Conselleria dEconomia, Indstria, Turisme i Ocupaci Consellera de Economa, Industria, Turismo y Empleo
RESOLUCI de 6 dagost de 2013, de la Subdirecci
General de Relacions Laborals de la Direcci General de Treball, Cooperativisme i Economia Social, per la qual es disposa el registre i la publicaci del text del VII Conveni Collectiu per al Sector Privat de Residncies per a la Ter- cera Edat, Servicis dAtenci a les Persones Dependents i Desenrotllament de la Promoci de lAutonomia Perso- nal a la Comunitat Valenciana (codi: 80000265011996) [2013/8823] RESOLUCIN de 6 de agosto de 2013, de la Subdireccin General de Relaciones Laborales de la Direccin Gene- ral de Trabajo, Cooperativismo y Economa Social, por la que se dispone el registro y publicacin del texto del VII Convenio Colectivo para el Sector Privado de Residencias para la Tercera Edad, Servicios de Atencin a las Per- sonas Dependientes y Desarrollo de la Promocin de la Autonoma Personal en la Comunidad Valenciana (cdi- go: 80000265011996). [2013/8823] Vist el text del Conveni Collectiu per al Sector Privat de Residnci- es per a la Tercera Edat, Servicis dAtenci a les Persones Dependents i Desenrotllament de la Promoci de lAutonomia Personal a la Comu- nitat Valenciana, subscrit per la Comissi Negociadora, integrada de la part empresarial per representants dAERTE I LARES, i de la part dels treballadors per representants dels sindicats FSS CC. OO. PV i FSP UGT-PV, i de conformitat amb el que disposa larticle 90, apartats 2 i 3, del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de mar, text refs de la Llei de lEstatut dels Treballadors; larticle 2 del Reial Decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i depsit de convenis i acords collectius de treball, i larticle 3 de lOrde 37/2010, de 24 de setembre, per la qual es crea el Registre de la Comunitat Valenciana de Convenis i Acords Collectius de Treball, esta Subdirecci General de Relacions Labo- rals, dacord amb les competncies transferides segons el Reial Decret 4105/82, de 29 de desembre, resol: Primer Ordenar que siga inscrit en el Registre de la Comunitat Valenciana de Convenis i Acords Collectius de Treball, amb notificaci a la Comis- si Negociadora i depsit del text del conveni. Segon Disposar que siga publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valncia, 6 dagost de 2013. El subdirector general de Relacions Laborals: Reyes Maximiliano Coronado Coronado. VII Conveni collectiu laboral per al sector privat de residncies per a la tercera edat, servicis datenci a les persones dependents i desen- rotllament de la promoci de lautonomia personal en la Comunitat Valenciana. anys 2012 a 2014 Captol I Article 1. mbit funcional Lmbit funcional daplicaci del present conveni collectiu est constitut per les empreses i establiments que exercixen la seua activitat en el sector de latenci a les persones dependents i/o al desenrotlla- ment de la promoci de lautonomia personal: residncies per a perso- nes majors, centres de dia, centres de nit, de titularitat i gesti privada. Queden expressament excloses de lmbit daplicaci deste conve- ni les empreses que realitzen especfiques cures sanitries com a activi- tat fonamental, considerant esta exclusi, sense perju de lassistncia sanitria a les persones residents i usuries, com a conseqncia dels problemes propis de la seua edat i/o dependncia. Article 2. mbit territorial Este conveni tindr el seu mbit daplicaci en tot el territori de la Comunitat Valenciana. Article 3. mbit personal Queda comprs en lmbit del present conveni el personal que pres- ta els seus servicis en les empreses afectades pel conveni. Visto el texto del Convenio Colectivo para el Sector Privado de Residencias para la Tercera Edad, Servicios de Atencin a las Personas Dependientes y Desarrollo de la Promocin de la Autonoma Personal en la Comunidad Valenciana, suscrito por la comisin negociadora, estando integrada la misma, de parte empresarial, por representantes de AERTE y LARES, y de parte de los trabajadores, por representantes de los sindicatos FSS CC. OO. PV y FSP UGT-PV, y de conformidad con lo dispuesto en el artculo 90, apartados 2 y 3 del Real Decreto Legis- lativo 1/1995, de 24 de marzo, texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, el artculo 2 del Real Decreto 713/2010, de 28 de mayo, sobre registro y depsito de convenios y acuerdos colectivos de trabajo y el artculo 3 de la Orden 37/2010, de 24 de septiembre, por la que se crea el Registro de la Comunidad Valenciana de Convenios y Acuerdos Colectivos de Trabajo, esta Subdireccin General de Relacio- nes Laborales, conforme a las competencias transferidas segn el Real Decreto 4105/82, de 29 de diciembre, resuelve: Primero Ordenar su inscripcin en el Registro de la Comunidad Valenciana de Convenios y Acuerdos Colectivos de Trabajo, con notificacin a la Comisin Negociadora, y depsito del texto del Convenio. Segundo Disponer su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valen- ciana. Valencia, 6 de agosto de 2013. El subdirector general de Relacio- nes Laborales: Reyes Maximiliano Coronado Coronado. VII Convenio colectivo laboral para el sector privado de residencias para la tercera edad, servicios de atencin a las personas dependientes y desarrollo de la promocin de la autonoma personal en la Comunidad Valenciana. Aos 2012 a 2014. Captulo I Artculo 1. mbito funcional El mbito funcional de aplicacin del presente convenio colecti- vo est constituido por las empresas y establecimientos que ejerzan su actividad en el sector de la atencin a las personas dependientes y/o al desarrollo de la promocin de la autonoma personal: residencias para personas mayores, centros de da, centros de noche, de titularidad y gestin privada. Quedan expresamente excluidos del mbito de aplicacin de este convenio, las empresas que realicen especficos cuidados sanitarios como actividad fundamental, entendiendo esta exclusin, sin perjuicio de la asistencia sanitaria a las personas residentes y usuarias, como con- secuencia de los problemas propios de su edad y/o dependencia. Artculo 2. mbito territorial Este convenio tendr su mbito de aplicacin en todo el territorio de la Comunidad Valenciana. Artculo 3. mbito personal Queda comprendido en el mbito del presente convenio el personal que presta sus servicios en las empresas afectadas por el mismo. Num. 7112 / 17.09.2013 27765 Queda expresamente excluido el personal que preste sus servicios en centros y/o empresas cuya titularidad y gestin corresponda a la Administracin pblica. Artculo 4. Vigencia y duracin El presente convenio colectivo entrar en vigor el 1 de enero de 2012 y tendr vigencia hasta el 31 de diciembre de 2014, con indepen- dencia de la fecha en que sea firmado, o del da en que sea publicado en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV). En aquellas materias que tengan una vigencia especifica, la misma vendr regulada en su propio articulado. Artculo 5. Denuncia y prrroga El convenio solo podr ser denunciado por las organizaciones con legitimacin plena para ello, la denuncia se podr producir con una antelacin mnima de tres meses y mxima de cinco meses antes del vencimiento del mismo. Para que la denuncia tenga efecto, tendr que hacerse mediante comunicacin escrita a la otra parte, comunicacin que tendr que regis- trarse ante la autoridad laboral competente, al mismo tiempo y en la que deber constar la legitimacin que se ostenta en el sector, los mbitos del convenio, as como las materias que sern objeto de negociacin. Denunciado el convenio, se entender que el contenido ntegro del convenio se prorroga provisionalmente por un plazo de 30 meses desde la finalizacin de la vigencia del mismo, hasta tanto no se llegue a acuerdo expreso que lo sustituya. Transcurridos los treinta meses desde la denuncia del convenio sin que se hubiera acordado uno nuevo, este perder su vigencia aplicndose, si lo hubiera el de mbito superior que fuera de aplicacin. En caso de no denuncia del convenio, se entender que el contenido integro del convenio se prorroga automticamente de ao en ao, en tanto no sea sustituido por uno nuevo. Artculo 6. Comisin negociadora La comisin negociadora quedar constituida por las asociaciones empresariales y organizaciones sindicales que en el mbito del presen- te convenio acrediten lo establecido en la legislacin vigente en cada momento. La distribucin de las personas que compongan la comisin estar en funcin de la representatividad de las organizaciones en el sector. El nmero mximo de personas ser de quince por cada una de las partes y en todo caso ser impar en cada una de las representaciones. La comisin se constituir en el plazo mximo de un mes, a partir de la denuncia del convenio, con igual representatividad numrica entre ambas partes, patronal y sindical, asumiendo la presidencia y la secreta- ra de dicha mesa negociadora las personas que acuerden los miembros de la mesa, por mayora de cada una de las representaciones. Artculo 7. Vinculacin a la totalidad Las condiciones pactadas forman un todo orgnico e indivisible, y, a efectos de su aplicacin prctica, sern consideradas globalmente. En el caso de que por la jurisdiccin social, a instancia de la autori- dad laboral o de cualquiera de las personas afectadas, se procediera a la anulacin de algn artculo del presente convenio, las partes negociado- ras, en el plazo de dos meses a partir de la firmeza de la sentencia, pro- cedern a la renegociacin del contenido de la parte anulada, quedando, en todo caso, vigente el resto del convenio hasta que no se llegue a un acuerdo definitivo. No obstante lo anterior, las partes tienen la voluntad, a travs del presente acuerdo, de dotar de seguridad jurdica al presente convenio en todos sus extremos. En este sentido, las partes manifiestan expre- samente que los preceptos de este convenio que regulan las materias retributivas y de tiempo de trabajo estn absolutamente vinculados y dotan al convenio del necesario equilibrio interno. En consecuencia, la anulacin de cualquier precepto relacionado con dichas materias com- portar necesaria y automticamente la anulacin del resto de preceptos vinculados a dichas materias. Artculo 8. Garanta ad personam condicin ms beneficiosa Se respetarn las condiciones superiores y ms beneficiosas, tanto individuales como colectivas, que venga percibiendo y disfrutando el personal de plantilla. Queda expressament excls el personal que preste els seus servicis en centres i/o empreses la titularitat i gesti dels quals corresponga a lAdministraci pblica. Article 4. Vigncia i duraci El present conveni collectiu entrar en vigor l1 de gener de 2012 i tindr vigncia fins al 31 de desembre de 2014, amb independncia de la data en qu siga firmat, o del dia en qu siga publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV). En aquelles matries que tinguen una vigncia especifica, est estar regulada en el seu mateix articulat. Article 5. Denncia i prrroga El conveni noms podr ser denunciat per les organitzacions amb legitimaci plena per a aix, la denncia es podr produir amb una ante- laci mnima de tres mesos i mxima de cinc mesos abans del venci- ment deste. Perqu la denncia tinga efecte, haur de fer-se per mitj duna comunicaci escrita a laltra part, comunicaci que haur de registrar- se davant de lautoritat laboral competent, al mateix temps i en la qual haur de constar la legitimaci que exercix en el sector, els mbits del conveni, aix com les matries que seran objecte de negociaci. Denunciat el conveni, es considerar que el contingut ntegre del conveni es prorroga provisionalment per un termini de 30 mesos des de la finalitzaci de la seua vigncia, fins que no sarribe a un acord exprs que el substitusca. Transcorreguts els 30 mesos des de la denncia del conveni sense que se nhaja acordat un de nou, este perdr la seua vigncia i saplicar, si nhi ha, el dmbit superior que siga aplicable. En cas que no es denuncie el conveni, es considerar que el contin- gut ntegre del conveni es prorroga automticament dany en any, fins que no siga substitut per un de nou. Article 6. Comissi negociadora La comissi negociadora quedar constituda per les associacions empresarials i organitzacions sindicals que en lmbit del present con- veni acrediten el que establix la legislaci vigent en cada moment. La distribuci de les persones que componguen la comissi estar en funci de la representativitat de les organitzacions en el sector. El nombre mxim de persones ser de quinze per cada una de les parts i, en tot cas, ser imparell en cada una de les representacions. La comissi es constituir en el termini mxim dun mes, a partir de la denncia del conveni, amb la mateixa representativitat numrica entre ambds parts, patronal i sindical, i assumir la presidncia i la secretaria de la dita mesa negociadora les persones que acorden els membres de la mesa, per majoria de cada una de les representacions. Article 7. Vinculacin a la totalitat Les condicions pactades formen un tot orgnic i indivisible, i, als efectes de la seua aplicaci prctica, seran considerades globalment. En cas que per la jurisdicci social, a instncia de lautoritat laboral o de qualsevol de les persones afectades, es procedisca a lanullaci dalgun article del present conveni, les parts negociadores, en el termini de dos mesos a partir de la fermesa de la sentncia, procediran a la rene- gociaci del contingut de la part anullada i quedar, en tot cas, vigent la resta del conveni fins que no sarribe a un acord definitiu. No obstant aix, les parts tenen la voluntat, a travs del present acord, de dotar de seguretat jurdica el present conveni en tots els seus punts. En este sentit, les parts manifesten expressament que els pre- ceptes deste conveni que regulen les matries retributives i de temps de treball estan absolutament vinculats i doten el conveni del necessari equilibri intern. En conseqncia, lanullaci de qualsevol precepte relacionat amb les dites matries comportar necessriament i auto- mticament lanullaci de la resta de preceptes vinculats a les dites matries. Article 8. Garantia ad personam condici ms beneficiosa Es respectaran les condicions superiors i ms beneficioses, tant indi- viduals com collectives, que perceba i de qu gaudisca el personal de plantilla. Num. 7112 / 17.09.2013 27766 Al personal que a la entrada en vigor del presente convenio perci- biera salarios superiores, en cmputo anual, a los determinados en el presente convenio se le aplicar las tablas de retribuciones aprobadas en este convenio. La diferencia de retribuciones se reflejar en nmina como complemento personal de garanta no absorbible, ni compensable, ni revalorizable. Al objeto de determinar el importe de dicho comple- mento se restar a su actual retribucin anual la retribucin anual acor- dada en el presente convenio, la cantidad resultante dividida por doce ser el importe del citado complemento personal que se percibir en las doce mensualidades. Artculo 9. Comissi paritaria 1. Se crea una comisin paritaria del convenio, formada por las organizaciones firmantes. Sus funciones sern las de interpretacin, mediacin y arbitraje, conciliacin y vigilancia de su cumplimiento, especialmente en los casos de incumplimiento de los criterios acordados en el artculo 12 sobre empleo. Igualmente asume entre sus funciones la posibilidad de adaptacin o en su caso modificacin del convenio durante su vigencia. 2. Para los casos en que en un mbito inferior, durante el preceptivo perodo de consultas, no se hubiese producido acuerdo entre la parte empresarial y la representacin sindical o comisin ad hoc, con respecto a la inaplicacin salarial (artculo 82.3 del Estatuto de los Trabajadores), o a la modificacin sustancial de las condiciones establecidas en el pre- sente convenio (artculo 41.6, en relacin con el artculo 82.3, ambos del Estatuto de los Trabajadores), o en los casos de movilidad geogrfi- ca de carcter colectivo (artculo 40.2 del Estatuto de los Trabajadores), las partes debern dirigirse a la comisin paritaria que en el plazo mxi- mo de siete das deber resolver sobre el asunto planteado. En caso de desacuerdo en el seno de la Comisin paritaria las partes se sometern al proceso de solucin extrajudicial de conflictos contemplado en este convenio. Se entender agotado el trmite de intervencin previa de la Comisin paritaria cuando transcurra el plazo mximo de siete das a contar desde que la discrepancia fuera planteada sin que haya pronun- ciamiento de la Comisin paritaria. En caso de inexistencia de representacin unitaria o sindical del personal en la empresa, planteada la inaplicacin salarial (artculo 82.3 del Estatuto de los Trabajadores) o la modificacin sustancial de las condiciones establecidas en el presente convenio (artculo 41.6, en rela- cin con el artculo 82.3, ambos del Estatuto de los Trabajadores), o en los casos de movilidad geogrfica de carcter colectivo (artculo 40.2 del Estatuto de los Trabajadores), la empresa y/o la comisin especfica ad hoc constituida en el mbito de la empresa debern informar a la Comisin paritaria en un plazo mximo de siete das contados desde el inicio de las negociaciones respecto de tales modificaciones, as como del resultado de dichas negociaciones. En caso de desacuerdo se seguir el procedimiento establecido en el prrafo anterior. 3. Ambas partes, con carcter general, convienen someter a la Comi- sin paritaria cuantos problemas, discrepancias o conflictos puedan sur- gir de la aplicacin o interpretacin del convenio, con carcter previo al planteamiento de los distintos supuestos ante la autoridad o jurisdiccin social competente, que debern resolver en el plazo mximo de quince das desde la presentacin de la situacin. Caso de no producirse dicha resolucin por el motivo que fuese se dar por cumplimentado el trmite en la Comisin paritaria. 4. La Comisin paritaria estar integrada por diez personas, cinco por la representacin empresarial y otros cinco por la representacin sindical firmantes de este convenio colectivo. El voto de las personas que componen la Comisin paritaria ser, tanto en el banco empresarial como en el sindical, proporcional a la representatividad acreditada para la constitucin de la mesa negociadora del convenio colectivo. 5. Con carcter general la Comisin paritaria se reunir siempre que lo solicite cualquiera de las representaciones, con indicacin del tema o temas a tratar, dndose publicidad de lo acordado. 6. Las diferentes solicitudes enviadas a la secretara de la Comisin paritaria sern registradas y remitidas, en el mismo da, a todas las orga- nizaciones que formen parte de la misma. Para poder adoptar acuerdos, debern participar en las reuniones, directamente o por representacin, ms de la mitad de sus componentes por cada una de las dos partes representadas, siendo necesario el voto de la mayora absoluta de cada una de las dos partes. Al personal que a lentrada en vigor del present conveni perceba salaris superiors, en cmput anual, als determinats en el present conveni se li aplicaran les taules de retribucions aprovades en este conveni. La diferncia de retribucions es reflectir en nmina com a complement personal de garantia no absorbible, ni compensable, ni revalorable. A fi de determinar limport del dit complement es restar a la seua actual retribuci anual la retribuci anual acordada en el present conveni, la quantitat resultant dividida per dotze ser limport de lesmentat complement personal que es percebr en les dotze mensualitats. Article 9. Comissi paritria 1. Es crea una comissi paritria del conveni, formada per les orga- nitzacions firmants. Les seues funcions seran les dinterpretaci, medi- aci i arbitratge, conciliaci i vigilncia del seu compliment, especial- ment en els casos dincompliment dels criteris acordats en larticle 12 sobre ocupaci. Igualment assumix entre les seues funcions la possibilitat dadapta- ci o si s el cas modificaci del conveni durant la seua vigncia. 2. Per als casos en qu en un mbit inferior, durant el preceptiu per- ode de consultes, no shaja produt acord entre la part empresarial i la representaci sindical o comissi ad hoc, respecte a la inaplicaci sala- rial (article 82.3 de lEstatut dels Treballadors) o a la modificaci subs- tancial de les condicions establides en el present conveni (article 41.6, en relaci amb larticle 82.3, ambds de lEstatut dels Treballadors), o en els casos de mobilitat geogrfica de carcter collectiu (article 40.2 de lEstatut dels Treballadors), les parts hauran de dirigir-se a la comis- si paritria que en el termini mxim de set dies haur de resoldre sobre lassumpte plantejat. En cas de desacord en el si de la comissi paritria, les parts se sotmetran al procs de soluci extrajudicial de conflictes previst en este conveni. Es considerar esgotat el trmit dintervenci prvia de la comissi paritria quan transcrrega el termini mxim de set dies a comptar des que la discrepncia haja sigut plantejada sense que hi haja pronunciament de la comissi paritria. En cas dinexistncia de representaci unitria o sindical del per- sonal en lempresa, plantejada la inaplicaci salarial (article 82.3 de lEstatut dels Treballadors) o la modificaci substancial de les con- dicions establides en el present conveni (article 41.6, en relaci amb larticle 82.3, ambds de lEstatut dels Treballadors), o en els casos de mobilitat geogrfica de carcter collectiu (article 40.2 de lEstatut dels Treballadors), lempresa i/o la comissi especfica constituda ad hoc en lmbit de lempresa hauran dinformar la comissi paritria en un termini mxim de set dies comptats des de linici de les negociacions respecte destes modificacions, aix com del resultat de les dites nego- ciacions. En cas de desacord, se seguir el procediment establit en el pargraf anterior. 3. Ambds parts, amb carcter general, convenen sotmetre a la comissi paritria tots els problemes, discrepncies o conflictes que puguen sorgir de laplicaci o interpretaci del conveni, amb carcter previ al plantejament dels distints supsits davant de lautoritat o juris- dicci social competent, que hauran de resoldre en el termini mxim de quinze dies des de la presentaci de la situaci. En cas de no produir-se la dita resoluci pel motiu que siga, es considerar formalitzat el trmit en la comissi paritria. 4. La comissi paritria estar integrada per deu persones, cinc per la representaci empresarial i unes altres cinc per la representaci sindical firmants deste conveni collectiu. El vot de les persones que componen la comissi paritria ser, tant en el banc empresarial com en el sindical, proporcional a la representativitat acreditada per a la consti- tuci de la mesa negociadora del conveni collectiu. 5. Amb carcter general, la comissi paritria es reunir sempre que ho sollicite qualsevol de les representacions, amb indicaci del tema o temes a tractar, i es donar publicitat del que sha acordat. 6. Les diferents sollicituds enviades a la Secretaria de la comissi paritria seran registrades i remeses, en el mateix dia, a totes les orga- nitzacions que en formen part. Per a poder adoptar acords, hauran de participar en les reunions, directament o per representaci, ms de la mitat dels seus components per cada una de les dos parts representades, i ser necessari el vot de la majoria absoluta de cada una de les dos parts. Num. 7112 / 17.09.2013 27767 Para los casos en que la Comisin paritaria no resuelva sobre las solicitudes planteadas, ambas partes, patronal y sindicatos, acuerdan el expreso sometimiento a los acuerdos para la solucin autnoma de conflictos de mbito autonmico. Los acuerdos de la Comisin paritaria tendrn el mismo valor que el texto de este convenio colectivo, de acuerdo con lo dispuesto en el artculo 91.4 del Estatuto de los Trabajadores. 7. Se seala como domicilio de la Comisin paritaria, a efectos de registro, la Calle Villamarchante 2 bajo, 46035 Benimamet (Valencia). A efectos de comunicacin con la misma se habilita la siguiente direccin de correo electrnico: <cpdependencia@aerte.com>. 8. Durante la vigencia del presente convenio, la Comisin paritaria quedar integrada por las siguientes organizaciones: Por Las organizaciones empresariales: Asociacin Empresarial de Residencias y Servicios a Personas Dependientes de la Comunidad Valenciana (AERTE). Asociacin de residencias y servicios de atencin a los mayores, de la Comunidad Valenciana-Sector Solidario (LARES-CV). Por las Centrales Sindicales: Federacin de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de Comisiones Obreras del Pas Valenciano (FSS CC. OO. P.V.). Federacin de Servicios Pblicos de la Unin General de Traba- jadores del Pas Valenciano (FSP UGT-P.V.). Captulo II Artculo 10. Organizacin del trabajo La organizacin del trabajo es facultad y responsabilidad de la direccin de la empresa, con sujecin a este convenio colectivo y a la legislacin vigente que estas asignan a la representacin unitaria o sindical del personal. La representacin del personal tendr, en todo caso, en lo relacio- nado con la organizacin y racionalizacin del trabajo, las funciones que le asignan el Estatutos de los Trabajadores, la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales y dems legislacin vigente. Con independencia de lo dispuesto en el prrafo anterior, cuando se establezcan o modifiquen condiciones de trabajo que afecten a un colectivo o, sustancialmente, a trabajadores y trabajadoras individuales, deber ser informada previamente la representacin unitaria o sindical del personal. Captulo III Artculo 11. Clasificacin profesional Se establecen los grupos profesionales, segn el nivel de titulacin, cualificacin, conocimiento o experiencia exigido para su ingreso. En virtud de la tarea a realizar y de la idoneidad de la persona, cuando no se crea necesario la exigencia de titulacin, el contrato determinar el grupo en el cual se tiene que integrar la persona contratada de acuerdo con los conocimientos y las experiencias necesarias con relacin a las funciones a ejercer. Grupo A Gerente/a, administrador/a y titulado/a superior Grupo B Titulado/a medio y gobernante/a Grupo C Personal tcnico y personal auxiliar Grupo D Personal subalterno y personal no cualificado Las categoras profesionales son las que se detallan en la tabla sala- rial de este convenio, clasificadas en funcin del grupo profesional en el que estn inscritas. La definicin de las funciones de las diferentes categoras consta en el anexo III. Todo ello sin perjuicio de lo establecido en la disposicin transitoria primera del presente convenio. Artculo 12. Empleo Con el objetivo de dotarnos de un modelo de relaciones laborales estable, que beneficie tanto a las empresas como al personal, que eli- mine las desigualdades que se hayan podido o se pretendan establecer en el acceso al empleo y las condiciones de trabajo con respecto a las Per als casos en qu la comissi paritria no resolga sobre les sollicituds plantejades, ambds parts, patronal i sindicats, acorden el sotmetiment exprs als acords per a la soluci autnoma de conflictes dmbit autonmic. Els acords de la comissi paritria tindran el mateix valor que el text deste conveni collectiu, dacord amb el que disposa larticle 91.4 de lEstatut dels Treballadors. 7. Sassenyala com a domicili de la comissi paritria, a lefecte de registre, el carrer Vilamarxant, 2 baix, 46035 Benimmet (Valncia). A lefecte de comunicaci amb esta shabilita la segent adrea de correu electrnic: <cpdependencia@aerte.com>. 8. Durant la vigncia del present conveni, la comissi paritria que- dar integrada per les organitzacions segents: Per les organitzacions empresarials: Associaci Empresarial de Residncies i Servicis a Persones Dependents de la Comunitat Valenciana (AERTE). Associaci de residncies i servicis datenci als majors de la Comunitat Valenciana-Sector Solidari (LARES-CV). Per les centrals sindicals: Federaci de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de Comissions Obre- res del Pas Valenci (FSS CCOO-PV). Federaci de Servicis Pblics de la Uni General de Treballadors del Pas Valenci (FSP UGT PV). Captol II Article 10. Organitzaci del treball Lorganitzaci del treball s facultat i responsabilitat de la direcci de lempresa, amb subjecci a este conveni collectiu i a la legislaci vigent que estes assignen a la representaci unitria o sindical del per- sonal. La representaci del personal tindr, en tot cas, en all que sha relacionat amb lorganitzaci i racionalitzaci del treball, les funcions que li assignen lEstatut dels Treballadors, la Llei de Prevenci de Ris- cos Laborals i la resta de legislaci vigent. Amb independncia del que disposa el pargraf anterior, quan ses- tablisquen o modifiquen condicions de treball que afecten un collectiu o, substancialment, treballadors i treballadores individuals, haur de ser informada prviament la representaci unitria o sindical del personal. Captol III Article 11. Classificaci professional Sestablixen els grups professionals, segons el nivell de titulaci, qualificaci, coneixement o experincia exigit per al seu ingrs. En virtut de la tasca a realitzar i de la idonetat de la persona, quan no es considere necessari lexigncia de titulaci, el contracte determinar el grup en el qual sha dintegrar la persona contractada dacord amb els coneixements i les experincies necessries en relaci amb les funcions a exercir. Grup A Gerent/a, administrador/a i titulat/a superior Grup B Titulat/ada mitj/ana i governant/a Grup C Personal tcnic i personal auxiliar Grup D Personal subaltern i personal no qualificat Les categories professionals sn les que es detallen en la mesa sala- rial deste conveni, classificades en funci del grup professional en qu estan inscrites. La definici de les funcions de les diferents categories consta en lannex III. Tot aix sense perju del que establix la disposici transitria pri- mera del present conveni. Article 11. Ocupaci Amb lobjectiu de dotar-nos dun model de relacions laborals esta- ble, que beneficie tant les empreses com el personal, que elimine les desigualtats que shagen pogut o es pretenguen establir en laccs a locupaci i les condicions de treball respecte a les dones, les persones Num. 7112 / 17.09.2013 27768 mujeres, las personas jvenes, las personas inmigrantes, las personas con discapacidades y para quienes tienen trabajo temporal o a tiempo parcial, que contribuya a la competitividad de las empresas, a la mejora del empleo y a la reduccin de la temporalidad y rotacin del mismo y con el fin de conseguir que la atencin a las personas usuarias sea de la mayor calidad y ms cualificada posible, se determinan los siguientes criterios sobre modalidades de contratacin, siendo prioritaria la con- tratacin indefinida. A tenor de lo dispuesto en el artculo 15.6 del Estatuto de los Tra- bajadores, el personal con contrato temporal y de duracin determinada tendr los mismos derechos que el personal con contrato de duracin indefinida, sin perjuicio de las particularidades especficas de cada una de las modalidades contractuales en materia de extincin del contrato y de aquellas expresamente previstas en la ley en relacin con los con- tratos formativos. De acuerdo con las disposiciones legales reguladoras de las compe- tencias en materia de los derechos de informacin de unitaria o sindical del personal en materia de contratacin, artculo 64.4 del Ley del Esta- tuto de los Trabajadores y artculo 10.3 de la Ley Orgnica de Libertad Sindical, se facilitar copia bsica del contrato de trabajo a la represen- tacin unitaria o sindical del personal en un plazo mximo de diez das desde su formalizacin. Estabilidad en el empleo: A fin de fomentar la contratacin indefinida y de dotar de una mayor estabilidad a los contratos vigentes, se acuerda que todas las empresas afectadas por el presente convenio tendrn un 80 por ciento de personal, sobre la plantilla mnima que legalmente le sea exigida en cada situacin, con contratos indefinidos y durante toda la vigencia de este convenio. En el caso de centros o servicios de nueva creacin tendrn que alcanzarse los siguientes porcentajes: A la finalizacin del primer ao de actividad, el 60 %. A la finalizacin del segundo ao de actividad, el 80 %. En consecuencia, los porcentajes mximos de contratacin tempo- ral, en cualquiera de las modalidades previstas en el presente convenio, sern del 20 por ciento, con excepcin del primer ao de actividad en el caso de centros o servicios de nueva creacin que ser del 40 por ciento. Quedan exceptuados de este cmputo los contratos de interinidad, en prcticas y para la formacin y el aprendizaje. Para dar efectividad al cumplimiento del porcentaje acordado en este apartado, las empresas que no los cumplan transformarn los con- tratos temporales necesarios en indefinidos hasta completar el porcen- taje acordado, por orden de mayor antigedad, excluyendo los contratos interinos para sustitucin de personal. Para calcular el cumplimiento de los porcentajes acordados en este apartado, se tomar como referencia el nmero de puestos de trabajo ocupados de forma continua en el ao inmediatamente anterior. Contrato indefinido: Es el que se concierta sin establecer lmites de tiempo en la presta- cin de servicios. Adquirir la condicin de personal indefinido, cual- quiera que haya sido la modalidad de su contratacin, el personal que no hubiera sido dado de alta en la seguridad social, una vez transcurrido un plazo igual al legalmente fijado para el perodo de prueba y el personal con contrato temporal celebrado en fraude de ley. El personal que en un perodo de 24 meses hubiera estado con- tratado durante un perodo superior a 18 meses, con o sin solucin de continuidad, para el mismo puesto de trabajo con la misma empresa, mediante dos o ms contratos temporales, sea directamente o a travs de su puesta a disposicin por empresas de trabajo temporal, con las mismas o diferentes modalidades contractuales de duracin determina- da, adquirir la condicin de personal indefinido. Lo dispuesto en este apartado no ser de aplicacin a la utilizacin de los contratos formati- vos, de relevo e interinidad. Contratos eventuales que se concierten para atender las circunstan- cias del mercado: acumulacin de tareas, excesos de pedidos, contem- plado en el artculo 15.1.b del Estatuto de los Trabajadores: Podrn tener una duracin mxima de doce meses, dentro de un periodo de dieciocho meses, contados a partir del momento en que se produzcan dichas causas. Si se suscribe por un periodo inferior a la duracin mxima permitida podr prorrogarse una sola vez, sin que la duracin total supere la duracin mxima. jvens, les persones immigrants, les persones amb discapacitats i per als qui tenen treball temporal o a temps parcial, que contribusca a la competitivitat de les empreses, a la millora de locupaci i a la reducci de la temporalitat i rotaci desta, i a fi daconseguir que latenci a les persones usuries siga de la major qualitat i ms qualificada possible, es determinen els criteris segents sobre modalitats de contractaci, sent prioritria la contractaci indefinida. Segons el que disposa larticle 15.6 de lEstatut dels Treballadors, el personal amb contracte temporal i de duraci determinada tindr els mateixos drets que el personal amb contracte de duraci indefini- da, sense perju de les particularitats especfiques de cada una de les modalitats contractuals en matria dextinci del contracte i daquelles expressament previstes en la llei en relaci amb els contractes forma- tius. Dacord amb les disposicions legals reguladores de les competn- cies en matria dels drets dinformaci dunitria o sindical del perso- nal en matria de contractaci, article 64.4 del Llei de lEstatut dels Treballadors i article 10.3 de la Llei Orgnica de Llibertat Sindical, es facilitar una cpia bsica del contracte de treball a la representaci unitria o sindical del personal en un termini mxim de deu dies des de la seua formalitzaci. Estabilitat en locupaci: A fi de fomentar la contractaci indefinida i de dotar duna major estabilitat els contractes vigents, sacorda que totes les empreses afec- tades pel present conveni tindran un 80 per cent de personal, sobre la