L'IMPERFET Así los verbos de la segunda conjugación témer y batre cuyas raíces son tem- y bat- quedan de la

siguiente manera:
El imperfecto es bastante fácil. Como en castellano, la primera conjugación tiene una terminación y la segunda
y la tercera tiene otra terminación.
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo temia nosaltres temíem jo batia nosaltres batíem
1a conjugació
2a tu temies vosaltres temíeu tu baties vosaltres batíeu
3a ell, ella temia ells, elles temien ell, ella batia ells, elles batien
Persona Singular Plural
1a jo -ava nosaltres -àvem
2a tu -aves vosaltres -àveu Los verbos pronominales se conjugan así.
3a ell, ella -ava ells, elles -aven
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'abatia nosaltres ens abatíem jo em perdia nosaltres ens perdíem
Por lo que un verbo como cantar cuya raíz es cant- queda:
2a tu t'abaties vosaltres us abatíeu tu et perdies vosaltres us perdíeu
3a ell, ella s'abatia ells, elles s'abatien ell, ella es perdia ells, elles es perdien
Persona Singular Plural
1a jo cantava nosaltres cantàvem
2a tu cantaves vosaltres cantàveu 3A CONJUGACIÓ
3a ell, ella cantava ells, elles cantaven
En la tercera conjugación no se diferencia en el imperfecto entre la forma pura y la incoativa, así que dormir
cuya raíz es dorm- y decidir cuya raíz es decid- quedan así:
El imperfecto de los verbos pronominales se conjuga así:
Persona Singular Plural Singular Plural
Persona Singular Plural Singular Plural 1a jo dormia nosaltres dormíem jo decidia nosaltres decidíem
1a jo m'afanyava nosaltres ens afanyàvem jo em llogava nosaltres ens llogàvem 2a tu dormies vosaltres dormíeu tu decidies vosaltres decidíeu
2a tu t'afanyaves vosaltres us afanyàveu tu et llogaves vosaltres us llogàveu 3a ell, ella dormia ells, elles dormien ell, ella decidia ells, elles decidien
ell, ell,
3a s'afanya ells, elles s'afanyaven es llogava ells, elles es llogaven
ella ella
Los verbos pronominales de la 3ª conjugación se conjugan así:
2A I 3A CONJUGACIÓ
Persona Singular Plural Singular Plural

Persona Singular Plural 1a jo m'atrevia nosaltres ens atrevíem jo em reunia nosaltres ens reuníem

1a jo -ia nosaltres -íem 2a tu t'atrevies vosaltres us atrevíeu tu et reunies vosaltres us reuníeu

2a tu -ies vosaltres -íeu 3a ell, ella s'atrevia ells, elles s'atrevien ell, ella es reunia ells, elles es reunien

3a ell, ella -ia ells, elles -ien

VERBS IRREGULARS

VERBS ACABATS EN -ENDRE

2A CONJUGACIÓ
Son verbos de la segunda conjugación. Algunos ejemplos de verbos de este grupo pueden ser comprendre
(comprender), prendre (tomar), etc. Las raíces de estos verbos acaba en d: comprend-, prend-. Para formar el
imperfecto dicha d cae y se añaden las terminaciones de la segunda conjugación:

Persona Singular Plural

1a jo comprenia nosaltres compreníem
2a tu comprenies vosaltres compreníeu
3a ell, ella comprenia ells, elles comprenien

VERBS ACABATS EN -URE

a) VERBS QUE FORMEN L'IMPERFET AMB V

En verbos como beure (beber), escriure (escribir), etc., la u de la raíz se tranforma en v.

Si te acuerdas,
en la primera y segunda persona del plural del presente de indicativo ocurre
exáctamente lo mismo:

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo bevia nosaltres bevíem jo escrivia nosaltres escrivíem
2a tu bevies vosaltres bevíeu tu escrivies vosaltres escrivíeu
3a ell, ella bevia ells, elles bevien ell, ella escrivia ells, elles escrivien

Otros verbos que forman el imperfecto de la misma manera son: moure (mover), viure (vivir)

b) VERBS QUE FORMEN L'IMPERFET AMB I

de la raíz desparece. Además el

En verbos como creure (creer), seure (sentarse), etc., la u
acento de intensidad recae sobre la e de la raíz en todas las personas:

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo creia nosaltres crèiem jo seia nosaltres sèiem
2a tu creies vosaltres crèieu tu seies vosaltres sèieu
3a ell, ella creia ells, elles creien ell, ella seia ells, elles seien