VEUS QUALIFICADES El Conservatori no es mou. Ho ha decidit la ciutadania i aix quedar reflectit en el pla general.

Els problemes que

volia resoldre el seu enderroc, per, continuen: la deficient connexi de leix Passeig-Guimer amb el Barri Antic; fer de Sant Domnec una
plaa neurlgica amb cara i ulls. Ara, a ms a ms, shaur daclarir quina rehabilitaci cal per al teatre. Regi7 ho ha demanat a set arquitectes
4
La consulta sobre preveure o
no una plaa de Sant Domnec
sense el teatre Conservatori al
nou pla general que sest redac-
tant ha posat llum a un interrogant
que fa prop de cent anys que pla-
nava sobre Manresa. El teatre no
ha danar a terra. Ho ha decidit la
ciutadania que ha votat. Els pro-
blemes urbanstics que van plan-
tejar aquest debat, per, es man-
tenen. La necessria fudesa en-
tre el centre histric i leixample
que barra ledifci; la rehabilitaci
del teatre que caldr fer un dia o al-
tre; la potenciaci de la plaa. Re-
gi7 nha parlat amb set arqui-
tectes de Manresa. Per a la majo-
ria, les solucions sn les mateixes:
reduir o eliminar directament el
trnsit rodat que parteix Passeig-
Guimer i Barri Antic i pelar la
poma; deixar del Conservatori el
que s imprescindible: claustre i
teatre (pgina 6). Alguns parlen de
fer una entrada nova a aquest
equipament per la plaa.
Jaume Espinal considera que
per millorar la connexi del Passeig
amb el Barri Antic i evitar la pro-
gressiva decadncia dalguns sec-
tors el ms prioritari s reduir la
circulaci de vehicles, gaireb
pensant sols en el transport pblic
i de serveis, i facilitar la vianalit-
zaci eliminant barreres. Enric
Masana hi est dacord. Tamb
aposta per disminuir al mxim el
trnsit rodat per la carretera de Vic-
Cardona en aquest punt, traslla-
dant les parades dautobs del
tram fnal del carrer de Guimer a
la part alta de la Muralla del Car-
me. A ms a ms, proposa via-
nalitzar lltim tram del carrer de
Guimer i connectar-lo, junta-
ment amb el Passeig, directament
amb la plaa, sense voreres ni
barreres de cap tipus, fent un pa-
viment continu amb prioritat per
a vianants. Pere Santamaria s
del parer que la connexi millo-
raria molt si es fes una plataforma
nica de paviment, unifcant les
voreres i el Passeig entre el Maami
i la cantonada del carrer de Gui-
mer, prioritzant el pas de vianants
i no el de vehicles. Per a larqui-
tecte, la soluci dunifcar els pa-
viments faria que el vianant no
identifqus que est passant d'u-
na zona a laltra i sentendria ms
la continutat de ciutat.
Lautntica barrera
Per a Ton Baraut, que s dels que
defensaven la pervivncia del Con-
servatori abans de la consulta,
lautntica barrera entre leixam-
ple i el barri vell sn els tres carrils
de trnsit rodat. Ell aposta per
transformar la carretera de Vic i
la de Cardona en vial urb, tipus
bulevard; fer un estudi real de la
mobilitat urbana per no condi-
cionar aquest espai com a pas ob-
ligat en els desplaaments interns
de la ciutat, i anullar la circula-
ci des del carrer de Jaume I fns al
de Guimer i restringir la resta
fns a la carretera de Vic deixant un
possible vial per a emergncies en-
tre Jaume I i Guimer i enjardinar
la resta com a possible ampliaci
de la plaa de Sant Domnec. Jo-
sep Maria Sarrate s contundent.
Creu que no es crear una veri-
table comunicaci i transparncia
sense enderrocar literalment la
barrera visual i ambiental al fnal
del Passeig, s a dir, el Conserva-
tori. Dit aix, i veient el resultat del
referndum, que, recordem, s
vinculant (quedar incls al
POUM), ell tamb aposta per eli-
minar la circulaci viria de les car-
reteres de Vic i Cardona. Per a
aix, cal acabar la ronda viria de
la ciutat urgentment, actualment
sense solucionar per la part sud-
oest.
Llus Piqu recorda que la su-
pressi del trnsit de vehicles de la
Muralla ja sha fet puntualment i
crec que s possible, i encara ms
ara amb la xarxa daparcaments de
qu es disposa just en el perme-
tre daquest mbit. Pel que fa a la
part urbanstica, aposta per eli-
minar les barreres que hi ha en els
fronts de vitalitat en el tram de la
Muralla de Sant Domnec, inter-
venint tamb a suprimir voreres i,
a partir daquest fet i dels materials,
afavorir que la lectura sigui dun
gran espai, eixamplant la plaa
tota lamplada de la Muralla i del
carrer de Jaume I.
Jordi Garcia s incrdul sobre
aix. Demana, en el cas danullar
tot el trnsit de la Muralla, quines
alternatives es poden plantejar
que siguin realistes?. Per a ell, la
soluci viable era lenderroc del
teatre Conservatori. Larquitecte re-
marca que lobjectiu del pla gene-
ral era resoldre un tema de plane-
jament que sha distorsionat fns a
convertir-lo en un altre.
La centralitat de la plaa
Quan es va comenar a redactar el
pla dordenaci urbanstica es va
fer una enquesta en la qual es de-
manava als manresans i manre-
sanes que la van respondre on s
el centre de Manresa. Hi havia di-
verses opcions, una de les quals la
plaa de Sant Domnec, que va
quedar en segon lloc, desprs del
Passeig. En general, el resultat de-
mostrava que s un tema que no
queda clar. Potenciar aquest espai
com a centre neurlgic ha estat un
dels arguments esgrimits pels de-
fensors de lenderroc del Conser-
vatori. Ara que sha decidit que no
vagi a terra, els arquitectes con-
sultats tenen altres idees per inci-
dir en aquesta centralitat.
Per a Piqu la soluci no s ur-
banstica ni tampoc arquitectni-
ca. Es tracta de fer que hi passin
coses, assegura. A ms llarg ter-
mini, diu, jo crearia un nou accs
al Conservatori des de la plaa; un
vestbul que fos a la vegada espai
polivalent per fer-hi activitats, ex-
posicions, fent-ho compatible amb
posar en valor els contraforts exis-
tents i resolent temes daccessibi-
litat a lespai Sant Domnec, anti-
ga Sala Mestre Blanch. Masana
aposta per repensar i potenciar el
disseny de la plaa com a referent
de centralitat urbana, lloc de tro-
bada i de generaci dactivitats
ciutadanes. Apunta que els can-
vis de paviment i la supressi de
barreres abans esmentats, des de
la Muralla del Carme fns al carrer
de Jaume I, ajudarien a ampliar
lmbit de percepci de la plaa.
Espinal ho lliga amb la neteja
dels elements afegits al teatre Con-
servatori (vegeu la pgina 6), com
tamb fa Sarrate, i afegeix que el
ms important s la promoci.
Per part seva, Santamaria insisteix
que amb la construcci de la
plataforma nica saconseguiria
potenciar la connexi dels dos
sectors i ampliar la plaa, i la seva
centralitat sen veuria afavorida.
Baraut ressalta que la moderni-
tat o la capitalitat no ens vindr do-
nada per una determinada di-
mensi de la plaa sin per ls
que sen faci. L'arquitecte asse-
nyala un altre tema: la inefca
illuminaci daquest espai. Com
es pretn donar continutat entre
el carrer de Guimer i el Born si has
de creuar al vespre per un espai
fosc?, es pregunta.
GEMMA CAMPS | MANRESA
Els experts aposten per un Conservatori
sense afegits i una muralla sense cotxes
Set arquitectes valoren qu es pot fer per millorar el paper de la plaa de Sant Domnec i el teatre, ara que es mantindr
ARXIU/G.CAMPS
Regi7 DIMARTS, 20 DE MAIG DEL 2014 5
MANRESA
SOCIETAT

