegando sombras del suelo’, Erre que erre won the 1st Award in the
X Choreographic Meeting in Madrid and the Award for the best music composition. With the
same creation, in 1999 takes another award at the Prix Volinine in Paris. Months later, with the
second pièce, ‘Dando forma a la nada’, takes the Accésit Ricard Moragas. In 1997 starts to
collaborate with La Fura dels Baus, for whome it realizes different choreographies. In 2001 it
wins the Premi d’Arts Escèniques in Lleida with ‘Pensamientos despeinados’. ‘Vaivén’, first
presented in Madrid and Barcelona, takes Erre que erre to a higher success in Spain and later
on to a tour around Europe.
From 2001, Erre que erre begins its adventure with dance movies. The company collaborates
with the cinema director Guillem Morales and also with Ricardo Salas, one of the
choreographers, who dedicates himself more and more into video editing. ‘Divadlo’, ‘APAAI’ and
‘Mitsune’ are the first three creations which, nowadays, have travalled all around the world
Spain, Italy, France, Portugal, Germany, Norway, Holland, UK, United States, Mexico, Chile and
Argentina).

The cooperative Erre que erre has always understood the teamwork as center of its
own identity. Every project means the formation of a group of persons who are
involved in the creation of a new show.

During more than one decade, artists of different disciplines have been next to Erre que erre in
a totally unconditional way, contributing with other visions and concepts to enrich what, at the
very beginning, was purely dance. Musicians, graphical and industrial designers, programmers,
filmmakers, stylists, dancers, the scenic directors, set designers and other professionals have
put their sand granite in every show, actions, performances and, also, in many of decisions and
aspirations.

COLLECTIVE AND NEW COLLABORATION.

Erre que erre works as a collective. However, the artistic direction of the last creation, Avatar*,
is the result of the collaboration between Mariangeles Angulo and Roman Torre.

MARIANGELES GARCÍA ANGULO (1972, Lorca, Murcia, Spain). After studying classical dance
career and playing her first professional roles in companies of Murcia, in 1993 she travelled to
Barcelona to work with Danat Dansa dance company ("Ottepel", "Jinete de peixos sobre la
ciutat", "El cel està enrajolat" and "Sota còdols hi ha una salamandra"). After leaving Danat
Dance in 1996, she began her personal journey with Erre que erre, whom is a founding
member, choreographer and performer. She has also participated occasionally in other
companies productions, like La Fura dels Baus or Mudances- cia. Àngels Margarit.

www.errequeerredanza.net

ROMÁN TORRE (1978, Candás, Asturias, Spain). He starts as a self-taught working artist into
the design of recycled objects, which then become interactive installations, for urban or interior
design. After this development, he got linked into projects which combine various disciplines
and both digital and analogical components, within the frameworks of architecture, lighting,
recycling, Internet, the use of public space and programming visual experience (plastic
installations and and interactive installation in movement).

www.romantorre.com

1
PRODUCTION CALENDAR.

WORK IN PROCESS

April 23rd: M.A.C.C. Auditorio de Tenerife (Spain).


June 26th: DeVIR/CAPa. Faro (Portugal).
September 4th: LABoral Centro de Arte y Creación Industrial. Gijón (Spain).
September 19th: Matadero Madrid. Noche en Blanco. Madrid (Spain).

PREVIOUS PERFORMANCES

October 2nd: Festival TNT. Teatre Maria Plans, Terrassa – Barcelona (Spain).
Centre d’Arts Escèniques de Terrassa.
November 5th and 6th: Centro Párraga, Murcia (Spain). OFICIAL PRE PRÈMIERE.
[November 2th at 11am: oficial press conference.]
November 26th: Festival Frame. Teatre Helena Sá e Costa, Porto (Portugal).
December 3rd, 4the and 5th: Festival CorpusMedia. MixArts-Myris, Toulouse (France).
December 11th: Escena Can Felipa, Barcelona (Spain).

PRÈMIERE

April 22nd, 23rd, 24th and 25th, 2010. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Madrid (Spain).

© Fredy Fernández

2
HISTORY.

“El movimiento se hace latente, la vida se hace teatro, la danza es poesía.”


Acotaciones en la caja negra. Elche.

“...agresividad y dulzura, pasión y recogimiento, fraguado todo ello bajo un ritmo vertiginoso.”
Rosli Ayuso. El Mundo.

Erre que erre is a group of creators and interpreters who develop their work from
the creation and experimentation of new forms and conceptions of dance and
movement.

In Erre que erre dance is something physical and energetic, which is feed by the
performers’ movement qualities: closed universes, which the audience contemplates
like across the hole of a lock.

