Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 69

Collecci Bassat

Art Contemporani de Catalunya


1970-1979
(II)

4-4

Pgina 4:
Vista de linterior de la Nau Gaud

CONSORCI MUSEU DART


CONTEMPORANI DE MATAR

EXPOSICI

CATLEG

President
Sr. Joan Mora i Bosch
Illustrssim Alcalde - President
de lAjuntament de Matar

Organitzaci i producci
Consorci Museu dArt
Contemporani de Matar

Edici
Consorci Museu dArt
Contemporani de Matar

Comissariat
Nria Poch

Textos
Llus Bassat
Nria Poch

Vicepresident primer
Sr. Llus Bassat i Coen
President de la Fundaci Privada
Carmen i Llus Bassat
Vicepresident segon
Sr. Joaquim Fernndez i Oller
Conseller Delegat de Cultura
de lAjuntament de Matar
Directora Gerent
Nria Poch i Abey
Secretria
Sra. Nria Esperalba i Lpez
Vocals designats per lAjuntament
de Matar
Sra. Maria ngels Brians
Sr. Pere Gonzlez Coll (Perecoll)
Sr. Pere Pascual i Mart
Vocals designats per la Fundaci
Privada Carmen i Llus Bassat
Sra. Carmen Orellana Ribas
Sra. Yolanda Bassat Orellana
Sr. Dami Calveras i Areny

Coordinaci
Nria Poch
Manel Riera

Fotografies de les obres


Gasull Fotografia

Disseny del muntatge


Dolors Periel (Arquitecte Servei
dObres de lAjuntament de Matar)
Pascal Petit (Glasbau Hahn)
Miguel ngel Ramos Garca
(acf/mba)

Fotografia de la Nau Gaud


Ramon Manent

Conservaci tcnica
Jess Marull
Mnica Marull

Disseny grfic
Josep Bag Associats

Aplicacions grfiques
Carmina Montserrat
Muntatge
Manel Riera
Transports
Arterri Transport dArt
Assegurana
Ferrer & Ojeda Corredura
de Seguros

Traduccions
A langls Catherine Stephenson
Al catal i al castell SdC

Producci
Carmina Montserrat
Impressi
T.G. Alfadir, S.A.

ISBN de la collecci: 978-84-615-0413-8


ISBN del volum: 978-84-615-8757-5
DL:
de ledici: Consorci Museu dArt
Contemporani de Matar
dels textos: els autors
de les fotografies: els autors
Francesc Artigau, Gerard Sala,
Xavier Serra de Rivera, VEGAP,
Barcelona, 2012
Tots els drets reservats
Exposici: Collecci Bassat.
Art Contemporani de Catalunya,
1970 1979 (II).
Nau Gaud, Matar, del 31 de maig
del 2012 al 19 de maig del 2013

ndex

Joan Mora

Museu Bassat. Projectant Matar


Museu Bassat. Proyectando Matar
Museu Bassat. Projecting Matar

Llus Bassat

13

Obrir els ulls a lart contemporani


Abrir los ojos al arte contemprneo
Opening my eyes to contemporary art

Nria Poch

17

Altres figures dels anys 70


Otras figuras de los aos 70
Other figures from the 70s

33

Obres 1970-1979
Obras 1970-1979
Works 1970-1979

8-8

Museu Bassat
Projectant Matar

Museo Bassat
Proyectando Matar

Museu Bassat
Projecting Matar

Joan Mora Bosch

Joan Mora Bosch

Joan Mora Bosch

Alcalde de Matar

Alcalde de Matar

Mayor of Matar

Aquesta nova exposici del Museu dArt


Contemporani, dedicada als anys setanta,
s un molt bon indicador de la consolida
ci daquest nou espai cultural i expositiu
de la nostra ciutat.
Em plau comprovar com aquest projec
te es defineix i se solidifica, perqu des del
primer dia he insistit en el fet que Matar
no podia deixar perdre loportunitat daco
llir la collecci den Llus i la Carmen
Bassat.
He estat sempre un ferm defensor
daquest equipament cultural, que ha tro
bat en la Nau Gaud un niu excepcional.
Crec que les voltes projectades pel genial
arquitecte complementen de manera
extraordinria les obres exposades i sn
lescenari perfecte per emmarcar les emo
cions que shi projecten.
Sembla natural destinar un dels edificis
ms importants de la ciutat a lart. Perqu
la suma dels factors en multiplica expo
nencialment limpacte.
Ara, aquesta petita joia lhem de saber
promocionar. Ha de ser un reclam atractiu
que engresqui i que complementi la ri
quesa histrica daquesta vella ciutat mil
lenria que conserva la saviesa dels anys

Esta nueva exposicin del Museo de Arte


Contemporneo, dedicada a los aos
setenta, es un muy buen indicador de la
consolidacin de este nuevo espacio cultu
ral y expositivo de nuestra ciudad.
Me complace comprobar que este pro
yecto se define y se solidifica, porque des
de el primer da he insistido en que Mata
r no poda dejar escapar la oportunidad
de acoger la coleccin de Llus y Carmen
Bassat.
He sido siempre un firme defensor de
este equipamiento cultural, que ha en
contrado en la Nau Gaud un nido excep
cional. Creo que las bvedas proyectadas
por el genial arquitecto complementan de
forma extraordinaria las obras expuestas
y son el escenario perfecto para enmarcar
las emociones que aqu se proyectan.
Parece natural destinar uno de los edifi
cios ms importantes de la ciudad al arte.
Porque la suma de los factores multiplica
exponencialmente su impacto.
Ahora, tenemos que saber promocio
nar esta pequea joya. Tiene que ser un
reclamo atractivo que anime y que com
plemente la riqueza histrica de esta vieja
ciudad milenaria que conserva la sabidu

This new exhibition at the Museum of


Contemporary Art, which is devoted to the
70s, is an excellent measure of the estab
lishment of this new cultural and exhibi
tion facility in our city.
I am delighted to observe how the pro
ject is being defined and strengthened,
because, from day one, I contended that
Matar couldnt miss out on the oppor
tunity to host Llus and Carmen Bassats
collection.
I have always been a firm supporter
of this cultural centre, which has found a
unique location in the Gaud building. I
think that the vaults designed by the bril
liant architect complement the exhibits
extraordinarily well and provide the per
fect setting to frame the emotions which
are projected here.
It seems natural to assign one of the
citys most important buildings to the
service of art, because the sum of the ele
ments multiplies their impact exponen
tially.
However, we need to know how to pro
mote this little jewel. It needs to be an ap
pealing, inviting attraction that can com
plement the rich history of this ancient,

ARTUR HERAS
Ou-interior, 1971 (detall)
Pgina 8:
RAFAEL ARMENGOL
La matana del porc (1a srie), 1971
(detall)

als seus carrers. Que incentivi el turisme


cultural. En aquest context, el Museu Bas
sat s una finestra a lart contemporani
que explica un perode de la nostra vida.
Precisament ara, amb aquesta nova
proposta expositiva, recordem els anys
setanta, una poca de trist record per a
aquest pas. Per, en canvi, fou un mo
ment declosi artstica. Perqu el movi
ment contestatari tamb es va pronunciar
a travs de la sensibilitat i dels pinzells
dels artistes.
Uns artistes que cerquen latenci amb
el cromatisme, la descomposici i len
focament per posar en dubte lordre i el
concert, que imaginen noves solucions per
a un futur marcat per la incertesa. En defi
nitiva, creen nous mons i noves vides que
fugen dun temps en blanc i negre.
Desitjo que gaudiu molt daquesta
exposici.

10 - 11

ra de los aos en sus calles. Que incen


tive el turismo cultural. En este contexto,
el Museo Bassat es una ventana al arte
contemporneo que explica un periodo
de nuestra vida.
Precisamente ahora, con esta nueva
propuesta expositiva, recordamos los
aos setenta, una poca de triste recuerdo
para este pas. Pero, en cambio, fue un
momento de eclosin artstica. Porque el
movimiento contestatario tambin se pro
nunci a travs de la sensibilidad y de los
pinceles de los artistas.
Unos artistas que buscan la atencin
con el cromatismo, la descomposicin y
el enfoque para poner en duda el orden
y el concierto, que imaginan nuevas so
luciones para un futuro marcado por la
incertidumbre. En definitiva, crean nuevos
mundos y nuevas vidas que huyen de un
tiempo en blanco y negro.
Deseo que disfrutis mucho de esta
exposicin.

thousand-year-old city which preserves


the wisdom of the years in its streets. It
should encourage cultural tourism. In this
context, the Bassat Museum is a window
to contemporary art which tells about a
period of our lives.
Indeed, now, with this new exhibition
offering, we recall the 70s, a time of sad
memories for this country. However, it
was a moment of artistic blossoming,
as the protest movement also took place
through the sensitivity and brushes of
artists.
These artists sought attention with
colour, decomposition and focus to ques
tion order and harmony. They imagined
new solutions to an uncertain future, ulti
mately creating new worlds and new lives
fleeing from a black and white era.
I hope you thoroughly enjoy this
exhibition.

12 - 12

Obrir els ulls a lart


contemporani

Abrir los ojos al arte


contemprneo

Opening my eyes to
contemporary art

Llus Bassat

Llus Bassat

Llus Bassat

Aquesta s la tercera exposici que fem a


la Nau Gaud de Matar. A la primera vam
exposar artistes nascuts a finals del segle
xix i principis del xx, com Picasso, Mir,
Tpies A la segona, artistes nascuts
abans de la guerra espanyola, com Guino
vart, Rfols Casamada, Hernndez Pijuan,
etc. I en aquesta tercera, exposem per
primera vegada alguns artistes de la meva
generaci, a qui vaig conixer a partir de
lany 1973, quan vaig entrar a participar en
la Galeria Adri.
Ja he dit anteriorment que, el 1973, un
quadre de Serra de Rivera, el segon que
vaig comprar al llarg de la meva vida, va
ser el detonant que em va moure a interes
sar-me per aquesta generaci de, llavors,
joves pintors: Paquito Artigau, Gerard
Sala, Xavier Serra de Rivera, Miquel Vil i
els valencians Manuel Boix, Artur Heras i
Rafael Armengol. Tots ells i jo vam nixer
desprs de la guerra. Tots vam menjar pa
de racionament i alguna pastilla daquella
xocolata terrosa que ens semblava delicio
sa. Tots vam viure molts anys sota la dic
tadura franquista i tots vam respirar laire
de la nova democrcia, que sabem qu
era nicament perqu ho havem llegit als

Esta es la tercera exposicin que hacemos


en la Nau Gaud de Matar. En la primera
expusimos a artistas nacidos a finales del
siglo xix y principios del xx, como Picasso,
Mir, Tpies En la segunda, a artistas
nacidos antes de la guerra espaola, como
Guinovart, Rfols Casamada, Hernndez
Pijuan, etc. Y en esta tercera, exponemos
por primera vez a algunos artistas de mi
generacin, a los que conoc a partir del
ao 1973, cuando entr a participar en la
Galera Adri.
Ya he dicho anteriormente que, en
1973, un cuadro de Serra de Rivera, el
segundo que compr en mi vida, fue el
detonante que me movi a interesarme
por esa generacin de, entonces, jvenes
pintores: Paquito Artigau, Gerard Sala,
el propio Xavier Serra de Rivera, Miquel
Vil y los valencianos Manuel Boix, Artur
Heras y Rafael Armengol. Todos ellos y
yo nacimos despus de la guerra. Todos
comimos pan de racionamiento y alguna
pastilla de aquel chocolate terroso que
nos saba a gloria. Todos vivimos muchos
aos bajo la dictadura franquista y todos
respiramos el aire de la nueva democra
cia, que sabamos lo que era nicamente

This is our third exhibition in the Gaud


Building in Matar. In the first we exhib
ited artists born in the late nineteenth and
early twentieth century, including Picasso,
Mir, and Tpies, and in the second, art
ists born before the Spanish Civil War,
such as Guinovart, Rfols-Casamada,
Hernndez Pijuan, etc. In this one, the
third, for the first time we are exhibiting
artists from my generation, those whom
I met from 1973 onwards, when I became
involved in the Adri gallery.
I have said before that it was a paint
ing by Serra de Rivera in 1973, the second
I ever bought, which was the trigger that
prompted me to take an interest in that
generation of then young artists: Paquito
Artigau, Gerard Sala, Xavier Serra de Ri
vera himself, Miquel Vil, and the Valen
cians Manel Boix, Artur Heras and Rafael
Armengol. They and I were all born after
the war. We all ate rationed bread and the
odd bar of muddy chocolate that tasted
like heaven. We all lived many years under
Francos dictatorship and all breathed the
air of the new democracy, which we only
knew of because wed read about it in
books or because a friend who had been