CONSULTA DEL CONSERVATORI: I ARA QU?

LES FRASES
Com es pretn donar
continutat entre el
carrer de Guimer i el
Born si has de creuar
al vespre per un espai
[Sant Domnec] fosc?
TON
BARAUT
ARXIU/ADRI RODRGUEZ
El ms prioritari s
reduir la circulaci de
vehicles, gaireb
pensant noms en el
transport pblic i
de serveis
JAUME
ESPINAL
ARXIU PARTICULAR
Eliminar la circulaci
viria de les carreteres
de Vic i Cardona. Cal
acabar la ronda
viria de la ciutat
urgentment
JOSEP MARIA
SARRATE
ARXIU/ADRI RODRGUEZ
Repensar i potenciar
el disseny de la plaa
com a referent de
centralitat urbana,
lloc de trobada i de
generaci dactivitats
ENRIC
MASANA
ARXIU/SALVADOR RED
La connexi milloraria
molt si es fes una
plataforma nica de
paviment, entre el
Maami i la cantonada
del carrer de Guimer
PERE
SANTAMARIA
ARXIU/SALVADOR RED
Jo crearia un nou
accs al Conservatori
des de la plaa; un
vestbul que fos espai
polivalent per fer-hi
activitats
LLUS
PIQU
ARXIU/SALVADOR RED
En el cas danullar
tot el trnsit de la
Muralla, quines
alternatives es poden
plantejar que siguin
realistes?
JORDI
GARCIA
Que la Muralla de Sant Domnec
s un espai ms pensat per als cot-
xes que per als vianants ho demos-
tra que el semfor dura 75 segons
verd per als vehicles i, en canvi, per
als vianants, noms 22 segons.
75SEGONS
LA XIFRA
Regi7 DIMARTS, 20 DE MAIG DEL 2014 6
SOCIETAT
MANRESA

CONSULTA DEL CONSERVATORI: I ARA QU?