plantilla mnima que legalment li siga exigida en cada situaci, amb contractes indefinits i durant tota la vigncia deste conveni. En cas de centres o servicis de nova creaci, hauran daconseguir-se els percentatges segents: A la finalitzaci del primer any dactivitat, el 60 %. A la finalitzaci del segon any dactivitat, el 80 %. En conseqncia, els percentatges mxims de contractaci temporal, en qualsevol de les modalitats previstes en el present conveni, seran del 20 per cent, a excepci del primer any dactivitat en cas de centres o servicis de nova creaci, que ser del 40 per cent. Queden exceptuats deste cmput els contractes dinterinitat, en prctiques i per a la for- maci i laprenentatge. Per a donar efectivitat al compliment del percentatge acordat en este apartat, les empreses que no els complisquen transformaran els contrac- tes temporals necessaris en indefinits fins a completar el percentatge acordat, per orde de major antiguitat, excloent-ne els contractes interins per a substituci de personal. Per a calcular el compliment dels percentatges acordats en este apar- tat, es prendr com a referncia el nombre de llocs de treball ocupats de manera contnua lany immediatament anterior. Contracte indefinit: s el que es concerta sense establir lmits de temps en la prestaci de servicis. Adquirir la condici de personal indefinit, siga quina haja sigut la modalitat de la seua contractaci, el personal que no haja sigut donat dalta en la Seguretat Social, una vegada transcorregut un termini igual al fixat legalment per al perode de prova i el personal amb con- tracte temporal subscrit en frau de llei. El personal que en un perode de 24 mesos haja estat contractat durant un perode superior a 18 mesos, amb soluci de continutat o sense, per al mateix lloc de treball amb la mateixa empresa, per mitj de dos o ms contractes temporals, siga directament o a travs de la seua posada a disposici per empreses de treball temporal, amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de duraci determinada, adquirir la condici de personal indefinit. El que disposa este apartat no ser aplicable a la utilitzaci dels contractes formatius, de relleu i interinitat. Contractes eventuals que es concerten per a atendre les circums- tncies del mercat: acumulaci de tasques, excessos de comandes, pre- vist en larticle 15.1.b de lEstatut dels Treballadors: Podran tindre una duraci mxima de dotze mesos, dins dun pero- de de dhuit mesos, comptats a partir del moment en qu es produsquen les dites causes. Si se subscriu per un perode inferior a la duraci mxi- ma permesa, podr prorrogar-se una sola vegada, sense que la duraci total supere la duraci mxima. Num. 7112 / 17.09.2013 27769 Esta modalidad de contratacin podr ser utilizada por las empre- sas, entre otros supuestos, cuando transitoriamente aumente el grado de dependencia de las personas atendidas, utilizando cualquiera de las escalas de valoracin reconocidas por la correspondiente Administra- cin pblica, o cuando la ocupacin de la residencia o centro exceda del 75 por ciento de su capacidad mxima autorizada. Contratos en prcticas: No sern inferiores a doce meses, prorrogables en periodos de seis meses hasta el mximo del lmite legal. Las retribuciones para este con- trato sern, como mnimo, del 80 por ciento para el primer ao y el 95 por ciento para el segundo, de la categora para la que se contraten por estas modalidades, sin que en ningn caso sea inferior al salario mni- mo interprofesional en proporcin a la jornada contratada. El personal contratado en prcticas no podr superar el 5 por ciento de la plantilla. Contrato para la formacin y el aprendizaje: No ser inferior a doce meses, prorrogables en periodo de seis meses hasta el mximo del lmite legal. Las retribuciones para estos contratos sern del 80 por ciento para el primer ao y el 95 por ciento para los dos aos siguientes, de la categora para cuya formacin son contratados, sin que en ningn caso sea inferior al salario mnimo inter- profesional. El personal contratado en formacin no podr superar el 5 por ciento de la plantilla. La comisin paritaria del convenio ser la encargada de desarrollar la formacin mnima que debe tener el personal contratado median- te las modalidades de prcticas y para la formacin, y velar por el cumplimiento del Real Decreto 2317/93, de 29 de diciembre de 1993, en cuanto a la titulacin exigida para cada una de las modalidades de contratacin. Contrato de obra o servicio determinado: Las contrataciones celebradas al amparo de este contrato deben suponer un servicio concreto y determinado, con autonoma y sustanti- vidad propia dentro de la actividad de la empresa, que abarque el objeto y la causa de la relacin laboral, es decir, servicios especficos y que fcilmente se puedan concretar en el tiempo o en el espacio, aunque de duracin incierta, cuya ejecucin agote tanto la prestacin, como la obra o servicio de que se trate. La relacin laboral permanecer vigente, por adscripcin al centro de trabajo, mientras contine la prestacin de la actividad o servicio por la que se estableci la relacin contractual, con independencia de la empresa que la gestione. No se utilizar dicho modelo de contratacin para cubrir vacantes estructurales, ni para con- tratos de interinidad. Esta modalidad de contratacin podr ser utilizada para el caso de formalizar los contratos de trabajo como consecuencia de contratos con las administraciones pblicas de carcter temporal y determinado. Estos contratos no podrn ser utilizados en los casos de suspensin del contrato por las causas del artculo 45 del Estatuto de los Trabaja- dores, ni por vacaciones. Para la aplicacin del contrato por obra o servicio determinado, se tendrn en cuenta las siguientes especificaciones: a) El contrato deber especificar detalladamente la obra o el servi- cio que constituye su objeto, que podr ser la cobertura de un servicio concertado por la empresa con un tercero, sea persona fsica o jurdica, o bien la prestacin de un determinado servicio a una o varias personas usuarias concretas. Deber constar en el contrato de trabajo la entidad o persona contratante del servicio. b) El personal contratado por obra o servicio determinado a tiempo parcial con posterioridad al 28 de noviembre de 1998, no podr reali- zar ni horas extraordinarias, ni complementarias, ni exceso de jornada, salvo por circunstancias de fuerza mayor. c) Las personas sujetas a esta modalidad de contratacin perma- necern en su puesto de trabajo siempre que el servicio determinado est vigente, por lo que en caso de prdida de la contrata o servicio por cualquier causa, operarn siempre los artculos 61 o 62 de este convenio o el artculo 44 del Estatutos de los Trabajadores. Contrato a tiempo parcial. El contrato deber formalizarse necesariamente por escrito, debien- do constar en l, el nmero ordinario de horas de trabajo al da, a la semana, al mes o al ao y su distribucin. La duracin mnima de las jornadas a tiempo parcial ser de 25 horas semanales, a excepcin de las originadas por contratos o servicios que por sus caractersticas requieran jornadas inferiores en cuyo caso la duracin mnima ser de ocho horas semanales. Esta modalitat de contractaci podr ser utilitzada per les empreses, entre altres supsits, quan transitriament augmente el grau de depen- dncia de les persones ateses, utilitzant qualsevol de les escales de valo- raci reconegudes per la corresponent Administraci pblica, o quan locupaci de la residncia o centre excedisca el 75 per cent de la seua capacitat mxima autoritzada. Contractes en prctiques: No seran inferiors a dotze mesos, prorrogables en perodes de sis mesos fins al mxim del lmit legal. Les retribucions per a este contracte seran, com a mnim, del 80 per cent per al primer any i el 95 per cent per al segon, de la categoria per a la qual es contracten per estes modalitats, sense que en cap cas siga inferior al salari mnim interprofessional en proporci a la jornada contractada. El personal contractat en prctiques no podr superar el 5 per cent de la plantilla. Contracte per a la formaci i laprenentatge: No ser inferior a dotze mesos, prorrogables en perodes de sis mesos fins al mxim del lmit legal. Les retribucions per a estos con- tractes seran del 80 per cent per al primer any i el 95 per cent per als dos anys segents, de la categoria per a la formaci dels quals sn contrac- tats, sense que en cap cas siga inferior al salari mnim interprofessional. El personal contractat en formaci no podr superar el 5 per cent de la plantilla. La comissi paritria del conveni ser lencarregada de desenrotllar la formaci mnima que ha de tindre el personal contractat per mitj de les modalitats de prctiques i per a la formaci, i vetlar pel compliment del Reial Decret 2317/93, de 29 de desembre de 1993, quant a la titula- ci exigida per a cada una de les modalitats de contractaci. Contracte dobra o servici determinat: Les contractacions que tinguen lloc a lempara deste contracte han de suposar un servici concret i determinat, amb autonomia i substantivi- tat prpia dins de lactivitat de lempresa, que comprenga lobjecte i la causa de la relaci laboral, s a dir, servicis especfics i que fcilment es puguen concretar en el temps o en lespai, encara que de duraci incerta, lexecuci dels quals esgote tant la prestaci com lobra o servici de qu es tracte. La relaci laboral romandr vigent, per adscripci al centre de treball, mentres continue la prestaci de lactivitat o servici pel qual es va establir la relaci contractual, amb independncia de lempresa que la gestione. No sutilitzar el dit model de contractaci per a cobrir vacants estructurals, ni per a contractes dinterinitat. Esta modalitat de contractaci podr ser utilitzada per al cas de for- malitzar els contractes de treball com a conseqncia de contractes amb les administracions pbliques de carcter temporal i determinat. Estos contractes no podran ser utilitzats en els casos de suspensi del contracte per les causes de larticle 45 de lEstatut dels Treballadors, ni per vacacions. Per a laplicaci del contracte per obra o servici determinat, es tin- dran en compte les especificacions segents: a) El contracte haur despecificar detalladament lobra o el servici que constitux el seu objecte, que podr ser la cobertura dun servici concertat per lempresa amb un tercer, siga persona fsica o jurdica, o b la prestaci dun determinat servici a una o diverses persones usu- ries concretes. Haur de constar en el contracte de treball lentitat o la persona contractant del servici. b) El personal contractat per obra o servici determinat a temps par- cial desprs del 28 de novembre de 1998, no podr realitzar ni hores extraordinries, ni complementries, ni excs de jornada, excepte per circumstncies de fora major. c) Les persones subjectes a esta modalitat de contractaci roman- dran en el seu lloc de treball sempre que el servici determinat estiga vigent, per la qual cosa en cas de prdua de la contracta o servici per qualsevol causa, operaran sempre els articles 61 o 62 deste conveni o larticle 44 de lEstatut dels Treballadors. Contracte a temps parcial El contracte haur de formalitzar-se necessriament per escrit i haur de constar-hi el nombre ordinari dhores de treball al dia, a la setmana, al mes o a lany i la seua distribuci. La duraci mnima de les jornades a temps parcial ser de 25 hores setmanals, a excepci de les originades per contractes o servicis que per les seues caracterstiques requerisquen jornades inferiors i en este cas la duraci mnima ser de huit hores setmanals. Num. 7112 / 17.09.2013 27770 El personal vinculado a su empresa por contratos de trabajo a tiem- po parcial no indefinido, no podr realizar horas complementarias. Cuando por las circunstancias propias del servicio, se produzcan excesos de jornada, esto se compensar con tiempos de descanso o aa- dido a vacaciones, que se disfrutar de mutuo acuerdo entre la empresa y el personal. El nmero de horas complementarias que podrn realizar los contratados de forma indefinida, no podr exceder del 30 por ciento de las horas ordinarias de trabajo objeto del contrato. En todo caso, la suma de las horas ordinarias y las complementarias no podrn exceder el lmite legal de jornada establecida en este convenio. Si en un trimestre no se hubieran realizado todas las horas com- plementarias correspondientes al mismo, hasta un 20 por ciento de las horas no consumidas podr ser transferido por la empresa al trimestre siguiente, para su posible realizacin en el mismo, una vez efectua- das las horas complementarias correspondientes a dicho trimestre. En ningn caso se podr transferir a un trimestre las horas ya transferidas desde el trimestre anterior. Las horas complementarias cuya realizacin est prevista con anti- cipacin, se incluirn dentro de la programacin de trabajo del trabaja- dor o trabajadora, respetando un preaviso mnimo de siete das, con la nica excepcin de que la necesidad de su realizacin surja de forma no prevista; en este caso el preaviso mnimo de comunicacin al trabajador o trabajadora ser de 48 horas. En ningn caso se podr exigir al personal la realizacin de horas complementarias fuera del horario correspondiente a su turno de trabajo (maana, tarde o sbados, domingos y festivos.) Para todo el personal, la distribucin y realizacin de las horas complementarias deber respetar, en todo caso, los lmites de jornada y descanso determinados en este convenio. A fin de posibilitar la movilidad voluntaria en el trabajo a tiempo parcial, la empresa deber informar a la representacin unitaria o sin- dical del personal o, en su ausencia, al personal de la empresa sobre la existencia de puestos de trabajo vacantes, de manera que estos puedan formular solicitudes de conversin voluntaria de un trabajo a tiempo completo en un trabajo a tiempo parcial y viceversa, o para el incre- mento del tiempo de trabajo de los trabajadores y trabajadoras a tiempo parcial. El personal que hubieran acordado la conversin voluntaria de un contrato de trabajo a tiempo completo en otro a tiempo parcial o vice- versa y que, en virtud de las informaciones a las que se refiere el prrafo precedente, soliciten el retorno a la situacin anterior, tendrn preferen- cia para el acceso a un puesto de trabajo vacante de dicha naturaleza que exista en la empresa correspondiente a su mismo grupo profesional o categora equivalente. Igual preferencia tendrn los trabajadores y trabajadoras que, habiendo sido contratados inicialmente a tiempo par- cial, hubieran prestado servicios como tales en la empresa durante tres o ms aos, para la cobertura de aquellas vacantes a tiempo completo, correspondientes a su mismo grupo profesional o categora equivalente que existan en la empresa. Las solicitudes a que se refieren los prrafos anteriores debern ser tomadas en consideracin, en la medida de lo posible, por la empresa. La denegacin de la solicitud deber ser notificada por la empresa a la persona trabajadora por escrito y de manera motivada. As mismo, se entender como contrato a tiempo parcial el celebra- do por el trabajador o trabajadora que concierte con su empresa, en las condiciones establecidas en el apartado 6 del artculo 12 del Estatuto de los Trabajadores, una reduccin de su jornada de trabajo. Contrato de relevo: Se podr celebrar contrato de relevo, con personal en situacin de desempleo o que tuviese concertado con la empresa un contrato de dura- cin determinada, para sustituir parcialmente al personal que se jubila parcialmente. Medidas contra la discriminacin por edad. Las partes firmantes se comprometen a apoyar el acceso y la per- manencia de los trabajadores y trabajadoras mayores de 45 aos en el empleo. Artculo 13. Observatorio sobre empleo, cualificaciones y anlisis del sector Con el objetivo de avanzar y profundizar en el conocimiento del sector, la situacin del mismo, la cantidad y calidad de empleo que se genera, as como las cualificaciones del personal que presta sus servi- El personal vinculat a la seua empresa per contractes de treball a temps parcial no indefinit, no podr realitzar hores complementries. Quan es produsquen excessos de jornada per les circumstnci- es prpies del servici, es compensar amb temps de descans o afegit a vacacions, del qual es gaudir de mutu acord entre lempresa i el personal. El nombre dhores complementries que podran realitzar els contractats de manera indefinida no podr excedir el 30 per cent de les hores ordinries de treball objecte del contracte. En tot cas, la suma de les hores ordinries i les complementries no podran excedir el lmit legal de jornada establida en este conveni. Si en un trimestre no shan realitzat totes les hores complementries corresponents a este, fins a un 20 per cent de les hores no consumides podr ser transferit per lempresa al trimestre segent, per a la seua possible realitzaci en este, una vegada efectuades les hores comple- mentries corresponents al dit trimestre. En cap cas es podr transferir a un trimestre les hores ja transferides des del trimestre anterior. Les hores complementries la realitzaci de les quals estiga prevista amb anticipaci, sinclouran dins de la programaci de treball del treba- llador o treballadora, respectant un preavs mnim de set dies, amb lni- ca excepci que la necessitat de la seua realitzaci sorgisca de manera no prevista; en este cas, el preavs mnim de comunicaci al treballador o treballadora ser de 48 hores. En cap cas es podr exigir al personal la realitzaci dhores com- plementries fora de lhorari corresponent al seu torn de treball (mat, vesprada o dissabtes, diumenges i festius). Per a tot el personal, la distribuci i realitzaci de les hores comple- mentries haur de respectar, en tot cas, els lmits de jornada i descans determinats en este conveni. A fi de possibilitar la mobilitat voluntria en el treball a temps par- cial, lempresa haur dinformar la representaci unitria o sindical del personal o, en la seua absncia, el personal de lempresa sobre lexis- tncia de llocs de treball vacants, de manera que estos puguen formular sollicituds de conversi voluntria dun treball a temps complet en un treball a temps parcial i viceversa, o per a lincrement del temps de treball dels treballadors i treballadores a temps parcial. El personal que haja acordat la conversi voluntria dun contracte de treball a temps complet en un altre a temps parcial o viceversa i que, en virtut de les informacions a qu es referix el pargraf precedent, sol- liciten el retorn a la situaci anterior, tindran preferncia per a laccs a un lloc de treball vacant de la dita naturalesa que existisca en lempresa corresponent al seu mateix grup professional o categoria equivalent. La mateixa preferncia tindran els treballadors i treballadores que, havent sigut contractats inicialment a temps parcial, hagen prestat servicis com a tals en lempresa durant tres o ms anys per a la cobertura daquelles vacants a temps complet que existisquen en lempresa corresponents al seu mateix grup professional o categoria equivalent. Les sollicituds a qu es referixen els pargrafs anteriors hauran de ser preses en consideraci, en la mesura que siga possible, per lempre- sa. La denegaci de la sollicitud haur de ser notificada per lempresa a la persona treballadora per escrit i de manera motivada. Aix mateix, es considerar contracte a temps parcial el subscrit pel treballador o treballadora que concerte amb la seua empresa, en les condicions establides en lapartat 6 de larticle 12 de lEstatut dels Treballadors, una reducci de la seua jornada de treball. Contracte de relleu: Es podr subscriure un contracte de relleu, amb personal en situaci de desocupaci o que tinga concertat amb lempresa un contracte de duraci determinada, per a substituir parcialment el personal que es jubila parcialment. Mesures contra la discriminaci per edat Les parts firmants es comprometen a donar suport a laccs i a la permanncia dels treballadors i treballadores majors de 45 anys en locupaci. Article 13. Observatori sobre ocupaci, qualificacions i anlisi del sector Amb lobjectiu davanar i aprofundir en el coneixement del sec- tor, la seua situaci, la quantitat i qualitat docupaci que es genera, aix com les qualificacions del personal que presta els seus servicis en Num. 7112 / 17.09.2013 27771 cios en el mbito de aplicacin del convenio colectivo, se crea un obser- vatorio de anlisis formado por representantes de las organizaciones firmantes del convenio colectivo que se reunir con carcter trimestral y elaborar informes de la evolucin del empleo y las cualificaciones en el sector. Sin perjuicio de la informacin necesaria que este observatorio pueda recabar a fin de cumplimentar los informes previstos, l mismo se podr dirigir a la Comisin paritaria del convenio para conocer el grado de cumplimiento de los acuerdos sobre empleo, tanto en su volumen como en los modelos de contratacin celebrados. En este observatorio y de cara a la mxima profesionalizacin del sector como garanta de calidad en los servicios que se prestan, las partes firmantes de este convenio colectivo estudiaran a lo largo de su vigencia un plan formativo que promueva la adquisicin por el personal trabajador de los niveles correspondientes de cualificacin previstos para el acceso a la certificacin y/o titulacin segn se regule por el Instituto Nacional de Cualificaciones. Las organizaciones firmantes se comprometen a recabar los datos necesarios para poder evaluar correctamente los compromisos adqui- ridos. Artculo 14. Plantillas Se realizarn las contrataciones que sean necesarias para garantizar el cumplimiento de la ratio de personal establecidas en la normativa autonmica. Sin perjuicio de la informacin a que tienen derecho para desarrollar las funciones que establece el artculo 64 del Estatuto de los Trabajado- res y el 10.3 de la Ley Orgnica de Libertad Sindical, la representacin unitaria o sindical del personal tendr acceso anual a los datos agrega- dos de la plantilla de personal de cada empresa, con la especificacin del nmero total de personas que comprende cada una de las categoras profesionales, diferenciados por centros de trabajo y sexo. Con relacin a la informacin a que hace referencia el prrafo ante- rior, la representacin unitaria o sindical del personal observar las nor- mas que sobre sigilo profesional estn establecidas para las personas que componen los comits de empresa en el artculo 65 del Estatuto de los Trabajadores. El 2 por ciento del personal de la plantilla de las empresas con ms de 50 trabajadores y trabajadoras, ser cubierto por personal con alguna discapacidad segn la legislacin vigente. Solamente podr sustituirse esta obligacin por las medidas alternativas que establece la normativa vigente, en el caso que, para cubrir este porcentaje de la plantilla, no se haya presentado ningn candidato con discapacidad adecuado al puesto de trabajo, previo informe del delegado de prevencin. Artculo 15. Perodo de prueba Se establece un perodo de prueba, que en ningn caso podr ser superior a un tercio de la duracin del contrato, a tenor de lo regulado en el Estatutos de los Trabajadores, de: Grupo A Seis meses Grupo B Cuarenta y cinco das laborables Grupo C Treinta das laborables Grupo D Veinte das laborables El perodo de prueba deber ser pactado por escrito pudiendo, durante la vigencia del mismo, las partes contratantes resolver, de forma unilateral y libremente, la relacin laboral sin necesidad de preaviso y sin derecho a indemnizacin alguna. Artculo 16. Ingreso y provisin de vacantes Los puestos vacantes o de nueva creacin, siempre que sean indefi- nidos, sern cubiertos conforme al siguiente procedimiento: 1. Convocatoria interna. Tendr derecho de preferencia a cubrir estas vacantes, el personal que pertenezca al mismo centro, siempre que rena las condiciones que se exijan para el desarrollo del puesto de tra- bajo. En caso de que la vacante no se cubra por este procedimiento, se ampliar la oferta al mbito provincial de la empresa. Todo el personal tendr derecho a presentarse a dichas plazas en igualdad de condiciones, independientemente de su sexo y condicin, y sin tener en cuenta el puesto que en ese momento ocupe. Para ello, se difundir la existen- cia de vacantes tan pronto como se produzca, a efectos de cobertura lmbit daplicaci del conveni collectiu, es crea un observatori dan- lisi format per representants de les organitzacions firmants del conveni collectiu que es reunir amb carcter trimestral i elaborar informes de levoluci de locupaci i les qualificacions en el sector. Sense perju de la informaci necessria que este observatori puga demanar a fi domplir els informes previstos, lobservatori es podr dirigir a la comissi paritria del conveni per a conixer el grau de com- pliment dels acords sobre ocupaci, tant en el seu volum com en els models de contractaci subscrits. En este observatori i de cara a la mxima professionalitzaci del sector com a garantia de qualitat en els servicis que es presten, les parts firmants deste conveni collectiu estudiaran al llarg de la seua vign- cia un pla formatiu que promoga ladquisici pel personal treballador dels nivells corresponents de qualificaci previstos per a laccs a la certificaci i/o titulaci segons es regule per lInstitut Nacional de Qua- lificacions. Les organitzacions firmants es comprometen a demanar les dades necessries per a poder avaluar correctament els compromisos adquirits. Article 14. Plantilles Es realitzaran les contractacions que siguen necessries per a garan- tir el compliment de la rtio de personal establida en la normativa auto- nmica. Sense perju de la informaci a qu tenen dret per a desenrotllar les funcions que establix larticle 64 de lEstatut dels Treballadors i el 10.3 de la Llei Orgnica de Llibertat Sindical, la representaci unitria o sindical del personal tindr accs anual a les dades agregades de la plantilla de personal de cada empresa, amb lespecificaci del nombre total de persones que comprn cada una de les categories professionals, diferenciats per centres de treball i sexe. En relaci a la informaci a qu fa referncia el pargraf anterior, la representaci unitria o sindical del personal observar les normes que sobre sigil professional estan establides per a les persones que compo- nen els comits dempresa en larticle 65 de lEstatut dels Treballadors. El 2 per cent del personal de la plantilla de les empreses amb ms de 50 treballadors i treballadores ser cobert per personal amb alguna discapacitat, segons la legislaci vigent. Noms podr substituir-se esta obligaci per les mesures alternatives que establix la normativa vigent, en cas que, per a cobrir este percentatge de la plantilla, no shaja pre- sentat cap candidat amb discapacitat adequat al lloc de treball, amb un informe previ del delegat de prevenci. Article 15. Perode de prova Sestablix un perode de prova, que en cap cas podr ser superior a un ter de la duraci del contracte, segons all que sha regulat en lEstatut dels Treballadors, de: Grup A Sis mesos Grup B Quaranta-cinc dies laborables Grup C Trenta dies laborables Grup D Vint dies laborables El perode de prova haur de ser pactat per escrit i les parts con- tractants podran, durant la seua vigncia, resoldre, de manera unilateral i lliurement, la relaci laboral sense necessitat de preavs i sense dret a cap indemnitzaci. Article 16. Ingrs i provisi de vacants Els llocs vacants o de nova creaci, sempre que siguen indefinits, seran coberts dacord amb el procediment segent: Convocatria interna. Tindr dret de preferncia a cobrir estes vacants el personal que pertanga al mateix centre, sempre que com- plisca les condicions que sexigisquen per al desenrotllament del lloc de treball. En cas que la vacant no es cobrisca per este procediment, sampliar loferta a lmbit provincial de lempresa. Tot el personal tindr dret a presentar-se a les dites places en igualtat de condicions, independentment del seu sexe i condici, i sense tindre en compte el lloc que en eixe moment ocupe. Per a aix, es difondr lexistncia de vacants tan prompte com com es produsca, a lefecte de cobertura per Num. 7112 / 17.09.2013 27772 mediante este procedimiento. Quedan excluidos de este procedimiento los puestos de confianza de la empresa. 2. Convocatoria externa. Si la plaza quedara vacante a travs del procedimiento anterior, se realizar mediante oferta externa, debiendo superar las personas candidatas unas pruebas de capacitacin para el trabajo a desarrollar. Dichas pruebas sern adecuadas al perfil del puesto de trabajo. 3. Una persona representante del personal participar en el proce- dimiento de convocatoria interna. En el procedimiento de convocatoria externa, ser informada. Artculo 17. Ceses en la empresa El personal con contrato indefinido que voluntariamente desee cau- sar baja en la empresa deber notificarlo a la misma por escrito con la siguiente antelacin sobre la fecha de su baja definitiva: Grupo A: Dos meses Grupo B Un mes Grupo C Un mes Grupo D: Quince das. El personal contratado de forma no indefinida y con un contrato inferior a seis meses, con independencia del grupo al que pertenezca, deber preavisar con diez das de antelacin. Si el contrato fuese de una duracin igual o superior a seis meses, el plazo de preaviso, con inde- pendencia del grupo al que pertenezca, ser de catorce das. La falta de preaviso establecido facultar a la empresa para deducir, de las partes proporcionales a abonar en el momento de la liquidacin, el equivalente diario de su retribucin real por cada da que falte en el reglamentario preaviso anteriormente fijado. La empresa viene obligada a acusar recibo de la comunicacin efec- tuada por el personal. Artculo 18. Trabajos de superior e inferior categora y movilidad funcional Queda prohibido destinar al personal a ocupar un puesto de trabajo correspondiente a un grupo inferior, salvo por circunstancias excep- cionales y por el tiempo mnimo indispensable, segn la clasificacin profesional establecida en el artculo 11. Cuando se destine al personal a tareas correspondientes a una cate- gora superior, percibir las retribuciones de esta categora durante el tiempo y jornada que las realice. En el caso de que la titulacin sea requisito indispensable, no se podrn asignar trabajos de superior cate- gora, salvo que se ostente dicha titulacin. Cuando las realice durante ms del 30 por ciento de la jornada habitual de trabajo diario en un perodo superior a seis meses en un ao o a ocho durante dos aos, consolidar el ascenso, si existe vacante y siempre que est en posesin de la titulacin correspondiente que el puesto requiera. Artculo 19. Cambio de turno Tendr preferencia para el cambio de turno, dentro de su categora, el personal que acredite mayor puntuacin, en base al baremo redactado en el anexo IV, as como los trabajadores y trabajadoras que por cir- cunstancias personales deban conciliar su situacin laboral con la fami- liar, en los trminos legalmente establecidos. El citado baremo podr completarse por la representacin unitaria o sindical del personal en las diferentes empresas afectadas por el presente convenio colectivo, con respeto siempre a los principios de derecho necesario. Artculo 20. Movilidad geogrfica El personal, salvo quienes han sido contratados especialmente para prestar servicios en empresas con centros de trabajo mviles o itineran- tes, no podr ser trasladado a un centro de trabajo distinto, de la misma empresa, que exija cambios de residencia fuera de la provincia, salvo que la distancia fuese inferior a 50 kilmetros, a no ser que existan razo- nes econmicas, tcnicas, organizativas o productivas que lo justifiquen. Captulo IV. Formacin profesional Artculo 21. Principios generales De conformidad con lo que previene el artculo 23 del Estatuto de los Trabajadores y para facilitar su formacin y promocin profesional, el personal afectado por el presente convenio tendr derecho a ver faci- mitj deste procediment. Queden exclosos deste procediment els llocs de confiana de lempresa. Convocatria externa. Si la plaa queda vacant a travs del proce- diment anterior, es realitzar per mitj duna oferta externa; les persones canditates hauran de superar unes proves de capacitaci per al treball a desenrotllar. Les dites proves seran adequades al perfil del lloc de treball. Una persona representant del personal participar en el procedi- ment de convocatria interna. En el procediment de convocatria exter- na, ser informada. Article 17. Cessaments en lempresa El personal amb contracte indefinit que voluntriament desitge cau- sar baixa en lempresa haur de notificar-ho a lempresa per escrit amb la segent antelaci sobre la data de la seua baixa definitiva: Grup A Dos mesos Grup B Un mes Grup C Un mes Grup D Quinze dies El personal contractat de manera no indefinida i amb un contracte inferior a sis mesos, amb independncia del grup a qu pertanga, haur de preavisar amb deu dies dantelaci. Si el contracte s duna duraci igual o superior a sis mesos, el termini de preavs, amb independncia del grup a qu pertanga, ser de catorze dies. La falta de preavs establit facultar lempresa per a deduir, de les parts proporcionals a abonar en el moment de la liquidaci, lequivalent diari de la seua retribuci real per cada dia que falte en el reglamentari preavs fixat anteriorment. Lempresa estar obligada a acusar recepci de la comunicaci efec- tuada pel personal. Article 18. Treballs de superior i inferior categoria i mobilitat fun- cional Queda prohibit destinar el personal a ocupar un lloc de treball cor- responent a un grup inferior, excepte per circumstncies excepcionals i pel temps mnim indispensable, segons la classificaci professional establida en larticle 11. Quan es destine el personal a tasques corresponents a una categoria superior, percebr les retribucions desta categoria durant el temps i la jornada que les realitze. En cas que la titulaci siga requisit indispensa- ble, no es podran assignar treballs de superior categoria, llevat que es tinga la dita titulaci. Quan les realitze durant ms del 30 per cent de la jornada habitual de treball diari en un perode superior a sis mesos en un any o a huit durant dos anys, consolidar lascens, si hi ha vacant, i sempre que estiga en possessi de la titulaci corresponent que el lloc requerisca. Article 19. Canvi de torn Tindr preferncia per al canvi de torn, dins de la seua categoria, el personal que acredite major puntuaci, basant-se en el barem redac- tat en lannex IV, aix com els treballadors i treballadores que per cir- cumstncies personals hagen de conciliar la seua situaci laboral amb la familiar, en els termes establits legalment. Lesmentat barem podr completar-se per la representaci unitria o sindical del personal en les diferents empreses afectades pel present conveni collectiu, amb respec- te sempre als principis de dret necessari. Article 20. Mobilitat geogrfica El personal, excepte els qui han sigut contractats especialment per a prestar servicis en empreses amb centres de treball mbils o itine- rants, no podr ser traslladat a un centre de treball distint, de la mateixa empresa, que exigisca canvis de residncia fora de la provncia, llevat que la distncia siga inferior a 50 km, llevat que hi haja raons econmi- ques, tcniques, organitzatives o productives que ho justifiquen. Captol IV. Formaci professional Article 21. Principis generals De conformitat amb el que preveu larticle 23 de lEstatut dels Treballadors i per a facilitar la seua formaci i promoci professional, el personal afectat pel present conveni tindr dret a veure facilitada la Num. 7112 / 17.09.2013 27773 litada la realizacin de estudios para la obtencin de ttulos acadmi- cos o profesionales reconocidos oficialmente, as como a la realizacin de cursos de perfeccionamiento profesional organizados por la propia empresa u otros organismos, siempre que dichos estudios sean cursados con regularidad, y su contenido guarde relacin con el puesto de trabajo. Artculo 22. Objetivos de la formacin La formacin profesional en la empresa se orientar haca los siguientes objetivos: Adaptar al titular al puesto de trabajo y a las modificaciones del mismo. Actualizar y poner al da los conocimientos profesionales exigi- bles en la categora y puesto de trabajo que se desempee. Especializar, en sus diversos grados, en algn sector o materia del propio trabajo. Facilitar y promover la adquisicin por el personal de ttulos aca- dmicos y profesionales. Reconversin profesional y adecuacin al nuevo sistema de cua- lificacin. Conocer idiomas nacionales y extranjeros. Adaptar la mentalidad del personal y de las direcciones haca una direccin participativa por objetivos. Ampliar los conocimientos del personal que permita prosperar y aspirar a promociones profesionales y adquisicin de los conocimientos correspondientes a otros puestos de trabajo. Formar terica y prcticamente, de manera suficiente y adecuada, en materia preventiva cuando se produzcan cambios en las funciones que se desempeen o se introduzcan nuevas tecnologas o cambios en los equipos de trabajo y en las condiciones que establece el artculo 19 de la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales. Homologar las certificaciones acreditativas de la formacin con- tinua en todo el mbito de la atencin a la dependencia y proponer al Instituto Nacional de Cualificaciones la homologacin de las certifi- caciones para la obtencin, en su caso, de los futuros certificados de profesionalidad. Potenciar la formacin en igualdad de oportunidades. Artculo 23. Desarrollo de la formacin 1. La comisin sectorial para la formacin fijar las prioridades, que tendrn que llevarse a cabo a travs del desarrollo del artculo 22 del presente convenio, atendiendo a los objetivos sealados en el art- culo anterior y de cuyo cumplimiento y resultado se informar con la periodicidad y modo que se determine. Se dar carcter prioritario a la realizacin de acciones formativas dirigidas a la obtencin del certifi- cado de profesionalidad. 