EL SEGLE XIX A ANDORRA / SNTESI 2: LECONOMIA

LES ACTIVITATS ECONMIQUES

Activitats
(Qu feien?)

Sector

Agricultura

Ramaderia

Granja domstica

Caa / Pesca / Recollecci (tamb de

llenya)

Tasques domstiques
(cuina, neteja, construccions, reparacions, cura
dels nens i dels malalts, etc.)
Tasques comunitries
(reparaci de crrecs, etc.)
Fargues (indstria artesana del ferro)
2
Paraires (indstria artesana del txtil)
2
Mol
2
Transport (traginers) [serveis auxiliars
3
de les fargues]
Reparacions (ferrers / fusters) [serveis
3
auxiliars de les fargues]
Comer / contraban de tabac
3
Comer / contraban de bestiar
3
Comer de comestibles: carnisseria +
vi (a l'hostal) + venda d'aliments a les
3
fargues
Lloguer de terrenys (pastures)
3
Venda de terrenys (boscos)
3
Hostaleria
3

Recursos
(Per obtenir qu?)
-Alimentaci
-Txtil
-Diners (venda mnima
d'excedents)
-Alimentaci
-Txtil
-Eines
-Fora motriu
-Diners (venda mnima
d'excedents)
-Alimentaci
-Diners (venda mnima
d'excedents)
-Alimentaci
-Remeis / Medicaci
-Calefacci

Subsistncia /
Complement

Diners

Complement

Subsistncia

ELS RECURSOS ECONMICS

Recursos
(Qu necessitaven?)

Objectiu
(Per fer qu?)

Activitats
(Com els obtenien?)

Alimentaci

-Agricultura
-Ramaderia
-Granja domstica
-Caa / Pesca / Recollecci
-Compra

Txtil

-Agricultura
-Ramaderia
-Compra

Subsistncia
Remeis / Medicaci

-Recollecci
-Compra

Calefacci

-Recollecci dels boscos comunals

Sostre (casa)

-Herncia
-Fundaci de cases noves (amb diners)

Eines de treball
(eines + fora motriu)

-Ramaderia
-Compra

Diners

-Venda d'excedents alimentaris

-Treball a la indstria (fargues, paraires)
-Comer / contraban (tabac / bestiar)
-Serveis auxiliars de les fargues (traginers,
ferrers, fusters, etc.)
-Treball a serveis arrendats pels comuns (mol,
carnisseria, hostal)
-Lloguer / venda de terrenys

Complement

EVOLUCI: ELS SECTORS ECONMICS

Primera part del segle XIX

SECTOR SECUNDARI
-fargues
-indstria txtil

SECTOR PRIMARI
-agricultura
-ramaderia
-granja domstica
-caa / pesca / recollecci

SECTOR TERCIARI
-comer / contraban
-transport
-reparacions
-lloguer / venda de terrenys
-hostaleria

Segona part del segle XIX

SECTOR SECUNDARI
-fargues
-indstria txtil

SECTOR PRIMARI
-agricultura
-ramaderia
-granja domstica
-caa / pesca / recollecci

SECTOR TERCIARI
-comer / contraban
-transport
-reparacions
-lloguer / venda de terrenys
-hostaleria

EVOLUCI: LORIENTACI ECONMICA

Primera part del segle XIX

SUBSISTNCIA

COMPLEMENT

SUBSISTNCIA

Conclusi: Deconomia de subsistncia en obertura a economia de subsistncia

COMPLEMENT

Segona part del segle XIX

EVOLUCI: LA CRISI

CAUSES
Esgotament dels recursos

Allament

Competncia exterior

Fi de la tolerncia exterior als abusos andorrans

EFECTES
Tancament / reducci d'activitat de fargues (i de la seva indstria auxiliar)
1836-1858: Tanquen les fargues dAndorra, ds, del Serrat i Picart
1850s-1891: Les fargues Areny i Rossell romanen obertes, per amb molt poca activitat
Tancament / reducci d'activitat de paraires
Prohibici de l'exportaci de tabac i de bestiar
1790: decret Bolts, prohibici del comer de tabac (noms es permet el cultiu)
1848-1867: 1a supressi dEspanya de les franqucies duaneres pel comer de bestiar
1867-1887: franqucies no-aranzelries per a mercaderies andorranes (s per la resta)
1887-1922: 2a supressi dEspanya de les franqucies duaneres pel comer de bestiar

CONSEQNCIES
Crisi econmica: retorn a una economia de subsistncia pura
Increment de la desigualtat: la crisi afecta molt ms als cabalers
Emigraci (especialment de cabalers)

INTENTS DE SORTIDA
Posar remei a les causes: negociacions exteriors, limitar l'allament, etc.
Explorar noves opcions de negoci

ALGUNES CONCLUSIONS

Continutat respecte els segles anteriors + semblances amb els territoris vens
del Pirineu (allats i aliens, doncs, de la industrialitzaci europea).

Autarquia econmica (produen ells mateixos gaireb tot all que necessitaven,
sense vendre gaire excedents ni comprar gaire fora).

Economia de subsistncia s, per amb excepcions: la posici geoestratgica

dAndorra la feia procliu, en canvi, a certs intercanvis legals i illegals amb lexterior.
Quan la industrialitzaci sestn fora dAndorra i els privilegis (comercials) dAndorra es
limiten, retorn a una economia de subsistncia pura.

