Professional Documents
Culture Documents
La Crisi de La Restauració
La Crisi de La Restauració
Factor que van alterar el funcionament del règim fou l’evolució mateixa dels
partits dinàstics, ja que la manca de líders carismàtics va ocasionar una
creixent inestabilitat política, intensificada amb l’arribada al tro d’Alfons XIII,
el qual va intervenir intensament en les decisions polítiques.
Gran iniciativa reformista, dirigits per Silvela i Polavieja: van posar en marxa
una legislació social, van elaborar projectes per a la descentralització de
l’Estat i van reformar la política pressupostària per tal de contrarestar les
pèrdues colonials.
La major part de reformes van ser durant el període del govern llard
d’Antoni Maura, que pretenia “La revolució des de dalt”, reformar el sistema
per a poder-lo mantenir. Va intentar atreure les classes mitjanes, per
aconseguir suport més ampli. Amb aquest objectiu va ampliar l’autonomia
de l’administració local i va aprovar la llei de reforma electoral, reforçant
encara més el frau electoral.
1.3.L’oposició al sistema
Els regionalismes
El republicanisme
El moviment obrer
L’any 1917 va esclatar una crisi militar, política i social que va provocar la
descomposició del sistema de la Restauració. Creant un desprestigi dels
partits dinàstics i que es va intensificar amb la Primera Guerra Mundial.
Entre 1913 i 1917, sense majories i amb problemes interns greus, era
freqüent el tancament periòdic de les Corts i l’aprovació de decrets per a
poder governar.
El liberal García Prieto, que va intentar acontentar l’exèrcit amb una pujada
de salaris i ascensos per antiguitat; o el cas del govern de Maura el 1918
que amb Cambó va impulsar l’agricultura, les obres públiques, els
ferrocarrils i el desenvolupament cultural.
L’últim intent de salvar el sistema polític fou la creació d’un nou govern de
concentració que projectava reformar la Constitució, la hisenda, l’economia i
la política marroquina, l’exèrcit va posar final al sistema de la Restauració
mitjançant un cop militar.
Fou un gran exit del catalanisme, però no tingué cap competència que li
conferís autonomia política, només podia gestionar conjuntament les
atribucions que ja tenien les diputacions, i amb un sistema de finançament
insuficient.
-L’assistència social.
-L’administració local.
-L’obra cultural.