2. La formacin del personal se efectuar a travs de los planes aprobados por la comisin sectorial de formacin, los planes financia- dos por las propias empresas o mediante concierto con centros oficiales o reconocidos. Las empresas facilitarn el uso de sus instalaciones para desarrollar las actividades anteriores. 3. La formacin se impartir, segn los casos, dentro o fuera de la jornada laboral, o de una forma mixta. En este caso, utilizando la mitad del tiempo de la jornada laboral y otra mitad de fuera de la misma. La asistencia del personal ser obligatoria cuando la formacin se imparta dentro de la jornada laboral. 4. El personal de la empresa y especialmente el que desempee puestos de trabajo de mando orgnico, est obligado a prestar su apoyo pleno al plan de formacin, cuando le sea requerido en actividades del mismo y en el rea de su competencia. 5. El personal de la empresa podr presentar a la representacin unitaria o sindical del personal, o directamente a la direccin, suge- rencias relativas a mejorar aspectos y actividades concretas del plan de formacin. 6. La informacin de la oferta formativa de la empresa ser clara y accesible a toda la plantilla 7. Tendr preferencia para la asistencia a cursos el personal que haya participado en menos ocasiones y quien est desempeando un puesto de trabajo relacionado con la materia objeto del curso. Las discrepancias se resolvern de mutuo acuerdo entre la direccin de la empresa y la representacin unitaria o sindical del personal. realitzaci destudis per a lobtenci de ttols acadmics o professio- nals reconeguts oficialment, aix com a la realitzaci de cursos de per- feccionament professional organitzats per la mateixa empresa o altres organismes, sempre que els dits estudis siguen cursats amb regularitat i el seu contingut tinga relaci amb el lloc de treball. Article 22. Objectius de la formaci La formaci professional en lempresa sorientar envers els segents objectius: Adaptar el titular al lloc de treball i a les modificacions deste. Actualitzar i posar al dia els coneixements professionals exigibles en la categoria i lloc de treball que sexercisca. Especialitzar, en els seus diversos graus, en algun sector o matria del mateix treball. Facilitar i promoure ladquisici pel personal de ttols acadmics i professionals. Reconversi professional i adequaci al nou sistema de qualifi- caci. Conixer idiomes nacionals i estrangers. Adaptar la mentalitat del personal i de les direccions envers una direcci participativa per objectius. Ampliar els coneixements del personal que permeta prosperar i aspirar a promocions professionals i adquisici dels coneixements corresponents a altres llocs de treball. Formar tericament i prcticament, de manera suficient i adequa- da, en matria preventiva quan es produsquen canvis en les funcions que sexercisquen o sintrodusquen noves tecnologies o canvis en els equips de treball i en les condicions que establix larticle 19 de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals. Homologar els certificats acreditatius de la formaci contnua en tot lmbit de latenci a la dependncia i proposar a lInstitut Nacional de Qualificacions lhomologaci dels certificats per a lobtenci, si s el cas, dels futurs certificats de professionalitat. Potenciar la formaci en igualtat doportunitats. Article 23. Desenrotllament de la formaci 1. La comissi sectorial per a la formaci fixar les prioritats, que hauran de dur-se a terme a travs del desplegament de larticle 22 del present conveni, atenent els objectius assenyalats en larticle anterior i del compliment i resultat dels quals sinformar amb la periodicitat i de la manera que es determine. Es donar carcter prioritari a la realitzaci daccions formatives dirigides a lobtenci del certificat de professio- nalitat. 2. La formaci del personal sefectuar a travs dels plans aprovats per la comissi sectorial de formaci, els plans finanats per les matei- xes empreses o per mitj dun concert amb centres oficials o reconeguts. Les empreses facilitaran ls de les seues installacions per a realitzar les activitats anteriors. 3. La formaci simpartir, segons els casos, dins o fora de la jor- nada laboral, o duna manera mixta. En este cas, utilitzant una mitat del temps de la jornada laboral i una altra mitat de fora desta. Lassistncia del personal ser obligatria quan la formaci simpartisca dins de la jornada laboral. 4. El personal de lempresa i especialment el que exercisca llocs de treball de comandament orgnic, est obligat a prestar el seu suport ple al pla de formaci, quan li siga requerit en activitats deste i en lrea de la seua competncia. 5. El personal de lempresa podr presentar a la representaci uni- tria o sindical del personal, o directament a la direcci, suggeriments relatius a millorar aspectes i activitats concretes del pla de formaci. 6. La informaci de loferta formativa de lempresa ser clara i accessible a tota la plantilla 7. Tindr preferncia per a lassistncia a cursos el personal que haja participat en menys ocasions i qui estiga exercint un lloc de treball rela- cionat amb la matria objecte del curs. Les discrepncies es resoldran de mutu acord entre la direcci de lempresa i la representaci unitria o sindical del personal. Num. 7112 / 17.09.2013 27774 Artculo 24. Comisin Sectorial de formacin En el marco del presente convenio se constituye la comisin sec- torial del acuerdo nacional de formacin continua, ANFC, que estar compuesta al cien por cien por las partes firmantes del convenio, 50 por ciento por las organizaciones empresariales y 50 por ciento por las organizaciones sindicales, que se distribuyen de la siguiente manera: Por las organizaciones empresariales: Asociacin Empresarial de Residencias y Servicios a Personas Dependientes de la Comunidad Valenciana (AERTE). Asociacin de residencias y servicios de atencin a los mayores, de la Comunidad Valenciana-Sector Solidario (LARES-CV). Por las organizaciones sindicales: Federacin de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de Comisiones Obreras del Pas Valenciano (FSS CC. OO. P.V.). Federacin de Servicios Pblicos de la Unin General de Traba- jadores del Pas Valenciano (FSP UGT-PV). El voto de los miembros de la Comisin Sectorial de formacin ser, en el banco empresarial y sindical proporcional a lo que fue su representacin en la mesa negociadora del convenio. Artculo 25. Coste de la formacin Los planes de formacin profesional se financiarn a travs de los siguientes cauces: 1. Los planes de formacin aprobados por la comisin sectorial de formacin del convenio que se desarrollen en virtud del IV acuerdo nacional de formacin continua, o el que le sustituya. Las empresas, grupos de empresas, asociaciones empresariales y organizaciones sin- dicales, afectadas por el presente convenio colectivo podrn solicitar los fondos necesarios para su financiacin en la forma y condiciones establecidas en dicho acuerdo. 2. Los planes de formacin organizados por las asociaciones fir- mantes del convenio en colaboracin con la comisin sectorial para la formacin. Las empresas estarn obligadas a facilitar el acceso del personal a estos cursos. Captulo V. Prevencin Riesgos Laborales y Salud Laboral Artculo 26. Prevencin de riesgos laborales y salud laboral. 1. Principios generales: De conformidad con lo dispuesto en la Ley 31/1995 de Prevencin de Riesgos Laborales, el personal tiene derecho a una proteccin eficaz en materia de seguridad y salud en el trabajo. El citado derecho supone la existencia del correlativo deber de la empresa en la proteccin del personal a su servicio frente a los riesgos laborales. En cumplimiento del deber de proteccin, la empresa garantizar la seguridad y la salud del personal a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo y, en caso necesario, entregar con carc- ter previo al personal el protocolo de actuacin para evitar los riesgos laborales. Igualmente la empresa est obligada a garantizar al personal una formacin terica y prctica, suficiente y adecuada, en materia pre- ventiva y, de una forma particular, cuando se produzcan cambios de actividades y tareas o se introduzcan nuevas tecnologas o cambios de puesto de trabajo. Corresponde a cada persona trabajadora velar por el cumplimiento de las medidas de prevencin que en cada caso sean adoptadas. 2. Participacin del personal: 2.a. Delegados y delegadas de prevencin: Las/os delegadas/os de prevencin son, de un lado, la base sobre la que se estructura la parti- cipacin del personal en todo lo relacionado con la salud laboral en el mbito de la empresa y, de otro, la figura especializada de representa- cin en materia de prevencin de riesgos laborales. El nombramiento, las competencias y facultades de las/os delega- das/os de prevencin sern las definidas en los artculos 35 y 36 de la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales as como las que emanen de las decisiones del comit central de seguridad y salud laboral recogido en el Convenio Marco Estatal de Servicios de Atencin a las Personas Dependientes y Desarrollo de la Promocin de la Autonoma Personal, y las que se acuerden en el reglamento del propio comit. Podr ser nombrado delegado o delegada de prevencin cualquier persona trabajadora que la representacin unitaria o sindical del perso- nal del centro lo estime. Cuando el delegado o delegada de prevencin Article 24. Comissi Sectorial de Formaci En el marc del present conveni, es constitux la Comissi Sectorial de lAcord Nacional de Formaci Contnua, ANFC, que estar com- posta al cent per cent per les parts firmants del conveni, 50 per cent per les organitzacions empresarials i 50 per cent per les organitzacions sindicals, que es distribuxen de la manera segent: Per les organitzacions empresarials: Associaci Empresarial de Residncies i Servicis a Persones Dependents de la Comunitat Valenciana (AERTE). Associaci de Residncies i Servicis dAtenci als Majors de la Comunitat Valenciana-Sector Solidari (LARES-CV). Per les organitzacions sindicals: Federaci de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de Comissions Obre- res del Pas Valenci (FSS CCOO PV). Federaci de Servicis Pblics de la Uni General de Treballadors del Pas Valenci (FSP UGT PV). El vot dels membres de la Comissi Sectorial de Formaci ser, en el banc empresarial i sindical, proporcional al que va ser la seua repre- sentaci en la mesa negociadora del conveni. Article 25. Cost de la formaci Els plans de formaci professional es finanaran a travs de les vies segents: Els plans de formaci aprovats per la Comissi Sectorial de Forma- ci del Conveni que es desenrotllen en virtut del IV Acord Nacional de Formaci Contnua o el que el substitusca. Les empreses, grups dem- preses, associacions empresarials i organitzacions sindicals afectades pel present conveni collectiu podran sollicitar els fons necessaris per al seu finanament en la forma i les condicions establides en el dit acord. Els plans de formaci organitzats per les associacions firmants del conveni en collaboraci amb la comissi sectorial per a la formaci. Les empreses estaran obligades a facilitar laccs del personal a estos cursos. Captol V. Prevenci de riscos laborals i salut laboral Article 26. Prevenci de riscos laborals i salut laboral 1. Principis generals: De conformitat amb el que disposa la Llei 31/1995, de Prevenci de Riscos Laborals, el personal t dret a una protecci efica en matria de seguretat i salut en el treball. El mencionat dret suposa lexistncia del correlatiu deure de lempresa en la protecci del personal al seu servici davant dels riscos laborals. En compliment del deure de protecci, lempresa garantir la segu- retat i la salut del personal al seu servici en tots els aspectes relacionats amb el treball i, en cas necessari, entregar amb carcter previ al per- sonal el protocol dactuaci per a evitar els riscos laborals. Igualment, lempresa est obligada a garantir al personal una formaci terica i prctica, suficient i adequada, en matria preventiva i, duna manera particular, quan es produsquen canvis dactivitats i tasques o sintrodu- squen noves tecnologies o canvis de lloc de treball. Correspon a cada persona treballadora vetlar pel compliment de les mesures de prevenci que en cada cas siguen adoptades. 2. Participaci del personal: 2.a. Delegats i delegades de prevenci: Els/les delegats/ades de prevenci sn, duna banda, la base sobre la qual sestructura la parti- cipaci del personal en tot all que sha relacionat amb la salut laboral en lmbit de lempresa i, dun altra, la figura especialitzada de repre- sentaci en matria de prevenci de riscos laborals. El nomenament, les competncies i facultats dels delegats o delega- des de prevenci seran les definides en els articles 35 i 36 de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals aix com les que emanen de les decisions del Comit Central de Seguretat i Salut Laboral recollides en el Conveni Marc Estatal de Servicis dAtenci a les Persones Dependents i Desen- rotllament de la Promoci de lAutonomia Personal, i les que sacorden en el reglament del mateix comit. Podr ser nomenat delegat o delegada de prevenci qualsevol per- sona treballadora que determine la representaci unitria o sindical del personal del centre. Quan el delegat o delegada de prevenci siga Num. 7112 / 17.09.2013 27775 sea nombrado entre los representantes del personal, podr destinar su crdito horario a los asuntos de la prevencin. En cualquier caso, el tiempo dedicado a la formacin en esta materia ser considerado como tiempo de trabajo a todos los efectos y su coste no podr recaer en nin- gn caso sobre los delegados y delegadas de prevencin. La empresa deber facilitar a los delegados y delegadas de preven- cin el acceso a las informaciones y la formacin en materia preventiva que resulten necesarios para el ejercicio de sus funciones. Sus compe- tencias y facultades sern las recogidas en el artculo 36 de la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales. A los delegados y delegadas de prevencin les ser de aplicacin lo dispuesto en el artculo 37 de la Ley 31/1995, de Prevencin de Ries- gos Laborales, y en el artculo 65.2 del Estatutos de los Trabajadores, estando sujetos al sigilo profesional de las informaciones a que tuviesen acceso como consecuencia de su actuacin en la empresa. 2.b Comit de seguridad y salud laboral: Es el rgano paritario y colegiado de representacin y participacin peridica sobre actuaciones de los centros de trabajo en materia de prevencin de riesgos laborales. Sus competencias y facultades sern las recogidas en el artculo 39 de la Ley de Prevencin de Riesgos Laborales. El Comit de seguridad y salud se reunir al menos trimestralmente con carcter ordinario y con carcter extraordinario siempre que lo soli- cite alguna de las representaciones en el mismo, justificando la necesi- dad urgente de la reunin. Artculo 27. Drogodependencias El consumo de drogas legales e ilegales implica problemas de salud con repercusiones individuales y colectivas. El inicio o incremento del consumo de drogas en el medio laboral viene en muchos casos deter- minado por condiciones de paro, precariedad o malas condiciones de trabajo. De ah que se estime conveniente incluir en este convenio, con la excepcin de lo concerniente al consumo de tabaco para lo que se estar a lo dispuesto en la normativa legal especfica, el siguiente plan integral de propuestas, en su vertiente preventiva, asistencial, reinserti- va, participativa, no sancionadora, voluntaria y planificada: Preventiva: Se priorizarn medidas educativas, informativas y for- mativas que motiven la reduccin y el uso inadecuado de drogas y pro- mocionen hbitos saludables. As mismo se potenciar la modificacin de factores de riesgo y la mejora de las condiciones de trabajo. Asistencial: Se facilitar el acceso a los programas de tratamiento a aquel personal que lo solicite. Reinsertiva: El objetivo fundamental de toda accin es devolver la salud al sujeto y facilitar la reincorporacin del personal a su puesto de trabajo. Participativa: Toda iniciativa empresarial relacionada con las drogo- dependencias ser consultada, con carcter previo, a la representacin unitaria o sindical del personal o en su defecto al propio personal. No sancionadora: El personal que se acoja a un programa de trata- miento no podr ser objeto de sancin o despido y se le asegurar su reincorporacin inmediata a su puesto de trabajo. En caso necesario, la Comisin paritaria concretar las medidas aqu expuestas en un programa de actuacin que ser de aplicacin con efecto a la entrada en vigor del presente convenio. Artculo 28. Vigilancia de la salud 1. La empresa garantizar al personal a su servicio la vigilancia peridica de su estado de salud en funcin de los riesgos inherentes al trabajo. Esta vigilancia solo podr llevarse a cabo cuando el personal pres- te su consentimiento. De este carcter voluntario solo se exceptuarn, previo informe de la representacin unitaria o sindical del personal, los supuestos en los que la realizacin de los reconocimientos sea impres- cindible para evaluar los efectos de las condiciones de trabajo sobre la salud del personal o para verificar si el estado de salud del personal puede constituir un peligro para el mismo, para el resto de personal o para otras personas relacionadas con la empresa o cuando as est esta- blecido en una disposicin legal en relacin con la proteccin de riesgos especficos y actividades de especial peligrosidad. En todo caso se deber optar por la realizacin de aquellos recono- cimientos o pruebas que causen las menores molestias al personal y que sean proporcionales al riesgo. nomenat entre els representants del personal, podr destinar el seu crdit horari als assumptes de la prevenci. En tot cas, el temps dedicat a la formaci en esta matria ser considerat com a temps de treball a tots els efectes i el seu cost no podr recaure en cap cas sobre els delegats i delegades de prevenci. Lempresa haur de facilitar als delegats o delegades de preven- ci laccs a les informacions i la formaci en matria preventiva que siguen necessaris per a lexercici de les seues funcions. Les seues com- petncies i facultats seran les recollides en larticle 36 de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals. Als delegats i delegades de prevenci els ser aplicable el que dis- posa larticle 37 de la Llei 31/1995, de Prevenci de Riscos Laborals, i en larticle 65.2 de lEstatut dels Treballadors, i estaran subjectes al sigil professional de les informacions a qu tinguen accs com a conseqn- cia de la seua actuaci en lempresa. 2.b Comit de Seguretat i Salut Laboral: s lrgan paritari i col- legiat de representaci i participaci peridica sobre actuacions dels centres de treball en matria de prevenci de riscos laborals. Les seues competncies i facultats seran les recollides en larticle 39 de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals. El Comit de Seguretat i Salut es reunir almenys trimestralment amb carcter ordinari i amb carcter extraordinari sempre que ho sol- licite alguna de les representacions en este, justificant la necessitat urgent de la reuni. Article 27. Drogodependncies El consum de drogues legals i illegals implica problemes de salut amb repercussions individuals i collectives. Linici o increment del consum de drogues en el medi laboral est en molts casos determinat per condicions de desocupaci, precarietat o males condicions de tre- ball. Per aix, es considera convenient incloure en este conveni, amb lexcepci del que concernix al consum de tabac, per a la qual cosa caldr ajustar-se al que disposa la normativa legal especfica, el segent pla integral de propostes, en el seu vessant preventiu, assistencial, rein- sertiu, participatiu, no sancionador, voluntari i planificat: Preventiu: Es prioritzaran mesures educatives, informatives i forma- tives que motiven la reducci i ls inadequat de drogues i promocionen hbits saludables. Aix mateix es potenciar la modificaci de factors de risc i la millora de les condicions de treball. Assistencial: Es facilitar laccs als programes de tractament a aquell personal que ho sollicite. Reinsertiu: Lobjectiu fonamental de tota acci s tornar la salut al subjecte i facilitar la reincorporaci del personal al seu lloc de treball. Participatiu: Tota iniciativa empresarial relacionada amb les dro- godependncies ser consultada, amb carcter previ, a la representaci unitria o sindical del personal o, si no s possible, al mateix personal. No sancionador: El personal que saculla a un programa de tracta- ment no podr ser objecte de sanci o acomiadament i se li assegurar la reincorporaci immediata al seu lloc de treball. En cas necessari, la comissi paritria concretar les mesures expo- sades ac en un programa dactuaci que ser aplicable i tindr efecte quan entre en vigor el present conveni. Article 28. Vigilncia de la salut 1. Lempresa garantir al personal al seu servici la vigilncia peri- dica del seu estat de salut en funci dels riscos inherents al treball. Esta vigilncia noms podr dur-se a terme quan el personal preste el seu consentiment. Deste carcter voluntari noms sexceptuaran, amb un informe previ de la representaci unitria o sindical del perso- nal, els supsits en qu la realitzaci dels reconeixements siga impres- cindible per a avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut del personal o per a verificar si lestat de salut del personal pot constituir un perill per a este, per a la resta de personal o per a altres persones relacionades amb lempresa o quan aix estiga establit en una disposici legal en relaci amb la protecci de riscos especfics i activi- tats despecial perillositat. En tot cas, shaur doptar per la realitzaci daquells reconeixe- ments o proves que causen les menors molsties al personal i que siguen proporcionals al risc. Num. 7112 / 17.09.2013 27776 Las revisiones se realizarn preferentemente en horas de trabajo cuando coincidan con su turno habitual y, cuando se trate de revisiones obligatorias, el tiempo dedicado a ellas se computar como efectiva- mente trabajado. 2. Las medidas de vigilancia y control de la salud del personal se llevarn a cabo respetando siempre el derecho a la intimidad y a la dignidad de la persona y la confidencialidad de toda la informacin relacionada con su estado de salud. 3. El personal ser informado de manera conveniente y confiden- cialmente de los resultados de los exmenes de salud a los que haya sido sometido. 4. El personal que en el desarrollo de su actividad se encuentre sometido a un riesgo especfico tendr derecho a una revisin anual, sobre ese riesgo, a cargo de la empresa. Artculo 29. Medidas de emergencia Segn el artculo 20 de la Ley 31/1995, de Prevencin de Riesgos Laborales, la empresa, teniendo en cuenta el tamao y la actividad de los centros o servicios, as como la presencia de las personas atendidas, en el caso de las residencias, deber analizar las posibles situaciones de emergencia y adoptar las medidas necesarias en materia de primeros auxilios, lucha contra incendios y evacuacin de personas usuarias y personas trabajadoras, designando para ello al personal encargado de poner en prctica esta medidas y comprobando peridicamente, en su caso, su correcto funcionamiento. El citado personal deber poseer la formacin necesaria, ser suficiente en nmero y disponer del material adecuado, en funcin de las circunstancias antes sealadas. Para la aplicacin de las medidas adoptadas, la empresa deber organizar las relaciones que sean necesarias con servicios externos a la empresa, en particular en materia de primeros auxilios, asistencia mdica de urgencias, salvamento y lucha contra incendios, de forma que quede garantizada la rapidez y la eficacia de las mismas. En todo caso, la empresa deber garantizar la normativa vigente que, sobre medidas de emergencia, establezca la Administracin auto- nmica para los centros de atencin para mayores. Artculo 30. Gestin y proteccin medio ambiental La defensa de la salud en los lugares de trabajo no puede ser eficaz, si al mismo tiempo no se asume la responsabilidad propia en relacin con la gestin de la repercusin medio ambiental de las actividades laborales y no abarca la defensa del medio ambiente. Por consiguiente hay que evaluar y prevenir las condiciones en las que se desarrolla el trabajo y tambin las repercusiones del mismo sobre este. Esta responsabilidad exige que las empresas establezcan y pon- gan en prctica polticas, objetivos y programas en materia de medio ambiente y sistemas eficaces de gestin medio ambiental, por lo que deber adoptarse una poltica en este sentido que contemple el cumpli- miento de todos los requisitos normativos correspondientes, as como las responsabilidades derivadas de la accin empresarial en materia de medio ambiente. Artculo 31. Ropa de trabajo Las empresas estn obligadas a facilitar al menos dos uniformes, incluyendo una prenda de abrigo (siempre y cuando estn obligados a salir uniformados al exterior). As como los medios de proteccin personal de carcter preceptivo, adecuados al personal para el ejercicio de sus funciones, entre los que se encontrarn el calzado y los guantes homologados que sean necesarios. El personal estar obligado a usar, durante la realizacin de su trabajo, la ropa y los medios de proteccin personal facilitados por la empresa, as como de su cuidado. La limpieza de la misma se realizara por la empresa. Cuando quede extinguida la relacin laboral el trabajador o trabaja- dora devolver la ropa a la empresa. Artculo 32. Proteccin a la maternidad Si, tras efectuar la evaluacin de riesgos por parte de la empresa y el Comit de Seguridad y Salud, existiesen puestos de trabajo que puedan influir negativamente en la salud de la trabajadora, durante el embarazo o la lactancia, o del feto, la empresa deber adoptar las medidas necesa- rias para evitar la exposicin de la trabajadora a dicho riesgo. Cuando la adaptacin no fuese posible, o a pesar de tal adaptacin, las condiciones del puesto de trabajo pudieran influir negativamente en la salud de la Les revisions es realitzaran preferentment en hores de treball quan coincidisquen amb el seu torn habitual i, quan es tracte de revisions obligatries, el temps dedicat a estes es computar com a efectivament treballat. 2. Las mesures de vigilncia i control de la salut del personal es duran a terme respectant sempre el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona i la confidencialitat de tota la informaci relacionada amb el seu estat de salut. 3. El personal ser informat de manera convenient i confidencial- ment dels resultats dels exmens de salut a qu haja sigut sotms. 4. El personal que en el desenrotllament de la seua activitat es trobe sotms a un risc especfic tindr dret a una revisi anual, sobre eixe risc, a crrec de lempresa. Article 29. Mesures demergncia Segons larticle 20 de la Llei 31/1995, de Prevenci de Riscos Laborals, lempresa, tenint en compte la grandria i lactivitat dels cen- tres o servicis, aix com la presncia de les persones ateses, en el cas de les residncies, haur danalitzar les possibles situacions demergncia i adoptar les mesures necessries en matria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuaci de persones usuries i persones treballa- dores, i designar per a aix el personal encarregat de posar en prctica estes mesures i comprovar peridicament, si s el cas, el seu funcio- nament correcte. El mencionat personal haur de posseir la formaci necessria, ser-ne suficient en nombre i disposar del material adequat, en funci de les circumstncies abans assenyalades. Per a laplicaci de les mesures adoptades, lempresa haur dorga- nitzar les relacions que siguen necessries amb servicis externs a lem- presa, en particular en matria de primers auxilis, assistncia mdica durgncies, salvament i lluita contra incendis, de manera que quede garantida la rapidesa i leficcia destes. En tot cas, lempresa haur de garantir la normativa vigent que, sobre mesures demergncia, establisca lAdministraci autonmica per als centres datenci per a majors. Article 30. Gesti i protecci mediambiental La defensa de la salut en els llocs de treball no pot ser efica, si al mateix temps no sassumix la responsabilitat prpia en relaci amb la gesti de la repercussi mediambiental de les activitats laborals i no comprn la defensa del medi ambient. Per tant, cal avaluar i previndre les condicions en qu es desenrotlla el treball i tamb les repercussions del treball sobre este. Esta responsabilitat exigix que les empreses establisquen i posen en prctica poltiques, objectius i programes en matria de medi ambi- ent i sistemes eficaos de gesti mediambiental, per la qual cosa haur dadoptar-se una poltica en este sentit que tinga en compte el compli- ment de tots els requisits normatius corresponents, aix com les respon- sabilitats derivades de lacci empresarial en matria de medi ambient. Article 31. Roba de treball Les empreses estan obligades a facilitar almenys dos uniformes, incloent-hi una pea dabric (sempre que el personal estiga obligat a eixir uniformat a lexterior). Aix com els mitjans de protecci personal de carcter preceptiu, adequats al personal per a lexercici de les seues funcions, entre els quals es trobaran el calat i els guants homologats que siguen necessaris. El personal estar obligat a usar, durant la realit- zaci del seu treball, la roba i els mitjans de protecci personal facilitats per lempresa, aix com de trindren cura. La neteja de la roba la realitzar lempresa. Quan quede extingida la relaci laboral el treballador o treballadora tornar la roba a lempresa. Article 32. Protecci a la maternitat Si, desprs defectuar lavaluaci de riscos per part de lempresa i el Comit de Seguretat i Salut, hi ha llocs de treball que poden influir negativament en la salut de la treballadora, durant lembars o la lac- tncia, o del fetus, lempresa haur dadoptar les mesures necessries per a evitar lexposici de la treballadora al dit risc. Quan ladaptaci no siga possible, o a pesar desta adaptaci, les condicions del lloc de treball puguen influir negativament en la salut de la dona treballadora Num. 7112 / 17.09.2013 27777 mujer trabajadora embarazada o del feto, esta deber desempear un puesto de trabajo o funcin diferente y compatible con su estado. En el supuesto de que el cambio de puesto no resultara tcnica u objetivamente posible, o no pueda razonablemente exigirse por moti- vos justificados, podr declararse el paso de la trabajadora afectada a la situacin de suspensin del contrato por riesgo durante el embarazo, de acuerdo con lo contemplado en el artculo 45.1.d del Estatuto de los Trabajadores, durante el perodo necesario para la proteccin de su seguridad o de su salud y mientras persista la imposibilidad de reincor- porarse a su puesto anterior o a otro puesto compatible con su estado. Artculo 33. Proteccin de las vctimas de la violencia de gnero Segn lo dispuesto en la Ley Orgnica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de proteccin integral contra la violencia de gnero: 1. La trabajadora vctima de violencia de gnero tendr derecho, en los trminos previstos en el Estatuto de los Trabajadores, a la reduccin o a la reordenacin de su tiempo de trabajo, a la movilidad geogrfica, al cambio de centro de trabajo, a la suspensin de la relacin laboral con reserva de puesto de trabajo y a la extincin del contrato de trabajo. 2. Cuando se produzca la reincorporacin de la trabajadora a aque- llas empresas que hubiesen formalizado contratos de interinidad para sustituir a trabajadoras vctimas de violencia de gnero que hayan sus- pendido su contrato de trabajo, esta se realizar en las mismas condicio- nes existentes en el momento de la suspensin del contrato de trabajo. 3. Las ausencias o faltas de puntualidad al trabajo motivadas por la situacin fsica o psicolgica derivada de la violencia de gnero se considerarn justificadas, cuando as lo determinen los servicios socia- les de atencin o servicios de salud, segn proceda, sin perjuicio de que dichas ausencias sean comunicadas por la trabajadora a la empresa a la mayor brevedad. Captulo VI. Jornada Artculo 34. Jornada y horario de trabajo Se establece una jornada mxima anual de 1.784 horas de trabajo efectivo, ya sea en turno partido o continuo. La jornada podr ser dis- tribuida por la empresa de forma irregular en un porcentaje del 10 por ciento. La jornada mxima anual ser considerada en cmputo semestral. Se entiende por jornada partida aquella en que exista un descanso ininterrumpido de una hora de duracin como mnimo. En ningn caso se podr fraccionar en ms de dos perodos. No se podrn realizar ms de nueve horas de trabajo efectivo en jornada completa o su proporcin en base a la jornada especificada en el contrato a tiempo parcial, a no ser que mediara un mnimo de doce horas entre el final de una jornada y el comienzo de la siguiente, y siem- pre de mutuo acuerdo entre la empresa y la representacin unitaria o sindical del personal (si no existen estos ltimos, el acuerdo se realizar directamente con el personal), siempre respetando la jornada mxima anual que este convenio establece. Las empresas podrn establecer un sistema de control de asistencia sin que el tiempo reflejado en el registro de asistencia signifique, por s solo, horas efectivas de trabajo. En el primer mes de cada ao, se elaborar por la empresa un calen- dario laboral con turnos y horarios que podr ser revisable trimestral- mente. Todo ello, previa negociacin con la representacin unitaria o sindical del personal, entregando una copia, con una semana de antela- cin, a la representacin unitaria o sindical del personal para su exposi- cin en el tabln de anuncios. La empresa facilitar, en la medida de lo posible, cambios de turno al personal para el acompaamiento a consulta mdica de familiares menores o dependientes hasta el primer grado de consanguinidad. A estos efectos, se tendrn en cuenta los acuerdos entre la plantilla comu- nicados a la empresa. Siempre que la duracin de la jornada diaria continuada exceda de seis horas, se establecer un periodo de descanso durante la misma de quince minutos de duracin, que tendrn la consideracin de tiempo efectivo de trabajo a todos los efectos. Las jornadas a tiempo parcial sern continuadas, a excepcin de las realizadas en sbados, domingos, festivos y jornadas especiales que embarassada o del fetus, esta haur docupar un lloc de treball o exercir una funci diferent i compatible amb el seu estat. En cas que el canvi de lloc no siga tcnicament o objectivament possible, o no puga raonablement exigir-se per motius justificats, podr declarar-se el pas de la treballadora afectada a la situaci de suspensi del contracte per risc durant lembars, dacord amb all que sha pre- vist en larticle 45.1.d de lEstatut dels Treballadors, durant el perode necessari per a la protecci de la seua seguretat o de la seua salut i men- tres persistisca la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc anterior o a un altre lloc compatible amb el seu estat. Article 33. Protecci de les vctimes de la violncia de gnere Segons el que disposa la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere: 1. La treballadora vctima de violncia de gnere tindr dret, en els termes que preveu lEstatut dels Treballadors, a la reducci o a la reordenaci del seu temps de treball, a la mobilitat geogrfica, al canvi de centre de treball, a la suspensi de la relaci laboral amb reserva de lloc de treball i a lextinci del contracte de treball. 