Pgina 12:
RAFAEL ARMENGOL
Escalinata de la srie Honors
de la guerra (II), 1971 (detall)

MIQUEL VIL
Sortint de lestaci, 1972

llibres o perqu ens ho havia explicat al


gun amic que havia tingut la sort de viatjar
a lestranger.
Durant la dcada dels setanta els vaig
visitar a tots als seus estudis, sempre
acompanyat pel director de la Galeria
Adri, el meu amic Francesc Mestre.
Em vaig enamorar prcticament de tot
el que feien. Cada nova exposici era una
sorpresa per a mi que mobria ms els ulls
a lart contemporani. Nhi va haver moltes
que van tenir molt bona crtica. Alguna no
tant, per quan torno a mirar els quadres
daquella exposici, sento que lartista
estava fent el que havia de fer: avanar,
assumir riscos i fins i tot jugar-se-la amb
la crtica. I per aix ha arribat a ser qui s.
Un artista pot fer durant tota la seva vida el
que li agrada a la gent, i segurament ven
dr, per probablement no transcendir.
Qui savana al seu temps, qui pinta
sense preguntar-se si aquest quadre es
vendr o no, qui fa el que creu que ha de
fer s qui progressa, s linconformista
que tal vegada no triomfar plenament
durant la seva joventut, per s qui sens
dubte veur reconegut el seu valor arreu
del mn en arribar a la maduresa.
14 - 15

porque lo habamos ledo en los libros o


porque nos lo haba explicado algn ami
go que haba tenido la suerte de viajar al
extranjero.
En la dcada de los setenta los visit a
todos en sus estudios, siempre acompaa
do por el director de la Galera Adri, mi
amigo Francesc Mestre.
Me enamor prcticamente de todo lo
que hacan. Cada nueva exposicin era
una sorpresa para m que me abra ms
los ojos al arte contemporneo. Muchas
tuvieron muy buena crtica. Alguna no
tanto, pero cuando vuelvo a mirar los cua
dros de aquella exposicin, siento que el
artista estaba haciendo lo que tena que
hacer: avanzar, tomar riesgos e incluso
jugrsela con la crtica. Y por eso ha llega
do a ser lo que es. Un artista puede hacer
durante toda su vida lo que le gusta a la
gente, y seguramente vender, pero proba
blemente no trascender.
Quien se avanza a su tiempo, quien
pinta sin preguntarse si ese cuadro se
vender o no, quien hace lo que cree que
tiene que hacer es quien progresa, es el
inconformista que tal vez no triunfar
plenamente en su juventud, pero es quien

lucky enough to travel abroad had told us


about it.
In the 70s I visited them all in their
studios, always accompanied by the Adri
gallery director, my friend Francesc
Mestre.
I fell in love with almost everything
they did. Each new exhibition was a sur
prise for me which opened my eyes more
to contemporary art. Many had very good
reviews. Some less so, but when I look
again at the pictures from those exhibi
tions, I feel that the artists were doing
what they had to do: move forward, take
risks and even gamble with the critics.
That is why they have become they are.
Artists can do what people like for their
whole life and they will probably sell but
they are not likely to excel.
The artists who progress at their own
speed, paint without wondering whether
the painting will be sold or not, do what
they think they have to do, are the ones
who get ahead, are the non-conformists
who may not fully succeed in their youth
but whose worth will surely be recognised
on reaching maturity.
This is the case with these artists whom

Aix s el que succeeix amb aquests ar


tistes que presentem a la Nau Gaud. Re
cordem que durant aquests anys es venien
paisatges postimpressionistes i retrats de
dones belles. Artigau, Sala, Serra de Rive
ra, Vil, Boix, Heras i Armengol van fer
molt ms. Van demostrar que lart figura
tiu tamb pot ser modern. I el temps els
ha donat la ra.
Espero que lexposici us agradi tant
com a mi.

sin duda ver reconocido su valor por todo


el mundo al llegar a la madurez.
Esto es lo que sucede con estos artistas
que presentamos en la Nau Gaud. Recor
demos que en esos aos se vendan paisa
jes posimpresionistas y retratos de bellas
mujeres. Artigau, Sala, Serra de Rivera,
Vil, Boix, Heras y Armengol hicieron
mucho ms. Demostraron que el arte fi
gurativo tambin puede ser moderno. Y el
tiempo les ha dado la razn.
Espero que la exposicin os guste tanto
como a m.

we are exhibiting in the Gaud Building.


Let us remember that in those years postimpressionist landscapes and portraits of
beautiful women were what sold.
Artigau, Sala, Serra de Rivera, Vil,
Boix, Heras and Armengol did much
more. They showed that representational
art can also be modern art and time has
proved them right.
I hope you like the exhibition as much
as I do.

16 - 16

Altres figures dels anys 70

Otras figuras de los aos 70

Other figures from the 70s

Nria Poch

Nria Poch

Nria Poch

Directora del Consorci


Museu dArt Contemporani de Matar

Directora del Consorcio


Museo de Arte Contemporneo de Matar

Consortium Director of the


Matar Museum of Contemporary Art

El juliol del 2009 vam inaugurar a les


sales de Can Palauet una exposici titu
lada Figures dels anys 70, en qu vam
presentar vint-i-tres obres dels artistes
Eduard Arranz Bravo, Francesc Artigau,
Rafael Bartolozzi, Gerard Sala, Xavier Ser
ra de Rivera i Miquel Vil. Es tractava de
mostrar, a la ciutat de Matar, un petit tast
de la Collecci Bassat.
Ara, tres anys desprs, la collecci
disposa duna seu magnfica, la Nau Gau
d, on, des del novembre del 2010, shan
repassat trenta-dos anys dhistria (del
1947 al 1979) a travs de cent cinquantaset obres de vint-i-quatre artistes. Alguns
dels artistes exposats gaireb no neces
siten presentaci: Picasso, Mir, Tpies.
Per daltres clamen ser rescatats de lin
comprensible oblit collectiu: Joan Brotat,
August Puig, Josep M. de Sucre o Joan
Vilacasas. En lnia amb el comproms de
recuperar les peces del puzle que explica
la histria de lart al nostre pas, repre
nem, ampliat, el plantejament de Figures
dels anys 70, que no s altre que el de
situar la figuraci al lloc que li pertoca.
Perqu, dart, noms nhi ha de dues me
nes: el bo i el dolent.

En julio del 2009 inauguramos en las


salas de Can Palauet una exposicin titula
da Figuras de los aos 70, en la que pre
sentamos veintitrs obras de los artistas
Eduard Arranz Bravo, Francesc Artigau,
Rafael Bartolozzi, Gerard Sala, Xavier Se
rra de Rivera y Miquel Vil. Se trataba de
ofrecer, a la ciudad de Matar, una peque
a muestra de la Coleccin Bassat.
Ahora, tres aos despus, la coleccin
dispone de una sede magnfica, la Nau
Gaud, donde, desde noviembre del 2010,
se han repasado treinta y dos aos de his
toria (de 1947 a 1979) a travs de ciento
cincuenta y siete obras de veinticuatro
artistas. Algunos de los artistas expuestos
casi no necesitan presentacin: Picasso,
Mir, Tpies. Pero otros reclaman ser
rescatados del incomprensible olvido co
lectivo: Joan Brotat, August Puig, Josep
Maria de Sucre o Joan Vilacasas. En lnea
con el compromiso de recuperar las piezas
del puzle que explica la historia del arte
en nuestro pas, retomamos, ampliado, el
planteamiento de Figuras de los aos 70,
que no es otro que el de situar la figuracin
en el lugar que le corresponde. Porque solo
hay dos tipos de arte: el bueno y el malo.

In July 2009, we opened an exhibition in


the Can Palauet halls entitled Figures of the
70s, which presented twenty-three works
by the artists Eduard Arranz-Bravo, Franc
esc Artigau, Rafael Bartolozzi, Gerard
Sala, Xavier Serra de Rivera and Miquel
Vil. It aimed to show a flavour of the Bas
sat collection in the city of Matar.
Now, three years later, the Collection
has a magnificent setting, the Gaud
Building, where, since November 2010,
thirty-two years of history have been de
picted (from 1947 to 1979) through a hun
dred and fifty-seven works by twenty-four
artists. Some of the artists exhibited virtu
ally dont require an introduction: Picasso,
Mir, Tpies. But others are crying out to
be rescued from an incomprehensible col
lective oblivion: Joan Brotat, August Puig,
Josep M. de Sucre or Joan Vilacasas. In
line with our commitment to recover the
pieces of the puzzle that tells the history
of art in our country, we are continuing
and extending the approach of Figures of
the 70s, i.e. to reposition figuration in its
rightful place. Because there are only two
types of art, good and bad.

Pgina 16:
MIQUEL VIL
Ajuntament de Ma, 1973
(detall)

MIQUEL VIL
Interior amb llum elctrica, 1973

Lexposici que ara presentem, la ter


cera des que vam inaugurar i la segona de
les tres dedicades a la dcada dels setanta,
mostra lobra de quatre artistes catalans i
de tres de valencians, tots ells nascuts als
anys quaranta, en plena postguerra espa
nyola. Lany de la creaci de Dau al Set, el
1948, tenien entre dos i vuit anys i quan
va morir el dictador, vint-i-set anys des
prs, tots havien exposat individualment a
la Galeria Adri de Barcelona. Estem par
lant dels artistes Francesc Artigau, Gerard
Sala, Xavier Serra de Rivera, Miquel Vil i
dels valencians Rafael Armengol, Manuel
Boix i Artur Heras (la trilogia: Boix, He
ras, Armengol).
La Galeria Adri es va inaugurar el 9 de
febrer del 1971 amb una exposici indivi
dual de lartista andals Rafael Zabaleta.
Es va presentar com una mostra histrica
(Zabaleta havia mort lany 1960) i al ca
tleg hi consten textos de Cesreo Rodr
guez-Aguilera (nascut tamb a Quesada,
Jan, i amic de Zabaleta), del polifactic
Alexandre Cirici Pellicer i de lartista itali
Raffaele de Grada. Lescriptor Camilo Jos
Cela va pronunciar una conferncia sobre
el pintor i es va projectar el curt Zabaleta,
18 - 19

La exposicin que ahora presentamos, la


tercera desde que inauguramos y la segun
da de las tres dedicadas a la dcada de los
setenta, muestra la obra de cuatro artistas
catalanes y de tres valencianos, todos ellos
nacidos en los aos cuarenta, en plena pos
guerra espaola. En el ao de la creacin de
Dau al Set, 1948, tenan entre dos y ocho
aos y cuando muri el dictador, veinti
siete aos despus, todos haban expuesto
individualmente en la Galera Adri de
Barcelona. Estamos hablando de los artistas
Francesc Artigau, Gerard Sala, Xavier Serra
de Rivera, Miquel Vil y de los valencianos
Rafael Armengol, Manuel Boix y Artur He
ras (la triloga: Boix, Heras, Armengol).
La Galera Adri se inaugur el 9 de fe
brero de 1971 con una exposicin individual
del artista andaluz Rafael Zabaleta. Se pre
sent como una muestra histrica (Zabaleta
haba muerto en el ao 1960) y en el cat
logo constan textos de Cesreo RodrguezAguilera (nacido tambin en Quesada,
Jan, y amigo de Zabaleta), del polifactico
Alexandre Cirici Pellicer y del artista italiano
Raffaele de Grada. El escritor Camilo Jos
Cela pronunci una conferencia sobre el
pintor y se proyect el corto Zabaleta, de

