Alliberats

Abandonats
?
1 Gesti tica Animal
RedacciRussellPrice
Fotografiamorguele.com
SOS Conejos y cobayas Tarragona
DissenyCetic
Contacteinfogeacat@gmail.com
www.facebook.com/Geacat.org
@geacat
www.geacat.org
2
Introducci
Segur que has sentit ms d'una vegada all de "ja s'espavilen" referint-se a
animals que han estat comprats i utilitzats com a mercaderies o adoptats
amb la millor de les intencions i que, per algun motiu que el "propietari" o
responsable de l'animal creu lgic o just, passa a ser deixat anar en un
espai a l'aire lliure.
Normalment, la idea de ja s'espavilen" requereix creure que qualsevol
individu pot adaptar-se, de la domesticaci i la captivitat a la llibertat, amb
noms canviar l'escenari en qu viu; canviant la gbia o el pis per un espai
obert. Suposa pensar que, aquest individu que rebia aigua, aliment i refugi,
passar a ser capa d'obtenir-ne per si sol. Requereix imaginar que, si mai
va rebre tractament veterinari, ja li servir per a tota la vida. Superat
qualsevol possible obstacle amb un senzill "ja s'espavilen", sorgeixen les
explicacions ms o menys fantasioses sobre la felicitat i possible futur
d'aquest animal.
No obstant aix, la realitat observada de prop ens diu coses que la fantasia
amaga. Ni camps, ni muntanyes, ni parcs, ni descampats... no existeix el
parads dels animals domesticats i captius que sn deixats anar a l'aire
lliure. En realitat el parads no existeix per a ning.
Tot i aix, per fantasia o mala fe, cada any centenars de milers d'animals
veuen reduda la seva existncia a sobreviure de forma precria i dramtica
ns que sn rescatats o moren d'una manera ms o menys rpida o patint
molt.
En alguns casos, els animals domesticats es creuen amb els silvestres i, per
les seves cries, sorgeix un nou problema; les lleis els perseguiran per no ser
genticament "purs" i permetran que se'ls caci i mati per "mestissos" i, si
sn "extics, per "invasors"...
Aix, qu passa amb, per exemple, els conills domesticats que algunes
persones deixen anar a l'aire lliure? Els alliberen o els abandonen?
Una visita a un espai de solta ens mostra el que els passa a aquests
animals, per abans veurem com es crea un objecte de consum, encara
que sigui un subjecte i tingui vida prpia.
3
Creem i Criem
4
Una rpida ullada a l'as-
pecte dels conills domesti-
cats i els conills que podem
observar pel camp ens indica
que no tenen les mateixes caractersti-
ques fsiques.
Evidentment, la cria i la selecci genti-
ca dels animals que seran comercia-
litzats com a "mascotes" o "ani-
mals de companyia" es basa en
criteris econmics (per afavorir la
seva venda i reportar ms bene-
cis al seu criador) i no es ba-
sar per a res en criteris que
facilitin la seva supervivncia
en el que hauria de ser el seu
medi natural, per comparaci
amb l'hbitat dels seus parents de
camp.
No els creen pensant en la seva adaptaci a
l'hbitat dels seus parents silvestres.
Els creen amb la nalitat de guanyar diners, diners que pa-
garan altres persones amb la nalitat de tenir una "masco-
ta", "companyia", regalar una joguina viva als seus lls o
disposar d'un individu que posi en valor alguna ne-
cessitat personal.
La cria en captivitat impossibilita, a ms, l'a-
prenentatge necessari per a la seva supervi-
vncia en llibertat, de manera que tenen
un doble handicap per viure quan els dei-
xen anar a l'aire lliure; el seu condiciona-
ment gentic (modicat per complir unes
determinades expectatives esttiques i de
docilitat de carcter) i el seu condicionament cultu-
ral (amb una manca absoluta d'aprenentatge en el medi i
amb els seus per desenvolupar les seves capacitats per viu-
re en llibertat).
5
Condicionament gentic
i daprenentatge
6
Els conills "de companyia" acostumen a tenir un
color que no actua com a element de camuatge
dels depredadors, molts tenen pelatge blanc i amb
freqncia el pl s ms , ms llarg i presenta ms
facilitat per enredar-se.
Aix fa que necessitin ser raspallats per evitar nusos,
que presentin formaci de boles de pl a l'estmac
per ingesta o ns i tot ferides obertes a la pell, fruit
dels nusos. La brutcia que s'acumula en aquests
nusos i embulls fa que les seves ferides s'embrutin i
infectin amb molta facilitat quan en llibertat no
poden rebre aquest raspallat i cures necessries per
a el seu pelatge i pell.