2. Quan es produsca la reincorporaci de la treballadora a aquelles empreses que hagen formalitzat contractes dinterinitat per a substituir treballadores vctimes de violncia de gnere que hagen susps el seu contracte de treball, esta es realitzar en les mateixes condicions exis- tents en el moment de la suspensi del contracte de treball. 3. Les absncies o faltes de puntualitat al treball motivades per la situaci fsica o psicolgica derivada de la violncia de gnere es consideraran justificades, quan aix ho determinen els servicis socials datenci o servicis de salut, segons siga procedent, sense perju que les dites absncies siguen comunicades per la treballadora a lempresa a la major brevetat. Captol VI. Jornada Article 34. Jornada i horari de treball Sestablix una jornada mxima anual de 1.784 hores de treball efec- tiu, ja siga en torn partit o continu. La jornada podr ser distribuda per lempresa de manera irregular en un percentatge del 10 per cent. La jornada mxima anual ser considerada en cmput semestral. Es considera jornada partida aquella en qu hi haja un descans inin- terromput duna hora de duraci com a mnim. En cap cas es podr fraccionar en ms de dos perodes. No es podran realitzar ms de nou hores de treball efectiu en jorna- da completa o la seua proporci basant-se en la jornada especificada en el contracte a temps parcial, llevat que medie un mnim de dotze hores entre el final duna jornada i el comenament de la segent, i sempre de mutu acord entre lempresa i la representaci unitria o sindical del personal (si no hi ha estos ltims, lacord es realitzar directament amb el personal), sempre que es respecte la jornada mxima anual que este conveni establix. Les empreses podran establir un sistema de control dassistncia sense que el temps reflectit en el registre dassistncia signifique, per si sol, hores efectives de treball. El primer mes de cada any, lempresa lelaborar un calendari labo- ral amb torns i horaris que podr ser revisable trimestralment. Tot aix, amb la negociaci prvia amb la representaci unitria o sindical del personal; ser entregada una cpia, amb una setmana dantelaci, a la representaci unitria o sindical del personal per a la seua exposici en el tauler danuncis. Lempresa facilitar, en la mesura que siga possible, canvis de torn al personal per a lacompanyament a la consulta del metge de famili- ars menors o dependents fins al primer grau de consanguinitat. A este efecte, es tindran en compte els acords entre la plantilla comunicats a lempresa. Sempre que la duraci de la jornada diria continuada excedisca sis hores, sestablir un perode de descans durant la jornada de quinze minuts de duraci, que tindran la consideraci de temps efectiu de tre- ball a tots els efectes. Les jornades a temps parcial seran continuades, a excepci de les realitzades en dissabtes, diumenges, festius i jornades especials, que Num. 7112 / 17.09.2013 27778 podrn ser partidas. Cuando las jornadas sean partidas tendrn una dura- cin mnima de 24 horas semanales. Artculo 35. Descanso semanal El personal tendr derecho a un descanso mnimo semanal de da y medio (treinta y seis horas) sin interrupcin. Dicho descanso deber coincidir obligatoriamente en domingo, al menos una vez cada cuatro semanas, excepto para aquel personal con contratos especficos de fin de semana. Con independencia de lo establecido anteriormente, se respetar cualquier frmula que se haya pactado o se pacte entre la empresa y la representacin unitaria o sindical del personal o, en su defecto, el personal. Artculo 36. Vacaciones El perodo de vacaciones anuales ser retribuido y su duracin ser de 30 das naturales. En aquellos casos que no se haya completado el ao de trabajo efectivo, el personal tendr derecho a la parte proporcio- nal. Las vacaciones se disfrutarn preferentemente durante los meses de junio, julio, agosto y septiembre. El perodo de disfrute se fijar en un perodo de treinta das o en dos perodos de quince das, no pudiendo realizarse ms fracciones, salvo acuerdo entre la empresa y el personal y contando con la aprobacin de la representacin unitaria o sindical, respetndose siempre los siguientes criterios: a) El rgimen de turnos de vacaciones se har por rigurosa rotacin anual del personal entre los distintos meses, inicindose esta rotacin el primer ao, por antigedad en la empresa. El personal que fraccione las vacaciones en dos ms perodos, tan solo tendr prioridad de eleccin en uno de estos perodos. A tal efecto se constituirn los correspon- dientes turnos de vacaciones. Estos turnos se harn de acuerdo con el calendario laboral, segn las prestaciones del servicio. El inicio del perodo de vacaciones o de disfrute de las fiestas abo- nables, no puede coincidir con un da de descanso semanal, de forma y manera, que en estos casos se entendern iniciadas las vacaciones al da siguiente del descanso semanal. Si el regreso de las vacaciones coincide con el da libre, este deber respetarse, reinicindose el trabajo al da siguiente. b) El calendario de vacaciones se elaborar antes de la finalizacin del primer trimestre de cada ao y, en todo caso, con un mnimo de dos meses del comienzo del mismo. Cuando el perodo de vacaciones fijado en el calendario de vacacio- nes de la empresa coincida en el tiempo con una incapacidad temporal derivada del embarazo, el parto o la lactancia natural o con el pero- do de suspensin del contrato de trabajo previsto en el artculo 48.4 y 48.bis del Estatuto de los Trabajadores, se tendr derecho a disfrutar las vacaciones en fecha distinta a la de la incapacidad temporal o a la del disfrute del permiso que por aplicacin de dicho precepto le correspon- diera, al finalizar el perodo de suspensin, aunque haya terminado el ao natural a que correspondan. En el supuesto de que el perodo de vacaciones coincida con una incapacidad temporal por contingencias distintas a las sealadas en el prrafo anterior que imposibilite al trabajador o la trabajadora disfrutar- las, total o parcialmente, durante el ao natural a que corresponden, el personal podr hacerlo una vez finalice su incapacidad y siempre que no hayan transcurrido ms de dieciocho meses a partir del final del ao en que se hayan originado. La retribucin de las vacaciones no incluir en ningn caso el pago de complementos de actividad, excepto el plus de nocturnidad para el personal de turno fijo de noche. Captulo VII. Estructura retributiva Artculo 37. Estructura retributiva La estructura retributiva queda como sigue: A) Salario base: Es la parte de la retribucin del personal fijada por unidad de tiempo y en funcin de su grupo y categora profesional, con independencia de la remuneracin que corresponda por puesto de tra- bajo especfico o cualquier otra circunstancia. El salario base se corres- ponde con lo que figura en anexo I. Se percibir proporcionalmente a la jornada realizada. podran ser partides. Quan les jornades siguen partides tindran una dura- ci mnima de 24 hores setmanals. Article 35. Descans setmanal El personal tindr dret a un descans mnim setmanal de dia i mig (trenta-sis hores) sense interrupci. El dit descans haur de coincidir obligatriament en diumenge, almenys una vegada cada quatre setma- nes, excepte per a aquell personal amb contractes especfics de cap de setmana. Amb independncia del que sha establit anteriorment, es respectar qualsevol frmula que shaja pactat o es pacte entre lempresa i la repre- sentaci unitria o sindical del personal o, si no s possible, el personal. Aricle 36. Vacacions El perode de vacacions anuals ser retribut i la seua duraci ser de 30 dies naturals. En aquells casos que no shaja completat lany de treball efectiu, el personal tindr dret a la part proporcional. De les vaca- cions sen gaudir preferentment durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. El perode de gaudi es fixar en un perode de trenta dies o en dos perodes de quinze dies, i no es podran realitzar ms fraccions, excepte lacord entre lempresa i el personal i si es compta amb laprovaci de la representaci unitria o sindical, respectant sempre els criteris segents: a) El rgim de torns de vacacions es far per rigorosa rotaci anual del personal entre els distints mesos. Esta rotaci siniciar el primer any, per antiguitat en lempresa. El personal que fraccione les vacacions en dos o ms perodes, tan sols tindr prioritat delecci en un destos perodes. A este efecte, es constituiran els corresponents torns de vaca- cions. Estos torns es faran dacord amb el calendari laboral, segons les prestacions del servici. Linici del perode de vacacions o de gaudi de les festes abonables no pot coincidir amb un dia de descans setmanal, de manera que en estos casos es consideraran iniciades les vacacions lendem del descans setmanal. Si la tornada de les vacacions coincidix amb el dia lliure, este haur de respectar-se, i es reiniciar el treball lendem. b) El calendari de vacacions selaborar abans de la finalitzaci del primer trimestre de cada any i, en tot cas, amb un mnim de dos mesos del comenament deste. Quan el perode de vacacions fixat en el calendari de vacacions de lempresa coincidisca en el temps amb una incapacitat temporal deriva- da de lembars, el part o la lactncia natural, o amb el perode de sus- pensi del contracte de treball previst en larticle 48.4 i 48.bis de lEs- tatut dels Treballadors, es tindr dret a gaudir de les vacacions en una data diferent de la de la incapacitat temporal o a la del gaudi del perms que li corresponga per aplicaci del dit precepte, en finalitzar el perode de suspensi, encara que haja acabat lany natural a qu corresponguen. En cas que el perode de vacacions coincidisca amb una incapacitat temporal per contingncies diferents de les assenyalades en el par- graf anterior que impossibilite el treballador o la treballadora gaudir-ne, totalment o parcialment, durant lany natural a qu corresponen, el per- sonal podr fer-ho una vegada finalitze la seua incapacitat i sempre que no hagen transcorregut ms de dhuit mesos a partir del final de lany en qu shagen originat. La retribuci de les vacacions no inclour en cap cas el pagament de complements dactivitat, excepte el plus de nocturnitat per al personal de torn fix de nit. Captol VII. Estructura retributiva Article 37. Estructura retributiva Lestructura retributiva queda de la manera segent : Salari base: s la part de la retribuci del personal fixada per unitat de temps i en funci del seu grup i categoria professional, amb indepen- dncia de la remuneraci que corresponga per lloc de treball especfic o qualsevol altra circumstncia. El salari base es correspon amb el que figura en lannex I. Es percebr proporcionalment a la jornada realit- zada. Num. 7112 / 17.09.2013 27779 B) Plus de antigedad: Se establece el mismo en la cuanta reflejada en el anexo I por cada tres aos de servicio prestados en la empresa, comenzndose a devengar desde el 1 de enero de 2008. Se percibir proporcionalmente a la jornada realizada. Complemento personal de antigedad: Aquellas cuantas de plus de antigedad que hubieran consolidado la persona trabajadora con ante- rioridad al 1 de enero de 2000 las seguirn percibiendo como comple- mento personal de antigedad, no pudiendo ser este concepto compen- sado ni absorbido por ningn otro. C) Plus Personal de Adaptacin: La persona trabajadora que a la entrada en vigor del presente convenio, viniera percibiendo el plus de adaptacin, regulado en el convenio anterior, consistente en retribucin mensual, incluyendo vacaciones, seguir percibiendo este como plus personal de adaptacin, fijo, peridico, no compensable ni absorbible e integro. La cuanta ser la recogida en el Anexo I. D) Plus de nocturnidad: Las horas trabajadas entre las 22.00 horas y las 07.00 horas tendrn una retribucin especfica, segn anexo I. Este complemento se percibir igualmente en la retribucin de las vacaciones para aquellos trabajadores con turno fijo de noche. Se mantendrn aquellos pactos y acuerdos vigentes y demostrables en las empresas a la fecha de publicacin de este convenio referidos a trabajos nocturnos. E) Plus de domingos y festivos: Las jornadas realizadas en domingo o festivo, salvo para el personal contratado especficamente para domin- gos y festivos, tendrn una retribucin segn anexo I. Estos importes se abonarn por jornada trabajada en domingo o festivo, independiente- mente de las horas trabajadas. Para el personal que preste servicios en turno nocturno se conside- rar domingo o festivo trabajado si ha iniciado su jornada durante la vspera del domingo o la festividad. Se mantendrn aquellos pactos y acuerdos vigentes y demostrables en las empresas a la fecha de publicacin de este convenio referidos a trabajos en festivo. F) Plus de disponibilidad: Se podrn establecer turnos de dispo- nibilidad, voluntarios, que tendrn una retribucin especfica, segn Anexo I. G) Horas extraordinarias: Las horas extraordinarias que se realicen tendrn una retribucin especfica, segn artculo 39 y anexo I. H) Gratificaciones extraordinarias: Se abonarn dos pagas extraor- dinarias, con devengo semestral, equivalentes a una mensualidad de salario base, ms antigedad, la primera con devengo del 1 de diciembre al 31 de mayo y abono el da 15 de junio y la segunda con devengo de 1 de junio al 30 de noviembre y abono el da 15 de diciembre. En ningn caso dichas gratificaciones se abonarn prorrateadas mensualmente, salvo en los contratos menores de seis meses o cuando exista acuerdo con la representacin unitaria o sindical. I) Gastos de desplazamiento: La empresa se har cargo de los gastos de desplazamiento del personal cuando: A requerimiento de la empresa, dentro de la jornada laboral, la realizacin del servicio comporte la necesidad de utilizar medios de transporte. La propia naturaleza del servicio y organizacin del trabajo impli- quen la necesidad de utilizar medios de transporte para su prestacin. Ello especialmente en los desplazamientos entre servicios de tipo rural o semirural y durante su cumplimentacin por cualquier trabajador o trabajadora. El abono se har de una de las siguientes formas: Hacindose cargo del importe del transporte en medios pblicos (autobs, taxi, etc.). Facilitando el transporte en vehculo de la empresa. Abonando a 0,18 euros por kilmetros si el personal se despla- za con su propio vehculo. En todo caso, los importes derivados no se cotizarn en la medida en que no superen el importe por kilmetro legalmente establecido. Artculo 38. Incremento retribuciones Durante la vigencia del presente convenio las retribuciones sern las contempladas en el anexo I del mismo que para cada uno de los ejercicios 2012, 2013 y 2014 ser 0 por ciento, 0,35 por ciento y 0,30 por ciento respectivamente. Igualmente se recoge en el presente anexo I, en las tablas de 2012 y 2013, como complemento cumplimiento convenio 2011, de carcter Plus dantiguitat: Sestablix este plus en la quantia reflectida en lannex I per cada tres anys de servici prestats en lempresa, que comen- aran a meritar des de l1 de gener de 2008. Es percebr proporcional- ment a la jornada realitzada. Complement personal dantiguitat: Aquelles quanties de plus dan- tiguitat que hagen consolidat la persona treballadora amb anterioritat a l1 de gener de 2000 les continuaran percebent com a complement personal dantiguitat, i no podr ser este concepte compensat ni absorbit per cap altre. C) Plus personal dadaptaci: La persona treballadora que a len- trada en vigor del present conveni perceba el plus dadaptaci regulat en el conveni anterior, consistent en una retribuci mensual, incloent-hi vacacions, continuar percebent este com a plus personal dadaptaci, fix, peridic, no compensable ni absorbible i integre. La quantia ser recollida en lannex I. D) Plus de nocturnitat: Les hores treballades entre les 22.00 hores i les 07.00 hores tindran una retribuci especfica, segons lannex I. Este complement es percebr igualment en la retribuci de les vacacions per a aquells treballadors amb torn fix de nit. Es mantindran aquells pactes i acords vigents i demostrables en les empreses a la data de publicaci deste conveni referits a treballs nocturns. E) Plus de diumenges i festius: Les jornades realitzades en diumen- ge o festiu, excepte per al personal contractat especficament per a diu- menges i festius, tindran una retribuci segons lannex I. Estos imports sabonaran per jornada treballada en diumenge o festiu, independent- ment de les hores treballades. Per al personal que preste servicis en torn nocturn, es considerar diumenge o festiu treballat si ha iniciat la jornada durant la vespra del diumenge o la festivitat. Es mantindran aquells pactes i acords vigents i demostrables en les empreses a la data de publicaci deste conveni referits a treballs en festiu. F) Plus de disponibilitat: Es podran establir torns de disponibilitat, voluntaris, que tindran una retribuci especfica, segons lannex I. G) Hores extraordinries: Les hores extraordinries que es realitzen tindran una retribuci especfica, segons article 39 i lannex I. H) Gratificacions extraordinries: Sabonaran dos pagues extra- ordinries, amb meritaci semestral, equivalents a una mensualitat de salari base, ms antiguitat, la primera amb meritaci de l1 de desembre al 31 de maig i abonament el dia 15 de juny i la segona amb meritaci d1 de juny al 30 de novembre i abonament el dia 15 de desembre. En cap cas les dites gratificacions sabonaran prorratejades mensualment, excepte en els contractes menors de sis mesos o quan hi haja acord amb la representaci unitria o sindical. I) Gastos de desplaament: Lempresa es far crrec dels gastos de desplaament del personal quan: A requeriment de lempresa, dins de la jornada laboral, la realit- zaci del servici comporte la necessitat dutilitzar mitjans de transport. La mateixa naturalesa del servici i organitzaci del treball impli- quen la necessitat dutilitzar mitjans de transport per a la seua prestaci. Aix especialment en els desplaaments entre servicis de tipus rural o semirural i durant el seu compliment per qualsevol treballador o treba- lladora. Labonament es far duna de les maneres segents : Fent-se crrec de limport del transport en mitjans pblics (auto- bs, taxi, etc.). Facilitant el transport en vehicle de lempresa. Abonant a 0,18 euros per quilmetre si el personal es desplaa amb el seu propi vehicle. En tot cas, els imports derivats no es cotitzaran en la mesura que no superen limport per quilmetre establit legalment. Article 38. Increment de retribucions Durant la vigncia del present conveni, les retribucions seran les previstes en lannex I deste que per a cada un dels exercicis 2012, 2013 i 2014 ser 0 per cent, 0,35 per cent i 0,30 per cent, respectivament. Igualment es recull en el present annex I, en les taules de 2012 i 2013, com a complement compliment del conveni 2011, de carc- Num. 7112 / 17.09.2013 27780 mensual, la cantidad adeudada que deben abonar al personal aquellas empresas que se hubiesen acogido al acuerdo de 16 de junio de 2011, publicado en el DOCV de 24 de octubre de 2011. Artculo 39. Horas extraordinarias Debido a las caractersticas del sector y a su misin de servicio con- tinuado las 24 horas al da, las horas que deban realizarse en funcin de la cobertura de las posibles ausencias por causas urgentes e imprevistas tendrn la consideracin de horas extraordinarias cuando, consideradas en cmputo semestral, excedan de la jornada anual establecida de acuer- do con el primer prrafo del artculo 34. La realizacin de dichas horas extraordinarias ser para situaciones excepcionales y se argumentar a la representacin unitaria o sindical del personal. Se compensarn preferentemente en tiempo de trabajo o se abonarn segn el precio establecido en el anexo I, que ya incorpora el incremento retributivo acordado en el presente convenio. No podrn, en todo caso, superar el tope mximo anual legalmente establecido. Artculo 40. Festivos de especial significacin Por su especial significado, el personal que preste sus servicios duran- te los das de Navidad y Ao Nuevo, desde el inicio del turno de noche del 24 al 25 de diciembre hasta la finalizacin del turno de tarde del da 25, y desde el inicio del turno de la noche del 31 de diciembre al 1 de enero y hasta la finalizacin del turno de tarde del da 1 de enero. La retribucin correspondiente a estos festivos especiales que hayan sido compensados con descanso en da distinto es la reflejada en las tablas salariales. En ningn caso se percibir el plus de festivo de especial significa- cin y el plus de festivo normal por un solo turno de trabajo. Si esos das caen en domingo, teniendo en cuenta que la comunidad autnoma fija un da festivo sustitutorio, se percibe como festivo de especial significacin y el sustitutorio segn tabla salarial. Artculo 41. Plus de disponibilidad Las empresas voluntariamente podrn establecer turnos de disponi- bilidad que tendrn siempre carcter de voluntariedad por parte del per- sonal. El personal que voluntariamente se acoja a esta modalidad tendr la obligacin de estar localizable durante la jornada a fin de acudir a cualquier requerimiento que pueda producirse como consecuencia de una situacin de urgencia especfica. En ningn caso se podrn superar las horas establecidas en el turno a cubrir. El personal vendr obligado a atender el telfono mvil o aparato buscapersonas y a personarse en su lugar de trabajo en el tiempo ms breve posible, tiempo que ser acordado en cada mbito con la represen- tacin unitaria o sindical del personal. Ser computado como tiempo de trabajo desde el momento que fue requerida hasta 30 minutos despus de finalizado el servicio. En ningn caso podr exceder de treinta minu- tos el tiempo que discurre desde que se produce el requerimiento hasta la presencia en el servicio requerido. Si el trabajador o trabajadora prev que tardar ms de treinta minutos en personarse, deber comunicarlo inmediatamente a la empresa. En caso de avera del telfono mvil o aparato buscapersonas, la persona trabajadora quedar obligada a ponerlo inmediatamente en conocimiento de la empresa y a facilitar un nmero de telfono en el que se les pueda localizar. La fecha y duracin de la disponibilidad ser especificada en el cuadrante de trabajo elaborado por la empresa. En ningn caso el nme- ro de horas de disponibilidad podr ser superior al 25 por ciento de la jornada establecida en el convenio. El tiempo de disponibilidad no se computar a efectos de jornada ordinaria. Se computar como horas extraordinaria el perodo que trans- curre desde el requerimiento hasta treinta minutos despus de la finaliza- cin del servicio. En ningn caso las horas extraordinarias realizadas en disponibilidad podrn superar el tope fijado en el artculo 39 del convenio. La representacin unitaria o sindical del personal recibir informa- cin de la empresa respecto de la realizacin de turnos de disponibili- dad. Artculo 42. Compensacin por incapacidad temporal en accidente de trabajo y/o enfermedad profesional En caso de incapacidad temporal por accidente laboral y/o enfer- medad profesional, la empresa complementar la prestacin econmica ter mensual, la quantitat deguda que han dabonar al personal aquelles empreses que shagen acollit a lacord de 16 de juny de 2012, publicat en el DOCV de 24 doctubre de 2011. Article 39. Hores extraordinries A causa de les caracterstiques del sector i per la seua missi de servici continuat les 24 hores al dia, les hores que hagen de realitzar-se en funci de la cobertura de les possibles absncies per causes urgents i imprevistes tindran la consideraci dhores extraordinries quan, con- siderades en cmput semestral, excedisquen la jornada anual establida dacord amb el primer pargraf de larticle 34. La realitzaci de les dites hores extraordinries ser per a situacions excepcionals i sargumentar a la representaci unitria o sindical del personal. Es compensaran preferentment en temps de treball o sabo- naran segons el preu establit en lannex I, que ja incorpora lincrement retributiu acordat en el present conveni. No podran, en tot cas, superar el lmit mxim anual establit legal- ment. Article 40. Festius despecial significaci Pel seu especial significat, el personal que preste els seus servicis durant els dies de Nadal i Cap dAny, des de linici del torn de nit del 24 al 25 de desembre fins a la finalitzaci del torn de vesprada del dia 25, i des de linici del torn de la nit del 31 de desembre a l1 de gener i fins a la finalitzaci del torn de vesprada del dia 1 de gener. La retribuci corresponent a estos festius especials que hagen sigut compensats amb descans en un dia distint s la reflectida en les taules salarials. En cap cas es percebr el plus de festiu despecial significaci i el plus de festiu normal per un sol torn de treball. Si eixos dies cauen en diumenge, tenint en compte que la comunitat autnoma fixa un dia festiu substitutori, es percep com a festiu despe- cial significaci i el substitutori segons la taula salarial. Aricle 40. Plus de disponibilitat Les empreses podran establir voluntriament torns de disponibilitat que tindran sempre carcter de voluntarietat per part del personal. El personal que voluntriament saculla a esta modalitat tindr lobligaci destar localitzable durant la jornada a fi dacudir a qualsevol requeri- ment que puga produir-se com a conseqncia duna situaci durgncia especfica. En cap cas es podran superar les hores establides en el torn a cobrir. El personal estar obligat a atendre el telfon mbil o laparell bus- capersones i a personar-se en el seu lloc de treball en el temps ms breu possible, temps que ser acordat en cada mbit amb la representaci unitria o sindical del personal. Ser computat com a temps de treball des del moment que va ser requerit fins a 30 minuts desprs de finalitzat el servici. En cap cas podr excedir trenta minuts el temps que discorre des que es produx el requeriment fins la presncia en el servici requerit. Si el treballador o treballadora preveu que tardar ms de trenta minuts a personar-se, haur de comunicar-ho immediatament a lempresa. En cas davaria del telfon mbil o aparell buscapersones, la perso- na treballadora quedar obligada a posar-ho immediatament en conei- xement de lempresa i a facilitar un nmero de telfon en qu se la puga localitzar. La data i duraci de la disponibilitat ser especificada en el qua- drant de treball elaborat per lempresa. En cap cas el nombre dhores de disponibilitat podr ser superior al 25 per cent de la jornada establida en el conveni. El temps de disponibilitat no es computar als efectes de jornada ordinria. Es computar com a hores extraordinria el perode que trans- corre des del requeriment fins trenta minuts desprs de la finalitzaci del servici. En cap cas les hores extraordinries realitzades en disponi- bilitat podran superar el lmit fixat en larticle 39 del conveni. La representaci unitria o sindical del personal rebr informaci de lempresa respecte de la realitzaci de torns de disponibilitat. Article 42. Compensaci per incapacitat temporal en accident de treball o malaltia professional. En cas dincapacitat temporal per accident laboral o malaltia profes- sional, lempresa complementar la prestaci econmica que el personal Num. 7112 / 17.09.2013 27781 que el personal perciba de la seguridad social hasta el cien por cien del salario, durante los veintin primeros das de baja. Artculo 43. Anticipos Las empresas vendrn obligadas, a peticin del personal, a conce- der un anticipo mensual del cien por cien del salario devengado en el momento de la peticin. Artculo 44. Recibos de salarios Es ineludible que se extiendan y entreguen los recibos de salarios justificativos del mismo. Dicho recibo, que se ajustar a algn modelo oficial aprobado por la Administracin pblica competente, deber con- tener, perfectamente desglosados y especificados, todos los conceptos salariales, as como las retenciones, cotizaciones, tributaciones y sus bases de clculo. Dichos abonos se efectuarn dentro de los cinco primeros das de cada mes. Para ello se usar de cualquiera de los sistemas legalmente autorizados, a juicio y arbitrio de la empresa (cheques, transferencias, metlico, etc.). Artculo 45. Clusula de descuelgue La no aplicacin del rgimen salarial as como la modificacin de las condiciones establecidas en el presente convenio se llevar a cabo en las circunstancias y con los condicionantes establecidos en la legislacin vigente en cada momento y con respeto a lo establecido en los artculos 9 y 60 del presente convenio. En caso de acuerdo a nivel de empresa, este deber notificarse a la Comisin paritaria del mismo. Captulo VIII. Permisos, licencias y excedencias, suspensin del contrato de trabajo y otros derechos derivados de la conciliacin de la vida laboral y familiar. Artculo 46. Suspensin de contrato por maternidad Segn lo dispuesto en la Ley Orgnica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de hombres y mujeres, en el supuesto de parto, la suspensin tendr una duracin de diecisis semanas ininterrumpidas, ampliables en el supuesto de parto mltiple en dos semanas ms por cada hijo o hija a partir del segundo. El periodo de suspensin se distri- buir a opcin de la interesada siempre que seis semanas sean inmedia- tamente posteriores al parto. En caso de fallecimiento de la madre, con independencia de que esta realizara o no algn trabajo, el otro progeni- tor podr hacer uso de la totalidad o, en su caso, de la parte que reste del perodo de suspensin, computado desde la fecha del parto, y sin que se descuente del mismo la parte que la madre hubiera podido disfrutar con anterioridad al parto. En el supuesto de fallecimiento del hijo o hija, el perodo de suspensin no se ver reducido, salvo que, una vez finalizadas las seis semanas de descanso obligatorio, la madre solicitara reincorporarse a su puesto de trabajo. No obstante lo anterior, y sin perjuicio de las seis semanas inme- diatamente posteriores al parto de descanso obligatorio para la madre, en el caso de que ambos progenitores trabajen, la madre, al iniciarse el perodo de descanso por maternidad, podr optar por que el otro proge- nitor disfrute de una parte determinada e ininterrumpida del periodo de descanso posterior al parto, bien de forma simultnea o sucesiva con el de la madre. El otro progenitor podr seguir haciendo uso del perodo de suspensin por maternidad inicialmente cedido, aunque en el momento previsto para la reincorporacin de la madre al trabajo esta reencuentre en situacin de incapacidad temporal. En el caso de que la madre no tuviese derecho a suspender su activi- dad profesional con derecho a prestaciones, de acuerdo con las normas que regulen dicha actividad, el otro progenitor tendr derecho a suspen- der su contrato de trabajo por el periodo que hubiera correspondido a la madre, lo que ser compatible con el ejercicio del derecho reconocido en el artculo 48.bis del Estatuto de los Trabajadores. En los casos de parto prematuro y en aquellos en que, por cualquier otra causa, la persona recin nacida deba permanecer hospitalizada a continuacin del parto, el perodo de suspensin podr computarse, a instancia de la madre, o en su defecto, del otro progenitor, a partir de la fecha del alta hospitalaria. Se excluyen de dicho cmputo las seis semanas posteriores al parto, de suspensin obligatoria del contrato de la madre. perceba de la Seguretat Social fins al cent per cent del salari, durant els 21 primers dies de baixa. Article 43. Bestretes Les empreses estaran obligades, a petici del personal, a concedir una bestreta mensual del cent per cent del salari meritat en el moment de la petici. Article 44. Rebuts de salaris s ineludible que sestenguen i entreguen els rebuts de salaris justi- ficatius deste. El dit rebut, que sajustar a algun model oficial aprovat per lAdministraci pblica competent, haur de contindre, perfecta- ment desglossats i especificats, tots els conceptes salarials, aix com les retencions, cotitzacions, tributacions i les seues bases de clcul. Els dits abonaments sefectuaran dins dels cinc primers dies de cada mes. Per a aix susar qualsevol dels sistemes autoritzats legalment, a ju i arbitri de lempresa (xecs, transferncies, metllic, etc.). Article 45. Clusula dinaplicaci del rgim salarial La no-aplicaci del rgim salarial aix com la modificaci de les condicions establides en el present conveni es dur a terme en les cir- cumstncies i amb els condicionants que establix la legislaci vigent en cada moment i respectant el que establixen els articles 9 i 60 del present conveni. En cas dacord en lmbit de lempresa, lacord haur de notificar-se a la comissi paritria deste. Captol VIII. Permisos, llicncies i excedncies, suspensi del contracte de treball i altres drets derivats de la conciliaci de la vida laboral i familiar Article 46. Suspensi de contracte per maternitat Segons el que disposa la Llei Orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva dhmens i dones, en el supsit de part, la suspensi tindr una duraci de 16 setmanes ininterrompudes, ampliables en el supsit de part mltiple en dos setmanes ms per cada fill o filla a partir del segon. El perode de suspensi es distribuir a opci de la interes- sada sempre que sis setmanes siguen immediatament posteriors al part. En cas de defunci de la mare, amb independncia que esta realitze o no algun treball, laltre progenitor podr fer s de la totalitat o, si s el cas, de la part que reste del perode de suspensi, computat des de la data del part, i sense que es descompte deste la part de qu la mare haja pogut gaudir amb anterioritat al part. En el supsit de defunci del fill o filla, el perode de suspensi no es veur redut, llevat que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, la mare sollicite reincorporar-se al seu lloc de treball. No obstant aix, i sense perju de les sis setmanes immediatament posteriors al part de descans obligatori per a la mare, en cas que ambds progenitors treballen, la mare, a liniciar-se el perode de descans per maternitat, podr optar perqu laltre progenitor gaudisca duna part determinada i ininterrompuda del perode de descans posterior al part, b de manera simultnia o successiva amb el de la mare. Laltre pro- genitor podr continuar fent s del perode de suspensi per maternitat cedit inicialment, encara que en el moment previst per a la reincorpora- ci de la mare al treball esta retrobe en situaci dincapacitat temporal. En cas que la mare no tinga dret a suspendre la seua activitat pro- fessional amb dret a prestacions, dacord amb les normes que regulen la dita activitat, laltre progenitor tindr dret a suspendre el seu contracte de treball pel perode que haja correspost a la mare, la qual cosa ser compatible amb lexercici del dret reconegut en larticle 48.bis de lEs- tatut dels Treballadors. En els casos de part prematur i en aquells en qu, per qualsevol altra causa, el nad haja de romandre hospitalitzat