The exhibition we are now presenting,


the third since the opening and the second
of three devoted to the 1970s, shows the
work of four Catalan and three Valencian
artists, all born in the forties, in the mid
dle of post-war Spain. In 1948, the year
Dau al Set was created, they were between
two and eight years old and at the time of
the dictators death, twenty-seven years
later, they had all exhibited on an individ
ual basis at the Adri Gallery in Barcelona.
We are talking about the artists Francesc
Artigau, Gerard Sala, Xavier Serra de Ri
vera, Miquel Vil and the Valencian Rafael
Armengol, Manuel Boix and Artur Heras
(the trilogy: Boix, Heras, Armengol).
The Adri Gallery opened on 9 Febru
ary 1971 with an individual exhibition of
the Andalusian artist Rafael Zabaleta. It
was presented as a historical exhibit (Za
baleta died in 1960) and the catalogue is
made up of texts by Cesreo RodrguezAguliera (also born in Quesada, Jan, and
a friend of Zabaleta) the multi-faceted Cir
ici Pellicer and the Italian artist Raffaele
de Grada. The writer Camilo Jos Cela
gave a lecture about the artist and Jos
Luis Clementes short film Zabaleta was

de Jos Luis Clemente. Lexposici va ser


un xit de pblic i va tenir una notable
repercussi al Diario de Barcelona, amb
articles dOriol Domingo, Concha Mala
grida i del brillant crtic dart i sotsdirector
del diari, Alberto del Castillo.
La Galeria Adri estava situada al carrer
del Consell de Cent, nmero 286, entre la
Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes,
enfront de la Sala Gaspar (1909) i la Gale
ria Ren Metras (inaugurada el 1962). La
zona es va acabar convertint en el nucli de
les galeries dart contemporani de la ciutat,
amb lobertura de noves sales com la Gale
ria Dau al Set (gener del 1974), la Galeria
Eude (maig del 1975), la Galeria Joan Prats
(abril del 1976) o la Galeria Ignacio de Las
saletta (1977), entre daltres. Fruit tamb
daquesta eclosi, al barri de la Ribera va
obrir les portes la Galeria Maeght de Bar
celona (1974) i a la muntanya de Montjuc,
la Fundaci Joan Mir (1976).
Miquel Adri i Salas (Trrega, 1931) fou
el fundador de la galeria que porta el seu
nom. Aparellador de formaci, es decant
per les activitats empresarials i sha dedicat
principalment al camp de la construcci i
lhostaleria. El seu amic Enzo Pagani, un

Jos Luis Clemente. La exposicin fue un


xito de pblico y tuvo una notable repercu
sin en el Diario de Barcelona, con artculos
de Oriol Domingo, Concha Malagrida y del
brillante crtico de arte y subdirector del
diario, Alberto del Castillo.
La Galera Adri estaba situada en la
calle del Consell de Cent, nmero 286,
entre la Rambla de Catalunya y la calle de
Balmes, frente a la Sala Gaspar (1909) y la
Galera Ren Metras (inaugurada en 1962).
La zona se acab convirtiendo en el ncleo
de las galeras de arte contemporneo de
la ciudad, con la apertura de nuevas salas
como la Galera Dau al Set (enero de 1974),
la Galera Eude (mayo de 1975), la Galera
Joan Prats (abril de 1976) o la Galera Igna
cio de Lassaletta (1977), entre otras. Fruto
tambin de esta eclosin, en el barrio de la
Ribera abri las puertas la Galera Maeght
de Barcelona (1974) y en la montaa de
Montjuc, la Fundacin Joan Mir (1976).
Miquel Adri Salas (Trrega, 1931) fue el
fundador de la galera que lleva su nombre.
Aparejador de formacin, se decant por
las actividades empresariales y se ha dedica
do principalmente al campo de la construc
cin y la hostelera. Su amigo Enzo Pagani,

screened. The exhibition was a great suc


cess and made a remarkable impression
in the Diario de Barcelona, with articles
by Oriol Domingo, Concha Malagrida and
by the brilliant art critic and deputy editor
of the newspaper, Alberto del Castillo.
The Adri Gallery was on Consell de
Cent street, number 286, between Rambla
de Catalunya and Balmes street, opposite
Sala Gaspar (1909) and Ren Metras Gal
lery (opened in 1962). The area eventually
became the hub of the citys contemporary
art galleries, with the opening of new
venues such as the Dau al Set Gallery
(January 1974), Eude Gallery (May 1975),
Joan Prats Gallery (April 1976) or Ignacio
de Lassaletta Gallery (1977). Maeght de
Barcelona Gallery (1974) in the Ribera
area and the Joan Mir Foundation on
Montjuc mountain (1976), among others,
were also opened as a result of this boom.
Miquel Adri i Salas (Trrega, 1931)
was the founder of the gallery which bears
his name. A surveyor by training, he chose
to go into business, and mainly worked
in the field of construction and hospital
ity. His friend Enzo Pagani, the director
of a gallery in Milan, encouraged him to

MANUEL BOIX
Full de bloc, 1974

galerista de Mil, el va animar a obrir una


galeria a Barcelona i ho va fer amb lajut
del jurista, poltic, escriptor i crtic dart
Cesreo Rodrguez-Aguilera i de lescultor
barcelon Salvador Aulstia. Al comena
ment, el director de la galeria era un per
sonatge que es feia dir Marqus Mndez
de Haro. Ben aviat, per, Miquel Adri va
optar per reorientar-ne la lnia expositiva
i promoure noves generacions dartistes,
aix com autors consolidats dins de lart
contemporani. El nou plantejament re
queria un nou director i s aix com, tres
mesos desprs de lexposici inaugural,
sincorporava a la galeria Francesc Mestre i
Bas (Barcelona, 1941). Lexposici Panora
ma de la plstica catalana (de l11 al 30 de
juny del 1971) fou un punt dinflexi per
al nou plantejament, ja que, tot i estar mig
organitzada quan Mestre shi incorpor,
hi va donar cabuda a artistes com Albert
Rfols Casamada, Hernndez Pijuan, Ser
gi Aguilar, Serra de Rivera, Miquel Vil,
Daniel Argimon i Maria Girona. Francesc
Mestre fou director de la galeria durant sis
anys, fins al 1977, quan va creuar el car
rer del Consell de Cent per incorporar-se
com a director de la Galeria Ren Metras.
20 - 21

un galerista de Miln, lo anim a abrir una


galera en Barcelona y lo hizo con la ayuda
del jurista, poltico, escritor y crtico de arte
Cesreo Rodrguez-Aguilera y del escultor
barcelons Salvador Aulstia. Al principio,
el director de la galera era un personaje
que se haca llamar Marqus Mndez de
Haro. Sin embargo, muy pronto, Miquel
Adri opt por reorientar la lnea expositiva
y promover nuevas generaciones de artis
tas, as como autores consolidados dentro
del arte contemporneo. El nuevo plantea
miento requera un nuevo director y es as
como, tres meses despus de la exposicin
inaugural, se incorpor a la galera Fran
cesc Mestre Bas (Barcelona, 1941). La expo
sicin Panorama de la plstica catalana
(del 11 al 30 de junio de 1971) fue un punto
de inflexin para el nuevo planteamiento,
puesto que, pese a estar medio organizada
cuando Mestre se incorpor, dio cabida
a artistas como Albert Rfols Casamada,
Hernndez Pijuan, Sergi Aguilar, Serra
de Rivera, Miquel Vil, Daniel Argimon y
Maria Girona. Francesc Mestre fue director
de la galera durante seis aos, hasta 1977,
cuando cruz la calle del Consell de Cent
para incorporarse como director de la Gale

open a gallery in Barcelona, and he did so


alongside the jurist, politician, writer and
art critic Cesreo Rodrguez-Aguilera and
the Barcelona sculptor Salvador Aulstia.
Initially, the director of the gallery was a
character who called himself the Marquis
Mndez de Haro. Soon, however, Miquel
Adri decided to change the approach to
exhibitions and encourage new genera
tions of artists as well as established con
temporary artists.
The new approach required a new
director, and so Francesc Mestre i Bas
(Barcelona, 1941) joined the gallery three
months after the inaugural exhibition. The
exhibition Panorama of Catalan plastic art
(11 - 30 June 1971) was a turning point for
the new approach. Although it was already
half-organised when Mestre joined, he
brought in artists such as Albert RfolsCasamada, Hernndez Pijuan, Sergi Agui
lar, Serra de Rivera, Miquel Vil, Daniel
Argimon and Maria Girona. Francesc
Mestre was the director of the gallery for
six years, until 1977, when he crossed
Consell de Cent street to become direc
tor of the Ren Metras Gallery. Francesc
Barcel i Fortuny (Ciutat de Palma, 1943),

Francesc Barcel i Fortuny (Palma, 1943),


que fou ajudant de Francesc Mestre del
1975 al 1976, qued al capdavant de la Ga
leria Adri fins a uns mesos abans que es
clausurs, el juliol del 1979. Cal recordar
tamb la implicaci, del 1973 al 1976, com
a colleccionista i com a accionista de Llus
Bassat, que va viure molt de prop la trajec
tria de la galeria i que va acabar atreso
rant la millor mostra dobres daquells nou
anys dexposicions.
La cinquantena dartistes que van expo
sar a la galeria es pot agrupar en dos grans
grups:

ra Ren Metras. Francesc Barcel Fortuny


(Palma, 1943), que fue ayudante de Fran
cesc Mestre de 1975 a 1976, qued al frente
de la Galera Adri hasta unos meses antes
de que se clausurara, en julio de 1979. Hay
que recordar tambin la implicacin, de
1973 a 1976, como coleccionista y como
accionista de Llus Bassat, que vivi muy de
cerca la trayectoria de la galera y que acab
atesorando la mejor muestra de obras de
aquellos nueve aos de exposiciones.
La cincuentena de artistas que expusie
ron en la galera puede agruparse en dos
grandes grupos:

who acted as assistant to Francesc Mestre


from 1975 to 1976, then took charge of
the Adri gallery up until a few months
before it closed in July 1979. We should
also recall the involvement, from 1973 to
1976, of Llus Bassat, as a collector and a
shareholder, who was closely involved in
the development of the gallery and who
ended up accumulating the best collection
of works from those new years of exhibi
tions.
The fifty artists who exhibited in the
gallery can be divided into two main
groups:

El dels abstractes o postinformalistes,


com Albert Rfols Casamada, Josep
Guinovart, Joan Hernndez Pijuan,
Luis Moret, Aurlia Muoz, Lucio
Muoz, Canogar, etc.
El dels autors ms joves, bsicament
afins a les noves figuracions com el pop
art, el realisme social o crtic i el rea
lisme mgic, o el neosurrealisme, com
Daniel Argimon, Gerard Sala, Manuel
Boix, Artur Heras, Rafael Armengol,
Xavier Serra de Rivera, Miquel Vil,
ngel Jov o Francesc Vilaplana.

El de los abstractos o posinformalistas,


como Albert Rfols Casamada, Josep
Guinovart, Joan Hernndez Pijuan,
Luis Moret, Aurlia Muoz, Lucio Mu
oz, Canogar, etc.
El de los autores ms jvenes, bsica
mente afines a las nuevas figuraciones
como el pop art, el realismo social o crti
co y el realismo mgico, o el neosurrealis
mo, como Daniel Argimon, Gerard Sala,
Manuel Boix, Artur Heras, Rafael Ar
mengol, Xavier Serra de Rivera, Miquel
Vil, ngel Jov o Francesc Vilaplana.

Abstract or post-informalist artists such


as Albert Rfols-Casamada, Josep Gui
novart, Joan Hernndez Pijuan, Llus
Moret, Aurlia Muoz, Lucio Muoz,
Canogar, etc.
Younger artists, primarily interested in
new figuration such as pop art, social
or critical realism and magical realism,
or neo-surrealism, such as Daniel Argi
mon, Gerard Sala, Manuel Boix, Artur
Heras, Rafael Armengol, Xavier Serra
de Rivera, Miquel Vil, ngel Jov or
Francesc Vilaplana.