Si el color del pelatge s blanc i sn albins tamb
tindran una visi menys aguda, cosa que els
exposar ms a possibles depredadors. Igualment,
aquests conills estan encara menys preparats per
viure a l'aire lliure si presenten, a ms, problemes
d'aprenentatge (que veurem ms endavant) i no
poden amagar-se en caus, ja que aix far que
l'exposici solar els provoqui nous problemes.
La mida, la seva complexi i les seves capacitats
fsiques els fan menys gils i atltics que els seus
parents silvestres, creant dicultats per fugir dels
seus depredadors (cas que entenguin que aquest
altre animal que tenen davant s un depredador i no
alg amb qui socialitzar-se).
Algunes races de conills domesticats
comercialitzades com a animals de companyia
arriben a pesar ns 13 kg en la seva edat adulta,
cosa que no els fa uns bons esprintadors.
Condicionament gentic
7
Algunes associacions protectores
recomanen no tenir conills en
cases on hi hagi criatures, degut a
que els conills sn molt delicats i
sestressen amb facilitat
Els conills domesticats tenen menor resistncia a les
malalties que presenten major mortalitat entre ells:
la mixomatosi (transmesa per paparres i puces) i
l'hemorrgia vrica.
La mixomatosi va acabar amb el 90% de la
poblaci de conills silvestres i, actualment, en
alguns pasos encara s'efectuen vacunacions en
individus silvestres a la primavera, per contrarestar
el virus.
En altres pasos com Austrlia, la mixomatosi va
afectar mortalment al 99% dels conills silvestres i,
encara avui, el govern australi es nega a legalitzar
una vacuna contra la malaltia ja que els considera
una plaga, la qual cosa ocasiona nombroses morts,
tant en conills usats com a mascotes com en els
que sn usats com a menjar.
La segona malaltia ms letal, l'hemorrgia vrica, va
ser detectada a l'estat espanyol per primera vegada
el 1988 i el seu origen sembla estar en una mutaci
d'un virus no patogen present en conills i llebres.
Condicionament gentic a les malalties
8
Els conills de races domesticades han perdut en
moltes ocasions els condicionants que els ajuden a
sobreviure en la natura, ja que durant moltes
generacions de cria controlada, aquests instints-
solucions que s'emmagatzemen en la memria de
l'espcie, no han estat necessaris per arribar a adults i
reproduir els seus gens. Aix els fa ser animals amb
menys sentit de l'alerta i, ns i tot, molts d'ells no sn
capaos ni de cavar un cau com cal, ja que en el seu
medi natural (la captivitat) no han necessitat
desenvolupar aquestes conductes instintives que s
necessiten els seus parents lliures.
La cria en captivitat (ns i tot la cria d'animals de races
silvestres) impedeix que aprenguin i desenvolupin les
habilitats necessries per a la seva supervivncia,
habilitats que aprenen de la interacci amb la mare i
amb el grup quan neixen i experimenten en llibertat.
Aix, aquests conills presenten serioses dicultats
per distingir les plantes que poden menjar i que no.
En moltes ocasions seguiran buscant el menjar amb
que han estat alimentats sempre (fenc, pinso,
verdures...) i s'obviaran altres aliments que potser es
troben al seu abast en no reconixer-los com
comestibles. Aix els exposa a morir de fam o, al
contrari, a intoxicar-se o emmalaltir amb aliments
que no siguin adequats a la seva siologia. Un conill
adult pot necessitar de 200 a 500 grams de menjar
fresc al dia, de manera que en alguns espais a l'aire
lliure com parcs, per tancats com illes enmig de
les ciutats, no podran satisfer aquestes
necessitats per molt temps quan es
formen colnies.
Un altre condicionament s que
seguiran buscant aigua al "seu
abeurador". No sabran com buscar-ne d'una altra
manera, ni on trobar-la. Alguns es deshidrataran ns
al punt de comprometre tot el seu sistema i morir.
La seva sociabilitat fa que en un domicili hagin
convertit humans, gats, gossos o altres animals en part
del seu entorn i aix impediria que, un cop deixats
anar en un entorn nou, reconeguessin com a
depredadors a altres individus... En no haver hagut de
fugir mai d'un d'ells, els donaran caa fcilment,
ns i tot sent gats, gossos o humans poc hbils.
Condicionament daprenentatge
9
Sumant adversitats...