a continuaci del part, el perode de suspensi podr computar-se, a instncia de la mare, o a falta desta, de laltre progenitor, a partir de la data de lalta hospi- talria. Sexclouen del dit cmput les sis setmanes posteriors al part, de suspensi obligatria del contracte de la mare. Num. 7112 / 17.09.2013 27782 En los casos de partos prematuros con falta de peso y aquellos otros en que la persona recin nacida precise, por alguna condicin clnica, hospitalizacin a continuacin del parto, por un perodo superior a siete das, el perodo de suspensin se ampliar en tantos das como esta se encuentre hospitalizada, con un mximo de trece semanas adicionales, y en los trminos en que reglamentariamente se desarrolle. En los supuestos de adopcin y de acogimiento, de acuerdo con el artculo 45.1.d del Estatuto de los Trabajadores, la suspensin ten- dr una duracin de diecisis semanas ininterrumpidas, ampliable en el supuesto de adopcin o acogimiento mltiples en dos semanas por cada menor a partir del segundo. Dicha suspensin producir sus efectos, a eleccin del trabajador o trabajadora, bien a partir de la resolucin judicial por la que se constituye la adopcin, bien a partir de la decisin administrativa o judicial de acogimiento, provisional o definitiva sin que en ningn caso un mismo menor pueda dar derecho a varios pero- dos de suspensin. En caso de que ambos progenitores trabajen, el perodo de sus- pensin se distribuir a opcin de las personas interesadas, que podrn disfrutarlo de forma simultnea o sucesiva, siempre con perodos inin- terrumpidos y con los lmites sealados. En los casos de disfrute simultneo de perodos de descanso, la suma de los mismos no podr exceder de las diecisis semanas previstas en los prrafos anteriores, o de las que correspondan en caso de parto, adopcin o acogimiento mltiples. En el supuesto de discapacidad del hijo o hija o de la persona menor adoptada o acogida, la suspensin del contrato a que se refieren los prrafos precedentes tendr una duracin adicional de dos semanas. En caso de que ambos progenitores trabajen, este perodo adicional se distribuir a opcin de las personas interesadas, que podrn disfrutarlo de forma simultnea o sucesiva y siempre de forma ininterrumpida. Los perodos a los que se refieren estos apartados podrn disfrutarse en rgimen de jornada completa o a tiempo parcial, previo acuerdo entre la parte empresarial y las personas trabajadoras afectadas, los trminos que reglamentariamente se determinen. En los supuestos de adopcin internacional, cuando sea necesario el desplazamiento previo de los progenitores al pas de origen del adopta- do o adoptada, el perodo de suspensin podr iniciarse hasta 4 semanas antes de la resolucin por la que se constituye la adopcin. Los trabajadores y trabajadoras se beneficiarn de cualquier mejora en las condiciones de trabajo a la que hubieran podido tener derecho durante la suspensin del contrato en los supuestos a los que se refiere este apartado, as como en los previstos en el nmero 5 del artculo 48 del Estatuto de los Trabajadores y en el artculo 48.bis de dicha ley. Artculo 47. Suspensin de contrato por paternidad Segn lo dispuesto en la Ley Orgnica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de hombres y mujeres, en los supuestos de nacimiento de hijo o hija, adopcin o acogimiento, el trabajador tendr derecho a la suspensin del contrato durante trece das ininterrumpidos, ampliables en el supuesto de parto, adopcin o acogimiento mltiples en dos das ms por cada hijo o hija, a partir del segundo. Esta suspensin es independiente del disfrute compartido de los perodos de descanso por maternidad. El trabajador que ejerza este derecho podr hacerlo durante el perodo comprendido desde la finalizacin del permiso por nacimiento de hijo o hija, o desde la resolucin judicial por la que se constituye la adopcin o a partir de la decisin administrativa o judicial de acogimiento, hasta que finalice la suspensin de contrato por mater- nidad o inmediatamente despus de la finalizacin de dicha suspensin. Esta suspensin del contrato podr disfrutarse en rgimen de jorna- da completa o en rgimen de jornada parcial de un mnimo del 50 por ciento, previo acuerdo entre la parte empresarial y el trabajador, confor- me se determine reglamentariamente. El trabajador deber comunicar a la empresa, con la debida antelacin, el ejercicio de este derecho. Artculo 48. Licencias retribuidas El personal, previo aviso y justificacin, salvo casos de urgencias justificada (en el que se avisar lo antes posible) podr ausentarse del trabajo con derecho a remuneracin y consideracin a todos los efectos de tiempo efectivo de trabajo, por alguno de los motivos y por el tiempo siguiente: a) Quince das naturales en caso de matrimonio. En els casos de parts prematurs amb falta de pes i aquells altres en qu la persona acabada de nixer necessite, per alguna condici clnica, hospitalitzaci a continuaci del part, per un perode superior a set dies, el perode de suspensi sampliar tants dies com esta es trobe hospita- litzada, amb un mxim de tretze setmanes addicionals, i en els termes en qu es desplegue reglamentriament. En els supsits dadopci i dacolliment, dacord amb larticle 45.1.d de lEstatut dels Treballadors, la suspensi tindr una duraci de setze setmanes ininterrompudes, ampliable en el supsit dadopci o acolliment mltiples en dos setmanes per cada menor a partir del segon. La dita suspensi produir els seus efectes, a elecci del treballador o treballadora, b a partir de la resoluci judicial per la qual es constitux ladopci, b a partir de la decisi administrativa o judicial dacolli- ment, provisional o definitiva, sense que en cap cas un mateix menor puga donar dret a diversos perodes de suspensi. En cas que ambds progenitors treballen, el perode de suspensi es distribuir a opci de les persones interessades, que podran gaudir-ne de manera simultnia o successiva, sempre amb perodes ininterromputs i amb els lmits assenyalats. En els casos de gaudi simultani de perodes de descans, la suma destos no podr excedir les setze setmanes previstes en els pargrafs anteriors, o les que corresponguen en cas de part, adopci o acolliment mltiples. En el supsit de discapacitat del fill o filla o de la persona menor adoptada o acollida, la suspensi del contracte a qu es referixen els pargrafs precedents tindr una duraci addicional de dos setmanes. En cas que ambds progenitors treballen, este perode addicional es distribuir a opci de les persones interessades, que podran gaudir-ne de manera simultnia o successiva i sempre de manera ininterrompuda. Dels perodes a qu es referixen estos apartats sen podr gaudir en rgim de jornada completa o a temps parcial, amb lacord previ entre la part empresarial i les persones treballadores afectades, els termes que es determinen reglamentriament. En els supsits dadopci internacional, quan siga necessari el des- plaament previ dels progenitors al pas dorigen de ladoptat o adopta- da, el perode de suspensi podr iniciar-se fins a quatre setmanes abans de la resoluci per la qual es constitux ladopci. Els treballadors i treballadores es beneficiaran de qualsevol millora en les condicions de treball a qu haurien pogut tindre dret durant la suspensi del contracte en els supsits a qu es referix este apartat, aix com en els previstos en el nmero 5 de larticle 48 de lEstatut dels Treballadors i en larticle 48.bis de la dita llei. Article 47. Suspensi de contracte per paternitat Segons el que disposa la Llei Orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva dhmens i dones, en els supsits de naixement de fill o filla, adopci o acolliment, el treballador tindr dret a la sus- pensi del contracte durant tretze dies ininterromputs, ampliables en el supsit de part, adopci o acolliment mltiples en dos dies ms per cada fill o filla, a partir del segon. Esta suspensi s independent del gaudi compartit dels perodes de descans per maternitat. El treballador que exercisca este dret podr fer-ho durant el perode comprs des de la finalitzaci del perms per naixement de fill o filla, o des de la reso- luci judicial per la qual es constitux ladopci o a partir de la decisi administrativa o judicial dacolliment, fins que finalitze la suspensi de contracte per maternitat o immediatament desprs de la finalitzaci de la dita suspensi. Desta suspensi del contracte es podr en rgim de jornada com- pleta o en rgim de jornada parcial dun mnim del 50 per cent, amb lacord previ entre la part empresarial i el treballador, conforme es determine reglamentriament. El treballador haur de comunicar a lem- presa, amb la deguda antelaci, lexercici deste dret. Article 48. Llicncies retribudes El personal, previ avs i justificaci, excepte casos durgncies justi- ficades (en les quals savisar com ms prompte millor) podr absentar- se del treball amb dret a remuneraci i consideraci a tots els efectes de temps efectiu de treball, per algun dels motius i pel temps segent: a) Quinze dies naturals en cas de matrimoni. Num. 7112 / 17.09.2013 27783 b) Cuatro das de libre disposicin a lo largo del ao, considerados a todos los efectos como efectivamente trabajados. Se disfrutarn uno por trimestre, salvo acuerdo expreso entre la empresa y el trabajador o trabajadora. Para hacer efectivo el disfrute de estos 4 das libres, se solicitarn con una antelacin mnima de siete das a la fecha de disfrute (salvo casos de urgente necesidad, en cuyo caso la antelacin mnima ser de tres das), procedindose a su concesin por parte de la empresa, salvo que por razones organizativas justificadas no se pudiera conceder el disfrute en la fecha solicitada, comunicndosele a la persona inte- resada con al menos 48 horas de antelacin (salvo casos de urgente necesidad. En todo caso, el personal disfrutar de estos 4 das, sin necesidad de justificacin, antes del 15 de enero del ao siguiente. El disfrute de estos 4 das necesitar de un periodo de trabajo previo de tres meses por cada da de libre disposicin. Para el ao 2012, de los cuatro das de libre disposicin, solo dos tendrn la consideracin de tiempo efectivo de trabajo. La empresa de forma potestativa, dispondr de un plazo de tres meses a partir de la publicacin del convenio, para regularizar las situaciones que se hayan producido durante el citado ao 2012, en relacin con la consideracin o no como tiempo efectivo de trabajo. c) Tres das naturales en los casos de nacimiento de hijo/a o adop- cin o por el fallecimiento, accidente o enfermedad grave u hospitaliza- cin del cnyuge o pareja de hecho legalmente establecida, y parientes hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad. En los casos de enfermedad grave que requiera hospitalizacin, el disfrute se puede realizar, incluso de forma fraccionada por das, mientras dure la hospi- talizacin. Los das de dicho fraccionamiento, que debern comunicar a la empresa, tendrn el mismo carcter de laborales, descanso semanal o festivos que hubiesen tenido en el caso de que la persona hubiese optado por disfrutarlos de forma continuada desde el inicio del hecho causante. Siempre que el personal necesite hacer un desplazamiento, a tal efecto, fuera de la provincia o de la comunidad autnoma, salvo que la distan- cia fuese inferior a 50 kilmetros, o por causa realmente justificada, el plazo se ver ampliado a dos das adicionales. Podrn ampliarse estos das descontando los festivos abonables y/o vacaciones, previa solicitud del personal. En el mismo sentido, cuando el hecho causante haya acaecido fuera del territorio espaol y con una distancia mnima de 1000 kilmetros, y el afectado sea el cnyuge, pareja de hecho legalmente establecida o pariente de primer grado por consanguinidad o afinidad, los cinco das de permiso se vern incrementados, previa solicitud del trabajador, en otros cinco das ms, estos ltimos no retribuidos. En este caso, se debe- r probar cumplidamente el desplazamiento realizado. d) Dos das naturales en los casos de intervencin quirrgica sin hospitalizacin que precise reposo domiciliario, de cnyuge, pareja de hecho legalmente establecida o parientes hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad En los casos de reposo domiciliario, el inicio se puede flexibilizar y el disfrute se puede realizar, incluso de forma fraccionada por das, mientras dure el reposo domiciliario. Los das de dicho fraccionamiento, que debern comunicar a la empresa, tendrn el mismo carcter de laborales, descanso semanal o festivos que hubiesen tenido en el caso de que la persona hubiese optado por disfrutarlos de forma continuada desde el inicio del hecho causante. Siempre que el personal necesite hacer un desplazamiento, a tal efecto, fuera de la pro- vincia o de la comunidad autnoma, salvo que la distancia fuese infe- rior a 50 kilmetros, o por causa realmente justificada, el plazo se ver ampliado a dos das adicionales. Podrn ampliarse estos das descontan- do los festivos abonables y/o vacaciones, previa solicitud del personal. e) Un da por traslado del domicilio habitual. f) Por el tiempo indispensable, para el cumplimiento de un deber inexcusable de carcter pblico o personal. g) A los permisos necesarios para concurrir a exmenes cuando curse con regularidad estudios para la consecucin de ttulos oficiales acadmicos o profesionales teniendo en cuenta que de estos permisos nicamente sern retribuidos los correspondientes a exmenes elimina- torios. El personal disfrutar de este permiso el da natural en que tenga el examen, si presta sus servicios en jornada diurna o vespertina. Si el personal trabaja de noche, el permiso lo disfrutar la noche anterior al examen. h) La trabajadora embarazada tendr derecho a ausentarse del traba- jo, con derecho a remuneracin, para la realizacin de exmenes prena- b) Quatre dies de lliure disposici al llarg de lany, considerats a tots els efectes com a efectivament treballats. Sen gaudir un per trimestre, excepte acord exprs entre lempresa i el treballador o treballadora. Per a fer efectiu el gaudi destos quatre dies lliures, se sollicitaran amb una antelaci mnima de set dies a la data de gaudi (excepte casos durgent necessitat, i en este cas lantelaci mnima ser de tres dies); lempresa els concedir, llevat que per raons organitzatives justificades no es puga concedir el gaudi en la data sollicitada, la qual cosa shaur de notificar a la persona interessada almenys amb 48 hores dantelaci (excepte casos durgent necessitat). En tot cas, el personal gaudir destos quatre dies, sense necessitat de justificaci, abans del 15 de gener de lany segent. El gaudi destos quatre dies necessitar dun perode de treball previ de tres mesos per cada dia de lliure disposici. Per a lany 2012, dels quatre dies de lliure disposici, noms dos tindran la consideraci de temps efectiu de treball. Lempresa, de mane- ra potestativa, disposar dun termini de tres mesos, a partir de la publi- caci del conveni, per a regularitzar les situacions que shagen produt durant lesmentat any 2012, en relaci amb la consideraci o no com a temps efectiu de treball. c) Tres dies naturals en els casos de naixement de fill/a o adopci, o per la defunci, accident o malaltia greu o hospitalitzaci del cnju- ge o parella de fet legalment establida, i parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. En els casos de malaltia greu que requerisca hospitalitzaci, el gaudi es pot realitzar, incls de manera fraccionada per dies, mentres dure lhospitalitzaci. Els dies del dit fraccionament, que hauran de comunicar a lempresa, tindran el mateix carcter de laborals, descans setmanal o festius que haurien tingut en cas que la persona haja optat per gaudir-ne de manera continuada des de linici del fet causant. Sempre que el personal necessite fer un desplaament, a este efecte, fora de la provncia o de la comunitat autnoma, llevat que la distncia siga inferior a 50 quilmetres, o per causa realment justificada, el termini es veur ampliat en dos dies addicionals. Podran ampliar-se estos dies descomptant els festius abonables i/o vacacions, amb la sollicitud prvia del personal. En el mateix sentit, quan el fet causant haja succet fora del territori espanyol i amb una distncia mnima de 1.000 quilmetres, i lafectat siga el cnjuge, parella de fet legalment establida o parent de primer grau per consanguinitat o afinitat, els cinc dies de perms es veuran incrementats, amb la sollicitud prvia del treballador, en altres cinc dies ms, estos ltims no retributs. En este cas, shaur de provar complida- ment el desplaament realitzat. Dos dies naturals en els casos dintervenci quirrgica sense hos- pitalitzaci que necessite reps domiciliari, de cnjuge, parella de fet legalment establida o parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat En els casos de reps domiciliari, linici es pot flexibilitzar i el gaudi es pot realitzar, incls de manera fraccionada per dies, mentres dure el reps domiciliari. Els dies del dit fraccionament, que hauran de comunicar a lempresa, tindran el mateix carcter de laborals, descans setmanal o festius que hagen tingut en cas que la persona haja optat per gaudir-ne de manera continuada des de linici del fet causant. Sempre que el personal necessite fer un desplaament, a este efecte, fora de la provncia o de la comunitat autnoma, llevat que la distncia siga inferior a 50 quilmetres, o per causa realment justificada, el termini es veur ampliat a dos dies addicionals. Podran ampliar-se estos dies des- comptant els festius abonables i/o vacacions, amb la sollicitud prvia del personal. e) Un dia per trasllat del domicili habitual. f) Pel temps indispensable, per al compliment dun deure inexcusa- ble de carcter pblic o personal. g) Als permisos necessaris per a concrrer a exmens quan curse amb regularitat estudis per a la consecuci de ttols oficials acadmics o professionals tenint en compte que destos permisos nicament seran retributs els corresponents a exmens eliminatoris. El personal gaudir deste perms el dia natural en qu tinga lexamen, si presta els seus servicis en jornada dirna o vespertina. Si el personal treballa de nit, del perms en gaudir la nit anterior a lexamen. h) La treballadora embarassada tindr dret a absentar-se del treball, amb dret a remuneraci, per a la realitzaci dexmens prenatals i tcni- Num. 7112 / 17.09.2013 27784 tales y tcnicas de preparacin al parto, previo aviso a la empresa y jus- tificacin de la necesidad de su realizacin dentro de la jornada laboral. i) A un mximo de diecisis horas anuales para asistir a consulta mdica de atencin especializada (mdicos especialistas), siempre que sea en el sistema pblico sanitario o centros concertados con este. Artculo 49. Licencias no retribuidas Licencia por asuntos propios: tres meses al ao, computndose de una sola vez o fraccin (que en ningn caso podr ser inferior a un mes), no coincidente con los meses de junio, julio, agosto y septiembre, solici- tada con una antelacin de veinte das, salvo casos de urgente necesidad. Podr pactarse entre empresa y personal la prrroga de este perodo sin exceder en ningn caso de los seis meses. Si las circunstancias asisten- ciales lo permitiesen, se podra hacer uso de este tipo de permiso en el perodo estival citado anteriormente. Previo aviso, justificacin y acuerdo con la empresa, el personal podr tomarse anualmente hasta siete das no retribuidos, para asuntos de carcter personal no recogidos en el apartado de licencias retribuidas. Artculo 50. Excedencia especial por maternidad y cuidado de fami- liares El personal tendrn derecho a un perodo de excedencia de duracin no superior a tres aos para atender al cuidado de cada hijo o hija, tanto cuando lo sea por naturaleza como por adopcin o, en los supuestos de acogimiento, tanto permanente como preadoptivo, a contar desde la fecha de nacimiento o, en su caso, de la resolucin judicial o admi- nistrativa. Tambin tendrn derecho a un perodo de excedencia, de duracin no superior a 3 aos, para atender al cuidado de un familiar hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad, que por razones de edad, accidente, enfermedad o discapacidad no pueda valerse por s mismo, y no desempee actividad retribuida. La excedencia contemplada en el presente artculo, cuyo perodo de duracin podr disfrutarse de forma fraccionada, constituye un derecho individual de la persona trabajadora. No obstante, si dos o ms trabaja- dores o trabajadoras de la misma empresa generasen este derecho por el mismo sujeto causante, la empresa podr limitar su ejercicio simultneo por razones justificadas de funcionamiento de la empresa. Cuando un nuevo sujeto causante diera derecho a un nuevo pero- do de excedencia, el inicio de la misma dar fin al que, en su caso, se viniera disfrutando. El perodo en que el personal permanece en situacin de excedencia conforme a lo establecido en este artculo ser computable a efectos de antigedad, y tendr derecho a la asistencia a cursos de formacin profesional, a cuya participacin deber ser convocado por la empresa, especialmente con ocasin de su reincorporacin. Durante el primer ao tendr derecho a la reserva de su puesto de trabajo. Transcurrido dicho plazo, la reserva quedar referida a un puesto de trabajo del mismo grupo profesional o categora equivalente. No obstante, cuando el personal forme parte de una familia que tenga reconocida oficialmente la condicin de familia numerosa, la reserva de su puesto de trabajo se extender hasta un mximo de quince meses cuando se trate de una familia numerosa de categora general, y hasta un mximo de dieciocho meses si se trata de categora especial. Artculo 51. Reduccin de la jornada por motivos familiares Las trabajadoras, por lactancia de un descendiente menor de doce meses, tendrn derecho a una hora de ausencia del trabajo, que podrn dividir en dos fracciones. La duracin del permiso se incrementar pro- porcionalmente en los casos de parto mltiple. La mujer, por su voluntad, podr sustituir este derecho por una reduccin de su jornada en una hora con la misma finalidad o acumu- larlo en jornadas completas en los trminos previstos en el acuerdo a que se llegue con la empresa. Este permiso podr ser disfrutado indistintamente por la madre o el padre en caso de que ambos trabajen. En los casos de nacimientos de descendientes prematuros o que, por cualquier causa, deban permanecer hospitalizados a continuacin del parto, la madre o el padre tendrn derecho a ausentarse del trabajo durante una hora. Asimismo tendrn derecho a reducir su jornada de trabajo hasta un mximo de dos horas, con la disminucin proporcional del salario. ques de preparaci al part, amb lavs previ a lempresa i la justificaci de la necessitat de la seua realitzaci dins de la jornada laboral. i) A un mxim de setze hores anuals per a assistir a una consulta mdica datenci especialitzada (metges especialistes), sempre que siga en el sistema pblic sanitari o en centres concertats amb este. Article 49. Llicncies no retribudes Llicncia per assumptes propis: tres mesos a lany, computant-se duna sola vegada o fracci (que en cap cas podr ser inferior a un mes), no coincident amb els mesos de juny, juliol, agost i setembre, sol- licitada amb una antelaci de vint dies, excepte casos durgent necessi- tat. Podr pactar-se entre empresa i personal la prrroga deste perode sense excedir en cap cas els sis mesos. Si les circumstncies assisten- cials ho permeten, es podr fer s deste tipus de perms en el perode estival mencionat anteriorment. Amb lavs previ, justificaci i acord amb lempresa, el personal podr prendres anualment fins a set dies no retributs, per a assumptes de carcter personal no recollits en lapartat de llicncies retribudes. Article. 50. Excedncia especial per maternitat i atenci de fami- liars El personal tindr dret a un perode dexcedncia de duraci no superior a tres anys per a atendre la cura de cada fill o filla, tant quan ho siga per naturalesa com per adopci o, en els supsits dacolliment, tant permanent com preadoptiu, a comptar de la data de naixement o, si s el cas, de la resoluci judicial o administrativa. Tamb tindran dret a un perode dexcedncia, de duraci no supe- rior a tres anys, per a atendre la cura dun familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons dedat, accident, malaltia o discapacitat no puga valdres per si mateix, i no exercisca una activitat retribuda. Lexcedncia prevista en el present article, del perode de duraci de la qual sen podr gaudir de manera fraccionada, constitux un dret individual de la persona treballadora. No obstant aix, si dos o ms treballadors o treballadores de la mateixa empresa generen este dret pel mateix subjecte causant, lempresa podr limitar el seu exercici simul- tani per raons justificades de funcionament de lempresa. Quan un nou subjecte causant done dret a un nou perode dexce- dncia, linici desta donar fi a aquell del qual, si s el cas, es gaudisca. El perode en qu el personal roman en situaci dexcedncia dacord amb el que establix este article ser computable als efectes dantiguitat, i tindr dret a lassistncia a cursos de formaci professi- onal, a la participaci dels quals haur de ser convocat per lempresa, especialment en ocasi de la seua reincorporaci. Durant el primer any, tindr dret a la reserva del seu lloc de treball. Transcorregut el dit ter- mini, la reserva quedar referida a un lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent. No obstant aix, quan el personal forme part duna famlia que tinga reconeguda oficialment la condici de famlia nombrosa, la reserva del seu lloc de treball sestendr fins a un mxim de quinze mesos quan es tracte duna famlia nombrosa de categoria general, i fins a un mxim de dhuit mesos si es tracta de categoria especial. Article 51. Reducci de la jornada per motius familiars Les treballadores, per lactncia dun descendent menor de dotze mesos, tindran dret a una hora dabsncia del treball, que podran dividir en dos fraccions. La duraci del perms sincrementar proporcional- ment en els casos de part mltiple. La dona, per la seua voluntat, podr substituir este dret per una reducci de la seua jornada en una hora amb la mateixa finalitat o acu- mular-lo en jornades completes en els termes que preveu lacord a qu sarribe amb lempresa. Deste perms sen podr gaudir indistintament per la mare o el pare en cas que ambds treballen. En els casos de naixements de descendents prematurs o que, per qualsevol causa, hagen de romandre hospitalitzats a continuaci del part, la mare o el pare tindran dret a absentar-se del treball durant una hora. Aix mateix tindran dret a reduir la seua jornada de treball fins a un mxim de dos hores, amb la disminuci proporcional del salari. Num. 7112 / 17.09.2013 27785 Quien por razones de guarda legal tenga a su cuidado directo algn menor de ocho aos o una persona con discapacidad fsica, psquica o sensorial, que no desempee una actividad retribuida, tendr derecho a una reduccin de la jornada de trabajo, con la disminucin proporcional del salario entre, al menos, 1/8 y un mximo de la mitad de la duracin de aquella. Tendr el mismo derecho quien precise encargarse del cuidado directo de un familiar, hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad, que por razones de edad, accidente o enfermedad no pueda valerse por s mismo, y que no desempee actividad retribuida. La concrecin horaria y la determinacin del perodo de disfrute del permiso de lactancia y de la reduccin de jornada prevista en este artculo correspondern a la persona trabajadora, dentro de su jornada ordinaria. Esta deber preavisar a la empresa con quince das de antela- cin a la fecha en que se reincorporar a su jornada ordinaria. Artculo 52. Excedencia voluntaria El personal que acredite al menos un ao de antigedad en la empresa, podr solicitar una excedencia voluntaria por un perodo no inferior a cuatro meses ni superior a cinco aos. La excedencia se entender concedida sin derecho a retribucin alguna y dicho perodo no computar a efectos de antigedad. Dicha excedencia se solicitar siempre por escrito con una ante- lacin de al menos 30 das a la fecha de su inicio, a no ser por casos demostrables de urgente necesidad, debiendo recibir contestacin, asi- mismo escrita, por parte de la empresa, en el plazo de cinco das. Antes de finalizar la misma y con una antelacin de al menos 30 das antes de su finalizacin, deber solicitar por escrito su ingreso. El personal en situacin de excedencia tendr nicamente un dere- cho preferencial al ingreso en su categora o similar si, tras su solicitud de reingreso, existiera alguna vacante en la misma. En caso contrario, se hallar en situacin de derecho expectante. Si al finalizar la misma o durante su vigencia, desea incorporarse al trabajo y no existen vacantes en su categora, pero s en una inferior, el personal podr incorporarse a esta ltima, con las condiciones de esta categora inferior, para poder acceder a su propia categora en el momento en que se produzca la primera posibilidad. En ningn caso, salvo concesin concreta al respecto, podr soli- citar excedencia para incorporarse a prestar sus servicios en entidades similares a las comprendidas por este convenio. El personal acogido a una excedencia voluntaria no podr optar a una nueva hasta transcurrido dos aos de trabajo efectivo, despus de agotada la anterior. Artculo 53. Excedencia forzosa La excedencia forzosa dar derecho a la conservacin del puesto de trabajo y al cmputo de la antigedad en los siguientes supuestos: a) Designacin o eleccin de un cargo pblico. b) El personal que sea elegido/a para un cargo sindical, de mbito local o superior, podr asimismo, solicitar una excedencia especial por todo el tiempo que dure su nombramiento, con reincorporacin autom- tica a su puesto de trabajo una vez que finalice la misma. Captulo IX. Derechos sindicales Artculo 54. Derechos sindicales Las personas que formen parte de la representacin unitaria del per- sonal tendrn, entre otros, los siguientes derechos y funciones, adems de los reseados en el artculo 64 del Estatuto de los Trabajadores: a) Ser informados, previamente, de todas las sanciones impuestas en su empresa por faltas graves y muy graves. b) Conocer, trimestralmente al menos, las estadsticas sobre el ndi- ce de absentismo y sus causas, los accidentes de trabajo y las enfer- medades profesionales y sus consecuencias, los ndices de siniestros, los estudios peridicos o especiales del medio ambiente laboral y los mecanismos de prevencin que se utilizan. c) De vigilancia en el cumplimiento de las normas vigentes en mate- ria laboral, de seguridad social y ocupacin y tambin el resto de los pactos, condiciones y usos de la empresa en vigor, formulando, si es necesario, las acciones legales pertinentes ante la empresa y los orga- nismos o tribunales competentes. Qui per raons de guarda legal tinga sota la seua atenci directa algun menor de huit anys o una persona amb discapacitat fsica, psqui- ca o sensorial, que no realitze una activitat retribuda, tindr dret a una reducci de la jornada de treball amb la disminuci proporcional del salari entre, almenys, 1/8 i un mxim de la mitat de la duraci daquella. Tindr el mateix dret qui necessite encarregar-se de latenci directa dun familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons dedat, accident o malaltia no puga valdres per si mateix, i que no realitze activitat retribuda. La concreci horria i la determinaci del perode de gaudi del per- ms de lactncia i de la reducci de jornada prevista en este article cor- respondran a la persona treballadora, dins de la seua jornada ordinria. Esta haur de preavisar lempresa amb quiinze dies dantelaci a la data en qu es reincorporar a la seua jornada ordinria. Article 52. Excedncia voluntria El personal que acredite almenys un any dantiguitat en lempresa, podr sollicitar una excedncia voluntria per un perode no inferior a quatre mesos ni superior a cinc anys. Lexcedncia es considerar concedida sense dret a cap retribuci i el dit perode no computar als efectes dantiguitat. La dita excedncia se sollicitar sempre per escrit amb una ante- laci de com a mnim 30 dies a la data del seu inici, si no s per casos demostrables durgent necessitat, i haur de rebre contestaci, aix mateix escrita, per part de lempresa, en el termini de cinc dies. Abans de finalitzar esta i amb una antelaci de com a mnim 30 dies abans de la seua finalitzaci, haur de sollicitar per escrit el seu ingrs. El personal en situaci dexcedncia tindr nicament un dret pre- ferencial a lingrs en la seua categoria o semblant si, desprs de la seua sollicitud de reingrs, hi ha alguna vacant en esta. En cas contrari, es trobar en situaci de dret expectant. Si en finalitzar esta o durant la seua vigncia, desitja incorporar-se al treball i no hi ha vacants en la seua categoria, per s que hi ha en una dinferior, el personal podr incorporar-se a esta ltima, amb les condicions desta categoria inferior, per a poder accedir a la seua prpia categoria en el moment en qu es produsca la primera possibilitat. En cap cas, excepte concessi concreta respecte daix, podr sol- licitar excedncia per a incorporar-se a prestar els seus servicis en enti- tats semblants a les compreses per este conveni. El personal acollit a una excedncia voluntria no podr optar a una nova excedncia fins transcorreguts dos anys de treball efectiu, desprs desgotada lanterior. Article 53. Excedncia forosa Lexcedncia forosa donar dret a la conservaci del lloc de treball i al cmput de lantiguitat en els supsits segents : a) Designaci o elecci dun crrec pblic. b) El personal que siga elegit per a un crrec sindical, dmbit local o superior, podr, aix mateix, sollicitar una excedncia especial per tot el temps que dure el seu nomenament, amb reincorporaci automtica al seu lloc de treball una vegada que finalitze esta. Captol IX. Drets sindicals Article 54. Drets sindicals Les persones que formen part de la representaci unitria del per- sonal tindran, entre altres, els drets i funcions segents, a ms dels con- signats en larticle 64 de lEstatut dels Treballadors: a) Ser informats, prviament, de totes les sancions imposades en la seua empresa per faltes greus i molt greus. b) Conixer, trimestralment almenys, les estadstiques sobre lndex dabsentisme i les seues causes, els accidents de treball i les malalties professionals i les seues conseqncies, els ndexs de sinistres, els estu- dis peridics o especials del medi ambient laboral i els mecanismes de prevenci que sutilitzen. c) De vigilncia en el compliment de les normes vigents en mat- ria laboral, de Seguretat Social i ocupaci i tamb la resta dels pactes, condicions i usos de lempresa en vigor, formularan, si s necessari, les accions legals pertinents davant de lempresa i els organismes o tribunals competents. Num. 7112 / 17.09.2013 27786 d) De vigilancia y control de las condiciones de seguridad y salud en el ejercicio del trabajo en la empresa, con las particularidades que prev en este sentido el artculo 19 del Estatutos de los Trabajadores. Garantas de los representantes del personal: Adems de las garan- tas que prevn los apartados a, b, c y d del artculo 68 del Estatutos de los Trabajadores, los/as representantes del personal dispondrn de un crdito de horas mensuales retribuidas para el ejercicio de sus funciones de representacin de acuerdo con la siguiente escala: De 1 a 25 trabajadoras/es 20 horas. De 26 a 50 trabajadoras/es 25 horas. De 51 a 100 trabajadoras/es 30 horas. De 101 a 250 trabajadoras/es 35 horas. De 251 en adelante 40 horas. La utilizacin del crdito tendr dedicacin preferente con la nica limitacin de la obligacin de comunicar, previamente con una ante- lacin mnima de 48 horas, para prever su sustitucin, a su inicio y duracin, salvo en situaciones excepcionales. El crdito de horas mensuales retribuidas para los y las representan- tes podr acumularse en uno o varios/as representantes. Dicha acumu- lacin deber ser comunicada a la empresa con la antelacin suficiente. Asimismo, se facilitarn tablones de anuncios para que, bajo la res- ponsabilidad de los/as representantes sindicales, se coloquen aquellos avisos y comunicaciones que haya que efectuar y