MANUEL BOIX
Paisatge hum, 1973

Tot i que Albert Rfols Casamada i Josep


Guinovart van ser els dos valors principals
de la galeria, cal constatar que el gruix de
la programaci girava entorn de la figura
ci. Aix, la primera exposici plantejada
totalment per Francesc Mestre, del 5 al 23
doctubre del 1971, presentava obra de dos
joves pintors, Xavier Serra de Rivera i Mi
quel Vil, i del tamb jove escultor Sergi
Aguilar. Tots tres serien artistes de la gale
ria i hi exposarien amb regularitat.
La segent exposici dels artistes que
exposaven a la Galeria Adri, i que ara pre
sentem a Matar, tingu lloc del 18 de ge
ner al 5 de febrer del 1972, sota el ttol de
Boix, Heras i Armengol (Manuel Boix,
lAlcdia, 1942; Artur Heras, Xtiva, 1945,
i Rafael Armengol, Benimodo, 1940). Ha
vien exposat junts lany 1962, per fou en
el V Sal Internacional de Mar de Valn
cia, del 1964, quan van presentar lobra
conjunta Trilogia monoteista. En paraules
dAlexandre Cirici Pellicer: Interessa de
notar que aquests artistes estimaven el
treball en equip, i voluntriament feren
obra collectiva. Que sentien agudament
els problemes del poble, alhora en el sen
tit duna voluntat demprar lart com una
22 - 23

Aunque Albert Rfols Casamada y Josep


Guinovart fueron los dos valores principales
de la galera, debemos constatar que el grue
so de la programacin giraba en torno a la fi
guracin. As, la primera exposicin plantea
da totalmente por Francesc Mestre, del 5 al
23 de octubre de 1971, presentaba obras de
dos jvenes pintores, Xavier Serra de Rivera
y Miquel Vil, y del tambin joven escultor
Sergi Aguilar. Los tres seran artistas de la
galera y expondran con regularidad.
La siguiente exposicin de los artistas
que exponan en la Galera Adri, y que aho
ra presentamos en Matar, tuvo lugar del
18 de enero al 5 de febrero de 1972, bajo el
ttulo de Boix, Heras y Armengol (Manuel
Boix, Alcdia, 1942; Artur Heras, Xtiva,
1945, y Rafael Armengol, Benimodo, 1940).
Haban expuesto juntos en 1962, pero fue
en el V Saln Internacional de Marzo de
Valencia, de 1964, cuando presentaron la
obra conjunta Triloga monotesta. Segn
palabras de Alexandre Cirici Pellicer: Inte
resa destacar que a estos artistas les gustaba
el trabajo en equipo, y voluntariamente
hicieron obra colectiva. Que sentan pro
fundamente los problemas del pueblo, en
el sentido de una voluntad de utilizar el arte

Although Albert Rfols-Casamada and Jo


sep Guinovart were the gallerys two main
assets, we should make clear that the bulk
of the program revolved around figura
tive art. Thus, the first exhibition planned
entirely by Francesc Mestre, from 5 to 23
October 1971, featured the work of two
young painters, Xavier Serra de Rivera and
Miquel Vil, and also the young sculptor
Sergi Aguilar. All three were to join the
gallerys artists and exhibit regularly.
The next exhibition of the artists who
exhibited at the Adri Gallery, and who are
now on display in Matar, took place from
18 January to 5 February 1972 and was
entitled Boix, Heras and Armengol (Manuel
Boix, lAlcdia, 1942; Artur Heras, Xtiva,
1945 and Rafael Armengol, Benimodo,
1940). They had exhibited together in
1962, but it was at the fifth March Inter
national Show in Valencia, in 1964, when
they presented their joint piece of work
Monotheistic trilogy. In the words of Alex
andre Cirici Pellicer: it is interesting to note
that these artists valued working as a team
and voluntarily undertook collective work.
They had an acute sense of peoples problems,
both in the desire to use art as a tool of pro-

eina de denncia, com un acte dadhesi


sentimental i com un estmul per a lac
ci, i que sentien tamb, com el construc
tivista Alfaro, una voluntat de retrobament
de lautenticitat cultural del pas1. Lany
1964 fou tamb el de la creaci de lEquip
Crnica o lEquip Realitat, per amb tot,
Boix, Heras i Armengol mai no van ser un
equip. Sn tres professionals, tres amics,
que reflexionen en com i es realitzen per
separat.
En aquesta seva primera exposici im
portant a Barcelona (lany anterior havien
mostrat dibuixos i gravats al Collegi dAr
quitectes de Barcelona), van oferir obres
de gran format, dibuixos i una edici de
cinc exemplars duna carpeta amb vuit
serigrafies i un collage, presentada amb un
escrit de Joan Fuster. Armengol va presen
tar la primera de les cinc sries dedicades
a la Matana del porc, un tema que segueix
produint estupor pel seu agosarament. En
aquesta primera srie, far passejar els
ramats de porcs pels palaus ms esplendo
rosos o en mostrar el degollament da
munt taules barroques i senyorials. Heras
va presentar una srie de representacions
dobjectes juntament amb el model, que

como una herramienta de denuncia, como


un acto de adhesin sentimental y como
un estmulo para la accin, y que sentan
tambin, como el constructivista Alfaro, una
voluntad de reencuentro de la autenticidad
cultural del pas1. 1964 fue tambin el ao
de la creacin del Equipo Crnica o el Equi
po Realidad, pero pese a ello, Boix, Heras
y Armengol nunca fueron un equipo. Son
tres profesionales, tres amigos, que reflexio
nan en comn y se realizan por separado.
En esta su primera exposicin impor
tante en Barcelona (el ao anterior haban
mostrado dibujos y grabados en el Colegio
de Arquitectos de Barcelona), ofrecieron
obras de gran formato, dibujos y una edi
cin de cinco ejemplares de una carpeta
con ocho serigrafas y un collage, presenta
da con un escrito de Joan Fuster. Armen
gol present la primera de las cinco series
dedicadas a la Matanza del cerdo, un tema
que sigue produciendo estupor por su
atrevimiento. En esta primera serie, har
que una piara se pasee por los palacios
ms esplendorosos o mostrar su degolla
cin encima de mesas barrocas y seoria
les. Heras present una serie de represen
taciones de objetos junto con el modelo,

test, as an act of emotional support and as a


stimulus for action, and they also felt, like the
constructivist Alfaro, a desire to re-discover
the countrys cultural authenticity1. 1964
was also the year in which the Chronic
Team or Reality Team was created, how
ever, Boix, Heras and Armengol were
never a team. They are three artists, three
friends, who contemplate together and act
separately.
In this first major exhibition in Bar
celona (the previous year they exhibited
drawings and engravings at the Barcelona
College of Architects), they presented
large-format artwork, sketches and an edi
tion of five copies of a folder containing
eight serigraphs and a collage, presented
with a text by Joan Fuster. Armengol pre
sented the first of his five series devoted
to Pig slaughter, a subject-matter of such
audacity that it still induces stupor. In
this first series, the herds of pigs walk
alongside the most splendid palaces or he
depicts their throats being cut on Baroque
and stately tables. Heras presented a num
ber of representations of objects alongside
the model, creating a language of real and
virtual double image. Boix presented a se

ARTUR HERAS
Butaca vegetal, 1971

creaven un llenguatge de doble imatge


real i virtual. Boix va presentar una srie
de pintures que representaven mans que
agafaven ocells i els immobilitzaven.
Aquesta fou lnica exposici conjunta
que presentaren a la Galeria Adri. Manu
el Boix va exposar individualment en tres
ocasions: del 6 al 23 de febrer del 1974,
del 10 de febrer al 6 de mar del 1976 i
del 3 al 30 de maig del 1978. A la primera
de les mostres present pintures mono
cromes, treballades al carbonet i a loli
sobre tela, en qu agafava fragments dun
mateix motiu i el presentava en teles de
diferents formats que se sobreposaven. A
la segona, fragments de quadres clssics,
envellits o esquinats li permeten aconse
guir la bellesa a partir de tot all que li ha
calgut destruir, com si la bellesa sorgs de
les runes. I a la tercera, recupera el canvi
descala aprofitant diferents formats, con
serva la reinterpretaci de les obres clssi
ques, per hi incorpora cucs o simulacres
de forats. No sn imatges de res concret,
per commouen psicolgicament.
Artur Heras expos del 27 de mar al
20 dabril del 1974 i del 20 dabril al 7 de
maig del 1977. A lexposici del 1974, es
24 - 25

que creaban un lenguaje de doble imagen


real y virtual. Boix present una serie de
pinturas que representaban manos que
cogan pjaros y los inmovilizaban.
sta fue la nica exposicin conjunta
que presentaron en la Galera Adri. Ma
nuel Boix expuso individualmente en tres
ocasiones: del 6 al 23 de febrero de 1974,
del 10 de febrero al 6 de marzo de 1976 y
del 3 al 30 de mayo de 1978. En la primera
de las muestras present pinturas mo
nocromas, trabajadas al carbn y al leo
sobre tela, en las que coga fragmentos
de un mismo motivo y lo presentaba en
telas de diferentes formatos que se so
breponan. En la segunda, fragmentos de
cuadros clsicos, envejecidos o rasgados le
permiten conseguir la belleza a partir de
todo aquello que ha necesitado destruir,
como si la belleza surgiera de las ruinas. Y
en la tercera, recupera el cambio de escala
aprovechando diferentes formatos, conser
va la reinterpretacin de las obras clsicas,
pero incorpora gusanos o simulacros de
agujeros. No son imgenes de nada con
creto, pero conmueven psicolgicamente.
Artur Heras expuso del 27 de marzo al
20 de abril de 1974 y del 20 de abril al 7 de

ries of paintings depicting hands catching


birds, immobilising them.
That was the only joint exhibition that
they would present at the Adri Gallery.
Manuel Boix exhibited individually on
three occasions: from 6 to 23 February
1974, 10 February to 6 March 1976 and
3 to 30 May 1978. In the first of these, he
exhibited monochrome paintings, worked
in charcoal and oil on canvas, taking frag
ments with the same motif and presenting
them in overlapping fabrics of different
sizes. In the second, fragments of aged
or torn classical paintings enabled him to
create beauty from things that he had had
to destroy, as if beauty emerged from the
ruins. In the third, he returns to changes
of scale taking advantage of various sizes,
retaining the reinterpretation of classical
works but also incorporating worm or drill
holes. The images are of nothing specific
but are psychologically moving.
Artur Heras exhibited from 27 March
to 20 April 1974 and 20 April to 7 May
1977. The exhibition of 74 uses paper as
a document: burnt papers, half-destroyed,
partially-burnt police records, letters or
photographs. Fire, an accident, and ropes

valia del paper com a document: papers


cremats, expedients policacs, cartes o
fotografies, mig destruts, parcialment
cremats. El foc, un accident, les cordes
ens recorden el mn despersonalitzat en
qu es troba el ser hum. Sn imatges vi
olentes, tremendament realistes, que ens
evoquen les condicions conflictives del
moment, recursos que seguir explorant,
tres anys desprs, quan exposi per darrera
vegada a la Galeria Adri.
Rafael Armengol tamb hi expos en
dues ocasions ms, del 24 dabril a l11 de
maig del 1974 i del 2 al 25 de febrer del
1978. A lexposici individual del 1974 hi
present la quarta srie de la Matana del
porc, ara en forma de producte fruit de la
matana: el pernil, el llom, la cansalada,
la botifarra... Srie que donar pas a Lhorta, on la preocupaci per la subsistncia
samplia als vegetals, tema de la tercera
exposici. Els procediments destampaci
fotomecnics li permeten aconseguir fins
a 27 variacions cromtiques sobre un ma
teix tema vegetal, un pebrot, per exemple.
Pel que fa als artistes barcelonins, els
primers en exposar foren, com ja hem co
mentat, Xavier Serra de Rivera (Sant Joan

mayo de 1977. En la exposicin de 1974,


utilizaba el papel como documento: papeles
quemados, expedientes policiacos, cartas o
fotografas, medio destruidos, parcialmente
quemados. El fuego, un accidente, las cuer
das nos recuerdan el mundo despersonali
zado en el que se encuentra el ser humano.
Son imgenes violentas, tremendamente
realistas, que nos evocan las condiciones
conflictivas del momento, recursos que se
guir explorando, tres aos despus, cuando
exponga por ltima vez en la Galera Adri.
Rafael Armengol tambin expuso en dos
ocasiones ms, del 24 de abril al 11 de mayo
de 1974 y del 2 al 25 de febrero de 1978. En
la exposicin individual de 1974 present la
cuarta serie de la Matanza del cerdo, ahora
en forma de producto fruto de la matanza:
el jamn, el lomo, el tocino, la morcilla...
Serie que dar paso a La huerta, donde la
preocupacin por la subsistencia se ampla
a los vegetales, tema de la tercera exposi
cin. Los procedimientos de estampacin
fotomecnicos le permiten conseguir hasta
27 variaciones cromticas sobre un mismo
tema vegetal, un pimiento, por ejemplo.
Con respecto a los artistas barceloneses,
los primeros en exponer fueron, como ya

depict the depersonalised world in which


human beings find themselves. The im
ages are violent and extremely realistic,
evoking the troubled conditions of the
time. He continued to explore these issues
three years later, in his final exhibition at
the Adri Gallery.
Rafael Armengol, also exhibited twice
more, from 24 April to 11 May 1974 and
2 to 25 February 1978. In his solo exhibi
tion of 74 he presented the fourth series
of Pig Slaughter, in this case the results
of the slaughter: the ham, loin, lean ba
con, sausage... This series made way for
vegetables, where concern with survival
was widened to plants, the subject-matter
of the third exhibition. Photomechanical
printing processes allowed him to obtain
as many as 27 colour variations on a plant
subject, such as a pepper, for example.
As for artists from Barcelona, the first
to exhibit were, as already mentioned,
Xavier Serra de Rivera (Sant Joan Desp,
1946) and Miquel Vil (Barcelona, 1940).
In the catalogue of the time there was no
introductory text and, although they had
already exhibited individually, through
this exhibition they achieved widespread

