La Comissi Conservem el teatre Conservatori valora
positivament la consulta sobre el futur del teatre
Segons el collectiu, la consulta ha estat un exercici de democrcia i participaci que ha perms obrir un espai de debat sobre el paper i la necessitat del teatre Conservatori a la ciutat i a la comarca. Les entitats integrades en el collectiu Conservem el Conservatori (117) l'han convertit en una oportunitat per reforar la seva capacitat d'autoorganitzaci i mobilitzaci social i de generaci de dinmiques democrtiques en benefici de la collectivitat.
De: Redacci
La reuni de valoraci de la consulta del Conservatori. Foto: La Comissi Conservem el teatre Conservatori El collectiu Defensem el Conservatori es va reunir aquest dilluns per a valorar el resultat de la consulta del Teatre Conservatori. Segons el collectiu, la consulta ha estat un exercici de democrcia i participaci que ha perms obrir un espai de debat sobre el paper i la necessitat del teatre Conservatori a la ciutat i a la comarca. Les entitats integrades en el collectiu Conservem el Conservatori (117) l'han convertit en una oportunitat per reforar la seva capacitat d'autoorganitzaci i mobilitzaci social i de generaci de dinmiques democrtiques en benefici de la collectivitat. La consulta ha generat coneixement til sobre el teatre, les seves necessitats d'inversi i el seu impacte econmic i social en l'entorn. Els dos documents elaborats durant la campanya (l'informe sobre els costos econmics d'una, per nosaltres, innecessria rehabilitaci i l'estudi d'impacte social) constitueixen un punt de partida interessant per aprofundir en la posada en valor de l'equipament no solament per evitar el seu enderroc sin per apostar decididament per millorar-ne l'estat de conservaci. El debat ha perms contrastar arguments de caire urbanstic, econmic, cultural i sentimental. Aquesta barreja de plantejaments ha enriquit la reflexi i l'ha fet ms propera a la vivncia plural i multidimensional que fan les persones del lloc on viuen. Les xarxes socials han tingut un paper decisiu a l'hora de donar a conixer els arguments a favor de la conservaci del teatre Conservatori. La Comissi n'ha fet un s intensiu i han estat clau a l'hora d'escampar missatges i convocatries i de facilitar la coordinaci entre diferents collectius. Pel que fa als resultats: Manresa ha pres una decisi histrica. La consulta vinculant permetr eliminar l'afectaci urbanstica que pesava sobre el teatre Conservatori des de fa ms de vuit dcades. La decisi s transcendent pel seu contingut, per tamb per la manera com s'ha pres: situant l'opini de la ciutadania per sobre de la dels tcnics i poltics (un fet no gaire habitual en el planejament urbanstic). El resultat de la votaci tamb comporta el reconeixement del valor arquitectnic, histric, artstic, cultural i sentimental del Teatre Conservatori i per aix forma part important del Patrimoni de la ciutat de Manresa que volem preservar. Amb aquest resultat s'ha salvat de la destrucci una pea destacada del nostre patrimoni, diu el collectiu. Els manresans que han participat en la consulta (5.790) han decidit de forma majoritria apostar per la conservaci del teatre (86,31 %), per tant en endavant, cal que el teatre respongui a les seves necessitats i expectatives. Ser bo que, a partir d'ara, l'equip de govern municipal es plantegi l'elaboraci d'un pla director del teatre Conservatori, amb la participaci del teixit associatiu i artstic de la ciutat, especialment d'aquells que fa un s ms intensiu del teatre. Ms enll del resultat favorable al posicionament defensat pel collectiu Conservem el teatre Conservatori, la consulta ha posat de manifest actituds i situacions que conviden a moderar l'optimisme. En destaquen: La formulaci de la pregunta era poc clara i, de fet, en alguns casos, plantejava dubtes sobre el sentit del vot. Els arguments de tipus econmic introduts a travs del fullet enviat per l'ajuntament a totes les llars, van enverinar el debat reduint-lo a una qesti de quantitats (6.826.150 per enderrocar-lo versus 9.596.798 per rehabilitar-lo), quan, de fet, no hi ha cap tipus d'urgncia per intervenir en el teatre. s un equipament en ple funcionament, amb mes de 50.000 usuaris anuals, que requereix un manteniment ordinari per no actuacions extraordinries. Les deficincies en matria d'accessibilitat, d'imatge exterior o de dotaci escnica, que hi sn, no impedeixen que pugui continuar mantenint la seva funci d'equipament escnic complementari del teatre Kursaal, diu la comissi. I afegeixen, 5.790 vots sn molts vots. Amb tot, cal no oblidar que sn el 9,2% del total de persones convidades a expressar la seva opini les que van fer servir aquest dret. Constatem que, en aquesta com en altres conteses electorals i iniciatives de participaci ciutadana, costa mobilitzar la ciutadania, la qual cosa ens hauria de fer reflexionar a tots. Els partidaris del s no van saber articular un argumentari prou potent i engrescador, la qual cosa els ha restat capacitat de mobilitzaci. Unes raons a favor del s defensades amb ms convicci i solidesa potser haurien fet crixer la participaci, conclouen els defensors del Conservatori.