Panormica del lateral del teatre Conservatori des de la plaa de Sant Domnec de Manresa
ARXIU/ADRI RODRGUEZ
La majoria darquitectes con-
sultats lliguen laccentuaci de la
centralitat de la plaa de Sant Do-
mnec amb la necessitat de pelar
la poma, que en diuen. Buidar el
Conservatori dels edifcis annexos
(espai Sant Domnec, locals den-
titats i la banda de Jaume I amb el
Maami incls) deixant dempeus
noms el teatre. Aquesta operaci
inclou la casa situada davant de la
plaa de Fius i Pal.
De set, sis Jaume Espinal, Llu-
s Piqu, Enric Masana, Ton Baraut,
Josep Maria Sarrate i Jordi Garcia-
coincideixen. Pere Santamaria, en
canvi, no ho considera necessari.
Garcia avisa que, per molt que es
peli la poma, si hi ha el teatre el
topall hi continua sent.
Per a Piqu hi ha parts pres-
cindibles; Espinal diu que cal-
drien algunes actuacions de ma-
quillatge netejant ledifci del tea-
tre dels afegits perimetrals; Ma-
sana creu que seria justifcat ater-
rar lilla de cases del tram fnal del
carrer de Jaume I. Tot i ser una obra
dIgnasi Oms, documentant-la b,
es podria enderrocar. Afegeix
que no seria justifcable, si em de-
claro partidari de lenderroc del
teatre, no ser conseqent amb la
resta del buidatge de la plaa.
Per a Baraut, els treballs han de
ser com de cirurgia, alliberant le-
difci de tots aquells elements afe-
gits i residuals. Noms deixaria
dempeus la volumetria del teatre
i, per la banda de Sant Domnec,
afegiria un nou espai, buit per
sota, de manera que queds un
tros de la plaa cobert. Tamb s
partidari dampliar la superfcie de
Sant Domnec amb la plaa de
Fius i Pal amb un nic nivell,
sense la casa de la sabateria. San-
tamariacoincideix a aterrar aquest
edifci per no a pelar la poma.
Tots els edifcis que envolten el
teatre es podrien mantenir, dotar-
los de contingut i crear un centre
cultural important.
El claustre i sant Ignasi
Preguntats sobre com es poden fer
lluir les restes del segle XVIII que
hi ha al teatre (que es va constru-
ir dins del claustre de lantic con-
vent) i acollir-hi el museu de sant
Ignasi previst per lAjuntament en
el projecte Manresa 2022, Garcia
s clar: com ms coses hi posem
quant a funcionalitat, ms gran
continuarem fent el problema.
Per a Piqu, cal redactar un do-
cument que esdevingui pla direc-
tor que en marcar els usos i amb
aix les intervencions a realitzar,
idea que comparteix Sarrate. Pi-
qu est convenut que s per-
fectament compatible fer visibles
els elements del claustre exis-
tents. Quant al museu, diu que
no ens podem passar amb la
seva mida. Espinal valora que l'-
nic que cal s tenir els objectius
clars i Masana argumenta que la
tasca de fer lluir el claustre s
complexa perqu els claustres es-
tan dissenyats per viure des de dins
cap a fora i no a l'inrevs, aix s
que, si linterior locupa el teatre,
caldr posar-hi imaginaci.
Per a Baraut, caldria replan-
tejar laccs a ledifci amb un gran
vestbul obert a la plaa de Sant
Domnec, Jaume I i la plaa co-
berta [que proposa a Sant Dom-
nec], i des daquest vestbul con-
templar laccs al museu de sant Ig-
nasi. Per part seva, Santamaria t
clara la seva aposta per posar en
valor les restes del claustre ense-
nyant-les tal com eren inicialment
i no amagant-les com ara. El mu-
seu, assegura, cabria perfecta-
ment en els espais actuals.
Les prioritats
En relaci amb les prioritats en la
rehabilitaci del teatre, Piqu re-
met al pla director que shaur de
fer i parla de portar a terme ac-
tuacions que li permetin continu-
ar funcionant correctament com a
equipament escnic. Espinal es-
menta la funcionalitat a qu ha de
servir, lencaix visual dins un claus-
tre del XVIII, la ubicaci estratgica
al mig duna plaa, i, si hi s pos-
sible, lencaix dun seguit dentitats
culturals que li donen al cons-
tant. Per a Masana hi ha tres te-
mes fonamentals: la posada en
valor del patrimoni arquitectnic
del claustre, i les restes ms anti-
gues que es puguin trobar en un
futur. Una intervenci exterior que
faci compatible el manteniment
del volum del teatre amb una fa-
ana adient a la importncia de
lespai de referncia de la centra-
litat urbana que se li ha de donar
a la plaa, i la funcionalitat, segu-
retat, accessibilitat i adaptaci de
lequipament a les activitats pre-
vistes. Sarrate aposta per prio-
ritzar el seu ptim s en la ms es-
tricta ocupaci i volum, alhora
que mantenir lactual carcter, i
Santamaria, per posar en valor
els elements originals del claustre
i la sala del teatre.
G. CAMPS | MANRESA
Pelar la poma i fer-hi lluir el
claustre s lopci preferida
a lhora de fer la rehabilitaci
De set arquitectes, sis creuen convenient mantenir la part que
fa de teatre i enderrocar tota la resta, inclosa la casa de la sabateria