Segle de crisi: evoluci econmica sempre a la deriva al llarg de tot el segle.

Desigualtat:
Desigualtat en el repartiment de les terres dins duna mateixa parrquia entre
cases riques i pobres (A la plana dAndorra + Santa Coloma, 6 famlies
controlen el 75% de les terres del fons de vall; Areny-Plandolit, 25% de les
millors terres dOrdino).

Desigualtat entre parrquies (la que ms, Canillo)

Pagaven justos per pecadors amb el contraban: tot el comer legal es va veure
afectat (a pagar aranzels) per culpa del contraban. I, per tant, una part de la crisi
econmica sexplica per la insistncia en la picaresca dalguns.

Relaci de lmbit econmic amb daltres mbits:

o Poblaci: quan la crisi es fa present, cal un reequilibri entre poblaci i recursos
i, per tant, es reduir la immigraci (treballadors de les fargues) i es disparar
lemigraci (de cabalers)
o Poltica: una bona part dels problemes econmics ve donada per una mala
negociaci poltica dels privilegis comercials dAndorra. Daltra banda, a lhora
de trobar una sortida a la situaci econmica dAndorra, no tota la poblaci ho
veur de la mateixa manera, fet que comportar greus i importants discussions
poltiques en el s dAndorra.

CORRECCI DE LESQUEMA
-Cereals (blat, sgol i altres)
-Herba per al bestiar (sobretot bov i mular)
-Vinya
-Productes dels horts (trumfes i altres hortalisses)
-Tabac (conreu + destacable a partir del decret Bolts (1790))
Autoconsum (autarquia alimentria)
(venda limitada dexcedents alimentaris)

Cultius principals

Agricultura

Qu sen fa?
Transformacions en les
tcniques agrcoles

-Clima (limitava el tipus de conreus possibles)

-Manca de terres conreables (noms 4% del territori)
-Desigualtat en el repartiment de les terres

Problemes
Volum total
Com
sobtenen els
recursos?

Activitats
principals

Ramaderia

Construcci de feixes + Bogaci

(per lluitar contra el problema de la manca de terres)

??? (Ovina: 17.000 (mitjana aproximada))

Evoluci

-A la baixa lovina: passa de 24.000 caps de bestiar a principis

de segle (havia arribat fins a 40.000 50 anys abans) a 12.000 a
finals de segle, amb un descens constant (excepte una
repuntada els anys 60).
-A lala el bestiar de tir mular (el ms destacable durant el
segle XIX, a causa de la crisi de lov).

Tipus principals (de bestiar)

Ovina (principal) + mular (el ms destacable el segle XIX) + bov

-Autoconsum (autarquia alimentria)

-Matria primera (per fabricar txtil i eines de treball)
-Aprofitament de la fora de treball
Ov: carn, formatge i llana (consum familiar i local)
s diferenciat de cada tipus de Mular: fora de tir (llaurar, fora motriu a les fbriques,
bestiar (sigueu precisos)
transport)
Bov: llet, formatge, carn, cuir
Qu sen fa (en general)?

-Preu elevat
-Despesa a fons mort amb el bestiar mular (esterilitat)

Problemes

Cria de porcs, gallines, conills i coloms (complement alimentari)

Tallar la llenya als boscos comunitaris (tallada la primavera i entrada a la tardor)
Activitats secundries
(enumeraci
+
breu descripci)

Indstria artesanal del txtil

Indstria artesanal del ferro (fargues)
Comer (legal) de bestiar autcton
Contraban de bestiar (dues modalitats) (veure recursos no alimentaris)
Contraban de tabac (sobretot a lhivern; sobretot cap a Espanya (3/4 parts))

Quins es
necessiten?
Recursos no
alimentaris

(com
sobtenen?)
Com
sobtenen?

Diners
o Contraban de tabac
o Lloguer o conlloc de les pastures als ramaders dels pasos vens
o Exportaci de bestiar autcton (criat a Andorra, venut a fires catalanes)
o Contraban de bestiar (comprat a fires franceses, recriat a Andorra i venut com a andorr (sense
aranzels, grcies a les franqucies per a productes dorigen andorr) a fires catalanes)
o intermediaci (amb comissi) de ramaders francesos (fent veure que el bestiar era de propietat i
origen andorr)
(aquestes dues ltimes activitats, de forma intermitent durant la 2a meitat del segle per la supressi de
les franqucies per part dEspanya)
Fora de treball / transport (sobtenia del bestiar mular)
Matries primeres (per produir txtil i eines) (sobtenia del bestiar ov i bov)
Combustible / escalfor (sobtenia de la llenya, tallada als boscos comunitaris durant la primavera).

Estan ben repartits aquests recursos (en general)?

Podem parlar digualtat o de desigualtat en laccs als
recursos a lAndorra del XIX?
Per qu? Oferiu exemples.

Desigualtat en el repartiment de les terres dins duna mateixa parrquia entre cases
riques i pobres (A la plana dAndorra + Santa Coloma, 6 famlies controlen el 75%
de les terres del fons de vall; Areny-Plandolit, 25% de les millors terres dOrdino).
Desigualtat entre parrquies (la que ms, Canillo)
Pagaven justos per pecadors amb el contraban: tot el comer legal es va veure
afectat (a pagar aranzels) per culpa del contraban. I, per tant, una part de la crisi
econmica sexplica per la insistncia en la picaresca dalguns.