1996. “Despegando sombras del suelo” Awarded First Prize in Choreography and Best Original
Music in the Xth Certamen Coreográfico de Madrid. Third prize in the Prix Volinine 99, Saint
Germain in Laye Paris.
“Dando forma a la nada” Honorable in the Ricard Moragas Award, Barcelona 96.

1997. “Vaivén” is released in the XI Certamen Coreográfico de Madrid.


Collaboration with La Fura dels Baus in the choreography and interpretation of the cantata “El
Martirio de San Sebastián” by Claude Debussy and in the performance of “Incubadoras”.

1998-99. “Vaivén” and “El Martirio de San Sebastián” tour, with La Fura dels Baus.

2000. The company presents “Divadlo” in L’Espai, Barcelona.

2001. “Divadlo” (video dance), directed by Guillem Morales, co-produced by the Generalitat de
Cataluña and TV3.
“Pensamientos despeinados”, L’Espai, Barcelona. Co-produced by Lanònima Imperial. Awarded
the Premi d’Arts Escèniques Lleida 2001.

2002. “Vaivén 02”, adaptation of Vaivén to perform on the street and in unconventional spaces.
First performed in the Limburg Festival (Holland).
“Experiencia(s)”, performance. Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona.

2003. “A.P.A.A.I.” (Acontecimientos Posibles Aunque Altamente Improbables) artistic direction


by Guillermo Weickert. Festival D’estiu, GREC 03.
Inauguration of the erre que erre workshop in Poble Nou, Barcelona.

2004. Opening of “Dress-Code”. A piece by Guillermo Weickert and Mario G. Sáez.


Opening of “Me llamo Walter”. A piece by Teresa Navarrete.
Opening Festival Mudanzas, Cartagena.
"Vaivén 02", internacional tour.

2005. Openning of “Deberían llover cristales” June 9th-19th, L’Espai in Barcelona in


coproduction with Boulevard Festival (Holland ) and L’Espai, Barcelona
“A.P.A.A.I.” (video dance). Directed by Guillem Morales.

2006. National and international tour “Deberían llover cristales”.


10 years of Erre que erre. New production: “Spitting into time”. Mercat de les Flors of Barcelona
and Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya. Salt.
Investigation residencies in Centro Párraga (Murcia), Espaço do tempo (Montemor-o-Novo,
Portugal) and Studio Dance (Tournefeuille, France).

2
2007. Nacional and internacional tour with “Escupir en el tiempo”.
Creation of the new show: “Lost and safe” de Teresa Navarrete; prémiere September 28th at
Festival Tensdansa, Terrassa. Creation of the duet by M.G.Sáez and M.A.G.Angulo, ‘No sólo (de
neuronas vive el cerebro enamorado).

2008. ‘Escupir en el tiempo’, MAX award for best dance show.


Creation of the new production “No pesa el corazón de los veloces”, prémiere June 19th-29th at
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Expo Zaragoza 2008, ‘75%’, directed together with
the company Teatro del Temple. Tour in South America with No pesa el corazón de los veloces.

2009. National tour. Creation of the new production: Avatar*.

Erre que erre is a company supported by Ministeri de Cultura (INAEM), Generalitat de Catalunya
– Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Institut de Cultura de l’Ajuntament de
Barcelona i Institut Ramon Llull.

Erre que erre is an associated company to La Caldera – Centre de creació de dansa i arts
escèniques contemporànies – (Barcelona).

2
ARTISTIC DATA.

Concept and interpretation: Mariangeles G. Angulo and Román Torre.

Choreography: Mariangeles G. Angulo.

Visual disegn and assemblying: Román Torre.

Software programming: Román Torre and Ping Pong Technologies.

Assistant direction: Mario G. Sáez.

Assistant movement: Víctor Zambrana.

Assistant choreographic direction from the Institut del Teatre: Margherita Bergamo.

Music: David Crespo.

Lighting: Carles Rigual.

Graphic disegn: Kike Segurola.

Costumes: Kike Palma.

Executive production: Erre que Erre.

Co-production: Erre que erre, Centro Párraga - Región de Murcia, Consejería de Cultura y
Turismo (Murcia), La Laboral Centro de Arte y Creación Industrial (Gijón), Matadero Madrid
(Madrid).

Grants, residencies and other collaborations: Passanties Malqueridas (Barcelona), Devir/CAPa


(Faro, Portugal), Can Felipa (Barcelona), Teatre de La Laboral (Gijón).

Software: Processing, Comunity Core Visión, Tuio protocol.

With the help of: Ministerio de Cultura (INAEM), Generalitat de Catalunya – Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicació, Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona and Institut
Ramon Llull.

Duration: 60 minuts.

2
MORE ABOUT AVATAR*.

The show Avatar* is generated from the meeting between two ways of understanding the
space: the physical scale that provides the human body, located in a tangible space, and the
desire of transcending it. Overcoming the barrier posed by the material world it mya be useful
to produce other worlds and ways of understanding the complex reality we live in, as it happens
with current intangible technologies, which allow humanity to explore other realities through
digitization.

