CONTROL DE LECTURA DE LA PLAA DEL DIAMANT

2BAT
JOSEP IZQUIERDO



1. Per a qu serveix el monleg interior en el captol 1 de La plaa del diamant
i quin resultat aconsegueix l'autora amb ell?
2. Com sabem que els coloms sn un smbol al captol 22 de la novella? I
compara la visi dels coloms a aquest captol amb la del captol 43.
3. Digues quin s el tema, les parts i fes un resum de 10 lnies del segent
fragment del captol 33 de La plaa del diamant.

I van comenar a marxar. Ladroguer de sota deia: mira, mira, tants diaris i tants
cartells... apa... apa... a crrer mn. I lltim dia feia vent i feia fred i el vent feia
volar els papers esquinats que omplien els carrers de taques blanques. I el fred a
dins del cor era un fred que no sacabava mai. Com vam viure aquells dies, no ho s.
Entre el temps de marxar els uns i dentrar els altres, em vaig tancar al pis. La
senyora Enriqueta em va dur unes quantes llaunes dun magatzem de per all{ a la
vora que els vens havien esbotzat. No s qui em va dir que donaven menjar no s
on i vaig anar-hi. No ho s. Quan vaig tornar-ne, ladroguer estava al peu de la porta
i no em va saludar. A la tarda vaig anar a veure la senyora Enriqueta i em va dir
que ja havem fet un pas endavant i que estava segura que tornarem a tenir rei. I
em va donar mitja escarola. I vivem. Encara vivem. I jo no sabia res del que
passava fins que un dia la senyora Enriqueta va venir a dir-me que sabia del cert
que havien afusellat en Mateu al mig duna plaa i quan li vaig preguntar al mig de
quina plaa, perqu no sabia qu dir, va dir que al mig duna plaa, per que no
sabia al mig de quina plaa, s, s, tho pots ben creure, els afusellen tots al mig
duna plaa. I el mal fort no em va sortir de dintre fins al cap de cinc minuts i vaig
dir baixet com si l{nima se macabs de morir a dins del cor, aix no... aix no...
Perqu no podia ser que en Mateu lhaguessin afusellat all{ al mig duna plaa. No
podia ser!, i la senyora Enriqueta em va dir que si hagus sabut que mho havia de
prendre tan a la valenta, amb tota la sang de la cara perduda, no mhauria dit res.

Sense feina, sense res a la vista, vaig acabar de vendrem tot el que tenia: el meu llit
de noia, el matals del llit de les columnes, el rellotge den Quimet que volia donar
al nen quan fos gran. Tota la roba. Les copes, les xicres, el bufet... I quan ja no em
quedava res, fora daquelles monedes que em semblaven sagrades, vaig agafar la
vergonya pel coll i men vaig anar a casa dels meus amos antics.