Els grecs del s. V a.C.

vivien duna agricultura pobra de sec i dun important comer dimportaci i dexportaci que realitzaven per tot el Mediterrani.

La gran colonitzaci grega va tenir lloc entre els segles V i V a.C. Eren grups pocs nombrosos que carregaven els bens i els estris i navegaven cap a zones llun!anes on" segons deien les llegendes" #abitaven monstres terribles.

$l segle V a.C. gaireb% tots els grecs eren camperols" conreaven blat" ordi" vi i oliveres. $ltres es dedicaven al comer. &eguint lexemple dels 'enicis" van comenar a navegar pel Mediterrani. Carregaven productes acabats i es dirigien a terres gregues llun!anes on vivien i compraven( metalls a la )en*nsula b%rica" blat a &ic*lia" 'usta a +sia" ... $l principi es 'eia intercanvi" per, a partir del s. V a.C. -a 'eien servir la moneda.

Els grecs que exportaven productes manu'acturats necessitaven reduir al mxim els costos de 'abricaci. )er aix, utilitzaven" sempre que podien" m dobra esclava. Lesclau era propietari de lamo del taller i per tant" treballaven de 'ranc.

El grecs sorganitzaven en polis" que eren petites comunitats que no passaven de .//./// persones. Cada poli era independent i ning0 de 'ora podia imposar cap llei" ni obligar a pagar cap tribut" ni entrar en guerra contra la seva voluntat.

Lex1rcit grec el 'ormaven tots els #omes entre .2 i 2/ an!s. Lluitaven a peu" ben armats i protegits" cadasc0 #avia de pagar3se les armes que duia a la guerra. &anomenaven 4oplita.

Cada polis solia estar en mans de grups de ciutadans que actuaven en assemblees i consells i discutien tot el re'erent al govern. 5ormalment" eren gent rica que podia dedicar3se a la pol*tica 6aquesta no estava remunerada7.

$l s.V a.C. els atenesos sinventen un sistema de govern anomenat democrcia. Era un sistema de govern en que participaven activament tots els ciutadans de la polis. 8 o 9 cops al mes" es reunien en assemblea tots els ciutadans. &#i discutia i votava tots els a'ers relatius al govern de la polis. :ots els ciutadans tenien dret a demanar la paraula i de'ensar els seus punts de vista. El que es decidia i acordava en assemblea" era dut a terme pels magistrats.

El consell dels cinc3cents" eren els que preparaven els temes dels que tractaria lassemblea. Estava dividida en ./ seccions de ;/ membres cadascuna i es reunien tots els dies. Els ciutadans atenesos #avien de complir de 'ranc totes aquestes obligacions pol*tiques.

$l s. V a.C. $tenes i Esparta van lluitar contra els perses en el pas de les :ermopiles" on els espartans es van deixar morir per enrederir lentrada dels perses i aix* els atenesos" derrotar3los a labadia de &alamina. $ix, se lanomen" la guerra de les :ermopiles.

Les guerres del )elopon1s van durar 8/ an!s del 98. a.C. al 9/. a.C. Es van en'rontar els Espartans contra els $tenesos. $quests 0ltims" en veure tota la destrucci dels seus bens" es van donar per venuts.

$lexandre el gran" va voler uni'icar totes les polis i conquerir limperi persa" #o va aconseguir entre el 889 i el 8<9 a.C. per, quan intentava organitzar tot limperi" va morir. =espr%s de la seva mort van succeir tot de guerres entre les polis i els territoris conquerits" 'ins que lan! . a.C. tots els territoris van ser conquerits i dominats pels romans.

Els dos grans poetes 4omer i 4es*ode" van recollir en les seves obres les #ist,ries en que els grecs explicaven el que sabien sobre els seus deus. $quests relats 'ormen la mitologia grega.

Els grecs creien que calia de mantenir una bona relaci amb els d%us" per aix, calia 'er actes de culte que eren una colla dactivitats i cerim,nies" que cada polis sencarregava de 'er en nom de tots els ciutadans.

El temple grec era la casa del d%u a venerar i per tant" on es guardava la seva imatge. Els m%s importants( )arten d$tenes" :emple a >eus a ?l*mpia i el :emple a $pol@lo a =el'os.

An cop a lan! celebraven la 'esta de les )anatenees que se celebrava en #onor a $tena. An cop cada 9 an!s" es celebraven les Brans panatenees" duraven C dies" l0ltim dia es pu-ava al :emple en process i se li 'eien o'renes i sacri'icis a la deessa" com un mantell 'et per les noies de la polis i tamb% se celebraven -ocs atl1tics.

El primer pensador m%s important que es coneix" va ser &,crates" assistia i participava molt a les assemblees i a-udava a pensar als -oves" aix, li o'er* molta popularitat i lanomenaven DmestreE. )er, van #aver ciutadans que el varen denunciar al :ribunal" per in'undar idees subversives. El varen condemnar a mort i ell mateix es va treure la vida.

Els deixebles m%s importants de &,crates van ser )lat i $rist,til. Van viure llargues estades a $tenes i van 'undar escoles( l$cad1mia de )lat i el Liceu d$rist,til.

Larquitectura grega %s molt austera" ledi'icaci m%s important %s el temple" i el m%s caracter*stic daquest sn les columnes" que n#i #a de 8 tipus( 3 El d,ric" que %s una columna simple. 3 El -,nic" que presenta una decoraci amb dues volutes. 3 El corinti" que est adornat amb tres 'ileres de 'ulles dacant.

Les escultures sn les obres m%s importants de lart grec que #an arribat 'ins avui. Baireb% sempre representen temes de la mitologia grega.