10
El moment i lloc de la solta poden fer que
s'incrementin les circumstncies que impossibiliten
encara ms la supervivncia del conill.
Si el conill ha viscut sota sostre i s deixat anar a la
intemprie a l'hivern, no tindr el pelatge adequat per
suportar les temperatures exteriors. Si no hi ha caus i
no sap o no t temps d'experimentar per cavar
abans que faci massa fred, massa calor o plogui, es
multiplicar la possibilitat que mori de forma
prematura.
Si en el lloc no hi ha aigua, s evident que el conill es
deshidratar i morir de set, tot i que, que hi hagi
aigua tampoc assegura que el conill la trobi i es pugui
abastir d'ella.
Si en el lloc no hi ha conills silvestres s molt possible
que no hi hagi les circumstncies adequades per a la
seva supervivncia tot i que, d'altra banda, si hi ha
conills silvestres aquests defensaran el seu territori i
atacaran al nou amb violncia per expulsar-lo. Els
conills sn animals gregaris i territorials i la jerarquia
de dominncia estableix quins individus tenen
prioritat en l'aparellament.
L'experincia de la solta en un hbitat que no s
l'habitual, com a tots els animals que sn
abandonats siguin de l'espcie que siguin, els causa
un gran estrs. Aix els provoca una baixada de
defenses que pot causar l'aparici de mltiples
malalties oportunistes, que poguessin estar latents,
alhora que facilita una baixa resistncia a parsits i
agents infecciosos que, en llibertat i sense control ni
cura, causaran irremeiablement que l'animal
emmalalteixi. Si aquests animals sn molt joves,
molt vells o ja estan malalts quan els deixen anar,
tenen encara ms probabilitats de morir.
Els que ms practiquen la solta, ms diuen que sobreviure no s fcil...
Els caadors que es dediquen a repoblar zones
de muntanya amb conills silvestres criats en
captivitat, o criats lliures i reubicats, saben que
el percentatge de supervivncia s baix. Tot aix
malgrat triar la zona amb major probabilitat
d'xit i preparar-la amb caus, tot aix malgrat ser
conills silvestres (no domesticats) que "noms"
pateixen el handicap de l'aprenentatge, o de la
reubicaci...
11
Els caadors repoblen per caar, el seu inters s que
els animals sobrevisquin per ser ells, i no altres
individus, els que els matin i malgrat l'inters
noms obtenen un "cert xit "... Per qu?
El conill s presa d'unes 39 espcies. Moltes estan
especialitzades a donar-li caa, com el linx, que ha
arribat a ajustar la seva prpia grandria (i les
seves necessitats nutricionals) a les que li aporta la
ingesta d'un conill diari. O l'guila imperial, que ha
arribat a coordinar el moment de mxima
necessitat de caa (quan cria) al moment de
mxima dispersi de conills joves a la recerca de
nous territoris. Ells podrien ser un possible motiu
de l'escs xit de les repoblacions, per no s el
motiu principal del fracs de la solta.
Com es repoblen de conills als vedats de caa?
Primer caldria conixer el motiu pel qual la
poblaci en aquesta zona est per sota de les
xifres esperades o saber la causa de la desaparici
d'aquesta espcie a la zona, ja que si no satura el
problema que els fa desaparixer, el fracs del
projecte i la mort per a aquests individus est
assegurada.
De forma general, les repoblacions que realitzen
els caadors amb nalitats cinegtiques es fan en
superfcies que permetin una "bona gesti sense
esfor", s a dir, superfcies grans (de mnim 50 ha),
de qualitat per a les necessitats del conill, separades
entre 2 i 4 km. d'altres zones on pugui haver
conills per properes a les mateixes, perqu
s'augmentin les poblacions de caa en forma de
"taca d'oli".
Per als caadors que repoblen, l'hbitat ha de tenir
zones d'alimentaci (parcelles de cereal: blat o
ordi), cultivades en guaret altern, a ms de zones
de vegetaci natural, ja que encara tenen menys
xit de supervivncia els individus deixats anar en
aquelles zones en les que predominen els cultius
(alimentaci) sobre la vegetaci natural.
Tamb s ms reeixida la solta si el nou hbitat t
diversitat paisatgstica amb relleu suau i amb
cobertura natural elevada (vista de conill) que
afavoreix la cobertura visual i disminueix la
predaci sobretot els primers dies, en els que sn
ms vulnerables.
En el terreny que trien per a la solta, el sl ha de ser
tou i profund o b ha dhaver-hi caus naturals que
actuaran com a indicador de que en altres
moments aquest terreny va ser ocupat per conills.