se crean pertinentes. Los antedichos tablones se distribuirn en los puntos y lugares visibles para permitir que la informacin llegue fcilmente al personal. Secciones sindicales: Las empresas respetarn los derechos del per- sonal a sindicarse libremente. Permitirn que el personal afiliado a un sindicato pueda celebrar reuniones, recoger cuotas y distribuir infor- macin sindical fuera de las horas de trabajo, sin perturbar la actividad normal. No podr condicionar la ocupacin de un puesto el hecho de que una persona est o no afiliado o afiliada, o renuncie a su afiliacin sin- dical y tampoco se le podr incomodar o perjudicar de ninguna otra forma, a causa de su afiliacin o actividad sindical. En las empresas habr tablones de anuncios en los que los sindica- tos implantados podrn insertar sus comunicaciones. Los sindicatos o confederaciones podrn establecer secciones sindi- cales en las empresas o agrupaciones provinciales (entendindose que tienen esta consideracin los que figuran como tales en los procesos electorales). En las empresas con 50 o ms trabajadores y en las que no exista representacin legal de los trabajadores y trabajadoras las organizacio- nes sindicales firmantes de este convenio dispondrn de un delegado o delegada sindical hasta la celebracin de elecciones sindicales, siempre que se trate de personal en activo de la respectiva empresa. La funcin del delegado y delegada sindical ser la de defender los intereses del sindicato o confederacin a la que representa y de su afiliacin en la empresa, y servir de instrumento de comunicacin entre su sindicato o confederacin y la empresa, de acuerdo con las funcio- nes reflejadas en la LOLS. A requerimiento del delegado o delegada sindical, la empresa descontar en la nmina mensual del personal el importe de la cuota sindical correspondiente y con la autorizacin previa del personal. La empresa y las organizaciones sindicales ms representativas podrn acordar sistemas que permitan la realizacin de las tareas sindi- cales en favor de un determinado nmero de personas que pertenezca a alguna de las organizaciones citadas. Los delegados y delegadas sindicales gozarn de los mismos dere- chos y garantas que los representantes del personal en los comits de empresa o delegados y delegadas de personal, de acuerdo a lo estable- cido en la Ley orgnica de libertad sindical y en el presente convenio. Asambleas: Los delegados y delegadas de personal, comits de empresa, secciones sindicales o el 20 por ciento del total de la plantilla, en aquellas empresas de ms de 50 personas, y el 30 por ciento en las de menos de 50 personas, podrn convocar reuniones con un mnimo de 24 horas, previa comunicacin a la empresa, dentro de horas de trabajo, con un mximo anual para su realizacin de 50 horas y un tope de diez horas mensuales que no se puede acumular de mes en mes. La comuni- cacin expresar el orden del da de los temas a tratar. En ningn caso dichas horas sern retribuidas, excepto acuerdo con la empresa. d) De vigilncia i control de les condicions de seguretat i salut en lexercici del treball en lempresa, amb les particularitats que preveu en este sentit larticle 19 de lEstatut dels Treballadors. Garanties dels representants del personal: A ms de les garanties que preveuen els apartats a, b, c i d de larticle 68 de lEstatut dels Treballadors, els/les representants del personal disposaran dun crdit dhores mensuals retribudes per a lexercici de les seues funcions de representaci dacord amb lescala segent: D1 a 25 treballadors/es 20 hores De 26 a 50 treballadors/es 25 hores De 51 a 100 treballadors/es 30 hores De 101 a 250 treballadors/es 35 hores De 251 en avant 40 hores La utilitzaci del crdit tindr dedicaci preferent amb lnica limitaci de lobligaci de comunicar, prviament amb una antelaci mnima de 48 hores, per a preveure la seua substituci, quan siniciar i quant durar, excepte en situacions excepcionals. El crdit dhores mensuals retribudes pels representants i les repre- sentants podr acumular-se en un o ms representants. La dita acumu- laci haur de ser comunicada a lempresa amb lantelaci suficient. Aix mateix, es facilitaran taulers danuncis perqu, sota la res- ponsabilitat dels representants sindicals, es colloquen aquells avisos i comunicacions que calga efectuar i es creguen pertinents. Els dits tau- lers es distribuiran en els punts i llocs visibles per a permetre que la informaci arribe fcilment al personal. Seccions sindicals: Les empreses respectaran els drets del personal a sindicar-se lliurement. Permetran que el personal afiliat a un sindicat puga realitzar reunions, arreplegar quotes i distribuir informaci sindical fora de les hores de treball, sense pertorbar lactivitat normal. No podr condicionar locupaci dun lloc el fet que una persona estiga o no afiliada, o renuncie a la seua afiliaci sindical, i tampoc se li podr incomodar o perjudicar de cap altra manera a causa de la seua afiliaci o activitat sindical. En les empreses hi haur taulers danuncis en qu els sindicats implantats podran inserir les seues comunicacions. Els sindicats o confederacions podran establir seccions sindicals en les empreses o agrupacions provincials (es considerar que tenen esta consideraci els qui figuren com a tals en els processos electorals). En les empreses amb 50 o ms treballadors i en les quals no hi haja representaci legal dels treballadors i treballadores, les organitzacions sindicals firmants deste conveni disposaran dun delegat o delegada sindical fins a la celebraci deleccions sindicals, sempre que es tracte de personal en actiu de la respectiva empresa. La funci del delegat o delegada sindical ser la de defendre els interessos del sindicat o confederaci a qu representa i de la seua afi- liaci en lempresa, i servir dinstrument de comunicaci entre el seu sindicat o confederaci i lempresa, dacord amb les funcions reflectides en la LOLS. A requeriment del delegat o delegada sindical, lempresa descomptar en la nmina mensual del personal limport de la quota sindical corresponent i amb lautoritzaci prvia del personal. Lempresa i les organitzacions sindicals ms representatives podran acordar sistemes que permeten la realitzaci de les tasques sindicals en favor dun determinat nombre de persones que pertanga a alguna de les organitzacions esmentades. Els delegats i delegades sindicals gaudiran dels mateixos drets i garanties que els representants del personal en els comits dempresa o delegats i delegades de personal, dacord amb el que establix la Llei Orgnica de Llibertat Sindical i en el present conveni. Assemblees: Els delegats i delegades de personal, comits dempre- sa, seccions sindicals o el 20 per cent del total de la plantilla, en aque- lles empreses de ms de 50 persones, i el 30 per cent en les de menys de 50 persones, podran convocar reunions amb un mnim de 24 hores, amb la comunicaci prvia a lempresa, dins dhores de treball, amb un mxim anual per a la seua realitzaci de 50 hores i un lmit de deu hores mensuals que no es pot acumular de mes en mes. La comunicaci expressar lorde del dia dels temes a tractar. En cap cas les dites hores seran retribudes, excepte acord amb lempresa. Num. 7112 / 17.09.2013 27787 Mesas negociadoras: Al personal que participe en las comisiones paritaria o negociadora del convenio le ser concedido permiso retribui- do, con el fin de facilitar su labor negociadora y durante el transcurso de las antedichas negociaciones. Captulo X. Rgimen disciplinario. Artculo 55. Rgimen disciplinario El personal podr ser sancionado por la empresa, en virtud de incumplimientos laborales, de acuerdo con la graduacin de faltas y sanciones siguientes: a) Faltas leves: 1. El retraso y negligencia en el cumplimiento de sus funciones, as como la indebida utilizacin de los locales, medios, materiales o docu- mentos de la empresa, salvo que por su manifiesta gravedad, pueda ser considerada como falta grave. 2. La no comunicacin con la debida antelacin de la falta de asis- tencia al trabajo por causa justificada, salvo que se pruebe la imposibi- lidad de hacerlo. 3. De tres a cinco faltas repetidas de puntualidad en un mes, al inicio de la jornada, o el abandono del puesto de trabajo o del servicio por breve tiempo, no superior a quince minutos, sin causa justificada. 4. La falta de aseo y limpieza personal. 5. No comunicar a la empresa los cambios de domicilio, residencia, telfono o situacin familiar que pueda afectar a las obligaciones tribu- tarias o de la seguridad social. 6. El uso de telfono mvil personal para asuntos privados en su jornada laboral, excepto casos de urgencia. 7. No llevar visible la tarjeta identificativa, o no llevar el uniforme reglamentario completo, durante su jornada de trabajo. b) Faltas graves: 1. El retraso y negligencia en el cumplimiento de sus funciones, as como la indebida utilizacin de los locales, medios, materiales o docu- mentos de la empresa, de manifiesta gravedad. 2. La falta de asistencia al puesto de trabajo de uno a tres das sin causa justificada, en un periodo de 30 das, no comunicar la ausencia al mismo y no entregar el parte de baja oficial dentro de las 48 horas siguientes a su emisin, salvo que se pruebe la imposibilidad de haberlo hecho. 3. Las faltas repetidas de puntualidad, no superiores a quince minu- tos, al inicio de la jornada, sin causa justificada durante ms de cinco das y menos de diez en un periodo de treinta das. 4. El abandono del puesto de trabajo sin causa justificada. 5. El incumplimiento o abandono de las normas y medidas esta- blecidas de seguridad y salud en el trabajo, excepto cuando del mismo puedan derivarse riesgos para la salud y la integridad fsica en cuyo caso ser tipificada como falta muy grave. 6. El empleo de tiempo, uniformes, materiales o medios de la empresa en cuestiones ajenas o en beneficio propio. 7. Fumar o consumir alcohol durante la prestacin del servicio. 8. La falta del respeto debido a las personas usuarias, compaeros y compaeras de trabajo de cualquier categora, as como a la familia y acompaantes y las de abuso de autoridad, o a cualquier otra persona que se relaciona con la empresa. 9. No atender, sin causa justificada, el telfono mvil o aparato buscapersonas facilitado por la empresa durante la jornada de trabajo, excepto en el caso de que se trate de guardias localizadas que ser con- siderada falta muy grave. 10. La reincidencia en la comisin de una falta leve, aunque sea de diferente naturaleza, dentro de un periodo de 90 das, siempre que se produzca sancin por ese motivo. c) Faltas muy graves: 1. Dar a conocer el proceso patolgico e intimidad de la persona residente o usuaria y cualquier dato de ndole personal protegido por la legislacin vigente. 2. El fraude, la deslealtad la trasgresin de la buena fe contractual y el abuso de confianza en las gestiones encomendadas. 3. La falta de asistencia al trabajo no justificada durante ms de tres das en un periodo de treinta das. Meses negociadores: Al personal que participe en les comissions paritria o negociadora del conveni li ser concedit perms retribut, a fi de facilitar la seua labor negociadora i durant el transcurs de les avantdites negociacions. Captol X. Rgim disciplinari Article 55. Rgim disciplinari El personal podr ser sancionat per lempresa, en virtut dincompli- ments laborals, dacord amb la graduaci de faltes i sancions segents: a) Faltes lleus: 1. El retard i negligncia en el compliment de les seues funcions, aix com la indeguda utilitzaci dels locals, mitjans, materials o docu- ments de lempresa, llevat que per la seua manifesta gravetat puga ser considerada com a falta greu. 2. La no-comunicaci amb la deguda antelaci de la falta dassistn- cia al treball per causa justificada, llevat que es prove la impossibilitat de fer-ho. 3. De tres a cinc faltes repetides de puntualitat en un mes, a linici de la jornada, o labandonament del lloc de treball o del servici per breu temps, no superior a quinze minuts, sense causa justificada. 4. La falta de netedat i neteja personal. 5. No comunicar a lempresa els canvis de domicili, residncia, tel- fon o situaci familiar que puga afectar les obligacions tributries o de la Seguretat Social. 6. Ls de telfon mbil personal per a assumptes privats en la seua jornada laboral, excepte casos durgncia. 7. No portar visible la targeta identificativa, o no portar luniforme reglamentari complet durant la seua jornada de treball. b) Faltes greus: 1. El retard i negligncia en el compliment de les seues funcions, aix com la indeguda utilitzaci dels locals, mitjans, materials o docu- ments de lempresa, de manifesta gravetat. 2. La falta dassistncia al lloc de treball dun a tres dies sense causa justificada, en un perode de 30 dies, no comunicar-hi labsncia i no entregar el comunicat de baixa oficial dins de les 48 hores segents a la seua emissi, llevat que es prove la impossibilitat dhaver-ho fet. 3. Les faltes repetides de puntualitat, no superiors a quinze minuts, a linici de la jornada, sense causa justificada durant ms de cinc dies i menys de deu en un perode de 30 dies. 4. Labandonament del lloc de treball sense causa justificada. 5. Lincompliment o abandonament de les normes i mesures establi- des de seguretat i salut en el treball, excepte quan deste puguen derivar- se riscos per a la salut i la integritat fsica, i en este cas ser tipificada com a falta molt greu. 6. Ls de temps, uniformes, materials o mitjans de lempresa en qestions alienes o en benefici propi. 7. Fumar o consumir alcohol durant la prestaci del servici. 8. La falta del respecte degut a les persones usuries, companys i companyes de treball de qualsevol categoria, aix com a la famlia i acompanyants, i les dabs dautoritat, o a qualsevol altra persona que es relaciona amb lempresa. 9. No atendre, sense causa justificada, el telfon mbil o alparell buscapersones facilitat per lempresa durant la jornada de treball, excep- te en cas que es tracte de gurdies localitzades, que ser considerada falta molt greu. 10. La reincidncia en la comissi duna falta lleu, encara que siga de diferent naturalesa, dins dun perode de 90 dies, sempre que es pro- dusca sanci per eixe motiu. c) Faltes molt greus: 1. Donar a conixer el procs patolgic i la intimitat de la persona resident o usuria i qualsevol dada dndole personal protegida per la legislaci vigent. 2. El frau, la deslleialtat la transgressi de la bona fe contractual i labs de confiana en les gestions encomanades. 3. La falta dassistncia al treball no justificada durant ms de tres dies en un perode de trenta dies. Num. 7112 / 17.09.2013 27788 4. Las faltas reiteradas de puntualidad al inicio de la jornada, no justificadas, durante ms de diez das en un periodo de 30 das o durante ms de treinta das durante un periodo de noventa das. 5. Los malos tratos de palabra, obra, psquicos o morales, infringi- dos a las personas residentes, usuarios o usuarias, compaeros y com- paeras de trabajo de cualquier categora, as como a la familia y acom- paantes, o a cualquier otra persona que se relaciona con la empresa. 6. Exigir, pedir, aceptar u obtener beneficios econmicos o en espe- cie de las personas usuarias del centro o servicio. 7. Apropiarse de objetos, documentos, material, etctera, de los usuarios o usuarias, del centro, del servicio, o del personal. 8. El acoso sexual y moral. 9. Poner a otra persona a realizar los servicios sin autorizacin de la empresa. 10. La negligencia en la preparacin y/o Administracin de la medi- cacin, o cualquier otra negligencia que repercuta en la salud o integri- dad de las personas usuarias del centro o servicio. 11. La competencia desleal, en el sentido de promover, inducir o sugerir a familiares el cambio de residencia o servicio, as como la deri- vacin de las personas residentes o usuarias al propio domicilio del personal o de particulares e, igualmente, hacer pblicos los datos per- sonales y/o telfonos de los usuarios o usuarias, o familiares a personas ajenas a la residencia o servicio. 12. Realizar trabajos por cuenta propia o ajena estando en situacin de incapacidad temporal, as como realizar manipulaciones o falsedades para prolongar dicha incapacidad. 13. Los actos y conductas, verbales o fsicas, de naturaleza sexual ofensivas dirigidas a cualquier persona de la empresa, siendo de mxi- ma gravedad aquellas que sean ejercidas desde posiciones de mando o jerarqua, las realizadas hacia personas con contrato no indefinido, o las de represalias contra las personas que hayan denunciado. 14. La falta de disciplina en el trabajo. 15. No atender, sin causa justificada, el telfono mvil o aparato buscapersonas facilitado por la empresa durante las guardias localiza- das. 16. El incumplimiento o abandono de las normas y medidas esta- blecidas de seguridad y salud en el trabajo, cuando del mismo puedan derivarse riesgos para la salud y la integridad fsica. 17. El abuso de autoridad en el desempeo de funciones. 18. La reincidencia en falta grave, en el periodo de 180 das, aunque sea de distinta naturaleza, siempre que hubiese mediado sancin. 19. Cualquier otra conducta tipificada en el artculo 54.2 del Esta- tutos de los Trabajadores. Sanciones. Las sanciones que podrn imponerse, en funcin de la calificacin de las faltas, sern las siguientes: Por faltas leves: Amonestacin por escrito. Suspensin de empleo y sueldo hasta 3 das. Por faltas graves: Amonestacin por escrito. Suspensin de empleo y sueldo de 4 a 29 das. Por faltas muy graves: Amonestacin por escrito. Suspensin de empleo y sueldo de 30 a 90 das. Despido. La empresa, atendiendo a las circunstancias concurrentes, podr imponer una sancin menor a la prevista en la graduacin de sanciones regulada en el presente artculo. Artculo 56. Tramitacin y prescripcin Las sanciones se comunicarn motivadamente y por escrito al inte- resado para su conocimiento y efectos, dndose notificacin a la repre- sentacin unitaria del personal en las graves y muy graves. Para la imposicin de sanciones por faltas graves y muy graves, el personal afectado tendr derecho a formular alegaciones por escrito en un plazo de cinco das naturales. Es absolutamente indispensable la tramitacin de expediente contra- dictorio para la imposicin de las sanciones, cualquiera que fuera su gra- vedad, cuando se trate de las personas pertenecientes a la representacin 4. Les faltes reiterades de puntualitat a linici de la jornada, no jus- tificades, durant ms de deu dies en un perode de trenta dies o durant ms de trenta dies durant un perode de noranta dies. 5. Els maltractaments de paraula, obra, psquics o morals, infringits a les persones residents, usuaris o usuries, companys i companyes de treball de qualsevol categoria, aix com a la famlia i acompanyants, o a qualsevol altra persona que es relaciona amb lempresa. 6. Exigir, demanar, acceptar o obtindre beneficis econmics o en espcie de les persones usuries del centre o servici. 7. Apropiar-se dobjectes, documents, material, etctera, dels usua- ris o usuries, del centre, del servici o del personal. 8. Lassetjament sexual i moral. 9. Posar a una altra persona a realitzar els servicis sense autoritzaci de lempresa. 10. La negligncia en la preparaci i/o administraci de la medi- caci, o qualsevol altra negligncia que repercutisca en la salut o la integritat de les persones usuries del centre o servici. 11. La competncia deslleial, en el sentit de promoure, induir o sug- gerir a familiars el canvi de residncia o servici, aix com la derivaci de les persones residents o usuries al domicili del personal o de particulars i, igualment, fer pbliques les dades personals i/o telfons dels usuaris o usuries, o familiars a persones alienes a la residncia o servici. 12. Realitzar treballs per compte propi o daltri estant en situaci dincapacitat temporal, aix com realitzar manipulacions o falsedats per a prolongar la dita incapacitat. 13. Els actes i conductes, verbals o fsiques, de naturalesa sexual ofensives cap a qualsevol persona de lempresa. Seran de mxima gra- vetat quan sexercisquen des de posicions de comandament o jerarquia cap a persones amb contracte no indefinit, o les represlies contra les persones que hagen denunciat. 14. La falta de disciplina en el treball. 15. No atendre, sense causa justificada, el telfon mbil o laparell buscapersones facilitat per lempresa durant les gurdies localitzades. 16. Lincompliment o abandonament de les normes i mesures esta- blides de seguretat i salut en el treball, quan deste puguen derivar-se riscos per a la salut i la integritat fsica. 17. Labs dautoritat en lexercici de funcions. 18. La reincidncia en una falta greu, en el perode de 180 dies, encara que siga de distinta naturalesa, sempre que haja mediat sanci. 19. Qualsevol altra conducta tipificada en larticle 54.2 de lEstatut dels Treballadors. Sancions Les sancions que podran imposar-se, en funci de la qualificaci de les faltes, seran les segents: Per faltes lleus: Amonestaci per escrit. Suspensi de sou i faena fins a tres dies. Per faltes greus: Amonestaci per escrit. Suspensi de sou i faena de 4 a 29 dies. Per faltes molt greus: Amonestaci per escrit. Suspensi de sou i faena de 30 a 90 dies. Acomiadament. Lempresa, atenent les circumstncies concurrents, podr imposar una sanci menor a la prevista en la graduaci de sancions regulada en el present article. Article 56. Tramitaci i prescripci Les sancions es comunicaran motivadament i per escrit a linteressat per al seu coneixement i efectes, i es donar notificaci a la representa- ci unitria del personal en les greus i molt greus. Per a la imposici de sancions per faltes greus i molt greus, el per- sonal afectat tindr dret a formular allegacions per escrit en un termini de cinc dies naturals. s absolutament indispensable la tramitaci dexpedient contradic- tori per a la imposici de les sancions, siga quina siga la seua gravetat, quan es tracte de les persones pertanyents a la representaci unitria o Num. 7112 / 17.09.2013 27789 unitaria o sindical del personal, tanto si se hallan en activo de sus cargos sindicales como si aun se hallan en perodo reglamentario de garantas. Las faltas leves prescribirn a los diez das, las graves a los veinte y las muy graves a los sesenta, a partir de la fecha en la cual se tiene conocimiento, y, en todo caso, a los seis meses de haberse cometido. Artculo 57. Infracciones de la empresa Son infracciones laborales de la empresa las acciones u omisiones contrarias a las disposiciones legales en materia de trabajo, al convenio colectivo y dems normas de aplicacin. Se sancionar la obstaculiza- cin al ejercicio de las libertades pblicas y de los derechos fundamen- tales. As como el incumplimiento o abandono de las normas o medidas establecidas en materia de seguridad y salud laboral. Se tramitarn de acuerdo con la normativa vigente. Captulo XI. Planes de igualdad Artculo 58. Igualdad de oportunidades y no discriminacin Las organizaciones firmantes del convenio, tanto sindicales como empresariales, entienden que es necesario establecer un marco norma- tivo general de intervencin en el mbito sectorial, para garantizar que el derecho fundamental a la igualdad de trato y oportunidades en las empresas sea real y efectivo. Por ello, y teniendo presente el papel del sector comprometido y avanzado en el desarrollo de polticas de igual- dad acuerdan los siguientes objetivos sectoriales generales: a) Establecer directrices en cuanto a la elaboracin, estructura y pro- cedimiento de los planes de igualdad con el fin de alcanzar una gestin ptima de los recursos humanos que evite discriminaciones y pueda ofrecer igualdad de oportunidades reales, apoyndose en un permanente recurso al dilogo social. b) Atribuir a la Comisin paritaria las funciones y tareas de una Comisin Sectorial de Igualdad cuyas competencias que se sealan en el artculo 64 del presente convenio a efectos de que pueda desarrollar un trabajo efectivo en materia de igualdad de trato y oportunidades en el trabajo. Artculo 59. Planes de Igualdad De conformidad con lo dispuesto en la Ley Orgnica 3/2007, las empresas estn obligadas a respetar la igualdad de trato y de oportunida- des en el mbito laboral y, con esta finalidad, debern adoptar medidas dirigidas a evitar cualquier tipo de discriminacin laboral entre mujeres y hombres, medidas que debern negociar, y en su caso acordar, con la representacin legal del personal en la forma que se determine en la legislacin laboral. En las empresas de ms de 250 personas trabajadoras, tengan uno o ms centros de trabajo, las medidas de igualdad a que se refiere el prrafo anterior debern dirigirse a la elaboracin y aplicacin de un plan de igualdad. Las empresas tambin elaborarn y aplicarn un plan de igualdad, previa negociacin o consulta, en su caso, con la representacin legal del personal, cuando la autoridad laboral hubiera acordado en un pro- cedimiento sancionador la sustitucin de las sanciones accesorias por la elaboracin y aplicacin de dicho plan, en los trminos que se fijen en el indicado acuerdo. La elaboracin e implantacin de planes de igualdad ser voluntaria para las dems empresas, previa consulta a la representacin legal del personal. A efectos de lo regulado en el presente convenio respecto a los planes de igualdad y a los diagnsticos de situacin deber tenerse en cuanta lo sealado en el artculo 5 de la Ley Orgnica 3/2007, segn el cual, no constituir discriminacin en el acceso al empleo, incluida la formacin necesaria, una diferencia de trato basada en una caracte- rstica relacionada con el sexo cuando, debido a la naturaleza de las actividades profesionales concretas o al contexto en el que se lleven a cabo, dicha caracterstica constituya un requisito profesional esencial y determinante, siempre y cuando el objetivo sea legtimo y el requisito proporcionado. Igualmente, la Ley Orgnica 3/2007 deber ser interpretada siem- pre en trminos razonables teniendo en cuenta que las plantillas de las empresas son producto de una decantacin natural en el tiempo que obedecen a unos antecedentes conectados con los del propio mercado de sindical del personal, tant si es troben en actiu dels seus crrecs sindicals com si encara es troben en perode reglamentari de garanties. Les faltes lleus prescriuran al cap de deu dies, les greus als vint i les molt greus als sixanta, a partir de la data en la qual es t coneixement, i, en tot cas, als sis mesos dhaver-se coms. Article 57. Infraccions de lempresa Sn infraccions laborals de lempresa les accions o omissions con- trries a les disposicions legals en matria de treball, al conveni col- lectiu i a la resta de normes que els siguen aplicables. Se sancionar lobstaculitzaci a lexercici de les llibertats pbliques i dels drets fona- mentals. Aix com lincompliment o abandonament de les normes o mesures establides en matria de seguretat i salut laboral. Es tramitaran dacord amb la normativa vigent. Captol XI. Plans digualtat Article 58. Igualtat doportunitats i no-discriminaci Les organitzacions firmants del conveni, tant sindicals com empre- sarials, consideren que s necessari establir un marc normatiu general dintervenci en lmbit sectorial, per a garantir que el dret fonamental a la igualtat de tracte i oportunitats en les empreses siga real i efectiu. Per aix, i tenint present el paper del sector comproms i avanat en el desenrotllament de poltiques digualtat acorden els segents objectius sectorials generals: a) Establir directrius quant a lelaboraci, estructura i procediment dels plans digualtat a fi daconseguir una gesti ptima dels recursos humans que evite discriminacions i puga oferir igualtat doportunitats reals, que es basar en un permanent recurs al dileg social. b) Atribuir a la comissi paritria les funcions i tasques duna comissi sectorial digualtat les competncies de la qual sassenyalen en larticle 64 del present conveni als efectes que puga desenrotllar un treball efectiu en matria digualtat de tracte i oportunitats en el treball. Article 59. Plans dIgualtat De conformitat amb el que disposa la Llei Orgnica 3/2007, les empreses estan obligades a respectar la igualtat de tracte i doportuni- tats en lmbit laboral, i amb esta finalitat hauran dadoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminaci laboral entre dones i hmens, mesures que hauran de negociar, i si s el cas acordar, amb la representaci legal del personal en la manera que determine la legislaci laboral. En les empreses de ms de 250 persones treballadores, tinguen un o ms centres de treball, les mesures digualtat a qu es referix el pargraf anterior hauran de dirigir-se a lelaboraci i aplicaci dun pla digual- tat. Les empreses tamb elaboraran i aplicaran un pla digualtat, amb la negociaci prvia o la consulta, si s el cas, amb la representaci legal del personal, quan lautoritat laboral haja acordat en un procediment sancionador la substituci de les sancions accessries per lelaboraci i aplicaci del dit pla, en els termes que es fixen en lacord mencionat. Lelaboraci i implantaci de plans digualtat ser voluntria per a les altres empreses, amb la consulta prvia a la representaci legal del personal. Als efectes dall que sha regulat en el present conveni respec- te als plans digualtat i als diagnstics de situaci, haur de tindres en compte all que sha assenyalat en larticle 5 de la Llei Orgnica 3/2007, segons el qual no constituir discriminaci en laccs al lloc de treball, incloent-hi la formaci necessria, una diferncia de tracte basada en una caracterstica relacionada amb el sexe quan, a causa de la naturalesa de les activitats professionals concretes o al context en qu es duguen a terme, la dita caracterstica constitusca un requisit professional essencial i determinant, sempre que lobjectiu siga legtim i el requisit proporcionat. Igualment, la Llei Orgnica 3/2007 haur de ser interpretada sempre en termes raonables tenint en compte que les plantilles de les empreses sn producte duna decantaci natural en el temps que obexen a uns antecedents connectats amb els del mateix mercat de treball i locupaci Num. 7112 / 17.09.2013 27790 trabajo y el empleo y una menor participacin histrica de las mujeres en las tareas de produccin. De todo ello no se derivan necesariamente supuestos de discriminacin laboral ya que las posibles diferencias exis- tentes respecto a la cuantificacin de sexos en la plantilla pueden estar en algn modo motivadas por las razones antes dichas. Ello no obsta para que hacia el futuro las decisiones empresariales se acomoden a los trminos previstos en la ley de manera que las decisiones empresariales no solo no favorezcan discriminacin alguna sino que por el contrario procuren y faciliten la plena incorporacin de la mujer y del hombre a todas las tareas o puestos de trabajo existentes en las estructuras del sector de atencin a la dependencia y desarrollo de la promocin de la autonoma personal. Con esta finalidad, el presente convenio recoge a continuacin una serie de directrices y reglas en relacin con los planes de igualdad y los diagnsticos de situacin que podrn seguir las empresas de ms de 250 personas trabajadoras incluidas dentro de su mbito de aplicacin y cuya finalidad es facilitar a estas ltimas la aplicacin e implantacin de la Ley Orgnica 3/2007. Artculo 60. Conceptos de los planes de igualdad Como establece la Ley Orgnica 3/2007 los planes de igualdad de las empresas son un conjunto ordenado de medidas, adoptados des- pus de realizar un diagnstico de situacin, tendentes a alcanzar en la empresa la igualdad de trato y oportunidades entre mujeres y hombres y eliminar la discriminacin por razn de sexo. Los planes de igualdad fijarn los concretos objetivos de igualdad a alcanzar, las estrategias y prcticas a adoptar para su consecucin, as como el establecimiento de sistemas eficaces de seguimiento y evalua- cin de los objetivos fijados. Artculo 61. Diagnstico de situacin Previamente a la fijacin de los objetivos de igualdad que en su caso deban alcanzarse, las empresas realizarn un diagnstico de situacin cuya finalidad ser obtener datos desagregados por sexos en relacin con las condiciones de trabajo, y con especial referencia a materias tales como el acceso al empleo, la formacin, clasificacin y promocin pro- fesional, las condiciones retributivas y de ordenacin de la jornada, de conciliacin de la vida laboral, familiar y personal, etc. Todo ello a efectos de constatar, si las hubiere, la existencia de situaciones de des- igualdad de trato u oportunidades entre hombres y mujeres carentes de una justificacin objetiva y razonable, o situaciones de discriminacin por razn de sexo que supongan la necesidad de fijar dichos objetivos. De todo ello las empresas darn cuenta por escrito a la representa- cin unitaria o sindical del personal, pudiendo esta emitir el correspon- diente informe si as lo estima adecuado. El diagnstico de situacin deber proporcionar datos desagrega- dos por sexos en relacin, entre otras, con algunas de las siguientes cuestiones: a) Distribucin de la plantilla en relacin con edades, antigedad, departamento, nivel jerrquico, grupos profesionales y nivel de forma- cin. b) Distribucin de la plantilla en relacin con tipos de contratos. c) Distribucin de la plantilla en relacin con grupos profesionales y salarios. d) Distribucin de la plantilla en relacin con ordenacin de la jor- nada, horas anuales de trabajo, rgimen de turnos y medidas de conci- liacin de la vida familiar y laboral. e) Distribucin de la plantilla en relacin con la representacin sin- dical. f) Ingresos y ceses producidos en el ltimo ao especificando grupo profesional, edad y tipo de contrato. g) Niveles de absentismo especificando causas y desglosando las correspondientes a permisos, incapacidades u otras. h) Excedencias ltimo ao y los motivos. i) Promociones ltimo ao especificando Grupo Profesional y pues- tos a los que se ha promocionado, as como promociones vinculadas a movilidad geogrfica. j) Horas de Formacin ltimo ao y tipo de acciones formativas. Igualmente debern diagnosticarse: Los criterios y canales de informacin y/o comunicacin utilizados en los procesos de seleccin, formacin y promocin, los mtodos utilizados para la descripcin de perfiles profesionales y puestos de trabajo, el lenguaje y contenido de i una menor participaci histrica de les dones en les tasques de produc- ci. De tot aix no es deriven necessriament supsits de discriminaci laboral, ja que les possibles diferncies existents respecte a la quanti- ficaci de sexes en la plantilla poden estar dalguna manera motivades per les raons mencionades abans. Aix no obsta perqu les decisions empresarials cap al futur sacomoden als termes previstos en la llei, de manera que les decisions empresarials no sols no afavorisquen cap dis- criminaci sin que, al contrari, procuren i faciliten la plena incorpora- ci de la dona i de lhome a totes les tasques o llocs de treball existents en les estructures del sector datenci a la dependncia i desenrotllament de la promoci de lautonomia personal. Amb esta finalitat, el present conveni recull a continuaci una srie de directrius i regles en relaci amb els plans digualtat i els diagnstics de situaci que podran seguir les empreses de ms de 250 persones treballadores incloses dins del seu mbit daplicaci i la finalitat de les quals s facilitar a estes ltimes laplicaci i implantaci de la Llei Orgnica 3/2007. Article 60. Conceptes dels plans digualtat Com establix la Llei Orgnica 3/2007, els plans digualtat de les empreses sn un conjunt ordenat de mesures, adoptats desprs de rea- litzar un diagnstic de situaci, tendents a aconseguir en lempresa la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i hmens i eliminar la dis- criminaci per ra de sexe. Els plans digualtat fixaran els concrets objectius digualtat a acon- seguir, les estratgies i prctiques a adoptar per a la seua consecuci, aix com lestabliment de sistemes eficaos de seguiment i avaluaci dels objectius fixats. Article 61. Diagnstic de situaci Prviament a la fixaci dels objectius digualtat que si s el cas hagen daconseguir-se, les empreses realitzaran un diagnstic de situ- aci la finalitat