Errors,

evitables,
si volem...
1
Introducci
Una o ms persones amb bona voluntat, bones intencions i
molt sofriment propi i ali per alguns dels animals que veuen
al carrer o en altres llocs, es reuneixen i decideixen posar-se
a treballar per arreglar aquesta situaci.
Sn les primeres persones en la histria de la humanitat que
han detectat als altres animals i han decidit actuar?
No, per sort per a elles no ho sn. Abans que elles altres
centenars de milers o milions de persones han vist el mateix,
sentit el mateix i han decidit actuar, aix que aquestes ltimes
podran veure, podrem veure, qu s el que altres ja van fer i
que s el que no va funcionar i el que s.
Aix ens disposarem a utilitzar els encerts de forma immediata
per no haver de repetir els errors contra altres individus, per
desconeixement.
Perqu tenim la sort de disposar d'informaci i de poder-la
compartir. Tenim la sort de poder aprendre dels errors i dels
encerts d'altres sense necessitat de fer experiments i menys
encara de fer experiments sobre altres ssers.
I aix s meravells.
RedacciRussellPriceFotografiamorguele.comDissenyCetic
Contacteinfogeacat@gmail.com
www.facebook.com/gea.cat.7
@geacat
www.geacat.org
Gesti tica Animal
2
Error nmero 1
Utilitzar la compassi
com a motor...
3
La compassi pot ser un motor intern i no negarem que s el
primer motor de moltssimes persones que comencen a dedicar
part del seu temps o la seva vida a ajudar els altres. Per per al
que ser ajudat, que nosaltres patim o sentim compassi per ells,
no s ni necessari ni rellevant, igual que no ho s cap de les
motivacions que ens moguin a ajudar-lo.
L'nic que li interessar a l'altre s com ho fem, no per qu ho fem.
L'nica cosa que interessar a l'altre s la conseqncia del que
fem, no la nostra necessitat de fer-ho.
Aix, quin seria el millor motor? Les experincies ms reeixides ens
diuen que el millor motor s el respecte pels interessos de l'altre i la
benzina d'aquest motor s el coneixement.
El motiu? Doncs perqu el coneixement, la informaci i
l'assessorament ens portar cap al respecte de les necessitats de
l'altre individu, cap a la seva consideraci, i, encara que el que
aprenguem s'allunyi del que pensvem al principi o del que ens
imaginvem, si respectem qui volem ajudar estarem una mica ms
a prop d'encertar en l'objectiu. Aix s imprescindible si tenim en
compte que en cap cas, mai cap altre animal no hum podr
donar-nos el consentiment perqu actuem sobre ell, sobre la seva
vida i el seu dest.
L'ideal s utilitzar el Coneixement amb
Passi.
4
Error nmero 2
Erradicar el patiment...
5
Aquesta pretensi, en majscules i absoluta, porta
a extrems que sempre danyen l'altre, ja que no
tenen en compte les seves necessitats, sin les
nostres: el maneig del nostre propi sofriment davant
el dolor (propi i ali).
La persona que pateix extremadament amb el (de
vegades real o de vegades projectat) patiment de
l'altre sol esdevenir: un "ngel exterminador" o un
"ngel cuidador"
Una persona convertida en ngel exterminador,
cansada de tant dolor, decideix posar punt i nal
davant qualsevol indici de patiment. Aquest "ngel"
utilitzar l'eufemisme "posar a dormir" per matar
gossos, gats i qualsevol altre animal domesticat
davant la possibilitat que "pateixin", obviant que la
vida (de tots els animals, inclosa la nostra) est
plena de patiments que decidim aguantar i suportar
de la millor manera possible (amb tractament,
analgsics, suport, terpia... o simplement
aguantant quan no queda ms remei) abans de
decidir acabar per sempre amb el sofriment en la
nostra vida (a travs del sucidi, negant-nos a seguir
tractaments, etc.)
Una persona convertida en ngel exterminador
sovint armar que la seva acci noms busca
proporcionar una "mort dola" a un altre sser i
armar, a ms, que aix s el que ella escolliria per
a ella mateixa. Aquesta autojusticaci ("el que jo
voldria per a mi s el que els altres individus han de
voler tamb per a ells" ) no t en compte l'altre
individu, no t en compte el que vol l'altre individu,
ni el que necessita, ja que aqu, el que est en
primer pla s principalment el dolor, el sofriment i la
por al propi dolor de la persona convertida en ngel
exterminador.