ARTUR HERAS
Caixa blanca, negre i blau, 1971

Desp, 1946) i Miquel Vil (Barcelona,


1940). Al catleg de lpoca no hi consta
cap text de presentaci i, tot i que ja havi
en exposat individualment, amb aquesta
exposici obtingueren un notable reconei
xement i passaren a formar part dels artis
tes de la galeria. Dos anys desprs, del 27
de mar al 18 dabril del 1973, Miquel Vil
va exposar individualment a la galeria. Al
catleg tampoc no hi ha text de presenta
ci i les obres que shi reprodueixen pre
senten paisatges i interiors solitaris, duna
buidesa inquietant, on el referent hum
sn unes figures geometritzades, sense
referents anatmics, simbliques. La sego
na exposici individual de Miquel Vil a la
galeria fou del 28 de gener al 22 de febrer
del 1975 i tingu un ampli ress als mit
jans de comunicaci. Hi present 41 olis
pintats entre el 1973 i el 1974. La figura
humana com a contrapunt del paisatge o
dels interiors ha desaparegut. La simplifi
caci de les composicions i la manca dele
ments accessoris pressuposen la madura
ci del seu llenguatge i, tal com escrigu
al catleg el professor Joan-Ramon Triad:
Aquesta exposici que avui contemplem
presenta unes obres que apunten ja nous
26 - 27

hemos comentado, Xavier Serra de Rivera


(Sant Joan Desp, 1946) y Miquel Vil (Bar
celona, 1940). En el catlogo de la poca no
consta ningn texto de presentacin y, aun
que ya haban expuesto individualmente,
con esta exposicin obtuvieron un notable
reconocimiento y pasaron a formar parte
de los artistas de la galera. Dos aos des
pus, del 27 de marzo al 18 de abril de 1973,
Miquel Vil expuso individualmente en la
galera. En el catlogo tampoco hay texto de
presentacin y las obras que se reproducen
presentan paisajes e interiores solitarios,
de un vaco inquietante, donde el referente
humano son unas figuras geometrizadas,
sin referentes anatmicos, simblicas. La
segunda exposicin individual de Miquel
Vil en la galera fue del 28 de enero al 22
de febrero de 1975 y obtuvo una amplia re
percusin en los medios de comunicacin.
Present 41 leos pintados entre 1973 y
1974. La figura humana como contrapunto
del paisaje o de los interiores ha desapareci
do. La simplificacin de las composiciones
y la falta de elementos accesorios presu
ponen la maduracin de su lenguaje y, tal
y como escribi en el catlogo el profesor
Joan-Ramon Triad: Esta exposicin que

recognition and joined the gallerys art


ists. Two years later, from 27 March to
18 April 1973, Miquel Vil exhibited indi
vidually at the gallery. The catalogue did
not contain any introductory text either
and the work that was presented featured
solitary landscapes and interiors, of a
disconcerting emptiness in which the hu
man figures are symbolic, geometric and
without any anatomical references. Miquel
Vils second solo exhibition at the gallery
was from 28 January to 22 February 1975
and had an extensive impact in the media.
41 oil paintings were presented, painted
between 1973 and 1974. The human fig
ure as a counterpoint to the landscape or
interior had disappeared. The simplifica
tion of the compositions and the absence
of accessory elements suggest that his
art had matured and, as Professor JoanRamon Triad wrote in the catalogue, this
exhibition presented today shows works that
are pointing to new paths. It is precisely this
constant evolution, slow but steady, which
is the most outstanding aspect of his work.
Especially in the way that, together with his
own success, he gave a helping hand to many
artists. The start of these new paths that

camins. s precisament aquesta evoluci


constant, lenta per continuada, el fet
ms sobresortint de la seva obra. Sobretot
avui, que la manera de, juntament amb el
seu xit, tenalla les mans de gran nombre
dartistes. Linici daquests nous camins
que apunta Triad es confirmaren en la
darrera exposici a la galeria, de febrer a
mar del 1978.
De la collectiva del 1971 a la primera
exposici individual de Xavier Serra de
Rivera tamb van passar dos anys. De fet,
lexposici del 18 doctubre al 10 de no
vembre del 1973 era la seva segona exposi
ci individual, ja que en Xavier s el ms
petit daquests artistes. A la Galeria Adri
hi present obres inspirades en Velzquez
(com la srie de Meninas); en Magritte
o en Bacon, en qu, valent-se de la seva
habilitat com a pintor i dibuixant, creava
jocs dimatges dambigitats potiques.
La segona i ltima exposici de Serra de
Rivera a la Galeria Adri tingu lloc del 3
al 24 de novembre del 1977, i el catleg
de lexposici tampoc no incloa un text
de presentaci. Les obres que hi mostr
responien a un llenguatge consolidat, orfe
de la influncia surrealista de les obres

hoy contemplamos presenta unas obras que


apuntan ya a nuevos caminos. Es precisa
mente esta evolucin constante, lenta pero
continuada, el hecho ms sobresaliente de
su obra. Sobre todo hoy, en que la manera
de, junto con su xito, atenaza las manos de
un gran nmero de artistas. El inicio de es
tos nuevos caminos a los que apunta Triad
se confirmaron en la ltima exposicin de la
galera, de febrero a marzo de 1978.
De la colectiva de 1971 a la primera expo
sicin individual de Xavier Serra de Rivera
tambin pasaron dos aos. De hecho, la
exposicin del 18 de octubre al 10 de no
viembre de 1973 era su segunda exposicin
individual, puesto que Xavier es el ms
joven de estos artistas. En la Galera Adri
present obras inspiradas en Velzquez
(como la serie de Meninas); en Magritte
o en Bacon, en las que, valindose de su
habilidad como pintor y dibujante, creaba
juegos de imgenes de ambigedades
poticas. La segunda y ltima exposicin
de Serra de Rivera en la Galera Adri tuvo
lugar del 3 al 24 de noviembre de 1977, y el
catlogo de la exposicin tampoco inclua
un texto de presentacin. Las obras que
mostr respondan a un lenguaje consoli

Triad mentions was confirmed in the last


exhibition at the gallery from February to
March 1978.
Two years also elapsed from the time
of the collective exhibition in 1971 to
Xavier Serra de Riveras first solo exhibi
tion. In fact, the exhibition of 18 October
to 10 November 1973 was his second
solo exhibition, as Xavier is the youngest
of these artists. At the Adri Gallery he
presented works inspired by Velzquez
(such as the Meninas series), by Magritte
or Bacon, in which he used his skill as a
painter and illustrator to play on images
of poetic ambiguity. The second and final
exhibition of Serra de Rivera at the Adri
Gallery took place from 3 to 24 November
1977, and again, the exhibition catalogue
did not include any introductory text. The
works exhibited reflected a consolidated
language, unrelated to the surrealist
influence of earlier works, without any
concession being made to superflous
elements. Interiors with solitary figures,
silent spaces where composition without
rhetoric predominates. As Alex Mitrani
wrote thirty years later, of course or rather
despite any evidence captured- these works are

RAFAEL ARMENGOL
La matana del porc (1a srie), 1971

ARTUR HERAS
Bodeg, blau, 1971

anteriors, sense cap concessi als elements


superflus. Interiors amb figures solitries,
espais silenciosos on predomina la com
posici sense retrica. I, com escriur lex
Mitrani trenta anys ms tard: Evident
ment o ms aviat contra tota evidncia
apressada, aquestes obres sn molt ms
que una representaci fidel. Van ms enll
dall que plasmen amb un llenguatge tan
educat (i utilitzem aquest darrer terme
fent un parallelisme amb la civilitat or
siana, sinnim de contenci intelligent i
tica). Podem atribuir provisionalment el
qualificatiu de realista a aquesta pintura,
per tanmateix s obligatori fer matisaci
ons importants. Si hi ha realisme en Serra
de Rivera no s un realisme ideolgic [...].
En tot cas entronca amb la tradici de lhu
manisme occidental, i aix en faria una
obra fonamentalment moderna2.
Dins de la figuraci i propers al pop art
hi trobem els artistes: Gerard Sala (Tona,
1942) i Francesc Artigau (Barcelona,
1940). Sala va presentar la seva primera
exposici individual del 8 al 29 de febrer, i
Artigau, del 2 al 22 de mar del 1972.
Gerard Sala va presentar una mostra
en qu la pintura es recolzava en la incor
28 - 29

dado, hurfano de la influencia surrealista


de las obras anteriores, sin ninguna conce
sin a los elementos superfluos. Interiores
con figuras solitarias, espacios silenciosos
donde predomina la composicin sin ret
rica. Y, como escribir lex Mitrani treinta
aos ms tarde: Evidentemente o, mejor
dicho, contra toda evidencia apresurada,
estas obras son mucho ms que una re
presentacin fiel. Van ms all de lo que
plasman con un lenguaje tan educado (y
utilizamos este ltimo trmino haciendo
un paralelismo con la civilidad orsiana,
sinnimo de contencin inteligente y ti
ca). Podemos atribuir provisionalmente el
calificativo de realista a esta pintura, pero
aun as es obligatorio realizar matizaciones
importantes. Si hay realismo en Serra de
Rivera no es un realismo ideolgico [...]. En
todo caso entronca con la tradicin del hu
manismo occidental, y esto la convertira en
una obra fundamentalmente moderna2.
Dentro de la figuracin y prximos al
pop art encontramos a los artistas: Gerard
Sala (Tona, 1942) y Francesc Artigau (Bar
celona, 1940). Sala present su primera
exposicin individual del 8 al 29 de febrero,
y Artigau, del 2 al 22 de marzo de 1972.

far more than a faithful representation. They


go beyond what they depict in a very polite
language (and we use this term by likening it
to dOrs civility, synonymous with intelligent
and ethical restraint). We can tentatively
describe this painting as realism, but nevertheless some important qualifications must be
made. If there is realism in Serra de Rivera,
it is not an ideological realism (...) In any
case it is linked to the tradition of Western
humanism and this would make it essentially
modern art2.
Within figuration and close to pop art
are the artists Gerard Sala (Tona, 1942)
and Francesc Artigau (Barcelona, 1940).
They presented their first solo exhibitions
just after one another; Sala presented
from 8 to 29 February and Artigau from 2
to 22 March 1972.
Gerard Sala presented an exhibition
where the painting was based on the in
clusion of pieces of aluminium or acrylic
collage to evoke allusions to figures and
human bodies. His next exhibition from
26 February to 16 March 1974, continued
to explore these overlays and reliefs, fall
ing between informalism and pop art,
where the silhouetted profiles, sometimes

poraci de peces de collage dalumini o


metacrilat per evocar referncies a figures
i cossos humans. A la segent exposici,
del 26 de febrer al 16 de mar del 1974,
va seguir aprofundint en aquestes super
posicions i aquests relleus, a cavall entre
linformalisme i el pop art, on les siluetes
de perfil, de vegades amb ales i braos
repetits, creaven sensaci de moviment
i espiritualitat. Gerard Sala exposaria en
dues ocasions ms a la galeria, del 18 de
maig al 12 de juny del 1976 i lany 1978,
quan va presentar una doble exposici: del
9 al 27 de mar i del 29 de maig a l11 de
juny. La primera part era dobra recent, on
seguia aprofundint en el llenguatge bidi
mensional i levocaci de la figura huma
na. La segona, en qu recuperava obra des
del 1968 i que es titulava De lombra a la
penombra, girava entorn a temes poltics
i de resistncia social i cultural contra la
dictadura.
La primera exposici de Francesc Ar
tigau, la del 2 al 22 de mar del 1972, va
comptar amb la presentaci de lescriptor
Manuel Vzquez Montalbn i estava divi
dida en dos apartats. Crnica familiar se
centrava en retrats daltri i en autoretrats,