Si no hi ha, s'hauran de construir caus articials.
Aprenent de qui els utilitza amb nalitats cinegtiques
12
Quan es repobla?
Perqu morin menys conills quan els deixen anar,
les repoblacions se solen dur a terme a nals de la
primavera i a l'estiu, ja que s el moment propici per
a la "extracci nombrosa de conills".
Aquesta "extracci nombrosa" signica un elevat
nombre d'individus joves i inexperts que cursaran
una mortalitat enorme quan els deixin anar, per
aix, desprs de mltiples experincies fallides,
alguns caadors canvien l'poca de repoblaci a
nals d'estiu/principis de tardor, ja que els conills
tenen ms experincia per defensar-se dels
depredadors i aix arriben a cotes de supervivncia
properes a les que presenten els adults.
Amb qui es repobla?
Els caadors saben que els conills silvestres sn els
ms aptes per a la seva "utilitzaci en repoblacions"
per la seva major resistncia per, tot i aix, anuncien
que els "animals joves de granja, posseeixen
menor taxa de supervivncia que els silvestres
joves i que en els d'origen silvestre, "hi ha malalties
per l's de pesticides i plaguicides".
Com milloren les possibilitats de supervivncia?
Abans de qualsevol tipus de solta, els caadors es
plantegen unes normes de maneig previ per millorar
les possibilitats de supervivncia dels animals que
desprs mataran:
* Desparasitaci externa
* Vacunaci contra la mixomatosi i la NHV ( explicitant
que han d'usar una xeringa per a cada malaltia i
dues agulles per a cada conill )
Com els deixen anar?
Per obtenir un "cert xit", els caadors es recomanen
entre ells no practicar la "solta lliure" ja que, segons
les seves estadstiques, augmenta la depredaci
(excepte si t una zona de cobertura en qu la
depredaci augmenta llavors per sota del 80%).
Tampoc els funciona la "solta al cau", ja que els
conills ocupen aquests espais durant uns pocs
minuts i desprs els abandonen, de manera que els
caadors consideren que aquest tipus de solta
tamb t un xit redut que no arriba al 30% de
supervivncia.
La "solta en tanques-caus" s on, segons els caadors,
s'assoleixen supervivncies del 60-70% (encara que
entre 30 i 40 conills, de cada cent, seguiran morint
en aquesta solta).
13
La solta en tanques-caus es realitza envoltant un cau
amb una malla de triple torsi (de 4 a 10 metres de
dimetre) on els conills sn introduts i mantinguts en
reclusi durant com a mnim tres nits, perqu es
familiaritzin amb la zona. En aquesta gbia enorme
se situen menjadores amb alfals i plantes herbcies de
la zona i aigua.
Per a la solta s'aixeca algun dels extrems de la
tanca per facilitar que els conills puguin sortir i
entrar per explorar el nou hbitat amb ms
seguretat.
Resumint
Per als caadors, un pla de repoblaci que
pretengui obtenir algun xit implica:
- Que els conills tinguin el mateix origen gentic que
els animals de la zona a repoblar... per aix es fan
captures amb fures o trampes i se'ls deixa anar en
el vedat a repoblar
- La construcci de tanques d'aclimataci (tancats -
cau)
- La cura dels animals durant l'aclimataci i posterior
alliberament (vacunaci i desparasitaci)
- El maneig de l'rea de solta (per tal de garantir la
supervivncia dels animals: installaci
d'abeuradors...)
- El seguiment de la repoblaci
Els caadors expliquen tamb que l'xit de la solta,
s a dir, la supervivncia dels individus deixats anar,
dependr molt de la qualitat de l'hbitat, del control,
vigilncia i treball posterior, a ms de la regulaci de la
mort per caa que s'exerceixi sobre aquests individus
ja que, com ells mateixos diuen: "no hem d'aprotar
el possible augment poblacional en un curt perode
de temps ja que, com per a la majoria de les coses
(sobretot en el camp), la pacincia s una gran
virtut, que per desgrcia est absent en ocasions"...
Conclusions
Deixar anar animals silvestres criats en captivitat en un
hbitat a l'aire lliure, i deixar anar animals domesticats
criats en captivitat en un hbitat a l'aire lliure, no t
cap garantia d'xit (que l'animal sobrevisqui ms
enll de 10 dies desprs de la solta) sobre la
majoria dels animals.