L'ngel cuidador, per contra, encara que igual de
cansat de tant dolor, decideix posar tota la seva
energia en cuidar, atendre, netejar, medicar, rasurar,
desinfectar, obrir, tancar, punxar... i, sovint, la poca
perspectiva que li proporciona estar constantment
atenent ferides, pstules, sondes, punts, calendaris
de medicacions... l'incapacita per poder veure
l'estat general " i l'evoluci d'aquest sser, fa que
siguem incapaos de veure qu vol aquell individu,
ja que el que vol la persona que t cura daquest
individu s que visqui i se salvi grcies a les seves
atencions. I all posa tot l'esfor, en fer que visqui
sigui com sigui, ns i tot encara que l'animal estigui
donant sobrades mostres de negar-se a seguir
rebent atenci, aliment o ajuda... veient-ho de fora i
canviant lsser gat o gos per un sser hum, veurem
en aix una clara forma de maltractament...
En qualsevol cas, la major part de les persones ens
podrem convertir en un tipus o altre d"ngel " si
posem ms atenci en les nostres prpies
necessitats que en les de l'altre...
I com se sap si vol seguir vivint o vol deixar de
lluitar? Doncs per desgrcia no tenim els
mecanismes per saber-ho, per en el moment en
qu comencem a fer-nos aquesta pregunta estem
ms a prop que abans de respectar els seus
interessos, perqu tenim en compte les necessitats
d'aquest individu, ms enll de les nostres o per
davant de elles...
"Per la gran, la tremenda
veritat s aquesta:
Patir no serveix per res"
Cesare Pavese
6
Error nmero 3
Monto un refugi o el que
sigui...
7
L'ideal seria esbrinar si ja hi ha alguna entitat que faci
el mateix que volem fer i, en cas que existeixi, mirar
si podem oferir la nostra collaboraci, aprendre de
la seva experincia, millorar la seva gesti amb els
nostres coneixements o aprendre dels seus aix
com dels seus errors i encerts.
Si no existeix, o no podem o volem unir-nos a altres
entitats, ens posarem mans a l'obra per denir qu
volem fer, amb qui i per qu. Denir correctament
aquests parmetres far que puguem arribar a
altres persones que vulguin i puguin unir-se al grup,
per treballar amb ms eccia i repercussi.
D'entrada tot aix no sembla un error, aix que: On
s l'error?
L'error consisteix a no realitzar un estudi sobre tot all
que ser necessari per treballar correctament, no
informar-nos i formar-nos, i tamb en no disposar
de tots aquells recursos humans i econmics que
necessitarem per a, en primer lloc, iniciar el nostre
cam i, en segon, per mantenir-lo i mantenir
cobertes les necessitats dels animals als que volem
ajudar.
Si no planiquem correctament les necessitats que
generarem com a entitat i que generaran els
animals, la protectora pot acabar fent crides tipus:
L'organitzaci, la planicaci, l's de protocols, tant de
protocols generals com de protocols per a casos
d'urgncia, s el millor cam per evitar gran part dels
problemes que, d'una altra manera, ens trobarem
igual per resoldrem pitjor. El dia a dia s'omple
d'urgncies i emergncies que, si tenim una bona
planicaci, no desestructuraran tota l'organitzaci i
el seu funcionament, el funcionament tic incls.
En qu consisteix planicar?
Doncs bsicament en tenir molt clar el que costa
tenir sota control totes les variables que ens
trobarem, entre altres la gesti dels recursos
humans (voluntaris, treballadors, collaboradors...) la
gesti dels recursos econmics (aportacions de
socis, collaboradors, voluntariat, simpatitzants,
convenis, subvencions...) i el poc que costa tenir
despeses xes de tota mena i, sobretot,
extraordinries, aix com imprevistos, urgncies...
Si ens comprometem a atendre, respectar, ajudar...
a un, dos, tres, quatre, a un nombre " X" d'animals,
cal assegurar que el seu manteniment no dependr
de la bona voluntat de la gent o de la
"providncia"... com a mnim no constantment i
com a norma, perqu aix desgasta i fa que
l'energia no es pugui dedicar al que realment era el
motor de la nostra entitat: ajudar amb coneixement,
respecte i eccia.
! URGENT: Es moren!!
! SOS!!!!! noms tenim avui per trobar-li acollida o
lhaurem de sacricar
! No tenim pinso pels gossos perqu devem les
factures de comandes anteriors!
! Ens fan fora del refugi!