Gerard Sala present una muestra en la


que la pintura se apoyaba en la incorporacin
de piezas de collage de aluminio o metacrilato
para evocar referencias a figuras y cuerpos
humanos. En la siguiente exposicin, del 26
de febrero al 16 de marzo de 1974, sigui
profundizando en estas superposiciones y
estos relieves, a caballo entre el informalis
mo y el pop art, donde las siluetas de perfil,
a veces con alas y brazos repetidos, creaban
sensacin de movimiento y espiritualidad.
Gerard Sala expondra en dos ocasiones ms
en la galera, del 18 de mayo al 12 de junio de
1976 y en 1978, cuando present una doble
exposicin: del 9 al 27 de marzo y del 29 de
mayo al 11 de junio. La primera parte era de
obra reciente, donde segua profundizando
en el lenguaje bidimensional y la evocacin
de la figura humana. La segunda, en la que
recuperaba obra desde 1968 y que se titulaba
De la sombra a la penumbra, giraba en
torno a temas polticos y de resistencia social
y cultural contra la dictadura.
La primera exposicin de Francesc Arti
gau, la del 2 al 22 de marzo de 1972, cont
con la presentacin del escritor Manuel
Vzquez Montalbn y estaba dividida en dos
apartados. Crnica familiar se centraba en

with duplicated wings and arms, created


a sensation of movement and spirituality.
Gerard Sala exhibited twice more in the
gallery, from 18 May to 12 June 1976, and
in 1978, when a double exhibition was put
on, from 9 to 27 March and 29 May to 11
June. The first part comprised recent work
which continued to delve into two-dimen
sional language and the evocation of the
human figure. The second, which covered
work produced since 1968, and which was
entitled From shadow to twilight, dealt with
political issues and social-cultural resist
ance to the dictatorship.
Francis Artigaus first exhibition, from
2 to 22 March 1972, was presented by the
writer Manuel Vzquez Montalbn and
was divided into two sections. Family tale
focused on portraits of others and selfportraits, with free imagination and many
references to pop art. The second section,
Paradise lost, was socially-critical satiri
cal painting, representations of animals
in the midst of monumental nature and
three-dimensional objects such as store
shelves with bottles or a machine for roast
ing chickens. A year later, from 25 to 28
April 1973, he presented his second indi

RAFAEL ARMENGOL
Escalinata de la srie Honors de la guerra (II), 1971

amb una figuraci lliure i amb moltes


referncies al pop art. El segon apartat, El
parads perdut, era una pintura satrica,
de crtica social, amb representacions
danimals enmig duna natura monu
mental i dobjectes tridimensionals com
la prestatgeria de botiga amb ampolles o
una mquina de coure pollastre. Un any
desprs, del 25 al 28 dabril del 1973, va
presentar la seva segona individual, titu
lada Quinze retrats illustres de gent del
Grup Nonell i daltres 1969-1973. Eren
retrats dencrrec, que, tot i mantenir la
tradici histrica del retrat, adquiriren un
tractament modern, dun cert expressio
nisme i amb clares influncies del pop art.
Hi trobem retrats, entre daltres, de Fabi
Estap, Pere Beds, Raimon Maragall,
Fabi Isamat o Guillem Casanovas. Arti
gau torn a exposar lany segent, del 29
doctubre al 23 de novembre del 1974, i es
va centrar en un realisme mgic entorn a
objectes ds quotidi com les soperes o
les vaixelles. Encara va exposar una vegada
ms, de l11 de maig al 5 de juny del 1977,
les seves visions irniques de la vida quo
tidiana amb la seva personal utilitzaci del
color i el seu domini del dibuix.
30 - 31

retratos de otros y en autorretratos, con una


figuracin libre y con muchas referencias
al pop art. El segundo apartado, El paraso
perdido, era una pintura satrica, de crtica
social, con representaciones de animales en
medio de una naturaleza monumental y de
objetos tridimensionales como la estantera
de una tienda con botellas o una mquina
de asar pollo. Un ao despus, del 25 al 28
de abril de 1973, present su segunda indi
vidual, titulada Quince retratos ilustres de
gente del Grupo Nonell y otros 1969-1973.
Eran retratos por encargo, que, pese a man
tener la tradicin histrica del retrato, adqui
rieron un tratamiento moderno, de un cierto
expresionismo y con claras influencias del
pop art. Encontramos en ella retratos, entre
otros, de Fabi Estap, Pere Beds, Raimon
Maragall, Fabi Isamat o Guillem Casano
vas. Artigau volvi a exponer al ao siguien
te, del 29 de octubre al 23 de noviembre de
1974, y se centr en un realismo mgico en
torno a objetos de uso cotidiano como las
soperas o las vajillas. An expondra una vez
ms, del 11 de mayo al 5 de junio de 1977,
sus visiones irnicas de la vida cotidiana con
su personal utilizacin del color y su domi
nio del dibujo.

vidual exhibition, entitled Fifteen famous


portraits of people from the Nonell Group
and others 1969-1973. These portraits were
commissioned and, while maintaining all
the historical tradition of the portrait, were
given a modern treatment, with a certain
expressionism and clear pop art influenc
es. There are portraits, among others, of
Fabi Estap, Pere Beds, Raimon Mara
gall, Fabi Isamat or Guillem Casanovas.
Artigau exhibited again the following year,
from 29 October to 23 November 1974,
focusing on the magical realism around
everyday objects such as spoons or dishes.
He exhibited once again, from 11 May to 5
June 1977, his ironic view of everyday life
with his personal use of colour and mas
tery of drawing.
These chronological notes about the
work of young artists over a decade,
marked by the end of the dictatorship and
a severe economic crisis due to oil prices,
are aimed at recording the resurgence,
in the context of the prevailing informal
ism, of a different approach to painting.
In the words of Francesc Fontbona, many
of these artists belong to an unlabelled
category, which could be called the genuine

Aquests apunts cronolgics del treball


duns artistes joves al llarg duna dcada
marcada per la fi de la dictadura i una greu
crisi econmica deguda al preu del petroli
volen deixar constncia del ressorgir, da
vant linformalisme imperant, duna altra
manera dentendre la pintura. En paraules
de Francesc Fontbona, molts daquests
artistes pertanyen a una categoria sense
etiqueta i sen podria dir els incmodes autntics, i en ella hi tindrien cabuda aquells
pintors que, actuant des de la ms profun
da sinceritat creativa, es negaren, des de les
acaballes del segle xix i durant tot el segle
xx, a sumar-se a corrents consolidats o a
incorporar mecanismes de poliment que
poguessin erosionar la forta i inslita ex
pressivitat primignia de les seves obres3.

Estos apuntes cronolgicos del trabajo


de unos artistas jvenes a lo largo de una
dcada marcada por el fin de la dictadura y
una grave crisis econmica debida al precio
del petrleo quieren dar testimonio del
resurgir, ante el informalismo imperante,
de otra forma de entender la pintura. Se
gn Francesc Fontbona, muchos de estos
artistas pertenecen a una categora sin eti
queta y se les podra llamar los incmodos
autnticos, y en ella tendran cabida aque
llos pintores que, actuando desde la ms
profunda sinceridad creativa, se negaron,
desde finales del siglo xix y durante todo el
siglo xx, a sumarse a corrientes consolida
das o a incorporar mecanismos de pulido
que pudieran erosionar la fuerte e inslita
expresividad primigenia de sus obras3.

uncomfortable, and which would accommodate those painters who, acting from the
deepest creative sincerity, refused, from the
late nineteenth century and throughout the
twentieth century, to engage with established
directions or to include refining techniques
which could erode the powerful and unique
original expression of their work3.

1 Cirici, Alexandre. Lart catal contemporani. Barcelona:


Edicions 62, 1970.
2 Mitrani, lex. Nu davant lescala, noms. Catleg de lex
posici Serra de Rivera. Pintures, Galeria Artur Ramon,
Barcelona, del 3 de maig al 16 de juny del 2007.
3 Fontbona, Francesc. Miquel Vil. Catalogue raisonn.
Pintures 1959/2003, Barcelona: Ionec, 2004.

1 Cirici, Alexandre. Lart catal contemporani. Barcelona:


Edicions 62, 1970.
2 Mitrani, lex. Nu davant lescala, noms. Catleg de lex
posici Serra de Rivera. Pintures, Galeria Artur Ramon,
Barcelona, del 3 de maig al 16 de juny del 2007.
3 Fontbona, Francesc. Miquel Vil. Catalogue raisonn.
Pintures 1959/2003, Barcelona: Ionec, 2004.

1 Cirici, Alexandre. Lart catal contemporani. Barcelona:


Edicions 62, 1970.
2 Mitrani, lex. Nu davant lescala, noms. Catleg de lex
posici Serra de Rivera. Pintures, Galeria Artur Ramon,
Barcelona, del 3 de maig al 16 de juny del 2007.
3 Fontbona, Francesc. Miquel Vil. Catalogue raisonn.
Pintures 1959/2003, Barcelona: Ionec, 2004.

Obres 1970-1979
Obras 1970-1979
Works 1970-1979

FRANCESC ARTIGAU
Aparador, 1971
Tcnica mixta sobre fusta,
224 x 35 x 11 cm
Signat artigau / 71 a la
part central del marge dret i
artigau al revers de la fusta
EXPOSICIONS

Pop Art, Sala Bancaja San


Miguel, Castell, del 28 de
novembre del 2006 al 21
de gener del 2007 i Caja Vital
Kutxa, Vitria, del 8 de febrer
al 29 de mar del 2007
BIBLIOGRAFIA

Pop Art, Sala Bancaja San


Miguel, Castell, del 28 de
novembre del 2006 al 21
de gener del 2007 i Caja Vital
Kutxa, Vitria, del 8 de febrer
al 29 de mar del 2007, rep. a
la coberta i a la invitaci

34 - 35

FRANCESC ARTIGAU
Love story 2 (La ensalada),
1971
Acrlic sobre tela, 73 x 73 cm
Signat Artigau 71 al marge dret

36 - 37

FRANCESC ARTIGAU
El forn, 1972
Acrlic sobre tela, 100 x 73 cm
Signat artigau / 72 a la part
central del marge dret
EXPOSICIONS

Pop Art, Sala Bancaja San


Miguel, Castell, del 28 de
novembre del 2006 al 21
de gener del 2007 i Caja Vital
Kutxa, Vitria, del 8 de febrer
al 29 de mar del 2007
BIBLIOGRAFIA

Pop Art, Sala Bancaja San


Miguel, Castell, del 28 de
novembre del 2006 al 21
de gener del 2007 i Caja Vital
Kutxa, Vitria, del 8 de febrer
al 29 de mar del 2007, rep.

38 - 39

FRANCESC ARTIGAU
Sense ttol (Cargols), 1972
Acrlic sobre tela, 92 x 73 cm
Signat artigau 72 a la part
superior del marge dret

40 - 41

FRANCESC ARTIGAU
Lexplosi de lescudella, 1972
Acrlic sobre tela, 130,5 x 97 cm
Signat artigau / 72 a la part
inferior dreta
EXPOSICIONS

Galeria Adri. Un punt de


referncia en lart dels setanta
a Catalunya, Museu de Valls,
de l11 de febrer al 2 dabril
del 2006
BIBLIOGRAFIA

Galeria Adri. Un punt de


referncia en lart dels setanta
a Catalunya, Museu de Valls,
de l11 de febrer al 2 dabril
del 2006, rep. p. 60

42 - 43

FRANCESC ARTIGAU
El pont, 1973
Tcnica mixta sobre tela,
114,5 x 146 cm
Signat artigau 73 a la part
central del marge dret i
artigau / el pont 146 x 114 cm. /
tcnica mixta / 1/II/73 al
revers de la tela

44 - 45

FRANCESC ARTIGAU
Lltima sopera, 1974
Acrlic sobre tela, 130,5 x 162,5 cm
Signat artigau 74 a la part
inferior del marge dret
EXPOSICIONS

Artigau. Pintures, Galeria Adri,


Barcelona, del 29 doctubre al 23
de novembre del 1974
BIBLIOGRAFIA

Artigau. Pintures, Galeria Adri,


Barcelona, del 29 doctubre al 23
de novembre del 1974, nm. 1, rep.
Catleg subhastes Brok, Barcelona,
22 de novembre del 2007, lot 238,
rep.