del qual ser obtindre dades desagregades per sexes en relaci amb les condicions de treball, i amb especial referncia a matri- es com ara laccs a locupaci, la formaci, la classificaci i promoci professional, les condicions retributives i dordenaci de la jornada, de conciliaci de la vida laboral, familiar i personal, etc. Tot aix a lefecte de constatar, si nhi ha, lexistncia de situacions de desigualtat de tracte o oportunitats entre hmens i dones faltades duna justificaci objectiva i raonable, o situacions de discriminaci per ra de sexe que suposen la necessitat de fixar els dits objectius. De tot aix les empreses donaran compte per escrit a la representa- ci unitria o sindical del personal, i esta podr emetre el corresponent informe si aix ho considera adequat. El diagnstic de situaci haur de proporcionar dades desagregades per sexes en relaci, entre altres, amb algunes de les qestions segents: a) Distribuci de la plantilla en relaci amb edats, antiguitat, depar- tament, nivell jerrquic, grups professionals i nivell de formaci. b) Distribuci de la plantilla en relaci amb tipus de contractes. c) Distribuci de la plantilla en relaci amb grups professionals i salaris. d) Distribuci de la plantilla en relaci amb ordenaci de la jornada, hores anuals de treball, rgim de torns i mesures de conciliaci de la vida familiar i laboral. e) Distribuci de la plantilla en relaci amb la representaci sin- dical. f ) Ingressos i cessaments produts en lltim any en qu sespecifi- que grup professional, edat i tipus de contracte. g) Nivells dabsentisme en qu sespecifiquen causes i es desglos- sen les corresponents a permisos, incapacitats o altres. h) Excedncies de lltim any i els motius. i) Promocions de lltim any en qu sespecifique el grup professi- onal i els llocs als quals sha promocionat, aix com promocions vincu- lades a mobilitat geogrfica. j) Hores de formaci lltim any i tipus daccions formatives. Igualment hauran de diagnosticar-se: els criteris i canals dinforma- ci i/o comunicaci utilitzats en els processos de selecci, formaci i promoci, els mtodes utilitzats per a la descripci de perfils professio- nals i llocs de treball, el llenguatge i contingut de les ofertes docupaci Num. 7112 / 17.09.2013 27791 las ofertas de empleo y de los formularios de solicitud para participar en procesos de seleccin, formacin y promocin. Artculo 62. Objetivos de los planes de igualdad Una vez realizado el diagnstico de situacin podr establecerse los objetivos concretos a alcanzar basndose en los datos obtenidos y que podrn consistir en el establecimiento de medidas de accin positiva en aquellas cuestiones en las que se haya constatado la existencia de situaciones de desigualdad entre mujeres y hombres carentes de justi- ficacin objetiva, as como en el establecimiento de medidas generales para la aplicacin efectiva del principio de igualdad de trato y no dis- criminacin. Tales objetivos, que incluirn las estrategias y prcticas para su consecucin, irn destinados preferentemente a las reas de acceso al empleo, formacin, clasificacin y promocin profesional, condiciones retributivas y de jornada, conciliacin de la vida familiar, etc., y, entre otros, podrn consistir en: a) Promover procesos de seleccin y promocin en igualdad que eviten la segregacin vertical y horizontal y la utilizacin del leguaje sexista. Con ello se pretender asegurar procedimientos de seleccin transparente para el ingreso en la empresa mediante la redaccin y difu- sin no discriminatoria de las ofertas de empleo y el establecimiento de pruebas objetivas y adecuadas a los requerimientos del puesto ofertado, relacionadas exclusivamente con la valoracin de aptitudes y capacida- des individuales. b) Promover la inclusin de mujeres en puestos que impliquen mando y/o responsabilidad. c) Establecer programas especficos para la seleccin y promocin de mujeres en puestos en los que estn subrepresentadas. d) Revisar la incidencia de las formas de contratacin en el colec- tivo de trabajadoras con relacin al de trabajadores y adoptar medidas correctoras en su caso. e) Garantizar el acceso en igualdad de hombres y mujeres a la for- macin, tanto interna como externa, con el fin de garantizar la perma- nencia en el empleo de las mujeres, desarrollando su nivel formativo y su adaptabilidad a los requisitos de la demanda de empleo. f) Informacin especfica a las mujeres de los cursos de formacin para puestos que tradicionalmente hayan estado ocupados por hombres. g) Realizando cursos especficos sobre igualdad de oportunidades. h) Revisar los complementos que componen el salario para verificar que no estn encerrando una discriminacin sobre las trabajadoras. i) Promover procesos y establecer plazos para corregir las posibles diferencias salariales existentes entre hombres y mujeres. j) Conseguir una mayor y mejor conciliacin de la vida familiar y laboral de hombres y mujeres mediante campaas de sensibilizacin, difusin de los permisos y excedencias legales existentes, etc. k) Establecer medidas para detectar y corregir posibles riesgos para la salud de las trabajadoras, en especial de las mujeres embarazadas, as como acciones contra los posibles casos de acoso moral, sexual y por razn de sexo. Artculo 63. Competencias de las empresas y la representacin del personal en la elaboracin de los planes de igualdad y rgimen tran- sitorio Ser competencia de la empresa realizar el diagnstico de situacin. La documentacin que se desprenda de dicho diagnstico ser facilitada a efectos de informe a la representacin unitaria o sindical del personal. Una vez realizado el diagnstico de situacin, las empresas afecta- das por las presentes disposiciones debern negociar con la representa- cin unitaria o sindical del personal el correspondiente plan de igualdad sin que ello prejuzgue el resultado de la negociacin ya que, tanto el contenido del plan como las medidas que en su caso deban adoptarse dependern siempre del diagnstico previo y de que hayan sido consta- tadas en la empresa situaciones de desigualdad de trato. Una vez implantado el plan de igualdad en la empresa se informar a la representacin unitaria o sindical del personal con carcter anual sobre su evolucin, pudiendo esta ltima emitir informe s as lo estima oportuno. Las empresas dispondrn de un plazo coincidente con la vigencia del presente convenio colectivo a efectos de aplicar lo dispuesto en los artculos anteriores respecto de los diagnsticos de situacin y los pla- nes de igualdad. i dels formularis de sollicitud per a participar en processos de selecci, formaci i promoci. Article 62. Objectius dels plans digualtat Una vegada realitzat el diagnstic de situaci, podran establir-se els objectius concrets a aconseguir basant-se en les dades obtingudes i que podran consistir en lestabliment de mesures dacci positiva en aquelles qestions en qu shaja constatat lexistncia de situacions de desigualtat entre dones i hmens sense justificaci objectiva, aix com en lestabliment de mesures generals per a laplicaci efectiva del prin- cipi digualtat de tracte i no-discriminaci. Estos objectius, que inclouran les estratgies i prctiques per a la seua consecuci, aniran destinats preferentment a les rees daccs a locupaci, formaci, classificaci i promoci professional, condicions retributives i de jornada, conciliaci de la vida familiar, etc., i, entre altres, podran consistir en: a) Promoure processos de selecci i promoci en igualtat que eviten la segregaci vertical i horitzontal i la utilitzaci del llenguatge sexista. Amb aix es pretendr assegurar procediments de selecci transparent per a lingrs en lempresa per mitj de la redacci i difusi no discri- minatria de les ofertes docupaci i lestabliment de proves objectives i adequades als requeriments del lloc oferit, relacionades exclusivament amb la valoraci daptituds i capacitats individuals. b) Promoure la inclusi de dones en llocs que impliquen comanda- ment i/o responsabilitat. c) Establir programes especfics per a la selecci i promoci de dones en llocs en qu estan subrepresentades. d) Revisar la incidncia de les formes de contractaci en el col- lectiu de treballadores en relaci amb el de treballadors i adoptar mesu- res correctores si s el cas. e) Garantir laccs en igualtat dhmens i dones a la formaci, tant interna com externa, a fi de garantir la permanncia en locupaci de les dones, desenrotllant el seu nivell formatiu i la seua adaptabilitat als requisits de la demanda docupaci. f) Informaci especfica a les dones dels cursos de formaci per a llocs que tradicionalment hagen estat ocupats per hmens. g) Realitzar cursos especfics sobre igualtat doportunitats. h) Revisar els complements que componen el salari per a verificar que no contenen una discriminaci sobre les treballadores. i) Promoure processos i establir terminis per a corregir les possibles diferncies salarials existents entre hmens i dones. j) Aconseguir una major i millor conciliaci de la vida familiar i laboral dhmens i dones per mitj de campanyes de sensibilitzaci, difusi dels permisos i excedncies legals existents, etc. k) Establir mesures per a detectar i corregir possibles riscos per a la salut de les treballadores, en especial de les dones embarassades, aix com accions contra els possibles casos dassetjament moral, sexual i per ra de sexe. Article 63. Competncies de les empreses i la representaci del per- sonal en lelaboraci dels plans digualtat i rgim transitori Ser competncia de lempresa realitzar el diagnstic de situaci. La documentaci que es desprenga del dit diagnstic ser facilitada a la representaci unitria o sindical del personal. Una vegada realitzat el diagnstic de situaci, les empreses afecta- des per les presents disposicions hauran de negociar amb la representa- ci unitria o sindical del personal el corresponent pla digualtat sense que aix prejutge el resultat de la negociaci, ja que tant el contingut del pla com les mesures que si s el cas hagen dadoptar-se dependran sempre del diagnstic previ i del fet que hagen sigut constatades en lempresa situacions de desigualtat de tracte. Una vegada implantat el pla digualtat en lempresa sinformar la representaci unitria o sindical del personal amb carcter anual sobre la seua evoluci, i esta ltima podr emetre un informe si aix ho con- sidera oport. Les empreses disposaran dun termini coincident amb la vigncia del present conveni collectiu a lefecte daplicar el que disposen els articles anteriors respecte dels diagnstics de situaci i els plans digual- tat. Num. 7112 / 17.09.2013 27792 Artculo 64. La Comisin sectorial por la igualdad de oportuni- dades La Comisin paritaria asumir las funciones y tareas de una Comi- sin Sectorial por la Igualdad de Oportunidades entre los firmantes del presente convenio, con el fin de abordar los compromisos asumidos en el presente captulo, con las siguientes competencias: Entender en trminos de consulta sobre las dudas de interpreta- cin y/o aplicacin que pueda surgir en las empresas en relacin con las disposiciones sobre planes de igualdad establecidas en los artculos anteriores. Seguimiento de la evolucin de los planes de igualdad acordados en las empresas del sector. Posibilidad de elaborar dictmenes tcnicos sobre aspectos rela- cionados con la igualdad de trato y oportunidades entre mujeres y hom- bres en el trabajo a solicitud de las partes. Si as se pacta en el seno de la misma, podr elaborar un estudio especfico en relacin con la Igualdad de Oportunidades en el sector y, en concreto, una evaluacin de la situacin laboral y de empleo de las mujeres, a realizar a travs de una encuesta sectorial de aplicacin del convenio y para lo cual ser necesario que los datos se presenten en esta ltima, desagregados por gnero. En base a las conclusiones obtenidas, se examinar de nuevo con el organismo pblico competente un posible convenio de colaboracin concreto, as como la posibilidad de elaborar un cdigo de buenas prc- ticas en materia de igualdad de trato y oportunidades en las empresas del sector. El resultado de la puesta en comn de estos informes y sus con- clusiones, constituir la memoria anual sobre igualdad de oportunidades del sector. Captulo XII. Solucin extrajudicial de conflictos Artculo 65. Adhesin al acuerdo sobre solucin extrajudicial de conflictos laborales en la Comunidad Valenciana Las organizaciones sindicales, Federacin de Sanidad y Sectores sociosanitarios de Comisiones Obreras del Pas Valenciano (FSS CC. OO. P.V.) y Federacin de Servicios Pblicos de la Unin General de Trabajadores del Pas Valenciano (FSP UGT-PV), de una parte, y las organizaciones empresariales, Asociacin Empresarial de Residen- cias y Servicios a Personas Dependientes de la Comunidad Valencia- na (AERTE) y Asociacin de residencias y servicios de atencin a los mayores, de la Comunidad Valenciana-Sector Solidario (LARES) de otra, se adhieren ntegramente y sin condicionamiento alguno, al acuer- do sobre solucin extrajudicial de conflictos laborales en la Comunidad Valenciana, as como a cualquier acuerdo que al respecto, lo sustituya en el futuro. Disposicin transitoria primera La Comisin paritaria ser la encargada de adecuar y adoptar los acuerdos que alcance el grupo de trabajo formado en la disposicin transitoria tercera del VI Convenio Marco Estatal de Servicios de Atencin a las Personas Dependientes y Desarrollo de la Promocin de la Autonoma Personal, a los efectos de: 1. Actualizar el artculo 11 del presente convenio, referido a la cla- sificacin profesional. 2. Actualizar los anexos II y III del presente convenio, referidos a las asimilaciones de categoras y funciones. Article 64. La Comissi Sectorial per la Igualtat dOportunitats La comissi paritria assumir les funcions i tasques duna comis- si sectorial per la igualtat doportunitats entre els firmants del present conveni, a fi dabordar els compromisos assumits en el present captol, amb les competncies segents: Entendre en termes de consulta sobre els dubtes dinterpretaci i/o aplicaci que puga sorgir en les empreses en relaci amb les disposici- ons sobre plans digualtat establides en els articles anteriors. Seguiment de levoluci dels plans digualtat acordats en les empreses del sector. Possibilitat delaborar dictmens tcnics sobre aspectes relacionats amb la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i hmens en el treball a sollicitud de les parts. Si aix es pacta en el si desta, podr elaborar un estudi especfic en relaci amb la igualtat doportunitats en el sector i, en concret, una avaluaci de la situaci laboral i docupaci de les dones, a realitzar a travs duna enquesta sectorial daplicaci del conveni i per a la qual cosa ser necessari que les dades es presenten en esta ltima, desagre- gades per gnere. Basant-se en les conclusions obtingudes, sexaminar novament amb lorganisme pblic competent un possible conveni de collaboraci concret, aix com la possibilitat delaborar un codi de bones prctiques en matria digualtat de tracte i oportunitats en les empreses del sector. El resultat de la posada en com destos informes i les seues con- clusions constituir la memria anual sobre igualtat doportunitats del sector. Captol XII. Soluci extrajudicial de conflictes Article 65. Adhesi a lAcord sobre Soluci Extrajudicial de Con- flictes Laborals a la Comunitat Valenciana Les organitzacions sindicals, Federaci de Sanitat i sectors socio- sanitaris de Comissions Obreres del Pas Valenci (FSS CCOO PV) i Federaci de Servicis Pblics de la Uni General de Treballadors del Pas Valenci (FSP UGT PV), duna part, i les organitzacions empre- sarials, Associaci Empresarial de Residncies i Servicis a Persones Dependents de la Comunitat Valenciana (AERTE) i Associaci de Resi- dncies i Servicis dAtenci als Majors, de la Comunitat Valenciana- Sector Solidari (LARES), duna altra, sadherixen ntegrament i sense cap condicionament a lacord sobre soluci extrajudicial de conflictes laborals a la Comunitat Valenciana, aix com a qualsevol acord que res- pecte daix el substitusca en el futur. Disposici transitria primera La comissi paritria ser lencarregada dadequar i adoptar els acords a qu arribe el grup de treball format en la disposici transitria tercera del VI Conveni Marc Estatal de Servicis dAtenci a les Per- sones Dependents i Desenrotllament de la Promoci de lAutonomia Personal, als efectes de: Actualitzar larticle 11 del present conveni, que fa referncia a la classificaci professional. Actualitzar els annexos II i III del present conveni, referits a les assimilacions de categories i funcions. Num. 7112 / 17.09.2013 27793 Num. 7112 / 17.09.2013 27794 Num. 7112 / 17.09.2013 27795 Num. 7112 / 17.09.2013 27796 ANEXO II. Asimilaciones Se describen a continuacin diversas categoras profesionales que, a efectos econmicos, quedarn asimiladas a los siguientes grupos: Grupo A Direccin mdica. Direccin administrativa. Mdicos / as especialistas. Subdireccin mdica. Subdireccin administrativa. Farmacutico /a. Abogado /a. Economista. Arquitecto /a. Bilogo /a. Auditor /a. Odontlogo /a. Psiclogo /a. Socilogo /a. Grupo B Jefe /a de seccin. Jefe /a de compras. Jefe /a de taller. Jefe /a de almacn, economato, lavandera, ropero, plancha. Jefe /a de bar, restaurante. Practicante. Dietista. Responsable coordinacin. Jefe /a de administracin Jefe /a de mantenimiento. Grupo C Grabador /a de datos. Oficial oficios diversos (electricista, fontanero /a, albail, pintor /a). Contable. Conductor /a de ambulancia. Conductor /a. Animador /a. Auxiliar de enfermera. Auxiliar de sanatorio. Ayudante coordinacin. Auxiliar instalador. Conserje. Portero /a, vigilante /a. Grupo D Mozo /a de servicios diversos Anexo III. Funciones Sin perjuicio de lo dispuesto en la disposicin transitoria primera, el personal afectado por el presente convenio se clasifica en funcin de lo regulado en el artculo 11 del convenio, formando parte de los grupos profesionales las siguientes categoras que se describen y las funciones que, a ttulo orientativo, deben desarrollar cada una de ellas. Grupo A Subdirector/a Actuar bajo la dependencia directa del director o directora del cen- tro. Asumir en ausencia del director o directora las siguientes funcio- nes: Coordinacin de los equipos de trabajo. Ser el responsable del buen funcionamiento del centro. Realizar y/o supervisar los turnos y plantillas de personal. Velar por el bienestar de los residentes del centro. Coordinar y gestionar las compras de suministros. ANNEX II. Assimilacions Es descriuen a continuaci diverses categories professionals que, als efectes econmics, quedaran assimilades als grups segents: Grup A Direcci mdica. Direcci administrativa. Metges/esses especialistes. Subdirecci mdica. Subdirecci administrativa. Farmacutic/a. Advocat/ada. Economista. Arquitecte/a. Bileg/loga. Auditor/a. Odontleg/loga. Psicleg/loga. Socileg/loga. Grup B Cap de secci. Cap de compres. Cap de taller. Cap de magatzem, economat, bugaderia, rober, planxa. Cap de bar, restaurant. Practicant. Dietista. Responsable coordinaci. Cap dadministraci Cap de manteniment. Grup C Gravador/a de dades. Oficial doficis diversos. (electricista, llanterner/a, paleta, pintor/a). Comptable. Conductor/a dambulncia. Conductor/a. Animador/a. Auxiliar dinfermeria. Auxiliar de sanatori. Ajudant de coordinaci. Auxiliar installador. Conserge. Porter/a, vigilant/a. Grup D Mosso/a de servicis diversos. Annex III. Funcions Sense perju del que disposa la disposici transitria primera, el personal afectat pel present conveni es classifica en funci dall que sha regulat en larticle 11 del conveni. Formen part dels grups professi- onals les segents categories que es descriuen i les funcions que, a ttol orientatiu, han de desenrotllar cada una destes. Grup A Subdirector/a Actuar sota la dependncia directa del director o directora del cen- tre. Assumir en absncia del director o directora les funcions segents: Coordinar els equips de treball. Responsable del bon funcionament del centre. Realitzar i/o supervisar els torns i plantilles de personal. Vetlar pel benestar dels residents del centre. Coordinar i gestionar les compres de subministraments. Num. 7112 / 17.09.2013 27797 Tomar las decisiones administrativas necesarias. En general, todas aquellas actividades no especificadas anterior- mente que le sean pedidas y que tengan relacin con la direccin del centro Mdico/a-Mdico /a especialista (Geriatra, Rehabilitador /a, etc.) Realizar el reconocimiento mdico a los nuevos residentes y cum- plimentar la correspondiente historia mdica y certificaciones profesio- nales, en que constarn las indicaciones de tipo de vida ms acorde, la rehabilitacin necesaria, y el tratamiento a seguir si hace falta. Atender las necesidades asistenciales de los residentes. Hacer los exmenes mdicos, diagnsticos, prescribir los tratamientos ms acor- des, en cada caso, para llevar a cabo las terapias preventivas, asisten- ciales y de rehabilitacin de los diagnsticos clnicos y funcionales de los residentes. Informar a los familiares sobre el estado de salud del residente. Dirigir el programa de movilizacin y rehabilitacin de los resi- dentes, fijando en equipo los programas a desarrollar de forma indi- vidual y en grupo. Realizar el seguimiento y evaluar los programas, conjuntamente, con el equipo formado por todas las personas que inter- vienen. Asistir al personal destinado en el centro en los casos de necesidad y de urgencia. Como mximo responsable de su departamento mdico, en el caso de que el centro no pueda tratar debidamente a los residentes, derivarlos a un centro hospitalario o de salud. Participar en la comisin de supervisin y seguimiento de los resi- dentes en cuanto a las necesidades asistenciales y de la vida diaria de los residentes que realizarn en colaboracin con el director, el trabajador social, el psiclogo, y otros profesionales, de acuerdo con la situacin fsica de los residentes, los objetivos a conseguir y las caractersticas del centro. Programar y supervisar los mens y dietas alimentaras de los residentes. Supervisar el trabajo del personal sanitario. Supervisar el estado sanitario de las dependencias del centro. En general, todas aquellas actividades no especificadas que se le pidan, de acuerdo con su titulacin y profesin. Psicloga/a Es el especialista en el estudio de la conducta humana, observan el desarrollo humano y su evolucin intelectual, emotiva y social. Igualmente realiza un trabajo de prevencin de alteraciones psqui- cas y problemas de socializacin, aplicando terapias tanto individuales, como de grupo, a aquellas personas que presentan problemas psicol- gicos de origen diverso. Funciones: Realizar los tratamientos psicoteraputicos, tanto individuales como de grupo a todos los residentes. Seguimiento y evaluacin de la aplicacin del tratamiento que se realice. Dirigir con el equipo interdisciplinar en la elaboracin de las valo- raciones psicolgicas y en la atencin que precisen los residentes. Realizar el programa de estimulacin cognitiva. Fomentar la integracin y participacin de los residentes en la vida del centro y en el entorno. Docencia y acciones formativas relacionadas con el mbito de la psicologa. Otros titulados /as superiores Todas aquellas actividades que se le pidan de acuerdo con su titu- lacin y profesin. Grupo B Supervisor/a Ejercer la responsabilidad de la supervisin del personal a su cargo, distribuir las actividades y turnos de las personas que tiene asignadas y vigilar tambin el buen uso y economa de los materiales, utillaje, herramientas y maquinaria a su cargo, proceder al recuento e inventario de estos. Prendre les decisions administratives necessries. En general, totes aquelles activitats no especificades anteriorment que li siguen demanades i que tinguen relaci amb la direcci del centre Metge/essa especialista (geriatre, rehabilitador/a, etc.) Realitzar el reconeixement mdic als nous residents i omplir la corresponent histria mdica i els certificats professionals, en qu cons- taran les indicacions de tipus de vida ms en consonncia, la rehabilita- ci necessria i el tractament que sha de seguir, si cal. Atendre les necessitats assistencials dels residents. Fer els ex- mens mdics, diagnstics, prescriure els tractaments ms adequats, en cada cas, per a dur a terme les terpies preventives, assistencials i de rehabilitaci dels diagnstics clnics i funcionals dels residents. Informar els familiars sobre lestat de salut del resident. Dirigir el programa de mobilitzaci i rehabilitaci dels residents, fixant en equip els programes a desenrotllar de manera individual i en grup. Realitzar el seguiment i avaluar els programes, conjuntament, amb lequip format per totes les persones que hi intervenen. Assistir el personal destinat en el centre en els casos de necessitat i durgncia. Com a mxim responsable del seu departament mdic, en cas que el centre no puga tractar degudament els residents, derivar-los a un cen- tre hospitalari o de salut. Participar en la Comissi de Supervisi i Seguiment dels Resi- dents pel que fa a les necessitats assistencials i de la vida diria dels residents que realitzaran en collaboraci amb el director, el treballador social, el psicleg, i altres professionals, dacord amb la situaci fsica dels residents, els objectius a aconseguir i les caracterstiques del centre. Programar i supervisar els mens i les dietes alimentries dels residents. Supervisar el treball del personal sanitari. Supervisar lestat sanitari de les dependncies del centre. En general, totes aquelles activitats no especificades que se li demanen, dacord amb la seua titulaci i professi. Psicleg/loga s lespecialista en lestudi de la conducta humana, observa el desenrotllament hum i la seua evoluci intellectual, emotiva i social. Igualment, realitza un treball de prevenci dalteracions psquiques i problemes de socialitzaci aplicant terpies tant individuals com de grup a aquelles persones que presenten problemes psicolgics dorigen divers. Funcions: Realitzar els tractaments psicoteraputics, tant individuals com de grup a tots els residents. Seguiment i avaluaci de laplicaci del tractament que es realitze. Dirigir amb lequip interdisciplinari lelaboraci de les valoracions psicolgiques i latenci que necessiten els residents. Realitzar el programa destimulaci cognitiva. Fomentar la integraci i participaci dels residents en la vida del centre i en lentorn. Docncia i accions formatives relacionades amb lmbit de la psi- cologia. Altres titulats/ades superiors Totes aquelles activitats que sels demanen dacord amb la seua titulaci i professi. Grup B Supervisor/a Exercir la responsabilitat de la supervisi del personal a crrec seu, distribuir les activitats i torns de les persones que t assignades i vigi- lar tamb el bon s i economia dels materials, utillatge, ferramentes i maquinria a crrec seu, procedir al recompte i inventari destos. Num. 7112 / 17.09.2013 27798 Funciones. Ejercer la responsabilidad de la organizacin diaria del trabajo de los profesionales a su cargo. Mantener relaciones y contactos operativos con el equipo de aten- cin primaria y especializada. Mantener relaciones y contactos con farmacias y proveedores de material sanitario, proponiendo los pedidos que estime necesarios. Coordinar y atender todas las actividades encaminadas a cubrir las necesidades de los residentes en el aspecto sanitario. Coordinar y supervisar los planes de cuidados de enfermera con los objetivos del rea. Comunicar a su inmediato superior las incidencias o anomalas observadas en el desarrollo de sus funciones. Aquellas otras que le correspondan como miembro del rea social y sanitaria y que tengan relacin con sus funciones profesionales. Enfermero/a Vigilar y atender a los residentes, sus necesidades generales huma- nas y sanitarias, especialmente en el momento en que estos necesiten de sus servicios. Preparar y administrar los medicamentos segn prescripciones facultativas, especficamente los tratamientos. Tomar la presin sangunea, el pulso y la temperatura. Colaborar con los mdicos preparando el material y medicamentos que hayan de ser utilizados. Ordenar las historias clnicas, anotar los datos relacionados con la propia funcin que deba figurar. Atender al residente encamado por enfermedad, efectuando los cambios posturales prescritos, controlando el servicio de comidas a los enfermos y suministrando directamente a aquellos pacientes que dicha alimentacin requiera instrumentalizacin (sonda nasogstrica, sonda gstrica, etc.). Controlar la higiene personal de los residentes y tambin los medi- camentos y alimentos que estos tengan en las habitaciones. Atender las necesidades sanitarias que tenga el personal que traba- ja en el centro y sean de su competencia. Colaborar con los/as fisioterapeutas en las actividades, el nivel de calificacin de las cuales sean compatibles con su titulacin de ATS/ DUE, cuando sus funciones especficas lo permitan. Realizar los pedidos de farmacia, analtica y radiologa en aquellos centros donde no exista especialista. Vigilar y tener cuidado de la ejecucin de las actividades de tipo fsico recibida por el mdico, observando las incidencias que puedan presentarse durante su realizacin. En general todas aquellas actividades no especificadas anterior- mente que le sean pedidas y que tengan relacin con lo anterior. Trabajador/a social Planificar y organizar el trabajo social del centro mediante una adecuada programacin de objetivos y racionalizacin del trabajo. Cola- borar y realizar aquellos estudios encaminados a investigar los aspectos sociales relativos a los residentes. Ejecutar las actividades administrativas y realizar los informes sociales de los residentes y los que le sean pedidos por la direccin del centro, facilitar informacin sobre los recursos propios, ajenos y efec- tuar la valoracin de su situacin personal, familiar y social. Realizar los tratamientos sociales mediante el servicio social de cada caso y de grupo a todos los residentes. Fomentar la integracin y participacin de los residentes en la vida del centro y de su entorno. Participar en la preparacin y puesta en marcha de programas de adaptacin de los residentes al centro. Coordinar los grupos de trabajo y actividades de animacin socio- cultural. Participar en la comisin tcnica. Realizar las gestiones necesarias para la resolucin de problemas sociales que afecten a los residentes principalmente con las entidades e instituciones locales. Participar, con el equipo multiprofesional o departamento mdico en la elaboracin de las orientaciones o de la atencin que necesiten los residentes. Funcions. Exercir la responsabilitat de lorganitzaci diria del treball dels professionals a crrec seu. Mantindre relacions i contactes operatius amb lequip datenci primria i especialitzada. Mantindre relacions i contactes amb farmcies i provedors de material sanitari, i proposar les comandes que considere necessries. Coordinar i atendre totes les activitats encaminades a cobrir les necessitats dels residents en laspecte sanitari. Coordinar i supervisar els plans de cures dinfermeria amb els objectius de lrea. Comunicar al seu immediat superior les incidncies o anomalies observades en el desenrotllament de les seues funcions. Aquelles altres que li corresponguen com a membre de lrea soci- al i sanitria i que tinguen relaci amb les seues funcions professionals. Infermer/a Vigilar i atendre els residents, les seues necessitats generals huma- nes i sanitries, especialment en el moment en qu estos necessiten dels seus servicis. Preparar i administrar els medicaments segons prescripcions facul- tatives, especficament els tractaments. Prendre la pressi sangunia, el pols i la temperatura. Collaborar amb els metges preparant el material i medicaments que hagen de ser utilitzats. Ordenar les histries clniques, anotar les dades relacionades amb la seua funci que hagen de figurar en les histries clniques. Atendre el resident enllitat per malaltia, efectuant els canvis pos- turals prescrits, controlant el servici de menjars als malalts i subminis- trant directament el menjar a aquells pacients lalimentaci dels quals requerisca instrumentalitzaci (sonda nasogstrica, sonda gstrica, etc.). Controlar la higiene personal dels residents i tamb els medica- ments i aliments que estos tenen en les habitacions. Atendre les necessitats sanitries que tinga el personal que treballa en el centre i siguen de la seua competncia. Collaborar amb els/les fisioterapeutes en les activitats, el nivell de qualificaci de les quals siga compatible amb la seua titulaci dATS/ DUE quan les seues funcions especfiques ho permeten. Realitzar les comandes de farmcia, analtica i radiologia en aquells centres on no hi haja especialista. Vigilar i controlar lexecuci de les activitats de tipus fsic prescri- ta pel metge, observant les incidncies que puguen presentar-se durant la seua realitzaci. En general, totes aquelles activitats no especificades anteriorment que li siguen demanades i que tinguen relaci amb lanterior. Treballador/a social Planificar i organitzar el treball social del centre per mitj duna adequada programaci dobjectius i racionalitzaci del treball. Col- laborar i realitzar aquells estudis encaminats a investigar els aspectes socials relatius als residents. Executar les activitats administratives i realitzar els informes soci- als dels residents i els que li siguen demanats per la direcci del centre, facilitar informaci sobre els recursos propis, aliens i efectuar la valo- raci de la seua situaci personal, familiar i social. Realitzar els tractaments socials per mitj del servici social de cada cas, i de grup a tots els residents. Fomentar la integraci i participaci dels residents en la vida del centre i del seu entorn. Participar en la preparaci i posada en marxa de programes dadaptaci dels residents al centre. Coordinar els grups de treball i les activitats danimaci socio- cultural. Participar en la comissi tcnica. Realitzar les gestions necessries per a la resoluci de problemes socials que afecten els residents, principalment amb les entitats i insti- tucions locals. Participar, amb lequip multiprofessional o departament mdic, en lelaboraci de les orientacions o de latenci que necessiten els resi- dents. Num. 7112 / 17.09.2013 27799 Participar en la asignacin y cambio de habitaciones y mesas del comedor con el departamento de enfermera y la direccin. Visitar a los residentes enfermos. En general, todas aquellas actividades no especificadas anterior- mente que le sean pedidas y que tengan relacin con lo anterior. Fisioterapeuta Realizar los tratamientos y tcnica rehabilitadora que se prescri- ban. Participar, cuando se le pida, en el equipo multiprofesional del centro para la realizacin de pruebas o valoraciones relacionadas con su especialidad profesional. Hacer el seguimiento y la evaluacin de la aplicacin de trata- miento que realice. Conocer, evaluar e informar y cambiar, en su caso, la aplicacin del tratamiento de su especialidad, cuando se den, mediante la utiliza- cin de recursos ajenos. Conocer los recursos propios de su especialidad en el mbito terri- torial. Participar en juntas y sesiones de trabajos que se convoquen en el centro. Colaborar en las materias de su competencia en los programas que se realicen de formacin e informacin a las familias de los residentes e instituciones. Asesorar a los profesionales que lo necesiten sobre pautas de movilizaciones y los tratamientos en los que tengan incidencia las tc- nicas fisioterapeutas. Asistir a las sesiones que se hagan en los centros para la revisin, el seguimiento y la evaluacin de tratamientos. En general en todas aquellas actividades no especificadas anterior- mente que le sean pedidas y que tengan relacin con lo anterior. Gobernante /a Organizar, distribuir y coordinar los servicios de comedor u office, lavandera, lencera y limpieza. Supervisar la actividad del personal a su cargo, distribuir las acti- vidades y turnos de las personas que tiene asignadas y vigilar tambin el buen uso y economa de los materiales, utillaje y herramientas y maqui- naria a su cargo; proceder al recuento e inventario de estos. En coordinacin