! Els deutes al veterinari ens impedeixen portar-li
ms animals!
"Ens exigeixen el tancament per no tenir els
permisos en regla..."
! ...
8
Error nmero 4
On nhi cap un, nhi
cap... ms dun...
9
Un error habitual s no fer un estudi detallat del que es
necessita (en gesti humana, d'infraestructures,
econmica i de temps) per atendre correctament UN
animal.
Tampoc s habitual fer un estudi seris del nmero
d'animals que serem capaos d'atendre en
condicions ptimes, per a ells i per als voluntaris i
l'entitat.
I s que encara que la bona voluntat sigui la mateixa,
no s el mateix acollir 10 animals que 100, en cap
sentit: econmic, installacions, menjar, atenci
veterinria, cases d'acollida, material fungible,
manteniment, campanyes de captaci, voluntariat...
No s el mateix atendre una infecci vrica en un
recinte condicionat per a aix que en un on els
animals no pugui mantenir una quarantena.
No s el mateix desplaar 10 animals al veterinari
perqu els facin proves diagnstiques i puguin
rebre tractament adequat, que fer-ho amb 100.
No s el mateix necessitar tres torns de voluntariat,
amb una persona per torn, que necessitar tres torns
amb 10 persones per torn.
No s el mateix mantenir el refugi sempre net, ns i
tot en situacions d'emergncia, que no poder
netejar adequadament, ns i tot en situacions de
quotidianitat.
No s el mateix, ni per a les persones que atenen
els animals ni per als animals atesos. Mai s el
mateix.
Aix que s crucial tenir en compte i assumir que no
podrem atendre a tots els animals que necessiten ajuda
al mn.
Ni molt menys.
Ni que vulguem.
Ni que ens desesperem.
... No s possible.
Per aix s imprescindible planicar tot per
endavant, ns i tot el nmero mxim d'animals que
podrem atendre, perqu el refugi no es converteixi
en un lloc insalubre o que ofereixi pitjors condicions
per als animals que les que tindrien vivint en altres
llocs.
Perqu ells, per ells sols, no podran sortir-ne,
estiguin en bones o en males condicions.
Recordem el punt nmero 1:
Utilitzar el Coneixement amb Passi.
s el menys nociu per a tothom.
10
Error nmero 5
El carrer no s segur
11
El carrer no s segur per a ells ni per a ning, per
les cases tampoc ho sn, ni els refugis, ni res. La
seguretat no existeix... noms existeix la possibilitat
d'evitar que la nostra gesti sobre ells provoqui noves,
ms o majors inseguretats per a ells. Res ms.
Sovint, un dels socis t una casa en una zona no
urbana, o una de les primeres idees que remenem
s llogar un espai o un terreny i condicionar el millor
possible per portar els animals all... per... el
contracte darrendament d'aquest espai quedar
per escrit o noms ho basarem en el bon rotllo amb
el que vam iniciar aquesta idea? T els serveis
bsics per atendre els animals i perqu treballadors
i voluntaris puguin fer la seva feina en condicions?
Existeixen mesures de seguretat antivandliques?
Anti- incendi?...
Hem de contemplar igualment que hi hagi un
pressupost per realitzar les millors installacions per
atendre els animals, si no s aix ens trobarem amb
tanques o estructures que poden danyar-los o
permetre la seva fugida, que no impedeixin que els
animals encara no esterilitzats es barregin quan
estan en zel, que no impedeixin que uns animals
ataquin altres...
s imprescindible obrir amb el necessari, assegurar
el seu manteniment i realitzar les reparacions i
millores que es requereixin. I tenir en compte que
aquestes installacions sn la llar temporal d'alguns
animals, no un espai on podem acumular-los per
treure'ls del carrer.
Per a les persones que pretenen ajudar no s fcil
superar el dolor que els causa el patiment que, per
desconeixement o negligncia, puguin causar als
animals que acullen... pel que, idealment, les
installacions haurien de comptar sempre amb
vigilncia humana per poder evitar situacions de
risc o atendre totes les necessitats dels animals que
hi viuen captius, evitar actes vandlics, preveure
evacuacions en casos dincendi...
En el mn en qu vivim res s ideal ni segur per a
ning, per tancar els ulls o ignorar la realitat mai ha
fet que les coses deixessin de passar.
12
Error nmero 6
Cap animal hauria destar
al carrer
13
s ben sabut que tenim empatia amb els mamfers i, per proximitat, amb els que hem anomenat
"mascotes" o "animals de companyia", etiquetant-los aix segons l's o beneci que ens proporcionen,
igual que etiquetem a altres animals com "de consum".