Igualment, deixar anar animals silvestres que sempre
han viscut lliures i no han conviscut amb ssers
humans, en un hbitat que no s el seu (p.ex. capturar
d'una zona i deixar-los anar en una altra zona) no t
cap garantia d'xit per la majoria dels animals.
Conclusi nal: deixar anar animals en un hbitat que
no s el seu, siguin quines siguin les intencions o
fantasies que impulsin aquesta solta, no funciona mai
amb la majoria dels individus, per molt que es faci "el
millor possible".
Als deu dies de la solta, quines sn les tasses de supervivncia? Als deu dies de la solta, quines sn les tasses de supervivncia? Als deu dies de la solta, quines sn les tasses de supervivncia?
Cobertura vegetal Mtode de solta Supervivncia
Elevada (> 80%) Indiferent < 80%
Baixa (< 50%)
Directa o en caus sense
tanca
0 a 30%
Baixa (< 50%) En cau amb tanca 60 a 70%
14
...Si malgrat
tot sobreviu...
15
Si el conill domesticat i captiu sobreviu a la solta,
difcilment ho far per molt de temps i, durant el
temps que ho faci, la seva qualitat de vida baixar en
picat.
Parsits, malalties i depredadors seran els seus
principals enemics per, mentre aix no acabi amb
la seva vida i si aconsegueix reproduir-se, el problema
es multiplicar i es reproduir en nous individus.
En al guns l l ocs propers a zones al tament
urbanitzades, les colnies de conills abandonats
poden continuar actives durant molt de temps
grcies a aquesta reproducci d'alta intensitat, per
els individus que les formen viuran poc i malament
o podran ser caats si l'administraci els considera
una plaga, una font d'insalubritat o un problema
ecolgic si es creuen amb animals silvestres...
Els conills sn frtils durant tot l'any, el seu perode
de gestaci dura 32 dies i les ventrades, diverses a
l'any, oscillen entre els 4 i els 12 individus.
Part de l'xit reproductiu de les conilles resideix en
l'ovulaci induda que, igual que en les gates,
assegura la fecundaci ja que els vuls noms sn
alliberats com a resposta a la cpula.
A part dels problemes que pugui provocar la solta en un
entorn a l'aire lliure (molsties, accidents de
trnsit) el principal problema s provocat sobre el
propi individu... Luca s noms un d'aquests
casos...
16
Una histria
particular: Luca
17
Luca era una conilla que va ser creada i criada per
ser utilitzada com a mascota. Va viure en una llar amb
unes persones que van ser responsables del seu
benestar i manteniment ns que, per motius
desconeguts, va ser abandonada per aquestes
mateixes persones en un espai verd de la ciutat de
Tarragona.
Aquest espai s'ha fet fams per ser un punt
d'abandonament de conills, conills porquins,
tortugues i altres animals que al seu dia van ser
comprats o adoptats.
No sabem si a la famlia responsable de Luca li va
semblar molt entendridor deixar-la all, no sabem si
ns i tot van plorar emulant alguna entranyable
escena de "Allibereu Willy", per un fotograma no
explica l'argument de tota la pellcula per la qual
cosa, i per saber si t un nal feli per a tots,
haurem d'observar ns al nal.
La Coordinadora SOS Conejos y Cobayas de Tarragona
va rescatar a Luca, la va capturar i la va traslladar a
una clnica especialitzada, la Clnica Veterinria
Exotics de Barcelona.
"Com a veterinaris especialitzats en conills i mamfers extics hem d'informar amb veracitat de casos com el
que ens ocupa. Luca no era una conilla que vivia en un espai obert sense riscos, compartia el lloc amb altres
animals d'espcies diferents, rates i cobais entre d'altres, i estava exposada a l'atropellament i a les malalties
que solen tenir els animals que viuen en espais poc salubres: infeccions de pell per fongs, sarna de les orelles i
del cos, miasis (infeccions per larves de mosca en ferides), infeccions vriques (mixomatosi i febre
hemorrgica), encefalitozoonosis, etc. Compartir un espai com amb altres conills i altres espcies fa que els
animals defensin el seu territori i s'aparellin, creant colnies d'animals i competncia entre ells.
Mostrem aqu una imatge de com Luca va arribar a la nostra clnica: anmica, afeblida i intensament
parasitada. Se li va diagnosticar una anmia severa provocada per la intensa parasitaci per paparres; a ms
tenia cars de les orelles i puces. Les analtiques indicaven una fallada renal. Luca va morir a les 24 hores de
l'ingrs. Ens fa rbia no haver pogut lluitar ms.