Una nena posant un vot en una urna en la consulta del dia 10 i 11

ARXIU/SALVADOR RED
La idea de lAjuntament de re-
soldre el tema de la relaci entre la
plaa de Sant Domnec i el teatre
Conservatori amb una consulta
ciutadana no conven tots els pro-
fessionals. Consideren positiu po-
tenciar la participaci per no la
manera com sha portat a terme el
procs, que critiquen fora.
Jaume Espinal t clar que tot
aquest procs (objectius, prioritats,
alternatives, etc) hauria dhaver es-
tat ms ben preparat abans de
posar-ho a consulta. Aix no vol
dir que valori que la participaci
s una bona eina. Com ell, Enric
Masana celebra el fet de donar veu
a la ciutadania, que sempre s
bo, per penso que shauria
dhaver avanat ms en alternati-
ves ms treballades i debatudes
amb les entitats afectades abans de
fer la consulta. Per altra banda,
afegeix, a ttol personal, crec que
el resultat fnal de la consulta ens
allunya deu anys ms, com a m-
nim, de la soluci fnal daquesta
problemtica, a sumar als vuitan-
ta anys ja recorreguts en els pla-
nejaments urbanstics anteriors.
Sha explicat molt malament
Josep Maria Sarrate no conside-
ra aquesta consulta una bona op-
ci per motius semblants als de
Masana i Espinal. Afrma que sha
explicat molt malament i, per mo-
tius aliens que desconec, shan
creat situacions de quasi histria,
fns i tot sha arribat a menystenir
les persones que, pels seus conei-
xements especfcs, podien apor-
tar alternatives producte dun de-
bat ser i ajustat a la realitat.
Conclou que en tot debat urba-
nstic hi ha prou canals de parti-
cipaci, com ara els que emprava
lAjuntament fns a la data del re-
ferndum i que tan bon resultat
envers la participaci li dna. I que
espero que continu oferint. Pere
Santamaria hi coincideix en la
part fnal, la de les eines que ja hi
ha per promoure la participaci
ciutadana. Dit aix, valora molt po-
sitivament les consultes populars.
Sn importants perqu la parti-
cipaci i lopini de la ciutadania
shan de tenir sempre en compte.
Llus Piqu tamb troba posi-
tiva la participaci de la ciutada-
nia, ja que, fa notar, s qui, en de-
fnitiva, ha dutilitzar els espais
que confguren la nostra ciutat.
Aix, per, diu Piqu, no ha de ser
un instrument per eludir respon-
sabilitats dels qui governen, no es
poden refugiar en la participaci
per no mullar-se, per no sortir es-
caldats a lhora de prendre deci-
sions que poden resultar impo-
pulars encara que sigui necessari
desenvolupar-les. Un ha de saber
prendre-les, conclou larquitecte.
Jordi Garciatamb s molt cr-
tic: que la gent es pugui manifes-
tar sempre s una bona opci.
Aix s clarssim, per el que po-
ses sobre la taula ha de ser molt clar
i estar molt estudiat, amb unes al-
ternatives madurades perqu es
puguin valorar amb el cap i no amb
el cor. En el cas daquesta consulta
creu que hi hagut molta confusi
en el sentit que hi ha gent que sha
pensat que lendem ja entrarien
les piconadores a tirar el teatre.
Una confusi que tamb diu que
sha donat en altres temes. Per ex-
emple, a lhora dexplicar on ani-
rien les activitats del teatre si des-
apareixia. No ha quedat clar i la
gent ha apostat pel que ja hi ha.
G. C. | MANRESA
Els arquitectes veuen la
participaci ciutadana com
una bona eina sempre que
es vehiculi b

Critiquen que la consulta

shagi celebrat sense unes
opcions ben elaborades
Hi ha hagut molta confusi.
Hi ha gent que sha pensat
que lendem ja entrarien les
piconadores a tirar el teatre