Per que tinguem gats i gossos a les nostres cases no vol dir que puguem (ni tampoc que haguem de)
treure a tots els animals del carrer...
La pregunta hauria de ser si aquests animals necessiten, requereixen o volen, sortir del seu hbitat i del seu
estil de vida lliure per viure captius en pisos, cases, refugis o gateres...
Per descobrir si aquesta necessitat s seva o nostra podrem preguntar-nos: Per qu no sentim la
necessitat de treure a, per exemple, totes les rates de les clavegueres dels nostres pobles i ciutats?
Moltes persones conviuen amb rates que sn ssers sensibles, intelligents i extraordinaris... O Per qu
no sentim la necessitat de treure a, per exemple, totes les aus i noms actuarem sobre els animals
ferits o maltractats que ens trobssim?
Una altra vegada haurem de revisar si estem actuant per solucionar els problemes reals d'altres ssers o ho
estem fent per solucionar necessitats, pors o inseguretats que projectem sobre ells. I l'ideal s que el
beneciari de les nostres accions fos, en primer lloc, l'animal que necessita ms urgentment i ms
realment la nostra ajuda i, noms en segon, nosaltres, ja que les prioritats i les accions les hauria de
marcar el subjecte del nostre treball que en cap cas haurem de ser nosaltres mateixos.
14
Error nmero 7
Amb una habitaci nhi ha
prou...
15
Una habitaci no s un refugi, ni un terreny tancat,
ni una casa en runes, ni un local buit, ni un solar
amb una caravana o una caseta tancada amb
clau...
Un refugi hauria de ser un centre on els animals
passessin un temps en les millors condicions,
atenent les seves necessitats de comportament
com a espcie per tamb a les necessitats
derivades de les seves prpies caracterstiques
com a individu (no s el mateix el carcter i les
necessitats d'un cadell que d'un vell, d'una
femella que ha de parir d'una altra que es
recupera d'un postoperatori, d'un animal sa
que d'un malalt...)
Un refugi hauria de ser un lloc acollidor per a ells i
per als que hi treballen i per als qui el visitin amb
la intenci dacollir o adoptar, per tamb un lloc
salubre, que permeti un bon maneig dels
animals, que compleixi les expectatives de la
seva estada pel que fa a atenci clnica,
socialitzaci amb altres individus...
Un refugi hauria de ser un lloc de pas, d'estada
temporal, que permeti que les persones
interessades puguin passar a conixer-lo, a
parlar amb els responsables del centre, amb
els seus cuidadors i que permeti experimentar
amb seguretat les interaccions que tingui amb
altres animals per saber si es portaria b amb
altres gossos o gats, nens o adults, homes o
dones...
Hi ha molta bibliograa sobre com han de ser els
refugis de gossos, de gats o d'altres animals i
tamb hi ha santuaris d'animals de granja que
han estat salvats de lopressi i lexplotaci que
tenen protocols molt elaborats i, quan estudiem
aquesta bibliograa, descobrirem que no tenen
res a veure ni amb el que pensvem que hauria
de ser un refugi ni amb el que criem que ells
realment necessitarien.
Per aix s tan important planicar un projecte
abans de desenvolupar-lo. Construir des de
zero s menys costs que intentar arreglar una
construcci barroera.
L'ideal seria una cosa aix com: Assessora't,
informa't, aprn, analitza, estudia, planica,
projecta i, si ests segur: construeix.
16
Error nmero 8
Ser temporal...
17
Acumular animals no s una bona idea, ni que sigui
"temporalment", perqu ens predisposa a treballar
d'una manera que, tard o d'hora, ser perjudicial per
als animals que acollim i per a nosaltres mateixos.
En general, la gesti que fem d'ells podria ser pitjor
que si no la fssim, ja que no est contemplada en
els protocols generals de treball i de funcionament
de la nostra entitat. I podria ser pitjor tant per a ells
com per a la resta d'animals que ja acollem amb
anterioritat.
En un refugi, els animals malalts que no poden estar
ingressats en clniques veterinries per diferents
raons, es queden al refugi i, si no tenim aquestes
installacions " ideals" que haurien de ser la norma,
podrem causar una epidmia, tindrem molts animals
per atendre, moltes medicacions per donar un
maneig impossible en molts casos i... baixes.