46 - 47

FRANCESC ARTIGAU
Naixement de Venus, 1973
Grafit sobre tela, 142 x 114 cm
Signat Artigau 73 a la part
inferior del marge dret i Artigau /
grafit 142 x 114 / naixement
de Venus 1973 / maig juny 73
al revers de la tela

48 - 49

FRANCESC ARTIGAU
Sense ttol, 1975
Oli sobre fusta, 114 x 145,5 cm
Signat Artigau / 75 a langle
inferior dret

50 - 51

FRANCESC ARTIGAU
Sense ttol, 1976
Oli sobre tela, 130 x 130 cm
Signat Artigau / 76 al centre
del marge dret

52 - 53

GERARD SALA
Aprs le djeuner sur lherbe,
1972
Tcnica mixta sobre fusta i planxa
dalumini, 130 x 130 cm
Signat Gerardsala / 1972 a
langle inferior dret i 70 / aprs le /
dejeuner sur lherbe / gerard sala /
1972 al revers de la fusta
EXPOSICIONS

Gerard Sala, Galeria Adri,


Barcelona, del 26 de febrer al 16
de mar del 1974
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009
Galeria Adri. Un punt de referncia
en lart dels setanta a Catalunya,
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006
BIBLIOGRAFIA

Gerard Sala, Galeria Adri,


Barcelona, del 26 de febrer al 16
de mar del 1974, rep.
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009, rep.
Galeria Adri. Un punt de referncia
en lart dels setanta a Catalunya,
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006, rep. p. 54

54 - 55

GERARD SALA
Personatge bicfal amb
lligacama, 1973
Tcnica mixta sobre tela,
130 x 97 cm
Signat Gerardsala / 1973 al
centre del marge inferior i 60 /
gerard sala / 1973 / personatge
bicfal / amb lligacama i per en
Lluis Bassat / amb molt afecte /
mar 1974, Gerardsala al revers
de la tela
EXPOSICIONS

Gerard Sala, Galeria Adri,


Barcelona, del 26 de febrer al 16
de mar del 1974
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009
BIBLIOGRAFIA

Gerard Sala, Galeria Adri,


Barcelona, del 26 de febrer al 16
de mar del 1974, rep.
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009, rep.

56 - 57

GERARD SALA
Personatge bicfal ascendent,
1973
Tcnica mixta sobre tela,
130 x 97 cm
Signat Gerardsala 1973 al
centre del marge inferior i 60 /
gerard sala / 1973 / personatje
[sic] bicfal ascendent al revers
de la tela
EXPOSICIONS

Galeria Adri. Un punt de


referncia en lart dels setanta a
Catalunya, Museu de Valls, de l11
de febrer al 2 dabril del 2006
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009
BIBLIOGRAFIA

Galeria Adri. Un punt de


referncia en lart dels setanta a
Catalunya, Museu de Valls, de l11
de febrer al 2 dabril del 2006,
rep. p. 54
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009, rep.

58 - 59

GERARD SALA
Comentaris amb finestra, 1973
Tcnica mixta sobre fusta i planxa
dalumini, 100,5 x 100,5 cm
Signat Gerardsala / 1973 a
langle inferior esquerre i 50 /
comentaris amb finestra / gerard
sala / 1973 al revers de la tela

60 - 61

GERARD SALA
Lauca de la levitaci, 1973
Tcnica mixta sobre dotze teles
de 46 x 55 cm cada una (170 x
190 cm en total)
Signat Gerardsala / 1973 al
quadrat inferior dret i 130 /
gerard sala / 1973 i auca de la /
levitaci al revers de dos
quadrats diferents
EXPOSICIONS

Gerard Sala, Galeria Adri,


Barcelona, del 26 de febrer
al 16 de mar del 1974
BIBLIOGRAFIA

Gerard Sala, Galeria Adri,


Barcelona, del 26 de febrer
al 16 de mar del 1974, rep.

62 - 63

GERARD SALA
Gran quadre rosa.
Intent de dileg, 1974
Tcnica mixta sobre tela, 200 x 301 cm
Signat Gerardsala / 1974 a langle
inferior dret i 220 / gerard sala /
1974 / gran cuadro rosa / intent
de dialec [sic] al revers de la tela
EXPOSICIONS

Figures dels anys 70. Collecci


Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009
BIBLIOGRAFIA

Figures dels anys 70. Collecci


Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009, rep.

64 - 65

GERARD SALA
Avui com car, 1975
Tcnica mixta sobre tela,
114 x 146 cm
Signat 80 / avui com caro [sic] /
gerard sala / 1975 al revers
de la tela
EXPOSICIONS

Galeria Adri. Un punt de


referncia en lart dels setanta a
Catalunya, Museu de Valls, de l11
de febrer al 2 dabril del 2006
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009
BIBLIOGRAFIA

Galeria Adri. Un punt de


referncia en lart dels setanta a
Catalunya, Museu de Valls, de l11
de febrer al 2 dabril del 2006,
rep. p. 55
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009, rep.

66 - 67

GERARD SALA
Retrat annim amb gos foll, 1975
Tcnica mixta sobre tela, 100 x 81 cm
Signat Gerardsala / 75 entre el
gos i el coll del personatge i 40 /
retrat annim amb / gos foll / gerard
sala / 1975 al revers de la tela

68 - 69

GERARD SALA
Srie mnima, 1976
Tcnica mixta sobre tela,
22 x 16 cm
Signat Gerardsala 76 a la part
inferior dreta
BIBLIOGRAFIA

Catleg subhastes Segre, Madrid,


13 de desembre del 2005, lot 188,
rep. p. 108

70 - 71

XAVIER SERRA DE RIVERA


Ingres, 1971
Oli sobre tela, 116,5 x 116 cm
Signat SerradeRivera / 1971
al marge inferior dret
EXPOSICIONS

Miquel Vil. Serra de Rivera. Sergi


Aguilar, Galeria Adri, Barcelona,
del 5 al 23 doctubre del 1971
Galeria Adri. Un punt de
referncia en lart dels setanta a
Catalunya. Museu de Valls, de l11
de febrer al 2 dabril del 2006
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009
BIBLIOGRAFIA

Miquel Vil. Serra de Rivera. Sergi


Aguilar, Galeria Adri, Barcelona,
del 5 al 23 doctubre del 1971, rep.
Galeria Adri. Un punt de
referncia en lart dels setanta a
Catalunya. Museu de Valls, de l11
de febrer al 2 dabril del 2006,
rep. p. 59
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009, rep.

72 - 73

XAVIER SERRA DE RIVERA


Sense ttol, 1971
Oli sobre tela, 73 x 92 cm
Signat SerradeRivera 71
a langle inferior esquerre

74 - 75

XAVIER SERRA DE RIVERA


Tiempo apresado, 1972
Oli sobre tela, 116 x 116 cm
Signat SerradeRivera a langle
inferior esquerre del requadre
central i SerradeRivera /
Tiempo apresado / 1972 / Ben
cordialment / per a Llus Bassat
al revers de la tela
EXPOSICIONS

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre
al 10 de novembre del 1973
BIBLIOGRAFIA

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre
al 10 de novembre del 1973,
nm. 6, rep.

76 - 77

XAVIER SERRA DE RIVERA


Las Meninas (Descentralizacin), 1973
Oli sobre tela, 130 x 160 cm
Signat SerradeRivera 73 a langle
inferior esquerre i SerradeRivera /
Las Meninas /(Descentralizacin)/
1973 al revers de la tela
EXPOSICIONS

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre
al 10 de novembre del 1973
BIBLIOGRAFIA

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre
al 10 de novembre del 1973,
nm. 18, rep. (amb el ttol
Las Meninas I)

78 - 79

XAVIER SERRA DE RIVERA


El juego de la Infanta Margarita
Teresa, 1973
Oli sobre tela, 81 x 100 cm
Signat SerradeRivera 73 a langle
inferior esquerre
EXPOSICIONS

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre
al 10 de novembre del 1973
BIBLIOGRAFIA

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre
al 10 de novembre del 1973,
nm. 19, rep.

80 - 81

XAVIER SERRA DE RIVERA


Las Meninas, 1973
Oli sobre tela, 116 x 116 cm
Signat SerradeRivera /
1973 a langle superior dret i
SerradeRivera / Las Meninas /
1973 al revers de la tela
EXPOSICIONS

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre
al 10 de novembre del 1973
BIBLIOGRAFIA

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre
al 10 de novembre del 1973,
nm. 17, rep. (amb el ttol
Las Meninas II)

82 - 83

XAVIER SERRA DE RIVERA


Tiempo de caf, 1973
Acrlic sobre tela, 116 x 116 cm
Signat SerradeRivera 73 a
langle inferior esquerre i Tiempo
de caf / Acrlico 116 x 116 cm. /
SerradeRivera 73 al revers de la tela

84 - 85

XAVIER SERRA DE RIVERA


Sub, 1973
Oli sobre tela, 162 x 130 cm
Signat SerradeRivera 73 al centre
del marge inferior i SUB... /
oleo 162 x 130 cm. / 1973 /
SerradeRivera al revers de la tela
EXPOSICIONS

Galeria Adri. Un punt de referncia


en lart dels setanta a Catalunya.
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006
BIBLIOGRAFIA

Galeria Adri. Un punt de referncia


en lart dels setanta a Catalunya.
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006, rep. p. 58

86 - 87

XAVIER SERRA DE RIVERA


Hbitat, 1973
Oli sobre tela, 162 x 130 cm
Signat SerradeRivera 1973
a langle inferior esquerre i
SerradeRivera / Hbitat /
1973 al revers de la tela
EXPOSICIONS

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre
al 10 de novembre del 1973
Galeria Adri. Un punt de referncia
en lart dels setanta a Catalunya.
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006
BIBLIOGRAFIA

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre al 10
de novembre del 1973, nm. 20, rep.
Galeria Adri. Un punt de referncia
en lart dels setanta a Catalunya.
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006, rep. a la
coberta i a la invitaci (fragment)

88 - 89

XAVIER SERRA DE RIVERA


Baista, 1973
Oli sobre tela, 130,5 x 130,5 cm
Signat SerradeRivera / 1973
a langle inferior esquerre i
SerradeRivera / Baista / 1973 /
Cordialment per / LLus Bassat
al revers de la tela
EXPOSICIONS

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre al 10
de novembre del 1973
Colleccionistes dart de Catalunya,
Palau Robert Palau de la Virreina,
Barcelona, del 22 de juny al 22 de
juliol (no hi consta lany)
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009
BIBLIOGRAFIA

Serra de Rivera, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 doctubre al 10
de novembre del 1973, nm. 27, rep.
Colleccionistes dart de Catalunya,
Palau Robert Palau de la Virreina,
Barcelona, del 22 de juny al 22 de
juliol (no hi consta lany), nm. 234,
rep. p. 198
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009, rep.

90 - 91

XAVIER SERRA DE RIVERA


Silla azul, 1974
Oli sobre tela, 130 x 97 cm
Signat SerradeRivera a langle
superior esquerre i SerradeRivera /
Silla azul / Oleo 130 x 97 cm. /
1974 al revers de la tela

92 - 93

XAVIER SERRA DE RIVERA


Una mscara, 1974
Oli sobre tela, 130 x 97 cm
Signat SerradeRivera a langle
inferior esquerre i SerradeRivera /
Una mscara / leo 130 x 97 cm. /
1974 al revers de la tela
EXPOSICIONS

Serra de Rivera, Galeria Val i 30,


Valncia, del 26 de novembre
al 12 de desembre del 1974
BIBLIOGRAFIA

Serra de Rivera, Galeria Val i 30,


Valncia, del 26 de novembre
al 12 de desembre del 1974, rep.