Luca desenvolup una anmia severa provocada per
la intensa parasitaci per paparres.
Clnica Veterinria Extics de Barcelona
18
I aquesta s l'escena que ens expliquen les persones que van rescatar la Luca i que segueixen rescatant
animals en aquest mateix punt que s'ha convertit en un focus d'abandonaments:
"Els conills solen estar plens de paparres i amb ferides, els de pl llarg sn un nus en s, centenars de caques i
porqueria enganxades entre els seus nusos, orelles infectades d'cars, conjuntivitis, maloclusi per mala
alimentaci... una llista interminable per falta de cures... i aix sn els casos lleus que ens trobem...
Els conills porquins tenen una mica ms de sort, si es pot dir aix, semblen immunes a les paparres, en canvi
van plens de sarna. No hi ha hagut ni un dels rescatats que no hagi necessitat tractament per a la sarna abans
o desprs. Moltes femelles moren en intentar donar a llum i les que ho aconsegueixen augmenten la
poblaci...
La gent, els vens i ns i tot alguns animalistes tendeixen
a dir que aqu estan b, ja que tenen gespa, vegetaci i
els vens s'acosten a donar-los de menjar. Personalment
he rescatat una vintena d'animals d'aquest infern, i puc
armar que estan plens de malalties, parsits, que estan
desnodrits, que crien...
Volem denunciar la situaci, com ms gent sigui
conscient que a la rotonda no estan b, no sn felios,
no s el seu hbitat... menys abandonaran, ja que
segueixen abandonant contnuament.
Necessitem cases d'acollida, adoptants, si alg s de la
zona i vol unir-se a la causa... qualsevol cosa!
El ms important s conscienciar. Consciencia al teu ve,
el teu amic, el teu company de treball, si t un conill, un
conill d'ndies com a mascota i ja no el vol, que no
recorri a una rotonda, un descampat, a una muntanya.
Ensenya-li aquestes fotos i crea conscincia!"
SOS Conejos y Cobayas de Tarragona
Infecci per sarna de les orelles
19
Es necessari crear ms
races i ms individus?
20
Buscant informaci sobre la creaci i la cria de
noves races i individus, trobem que sempre hi ha
una nalitat humana, un inters d'explotaci, un
inters comercial o una nalitat egoista, ms o
menys cruenta, per mai incruenta del tot...
Com a exemple, la irrupci al mercat del conill
nan.
L'aparici del conill nan es deriva de la prohibici de
l's de les pells d'ermini al segle XIX, prohibici
que va impulsar la recerca d'un individu substitut
que tingus una pell similar a lermini, pell que
l'sser hum pogus criar amb facilitat, arrencar,
manipular i processar per fer productes
comercials.
La nalitat de crear i criar nous individus era per
obtenir la seva pell. Aix va motivar la investigaci.
Aix es va usar el conill polons, que era tan petit
com el silvestre per alb i, anys ms tard, quan es
va descobrir el factor hereditari responsable de la
tpica aparena d'aquests conills, va ser ms fcil
crear ns a 49 races nanes a voluntat, per seguir
comercialitzant-les per al nostre s i amb els
nostres ns.
La gesti tica, ara, s contactar amb organitzacions
especialitzades, aprendre de la seva experincia,
collaborar amb elles a desfer tot el mal que hem
causat amb la nostra ignorncia i els nostres
interessos, adoptar i no comprar, ni criar nous
individus. Perqu molts encara segueixen
necessitant ajuda i molts la necessitaran en un
futur immediat.
21
Agraments
Clnica Veterianria Extics
www.clinicaveterinariaexotics.com
Bibliografia
La Madriguera
www.madrigueraweb.org
SOS Conejos y Cobayas Tarragona
Facebook
- Otero, C.Renatur El conejo de monte Real Federacin Espaola de Caza. FEDENCA
- Calvete, C. Repoblaciones, manejo y mtodos de captura para conejo silvestre. Cuadernos
de caza y pesca de Aragn. Amrica Ibrica, S.A.
- Peir Clavell, Victoriano Gestin Ecolgica de Recursos Cinegticos. Gestin de Recursos
Biolgicos. Universidad de Alicante. Alicante
- Piorno Gonzlez, Vicente. Consecuencias ambientales y sanitarias de las repoblaciones
cinegticas: Estrategias de gestin alternativas para las poblaciones de conejo de monte.
Manual del Tcnico en Medio Ambiente Natural
22
La gent intelligent aprn de
lexperincia dels altres
Voltaire