I quan parlem de baixes parlem de morts. Morts que
podrem haver evitat amb una bona gesti. Amb una
gesti lgica i tica. Amb una gesti molt ms
costosa en primera instncia que la que suposa
recollir-los.
Perqu encara que recollir ja sigui una gesti
costosa i dicultosa, el pitjor ve desprs: desprs
cal atendre'ls i fer-ho correctament a tots, ns que
surtin en adopci.
Acumular-los en un recinte, en un espai, en gbies... no
s "sucient". I ells tampoc ho escollirien si poguessin
escollir.
" Vam voler muntar un refugi, sabem que no seria l'ideal, ni
tan sols el que havem somiat, que potser ens conformarem
amb tenir-los al pis, amb separar els positius i car-los al bany
ns aconseguir alguna cosa millor... el que no ens vam
imaginar mai s que acabarem muntant un camp de
concentraci ... V.A.
18
Error nmero 9
Adopci compulsiva...
19
Recollir els animals del carrer i donar-los en adopci
sense un exhaustiu control i comproms del i sobre
l'adoptant perqu compleixi els requisits necessaris per
atendre aquest animal durant tota la seva vida, s una
mala idea.
Tamb s una mala idea que no existeixi un
protocol elaborat de maneig dels animals i
d'adopci... Tens idea de la quantitat d'animals que
sn adoptats i abandonats una i altra vegada,
canviant de casa, de mans, com si fossin
andr mi nes per qu no s' han soci al i t zat
correctament? Saps la quantitat d'animals que es
treuen del carrer perqu sn " simptics " o "
guapos " per que, tancats en una casa intenten
fugir per la primera porta o nestra oberta sense
importar-los que aquesta nestra estigui en un tic?
Saps la quantitat d'animals que es donen sense
esterilitzar i que, al primer zel s'escapen o sn
abandonats per no pagar la cirurgia? Saps quants
sn maltractats en la intimitat d'una casa?
Sn molts i encara que noms fos un, ja seria
massa. Per aix haurem d'assegurar que si donem
en adopci ho fem de la manera ms segura i
respectuosa per a tothom. Si no ho fem aix,
haurem de ser capaos tamb de carregar
emocionalment amb el que els passi a aquests
animals, o a les seves noves famlies, a causa de la
nostra intervenci.
Les adopcions dels animals que es donen sense
garanties (sense pre- seguiment, sense visita prvia,
sense contracte de comproms de xipatge i
esterilitzaci en cas que l'animal sigui massa petit
per ser esterilitzat, sense seguiment...) tenen moltes
ms probabilitats de acabar, de nou, al carrer, o que la
seva descendncia passi, igualment, per les teves
mans
20
Error nmero 10
Qualsevol adoptant
serveix...
21
No tots els animals poden anar a qualsevol casa, el
seu carcter, la seva histria, les seves necessitats,
el seu estil de vida, la seva salut... tots aquests i
ms sn indicadors que hem de tenir en compte a
l'hora de buscar la millor casa possible perqu la seva
adopci sigui denitiva i graticant i no acabi
resultant una acollida temporal que s'estressi ms
l'animal i el faci menys apte per trobar aquest llar
denitiva.
Tenir coneixements de les necessitats d'una
espcie s una premissa correcta i imprescindible
per treballar amb ells, per tamb hem de tenir en
compte les necessitats particulars i especials d'aquests
animals de forma individual, les seves histries, les
seves experincies, les seves vivncies...
Un animal que no estigui ben socialitzat amb altres
individus, o que tingui por i no hagi passat per un
tractament perqu pugui manejar aquesta emoci
de manera positiva per a ell, ser un animal que
veur incrementada la por en passar per diferents
mans i diferents situacions.
Haurem de tenir en compte, tamb, si els animals
van a parar a cases on hi hagi moltes persones, on
hi hagi nens, on hi hagi ancians, altres animals de la
seva mateixa espcie o d'una altra...
L'ideal s tenir protocols d'adopci que contemplin
totes aquestes caracterstiques, a ms dels
protocols perqu l'adequaci de la persona o
famlia a l'animal i la de l'animal a la famlia o
persona i a la seva vida, entorn, casa, hbitat i
necessitats, siguin compatibles.
L'ideal s formar les persones que gestionaran les
adopcions en temes de maneig, etologia i que
coneguin els animals, aix com que tinguin la
sucient psicologia per trobar el millor adoptant.
Perqu aquest individu no torni a ser abandonat.
22
"La gent intelligent aprn de
lexperincia dels altres"
Voltaire