94 - 95

XAVIER SERRA DE RIVERA


El labavo, 1974
Oli sobre tela, 130 x 97 cm
Signat SerradeRivera a langle
inferior esquerre i SerradeRivera /
El Lavabo / leo 130 x 97 cm. /
1974 al revers de la tela
EXPOSICIONS

Serra de Rivera, Galeria Val i 30,


Valncia, del 26 de novembre
al 12 de desembre del 1974
BIBLIOGRAFIA

Serra de Rivera, Galeria Val i 30,


Valncia, del 26 de novembre
al 12 de desembre del 1974, rep.

96 - 97

MIQUEL VIL

Sortint de lestaci, 1972


Oli sobre tela, 100 x 162 cm (dptic)
Signat Vil / 1972 a langle inferior
dret
EXPOSICIONS

Miquel Vil. Pintures i gravats.


Galeria Adri, Barcelona, del 27
de mar al 18 dabril de 1973
Galeria Adri. Un punt de referncia
en lart dels setanta a Catalunya.
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009
BIBLIOGRAFIA

Miquel Vil. Pintures i gravats.


Galeria Adri, Barcelona, del 27
de mar al 18 dabril de 1973, rep.
Miquel Vil. Catalogue raisonn.
Pintures 1959/003. Ionec, Barcelona,
2004, rep. nm. 38, p. 22
Galeria Adri. Un punt de referncia
en lart dels setanta a Catalunya.
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006, rep. p. 56
Figures dels anys 70. Collecci
Bassat II, Can Palauet, Matar,
del 17 de juliol al 20 de setembre
del 2009, rep.

98 - 99

MIQUEL VIL
Interior amb llum elctrica, 1973
Acrlic i oli sobre tela, 100 x 100 cm
Signat Vil / 73 a langle inferior
dret
BIBLIOGRAFIA

Miquel Vil. Catalogue raisonn.


Pintures 1959/003, Ionec, Barcelona,
2004, rep. nm. 73, p. 28

100 - 101

MIQUEL VIL
Ajuntament de Ma, 1973
Oli sobre tela, 100 x 100 cm
Signat Vil / 73 a langle inferior
dret i Vil / 72 al revers de la tela
EXPOSICIONS

Galeria Adri. Un punt de referncia


en lart dels setanta a Catalunya,
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006
BIBLIOGRAFIA

Miquel Vil. Catalogue raisonn.


Pintures 1959/003, Ionec, Barcelona,
2004, rep. nm. 56, p. 25
Galeria Adri. Un punt de referncia
en lart dels setanta a Catalunya,
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006, rep. p. 56

102 - 103

MANUEL BOIX
Llavis, 1973
Carbonet i oli sobre tela, 70 x 70 cm
Srie de 4 obres (pgines 77-83)
Signat M. Boix, 73 a langle
inferior dret
EXPOSICIONS

M. Boix, Galeria Adri, Barcelona,


del 6 al 23 de febrer del 1974
Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre
Julio Gonzlez, Valncia del 27
dabril al 25 de juny del 1995
M. Boix: el gest, la mirada, Fundaci
Bancaixa, Valncia, desembre del
2003
Galeria Adri. Un punt de referncia
en lart dels setanta a Catalunya,
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006
La huella fotogrfica en la nueva
pintura realista. La aportacin
valenciana (1963-2005), Centre del
Carme, Valncia, octubre del 2009
gener del 2010
BIBLIOGRAFIA

M. Boix, Galeria Adri, Barcelona,


del 6 al 23 de febrer del 1974, rep.
Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre
Julio Gonzlez, Valncia del 27
dabril al 25 de juny del 1995, rep. 147
M. Boix: el gest, la mirada, Fundaci
Bancaixa, Valncia, desembre del
2003, rep. p. 26, 76 i 77
Galeria Adri. Un punt de referncia
en lart dels setanta a Catalunya,
Museu de Valls, de l11 de febrer
al 2 dabril del 2006, rep. p. 65
La huella fotogrfica en la nueva
pintura realista. La aportacin
valenciana (1963-2005), Centre del
Carme, Valncia, octubre del 2009
gener del 2010, rep. nm. 32

104 - 105

MANUEL BOIX
Llavis, 1973
Carbonet i oli sobre tela
100 x 100 cm
Signat M. Boix, 73 a langle
inferior dret

106 - 107

MANUEL BOIX
Llavis, 1973
Carbonet i oli sobre tela,
150 x 150 cm
Signat M. Boix, 73 a langle
inferior dret

108 - 109

MANUEL BOIX
Llavis, 1973
Carbonet i oli sobre tela,
200 x 200 cm
Signat M. Boix, 73 a langle
inferior dret

110 - 111

MANUEL BOIX
Paisatge hum, 1973
Acrlic, carb i llapis sobre tela de lli,
72,5 x 56 cm
Signat M. Boix a langle inferior
dret i M. Boix 73 al revers de la tela
EXPOSICIONS

M. Boix, Galeria Adri, Barcelona,


del 6 al 23 de febrer del 1974
Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre
Julio Gonzlez, Valncia del 27
dabril al 25 de juny del 1995
BIBLIOGRAFIA

M. Boix, Galeria Adri, Barcelona,


del 6 al 23 de febrer del 1974, rep.
Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre
Julio Gonzlez, Valncia del 27
dabril al 25 de juny del 1995,
rep. 249

112 - 113

MANUEL BOIX
Sense ttol, 1973
Acrlic i tinta sobre tela de lli,
50 x 50 cm
Signat M. Boix a langle inferior
dret
EXPOSICIONS

M. Boix, Galera Vandrs, Madrid,


1973
M. Boix, Galeria Adri, Barcelona,
del 6 al 23 de febrer del 1974

114 - 115

MANUEL BOIX
Sense ttol, 1973
Acrlic sobre lli, 40 x 40 cm
Signat M. Boix a langle inferior
dret de la llibreta
EXPOSICIONS

Boix, Heras i Armengol, Galera


Vandrs, Madrid, 1973
M. Boix, Galeria Adri, Barcelona,
del 6 al 23 de febrer del 1974
Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre
Julio Gonzlez, Valncia del 27
dabril al 25 de juny del 1995
BIBLIOGRAFIA

Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre


Julio Gonzlez, Valncia del 27
dabril al 25 de juny del 1995,
rep. 151

116 - 117

MANUEL BOIX
Full de bloc, 1974
Carbonet sobre tela, 100 x 100 cm
Signat M. Boix a langle inferior
dret
EXPOSICIONS

M. Boix, Galeria Adri, Barcelona,


del 6 al 23 de febrer del 1974
Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre
Julio Gonzlez, Valncia del 27
dabril al 25 de juny del 1995
M. Boix: el gest, la mirada, Fundaci
Bancaixa, Valncia, desembre
del 2003
BIBLIOGRAFIA

M. Boix, Galeria Adri, Barcelona,


del 6 al 23 de febrer del 1974, rep.
al catleg i al cartell de lexposici
Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre
Julio Gonzlez, Valncia del 27
dabril al 25 de juny del 1995, rep. 152
M. Boix: el gest, la mirada, Fundaci
Bancaixa, Valncia, desembre del
2003, rep. p. 25, 27 i 69

118 - 119

ARTUR HERAS
Ou-interior, 1971
Acrlic sobre tela, 99,5 x 99 cm
Signat heras 71 a langle inferior
dret
EXPOSICIONS

Artur Heras. Quadern de dibuix,


Galeria Arte-Xerea, Valncia,
octubre-novembre del 1993
BIBLIOGRAFIA

Artur Heras. Quadern de dibuix,


Galeria Arte-Xerea, Valncia,
octubre-novembre del 1993, rep.
a la p. 43 el dibuix preparatori del
Quadern gris, 1971, p. 17
Mario: Artur Heras,
Coleccin Imagen 23, Edicions
Alfons el Magnnim, Valncia, 1992,
rep. p. 107 (catleg de lexposici
a la Sala Parpall, novembredesembre del 1992)
garca-bonaf,

120 - 121

ARTUR HERAS
Butaca vegetal, 1971
Tinta xinesa sobre cartolina,
56 x 56 cm
Signat heras 71 a langle
inferior dret

122 - 123

ARTUR HERAS
Caixa blanca, negre i blau, 1971
Acrlic sobre tela, 100,5 x 95 cm
Signat heras 71 a langle inferior
dret

124 - 125

ARTUR HERAS
Bodeg, blau, 1971
Acrlic sobre tela, 100 x 95 cm
Signat a. heras 1971 al revers
de la tela
BIBLIOGRAFIA

Mario: Artur Heras,


Coleccin Imagen 23, Edicions
Alfons el Magnnim, Valncia, 1992,
rep. p. 106 (catleg de lexposici
a la Sala Parpall, novembredesembre del 1992)
garca-bonaf,

126 - 127

RAFAEL ARMENGOL
La matana del porc (1a srie), 1971
Oli sobre tela, 130 x 162 cm
Signat ARMENGOL 71 a langle
inferior dret
EXPOSICIONS

Boix, Heras, Armengol, Galeria Adri,


Barcelona, del 18 de gener al 5 de febrer
del 1972, i Salm Galera de Arte, del 14
de febrer al 11 de mar del 1972
Boix, Armengol, Heras, Colegio Oficial
de Arquitectos Valencia y Murcia del 19
de febrer al 29 de mar del 1972
Armengol. Pintures 1965/1986, Sala
Parpall, Valncia, mar del 1987
Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre
Julio Gonzlez, Valncia del 27 dabril
al 25 de juny del 1995
Rafael Armengol. Pintures 1960-2000.
Fundaci Bancaixa, Valncia, 2004
Galeria Adri. Un punt de referncia en
lart dels setanta a Catalunya, Museu
de Valls, de l11 de febrer al 2 dabril
del 2006
BIBLIOGRAFIA

Per a Boix, Heras, Armengol,


Galeria Adri, Barcelona, del 18 de gener
al 5 de febrer del 1972, i Salm Galera
de Arte, del 14 de febrer al 11 de mar
del 1972, rep.
raimon,

Vicente i al., Armengol.


Pintures 1965/1986, Coleccin Imagen 7,
Edicions Alfons el Magnnim, Valncia,
1987, rep. p. 59 i a la coberta (catleg
de lexposici a la Sala Parpall, mar
del 1987)
aguilera cerni,

Boix, Heras i Armengol, IVAM Centre


Julio Gonzlez, Valncia del 27 dabril
al 25 de juny del 1995, rep. p. 111
de la calle, Romn, Els

Palimpsestos de
Rafael Armengol, a Rafael Armengol.
Pintures 1960-2000. Fundaci Bancaixa,
Valncia, 2004, rep. p. 110-111
Galeria Adri. Un punt de referncia en
lart dels setanta a Catalunya, Museu de
Valls, de l11 de febrer al 2 dabril del
2006, rep. p. 63
Serge, Los pollos sin cabeza, Le
Monde Diplomatique en espaol, any XVI,
nm. 195, gener del 2012, rep. p. 24
halimi,

128 - 129

RAFAEL ARMENGOL
Escalinata de la srie Honors a
la guerra (II), 1971
Acrlic sobre tela, 162 x 130 cm
Signat ARMENGOL - 71 al revers
de la tela
EXPOSICIONS

Boix, Heras, Armengol. Collegi


dArquitectes de Catalunya i Balears,
Barcelona, 1971
Galeria Adri. Un punt de referncia en
lart dels setanta a Catalunya, Museu
de Valls, de l11 de febrer al 2 dabril
del 2006
BIBLIOGRAFIA

Alexandre, Lart catal


contemporani, Edicions Proa,
Barcelona, 1972, rep. p. 227
cirici pallicer,

Galeria Adri. Un punt de referncia en


lart dels setanta a Catalunya, Museu
de Valls, de l11 de febrer al 2 dabril
del 2006, rep. p. 62

130 - 131

Aquest catleg sacab dimprimir


el mes de maig del 2012 amb motiu de lexposici
Collecci Bassat. Art Contemporani
de Catalunya 1970-1979 (II)
a la Nau Gaud de Matar
del 31 de maig del 2012 al 19 de maig del 2013

You might also like