con el departamento de cocina, se responsabiliza- r de la buena marcha del servicio de comedor, distribucin de comidas, control de regmenes, servicios especiales, montaje, limpieza y retirada del servicio. Tener conocimiento del nmero de servicios diarios realizados en el departamento. En coordinacin con el personal de enfermera y contando con el personal que tiene adscrito, llevar el control del buen estado de los alimentos que los residentes tengan en las habitaciones. En los centros, cuyas comidas se realicen mediante conciertos con terceros, colaborar en la confeccin de los mens, supervisar las condi- ciones sanitarias de las dependencias y alimentos servidos. Vigilar el cumplimiento de la labor profesional del personal a su cargo, as como de su higiene y uniformidad. Supervisar, cuando haya contrato de limpieza, el buen funciona- miento de los servicios contratados. Si por necesidades perentorias o imprevisibles, la normal actividad del centro lo requiere, colaborar en las actividades propias del personal a sus rdenes. Terapeuta ocupacional Participar en el plan general de actividades del centro. Realizar actividades auxiliares de psicomotricidad, lenguaje, din- micas y rehabilitacin personal y social a los residentes. Colaborar en el seguimiento o la evaluacin del proceso recupera- dor o asistencial de los residentes del centro. Participar en las reas de ocio y tiempos libres de los residentes del centro. Colaborar en las materias de su competencia en los programas que se realicen de formacin e informacin a las familias de los residentes a las instituciones. En general todas aquellas actividades no especificadas anterior- mente que le sean pedidas y que tengan relacin con lo anterior. Participar en lassignaci i canvi dhabitacions i taules del menja- dor amb el departament dinfermeria i la direcci. Visitar els residents malalts. En general, totes aquelles activitats no especificades anteriorment que li siguen demanades i que tinguen relaci amb lanterior. Fisioterapeuta Realitzar els tractaments i la tcnica rehabilitadora que es pres- criguen. Participar, quan se li demane, en lequip multiprofessional del cen- tre per a la realitzaci de proves o valoracions relacionades amb la seua especialitat professional. Fer el seguiment i lavaluaci de laplicaci del tractament que realitze. Conixer, avaluar i informar i canviar, si s el cas, laplicaci del tractament de la seua especialitat, quan siga el cas, per mitj de la uti- litzaci de recursos aliens. Conixer els recursos propis de la seua especialitat en lmbit ter- ritorial. Participar en juntes i sessions de treballs que es convoquen en el centre. Collaborar en les matries de la seua competncia en els pro- grames que es realitzen de formaci i informaci a les famlies dels residents i institucions. Assessorar els professionals que ho necessiten sobre pautes de mobilitzacions i els tractaments en qu tinguen incidncia les tcniques fisioteraputiques. Assistir a les sessions que es facen en els centres per a la revisi, el seguiment i lavaluaci de tractaments. En general, en totes aquelles activitats no especificades anteri- orment que li siguen demanades i que tinguen relaci amb lanterior. Governant/a Organitzar, distribuir i coordinar els servicis de menjador o rere- cuina, bugaderia, llenceria i neteja. Supervisar lactivitat del personal a crrec seu, distribuir les activi- tats i els torns de les persones que t assignades i vigilar tamb el bon s i leconomia dels materials, lutillatge, les ferramentes i la maquinria a crrec seu; procedir al recompte i inventari destos. En coordinaci amb el departament de cuina, es responsabilitzar de la bona marxa del servici de menjador, la distribuci de menjars, el control de rgims, els servicis especials, el muntatge, la neteja i la retirada del servici. Tindre coneixement del nombre de servicis diaris realitzats en el departament. En coordinaci amb el personal dinfermeria i comptant amb el personal que t adscrit, portar el control del bon estat dels aliments que els residents tinguen en les habitacions. En els centres, collaborar en la confecci dels mens dels menjars que es realitzen per mitj de concerts amb tercers, supervisar les condi- cions sanitries de les dependncies i dels aliments servits. Vigilar el compliment de la labor professional del personal a crrec seu, aix com de la seua higiene i uniformitat. Supervisar, quan hi haja contracte de neteja, el bon funcionament dels servicis contractats. Si per necessitats peremptries o imprevisibles, la normal activitat del centre ho requerix, collaborar en les activitats prpies del personal a les seues ordes. Terapeuta ocupacional Participar en el pla general dactivitats del centre. Realitzar activitats auxiliars de psicomotricitat, llenguatge, din- miques i rehabilitaci personal i social als residents. Collaborar en el seguiment o lavaluaci del procs recuperador o assistencial dels residents del centre. Participar en les rees doci i temps lliure dels residents del centre. Collaborar en les matries de la seua competncia en els pro- grames que es realitzen de formaci i informaci a les famlies dels residents a les institucions. En general, totes aquelles activitats no especificades anteriorment que li siguen sollicitades i que tinguen relaci amb lanterior. Num. 7112 / 17.09.2013 27800 Grupo C: TASOC Conocer, proponer y hacer operativos los procesos de intervencin cultural en sus vertientes de gestin y educativa. Establecer relaciones entre los mbitos cultural y educativo con los procesos sociales y econmicos. Acceder a las fuentes de informacin y procedimientos para obte- ner recursos necesarios y poner en marcha procesos culturales. Coordinacin con profesionales de diversa cualificacin a la hora de disear e implementar estrategias de intervencin cultural. Ejecucin y presupuestacin de proyectos y programas varios, as como realizacin de los informes y evaluaciones pertinentes. Realizacin de programas y proyectos especficos. Fomentar el desarrollo integral de los residentes mediante la accin ldico-educativa. Desarrollar y ejecutar las diversas tcnicas de animacin, indivi- duales y/o grupales, que impliquen a los residentes en la ocupacin de su tiempo libre y promover as su integracin y desarrollo grupal. Motivar a los residentes ante la importancia de su participacin para conseguir su integracin y relacin positiva con el entorno. Responsabilidad ante cualquier incidencia que surja, en cualquier tipo de labor propia o de los animadores socioculturales. Reuniones peridicas con el resto del equipo, as como con los responsables de los diferentes centros donde se realice la labor de ani- macin sociocultural. Coordinacin del voluntariado y alumnos /as en prcticas de ani- macin sociocultural. Docencia, charlas y ponencias que guarden relacin con esta cate- gora profesional. Participar en el plan general de actividades y presupuestos de los diferentes centros. Coordinar los grupos de trabajo, actividades y presupuestos de animacin sociocultural. Comunicar a su inmediato las incidencias o anomalas observadas en el desarrollo de sus funciones. En general todas aquellas actividades no especificadas anterior- mente y que tengan relacin con lo anterior. Oficial de mantenimiento Tiene la responsabilidad directa de la explotacin y mantenimiento de todas las instalaciones del centro; programa el trabajo a realizar, l realiza directamente y ordena su ejecucin a los auxiliares y ayudantes de servicios tcnicos. Controlar las visitas y el trabajo realizado por las firmas contra- tadas para el mantenimiento de aquellas instalaciones donde est esta- blecido. Realizar las operaciones reglamentarias definidas en los reglamen- tos de las instalaciones o en las instrucciones tcnicas que las desarro- llan, y que los valores correspondientes de los diferentes parmetros se mantengan dentro de los lmites exigidos a estos. Elaborar planes de mantenimiento de aquellos oficios que espec- ficamente no se definen legalmente. Guardar y custodiar los libros de mantenimiento, manual de ins- trucciones, libro de visitas establecidas en la legislacin vigente o los que en un futuro puedan establecerse. Anotar las operaciones que se realicen en las instalaciones y revisar las que ejecute personal de firmas ajenas al centro. Tener cuidado de la sala de mquinas, instalaciones, cuadros elc- tricos, transformadores, taller y aquellos materiales que no le sean pro- pios. Tener control del montaje, funcionamiento y desmontaje de estra- dos, escenarios, asientos, proyector de cine, altavoces, etc. que sean necesarios para el normal desenvolvimiento de actividades del centro. Realizar todas las funciones que tengan sealadas los oficiales de los servicios tcnicos, y como encargado de este departamento, respon- sabilizarse directamente de los trabajos efectuados y de su distribucin, de la realizacin y cumplimiento de las rdenes que le d la empresa, de recibir los partes de averas de los respectivos jefes de seccin. Tener en cuenta que el personal a su cargo cumpla con regularidad su actividad profesional y comunicar a la direccin las faltas que vea. Grup C TASOC Conixer, proposar i fer operatius els processos dintervenci cul- tural en els seus vessants de gesti i educativa. Establir relacions entre els mbits cultural i educatiu amb els pro- cessos socials i econmics. Accedir a les fonts dinformaci i procediments per a obtindre recursos necessaris i posar en marxa processos culturals. Coordinaci amb professionals de diversa qualificaci a lhora de dissenyar i implementar estratgies dintervenci cultural. Execuci i pressupostaci de projectes i programes diversos, aix com realitzaci dels informes i avaluacions pertinents. Realitzaci de programes i projectes especfics. Fomentar el desenrotllament integral dels residents per mitj de lacci ludicoeducativa. Desenrotllar i executar les diverses tcniques danimaci, indi- viduals i/o grupals, que impliquen els residents en locupaci del seu temps lliure i promoure aix la seua integraci i desenrotllament grupal. Motivar els residents davant de la importncia de la seua partici- paci per a aconseguir la seua integraci i relaci positiva amb lentorn. Responsabilitat davant de qualsevol incidncia que sorgisca, en qualsevol tipus de labor prpia o dels animadors socioculturals. Reunions peridiques amb la resta de lequip, aix com amb els responsables dels diferents centres on es realitze la labor danimaci sociocultural. Coordinaci del voluntariat i alumnes en prctiques danimaci sociocultural. Docncia, xarrades i ponncies que tinguen relaci amb esta cate- goria professional. Participar en el pla general dactivitats i en els pressupostos dels diferents centres. Coordinar els grups de treball, les activitats i els pressupostos danimaci sociocultural. Comunicar a limmediat superior les incidncies o anomalies observades en el desenrotllament de les seues funcions. En general, totes aquelles activitats no especificades anteriorment i que tinguen relaci amb lanterior. Oficial de manteniment Responsabilitzar-se directament de lexplotaci i el manteniment de totes les installacions del centre; programar el treball a realitzar, realitzar directament i ordenar la seua execuci als auxiliars i ajudants de servicis tcnics. Controlar les visites i el treball realitzat per les firmes contractades per al manteniment daquelles installacions on estiga establit. Realitzar les operacions reglamentries definides en els reglaments de les installacions o en les instruccions tcniques que les desenrotllen, i que els valors corresponents dels diferents parmetres es mantinguen dins dels lmits exigits a estos. Elaborar plans de manteniment daquells oficis que especficament no es definixen legalment. Guardar i custodiar els llibres de manteniment, el manual dins- truccions, el llibre de visites establides en la legislaci vigent o els que en un futur puguen establir-se. Anotar les operacions que es realitzen en les installacions i revisar les que execute personal de firmes alienes al centre. Ocupar-se del manteniment de la sala de mquines, les instal- lacions, els quadros elctrics, els transformadors, el taller i aquells materials que no siguen de la seua propietat. Tindre control del muntatge, funcionament i desmuntatge des- trades, escenaris, seients, projector de cine, altaveus, etc., que siguen necessaris per al desenrotllament normal dactivitats del centre. Realitzar totes les funcions que tinguen assenyalades els oficials dels servicis tcnics i, com a encarregat deste departament, responsabi- litzar-se directament dels treballs efectuats i de la seua distribuci, de la realitzaci i el compliment de les ordes que li done lempresa, i de rebre els comunicats davaries dels respectius caps de secci. Tindre en compte que el personal a crrec seu complisca amb regularitat la seua activitat professional i comunicar a la direcci les faltes que detecte. Num. 7112 / 17.09.2013 27801 En el ejercicio de su cargo, dar las mximas facilidades para la obtencin de una perfecta formacin profesional. Oficial administrativo Es el trabajador /a, que acta a las rdenes de la direccin del centro y tiene a su cargo un servicio determinado dentro del cual, con iniciativa y responsabilidad, con o sin otro personal a sus rdenes, reali- za trabajos que exijan clculos, estudios, preparacin y condiciones ade- cuadas, tales como clculos de estadstica, transcripciones de libros de cuentas corrientes, redaccin de correspondencia con iniciativa propia, liquidaciones y clculos de nminas de salarios, sueldos y operaciones anlogas, de forma manual o mecanizada. Se consideran incluidos en esta categora los cajeros de cobros y pagos sin firma, que perciben plus de quebranto de moneda. En general todas aquellas actividades no especificadas anterior- mente que le sean pedidas y que tengan relacin con lo anterior. Conductor/a Debern realizar los trabajos propios de su especialidad en rela- cin con los vehculos automviles al servicio de los centros y debern ejecutar las reparaciones que no requieran elementos de taller. Gerocultor/a Es el personal que, bajo la dependencia de la direccin del centro o persona que se determine, tiene como funcin principal la de asistir y cuidar a los residentes en las actividades de la vida diaria que no puedan realizar por s mismos y efectuar aquellos trabajos encaminados a su atencin personal y de su entorno. Guardar absoluto silencio sobre los procesos patolgicos que sufran los residentes, as como cualquier asunto referente a su intimi- dad, y siempre actuar en coordinacin y bajo la responsabilidad de los profesionales de los cuales dependan directamente. Entre otras sus funciones son: Higiene personal de los residentes. Segn el plan funcional de los centros, debe efectuar la limpieza y mantenimiento de los utensilios de los residentes, hacer las camas, colaborar en mantener ordenadas las habitaciones, recoger la ropa, lle- varla a la lavandera y encargarse de la ropa personal de los residentes. Dar de comer a aquellos residentes que no lo puedan hacer por si mismos. En este sentido, se ocupar igualmente de la recepcin, distri- bucin y recogida de las comidas a los residentes. Realizar los cambios de postura y aquellos servicios auxiliares que de acuerdo con su preparacin tcnica le sean encomendados. Comunicar las incidencias que se produzcan sobre la salud de los residentes. Limpiar y preparar el mobiliario, materiales y aparatos de boti- qun. Acompaar a los residentes en las salidas que este deba realizar ya sean para citas mdicas, excursiones, gestiones, etc. Colaborar con el equipo de profesionales mediante la realizacin de tareas elementales que complementen los servicios especializados de aquellos, en orden a proporcionar la autonoma personal de los residen- tes y su insercin en la vida social. Atender, siempre dentro de las pautas que marquen la direccin y el plan funcional, a los familiares de los residentes y colaborar a la integracin de estos en la vida del centro. En todas las relaciones o actividades con los residentes, procurar complementar el trabajo asistencial, educativo y formativo que reciban de los profesionales respectivos. En ausencia de la ATS/DE podr hacer la prueba de glucosa, utili- zar la va subcutnea para administrar insulina y heparina a los residen- tes, siempre que la dosis y el seguimiento del tratamiento se realice por personal mdico o de enfermera. En general, todas aquellas actividades que no habindose especi- ficado antes le sean encomendadas y siempre que estn incluidas en el ejercicio de su profesin y preparacin tcnica. Cocinero/a Como responsable del departamento, se ocupar de la organiza- cin, distribucin y coordinacin de todo el personal adscrito a la cocina as como de la elaboracin y condimentacin de las comidas, con suje- En lexercici del seu crrec, donar les mximes facilitats per a lobtenci duna perfecta formaci professional. Oficial administratiu s la treballadora o el treballador, que actua a les ordes de la direc- ci del centre i t a crrec seu un servici determinat dins del qual, amb iniciativa i responsabilitat, amb o sense un altre personal a les seues ordes, realitza treballs que exigixen clculs, estudis, preparaci i condi- cions adequades, com ara clculs destadstica, transcripcions de llibres de comptes corrents, redacci de correspondncia amb iniciativa prpia, liquidacions i clculs de nmines de salaris, sous i operacions anlo- gues, de manera manual o mecanitzada. Es consideren inclosos en esta categoria els caixers de cobraments i pagaments sense firma, que perceben un plus de crebant de moneda. En general, totes aquelles activitats no especificades anteriorment que li siguen sollicitades i que tinguen relaci amb lanterior. Conductor/a Hauran de realitzar els treballs propis de la seua especialitat en relaci amb els vehicles autombils al servici dels centres i hauran dexecutar les reparacions que no requerisquen elements de taller. Gericultor/a s el personal que, sota la dependncia de la direcci del centre o de la persona que es determine, t com a funci principal la dassistir i cuidar els residents en les activitats de la vida diria que no puguen realitzar per si mateixos i efectuar aquells treballs encaminats a la seua atenci personal i del seu entorn. Guardar absolut silenci sobre els processos patolgics que patis- quen els residents, aix com qualsevol assumpte referent a la seua inti- mitat, i sempre actuar en coordinaci i sota la responsabilitat dels pro- fessionals dels quals depenguen directament. Entre altres, les seues funcions sn: Higiene personal dels residents. Segons el pla funcional dels centres, ha defectuar la neteja i el manteniment dels utensilis dels residents, fer els llits, collaborar a man- tindre ordenades les habitacions, arreplegar la roba, portar-la a la buga- deria i encarregar-se de la roba personal dels residents. Donar de menjar a aquells residents que no ho puguen fer per si mateixos. En este sentit, socupar igualment de la recepci, distribuci i arreplega dels menjars als residents. Realitzar els canvis de postura i aquells servicis auxiliars que dacord amb la seua preparaci tcnica li siguen encomanats. Comunicar les incidncies que es produsquen sobre la salut dels residents. Netejar i preparar el mobiliari, el materials i els aparells de far- maciola. Acompanyar els residents en les eixides que hagen de realitzar, ja siguen per a cites mdiques, excursions, gestions, etc. Collaborar amb lequip de professionals per mitj de la realitza- ci de tasques elementals que complementen els servicis especialitzats daquells, amb vista a proporcionar lautonomia personal dels residents i la seua inserci en la vida social. Atendre, sempre dins de les pautes que marquen la direcci i el pla funcional, els familiars dels residents i collaborar a la integraci destos en la vida del centre. En totes les relacions o activitats amb els residents, procurar com- plementar el treball assistencial, educatiu i formatiu que reben dels pro- fessionals respectius. En absncia de lATS/DE, podr fer la prova de glucosa, utilitzar la via subcutnia per a administrar insulina i heparina als residents, sem- pre que la dosi i el seguiment del tractament siga realitzat per personal mdic o dinfermeria. En general, totes aquelles activitats que li siguen encomanades i sempre que estiguen incloses en lexercici de la seua professi i prepa- raci tcnica, encara que no shagen especificat abans. Cuiner/a Com a responsable del departament, socupar de lorganitzaci, distribuci i coordinaci de tot el personal adscrit a la cuina, aix com de lelaboraci i condimentaci dels menjars, amb subjecci al men i als Num. 7112 / 17.09.2013 27802 cin al men y regmenes alimentarios que propondr para su aproba- cin a la direccin del centro y supervisin del departamento mdico. Supervisar los servicios ordinarios, especiales y extraordinarios que diariamente se comuniquen. Disponer entre el personal de cocina, el montaje de los carros con los mens elaborados. Vigilar el almacenamiento y control de los alimentos, mirando de suministrar los artculos de esta al almacn, vigilando su estado, que se encargar de sacar, a medida que se necesite para su confeccin de los diferentes servicios a realizar. Recontar las existencias con los administradores de los centros, comunicar a la direccin las faltas que vea y tener en cuenta que el per- sonal a su cargo cumpla con su actividad profesional, vigilar tambin su higiene y su uniformidad. Supervisar el mantenimiento, en perfectas condiciones de limpieza y funcionamiento de la maquinaria y utensilios propios del departamen- to tales como: bandejas, hornos, freidora, extractores, filtros, cortadoras, ollas, etc. Realizar todas aquellas funciones que, sin especificar, estn en consonancia con su lugar de trabajo y cualificacin profesional. Jardinero/a Arreglo, conservacin y mantenimiento de los jardines y huertos de la institucin, limpieza de la urbanizacin y vigilancia de exteriores durante el da. Auxiliar de mantenimiento Realiza, directamente o con la ayuda de los ayudantes, las opera- ciones de explotacin y mantenimiento del centro, sus instalaciones y exteriores; hace el montaje, el ajuste, y la puesta a punto de todo tipo de instalaciones de medida, regulacin y control simple o automtico de temperatura, previsiones de caudales, de poder calorfico, de niveles analizadores de agua y similares, etc. As mismo realizar las siguientes funciones: Trabajos de albailera, pintura, carpintera, etc. que es necesario para el mantenimiento de las instalaciones o del edificio. Comprobaciones peridicas en las mquinas o instalaciones mar- cadas en los reglamentos e instrucciones tcnicas de estos, hace que los valores definitivos en aquellos se encuentren dentro de los lmites permitidos. Limpieza de las salas de mquinas, instalaciones, cuadros elctri- cos, transformadores, taller etc. Montaje de tarimas, estrados, escenarios, asientos, la puesta en funcionamiento de altavoces, equipos de msica, proyeccin, etc., para el normal desarrollo de las actividades del centro. Pequeas operaciones en los dispositivos de las instalaciones men- cionadas y en los aparatos porttiles considerados como utillaje. Rellenar los comunicados de trabajo y fichas de revisin o veri- ficacin de cada instrumento reparado para la correcta marcha del ser- vicio. Auxiliar administrativo Realiza, con iniciativa y responsabilidad restringida y subordinada a los rganos directivos del centro realiza funciones de mecanografa, archivo y otras actividades de tcnicas administrativas. En general, todas aquellas actividades no especificadas anterior- mente que le sean pedidas y que tengan relacin con lo anterior. Recepcionista Es el trabajador /a cuyas funciones consisten en la recogida y libramiento de correspondencia, orientacin al pblico, atencin de centralitas telefnicas, vigilancia de los puntos de acceso y tareas de portera. Colabora excepcionalmente con el personal en aquellas tareas que, por su exceso de peso no pueda realizar este personal solo. Cumplimenta los partes de entrada y salida de los residentes cuan- do estas se produzcan por permisos o vacaciones. Archivar las peticiones de salida o retraso en la llegada de los residentes, segn se contempla en el reglamento de rgimen interior del centro. Ayuda a aquellos residentes que lo necesiten en el traslado del equipaje hasta y desde las habitaciones, ejerciendo un obligado y discre- rgims alimentaris que proposar per a la seua aprovaci a la direcci del centre i supervisi del departament mdic. Supervisar els servicis ordinaris, especials i extraordinaris, que es comuniquen diriament. Disposar el muntatge dels carros amb els mens elaborats entre el personal de cuina. Vigilar lemmagatzematge i control dels aliments, mirant de submi- nistrar els articles de la cuina al magatzem, vigilant el seu estat. Sen- carregar de traure els aliments del magatzem a mesura que es necessite per a la confecci dels diferents servicis a realitzar. Fer el recompte de les existncies amb els administradors dels cen- tres, comunicar a la direcci les faltes que veja i tindre en compte que el personal a crrec seu complisca la seua activitat professional, vigilar tamb la seua higiene i la seua uniformitat. Supervisar el manteniment, en perfectes condicions de neteja i funcionament, de la maquinria i els utensilis propis del departament, com ara safates, forns, fregidora, extractors, filtres, talladores, olles, etc. Realitzar totes aquelles funcions que, sense especificar, estiguen en consonncia amb el seu lloc de treball i qualificaci professional. Jardiner/a Arreglament, conservaci i manteniment dels jardins i horts de la instituci, neteja de la urbanitzaci i vigilncia dexteriors durant el dia. Auxiliar de manteniment Realitza, directament o amb lajuda dels ajudants, les operacions dexplotaci i manteniment del centre, les seues installacions i exteri- ors; fa el muntatge, lajust i la posada a punt de qualsevol tipus dinstal- lacions de mesura, regulaci i control simple o automtic de tempera- tura, previsions de cabals, de poder calorfic, de nivells analitzadors daigua i semblants, etc. Aix mateix, realitzar les funcions segents: Treballs dobra, pintura, fusteria, etc., necessaris per a el manteni- ment de les installacions o de ledifici. Comprovacions peridiques en les mquines o installacions marcades en els reglaments i instruccions tcniques destos perqu els valors definitius en aquells es troben dins dels lmits permesos. Neteja de les sales de mquines, installacions, quadros elctrics, transformadors, taller, etc. Muntatge de tarimes, estrades, escenaris, seients, posada en fun- cionament daltaveus, equips de msica, projecci, etc., per al normal desenrotllament de les activitats del centre. Xicotetes operacions en els dispositius de les installacions menci- onades i en els aparells porttils considerats com a utillatge. Omplir els comunicats de treball i les fitxes de revisi o verificaci de cada instrument reparat per a la correcta marxa del servici. Auxiliar administratiu Realitza, amb iniciativa i responsabilitat restringida i subordinada als rgans directius del centre, funcions de mecanografia, arxiu i altres activitats de tcniques administratives. En general, totes aquelles activitats no especificades anteriorment que li siguen sollicitades i que tinguen relaci amb lanterior. Recepcionista s el treballador/a les funcions del qual consistixen en arreplegar i lliurar correspondncia, orientar el pblic, atendre centraletes telefni- ques, vigilar els punts daccs i tasques de porteria. Collabora excepcionalment amb el personal en aquelles tasques que, pel seu excs de pes, no pot realitzar sol este personal. Ompli els comunicats dentrada i eixida dels residents quan estes es produsquen per permisos o vacacions. Arxiva les peticions deixida o retard en larribada dels residents, segons regula el reglament de rgim interior del centre. Ajuda aquells residents que ho necessiten a traslladar lequipatge fins a les habitacions i des destes, i exercix un obligat i discret control Num. 7112 / 17.09.2013 27803 to control de los paquetes que traigan al centro las personas que tengan acceso, igualmente el control de entradas y salidas del personal. Mantiene el rgimen establecido por la direccin para el acceso de residentes y visitantes a las diferentes dependencias de la institucin. Se hace cargo de los partes de avera y les da traslado al servicio de mantenimiento. Tiene a su cargo el traslado de los residentes, tanto dentro de la institucin, como en los servicios de ambulancias, autobuses, etc. Limpiador/a-planchador/a Realiza su trabajo a las rdenes inmediatas del gobernante /a o de la direccin. Habr de desarrollar las siguientes funciones: Realizar las tareas propias de comedor-Office, poniendo un cuida- do especial en el uso de los materiales encomendados. Realizar las funciones propias de lavandera, lencera, uso y aten- cin de la maquinaria, tener cuidado de la ropa de los residentes y del centro, y dar la mejor utilizacin a los materiales. Realizar las tareas propias de limpieza de las habitaciones y zonas comunes (camas, cambios de ropa, baos, ventanales y balcones, mobi- liario etc.) procurando ocasionar las menores molestias a los residentes. Comunicar a su jefe /a inmediato las incidencias o anomalas observadas en el desarrollo de su tarea (averas, deterioros, desorden manifiesto, alimentos en malas condiciones, etc.). Pinche de cocina Bajo las rdenes del cocinero /a realizarn la preparacin de los vveres para su condimento, el encendido y mantenimiento del horno y hogares, as como su limpieza y la limpieza de los tiles de cocina y comedor. Grupo D: Ayudante de oficios varios Trabaja a las rdenes de otros profesionales; procurar su for- macin profesional, poniendo todo su celo en las tareas que le sean encomendadas. Mantener en perfectas condiciones de limpieza y funcionamiento la maquinaria y los utensilios del centro. Personal no cualificado Se encargar de la realizacin de las tareas elementales, propias de su nivel que no requiera una especial cualificacin. ANEXO IV Baremo Por cada ao en la empresa 1,2 puntos Por cada ao transcurrido como correpuestos y correturnos 1,2 puntos Por cada ao transcurrido como correpuestos 0,8 puntos Por cada ao transcurrido como correturnos 1 punto Ttulos y diplomas relacionados con el puesto que se solicita: A) Cada curso de 40 horas lectivas 1 punto B) Cada curso de ms de 40 horas lectivas 3 puntos C) FP1 5 puntos D) FP1 y un ao de antigedad 6 puntos ANEXO V Documentacin descuelgue Se acuerda requerir a las empresas solicitantes de la clusula de descuelgue debern remitir con la solicitud la siguiente documentacin en fotocopias compulsadas para documentos pblicos y firmada por el representante legal de la empresa en los documentos privados: Ingresos de los dos aos anteriores. dels paquets que porten al centre les persones que hi tenen accs. Con- trola igualment les entrades i eixides del personal. Mant el rgim establit per la direcci per a laccs de residents i visitants a les diferents dependncies de la instituci. Es fa crrec dels comunicats davaria i els trasllada al servici de manteniment. T a crrec seu el trasllat dels residents, tant dins de la instituci com en els servicis dambulncies, autobusos, etc. Netejador/a-planxador/a Realitza el seu treball a les ordes immediates del governant o la governanta o de la direcci. Haur de desenrotllar les funcions segents: Realitzar les tasques prpies de menjador-rerecuina, posant una atenci especial en ls dels materials encomanats. Realitzar les funcions prpies de bugaderia, llenceria, s i cura de la maquinria, parar atenci de la roba dels residents i del centre i donar la millor utilitzaci als materials. Realitzar les tasques prpies de neteja de les habitacions i zones comunes (llits, canvis de roba, banys, finestrals i balcons, mobiliari, etc.) procurant ocasionar les menors molsties als residents. Comunicar al cap immediat les incidncies o anomalies obser- vades en el desenrotllament de la seua tasca (avaries, deterioraments, desorde manifest, aliments en males condicions, etc.). Auxiliar de cuina Davall les ordes del cuiner/a, realitzar la preparaci dels que- viures per al seu condiment, lencesa i el manteniment del forn i els foguers, aix com la seua neteja i la neteja dels estris de cuina i men- jador. Grup D Ajudant doficis diversos Treballa a les ordes daltres professionals; procurar la seua for- maci professional, posant tot el seu zel en les tasques que li siguen encomanades. Mant en perfectes condicions de neteja i funcionament la maqui- nria i els utensilis del centre. Personal no qualificat Sencarregar de la realitzaci de les tasques elementals, prpies del seu nivell que no requerisca una especial qualificaci. ANNEX IV Barem
Per cada any en lempresa 1,2 punts Per cada any transcorregut com a correllocs i corretorns 1,2 punts Per cada any transcorregut com a correllocs 0,8 punts Per cada any transcorregut com a corretorns 1 punt Ttols i diplomes relacionats amb el lloc que se sollicita: A) Cada curs de 40 hores lectives 1 punt B) Cada curs de ms de 40 hores lectives 3 punts C) FP1 5 punts D) FP1 i un any dantiguitat 6 punts ANNEX V Documentaci clusula de desvinculaci Sacorda demanar a les empreses sollicitants de la clusula de des- vinculaci que remeten amb la sollicitud la documentaci segent en fotocpies compulsades per a documents pblics i firmada pel represen- tant legal de lempresa en els documents privats: Ingressos dels dos anys anteriors. Num. 7112 / 17.09.2013 27804 Model 190 dels dos anys anteriors. Model 347 dels dos anys anteriors. Liquidacions dIVA i ingressos trimestrals dels dos anys anteriors. TC1 i TC2 corresponents als dos anys anteriors. Organigrama de personal amb especificaci del nombre de plan- tilla per cada categoria. Balan dels dos anys anteriors. Liquidaci de limpost de societats dels dos anys anteriors. Compte dexplotaci dels dos anys anteriors. Subvencions (si s el cas) rebudes dadministracions pbliques en els dos anys anteriors. Donacions (si s el cas) rebudes en els dos anys anteriors. Plec de condicions dels contractes de qu haja resultat adjudica- tria lempresa i contractes firmats, corresponents als dits concursos, aix com les seues revisions i renovacions, tot aix corresponent als cinc ltims anys. Llistat de contractes amb les administracions pbliques, indicant la data dinici del servici, la data final prevista, limport per hora i el nombre de treballadors. Pla de viabilitat de lempresa en qu es preveja el supsit de la desvinculaci. Frmula de garantia dels llocs de treball. I tota aquella documentaci que en el transcurs de lestudi de la desvinculaci sollicitada siga requerida per la comissi paritria. Modelo 190 de los dos aos anteriores. Modelo 347 de los dos aos anteriores. Liquidaciones de IVA. e ingresos trimestrales de los dos aos ante- riores. TC1 y TC2 correspondientes a los dos aos anteriores. Organigrama de personal con especificacin del nmero de plan- tilla por cada categora. Balance de los dos aos anteriores. Liquidacin del impuesto de sociedades de los dos aos anteriores. Cuenta de explotacin de los dos aos anteriores. Subvenciones (en su caso) recibidas de administraciones pblicas en los dos aos anteriores. Donaciones (en su caso) recibidas en los dos aos anteriores. Pliego de condiciones de los contratos de los que haya resultado adjudicataria la empresa y contratos firmados, correspondientes a dichos concursos, as como revisiones y renovaciones de los mismos, todo ello correspondiente a los cinco ltimos aos. Listado de contratos con las administraciones pblicas, indicando fecha de inicio servicio, fecha final prevista, importe hora y nmero de trabajadores. Plan de viabilidad de la empresa en el que se contemple el supues- to del descuelgue. Frmula de garanta de los puestos de trabajo. Y toda aquella documentacin que en el transcurso del estudio del descuelgue solicitado sea requerida por la comisin paritaria. ANNEX VI / ANEXO VI Num. 7112 / 17.09.2013 27805