Avatar is a Sanskrit term (avatar means 'descending'), which in the context of Hinduism
refers to the encarnation of a god. It also means ‘initiated’. The Catalan has taken, through the
French, the Sanskrit word avatar with the meaning of 'stages', 'fortunes' or 'changes'. The term
became popular with the novel 'Snow Crash', by Neal Stephenson (1992).

In Second Life, the avatar replaced our representation in a virtual world, allows us to be
playing ourself out of our body, inside a virtual body that we can see with our own eyes. If our
representation acquires the character of metaphor, "as if", it becomes literal, it leaves our body
to move to another phisical entity which mediates for us before the others (otherness, duality).
From this perspective, the avatar is a sign, is something that stands for something else, another
person in this case. So, the avatar is who acts for us from the distance of our screen, is our
intermediation between the real and the digital world Second Life.

Notes:

1 - ARRIVAL

A body brought to a new space. A space already built and in its own right that a person
receives. This is the story of arriving in a new place and its adaptation process. "I consider my
work as a unique setting in perpetual metamorphosis, a model for the constant action of the
people on the space and the space around them. The buildings are fixed entities in the minds of
most people - the mutable notion of space is almost a taboo - even at home. People living
space with a terrifying recklessness. In general, the owner does little more than maintain the
property. It is puzzling that almost no one engages in intrinsic modifications your home, simply
undoing what was done. "
Gordon Matta-Clark, Catalog of the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 2006.

2 - VERTIGO

The vertigo that causes habitat or face an unknown system, to something that already has a life
for himself. The scenario in this case is not closed and fixed, but on the contrary, beyond our
full control, although both interact, both have their own life. The truth is that we should not feel
that fear, it is not so unique. We feel safer in an environment that re-know, and we believe we
control, but the reality is different: all can escape our control because the whole pack and
everything is in constant motion.
"As a philosopher named Heraclitus, nothing is constant, and we pack all bathe 2 times in the
same waters of this river, which in a classical picture, it becomes life. In this sense, is very
curious and naive theory Hindu reincarnation, and that indeed all mutated and every second we
die and reincarnate (...)."
Nutella Experience, Agustín Fernández Mallo, 2008.

3 - RECOGNITION OF SPACE

When we arrived at a strange place, we are foreigners. Perhaps because we feel depleted at
the beginning, can be paralyzing not understand space, size and limits. "In the midst of space,
we take measures, these measures create the space, the space between our instruments. The
uneducated man is terrified at the idea of space, imagine what immense and empty night.

2
Imagines beings in the elementary form a ball alone in space, cramped space, crushed by the
eternal presence of all three dimensions. terrified by the idea of space, humans shrink, they're
cold, they are afraid. The best to cross space. However, this space is inside, it is his own mental
creation. In this space they fear so much, humans learn to live and die."
The Elementary Particles, Michel Houellebecq, 1998.

4. RESEARCH AND FINDINGS

At first, our movements are cautious, first look and we are gradually becoming aware that the
limit is in our minds. Prensábamos Perhaps what was a closed world, not so much, just a
gesture to a whole range of possibilities open to us.
"In late April, a wonderful novelty touched my life: they opened the window of my room at
night. I did not remember having slept with the window open. It was wonderful: I could
scrutinize the enigmatic whispers that escaped from a sleepy world, interpret, make sense. The
bed-cage was installed next to the wall under the window when the wind blew aside the
curtain, I could see the sky color of sesame. The discovery of that color left me breathless: it
was comforting to discover that the night was black."
Metaphysics of the tubes, Amélie Nothom, 2001.

5. ADAPTATION TO ENVIRONMENT

Once understood the new rules, including space itself, and having lived more and more freely,
and so own, get a comfortable pace. What once seemed hostile and incomprehensible to us
every time it makes more sense, and I believe more and more our own, until equilibrium is
reached. It's just a personal adventure: our avatar.
"Sometimes the rhythms of your songs relate to the rhythms of the environment, either
lanaturaleza or city. Others are very close and seem to follow the rhythms of the body, the
heart.
- There is something about this because many of my songs are 80 bpm, which is the heart rate
when you are walking. I write almost all my songs when I'm walking, so there is something like
that (laughs). But it's not something you want to do it deliberately, to be aware."
Interview with Björk, The pop after pop, Pablo Gil, Rockdelux, 2004.

2
Companyia de dansa Erre que erre, SCCL.
C/ Bruc 88 5è 8a 08009 Barcelona.
00 34 93 459 27 89 / 00 34 635 300 277
info@errequeerredanza.net
www.errequeerredanza.net

You might also like